Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/1113

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


vueia
1078


1 (mar.); d) śà ‘l esordio ‘l é fenì, / s’aé voia, tabacà! za l’ezòrdio l’e fenì, / s’avé vóia, tabacà! DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:111 (amp.); e) No fé mei velch, che te porte dejunëur o gran mueia / Sibes tel, che duc a t’udëi y t’audì ebe ueia. No fè mëi vëlch, chë t’ porte des̄unour o gran muöja / Sibbes tèl, chë dutg a t’udëi y a t audì ebbe uöja. PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.); f) Da trac i gnôl na gran vëia de ciafé na picia dlijia Da trattg’ i gnēle na’ grang vouia d’ceaffè na piccea dlisia DeclaraJM, SantaGenofefa1878:43 (Badia)
2 disposizione d’animo, tendenza, atteggiamento soggettivo e anche capriccioso o mutevole (gad. V/P 1998, grd., fod. Ms 2005) Ⓘ voglia, umore Ⓓ Laune ◇ a) ie ve prëie umilmënter de cruzefijé cun na pert de vosta pëines mi cërn rebele, y si ueies ries je ve preijè umilmenter; de crucifigè cuna pert de vosta peinès mi ciern röbölle, j si uejes ries RungaudieP, LaStacions1813-1878:91 (grd.)
de bona vueia (gad. P/P 1966; V/P 1998, grd. F 2002, fas. R 1914/99; DILF 2013, fod. Pz 1989; Ms 2005) Ⓘ allegro Ⓓ guter Laune ◇ a) mangiunde, y stunde de bona vëia mangiunde, e stunde de bona vöja HallerJTh, FigliolProdigoMAR1832:140 (mar.); b) maion, y stajon de bona ueia. majong, y staschong de bona voja. HallerJTh, FigliolProdigoGRD1832:141 (grd.); c) E i à scomencé a mangé duc de bona voia. E ja scomentsché a mangié dutg de bona voja. HallerJTh, FigliolProdigoFOD1832:152 (fod.); d) Pordenede sc’ i se stüfi! / Starëis spo de bona vëia! Pordönödöschi sö stüfi, / Staröis spo dö bonavöia AgreiterT, ConLizonza1838-1967:136 (mar.); e) Chësc nes fej de bona vëia, / Y sce an ess ’ci de val’ la möia, / Sc’ incö mëssera demez Cas ‘n es fes de bona vöia, / E së ang ës gë dë val la möia, / S’incö masla dëmëz PescostaC, SonëtCoratBadia1852:3 (Badia) ◆ fé vueia (amp. C 1986) Ⓘ invogliare Ⓓ Lust erwecken ◇ a) El piovan ‘l aeo vedù? Ce ve par? Gnero / Che duto chel ch’i disc ‘l é propio vero! / El fesc ra voia, e alolo che s’el vede / Beśen ben crede. El Piovan l’eo vedù? Ciè ve par? Gnero / Che duto chel ch’i disc le propio vero! / El fesc a voja, e alolo che s’el vede / Besen ben crede. DegasperF, AgostinoCostantini1860:1 (amp.); b) A śì inze me, pensae: ma cara toses / se vos dutes coscì fejé ra voia / s’aé intenzion de continuà sta coses / no sei ce che sarà. A zi, inže me, pensae: ma cara toses / se voš dutes coscí fegé ra voia / s’avé intenžion de continuà sta coses / no sei ce che sarà. DegasperF, TenpeAdes1862-1974:473 (amp.) ◆

ria vueia (gad. V/P 1998) Ⓘ malumore Ⓓ Missmut ◇ a) Cun morvëia y ria vëia / Saltera ëra snel / sö, sciöche n vicel. Cun mervöia / y ria vöia / Saltla ëla snel / sö, sciö ch’un vicel. PiccolruazA, Scassada1848-1978:71 (Badia).

vueia (LD) ↦ vueia1.

vueia2 Ⓔ VIGILIA (EWD 7, 346) 6 1864 vëjes (VianUA, LaurancVinia1864:194)
gad. vëia mar. vëia Badia vöia grd. vëia, ueia fas. vea moe. vöa fod. veia col. vea amp. vea LD vueia
s.f. Ⓜ vueies
giorno che precede una festa religiosa solenne (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; Pi 1967; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; C 1986; Q/K/F 1988; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ vigilia Ⓓ Vorabend ◇ a) See vea, see festa, / ’Es và a piena testa / De buseles e bujeletes / Poco oro ma tropo arśento See vea, see festa, / Es va a piena testa / De buseles e buscietes / Poco oro ma tropo arzento Anonim, TosesCortina1873-1938:30 (amp.)
fé vueies (grd. F 2002, fod. Ms 2005) Ⓘ sospendere il lavoro la sera, smettere di lavorare Ⓓ Feierabend machen ◇ a) Canche l ie stat l’ëura de fé vëies à l patron cumandà a si sciofer, ch’ël dëssa dé a uniun unfat, cioè na munëida. Càŋchè ‘l jè stàt l’ëura de fè vëjes hà ‘l patron cumandà a si ŝòffer, ch’ël dëssa dè a ugn’ uŋ uŋ fàtt, ciòè na munëida. VianUA, LaurancVinia1864:194 (grd.) ◆ lascé vueies (gad. A 1879; P/P 1966; Pi 1967; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; F 2002; DLS 2002, fas. DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ sospendere il lavoro la sera, smettere di lavorare Ⓓ Feierabend machen ◇ a) Dlunch â la jënt da paur lascé vëies Dlunc ā la jent da paur lascè vouies DeclaraJM, SantaGenofefa1878:103 (Badia) ◆ vueies (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; Pi 1967; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ sospensione serale del lavoro Ⓓ Feierabend ◇ a) en regola Idî paia fora le paiamënt dles tribolaziuns soportades por Ël impormó al’ ora de vëies, en l’ater monn in regola Iddì paia fora ‘l paiament d’les tribulaziungs sopportades pur El imp’rmò all’ ora d’vouies, in l’at’r mon DeclaraJM, SantaGenofefa1878:109 (Badia)
vigilia.

vueia (LD) ↦ vueia2.

vuet Ⓔ *VOC(I)TUM (Gsell 1994b:339) 6 1763 e vuet ‘vacuus’ (Bartolomei1763-1976:105)
gad. öt mar. öt Badia öt grd. uet fas. vet moe. vöit fod. vuot col. voit amp. voito LD vuet
agg. Ⓜ vuec, vueta, vuetes
1 privo di contenuto, contrapposto "pieno" (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; C 1986; Q/K/F 1988; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ vuoto Ⓓ leer ◇ a) Sta nevicia, che n ova giatà un con puech y nia, la sëira dla noza, canche la fova rueda te cësa de si nevic, à ëila cialà y cris dlonch ora; ma dut fova uet y inió nia. Sta nëviĉa, chë n’ova giatà uŋ con puech y nia, la sëira d’la nòzza, cànchè la fòa ruèda te tgèsa de si nëviĉ, hà ëila tgèlà y cris dlonch òra; ma dutt fòa uet y nio nia. VianUA, FredescSurans1864:197 (grd.); b) L pere à zarà via n per de spies y à dit: Cëla, chësta spia tlo, che se pliova umilmënter, ie plëina di plu biei graniei; ma chësta, che se derzova su tan superbamënter, ie duta ueta. l pę́rę a tsa̤rá vía̤ m pęr dę špíęs i a dit: txá̤la̤, ká̤sta̤ špía̤ tlo, kę sę pliǫ́a̤ umilmá̤ntę̆r, íe plá̤ina̤ d’i plu bíei gra̤níei; ma̤ ká̤sta̤, kę sę dę̆rtsǫ́a̤ su taŋ supęrba̤má̤ntę̆r, íe dúta̤ úeta̤. RifesserJB, Spies1879:108 (grd.)
2 in cui non c’è nessuno (gad.) Ⓘ vuoto Ⓓ leer ◇ a) süa proca ne n’ê mai öta al tëmp di divins ofizi, anzi, ch’ara ê ’ci domisdé valgünes ores iló sora en oraziun sua procca nen ē mai outa al temp di divini uffizi, anzi, ch’ella ē ci domisdè valgunes ores illò sora in oraziung DeclaraJM, SantaGenofefa1878:10 (Badia)
3 che presenta una concavità all’esterno o uno spazio vuoto all’interno (grd. F 2002, fas. R 1914/99; Mz 1976; DILF 2013) Ⓘ vuoto, cavo Ⓓ hohl ◇ a) Franz s’à drë temù, l ie mucià y s’à scundù te n lën da rëur uet daujin pra streda, davia che l ne savova che l tarlui dà gën sun gran lëns. frants s’a dra̤ tęmú, l íe mutšá i s’a škundú tę ŋ la̤ŋ da̤ róur úet da̤ užíŋ pra̤ štrę́da̤, da̤ vía̤ k’ l ŋę sa̤vǫ́a̤ k’ l ta̤rlúi da dya̤ŋ suŋ graŋ la̤ŋs. RifesserJB, Tëune1879:108 (grd.)