Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/1008

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


talián
973


talent Ⓔ it. talento ‹ TALENTUM (EWD 7, 19) 6 1805 talent (PezzeiJF, TTolpei1805-2010:191)
gad. talënt mar. talënt Badia talënt grd. talënt fas. talent bra. talent fod. talent col. talento amp. talento LD talent
s.m. Ⓜ talenc
dote, specialmente in quanto propensione a qualcosa, capacità in un’attività, in un settore (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1988; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ talento, ingegno Ⓓ Talent, Begabung ◇ a) t’es moro, e slocé, ma t’as talent / te sas velch, e t’as virtù. tes moro, e slochie, ma tas talent / te sas velch, e tas virtu. PezzeiJF, TTolpei1805-2010:191 (fod.); b) por podëi jí despó bel frësch / a deventé n bun studënt / porcí [che] t’as proprio n bun talënt. Por podei schì dspo bell freschc / A diventë un bung studänt / Portgì t’ has proprio un bung talënt. PezzeiJF, GTerza1819-2010:196 (Badia); c) Chi che rejona puech mostra respet, y de vester valënt, / Chi che rejona a si tëmp, mostra crianza, y d’avëi talënt. Chi chë rës̄ona puech mostra respött, y de vöst’r valënt, / Chi chë rës̄ona a si tëmp, mostra crianza, y d’avëi talënt. PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.); d) Brao el musc, éi capì ades / Dà una idea del to talento / A ra śente del paes. Brao el mŭsc, ei capĭ adés / da una idea del to’ talento / Ara zènte del paes. Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:26 (amp.)
da talent (gad. DLS 2002, grd. DLS 2002, fas., fod. DLS 2002; Ms 2005, amp., LD DLS 2002) Ⓘ dotato, di talento Ⓓ begabt ◇ a) Élo śentes da talento / Scusà… Besties se voré… Elo zentes da talento / Scusà… Besties se vorè… Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:18 (amp.).

talent (fas., bra., fod., LD) ↦ talent.

talënt (gad., mar., Badia, grd.) ↦ talent.

talento (col., amp.) ↦ talent.

talenton Ⓔ deriv. di talent 6 1856 talentogn (PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:267)
fas. talenton bra. talenton
s.m.f. Ⓜ talentons, talentona, talentones
persona di grande talento (fas.) Ⓘ talento Ⓓ Begabter ◇ a) E de nonejes nen aon abù fiores de talentogn E de Noneses ne e naon bu fiores de Talentogn PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:267 (bra.).

talenton (fas., bra.) ↦ talenton.

taler Ⓔ dt. Taler 6 1833 taleri (DeRüM, MePortëiseViesta1833-1995:251)
gad. taler MdR taler
s.m. Ⓜ taleri
moneta d’argento in uso fin dal secolo xv in alcuni stati della germania (gad. DLS 2002, MdR) Ⓘ tallero Ⓓ Taler ◇ a) Ći costa pa le brac de chësta sotrata? / Iö l’à paiada dui taleri le brac. Çhi cósta pa le braćh de questa sottràta? / Jeu l’ha paÿada dui taleri le braćh. DeRüM, MePortëiseViesta1833-1995:251 (MdR); b) Chilò aste n taler franzeje, ći che resta é por te. Quilò haste ‘ǹ taler franceŝe, çhi che resta é por tè. DeRüM, CotancMëis1833-1995:253 (MdR)
toler.

taler (gad., MdR) ↦ taler.

Talia 6 1870 Italia (AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431)
gad. Talia grd. Talia fas. Tèlia bra. Talia fod. Italia col. Italia LD Talia
topon.
stato nell’europa meridionale (gad. DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ Italia Ⓓ Italien ◇ a) La picola zità è bela e monda, no miga come nte zerte zità de l’Italia e masima in zerti vilagi. La piccola zittà è bella e monda, no miga come ‘nte zerte zittà dell’Italia e massima in zerti villaggi. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.).

Talia (gad., grd., bra., LD) ↦ Talia.

talian Ⓔ nordit. talian (da ITALIA) (EWD 7, 20) 6 1813 Talian (RungaudieP, LaStacions1813-1878:88)
gad. talian mar. talian Badia talian grd. talian fas. talian bra. talian fod. talián col. talian amp. talian LD talian MdR talian
agg. Ⓜ talians, taliana, talianes
relativo all’italia e alla lingua italiana (gad. P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ italiano Ⓓ italienisch ◇ a) Él bele die, che vos imparëis la lingua taliana? Él bel[e] die, che vos imparëis la lingúa taliana? DeRüM, ImparèLinguaTaliana1833-1995:231 (MdR); b) Verse a mesena, a grun, latis, taliane / e anpezane. Verse a mezena, a grun, latìs, taliane / E ampezzane. DegasperF, AgostinoCostantini1860:1 (amp.); c) Mo nosc lingaz ne se lascia nia scrí belavisa coles lëtres talianes. Mo nosc’ lingaz nè sè lascea nia scrì bell’ avvisa colles lettres talianes. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:III (Badia)
s.m.f. Ⓜ talians, taliana, talianes
abitante o nativo dell’italia (gad. P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ italiano Ⓓ Italiener ◇ a) Doi uemes de Gherdëina jiva sun Mont de Sëuc a cialé de si prei, y se la cuntova, tan puech, che maia n franzëus y n talian Doi uemes de Gherdëina s̄iva suŋ mont de Souŝ a tgelè di si prëi, y sela cuntòva, tàŋ puech, che màja uŋ Franzous y uŋ Taliàŋ VianUA, DoiUemes1864:197 (grd.); b) Dighe encia mi, ston mal encia noi, e podon lassé in pas i taliagn. Dighe enĉia mi, ston mal enĉia noi, e podòn lassè in paje i Taliani. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:433 (col.)
s.m.
lingua italiana (gad., grd. F 2002, fas. Mz 1976; DILF 2013, fod. P/M 1985; Ms 2005, amp., MdR) Ⓘ italiano Ⓓ Italienisch ◇ a) La Stazions o La Via dla S. Crëusc che cuntën de bela cunscidrazions y urazions. Metudes dal Talian tl Parlé de Gherdëina. La Stacions o’ la via della S. Crousch che cunteng de bella cunschiderazions i urazions. Metudes dal Talian tel Parlè de Gördeina. RungaudieP, LaStacions1813-1878:88 (grd.); b) Tö t’as imparé a lí bel todësch / Y bel talian. Tö t’ haas imparè a lí bell todeschc / Ë bell taliang. PezzeiJF, GMiribung1819-2010:199 (Badia); c) Nos s’un fat mervöia, che vos rajonëis inte n tant cürt tëmp insciö bëin le talian. Nos s’uǹ fat merveuja, che vos raĝionëis inte ‘ǹ tant cürt tëmp inscieu bëiǹ le Talian. DeRüM, DonzelaRajonèVos1833-1995:232 (MdR); d) En calonia de Moena a desch / Se rejonaa ora per talian / Ora valch per todesch / E ora ence per fascian In calonia de Moena a desch / Se resonaa ora per Talian / Ora valch per Todesch / E ora encie per Fassang PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:261 (bra.); e) Un laoro coscì fato / Ne in talian, ne in anpezan / No ‘l podea fei che un mato Un laoro cosci fatto / Nè in taliàn, ne in ampezzàn / Nol podea fei che un matto Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:25 (amp.); f) I consonanc sona sciöche tl talian I consonanti sona sceoucche t’l taliang DeclaraJM, SantaGenofefa1878:III (Badia).

talian (gad., mar., Badia, grd., fas., bra., col., amp., LD, MdR) ↦ talian.

talián (fod.) ↦ talian.