Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/1006

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


971
971


tachèr (fas.) ↦ taché.

taconament Ⓔ deriv. di taconé 6 1878 tacconament (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:55)
gad. taconamënt mar. taconamont Badia taconamënt grd. tacunamënt
s.m. Ⓜ taconamenc
riparazione, perlopiù eseguita alla meglio (gad. P/P 1966; V/P 1998, grd. L 1933; Ma 1953; F 2002) Ⓘ rappezzamento, rattoppo Ⓓ Flickerei ◇ a) ara porvâ gonot sön limo sentada cun les leghermes ai edli, de taché adöm i toc, che pingolâ, cun fis d’erba o de raisc plü stranciusc, y na spina, en forma d’aodla; mo da sëgn inant ê vigni taconamënt inutil. ella purvā gonot soung lime sentada colles legrimes ai oudli, d’tacchè adūm i tocc’, ch’pingolā, cung fiis d’erba o d’raìsc’ plou stranceiusc’, e na spina, in forma da odla; mo da d’ſengn’ innant ē vigne tacconament inutile. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:55 (Badia).

taconamënt (gad., Badia) ↦ taconament.

taconamont (mar.) ↦ taconament.

tact Ⓔ dt. Takt 6 1878 tact (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:7)
gad. tact mar. tach Badia tact
s.m. Ⓜ tac
successione regolare di unità ritmiche uniformi, con costante dislocazione degli accenti (gad. V/P 1998) Ⓘ ritmo Ⓓ Takt ◇ a) Intan rovâl da vigni pert trupes nöies de ritri alerch verso le ciastel, che döt ingherdenî dal strepito dles ermes, dai fers di ciavai, y dal marsc söl tact di soldas. Intang r’vale da vigne pert truppes nouies de rittri arlerc verso ‘l ciastell, che dutt ingherdenii dal strepito d’les ermes, dai ferz di ciavai, e dal marsc’ soul tact di soldàs. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:7 (Badia).

tact (gad., Badia) ↦ tact.

tacunamënt (grd.) ↦ taconament.

taé (amp.) ↦ taier.

taeàr (moe.) ↦ taié.

taei (amp.) ↦ taé.

Taela 6 1857 Taéla (DeclaraJM, ITavella1857-1988:9)
gad. Taela Badia Taela
topon.
gruppo di case nel paese di la valle in badia (gad.) Ⓘ Taela Ⓓ Taela ◇ a) Tö, Sefl de Taela / ne fá pa la gonela! Tö, Sefl de Taéla / ne fá pa la gonela! DeclaraJM, ITavella1857-1988:9 (Badia).

Taela (gad., Badia) ↦ Taela.

taent (fas.) ↦ taient.

taer (fas.) ↦ taier.

taèr (fas., caz.) ↦ taié.

tai Ⓔ deriv. di taié (EWD 7, 17) 6 1710 tai (de Legnam) (Proclama1710-1991:167)
gad. tai mar. tai Badia tai grd. tai fas. tai fod. tai amp. tai, taio LD tai
s.m. Ⓜ tais
1 interruzione della continuità di un corpo, operata dividendolo in tutto il suo spessore mediante uno strumento affilato (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; C 1986; Q/K/F 1988; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ taglio Ⓓ Schnitt
2 l’effetto del tagliare, il segno che rimane (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; C 1986; Q/K/F 1988; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ taglio Ⓓ Schnitt, Einschnitt ◇ a) Y i sarëis n tai tl edl, ch’i fej me E i s’rais ‘ng tai t’ l’oud’l, ch’i fesc’ me DeclaraJM, MëssaFreinademez1875:1 (Badia)
3 incisione a cuneo ottenuta con due tagli vicini e convergenti (gad. P/P 1966; V/P 1998, grd. DLS 2002; F 2002, amp.) Ⓘ tacca, intaglio Ⓓ Einschnitt, Kerbe ◇ a) Beśen vede, canch’i rua / dal specià, dal sen, dal tai, / da Valbona, da ra Stua, / se i à in toura i so farai. Bezèn vede, can ch’i rua / dal specià, dal sen, dal tai, / da Valbòna, dara Stua, / se i a in tòura i so farai. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:112 (amp.).

tai (gad., mar., Badia, grd., fas., fod., amp., LD) ↦ tai.

taí (gad., mar., Badia) ↦ taier.

taì (MdR) ↦ taier.

taia Ⓔ TĀLEA (EWD 7, 14) 6 1873 taes pl. (Anonim, Monumento1873:3)
gad. taia mar. taia Badia taia grd. taia fas. tàa fod. taia amp. taia
s.f. Ⓜ taies
sezione di tronco di conifera pronto per la segatura (gad. A 1879; A 1895; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, grd. A 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. A 1879; R 1914/99; G 1923, fod. A 1879; G 1923; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; C 1986 Q/K/F 1988) Ⓘ taglia, tronco commerciale Ⓓ zugeschnittener Baumstamm ◇ a) E par riguardo a ra taies / Ch’i à vendù st’aisciuda? E par riguardo ara taes / ch’i á vendù staisciuda? Anonim, Monumento1873:3 (amp.).

taia (gad., mar., Badia, grd., fod., amp.) ↦ taia.

taià (amp.) ↦ taié.

taié Ⓔ TĀLIĀRE (EWD 7, 16; http://www.atilf.fr/DERom/entree/’tali-a-) 6 1710 taie (Legnam) (Proclama1710-1991:167)
gad. taié mar. taié Badia taié grd. taië fas. taèr caz. taèr bra. taar moe. taeàr fod. taié col. taiè amp. taià LD taié MdR taié
v.tr. Ⓜ taia
1 dividere qualcosa in più parti o staccarne una o più parti dal resto per mezzo di uno strumento affilato (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; C 1986; Q/K/F 1988; DLS 2002) Ⓘ tagliare Ⓓ schneiden ◇ a) no n’aea più ciarn, ma el sin à taà sobit n tòch ju da na chessa e l ge l’à dat non aöa più tscharn, mô öl sin a taà subit un tok schu dönô chösô ö öl göl a dat ZacchiaGB, Filamuscia1858*:11 (bra.); b) Ara vá fora, y abina sö les züces ca y lá por tera, les taia amez jö, tol fora le miol, y les lava pro la fontana. Ella va fora, e abina sou les zūcches ca e là pur terra, les taia a mezz jou, tol fora ‘l miŏll, e les lava pro la fontana. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:34 (Badia)
2 mozzare in modo netto (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; Gartner 1889; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002, amp. A 1879; Mj 1929; C 1986; Q/K/F 1988; DLS 2002) Ⓘ recidere, tagliare Ⓓ abschneiden, fällen, schneiden ◇ a) I l’à tirà su infin sul mez ma dapò i à taià la corda e i l’à lascià sutar ju. Chest per grazia no l se à fat mal. I la tirrà su infing sul mez ma dapò i a taià la chorda ö i la lassà suttàr schu. Chöst per grazia nol sö a fat mal. ZacchiaGB, Filamuscia1858*:10 (bra.)
3 dare mediante un coltello o arnesi simili la forma giusta (MdR) Ⓘ tagliare Ⓓ zuschneiden ◇ a) Savëise da taié pënes vos? / Iö les taie mefo a mi möt. Savëise [da] tajé pënnes vos? / Jeu les taje meffo a mi meut. DeRüM, PrëieSföiPapire1833-1995:252 (MdR)

taié