Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/1081

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


vegnì
1046


ha finì la confesŝiun ne se gnèvel meffo coǹ le Confessur per via de la penetënza. DeRüM, Tantarela1833-1995:277 (MdR) ◆ vegnì a se l dé (gad.) Ⓘ realizzarsi Ⓓ sich erfüllen ◇ a) prëia la uma ch’ara te fejes n pice fre, / spo pól ester, ch’ara vëgnes a [se] le dé! preja la uma, ch’arra te fesche un pitsche frè, / Spo pol ëster, ch’arra vegne al dè! PezzeiJF, GTerza1819-2010:196 (Badia) ◆ vegnì ada-

lerch (gad. Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. Mz 1976; DLS 2002, fod. DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ giungere, arrivare Ⓓ eintreffen, sich einfinden ◇ a) Al respogn: al é gnü to fre adalerch sann. Al rispogn; al è gnù to frè a darlèrc san. FlatscherGV, FiProdigoBAD1841-1986:249 (Badia) ◆ vegnì ca (gad. DLS 2002, grd. DLS 2002, fas. DLS 2002, fod. P/M 1985; Ms 2005; DLS 2002, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ venire qui Ⓓ herkommen ◇ a) Tu ies mpo n bon cristian, / Vie pu ca, te dé la man. Tu ies mpo n bon Kristian, / Vie pu ka, te de la man. PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:58 (grd.); b) Gnide ca, ciantun fortüna / Deboriada nos ladins, / Le fat cuntéile bele te cöna / Y de gusto a üsc bambins. Gnide ca, ciantung fortuna / De buriada nos Ladings, / ‘L fatt cunteile bell’ te cuna / E de gusto a ousc’ bambings. DeclaraJM, MëssaGrossrubatscher1865:1 (Badia); c) Che viene ca, ch’i se presente, / I stanpioi che disc coscì / Che viene ca ste maldicentes… Che iene cà, chi se presente, / I stampioi che disc così / Che iene cà ste maldicentes… DegasperF, ZambelliMichelli1872-1973:12 (amp.) ◆ vegnì do (gad. DLS 2002, grd. DLS 2002, fas. DLS 2002, fod. P/M 1985; Ms 2005; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ seguire Ⓓ nachkommen ◇ b) "Leva sö (dij cun usc groia chël che tignî la spada y fajô l’ofize da boia) leva sö Genofefa téte le pice möt y ví do." "Leva sou (disc’ cung usc’ grŏia chel che tignī la spada e fasceō l’uffize da bōia) leva sou Genofefa tēt ‘l picce mutt e vì dō." DeclaraJM, SantaGenofefa1878:26 (Badia); a) dij le vedl: "Jide pö demà vos jogn, che iö vëgne pa bëin do iö, con la grazia de Die." diŝ le vedl: "Ĝide peu demà vos ĵogn, che jeu vëgne pa bëiǹ dò jeu, coǹ la grazia de Die." DeRüM, CurtSuramunt1833-1995:281 (MdR) ◆ vegnì

empera (gad. DLS 2002, grd. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ andare assieme, accompagnare, venire con qualcuno Ⓓ mitkommen ◇ a) De Berto, Rinna; i Crazzolara / Y i Socreles, Proi da Pecëi / Cënc; trëi Tasser vëgn impara, / Dui de Sorega, un de Larjëi D’Berto, Rinna; i Crazzolara / E i Socrelles, Proi da P’ccei / Ceìnc; trei Tasser vengn’ impara, / Dui d’Sorega, ung d’l Arjei, DeclaraJM, MaringSopplà1878:2 (Badia) ◆ vegnì en se stes (gad., fas.) Ⓘ rinvenire Ⓓ wieder zu sich kommen ◇ a) Coscì l’é vegnù n dì en se stes […], e l’à dit: cotanta servitù en cèsa de mi père à pan che ge n vanza, e gé son chiò mez mort da la fam Così l’é vegnù un dì en se stess […] e l’ha dit: co tanta servitù in cièsa de mi père ha pang che ghièn vanza, e ge song clò mez mort dalla fang SoraperraA, FiProdigoCAZ1841-1986:246 (caz.); b) Y gnü en se stës dijôl: cotan de fanc en ciasa de mi pere nen él, che á pan da mangé assá, y iö möri chiló da fan. E gnù in sè stass disolle: cotang de fancc in ciàsa de mi père non èlle, che ha pang da mangiè assà, e ieù meùre chilò da fang. FlatscherGV, FiProdigoBAD1841-1986:248 (Badia) ◆ vegnì encontra (gad., grd. DLS 2002, fas. DLS 2002, amp. C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ venire incontro Ⓓ entgegenkommen ◇ a) Candenó vegn al vege e el ge vegn incontra. Ma al faure al l’à ciapà per la barba Chandenò vöng al vego ö öl gö vöng incontra. Ma al faurö al la tschappà per la barba ZacchiaGB, Filamuscia1858*:7 (bra.); b) Ntant che ëi ie te sta rujeneda vëija ëi unian ncontra doi tudësc fuman tabach. Intàŋchè ëi jè te sta rusnèda vëisa ëi ugnàŋ incontra doi Tudèŝ fumàŋ tabàck. VianUA, DoiUemes1864:197 (grd.); c) Apëna che l’acompagnamënt ê fora dl bosch, s’imbati te na fola de jënt che s’â abiné y ê gnüs incuntra a Genofefa Appena ch’l’accompagnament ē fora d’l bosc, s’imbatti tena folla d’jent ch’s’ ā abbinè e ē gnus ingcuntra a Genofefa DeclaraJM, SantaGenofefa1878:103 (Badia) ◆

vegnì fora (grd., fas., fod. Pz 1989; Ms 2005; DLS 2002, amp., MdR) Ⓘ uscire, venire fuori Ⓓ herauskommen ◇ a) Si pere eder ie unì ora, y à scumencià a l prié. Si pére èdr joe uni ora, y ha scomenzá a ‘l prié. HallerJTh, FigliolProdigoGRD1832:143 (grd.); b) So père é vegnù fora, e l’à scomenzà a preèrlo. So père è vegnú fora, e l’á scomenzá a preérlo. HallerJTh, FigliolProdigoCAZ1832:146 (caz.); c) Inte chël i alda la patrona, vëgn fora de süa ćiamena, e scomëncia a i rejié. Inte quël i alda la patrona, vëgn fòra de süa çhiamena, e scomënćia a i reŝié. DeRüM, MütMaridé1833-1995:280 (MdR); d) In chera ota el s’à stizà e no vorea pì śì inze; finché ‘l é vegnù fora so pare e l à scomenzà a ‘l preà In chra vota el s’ ha stizzà e novorea pi zi inze; finché le vegnù fora so pare e l’ha scomenzà al preà ConstantiniM, FiProdigoAMP1841-1986:256 (amp.); e) Scemon à cognù vegnir fora a pisciar / E chisc eroi i se à metù a sciampar. Sémong ha cognù vegnir fora a pišàr / E kiš eroi i se ha metù a šampàr. BrunelG, MusciatSalin1845:7 (bra.); f) Per no giaté striches mucia chël debota sot a mëisa ite. Vënies ora oder no! sveala dessenëusa. Per no giatè striches muĉa chëll debòta sott a mëiźa ite. Vëgnes òra oder no! svèa la dössanousa. VianUA, OstFëna1864:196 (grd.); g) Ma senti stravaganzes! / Vien fora un a dì: / Che s’à biśoign di marcantes, / E che ‘l é massa coscì Ma senti stravaganzes! / Vien fora un a dí: / Che s’á bisogn di Marcantes, / E che l’é massa cosscí Anonim, Monumento1873:3 (amp.) ◆ ve-

gnì ite (gad. DLS 2002, grd. DLS 2002, fas. DLS 2002, fod. Ms 2005; DLS 2002, amp. DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ entrare, venire dentro Ⓓ eintreten, hereintreten ◇ a) Avede la bontè de gnì ite. Odarëis i plü bi panesc d’Inghiltera. Avéde la bontè de gnì ite. Oderëis i plü bi paneŝ d’Inghilterra. DeRüM, CiAvessesGën1833-1995:245 (MdR) ◆ ve-

gnì ju (gad. DLS 2002, grd. DLS 2002, fas. DLS 2002, fod. DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ scendere, venire giù, discendere Ⓓ herabkommen, herunterkommen ◇ a) Le conte é gnü jö dl ciaval ‘L conte è gnu jou dal ciaval DeclaraJM, SantaGenofefa1878:90 (Badia) ◆

vegnì pro se istes (gad.) Ⓘ rinvenire Ⓓ wieder zu sich kommen ◇ a) "O Sigfrid", gnüda pro se istëssa, scraiera, "sce ne te vëgnes pa plü!" y ascogn le müs tl gormel. "O Sigfrid", gnuda pro sè istessa, screiela, "se nè te vegnes pa plou!" e ascongn’ ‘l mus t’ l gormèl. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:8 (Badia) ◆ vegnì soura (gad. DLS 2002, grd. DLS 2002, fas. DLS 2002, fod. P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ scoprire Ⓓ entdecken, herausfinden, aufdecken ◇ a) Gnüs sura de chësta süa ligrëza i ciavaliers fajô gonot cun ël na ciacia de porcí salvari Gnūs soura d’chesta sua ligrezza i cavalieri fajō gonot cung el na ciaccea d’purceì salvari DeclaraJM, SantaGenofefa1878:89 (Badia) ◆ vegnì su 1 (gad. DLS 2002, grd. DLS 2002, fas. DLS 2002, fod. P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ salire Ⓓ heraufkommen ◇ a) E massima la puora jent, che ven su per limojina sarave ben contenta de podè tornà sot a l’Austria E massima la puora jent, che ven su per limosena sarave ben contenta de podè tornà sott all’ Austria AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432 (col.) 2 (MdR) Ⓘ diventare moda Ⓓ aufkommen ◇ a) Mo desëin, despò ch’ël é vegnü sö chisc pićià mortai, pêl insciö ch’an n’alse plü fà nia. Mó desëiǹ, despò ch’ël é vegnü seu quiŝ piçhià mor-