Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/1042

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


trascuranza
1007


s.f. Ⓜ tramadures
macchinazione, organizzazione di qualcosa di losco (gad.) Ⓘ orditura fig.Ⓓ Anzettelung fig. ◇ a) Desconsolada da ri presentimënc la contëssa â scrit al grof y i â descurí sö cun plëna verité les tramadöres de Golo, y perié de la delibré da n uomo tan prigorus. Desconsolada da rì presentimentg’ la contessa ā scritt al grof, e i ā descorì sou cung plena veritè les tramadures de Golo, e priè d’la deliberè da ‘ng uomo tang prigurùs. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:11 (Badia).

tramedoi (grd.) ↦ tramidoi.

tramedui (mar.) ↦ tramidoi.

tramënt (grd.) ↦ turmënt.

tramenté Ⓔ trasformazione nel linguaggio popolare di tormenté (Gsell 1992a:144) 6 1763 tramentè ‘vexo’ (B 1763-1976:103)
gad. tramonté mar. tramonté grd. tramenté MdR tramenté
v.tr. Ⓜ tramenta
1 causare pene e tormenti, infliggere sevizie, torturare qualcuno (gad. B 1763; V/P 1998, grd. A 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002) Ⓘ tormentare Ⓓ quälen ◇ a) Sie rie fëna l tramentova; L manaciova y i dajova Sie rie fêna l’tram[entova]; [L’ minaciova y i dasova] PlonerM, VedlMut1828-1997:349 (grd.); b) Ne stede a i craié, ne stede a le sceché / y ne stede a le temëi, sc’ al ves ó tramonté! Ne stede a i craié, ne stede a l’scechè / y ne stede a l’temëi, sc’al ves ô tramentè! PescostaC, OrcoIocl1858-1994:231 (Badia)
2 di persona, infastidire insistentemente, molestare, assillare (gad. V/P 1998, grd. A 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002, MdR) Ⓘ tormentare Ⓓ quälen ◇ a) Le medemo orova studié, e tramentava vigne dé so pere acioch’ ël le menass a studié. Le medemmo oròva studié, e tramentava vigne dé sò père acćioch’ ël le menass a studié. DeRüM, Studié1833-1995:278 (MdR).

tramenté (grd., MdR) ↦ tramenté.

tramidoi Ⓔ INTER + AMBŌS + DUĪ (EWD 4, 104) 6 1763 trame doi ‘uterque’ (Bartolomei1763-1976:103)
gad. tramidui mar. tramedui Badia tramidui grd. tramedoi LD tramidoi
pron. pl. Ⓜ tramesdoes
tutti e due, l’uno e l’altro, ambedue (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ entrambi Ⓓ beide ◇ a) Sul chetum, o tla merda / Ve trarales tramedoi! / O, defin - te chegadoi! Sul cotum, o te la mèrda / Ve traràlles tramedòj! / O, defin’g - te chegadòj! PlonerM, VedlMut1828-1997:349 (grd.)
entramidoi.

tramidoi (LD) ↦ tramidoi.

tramidui (gad., Badia) ↦ tramidoi.

tramonté (gad., mar.) ↦ tramenté.

tramot (grd.) ↦ teremot.

trancuilo Ⓔ it. tranquillo 6 1866 trankuili pl. (BrunelG, Cianbolpin1866:6)
fas. tranquilo caz. tranquilo
agg. Ⓜ trancuili, trancuila, trancuiles
senza turbamenti, ansie, preoccupazioni (fas.) Ⓘ tranquillo Ⓓ ruhig ◇ a) Cianbolfin e Dona Chenina vivea tranquili te so palaz. Čanbolfin e Donna Kenina vivea trankuili te so palaʒ. BrunelG, Cianbolpin1866:6 (caz.).

traní (gad.) ↦ tarlí.

tranquilo (fas., caz.) ↦ trancuilo.

trao (amp.) ↦ tref.

trapassar (bra.) ↦ trapassé.

trapassé Ⓔ it. trapassare 6 1878 trappassā (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:39)
gad. trapassé Badia trapassè fas. trapassèr bra. trapassar fod. trapassé
v.tr. Ⓜ trapassa
1 passare da parte a parte, specialmente con un’arma da punta (gad., fas. DILF 2013, fod. P/M 1985; Ms 2005) Ⓘ trafiggere, trapassare Ⓓ durchbohren, durchstechen ◇ a) cun usc sotida mo sforzada, che trapassâ l’anima dl pice dijera: cung usc’ sottira mo sforzada, che trappassā l’anima d’l picce disc’la: DeclaraJM, SantaGenofefa1878:78 (Badia)
2 percorrere da un lato a quello opposto, attraversare (gad., fas. R 1914/99; DILF 2013, fod. P/M 1985; Ms 2005) Ⓘ trapassare Ⓓ durchqueren ◇ b) ara se confortâ söl prinzipio dl’aisciöda a odëi n ragio de sorëdl, che trapassâ chëra caverna ella se confortā soul prinzipio d’la insceūda a udei ‘ng raggio d’sored’l, ch’trappassā chella caverna DeclaraJM, SantaGenofefa1878:39 (Badia).

trapassé (gad., fod.) ↦ trapassé.

trapassè (Badia) ↦ trapassé.

trapassèr (fas.) ↦ trapassé.

trapola Ⓔ ven. tràpola (da accostare a TRAPPA di origine germ.) (EWD 7, 154) 6 1852 trapores pl. (ZardiniB, Rudiferia1852:1)
gad. trapola Badia trapula grd. trapula fas. trapola fod. trapola amp. trapola LD trapola
s.f. Ⓜ trapoles
nome generico di dispositivi usati per la cattura di animali (gad. A 1879; Ma 1950; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; C 1986; Q/K/F 1988; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ trappola Ⓓ Falle ◇ a) Ah! śon pu daos ra zapores / Del nosc vecio santo, e ‘l diou, / Lascia pu ch’el tende trapores / ch’el no vien mai pì da un ciou. Ah! zon pu davòs ’a zapores / Del nosc’ vec’io santo, e ‘l diau, / Lassa pu ch’el tende trapores / ch’el no en mai pi da un c’iau. ZardiniB, Rudiferia1852:1 (amp.).

trapola (gad., fas., fod., amp., LD) ↦ trapola.

trapolon Ⓔ deriv. di trapola (EWD 7, 155) 6 1878 trappulung (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:124)
gad. trapolun mar. trapolun Badia trapolun grd. trapulon fas. trapolon fod. trapolon amp. trapolon LD trapolon
agg. Ⓜ trapolons, trapolona, trapolones
che raggira il prossimo (gad. V/P 1998, fas. DA 1973; Mz 1976) Ⓘ imbroglione Ⓓ betrügerisch ◇ a) Al sintiará n plajëi falz, miserabl, trapolun, y do i vëgnel le pentimënt y la meseria El sintirà ‘ng plajei falz, miſerabile, trappulung, e dō i vegnel ‘l pentiment e la m’ſeria DeclaraJM, SantaGenofefa1878:124 (Badia).

trapolon (fas., fod., amp., LD) ↦ trapolon.

trapolun (gad., mar., Badia) ↦ trapolon.

trapula (Badia, grd.) ↦ trapola.

trapulon (grd.) ↦ trapolon.

trar (bra., moe.) ↦ tré.

tras (fas.) ↦ tres.

trascassada (gad., Badia) ↦ trascasseda.

trascasseda Ⓔ deriv. di scasseda 6 1848 trascassada (PiccolruazA, Scassada1848-1978:72)
gad. trascassada Badia trascassada
s.f. Ⓜ trascassedes
movimento più o meno rapido o violento in direzioni alternativamente opposte (gad.) Ⓘ scuotimento Ⓓ Aufrüttelung ◇ a) Na compagna trascassada / mai, no mai m’é gnüda dada! Na compagna trascassada / mai, no mai m’é gnüda dada! PiccolruazA, Scassada1848-1978:72 (Badia).

trascurà (col.) ↦ trascuré.

trascuranza Ⓔ it. trascuranza 6 1873 trascuranza (Anonim, Monumento1873:2)
amp. trascuranza