Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/1041

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


tradì
1006


Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ tradire Ⓓ verraten ◇ a) jache vo me ëis tradì, / muessi ënghe ve la dì: / Ne ve feje plu menines: / ve sautësse gën tla tlines!! giache vo mè eis tradì, / muessi enche vè la dì: / Ne ve fese plu Menines: / ve sautesse gieng tla tlines!! PlonerM, VedlaMuta1828*-2013:142 (grd.); b) Lieto apena, i s’à capì / El Apolonio, el vetrinario / Por’ macaco, i t’à tradì. Lieto appena, i să capĭ / El’ Apollonio, el vetrinario / Por macaco i tà tradì. Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:25 (amp.).

tradì (grd., fod., amp., LD) ↦ tradì.

tradir (fas.) ↦ tradì.

traditëur (grd.) ↦ traditour.

traditor (fas., fod., amp.) ↦ traditour.

traditour Ⓔ it. traditore 6 1833 traditur (DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:264)
gad. traditur mar. traditur Badia traditur grd. traditëur fas. traditor fod. traditor amp. traditor LD traditour MdR traditur
s.m.f. Ⓜ traditours, traditoura, traditoures
chi viene meno a un impegno solennemente assunto, con un’accentuata sfumatura di biasimo (gad. A 1879; Ma 1950; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; L 1933; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; DLS 2002; Ms 2005, amp. C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ traditore Ⓓ Verräter ◇ a) N’â Cristo, le filiol de Die, tra sü püć amici n traditur?… N’â Cristo, le filiol de Die, tra sü püçh amici ‘ǹ traditur?… DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:264 (MdR).

traditour (LD) ↦ traditour.

traditur (gad., mar., Badia, MdR) ↦ traditour.

traes (amp.) ↦ travers.

traf (bra.) ↦ tref.

trafì Ⓔ it. trafitto 6 1813 trafi p.p. m.sg. (RungaudieP, LaStacions1813-1878:89)
grd. trafì moe. trafir fod. trafì
v.tr. Ⓜ trafesc
passare da parte a parte un corpo (grd., moe. DA 1973, fod. P/M 1985; Ms 2005) Ⓘ trafiggere Ⓓ durchbohren
p.p. come agg. Ⓜ trafis, trafita, trafites
trapassato da una parte all’altra del corpo (grd.) Ⓘ trafitto Ⓓ durchbohrt ◇ a) V’adore pra chësta prima Stazion, redentor dut d’amor! cundanà da Pilato ala mort, y trafì da n vere dulëur V’adore pra chasta prima Stazion, redentor dut d’amor! cundannà da Pilato alla mort, i trafidà un verè duleur RungaudieP, LaStacions1813-1878:89 (grd.).

trafì (grd., fod.) ↦ trafì.

trafir (moe.) ↦ trafì.

trafogne (gad., mar., Badia) ↦ trafone.

trafone Ⓔ TRĀ(NS)FUNDERE ‘abgießen’ (EWD 7, 151) 6 1878 traffognuda p.p. f.sg. (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:24)
gad. trafogne mar. trafogne Badia trafogne grd. trafuender amp. strafonde
v.intr. Ⓜ trafon, trafonon, trafonù
riferito a una sostanza, un liquido, ecc., lasciar fuoriuscire (gad. Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, amp. Q/K/F 1982; C 1986) Ⓘ gocciolare, perdere Ⓓ durch- sickern, durchlassen
p.p. come agg. Ⓜ trafonù, trafonus, trafonuda, trafonudes
che ha assorbito un liquido (gad.) Ⓘ imbevuto, impregnato Ⓓ durchtränkt ◇ a) Sot a tröpes leghermes ára scrit chësta süa ultima lëtra, y ara ê tan trafognüda, ch’an la podô apëna lí. Soutt a trouppes legrimes āla scritt chesta sua ultima lettra, e ella ē tang traffognuda, ch’ang la pudō appena lì. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:24 (Badia).

trafuender (grd.) ↦ trafone.

tragedia Ⓔ it. tragedia 6 1833 tragédia (DeRüM, OnurReverì1833-1995:234)
gad. tragedia grd. tragedia fas. tragedia fod. tragedia amp. tragedia LD tragedia MdR tragedia
s.f. Ⓜ tragedies
componimento drammatico che ha per lo più come oggetto un complesso problema di coscienza sviluppato in direzione di una finale catastrofe chiarificatrice e liberatrice (gad. DLS 2002, grd. F 2002, fas. DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002, MdR DLS 2002) Ⓘ tragedia Ⓓ Tragödie ◇ a) An à raprejentè na tragedia; chilò él ćiamò la zetola. / Ne sëise forsce amante de les tragedies? / De let üt nia, iö ne les pò sofrì Aǹ ha rapreŝentè ‘na tragédia; quilò él çhiamò la zettola. / Ne sëise forŝe amante de les tragédies? / De le tüt nìa, jeu ne les pò soffri DeRüM, OnurReverì1833-1995:234 (MdR).

tragedia (gad., grd., fas., fod., amp., LD, MdR) ↦ tra-

gedia.

traghet Ⓔ * traglet zu * tragle x ven. tragheto ‹  TRĀIECTUM (Gsell 1999b:237) 6 1878 traghett (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:102)
gad. traghët mar. traghët Badia traghët grd. traghët fod. traghët
s.m. Ⓜ traghec
specie di lettino per trasportare malati o feriti (gad.) Ⓘ lettiga Ⓓ Trage ◇ a) Deache la letaia ne rovâ ciamó adalerch, por chësc sot ala marëna i servi â intrecé gran rames de lëgns adöm y â fat n traghët, â destenü na bela cuerta lassura, y Genofefa y le fi s’á comodé laite Dea che la lettaia n’r’vā ciamò adarlerc, purchesc’ soutt alla marenna i servi ā int’rciè grang rames d’lengn’s adum e ā fatt ‘ng traghett, ā destenù na bella cuerta lassura, e Genofefa e ‘l fì s’à comodè laite DeclaraJM, SantaGenofefa1878:102 (Badia).

traghët (gad., mar., Badia, grd., fod.) ↦ traghet.

tralascé Ⓔ deriv. di lascé (EWD 4, 173); sign. ‘omettere per disattenzione o negligenza’ ‹ it. tralasciare 6 1828 tralascha p.p. m.sg. (PlonerM, VedlaMuta1828*-2013:141)
gad. tralascé mar. tralascé Badia tralascè grd. tralascé fas. tralascèr caz. tralascèr bra. tralasciar fod. tralascé LD tralascé MdR tralascè
v.tr. Ⓜ tralascia
1 lasciare senza aiuto o protezione (gad. A 1879; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. L 1933; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ tralasciare, abbandonare Ⓓ verlassen ◇ a) Sant Antone n’à judà, / duc i sanc m’à tralascià! / duc i sanc m’à tralascià. Sant Antone n’a schudà, / dutg i Santg ma tralascha! / dutg i Santg ma tralascha. PlonerM, VedlaMuta1828*-2013:141 (grd.); b) Son pa stata a Ortijei, duc i muc me à tralascià / Sant Antone del maridé, vedla muta no voi resté. Son po stat’ a Ortižei, tut i muč mi a tralašà / St. Antone del maride vedla muta no voi resté. ZacchiaGB, GardeneraC1858*-1995:172 (caz.)
2 omettere per disattenzione o negligenza (gad. V/P 1998, grd. F 2002, fas. R 1914/99; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Ms 2005, MdR) Ⓘ tralasciare Ⓓ unterlassen, vernachlässigen ◇ a) Perdonéme sce iö à tralascè de fà mi dovér. Perdonéme ŝe jeu ha tralascè de fà mi dovér. DeRüM, DonzelaComplimënt1833-1995:240 (MdR).

tralascé (gad., mar., grd., fod., LD) ↦ tralascé.

tralascè (Badia, MdR) ↦ tralascé.

tralascèr (fas., caz.) ↦ tralascé.

tralasciar (bra.) ↦ tralascé.

tramadöra (gad.) ↦ tramadura.

tramadura Ⓔ TRAMA, REW 8847 + lad. - adura (GsellMM) 6 1878 tramadures pl. (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:11)
gad. tramadöra