Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/1010

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


tant
975


tampesta (grd., fas., bra., moe., fod., amp., LD) ↦ tam-

pesta.

tampin Ⓔ ? 6 1845 tampìn (BrunelG, MusciatSalin1845:11)
fas. tampin bra. tampin
s.m. Ⓜ tampins
la prima delle quattro cavità in cui è suddiviso lo stomaco della maggior parte dei ruminanti (fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013) Ⓘ rumine Ⓓ Pansen ◇ a) I ve pararà dal vosc tampin / L mat, l rost, e l vin, / I ve n darà cater o sie / Segur da ciaf a pie. I ve parara dal voš tampìn / L mat, l rost, e l vin, / I vë n darà kater o sìe / Segur da čaf a pie. BrunelG, MusciatSalin1845:11 (bra.).

tampin (fas., bra.) ↦ tampin.

tan (gad., mar., Badia) ↦ tant.

tan † (Badia) ↦ tratan.

tana Ⓔ prelat. *TANA (EWD 7, 30) 6 1870 tana (AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432)
gad. tana mar. tana Badia tana grd. tana fas. tèna bra. tana moe. tana fod. tana col. tana amp. tana LD tana
s.f. Ⓜ tanes
cavità naturale o scavata in cui si rifugiano gli animali selvatici (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; MT 1973; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ tana Ⓓ Höhle, Bau ◇ a) propio come l aragn, che spia da la sua tana, se na mosa và a se picà nte la tela propio come l’aragn, che spia dalla sua tana, se una mossa va a se piccà ‘nte la tela AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432 (col.); b) al le porseghitëia a ciaval por crëpes, roes y brüsces cina ala grota de Genofefa, iló s’é retrat l’animal te süa tana el ‘l parseghita a ciaval pur creppes, rōs e brusces cina alla grotta d’Genofefa, illò s’è r’tràt l’animal te sua tana DeclaraJM, SantaGenofefa1878:90 (Badia).

tana (gad., mar., Badia, grd., bra., moe., fod., col., amp., LD) ↦ tana.

tananai Ⓔ ven. tananai (Q/K/F 1988:361) 6 1844 tananài (DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:115)
fas. tananai fod. tananai amp. tananai
s.m. Ⓜ tananais
uomo dappoco (fod. Pz 1989, amp. Mj 1929; C 1986; Q/K/F 1988) Ⓘ inetto Ⓓ Nichtsnutz ◇ a) Śente, no cardassà mai, / cuanto vin ch’el porta via / chera fre de tananai! Zènte, no cardasà mai, / quanto vin ch’el pòrta via / chera fre de tananài! DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:115 (amp.).

tananai (fas., fod., amp.) ↦ tananai.

tandarlà (amp.) ↦ tanderlé.

tanderlé Ⓔ ? (- derlé rimanda ad un’origine dtir., da collegare evt. con gad. trëndla ? GsellMM) 6 1844 tandarlà (DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:115)
amp. tandarlà
v.intr. Ⓜ tanderleia
essere sul punto di cadere, tentennare, traballare (amp. Mj 1929; C 1986; Q/K/F 1988) Ⓘ barcollare, vacillare Ⓓ wanken, taumeln ◇ a) Ce da ride a ‘l vede cioco / par chi luoghe a tandarlà Ce da ride al vede ciòco / par chi luoghe a tandarlà DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:115 (amp.).

tánie (fod.) ↦ letánie.

tànie (bra.) ↦ litània.

taniva (grd.) ↦ letania.

Tano 6 1873 Tano (Anonim, ManageriaComunal1873-1973:31)
amp. Tano
antrop.
(amp.) Ⓘ Gaetano Ⓓ Kajetan ◇ a) Tano, Verzi e Barbareles / Presto, presto parecià / Chera cameres pì beles Tano, Verzi e Barbarèlles / Presto, presto parecià / Chera cameres pi belles Anonim, ManageriaComunal1873-1973:31 (amp.).

Tano (amp.) ↦ Tano.

tant Ⓔ TANTUS (EWD 7, 32) 6 1632 (et credareis) tant (Proclama1632-1991:160)
gad. tan, tant mar. tan Badia tan grd. tant fas. tant caz. tant bra. tant moe. tant fod. tánt col. tant amp. tanto LD tant MdR tant
pron. Ⓜ tanc, tanta, tantes
1 in numero, misura o quantità considerevoli (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ tanto Ⓓ viel, so viel ◇ a) Tanc nen röiel mai plü adöm, / Zënza atira indô n te föm. Taing n’ën rüvël mai plö a düm, / Zanza atira indo ën të füm. PescostaC, SonëtCoratBadia1852:4 (Badia); b) A jir te lejia e a n pech de messa, / N pech de vida la ge volessa, / Se no paron tenc deslaibé. A xir te lesia e a ‘n pe de messa, / Un pe de vida la e volessa, / Se no parong tentg deslaibè. BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:246 (bra.); c) Tante i disc che el matrimonio / ‘L é un afar ben inbroià Tante i disc che el matrimonio / L’e un’ afar ben’ imbroià DegasperF, ZambelliMichelli1872-1973:12 (amp.); d) Apó tantes ancora / Ghin sarae da dì Appó tantes ancora / Ghin sarave da dí Anonim, Monumento1873:4 (amp.); e) Por chësc ói iö porvé d’ester n bun lëgn, y fá de bones operes, tantes mai ch’i pó Pur chesc’ oi iou purvè d’estr’ ‘ng bung lengn’, e fa bones operes, tantes mai ch’i pō DeclaraJM, SantaGenofefa1878:41 (Badia)
2 con valore interrogativo in proposizioni dirette e indirette (grd., fas. Mz 1976; DILF 2013) Ⓘ quanto Ⓓ wie viel ◇ a) En ben. Tant volede pa lassù? En beng: tang volede pà lassù? GiulianiGB, Gespräch1812-2014:59 (bra.); b) Ah, finonla, tan ulëis lassù? Ah, finoŋla, tàŋ ulëis lassù? VianUA, JanTone1864:199 (grd.)
agg. Ⓜ tanc, tanta, tantes; spesso ridotto a tan
in numero, misura o quantità considerevoli (gad., grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; DLS 2002, MdR) Ⓘ tanto Ⓓ viel, so viel ◇ a) Ciara, tan d’agn ne te sunsi sté dejobediënt Tgiára, taign d’agn ne te sunsi sté deshobediant HallerJTh, FigliolProdigoBAD1832:141 (Badia); b) gio te serve jà tenc de egn, e no é mai dejobedì a tie comandi jó te serve shà teng d’eng, e no é mai deshobedí a tie comándi HallerJTh, FigliolProdigoBRA1832:146 (bra.); c) A l’odëi ch’ël ê inćiamò tanć de crafuns e de canifli e cajincì arostis sö n mësa, mëtel man de pité. A l’odëi ch’ël ê inçhiamò tantg de craffuǹs e de caniffli e caŝinći arrostis seu ‘ǹ mësa, mëttl maǹ de pitté. DeRüM, MütPastNoza1833-1995:279 (MdR); d) Tan de aureies te cësa de mi pere à pan assé, y ie more tlo da fam. Tang d’aureies te ciesa de mi pere ha pang assé, i ie more tlo da fam. Anonim, PezFiProdigo1835*-1913:131 (grd.); e) pernanche ie ruà chësc vosc fi, ch’à batù n toc dut l fatissie cun la putanes, i ëise mazà n vadel gras, y i fajëis tanta festes. pernanche iè ruà chesc vosc fì, ch’ha battù ‘n tocc tutt ‘l fatti sie culla puttanes, i eise mazzà ‘n vadel gras, i gli fajaise tanta festes. SenonerA, FiProdigoGRD1841-1986:253 (grd.); f) Cortejani, cardeo fursi, / che noi semo tanto scarsi? Cortegiani, cardeo fursi, / che noi semo tanto scarsi? DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:113 (amp.); g) Pan da müfa / pro la jüfa / i á fosc fat tan me, / ch’al te mëss cherdé. Pan da müfa / pro la jüfa / i à fôsc fat tan mè, / ch’al te mëss cherdè. PiccolruazA, Scassada1848-1978:71 (Badia); h) Y os jënt, ch’ëis odü chësta storia, / ponsede a os instësc y ne