Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/1085

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


vendiché
1050


sich rächen ◇ a) Voi śì ben a ra segura, / che, se i vó se vendicà / de sta strofa, a ra pì dura / i po béteme a poussà. Voi zi ben ara segura, / che, se i vo se vendicà / de sta stròfa, ara pi dura / i po bèteme a pousà. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:110 (amp.); b) I é vegnui a voler se vendicar, / E armé a voler ge dar / E far ai fenc da Pera / Na strage e na vera. I e vegnui a voler se vendikár, / E armè a voler je dar / E far a i fenč da Perra / Una straǧe e una vera. BrunelG, MusciatSalin1845:6 (bra.); c) Na muta, ch’ova perdù si nevic, se temova, ch’ël se vendichëssa, y che ël foss magari pront a i dé na curteleda. Na mutta, chë òva perdù si nëviĉ, së tëmòvà, ch’ël së vëndichess, y ch’ël foss magàri pront a jë dè na curtlèda. VianUA, MutaNevic1864:197 (grd.); d) La signura te chël ch’ara á aldí cösta cossa, zonza speranza de se vendiché, almanco por se consolé de söa mëia, s’á ponsé de orëi mincioné la meseria dal re La signora te chel ch’era ha aldì cösta cosa, zǫnza sperǫnza de se vendichè, almancǫ pǫr se consǫlè de süa måja, s’ ha pǫnsè de ǫręi minćonè la meseria dal Rè PescostaC, DecameronIXMAR1875:650 (mar.); e) La signura ad aldí chësta cossa, zënza speranza de se podëi vendiché, almanco por se consolé de süa möia, se tolera dant d’orëi rebeché la meseria dl Re La signura ad aldì casta co̮sa, zånza spẹranza dẹ sẹ podai vẹndichè, almanco̮ po̮r sẹ co̮nso̮lé dẹ süa mo̮ja, sẹ to̮llẹla dant d’o̮rai rẹbẹcchè la mẹseria d’l Re PescostaC, DecameronIXBAD1875:652 (Badia); f) La signoura al sentì chësta cosa, desperada de no se podei vendiché, […] se é ressolta de volei ngiurié la miseria del Re. La signo̮ura al sentì casta co̲sa, desperada de no se podei vendichè […] se è reso̲lta de volei ingiuriè la miseria del Rẹ. PescostaC, DecameronIXFOD1875:655 (fod.).

vendiché (gad., mar., grd., fod., LD) ↦ vendiché.

vendichè (Badia) ↦ vendiché.

vendichèr (fas.) ↦ vendiché.

vene Ⓔ VĒNDERE (EWD 7, 289; http://www.atilf.fr/DERom/ entree/’Bend-e-) 6 1631 vanne (Proclama1631-1991:156)
gad. vëne mar. vëne Badia vëne grd. vënder fas. vener bra. vener fod. vëne col. vende amp. vende LD vene MdR vëne
v.tr. Ⓜ ven, venon, venù
trasferire ad altri la proprietà di una cosa, di un bene o di un diritto, contro il corrispettivo di un prezzo (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; Q/K/F 1988; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ vendere Ⓓ kaufen ◇ a) Da l’ultima tüa lëtra de le 12 de forà vëighi che t’as avü la fortüna d’arpè tüć i libri de to signur Berba e che te pënses d’i vëne. Da l’ultima tüa lëttra de le 12 de forà vëighi che t’ has avü la fortüna d’arpè tütg i libri de tò Signur Bärba e che te pënses d’i vënne. DeRüM, Libri1833-1995:285 (MdR); b) Par che ʼl ebe un palo in culo, / che ʼl lo vende a marza uśura Par che ʼl èbe un palo in culo, / che ʼl lo vènde a marz̄a uzura DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:116 (amp.); c) Scouta cò aee n bel pé de manc e i é cognui vener per setanta toleres Scôuta cò aöö un bel pö de mantsch ö i ö cognui vöner per settanta tôleres ZacchiaGB, DescorsFascegn1858*:2 (bra.); d) Vënder sci, vënder, ma nsci che é dit; pona vo me dajëis i bre dinei, y ie ve dé i defec tl marcià. Vënder ŝi, vënder, mà ŋŝi che hè ditt; pòna vo më daŝëis i brè dinëi, y jö vë dè i dëffetg tel mertgià. VianUA, JanTone1864:199 (grd.); e) Oh se fossa posibile vende dute le mie bagatele e scampà de fora in Pustraria Oh se fossa possibile vende dutte le mie bagatelle e scampà de fora in Pustraria AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.); f) ‘L é arivà sto burto inseto / Diré pura ra verità / Beśen dì che ‘l é difeto / Tanto a vende, e a inprestà. Le arrivà sto burto insetto / Dirè pura ra verità / Besèn dì che le difetto / Tanto a vende, e a imprestà. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:34 (amp.).

vene (LD) ↦ vene.

vëne (gad., mar., Badia, fod., MdR) ↦ vene.

vener (fas., bra.) ↦ vene.

venerabel Ⓔ it. venerabile 6 1878 venerabile (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:112)
gad. venerabl Badia venerabl grd. venerabl LD venerabel
agg. Ⓜ venerabli, venerabla, venerables
degno di profondo ossequio o di religiosa devozione (gad. DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ venerabile Ⓓ ehrwürdig ◇ a) Chël bun vësco venerabl me dará bun consëi, porcí ch’al é pratiché assá da baié cun le spirit en pesc. Chel bung vesco venerabile m’darà bung consei, purcic ch’el è prattighè assà da baiè collo spirito in pesc. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:112 (Badia); b) i trac dl müs venerabl, plütosc smort, desmostrâ tres na dignité zelesta, y n’amabilité y grazia i trattg’ d’l mūs venerabile, plouttosc’ smort, desmostrā tres na dignitè zeleste, e n’amabilitè e grazia DeclaraJM, SantaGenofefa1878:118 (Badia).

venerabel (LD) ↦ venerabel.

venerabl (gad., Badia, grd.) ↦ venerabel.

venerando Ⓔ it. venerando 6 1865 veneranda f. (DeclaraJM, MëssaGrossrubatscher1865:1)
gad. venerando Badia venerando
agg. Ⓜ venerandi, veneranda, venerandes
che merita o esige venerazione (gad.) Ⓘ venerando Ⓓ verehrungswürdig ◇ a) Fora y sö cola gherlanda / Mefodër en chësc bel de, / La morona veneranda / De perles gnide a saludé. Fora e sou colla gherlanda / Meffo deir in cheisc’ bel dè, / La morona Veneranda / D’perles gnide a saludè. DeclaraJM, MëssaGrossrubatscher1865:1 (Badia); b) Comparide venerandi / - Cater en gloria, y cater ai vis - / Veci de miric onorandi, / De dignité virtú y fadies. Comparide Venerandi / - Cat’r in gloria, e cat’r ai viis - / Vecci d’meriti Onorandi, / D’dignitè virtù e fadiis. DeclaraJM, MëssaGrossrubatscher1865:1 (Badia).

venerando (gad., Badia) ↦ venerando.

Venezia 6 1833 Venezia (DeRüM, CasperCiaminades1833-1995:280)
fas. Venezia fod. Venezia amp. Venezia MdR Venezia
topon.
città capitale del veneto (fas. DLS 2002, fod. DLS 2002, amp. DLS 2002, MdR) Ⓘ Venezia Ⓓ Venedig ◇ a) Berba Jan Casper da Ćiaminades ê na ota jü a Venezia. Bärba Ĵeaǹ Caspr da Çhiaminades ê ‘na óta ĝiü a Venezia. DeRüM, CasperCiaminades1833-1995:280 (MdR).

Venezia (fas., fod., amp., MdR) ↦ Venezia.

vënje (gad., Badia) ↦ vence.

venjer (fas., caz.) ↦ vence.

vent Ⓔ VENTUS (EWD 7, 291; http://www.atilf.fr/DERom/entree/’BEntu) 6 1763 menè vant ‘ventillo’; vant ‘ventus’; vant a trup ‘ventosus’ (Bartolomei1763-1976:87, 105)
gad. vënt mar. ont Badia vënt grd. vënt fas. vent caz. vent bra. vent moe. vent fod. vent amp. vento LD vent MdR vënt
s.m. Ⓜ vënc
fenomeno atmosferico costituito dallo spostamento di masse d’aria fra due zone dell’atmosfera a pressione diseguale (gad. B 1763; A 1879; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; G 1923; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; G 1923; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989;