Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/1076

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


vedel
1041


ie si lëur. idíe a fa’ dut. surá̤dl, lúna̤ i štáilęs, iá̤rba̤, flóuręs i la̤ŋs, i dut ka̤l k’ udóŋ ntóur a̤ nóus, íe si lóur. RifesserJB, Surëdl1879:107 (grd.)
2 assistere a una manifestazione, uno spettacolo, un programma televisivo (MdR) Ⓘ vedere Ⓓ ansehen ◇ a) Ne sëise forsce amante de les tragedies? De le tüt nia, iö ne les pò sofrì, iö vëighe plü gën valch da rì. Ne sëise forŝe amante de les tragédies? De le tüt nìa, jeu ne les pò soffri, jeu vëighe plü giaǹ valq da rì. DeRüM, OnurReverì1833-1995:234 (MdR)
3 incontrare qualcuno (gad., fas., MdR) Ⓘ vedere Ⓓ sehen ◇ a) A le teater nes odunse indô. Areveder! A le teatr nes odunse indò. A revedr! DeRüM, CiTëmp1833-1995:249 (MdR); b) Ince a düc chi co é encö atló / Aodi iu benedisciun, / Spo s’odarunse düc endô / En paraisc plëns de consolaziun. Intgiö a dütg chi co e ‘ng cō atló / Aodi ju benödischiung. / Spo s’odarungsö dütg ‘ng do, / ’Ng paraisch plöngs dö consolaziung. AgreiterT, ConLizonza1838-1967:136 (mar.); c) Oh, oh bela, sion ben galantomegn te Fascia, chest l’é demò per conservèr na recordanza, perché no vedon mai forestieres. Oh, Oh bella, sion ben gallantomin te Fassa, chist le demó per conserver una ricordanza, perche no vedon mai forestieres. IoriG, InjignàLet1860*-2013:402 (caz.); d) y sce n’esson plü da s’odëi sön chësta tera, ciara de m’arjunje cun bones operes en Cil. e se n’essung plou da s’udei soung chesta terra, ciara de m’arjunje cung bones operes in Ceìl. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:4 (Badia)
4 capire, comprendere, riconoscere qualcosa (gad., grd., fas., fod., MdR) Ⓘ vedere Ⓓ sehen ◇ a) Da l’ultima tüa lëtra de le 12 de forà vëighi che t’as avü la fortüna d’arpè tüć i libri de to signur Berba Da l’ultima tüa lëttra de le 12 de forà vëighi che t’ has avü la fortüna d’arpè tütg i libri de tò Signur Bärba DeRüM, Libri1833-1995:285 (MdR); b) te veides ben, che se dovea fèr anché na marena e stèr algegres, perché se à troà chest tie fra vif e san, che se cherdea che l fosse perdù e mort. te veis beng, che se dovea fer inché una marèna e ster agliègres, perché se ha troà chest to frà vif e sang, che se credèa che el fozza perdù e mort. SoraperraA, FiProdigoCAZ1841-1986:247 (caz.); c) Te vëijes bën, che l fova da i dé ncuei n bast, y de sté de bona ueia Te veises ben, ch’el foa da ’i dè encuèi ‘n bast, i de stè de bona uöja SenonerA, FiProdigoGRD1841-1986:253 (grd.); d) te veighe ben, che se mossëva fè ncuoi n gran past, e se la dé bona te veighe ben, che se mossava fe’ ncuoi en gran past, e se la dè bona DebertoM, FiProdigoFOD1841-1986:262 (fod.); e) Da la una de not i se n part / Ogneun lo veit, ben tart / Verscio Pera i se n va da desperé / Coran sche n poie su n paré. Da la una de not i se n part / Ognun lo veit, beng tart / Veršo Perra i se ‘n va da desparè / Koráng ske n polje su n parè. BrunelG, MusciatSalin1845:7 (bra.); f) I vëighi bëgn, ci che t’as insciö demorvëia: al é na coa de zaiseles I veighe ben, cicch’ t’as ingsceou d’morvouia: el è na cō d’zeiſeles DeclaraJM, SantaGenofefa1878:49 (Badia); g) Po à dit l’oma: Udëis’a śën che n à debujën la plueia tan che l surëdl! pǫ a dit l’óma̤: udá̤is-a̤ za̱ŋ kę ŋ a dębužá̤ŋ la̤ plúeia̤ taŋ k’ l surá̤dl! RifesserJB, SurëdlPlueia1879:108 (grd.)
5 accorgersi di qualcosa, rendersene conto (MdR) Ⓘ vedere Ⓓ sehen ◇ a) Odëise! Chëst é vost fal. Chi ch’ó rajonè bëin, mëss imprüma scomencè a rajonè malamënter. Odëise! Quëst é vost fal. Chi ch’ó raĝionè bëiǹ, mëss imprüma scomenćè a raĝionè malamëntr. DeRüM, ImparèLinguaTaliana1833-1995:231 (MdR)
6 ritenere a fronte di una certa impressione, considerare, giudicare (MdR) Ⓘ vedere, essere dell’ avviso Ⓓ sehen, der Ansicht sein ◇ a) Co pa? Chilò ne vëighi iö nia ch’ël en sie suzedü cies na grana. Cò pa? Quilò ne vëighi jeu nia ch’ël eǹ sie succedü ćies na grana. DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:261 (MdR)
7 aspettare l’eventuale verificarsi di un’azione (gad., grd., fod., MdR) Ⓘ vedere Ⓓ sehen ◇ a) e se vedarà n di / che se ala continua a far cojì / un giorno vegnirà a se la rì e se vedera un Dì / che se alla continua a far cosi / un giorno vegnira a sella ri PezzeiJF, UDapoz1816-2013:427 (fod.); b) Les prueta sun Bulacia, / Fajëi mé n pue la ciacia. / Mustrëi vosc puni senià, / Udëis pa che les va! Les prueta sun Bulacia, / Faſhëi me m pue la ciacia. / Mustrëi vosh puni senià, / Udëis pa ke les va! PlonerM, CuraziansBula1828-1915:65 (grd.); c) Desëin, se pënsel, vói pa odëi, ći che chësta crusc pò, e mët man a se tó i grosc. Desëiǹ, se pënsel, voi pa odëi, çhì che questa cruŝ pò, e mëtt maǹ a se tó i groŝ. DeRüM, VizBëire1833-1995:274 (MdR); d) ah orun odëi coche chësta vá. ah’ urung udei cocche chesta va. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:46 (Badia)
fé vedei (gad., grd. F 2002, fas. DA 1973, fod. Ms 2005) Ⓘ dimostrare Ⓓ beweisen ◇ a) Ie ne ulove pa mo zeder, / Ie te ulove pa fé veder. / Bënché son n pitl mut, / Dì savovi pa dl dut. Ie ne ulova pa mo zeder, / Ie te ulove pa fe veder. / Abënke son n pitl mut, / Di savovi pa del dut. PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:62 (grd.); b) Pere mia uma m’á mené da os cun chësc anel por se fá odëi, ch’i sun osc fi Pere mia uma m’à m’nè da os cung chesc’ anell pur s’ fa udei, ch’i sung osc’ fì DeclaraJM, SantaGenofefa1878:68 (Badia) ◆ vedei dantfora (gad. DLS 2002, grd. DLS 2002, fas. DLS 2002; Ms 2005, fod. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ prevedere Ⓓ voraussehen ◇ a) Os su, o Signur, odôs danfora mia presënta consolaziun. Os sù, o Signur, udōs dangfora mia presente consolaziung. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:107 (Badia).

vedei (fod., LD) ↦ vedei.

vedel Ⓔ VITELLUS (EWD 7, 320) 6 1631 vidis pl. (Proclama1631-1991:156)
gad. videl mar. videl Badia videl grd. vadel fas. vedel caz. vedel fod. vedel amp. vedel LD vedel
s.m.f. Ⓜ vediei, vedela, vedeles
piccolo della vacca fino a circa un anno di vita (gad. B 1763; A 1879; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; G 1923; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; G 1923; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; C 1986; Q/K/F 1988; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ vitello Ⓓ Kalb ◇ a) To fre é gnü, y to pere á mazé n videl gras, porchël ch’al l’á ciafé entun. To fré é gnü, e to père ha mazze un videll gras, porchél ch’el l’ha tschafe intung. HallerJTh, FigliolProdigoMAR1832:141 (mar.); b) Y menëde caprò n vadel gras, y mazële; maion, y stajon de bona ueia. Y menéde caproung vedöl grass, y mazzéle; majong, y staschong de bona voja. HallerJTh, FigliolProdigoGRD1832:141 (grd.); c) E tolé n vedel gras, e mazalo, e nos magnaron a la rica, e se la godaron delvers E tollé un vedél grass, e mazzálo, e nos magnaron alla ricca, e se la goderon del vers HallerJTh, FigliolProdigoCAZ1832:145 (caz.); d) To fradel é vignù, e to pere à mazé n vedel ngrassé, percieche l l à recevù sann. To fradél é vignú, e to pére ha mazzé ‘ng vedel ‘ngrassé, pertgiéche ‘l lo ha retschevu san. HallerJTh, FigliolProdigoFOD1832:152 (fod.); e) ‘L é vegnù vosc fardel, e vosc pare ‘l à fato mazà un vedel ingrassà, perché ‘l é tornà salvo. Le vegnù vos fradel, e vos pare l’ha fatto mazzà un vedel ingrassà, perchè l’è tornà salvo. ConstantiniM, FiProdigoAMP1841-1986:256 (amp.); f) Anpezane! sentreae,