Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/1009

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


talianon
974


talianon Ⓔ deriv. di talian 6 1860 talianoi pl. (DegasperF, CodaBadiote1860-2013:472)
amp. talianon
s.m.f. Ⓜ talianons, talianona, talianones
persona con un sentimento italiano esagerato (amp.) Ⓘ esaltatore di tutto ciò che è italiano Ⓓ Italienischtümler ◇ a) Al nosc vescovo i à dito / che son tante de inbroioi / a chi d’Inspruch po i à scrito / che son dute talianoi Al nos Vescovo i à dito / che son tante de imbroioi / a chi d’Inspruck po i à scrìto / che son dùte talianoi DegasperF, CodaBadiote1860-2013:472 (amp.).

talianon (amp.) ↦ talianon.

tamburdl (grd.) ↦ tamburle.

tambürl (gad., Badia) ↦ tamburle.

tamburle Ⓔ aven. tanburlo ‘timballo’ (Gsell 1992a:130) 6 1828 tamburdl (PlonerM, CuraziansBula1828-1915:64)
gad. tambürl mar. tambürle Badia tambürl grd. tamburdl fas. tamburle bra. tamburle fod. tamburle LD tamburle
s.m. Ⓜ tamburli
strumento a percussione costituito da una cassa cilindrica in legno o metallo, coperta ai due lati da membrane (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; V/P 1998, grd. A 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ tamburo Ⓓ Trommel ◇ a) Da chel temp umpò se sent amò sonar i tampurles te chela capela. Da cal temp umpò sö sent amô sonar i tampurles tö cöllô capellô ZacchiaGB, MärchenSagen1858*:2 (bra.)
gran tamburle (grd. F 2002) Ⓘ grancassa Ⓓ große Trommel ◇ a) Tulon l gran tamburdl / Che tire n drë gran urdl, / Che l aude chëi che vën / Y scote su dassënn. Tulon l gran tamburdl / Ke tire n drë gran urdl, / Ke l aude këi ke vën / I scote su da sënn. PlonerM, CuraziansBula1828-1915:64 (grd.).

tamburle (fas., bra., fod., LD) ↦ tamburle.

tambürle (mar.) ↦ tamburle.

tamburon Ⓔ it. tamburone 6 1856 tamburong pl. (PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:262)
fas. tamburon
s.m. Ⓜ tamburons
strumento musicale a percussione, appartenente alla famiglia dei tamburi, di cui costituisce il tipo più grande (fas.) Ⓘ grancassa Ⓓ große Trommel ◇ a) Viva l nef decan de Fascia / Con bandiere e confalogn / Con trombete e tamburogn / Per El i se à levà en massa. Viva l nef Decan de Fassa / Con bandiere e confalogn / Con trombette e tamburong / Per El i se ha leva n massa. PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:262 (fas.).

tamburon (fas.) ↦ tamburon.

tamejoi (amp.) ↦ tamejons.

tamejons Ⓔ deriv. di tameisc (EWD 7, 26) 6 1763 tamschunz pl. ‘simila’ (Bartolomei1763-1976:102)
gad. tamejuns mar. tamejuns Badia tamejuns grd. tamejons fod. tamejons amp. tamejoi LD tamejons
s.m. pl.
residuo della macinazione del grano, costituito da scagliette larghe e ben distinte (gad. A 1879; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; Pi 1967; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; C 1986; Q/K/F 1988; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ crusca, cruschello, tritello Ⓓ Kleie, Schrot ◇ a) Y se dejidrova de mplì si vënter cun l pastulà (tamejons) che i purciei maiova, y deguni i dajova. Y se desidróva d’impli si ventr cung el pastulà (tameschongs) che i purtschièj majóva, y deguing li daschóva. HallerJTh, FigliolProdigoGRD1832:141 (grd.) ☟ segrenc.

tamejons (grd., fod., LD) ↦ tamejons.

tamejuns (gad., mar., Badia) ↦ tamejons.

tamez Ⓔ comp. di te + a + mez (GsellMM) 6 1813 ta mez (RungaudieP, LaStacions1813-1878:91)
gad. t’amez mar. ta mez grd. tamez fas. te mez
avv.
nel centro, nella parte centrale (gad. A 1879; V/P 1998, grd. G 1879; G 1923; L 1933; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013) Ⓘ in mezzo Ⓓ mitten, inmitten, in der Mitte ◇ a) V’adore te chësta duodezima Stazion o Salvator dl mond, tl’aria sula Crëusc tamez a doi melfatores V’adore in chasta duodezima Stazion o Salvator del mont, töl’ aria sulla crousch ta mez a doi melfattores RungaudieP, LaStacions1813-1878:91 (grd.); b) Menova de là ca i fariseies y dutores di cumandamënc na fëna, giapeda n adultere; y l’à metuda tamez. Menova de la cá i Pharisejes y Dotores dei Comandaments una fanna, tgiapéda in adultére; y l’ha metuda ta mez. HallerJTh, MadalenaGRD1832:155 (grd.); c) I scribi e i farisei i à menà na fémena troada te n adulterie apede el, e i l’à metuda te mez. I scribi e i Farisei i a mená una femena troáda in te un adulterio apede el, e ì a metuda in te mez. HallerJTh, MadalenaBRA1832:156 (bra.); d) Tut é te mez de bie pré o ciampes. Tutt ö tömez dö biö prä o tschanpes. ZacchiaGB, DescrizionFascia1858*:5 (bra.); e) Al conscidra, y damana, ci ch’al é chëres cin’ pices cosses t’amez ala coa. El considera, e damana, cicch el è chelles ceing picces coses t’ amezz alla cō. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:49 (Badia) ☝ amez en mez, entamez.

tamez (gad., grd.) ↦ tamez.

Tamion 6 1858 Tamion (ZacchiaGB, DescrizionFascia1858*:3)
fas. Tamion bra. Tamion
topon.
frazione del comune di sèn Jan di fassa (fas.) Ⓘ Tamion Ⓓ Tamion ◇ a) vijin a Vich é Valongia e Tamion vischìn a Vic ö Vallongia ö Tamion ZacchiaGB, DescrizionFascia1858*:3 (bra.).

Tamion (fas., bra.) ↦ Tamion.

tampesta Ⓔ TEMPESTĀ(S) (EWD 7, 29) 6 1828 tëmpesta (PlonerM, CuraziansBula1828-1915:65)
gad. tempesta mar. tempesta Badia tempesta grd. tampesta fas. tampesta caz. tompesta bra. tampesta moe. tampesta fod. tampesta, tempesta amp. tampesta LD tampesta
s.f. Ⓜ tampestes
1 precipitazione atmosferica formata da acqua congelata in chicchi più o meno grossi, che cadono dal cielo spesso devastando le colture (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. Q/K/F 1988, LD DLS 2002) Ⓘ grandine Ⓓ Hagel, Hagelschauer
2 vento molto forte, accompagnato perlopiù da neve, pioggia, grandine (gad. V/P 1998, grd. F 2002, fas. Mz 1976, fod. Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ bufera, tempesta Ⓓ Unwetter ◇ a) Nes tira sula cresta / Na bela gran tampesta. Nes tira sula kresta / Na bela gran tëmpesta. PlonerM, CuraziansBula1828-1915:65 (grd.); b) E da chel temp incà i disc che chela lascia jir la tampesta. Ö da cöl temp inca i disch chö cöllô lasse schir la tampesta. ZacchiaGB, MärchenSagen1858*:3 (bra.); c) Y prëia, acioche na te bela festa / Signur Idî ne lasces gní la tempesta E prája, atsò che na te bella festa / Signur Iddie ne lasse gnì la tampesta PescostaC, MëssaPescosta1879:5 (Badia).