Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/1096

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


viere
1061


2002, fod. A 1879; DLS 2002, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1988; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ giudice Ⓓ Richter ◇ a) Signur Vicare (Landrichter) e iö avun joié a le Piquet. Signur Vicare (Landrichter) e jeu avuǹ ĵoÿé a le Piquet. DeRüM, InciamòInteLet1833-1995:248 (MdR); b) Sön chëst và la fomena a l’acusé pro le Vicare. Le Vicare le fej comparì dant a se e, té mo, i dà na dërta romonada. Seu ‘ǹ quëst va la fomena a l’accusé prò le Vicare. Le Vicare le feŝ comparì dant a sè e te m’i da ‘na dërta romonada. DeRüM, VizBëire1833-1995:274 (MdR).

vicare (gad., Badia, fas., LD, MdR) ↦ vicare.

vicario (amp.) ↦ vicare.

vicel (gad., mar., Badia) ↦ ucel.

Vich 6 1845 Vik (BrunelG, MusciatSalin1845:5)
gad. Vich grd. Vich fas. Vich fod. Vich amp. Vich, Vigo LD Vich
topon.
paese della val di fassa centrale, in trentino (gad. DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DLS 2002; DILF 2013, fod. Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ Vigo di Fassa Ⓓ Vigo di Fassa ◇ a) Mo a che éi vegnudi chisc bie / Da Vich a Pera? Spetà che ve l die. / A far veder l so bel carater / Da magnon, da begon e da bater. Mo a ke ei vegnudi kiš bìe / Da Vik a Perra? Spetà ke vel dìe. / A far vedér l so bel karater / Da magnon, da begón e da báter. BrunelG, MusciatSalin1845:5 (bra.).

Vich (gad., grd., fas., bra., fod., amp., LD) ↦ Vich.

vichere (fod.) ↦ vicare.

vida Ⓔ (a)nordit. guida ~ vida ‘comportamento, maniera di agire’ (GsellMM) 6 1856 vida (BrunelG, CianzonJentBona1856:246)
fas. vida bra. vida
s.f.
l’insieme dei modi che, nei rapporti con gli altri, si convengono a persona bene educata (fas.) Ⓘ maniera Ⓓ Benehmen ◇ a) Con devozion, no compagné: / A jir te lejia e a n pech de messa, / N pech de vida la ge volessa, / Senó paron tenc deslaibé. Con devotziong, no compagnè: / A xir te lesia e a ‘n pe de messa, / Un pe de vida la e volessa, / Se no parong tentg deslaibè. BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:246 (bra.).

vida (fas., bra.) ↦ vida.

videl (gad., mar., Badia) ↦ vedel.

vider (gad., mar., Badia) ↦ viere.

vidlada (mar.) ↦ vidleda.

vidleda Ⓔ deriv. di vidlé (Gsell 1992a:153) 6 1878 udlada (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:18)
gad. odlada mar. vidlada Badia odlada grd. udleda fas. veièda caz. vegèda bra. veiada fod. oglada LD odleda
s.f. Ⓜ vidledes
sguardo rapido ma spesso particolarmente intenso e significativo (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; Pi 1967; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ occhiata, sguardo Ⓓ Blick ☟ blich
dé na vidleda (gad. V/P 1998, grd. G 1923; L 1933; F 2002, fas. DILF 2013, fod. Ms 2005) Ⓘ dare un’ occhiata Ⓓ einen Blick werfen ◇ a) O Signur, dede na odlada da Cil sön chësc püre pice, che dorm te mi gremo. O Signur, dede na udlada da Ceìl soung chesc’ pure picce, che dorm te mi greme. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:18 (Badia); b) y s’ un vá - s’ oj ciamó incërch y i dá na odlada cun les leghermes de rengraziamënt ai edli a süa ciasa de set agn col ultimo adio e s’ ung va - s’ oc’ ciamò ingcearc e i da na udlada colles legrimes d’ringraziament ai oudli a sua ciaſa d’sett angn’ coll’ ultimo addio DeclaraJM, SantaGenofefa1878:102 (Badia).

Viena 6 1870 Vienna (AgostiniM, Dialogo1870*-2013:433)
gad. Viena Badia Viena grd. Viena fas. Viena fod. Viena col. Viena amp. Viena LD Viena
topon.
città capitale dell’austria (gad. DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. DILF 2013, fod. DLS 2002, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ Vienna Ⓓ Wien ◇ a) e popolo e clero i varde del bon vers, à la mira a Roma, al Papa, ai vescovi, i no crede miga, che sie dut oro chel che lus a Viena. e popolo e Clero i varde del bon vers, ha la mira a Roma, al Papa ai Vascovi, i no crede miga, che sie dutt oro chel che luss a Vienna. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:433 (col.).

Viena (gad., Badia, grd., fas., fod., col., amp., LD) ↦ Vie-

na.

vienì (amp.) ↦ vegnì.

viera (grd., fod.) ↦ vera.

vierc (grd., fod.) ↦ verc.

viere Ⓔ VĬTRĔUS (EWD 7, 321) 6 1821 viere (PlonerM, BepoMahlknecht, 1821*-1915:60)
gad. vider mar. vider Badia vider grd. viere fas. vierech bra. vierech fod. viere amp. viere LD viere
s.m. Ⓜ vieresc
1 apertura perlopiù di forma rettangolare praticata sui muri esterni degli edifici per dare aria e luce all’interno (gad. A 1879; A 1895; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ finestra Ⓓ Fenster ◇ a) Po va pu y gëura l viere Y chërda prëst po bera Piere Po va pu i gëura l viere / I kërda prëst po bera Piere PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:60 (grd.); b) Se Piere de Valiere / Gioura (siera) nte gliejia l viere / Chël orghen ci n rumour! Se Pìere de Valiere / Gieura (Siarra) te glieṡia el viere / Cal orghen çh’ en remou! PescostaC, OrghenPlie1843-2013:428 (fod.); c) Te chël mumënt svea n vedl capuziner da viere ora: Chësc fej chisc tieres dal’ alegrëza, davia che ëi vëija si cumpanies dlongia! oder dan se! Te chëll mumënt svèa uŋ vödl Capuziner da viëre òra: Chëst fèŝ chiŝ tieres dall’ allegrëzza, daviacchè ëi vëis̄a si cumpàgnes dlongia! oder dàŋ së! VianUA, JëntCunvënt1864:196 (grd.); d) Degügn plü ne dorm, düc salta impé / Y ciara sön vider, sc’ al é bëgn n bel de Degüng plö ne dorm, dütg salta impè / E tgiara song vidr, s’all’ è bágn ‘ng bell dö PescostaC, MëssaPescosta1879:5 (Badia)
2 soglia della finestra (fod. Pe 1973; P/M 1985; Ms 2005) Ⓘ davanzale Ⓓ Fensterbrett ◇ a) L pere che steva n di sul viere, el l à vedù a vignì dalonc, e l i’ à fat picé ‘L père che steva ‘n di sul vière, el l’ha vedù a vignì da loncc, el gli ha fat picciè DebertoM, FiProdigoFOD1841-1986:260 (fod.)
3 materiale costituito da silicati (gad. A 1879; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; G 1923; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; G 1923; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002, amp. A 1879; Mj 1929; C 1986; Q/K/F 1988; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ vetro Ⓓ Glas ◇ a) L’era trei gregn palac, un de vierech, l’auter de arjent e l terzo de òr. Lerô trei grein palatsch un dö viöreg, lauter dö arschent ö öl terzo dö or. ZacchiaGB, Filamuscia1858*:8 (bra.); b) ’Cër mesanöt, inaspetatamënter, vëgnel batü pro le vider de chë ria picia finestra Cear mezza noutt, inaspettatament’r, vegnel battù pro ‘l vider de che ria piccea finestra DeclaraJM, SantaGenofefa1878:20 (Badia); c) dai parëis dl ander pingolâl dlaciuns sciöche dal vider dlacé de na finestra dai pareis d’l and’r pingolāle d’lacceungs sceocche dal vid’r d’lacciè dena finestra DeclaraJM, SantaGenofefa1878:61 (Badia).