Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/1032

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


toch
997


2 3 (DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:113)
gad. tocé mar. toćé Badia toćé fas. tocèr bra. tociar moe. tociar fod. tocé amp. tociar LD tocé
v.tr. Ⓜ tocia
1 comprimere fortemente (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, fas. A 1879; Mz 1976; DLS 2002, fod. T 1934; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ schiacciare Ⓓ drücken, pressen ◇ a) Cun döt ch’al ê le malfatur te porjun, á le conte tocé le müs tles mans y pitâ por la perdita mai plü da refá Condutt ch’el ē ‘l malfattore in te p’rjung, à ‘l conte tocciè ‘l mus tles mangs e pittā pur la perdita mai plou da r’fà DeclaraJM, SantaGenofefa1878:88 (Badia)
2 sentire con la mano o con un’altra parte del corpo (fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976, amp. A 1879; C 1986; Q/K/F 1988; DLS 2002) Ⓘ toccare Ⓓ berühren ◇ a) Fora anche el mostra i dentes / Ogni fre ch’el ven tocià / Benché el vade de frecuente / Par ra jejes a śirà. Fόra anche el mostra i dentes / Ogni frè ch’el ven tocciă / Benché el vade de frequente / Par a geges a zirà. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:34 (amp.)
3 fig. discutere, esporre, sviluppare un tema, un argomento (amp.) Ⓘ trattare Ⓓ behandeln ◇ a) De dì poco; che mangare / me podesse sbramosà! / ma parbìo sun zerte afare / no me fido de tocià. De di poco; che mangare / me podese sbramozà! / ma parbìo sun z̄èrte afare / no me fido de tocià. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:111 (amp.)
v.intr. Ⓜ tocia
avere relazione o pertinenza, concernere (amp.) Ⓘ riguardare Ⓓ betreffen, angehen ◇ a) ch’i no guze i marzelasc, / parché a lore no ghin tocia. ch’i no guz̄e i marz̄elàsc, / parché a lore no gh’in tocia. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:113 (amp.).

tocé (gad., fod., LD) ↦ tocé.

toćé (mar., Badia) ↦ tocé.

tocèr (fas.) ↦ tocé.

toch1 Ⓔ it. tocco (EWD 7, 118) 6 1763 roti n’toc ‘allido’; toch (o apert.) ‘frustum’ (Bartolomei1763-1976:95; 103)
gad. toch mar. toch Badia toch grd. tòch fas. tòch caz. tòch bra. tòch fod. tòch amp. toco LD toch MdR toch, toco
s.m. Ⓜ toc
1 porzione di dimensioni variabili di un materiale solido (gad. B 1763; A 1879; A 1895; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; C 1986; Q/K/F 1988; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ pezzo Ⓓ Stück ◇ a) Chilò en avëise n toch de la miù cualité. Quilò eǹ avëise ‘ǹ toc de la miù qualité. DeRüM, CiAvessesGën1833-1995:245 (MdR); b) no n’aea più ciarn, ma el sin à taà sobit n tòch ju da na chessa e l ge l’à dat. non aöa più tscharn, mô öl sin a taà subit un tok schu dönô chösô ö öl göl a dat. ZacchiaGB, Filamuscia1858*:11 (bra.); c) con n calamèr e n toch de papier bianch te na man, e na pena te l’autra. con un calamér e un toch de papier bianch tena man, e una pena tell’autra. IoriG, InjignàLet1860*-2013:402 (caz.); d) Sot a n ciadortl de peció ára ciafé na röta dër bel inzinciorada da barbücia blancia ghela y foscia, ara la rump en dui toc desvalis y i liëia cun na rama Soutt a ‘ng ceadōrt’l d’pecceŏ alla ceaffè na rŏuta der bell inzinzorada da barbuzza blancia ghēla e foscea, ella la rump in dui tōc’ desvalīs e i lieia cuna rama DeclaraJM, SantaGenofefa1878:36 (Badia)
2 in riferimento a persona o oggetto, per metterne in rilievo determinate qualità (fas., MdR) Ⓘ pezzo Ⓓ Stück ◇ a) Ah vos sëis inćiamò inte let, toco de frat. Ah vos sëis inçhiamò inte lett, tocco de frad. DeRüM, InciamòInteLet1833-1995:247 (MdR); b) O toco de maladët!! O tocco de maladët!! DeRüM, Perdicadù1833-1995:282 (MdR); c) Se un dijessa mal de voi: mincion / Matolge, flentes, descreanzà / Gnoch, tòch de asen, desbocià / Ge dijesse, e scoderzon. S’ un dixess mal de voi: Mentgiong / Mattolge, flentes, descreanzà / Gnoch, toch de asen, desbotgià / Ge dixesse, e scodertzong. BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:254 (bra.); d) la l’à menà te n’autra cambra delaìte che la era amò n tòch più bela che la pruma. la l a menà te un autra kambra de la ite, ke l era amò un tok più bela ke la pruma. BrunelG, Cianbolpin1866:6 (caz.)
en toc (gad.) Ⓘ a pezzi Ⓓ in Stücke ◇ a) intan mëtel la man sön na bisca da tosser, che sofla, s’ingropa en mile rodes, l’astrënj y le scherza zënza dé do, cina ch’ara ne l’á fat en toc intang mett’l la mang souna bisca da tosser, ch’soffla, s’ ingroppa in mille rōdes, l’astrenc’ e ‘l scherza zenza dè dŏ, cina ch’ella nel l’à fatt intōcc’ DeclaraJM, SantaGenofefa1878:124 (Badia) ◆ ester dut n toch (gad.) Ⓘ essere tutt’ uno Ⓓ eine Einheit bilden ◇ a) jënt a ciaval, ch’i fajô la medema impresciun, che a chi popui salvari, che l’odô la pröma ota, y cherdô che l’om y le ciaval foss döt n toch jent a ciavāl, ch’i fajō la m’demma impressiung, che a chi popoli salvari, che l’udō la pruma ŏta, e cr’dō che l’om e l’ciaval foss’ dutt ung toc DeclaraJM, SantaGenofefa1878:100 (Badia) ◆ jì en toc (gad., grd. F 2002, fas. DA 1973; DILF 2013) Ⓘ rompersi Ⓓ zerbrechen, kaputt gehen ◇ a) Ió volesse orc e gnoches / Senó l’orghen va en toches. Io volössö ôrtsch e gniôches / Senò l’ôrgen va in tôches. ZacchiaGB, CianzonSonador1858-1995:164 (bra.); b) Ël s’á dé forza, che le cör ne s’é rot dal dolur, Ël se conzed ’ci la forza, ch’al ne vais en toc ala gran consolaziun. El s’à dè forza, che ‘l cour nè s’è rott dal dulur, El sè conzede ci la forza, ch’el nè vade in tocc’ alla grang consolaziung. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:114 (Badia) ◆ n

toch 1 (amp.) Ⓘ un pezzo Ⓓ ein Stück ◇ a) outre doi in éi ciatà pì inze un toco / che i r’ava del Comun e i bestemaa / pi in inze ancora m’inpedisce i pasc / un outro cioco destirà śo bas. outre doi in éi ciatà pi inže un toco / che i r’ ava del Comun e i bestemaa / pi in inže ancora m’impedisce i pash / un outro cioco destirà zo baš. DegasperF, TenpeAdes1862-1974:473 (amp.) 2 (fas.) Ⓘ molto Ⓓ ein Stück ◇ a) te n moment l’é te chel post che l vel. E l sgola n toch più prest che l’ègua. te nn moment l è te kel post, ke l vél. E el sgola un tok più prest ke l egua. BrunelG, Cianbolpin1866:14 (caz.).

toch (gad., mar., Badia, LD, MdR) ↦ toch1.

toch2 Ⓔ derivato dall’uso avverbiale di toch ‘porzione di dimensioni variabili di un materiale solido’ (Gsell 1999b:235) 6 1838 totgia f. (AgreiterT, ConLizonza1838-1967:134)
gad. toch mar. toch Badia toch grd. toch fas. toch fod. toch amp. toco LD toch MdR toch
agg. Ⓜ toc, tocia, toces
caratterizzato da una più o meno apprezzabile abbondanza adiposa (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. C 1986, LD DLS 2002) Ⓘ grasso Ⓓ dick ◇ a) Ci bi edli lominusc ch’al á, le frunt cotan nët, lëde da pasciuns, y les massëdles toces Ci bi oudli luminusc’ ch’el à, ‘l frunt cutang nett, lede da passiungs, e les maselles tŏccies DeclaraJM, SantaGenofefa1878:42 (Badia).

toch (gad., mar., Badia, grd., fas., fod., LD, MdR) ↦

toch2.

tòch (grd., fas., caz., bra., fod.) ↦ toch1.