Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/1023

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


tera
988


Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; Q/K/F 1988; DLS 2002) Ⓘ terra Ⓓ Erdkreis, Erde ◇ a) Tu da le musce e di musciac; o Dio! / Senti ades n giust lamento mio, / Che da la tera su te mana en aut / L musciat de Salin e no de Sbaut. Tu dalle muše e dei mušač; o Dio! / Senti adés ‘n just lamento mio, / Ke da la terra su te mana ‘n aut / L mušat de Saling e no de Šbaut. BrunelG, MusciatSalin1845:1 (bra.); b) y sce n’esson plü da s’odëi sön chësta tera, ciara de m’arjunje cun bones operes en Cil. e se n’essung plou da s’udei soung chesta terra, ciara de m’arjunje cung bones operes in Ceìl. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:4 (Badia); c) L ciel, la tiera, dut chël che ie, / nes mostra l gran Idie. l tšíel, la̤ tiá̤ra̤, dut ka̤l k’ íe, / nęs móštra̤ l graŋ idíe. RifesserJB, Surëdl1879:107 (grd.)
2 materiale originato dallo sfaldamento delle rocce o dei depositi alluvionali (gad. DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. C 1986; Q/K/F 1988; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ terra Ⓓ Erdreich, Erde ◇ a) Mo Gejú s’á plié jö al bas, y scriea cole dëit söla tera. Mo Jeshú s’ ha plié schö al bass, e scrivova col dait sölla terra. HallerJTh, MadalenaMAR1832:154 (mar.); b) Ma Gejù s’à plià al bas, y scrivova cul dëit sula tiera. Ma Jesú s’ ha pliá a[l] bass, y scrivóva col déit su la tierra. HallerJTh, MadalenaGRD1832:155 (grd.); c) Le Signur Idî é cun düc bun; / cun so aiüt é döt sann y intun: / i vicí por aria, i romuns te tera L’Signur Idî é con düć bun; / con so aiüt é düt sann y intun: / i vicí per aria, i romuns te tera PescostaC, BonesEghes1858-1994:227 (Badia); d) N’autra pert finalmënter ie tumeda sun bona tiera, y à purtà frut cënt per un. Un’ àutra pèrt finalmënter jè tumèda suŋ bòna tièrra, y hà purtà frutt cënt per uŋ. VianUA, SumënzaSëna1864:195 (grd.); e) y deboriada col fi ára ince trat fora de tera na bona cuantité de raisc e d’buriada col fì àla incie tratt fora d’terra na bona quantitè d’raisc DeclaraJM, SantaGenofefa1878:55 (Badia)
3 la superficie del terreno su cui si cammina (gad., grd. F 2002, fas. DA 1973) Ⓘ terra, suolo Ⓓ Boden, Erde ◇ a) Tlo toma l bon Gejù per l prim iede a tiera. Clo toma ‘l bon Giesu pèr ‘l prim jadœ a tiara. RungaudieP, LaStacions1813-1878:89 (grd.); b) Se se i spia tra Sèn Jan e Pera / I concéres da Poza / El ciaf i ge smoza / E i li trasc morc a tera. Se se li spia tra sen San e Perra / I concieres da Pozza / El ciaf i gie smozza / E i li tras mortc a terra. PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:268 (bra.); a) Al trëma la tera ch’al pësta cui fers, y dala bocia - oh! - ci n bur vers! Al trëma la tera ch’al pësta coi fers, y dala boćia - oh! - ći n bur vêrs! PescostaC, OrcoIocl1858-1994:234 (Badia); c) an alda n romú tles fëies sëces por tera, y söl büsc da jí tl anter comparëscel na cerva. ang alda ‘ng rumù t’ les fouies seccies pur terra, e soul būsc’ da ji t’ l ant’r comparesc’ ‘l na cerfa. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:34 (Badia); b) La tiera zitrova sot i piesc dl mut spaurì, y l i à parù de sté dut n fuech. la̤ tiá̤ra̤ tsitrǫ́a̤ sot i píeš d’l mut špourí, i l i a pa̤rú dę štę dut ŋ fúek. RifesserJB, Tëune1879:108 (grd.)
a tera (fas.) Ⓘ a terra, per terra Ⓓ auf dem Boden ◇ a) Emben l’à vedù n burt mantel enlongia a tera e l disc. "Che berdon él po chiò ’Nben l a vedù un burt mantel in lenğia a tera e l diš. "Ke berdon el po kiò BrunelG, Cianbolpin1866:14 (caz.) ◆ de tera (gad.) Ⓘ di terracotta Ⓓ irden ◇ a) De y nöt se lasciâra jö sön n gröm de stran, da na pert êl n boché de tera plëgn d’ega, y n pü’ de pan fosch ê süa spëisa. Dè e noutt sè lasceala jou sounung grum de strang, da na pert elle ‘ng bocchè de terra plengn’ d’ěga, e ‘ng pude pang fosc’ ē sua speiſa. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:13 (Badia) ◆ Tera Santa (gad., grd. F 2002, fas., fod.) Ⓘ Terra Santa Ⓓ Heiliges Land ◇ a) al temp del prim Re de Cipro dopo che l’é stat ciapà la Tera Santa da Gotifrè di Buglione al temp del prim Re de Cipro dopo che l’è stat ciapà la Terra Santa da Gottifrè di Buglione SommavillaA, DecameronIXMOE1875:639 (moe.); b) ai tempes del prum Re de Cipri, dò che la Tera Santa é stata conchistada da Gotrifrè de Buglion ai tempes del prum Re di Cipri, do chö la Terra Senta è stada conchistada da Gottrifrè de Buglion RifesserJB, DecameronIXBRA1875:649 (bra.); c) al tomp dal pröm Re de Cipro, che la Tera Santa é stada davagnada da Gotfred da Boglion al tomp dal pröm Rè de Cipro, che la Terra Santa è stada vadagnàda da Gotfrèd da Boglion PescostaC, DecameronIXMAR1875:650 (mar.); d) ai tëmpes dl prim Re de Cipri, do che la Tiera Santa fova cuncuisteda da Gotfrid de Buglion åì tęmpęs dęl prim Rę dę Cipri, do̱ chę lå Tięrrå Santa fo̱a co̬nquisteda då Gotfrid dę Buglìon RifesserJB, DecameronIXGRD1875:654 (grd.); e) ai temp del prum Re de Cipri, despò che la Tiera Sánta é stada vadagnada da Gotifré de Buglion åi tẹmp dẹl prum Rẹ dẹ Cipri, dẹspò che la Tẹrra Santa è stata vadagnẹda da Go̮ttifrè de Buglio̮n PescostaC, DecameronIXFOD1875:655 (fod.).

tera (gad., mar., Badia, fas., caz., bra., amp., LD) ↦ tera.

téra (amp.) ↦ teila.

tëra (gad., mar., Badia) ↦ teila.

terei (amp.) ↦ telé.

teremot Ⓔ nordit. teremot(o) (Gsell 1992a:145) 6 1845 terremót (BrunelG, MusciatSalin1845:2)
grd. tramot, tremot fas. teremot bra. teremot moe. tremot fod. teremoto amp. teremoto LD teremot
s.m. Ⓜ teremoc
seguito di scosse che imprimono un movimento a carattere vibratorio a una zona più o meno estesa della superficie terrestre (grd. L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. T 1934; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ terremoto Ⓓ Erdbeben ◇ a) Da la una o da le doi de not / Sente n sciusciur desche n teremot. Dala una o da le doi de not / Sente ‘n šušùr deske n terremót. BrunelG, MusciatSalin1845:2 (bra.) ☝ tremoroz.

teremot (fas., bra., LD) ↦ teremot.

teremoto (fod., amp.) ↦ teremot.

teren Ⓔ it. terreno 6 1878 terreno (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:27)
gad. teren Badia teren
agg. Ⓜ terens, terena, terenes
di quanto appartiene alla terra, per lo più con una forte accentuazione dei caratteri di provvisorietà e vanità (gad.) Ⓘ terreno Ⓓ irdisch ◇ a) No se lascede trá al mal da premio teren, che etern é le castighe. No sè lascede tra al mal da premio terreno, chè eterno è ‘l castigo. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:27 (Badia).

teren (gad., Badia) ↦ teren.

teribel Ⓔ it. terribile ‹ TERRIBILIS (EWD 7, 68) 6 1813 teribl (RungaudieP, LaStacions1813-1878:89)
gad. teribl mar. teribile Badia teribile grd. teribl, tribl fas. terìbol bra. terìbol fod. teribile LD teribel
agg. Ⓜ teribli, teribla, teribles
che fa spavento, che incute terrore (gad. A 1879; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ terribile Ⓓ furchtbar ◇ a) ie ve prëie cun umiltà de ve prejenté a mi da bon Pere sul pont teribl de mi mort. Amen. je ve preje cun umiltà de ve presente a mi da bon Pere sul pont teribl de mi mort. Amen. RungaudieP, LaStacions1813-1878:89 (grd.); b) n pìcol vege cun