Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/1067

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


1032
1032


Vael 6 1856 Vael (BrunelG, CianzonJentBona1856:248)
fas. Vael bra. Vael
topon.
montagna dolomitica del gruppo del catinaccio, nella val di fassa (fas.) Ⓘ Vael, Roda di Vael Ⓓ Rotwand ◇ a) Voi po, velgiuce, e voi velgiac, / No assà più superstizion: / Saslonch, Pordoi, Vael, Duron / chisc l’é dut monc sch’ i autres, mac! Voi po, velgiucce, e voi velgiatg, / Non assà più superstitziong: / Sass lonch, Pardoi, Vael, Durong / Chis l’è dut montg s ch’i autres, matg! BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:248 (bra.).

Vael (fas., bra.) ↦ Vael.

vaèr (fas., caz.) ↦ vaé.

vagà (col.) ↦ vaghé.

Vagere (caz.) ↦ Valiere.

vaghé Ⓔ mhd. wâgen (EWD 7, 250) 6 1821 vaghè (PlonerM, BepoMahlknecht, 1821*-1915:59)
gad. vaghé mar. vaighé Badia vaghè grd. vaghé fas. vaghèr fod. vaghé col. vagà LD vaghé
v.tr. Ⓜ vega
mettere a repentaglio qualcosa (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fod. A 1879; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ rischiare Ⓓ wagen ◇ a) Por nes trá sö a paraisc / Veghel le ce, les mans, i pîsc Por n’es tra sö a Parais / Veghël el tgë, lës mans, i pis PescostaC, SonëtCoratBadia1852:2 (Badia); b) Al á vaghé por nos na munt, / Prëii ch’Idî i le mëtes en cunt, / Signurs che vá vistis de ros / Vëigon cis dainré pro nos. Al ha vaghè por nòs na munt, / Prai ch’Iddi il mat ing cunt, / Signurs chë va vistis dë ròs / Vaighën sis dainrë pro nòs. PescostaC, SonëtCoratBadia1852:3 (Badia)
la vaghé (gad. DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; F 2002, fod. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ rischiare Ⓓ wagen ◇ a) Te muesses mefun la vaghé, Y bel la cosses palejé. Te muesses mefe la vaghè, I bel la kosses palesè. PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:59 (grd.); b) Mo miraco, che l’ëis vagada / A gní prou söla ria acia / De mile y mile lus por strada Mo miraco, ch’l’ais vagada / A gni Prò soulla ria accea / D’mille e mille lùs pur strada DeclaraJM, MëssaFreinademez1875:1 (Badia); c) La sajun crödia i tignî sará te ciasa, mo impone tan a rigor, ch’ai ne podess val’ bel de la vaghé a jí fora por la val. La sajung crudia i tignō serrà te ciaſa, mo impōne tang a rigor, ch’ei nè pudess’ val bell dè la vaghè a ji fora pur la val. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:59 (Badia) ◆ se la vaghé (gad., fod. Ms 2005) Ⓘ spendere senza avarizia Ⓓ großen Aufwand betreiben ◇ a) Y tan ch’ai stlopetâ. / Y co ch’ai s’ la vagâ, / Al fô tröp por n te’ lüch. / Mo impó döt massa püch. E tang ch’ai stloppetà. / E co ch’ai s’ la vagà, / Al fo tröp por ën të lüc. / Ma inpö düt massa püc. PescostaC, SonëtCoratBadia1852:4 (Badia) ◆ se vaghé (gad.) Ⓘ impegnarsi, prodigarsi Ⓓ sich verausgaben ◇ a) sëgn él la perdica; / Incö ne crëii che valgügn ciates na strica; / Al se vega, al se möi, an l’alda dalunc / Al scomöi, al toca, al taia, al punj / Te düc i cörs che devoc ascotëia / La parora de Dî, che i cörs smorjelëia. ŝagn el la perdica; / Incö necráji che valgügn tgiatte na stricca; / Al se vega, al se möj, ang l’alda da lunts / Al scommöi, al tocca, al taja, al punts /Te dütg i cörs che devotg ascotája / La parola de Díe, che i cörs smorselaja. PescostaC, MëssaPescosta1879:5 (Badia).

vaghé (gad., grd., fod., LD) ↦ vaghé.

vaghè (Badia) ↦ vaghé.

vaghèr (fas.) ↦ vaghé.

vagnele Ⓔ EVANGELIUM ‹ εύαγγέλιον 6 1838 vagnerö (AgreiterT, ConLizonza1838-1967:134)
gad. vagnele mar. vagnere grd. vaniele
s.m. Ⓜ vagneli
libro che racconta la vita e la predicazione di gesù (gad. V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002) Ⓘ vangelo Ⓓ Evangelium ◇ a) Les crusc ne manciará, / Cösc vëigon vigne de, / Mo Dio chir chi co l’amará: / Cösc aldon dal vagnere. Les crusch nö mantgiarà / Cōsch vöigung vignö dö / Mo Dio chir chic o l’amara / Cosch aldong dal vagnerö. AgreiterT, ConLizonza1838-1967:134 (mar.)
vangele.

vagnele (gad.) ↦ vagnele.

vagnere (mar.) ↦ vagnele.

vaighé (mar.) ↦ vaghé.

vaina Ⓔ VĀGĪNA (EWD 7, 251) 6 1763 vaína ‘vagina’ (Bartolomei1763-1976:105)
gad. vaina mar. vaína Badia vaina grd. vaina fas. vaina LD vaina
s.f. Ⓜ vaines
custodia per ferri da taglio (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002;, grd. F 2002, fas. R 1914/99; DLS 2002; DILF 2013, LD DLS 2002) Ⓘ guaina Ⓓ Scheide ◇ a) do vëgnel düc i ciavaliers, ala comparsa de chi che sciosciurëia les trombëtes, slizinëia les spades fora dla vaina al lominus de sorëdl, che nasciô, y scraiamënc de fortüna salüda le grof. dō vegnel duttg’ i cavalieri, alla comparsa de chi sussureia les trombettes, slizzineia les spades fora d’la vaìna al luminùs de soredl, che nasceō, e scraiamentg’ de fortuna saluda ‘l grof. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:8 (Badia).

vaina (gad., Badia, grd., fas., LD) ↦ vaina.

vaína (mar.) ↦ vaina.

val Ⓔ VALLIS (EWD 7, 252 6 1763 val ‘vallis’ (Bartolomei1763-1976:105)
gad. val mar. val Badia val grd. val fas. val bra. val fod. val col. val amp. val LD val
s.f. Ⓜ vals
forma concava del suolo costituita da due opposti pendii che si incontrano in basso lungo una linea (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; Q/K/F 1988; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ valle Ⓓ Tal ◇ a) La Val de Fascia é na val longia e strenta. La val dö Fassa ö nô val longia ö strentô. ZacchiaGB, DescrizionFascia1858*:1 (bra.); b) La val de la Drava é bela fin a Mittewald. La val della Drava è bella fin a Mittewald. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.); c) por plëna segurté l’ái menada plü ores ite por la muntagna cina a na val deserta, olach’al ne n’ê mai rové pedia de porsona umana pur plena sogortè l’ai m’nada plou ores ite pur la muntagna cina ana val deſerta, ullac ch’el nen ē mai r’vè pedia d’persona umana DeclaraJM, SantaGenofefa1878:30 (Badia)
s.f. sg.
per antonomasia, la propria valle (gad., fas.) Ⓘ valle Ⓓ Tal ◇ a) Pitores, beches da la val / E pelacrisć, musciac, concéres / Segnores, sec, en curt duc peres / Fascegn! scusonse; nia permal! Pittoress, becchess da Laval / E pellacristg, mussatg, concieress / Signoress, setg ‘n curt dutg peres / Fassegn! scusonsse; nia per mal! BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:248 (bra.); b) A enjuriar chi da la Val / Che ades i disc ‒ Sepon / Cogn esser n gran mincion / A scriver chel l’à fat mal. A insuriar chi

Vael