Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/1071

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


valgugn
1036


strames ie stortes ju per tiera, ma autri tën l cë suvier? pę́rę, da̤ ulá vá̤nyę-l pa̤ kę va̤lgúŋ štrámęs íe štǫ́rtęs žu pę̆r tiá̤ra̤, ma̤ áutri ta̤ŋ l txa̤ sú-vier? RifesserJB, Spies1879:108 (grd.).

valgugn (fas., bra., moe., fod., LD) ↦ valgugn.

valgügn (gad., mar., Badia, MdR) ↦ valgugn.

valgun (caz.) ↦ valgugn.

valguni (grd.) ↦ valgugn.

valí (gad., mar., Badia) ↦ valif.

Valiere 6 1843 Valiere (PescostaC, OrghenPlie1843-2013:428)
gad. Valire caz. Vagere moe. Valgere fod. Valiere
antrop.
(gad. V/P 1998, caz. Mz 1976, moe. DA 1973, fod. Pz 1989) Ⓘ Valerio Ⓓ Valerius ◇ a) Se Piere de Valiere / Gioura (siera) te gliejia l viere / Chël orghen ci n rumour! Se Pìere de Valiere / Gieura (Siarra) te glieṡia el viere / Cal orghen çh’ en remou! PescostaC, OrghenPlie1843-2013:428 (fod.).

Valiere (fod.) ↦ Valiere.

valif Ⓔ *AEQUĀLĪVUS (EWD 7, 258) 6 1878 valì (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:72)
gad. valí mar. valí Badia valí grd. valif fas. valif fod. valif amp. garìo LD valif
agg. Ⓜ valifs, valiva, valives
che ha le stesse caratteristiche e proprietà di un’altra cosa o persona con cui viene messo a confronto (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879, LD DLS 2002) Ⓘ uguale Ⓓ gleich ◇ a) Te sas bele, da chël ch’i t’á dit, che le Pere en Cil á n fi en döt ad Ël valí T’ sas belle, da ch’el ch’i t’à ditt, ch’el Pere in Ceìl à ‘ng Fì in dutt ad El valì DeclaraJM, SantaGenofefa1878:72 (Badia).

valif (grd., fas., fod., LD) ↦ valif.

Valire (gad.) ↦ Valiere.

valis (col.) ↦ valisc.

valisc Ⓔ trent. valiś (MEWD 2005:79) 6 1879 va̤líš (RifesserJB, Plueia1879:107)
grd. valisc fas. valisc fod. valisc col. valis amp. valisc LD valisc
s.f. Ⓜ valisc
sacco munito di cinghie per essere trasportato sulle spalle (grd. DLS 2002, fas. R 1914/99) Ⓘ zaino Ⓓ Rucksack, Felleisen ◇ a) N marcadënt ie jit n di a ciaval dla fiera a cësa y ova ciarià do a se na valisc cun truepes dinei. ŋ ma̤rka̤dá̤nt íe žit n di a̤ txa̤vál d’la̤ fíera̤ a̤ txá̤za̤ i ǫ́a̤ txa̤riá dǫ a̤ sę na̤ va̤líš kun trúepęs dinę́i. RifesserJB, Plueia1879:107 (grd.).

valisc (grd., fas., fod., amp., LD) ↦ valisc.

valmes (amp.) ↦ almaies.

Valongia 6 1858 Vallongia (ZacchiaGB, DescrizionFascia1858*:3)
fas. Valongia bra. Valongia
topon.
frazione del comune di san giovanni di fassa (fas.) Ⓘ Vallonga Ⓓ Vallonga ◇ a) vijin a Vich é Valongia e Tamion vischìn a Vic ö Vallongia ö Tarnion ZacchiaGB, DescrizionFascia1858*:3 (bra.).

Valongia (fas., bra.) ↦ Valongia.

valuda (fod.) ↦ valuta.

valuta Ⓔ it. valuta (EWD 7, 269) 6 1811 valüta (CostadedoiJM, InomReBaira1811-2013:157)
gad. valüta mar. valüta Badia valüta grd. valuta fas. valuta fod. valuta, valuda LD valuta
s.f. Ⓜ valutes
fuori dell’ambito economico, pregio riconosciuto in base a considerazioni di carattere oggettivo, oppure in base a un giudizio soggettivo (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ valore Ⓓ Wert ◇ a) Duncue á te to edl nosta bona signura y so pice fi, na uma desfortunada y na creatöra inozënta, manco valüta, co n cian? Dunque à t’ tō oud’l nosta bona signura e so picce fì, na uma desfortunada e na creatura innozente, manco valuta, che ‘ng ciang? DeclaraJM, SantaGenofefa1878:29 (Badia)
de valuta (gad. P/P 1966; V/P 1998, fas. DILF 2013) Ⓘ valoroso Ⓓ tapfer ◇ a) Grof Sigfrid, ciavalier de gran valüta, de sentimënc nia basc y bel de porsona, i á salvé la vita tl moscedoz dla batalia al düca de Brabant Grof Sigfrid, cavalier de grang valuta, de sentimentg’ nia basc’, e bell de persona, i ha salvè la vita t’ l muscedōz d’la battaglia al duca de Brabante DeclaraJM, SantaGenofefa1878:3 (Badia).

valuta (grd., fas., fod., LD) ↦ valuta.

valüta (gad., mar., Badia) ↦ valuta.

vangele Ⓔ it. vangelo ‹ EVANGELIUM ‹ εύαγγέλιον (EWD 7, 261) 6 1862 vanžei pl. (DegasperF, TenpeAdes1862-1974:472)
mar. vangelo Badia vangele fas. vangele fod. vangelo amp. vanjele LD vangele
s.m. Ⓜ vangeli
libro che racconta la vita e la predicazione di gesù (Badia A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ vangelo Ⓓ Evangelium ◇ a) Con un’ aria da sante de vanjei / e senza gnanche dì: ’ ’con grazia, śente’ ’ / sora toura el se scenta con un fei / da vilan come ‘l ea e prepotente Con un’ aria da sante de vanžei / e senža gnanche di: "con gražia, zente" / sora toura el se scenta con un féi / da vilan come l’eva e propotente DegasperF, TenpeAdes1862-1974:472 (amp.); b) Ascoltede le Vangele y les s. dotrines cun bona orenté Ascoltede ‘l Vangele e les s. dottrines cung bona orentè DeclaraJM, SantaGenofefa1878:120 (Badia)
vagnele.

vangele (Badia, fas., LD) ↦ vangele.

vangelo (mar., fod.) ↦ vangele.

vaniele (grd.) ↦ vagnele.

vanjele (amp.) ↦ vangele.

vanzà (col., amp.) ↦ vanzé.

vanzar (bra., moe.) ↦ vanzé.

vanzé Ⓔ *ABANTIĀRE (EWD 1, 181) 6 1763 avanzé ‘recupero’ (Bartolomei1763-1976:70)
gad. avanzé mar. avanzé Badia avanzè grd. vanzé, avanzé fas. vanzèr caz. vanzèr bra. vanzar moe. vanzar fod. vanzé col. vanzà amp. vanzà LD vanzé MdR avanzè
v.intr. Ⓜ vanza
essere d’avanzo, rimanere (gad. DLS 2002, grd. L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ avanzare Ⓓ übrig bleiben ◇ a) Olà él le rest de mi pano? Ël n’é avanzè nia, bun Signur. Olà él le rest de mi pano? Ël n’é avanzè nìa, buǹ Signur. DeRüM, MePortëiseViesta1833-1995:251 (MdR); b) cotanta servitù en cèsa de mi père à pan che ge n vanza, e gé son chiò mez mort da la fam co tanta servitù in cièsa de mi père ha pang che ghièn vanza, e ge song clò mez mort dalla fang SoraperraA, FiProdigoCAZ1841-1986:246 (caz.); c) tan de servitù a