Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/1024

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


terz
989


na gran barba grija ma l’aea na forza teribiliscima un picol vegiö cun no grang barba grischô ma laöa no fôrzô terribilissimô ZacchiaGB, Filamuscia1858*:6 (bra.); c) Ah, ch’i s’ames tres, y i s’oress desmostré mi rengraziamënt, mo, baldi, sunsi sforzada a s’anunzié na cossa teribla. Ah, ch’i s’ame tres, e i s’oress’ desmostrè mi ringraziament, mo, baldi, sungſi sforzada a s’annunziè na cosa terribile. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:21 (Badia); d) Inlaota i ciarera plü avisa y conësc les perles, y se recorda le ôt teribl dla porjun. Illaota i ciar’la plou avviſa, e cunesc’ les perles, e s’ recorda l’ŏt terribile dla p’rjung. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:107 (Badia)
avv.
in modo estremo (grd.) Ⓘ terribilmente Ⓓ furchtbar ◇ a) Sce Sant Ujep trajova n scibl, / Po laurovel bele tribl. She Sant’ Uſhep traſhova n shibl, / Po lëurovel bele tribl. PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:61 (grd.) ☝ teri-

belmenter.

teribel (LD) ↦ teribel.

teribelmenter Ⓔ deriv. di teribel x it. terribilmente 6 1878 terribilment’r (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:123)
gad. teribilmënter Badia teribilmënter
avv.
in una maniera che che fa spavento, che incute terrore (gad.) Ⓘ terribilmente Ⓓ furchtbar ◇ a) La ria cosciënza le tormentâ en na manira, ch’al gnô fora de se, spo petâl dl ce te chi mürs, cun les morones söl salajëi y urlâ teribilmënter. La ria coscienza ‘l tormentā in na maniera, ch’el gnē fora d’sè, spo p’tāle d’l ciè t’ chi murz, colles morones soul salajei e urlā terribilment’r. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:123 (Badia) ☟ teribel.

teribile (mar., Badia, fod.) ↦ teribel.

teribilmënter (gad., Badia) ↦ teribelmenter.

teribl (gad., grd.) ↦ teribel.

terìbol (fas., bra.) ↦ teribel.

terionf (fod.) ↦ trionf.

terionfé (fod.) ↦ trionfé.

termen Ⓔ TERMEN / TERMINUS ‘Grenzstein’ (Gsell 1992a:135) 6 1858 termins pl. (ZacchiaGB, MärchenSagen1858*:3)
gad. termo mar. termo Badia termo grd. tiermul fas. térmen bra. térmen fod. tiermen amp. tèrmin LD termen
s.m. Ⓜ termegn
palo di piccole dimensioni con il quale si indica il limite delle proprietà boschive e prative (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1988, LD DLS 2002) Ⓘ paletto di confine Ⓓ Grenzzeichen, Grenzpflock ◇ a) Fora l bosch del Latemar stajea un om, che canche jìa a sear destacaa semper i termins, per castigh é vegnù pien de fech e ardea. Fôrô l’bosc del Lattemar staschöô un ôm, chö can chö schio a sear döstacaa semper i termins per castig ö vögnu piöŋ dö föch ö ardöô. ZacchiaGB, MärchenSagen1858*:3 (bra.).

termen (LD) ↦ termen.

térmen (fas., bra.) ↦ termen.

termënt (grd.) ↦ tremendo.

tèrmin (amp.) ↦ termen.

termo (gad., mar., Badia) ↦ termen.

teror (grd., fas., fod., amp., MdR) ↦ terour.

terour Ⓔ it. terrore 6 1833 terror (DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:263)
grd. teror fas. teror fod. teror amp. teror MdR teror
s.m. Ⓜ terours
senso intenso e sconvolgente di paura o di sgomento (grd. F 2002, fas. DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, fod. Pz 1989; Ms 2005, amp. Q/K/F 1988; C 1986, MdR) Ⓘ terrore Ⓓ Schrecken ◇ a) Co gniss de tai a ester le teror di nemici de la patria, tant da ite che de fora, e de tüć i malfaturs, sc’ ëi ne foss instësc ater che na trüpa de lotri e galioć. Cò gniss de tai a estr le terror di nemici de la patria, tant da ite che de fòra, e de tütg i malfatturs, ŝ’ ëi ne foss instëŝ atr che ‘na trüppa de lottri e galiòtg. DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:263 (MdR).

tert Ⓔ TARDĒ (EWD 7, 72) 6 1763 terd ‘sero, tarde, tarditas’ (Bartolomei1763-1976:102)
gad. tert mar. tert Badia tert grd. tert fas. tèrt bra. tart moe. tart fod. tert col. tarz amp. tarde LD tert MdR tert
avv.
a tarda ora (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; Q/K/F 1988; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ tardi Ⓓ spät ◇ a) N artejan ova doi fions; un fova fret aricëul, y durmiva nfin tert la di Ung arteschang avova doi fions; ung fova fred aritschœul, y durmiva enfin terd la dì PlonerM, Erzählung6GRD1807:48 (grd.); b) Ël é bele tert. / Iö vó atira levè. Ël é bel[e] tärd. / Jeu vó attira levè. DeRüM, InciamòInteLet1833-1995:247 (MdR); c) Da la una de not i se n part / Ogneun lo veit, ben tart Da la una de not i se n part / Ognun lo veit, beng tart BrunelG, MusciatSalin1845:7 (bra.); d) Scebëgn ch’al á tan lauré / Na te gran cöra a manajé / Fôl impó incö dër gaiert / Y bunfrësch adora y tert. Sëbaing ch’Al ha tang laurè / Na te gran cüra a manasè / Folle inpo incö dar gaiert / E bung frasc adora e tert. PescostaC, SonëtCoratBadia1852:2 (Badia); e) L’aisciöda y l’isté é passá inanter chëstes ligrëzes inozëntes, y al ê l’altonn davijin, cun sorëdl torbido, che leva tert y florësc abonora L’ainsceuda e l’istè è passà inant’r chestes ligrezzes innozentes, e el ē l’alton da vijing, cung sored’l torbido, ch’leva tērt e floresc’ abonora DeclaraJM, SantaGenofefa1878:53 (Badia)
plu tert (gad. DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. DLS 2002, fod. Pz 1989; DLS 2002, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ più tardi Ⓓ später ◇ a) Trëi ëura plu tert ie ël inò jit ora sun chëla plazes Trëi ëure plu tèrd jè ël ino s̄it ora suŋ chëlla plàzzes VianUA, LaurancVinia1864:194 (grd.) ◆

tert o abonora (gad. DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ prima o poi Ⓓ früher oder später ◇ a) Gran marueia no te fé dla fortuna dla canaia, / Recordete! chisc tert o abenëura segur i la paia. Graŋ maruöja no të fè dla fortuna dla canaja, / Reccordetë! chis̄ térd o a bonëura segùr i la paja. PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.); b) a fá dl bëgn ne desson avëi pora, sc’ al manacia ince val’ prigo: tert o abonora ciafon dagnora le paiamënt a fa d’l bengn’ nè dessung avei pora, s’ el manaccea incie val prigo: tert o abbonora ceaffung dagnara ‘l paiament DeclaraJM, SantaGenofefa1878:105 (Badia).

tert (gad., mar., Badia, grd., fod., LD, MdR) ↦ tert.

tèrt (fas.) ↦ tert.

terz Ⓔ it. terzo ‹ TERTIUS (EWD 7, 73) 6 1763 tertz ‘tertius’; terz ‘triens’ (Bartolomei1763-1976:102)
gad. terz, terzo mar. terz Badia terzo grd. terzo fas. terzo caz. terz bra. terzo fod. terz, terzo col. terzo amp. terzo LD terz
num. Ⓜ terc, terza, terzes
corrispondente al numero tre in una successione o in una classificazione (gad. B 1763; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp.