Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/1092

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


vescul
1057


mandare qualcuno da una persona o in un luogo con un incarico (gad. V/P 1998; DLS 2002, grd., LD DLS 2002) Ⓘ inviare, spedire Ⓓ schicken ◇ a) mefodër inlaota él sté chësta püra bestia zënza favela che m’á ortié cina a os meffo der illaota elle ste chesta pura bestia zenza favella ch’m’à ortiè cina a os DeclaraJM, SantaGenofefa1878:97 (Badia).

vertù (fas.) ↦ virtù.

Verzi 6 1873 Verzi (Anonim, ManageriaComunal1873-1973:31)
amp. Verzi
antrop.
soprannome dell’allora proprietario dell’hotel croce bianca a cortina d’ampezzo (amp.) Ⓘ Verzi Ⓓ Verzi ◇ a) Tano, Verzi e Barbareles / Presto, presto parecià / Chera cameres pì beles / I cuartiere da fità. Tano, Verzi e Barbarèlles / Presto, presto parecià / Chera cameres pi belles / I quartiere da fittà. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:31 (amp.).

Verzi (amp.) ↦ Verzi.

verzo (amp.) ↦ verc.

verzon Ⓔ deriv. di verza (Gsell 1992:153, EWD 7, 309) 6 1879 vęrtsóŋ (RifesserJB, SurëdlPlueia1879:108)
mar. orzun † grd. verzon moe. verson
s.m.
appezzamento di terreno dove si coltivano gli ortaggi (grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002) Ⓘ orto Ⓓ Garten ◇ a) Te verzon ie unides flaces flëures y ierbes, y l lin sun chël che la mutans ova tan gudù, l lin ie unì apëina n dëit lonch. tę vęrtsóŋ íe unídęs flátšęs flóuręs i iá̤rbęs, i l liŋ suŋ ka̤l kę la̤ mutáŋs ǫ́a̤ taŋ gudú, l liŋ íe uní a̤pá̤ina̤ n dá̤it loŋk. RifesserJB, SurëdlPlueia1879:108 (grd.).

verzon (grd.) ↦ verzon.

ves (amp.) ↦ vers1.

ves (amp.) ↦ ver2.

ves Ⓔ VŌS (EWD 7, 309) 6 1632 ves (Don ad’ intane) (Proclama1632-1991:160)
gad. ves mar. ves Badia ves grd. ve fas. ve caz. ve bra. ve fod. ve col. ve amp. ve LD ves MdR ves
pron.
1 forma atona del paradigma del pron. di 2ª pl., adoperata in funzione di complemento (gad. A 1879; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, amp. C 1986, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ vi Ⓓ euch ◇ a) V’adore pra chësta cuinta Stazion, salvator amabl, judà dal Zirené a purté la Crëusc V’adore pra chasta quinta Stazion, salvator amabl, schudà dal Zirene a purtè la crousch RungaudieP, LaStacions1813-1878:90 (grd.); b) Dëssi pa propi t’ la dé? / - Bën segur! dì tu, se sà! / Po per chësc v ’ ei damandà. Dëssi pa propi t’la de? / - Bën segur! di tu, sesa! / Po per këst v’ei demandà. PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:60 (grd.); c) Ći azidënt favorevol ves mëna mo achilò? Çhi accidënt favorévol ves mëna mó aquilò? DeRüM, DonzelaComplimënt1833-1995:240 (MdR); d) gé no merite più de vegnir chiamà vosc fi, ma ve pree de me tor per un de vesc famees. ge no mèrite plu de vegnir clamà vos fi, ma ve prèe de me tor per ung de vos famèes. SoraperraA, FiProdigoCAZ1841-1986:246 (caz.); e) Non son plu degno d’esser clamé vost tosat; ma ve preie, che me toleibe come un de vosc fameis! Non son plu degno d’esser clamè vost tosàt; ma ve preie, che me tolleibe come ung de vos fameis! DebertoM, FiProdigoFOD1841-1986:260 (fod.); f) Segnor Sepon nia permal / De chel che v’é scrit / Chel che a voi ve é dit / Perché chest dut val. Signor Sepong nia per mal / De chel che ve scrit / Chel che a voi ve e dit / Perché chest dut val. PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:270 (bra.); g) Ne stede a i craié, ne stede a le sceché / y ne stede a le temëi, sc’ al ves ó tramonté! Ne stede a i craié, ne stede a l’scechè / y ne stede a l’temëi, sc’al ves ô tramentè! PescostaC, Orco- Iocl1858-1994:231 (Badia); h) Dassëis mpo mandé a medejines; che sce no ve varësc defin, almancul slongerà chëles la vita Dassàis inpò màndè a mëdes̄ines; che ŝe no vè vareŝ defiŋ, almancull slongerà chëlles la vita VianUA, JanAmalà1864:200 (grd.); i) Ci ve resta a la fin? E senza dazio no se passa, provela, che starè fresco. Ĉi ve resta alla fin? E senza dazio non se passa, provela, che starè fresco. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.); j) No ve lascio coscì presto / Ve lo śuro, nolafè No ve lascio cosci presto / Velo zuro, no la’ fè Anonim, ManageriaComunal1873-1973:38 (amp.); k) Iu (ves) dijará sën Jù (ve) dirà sęgn PescostaC, DecameronIXMAR1875:650 (mar.); l) Sëgn ater ne savessi pa plü da ves dí; Pordenede sc’ i ves á massa dî tratigní. Sagn attr ne savessi pa plö da ves dì; Perdonede s’i ves ha massa dì trattignì. PescostaC, MëssaPescosta1879:8 (Badia); m) ma sce cunscidrëis chësta beliscima lum sun ciel, chël bel surëdl, ne ve dëssa tumé ite, chi che l à mpià? ma̤ šę kuŋšidęráis k’šta̤ belíšima̤ luŋ suŋ tsíel, k’ l bel surá̤dl, nę vę dá̤sa̤ tumę́ ítę, ki k’ l a mpiá? RifesserJB, Surëdl1879:107 (grd.)
2 forma atona del paradigma del pron. di 2ª pl., adoperata in funzione di riflessivo (amp., MdR) Ⓘ vi Ⓓ euch ◇ a) Ne ves desmentiede de vegnì a me ciafè Ne ves desmentiéde de vegnì a me ćiaffè DeRüM, DonzelaComplimënt1833-19 (MdR); b) Fajé meo ad azetara / senza v’in aé parmal Fagé mèo ad az̄etara / senz̄a v’in avé par mal DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:118 (amp.).

ves (gad., mar., Badia, LD, MdR) ↦ ves.

vesco (col.) ↦ vescul.

vësco (gad., mar., Badia, fod.) ↦ vescul.

véscof (fas.) ↦ vescul.

vescovo (bra., col., amp.) ↦ vescul.

vescul Ⓔ EPISCOPUS ‹ έπίσκoπoς (EWD 7, 310) 6 1631 vescovo (Proclama1631-1991:156)
gad. vësco mar. vësco Badia vësco grd. vëscul fas. véscof bra. vescovo fod. vësco col. vesco, vescovo amp. vescovo LD vescul
s.m. Ⓜ vescui
nella chiesa cattolica, prelato che ha il governo ordinario di una diocesi, con autorità superiore a quella dei sacerdoti (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ vescovo Ⓓ Bischof ◇ a) De dí breviare ál zedü / Porcí insciö á le Vësco orü Dë di breviario Al cedü / Purgì insö ha ël Vasco orü PescostaC, SonëtCoratBadia1852:2 (Badia); b) Noi aon abù vescovi, canones, / Capitanes, gregn piovegn, / Curac, e frati, e capelegn, / E n’aon amò, e no da nonesc. Noi ong bù vescovi, canones, / Capetanes, greng piovegn, / Curatg, e frati, e cappellegn, / E ‘nong amò, e no da Nones. BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:254 (bra.); c) Al nosc vescovo i à dito / che son tante de inbroioi / a chi d’Inspruch po i à scrito / che son dute talianoi Al nos Vescovo i à dito / che son tante de imbroioi / a chi d’Inspruck po i à scrìto / che son dùte talianoi DegasperF, CodaBadiote1860-2013:472 (amp.); d) e popolo e clero i varde del bon vers, à la mira a Roma, al Papa, ai vescovi, i no crede miga, che sie dut oro chel che lus a Viena. e popolo e Clero i varde del bon vers,