Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/1005

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


970
970


pröma en gran prozesciun / Porton dl cil y dla tera le patrun / Sön dlijia y le mët te tabernacul E söcche imprüma ing grang percessiung / Porteng del Ciel e d’la Terra l’patrung / Sö ing Dlisia e l’matt in te Tabernacol, PescostaC, MëssaPescosta1879:8 (Badia).

tabernacul (gad., Badia, grd., LD) ↦ tabernacul.

tabià (moe.) ↦ tablé.

tabié (col.) ↦ tablé.

tablé Ⓔ TABULĀTUM (EWD 7, 4) 6 1845 tobià (BrunelG, Fenì1836-2013:354)
gad. tablé mar. tablé Badia tablé grd. tublà fas. tobià bra. tobià moe. tabià fod. tablé col. tabié amp. toulà LD tablé
s.m. Ⓜ tables
1 luogo dove si conservano i foraggi ed il materiale per lettiera (gad. A 1879; A 1895; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; G 1923; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. G 1923; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; C 1986; Q/K/F 1988; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ fienile Ⓓ Heustadel ◇ a) Dut chest dant porta de tobià / Con doi giac che sauta encà e enlà. Dut kest dant porta de tobià / Kong doi ğiáč ke sauta nkà e n là. BrunelG, Fenì1836-2013:354 (bra.); b) Da tegnir a ment ben l’é che ogni ciasa à so tobià. Da tögnir amönt bön lö chö ogni tschiascha a il sô tobià. ZacchiaGB, DescrizionFascia1858*:5 (bra.)
2 costruzione di sassi o di legname comune in alta montagna, usata specialmente come deposito o come ricovero dei pastori (gad. DLS 2002, grd. DLS 2002, fas. DLS 2002, fod. T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ fienile di montagna Ⓓ Heustadel auf der Alm ◇ a) Canch’ëi s’à ancuntà passovi dlongia n tublà via, ulache l fova truep y gran lavac. Càŋ ch’ëi s’ hà incuntà pssòvi dlongia uŋ tublà via, ulà che ‘l fòa truep y gràŋ lavàĉ. VianUA, DoiUemes1864:198 (grd.); b) Santa Maria Maiou decà ca, / Santa Maria Maiou delà là, / Nos on el fen nte tablà / E i autri sul prà! Santa Maria majou de quà quà, / Santa Maria majou de là là, / Nos ongh el fengh en te tablà / E i autri sul prà! Anonim, SantaMariaMaiou1867*:243 (fod.).

tablé (gad., mar., Badia, fod., LD) ↦ tablé.

tacà (col., amp.) ↦ taché.

tach Ⓔ mozione di tacia (Gsell 1992a:129) 6 1878 tac’ (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:53)
gad. tach mar. tach Badia tach grd. tach fas. tach fod. tach LD tach
s.m. Ⓜ tac
segno lasciato da grasso, tinta o altro su una superficie (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002;, grd. A 1879; L 1933; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879, LD DLS 2002) Ⓘ macchia Ⓓ Fleck ◇ a) Cuindi canch’ara i mostrâ les chersces lominoses fosces dla laurs, le cameleo simile al früt d’aurer, la melarosa, o pom vërt, la zicüta, y le fongun cöce da tac blanc, dijôra […] Quindi cang ch’ella i mostrā les chersces luminoſes fosces d’la laurz, ‘l cameleo simile al frutt d’aurēr, la melarosa, o pom vert, la zicuta, e ‘l fungung coucce da tac’ blanc’, dijōla […] DeclaraJM, SantaGenofefa1878:53 (Badia).

tach (gad., mar., Badia, grd., fas., fod., LD) ↦ tach.

tach (mar.) ↦ tact.

taché Ⓔ apadan. tacar ‹ *TACCĀRE (Gsell 1999b:224) 6 1763 attachè ‘tenax’; tachè sù ‘suspendo’ (Bartolomei1763-1976:69, 102)
gad. taché mar. taché Badia tachè grd. taché fas. tachèr fod. taché col. tacà amp. tacà LD taché MdR tachè
v.tr. Ⓜ taca
unire qualcosa a un elemento fisso (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; C 1986; Q/K/F 1988; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ attaccare Ⓓ hängen, aufhängen ◇ a) Cunscidrazion. Vé tlo, l Re dl mond vën sula Crëusc tacà. Cunschideration. Vè tlo, ël Rà d’l mond väng sulla crousch taccà. RungaudieP, LaStacions1813-1878:91 (grd.); b) E po i taca, ma da furbe, / Co de fraia ‘l é stajon, / che ra śente no i desturbe, / su ra porta un cartelon Epò i taca, ma da furbe, Co de fràia l’e stagión, / che ra zènte no i desturbe, / sura pòrta un cartelón DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:113 (amp.); c) Dlunch â la jënt da paur lascé vëies, taché le frel sö na brocia Dlunc ā la jent da paur lascè vouies, tacchè ‘l frell souna brōccia DeclaraJM, SantaGenofefa1878:103 (Badia)
v.intr. Ⓜ taca
essere adiacente (gad.) Ⓘ essere attiguo Ⓓ angrenzen, zusammenhängen ◇ a) Duncue á le grof fat tigní tla dlijia, che tacâ pro le ciastel, solens ofizi da mort por Genofefa Dunque à ‘l grof fatt tignì t’la dlisia, che taccā pro ‘l ciastell, solenni offizzi da mort pur Genofefa DeclaraJM, SantaGenofefa1878:88 (Badia)
p.p. come agg. Ⓜ tachés, tacheda, tachedes
unito a un elemento fisso (gad., grd. F 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013) Ⓘ attaccato Ⓓ angeklebt ◇ a) Do le cené y la corona / sciöch’al foss te na morona / stôl iló taché / fin ch’al gnô ciamé. Dô l’cenè y la corona / scio ch’al foss te na murona / stêl ilò tachè / fin ch’al gnê ćiamè. PiccolruazA, Scassada1848-1978:70 (Badia); b) Valgügn dis do, racomanera al pice, de resté bel chit tla ütia, y ara cun na gran maza grossa en man, da na pert jö na cücia plëna de lat tacada, vá fora por le bosch Valgungn’ dis dō, raccomanela al picce, d’restè bel chìt t’ la ūtia, e ella cuna grang mazza grossa in mang, dana pēr jou na cūccia plena d’latt taccada, va fora pur ‘l bosc DeclaraJM, SantaGenofefa1878:56 (Badia)
se la taché (MdR) Ⓘ iniziare Ⓓ beginnen ◇ a) Ël é tëmp de, té m’, i la tachè a les pastetes. Ël é tëmp de te me la tacchè a les pastetes. DeRüM, TütParecé1833-1995:255 (MdR) ◆ se taché (gad.) Ⓘ affezionarsi Ⓓ Zuneigung fassen ◇ a) Finamai la cerva s’â ataché ala fossa, y n’orô plü demez, ne tolô plü nia da mangé, y na doman l’án ciafada iló morta. Fingmai la cerfa s’ ā attachè alla fossa, e n’urō plou d’mezz, nè tolō plou nia da mangiè, e na domang l’àng ceaffada illò morta. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:127 (Badia) ◆ taché adum (gad. DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ attaccare, unire Ⓓ verbinden ◇ a) ara porvâ gonot sön limo sentada cun les leghermes ai edli, de taché adöm i toc, che pingolâ ella purvā gonot soung lime sentada colles legrimes ai oudli, d’tacchè adūm i tocc’, ch’pingolā DeclaraJM, SantaGenofefa1878:55 (Badia) ◆ taché man (amp.) Ⓘ iniziare, cominciare Ⓓ beginnen, anfangen ◇ a) Apena instalade / I à vorù tacà man, / Da vere intressade, / Intor a carne e el pan. Appena installade / I á vorrú taccá man, / Da vere intressade, / Intor a carne e el pan. Anonim, Monumento1873:1 (amp.) ◆ taché su (gad. V/P 1998, grd. F 2002; DLS 2002, fas. DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013) Ⓘ affiggere, appendere Ⓓ aufhängen, anschlagen ◇ a) Süa uma spo dijô: / Taca sö la camejöla / y les cialzes da ciampanela! S’ ioma spo dijô: / Taca sö la camijela / y les ćialzs da ćiampanela! PiccolruazA, Scassada1848-1978:70 (Badia).

taché (gad., mar., grd., fod., LD) ↦ taché.

tachè (Badia, MdR) ↦ taché.

tabernacul