Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/1034

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


toi
999


bach. Intàŋchè ëi jè te sta rusnèda vëisa ëi ugnàŋ incontra doi Tudèŝ fumàŋ tabàck. VianUA, DoiUemes1864:197 (grd.); c) benedeti i todesch, almanco na gran part de la bassa popolazion la pensa così. benedetti i Todeschi, al manco una gran part della bassa popolazion la pensa così. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432 (col.); d) Se capisce che a fei rimes / Un todesco el t’à dià / Se conosce a bela prima / El so modo de rimà. Se capisce che a fei rimes / Un todesco el tà diă / Se conosce a bella prima / El sò, mòdo de rimá. Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:26 (amp.); e) Demá, gnide düc canc, da Suramunt y ladins, / Gherdënes, todësc, passede i confins De ma gnide dütg cantg, da Suramunt e Ladings, / Gherdánnes, Todáss, passede i confings PescostaC, MëssaPescosta1879:4 (Badia)
s.m. Ⓜ todesc
lingua della germania, dell’austria, di parte della svizzera e altre zone limitrofe (gad. P/P 1966; V/P 1998, grd. F 2002, fas. Mz 1976; DILF 2013, fod. Ms 2005, amp. C 1986, MdR) Ⓘ tedesco Ⓓ Deutsch ◇ a) Tö t’as imparé a lí bel todësch / Y bel talian. Tö t’ haas imparè a lí bell todeschc / Ë bell taliang. PezzeiJF, GMiribung1819-2010:199 (Badia); b) Po dirala bën bel plan / Per tudësch o per talian: / Ja, ja, fürwahr! / San Balaran! Po dirala bën bel plan / Per tudësk o per talian: / Ja, ja, fürwahr! / San Balaran! PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:58 (grd.); c) En calonia de Moena a desch / Se rejonaa ora per talian / Ora valch per todesch / E ora ence per fascian In calonia de Moena a desch / Se resonaa ora per Talian / Ora valch per Todesch / E ora encie per Fassang PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:261 (bra.); d) Ël é n te’ bel jonn, bëin fat; ël é tant da savëi fà in tütes les cosses, ël sà tant bëin lì e scrì todësch e talian, e dërt bëin fà cunć. Ël é ‘ǹ tä bel ĵon, bëiǹ fat; ël é tant da savëi fa iǹ tüttes les cosses, ël sa tant bëiǹ lì e scri todësc e taliaǹ, e dërt bëiǹ fa cuntg. DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:267 (MdR)
fora per i todesc (gad.) Ⓘ in territorio tedesco Ⓓ in den deutschen Ländern ◇ a) i ciavaliers fajô gonot cun ël na ciacia de porcí salvari, de cerfs, laurs, y lus; de te tiers êl inlaota assá fora por i todësc i cavalieri fajō gonot cung el na ciaccea d’purceì salvari, d’cerf, laurz, e luus; d’te tirz ēlle illaota aſsà fora pur i todesc’ DeclaraJM, SantaGenofefa1878:89 (Badia) ◆ Luesc todesc (gad.) Ⓘ Germania Ⓓ Deutschland ◇ a) Dopo che la löm dl Cristianejim â fat sparí les scurités dl’ idolatria en Germania - ti lüsc todësc - ára nia püch smorjelé i costüms groi de chëra jënt amanta dla vera Dopo che la lum d’l Cristianesimo ā fatt sparì les scuritès d’l’idolatrìa in Germania - in t’i lusc’ todesc’ - àla nia puc smorjelè i costumi grŏi de chella jent amante d’la verra DeclaraJM, SantaGenofefa1878:1 (Badia).

todesch (fas., caz., bra., moe., col., LD) ↦ todesch.

todësch (gad., mar., fod., MdR) ↦ todesch.

todesco (amp.) ↦ todesch.

tof Ⓔ TYPHUS ‹ τῦφος (EWD 7, 120) 6 1763 tof ‘foetus, odor’ (Bartolomei1763-1976:103)
gad. tof mar. tof Badia tof grd. tof fas. tof fod. tof col. stof amp. tofo LD tof
s.m. Ⓜ tofs
sensazione, trasmessa dall’olfatto quando viene a contatto con sostanze che disperdono molecole nell’aria (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DLS 2002, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; C 1986; Q/K/F 1988; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ odore Ⓓ Geruch ◇ a) Chisc ghei é arnica, sënt ma ci bun odur, chësc ble é faidl salvare, á n tof sterch. chisc’ ghèi è arnica, sent’ ma ci bung odor, chesc’ blě e feid’l salvare, à ‘ng toff sterc. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:45 (Badia)
rie tof (gad. Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, grd. F 2002) Ⓘ puzza Ⓓ Gestank ◇ a) spo, sigü de mia mort, dal ri tof da frat, che se spann por chësta grota, inlaota spo arbandonëia pö ma chësc desert spo, sigù d’mia mort, dal ri toff da frāt, ch’sè span pur chesta grotta, illaota spo arbandona pouma chesc’ deſert DeclaraJM, SantaGenofefa1878:64 (Badia).

tof (gad., mar., Badia, grd., fas., fod., LD) ↦ tof.

Tofana 6 1852 Tofana (ZardiniB, Rudiferia1852:1)
amp. Tofana
topon.
massiccio montuoso della catena delle dolomiti orientali, a ovest di cortina d’ampezzo (amp.) Ⓘ Tofana Ⓓ Tofana ◇ a) Ma ancuoi sci che i sćiopetea! / Ah! non élo gnanche bel? / Duto cuanto cijirea / Da Tofana a Crepedel! Ma ancuoi sì che i sciopetéa! / Ah! non elo gnanche bel? / Duto quanto cigiréa / Da Tofana a Crepedel! ZardiniB, Rudiferia1852:1 (amp.).

Tofana (amp.) ↦ Tofana.

tofar (bra.) ↦ tofé.

Tofe 6 1819 Toffe (PezzeiJF, GTerza1819-2010:196)
gad. Tofe Badia Tofe bra. Tofol
antrop.
(gad., bra. R 1914/99) Ⓘ Cristoforo Ⓓ Christophorus ◇ a) Jöpl de Tofe, tö es sté pros, y dër valënt / por chësc me tlami dër contënt. Schöpl de Toffe, tö ës stë pross, ë dart valänt / Pör käscht më tlami där contänt. PezzeiJF, GTerza1819-2010:196 (Badia).

Tofe (gad., Badia) ↦ Tofe.

tofé Ⓔ deriv. di tof (EWD 7, 121) 6 1844 stofà (DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:113)
gad. tofé mar. tofé Badia tofè grd. tufé bra. tofar, tofèr fod. tofé col. stofà amp. stofà LD tofé
v.intr. Ⓜ tofa
mandare, spargere odore di qualcosa (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, bra. R 1914/99, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ odorare Ⓓ riechen ◇ a) Y spo a Pedraces, imper a Badia, / zënza bëre ega degun passa ia; ara tofa da solper y da üs frac Y spo a Pedraces, impêr a Badîa, / zënza bëir’ ega degun passa ía; / ala tofa da solper y da üs frać PescostaC, BonesEghes1858-1994:229 (Badia) ☟ puzé
v.tr. Ⓜ tofa
1 percepire con l’olfatto l’odore di qualcosa (gad. P/P 1966; V/P 1998, grd. F 2002, bra. R 1914/99, fod. P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, amp. Mj 1929; Q/K/F 1982; C 1986) Ⓘ odorare Ⓓ riechen ◇ a) Cara jënt! N’i jide daimpró, / ló che le tofëis, oltesse inaó! Cara jëint! N’i jide damprò, lò ch’l’tofês, oltésse inaò! PescostaC, OrcoIocl1858-1994:231 (Badia)
2 fiutare qualche cosa per sentirne l’odore (grd. F 2002, bra. R 1914/99, fod. P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, amp. Mj 1929; Q/K/F 1982; C 1986) Ⓘ odorare, annusare Ⓓ beschnuppern, riechen ◇ a) Ci ch’intia a esse preśente, / ch’i se paghe de vardà, / che i parmete solamente / de sbaasse e de stofà Ci ch’intiv’ a èse prezènte, / ch’i se paghe de vardà, / che i parmete solamente / de sbavase e de stofà DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:113 (amp.).

tofé (gad., mar., fod., LD) ↦ tofé.

tofè (Badia) ↦ tofé.

tofèr (bra.) ↦ tofar.

tofo (amp.) ↦ tof.

Tofol (bra.) ↦ Tofe.

toi (amp.) ↦ tò.