Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/1033

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


toché
998


toché Ⓔ it. toccare ‹ *TOCCĀRE (EWD 7, 116) 6 1763 ilà tiche ‘tango’ (Bartolomei1763-1976:83)
gad. toché mar. toché Badia tochè grd. tuché fas. tochèr caz. toché bra. tocar moe. tocar fod. toché col. tocà amp. tocà † LD toché MdR tochè
v.tr. Ⓜ toca
1 sfiorare, premere o sentire con la mano o con un’altra parte del corpo (gad. Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005;, amp., LD DLS 2002) Ⓘ toccare Ⓓ berühren ◇ a) Cie gauja iel, che me toma ora duc i dënz? Seniëura, respuend l dutëur, percie che i tuchëis massa suvënz cun la lënga. Tgiœ gauscha j’œl, kœ me toma ora dutg i dænts? segniœura, respuend l’dutœur, pertgiœkœ i tukæis massa suænts cun la lenga. PlonerM, Erzählung3GRD1807:46 (grd.); b) Al odô bel tres chël ciaval: col ce tocâl sön ciampaní prësc le ial! Al vijoa bel tres chël ćiaval: col će tocável sön ćiampaní prëst l’gial! PescostaC, OrcoIocl1858-1994:234 (Badia); c) L fariseo y autri cialova pro, y se n fajova marueia, che Gejù se lascia tuché da na publica piciadëura. ‘L Faris̄o ed àutri tgelòva prò, y sën fas̄òva maruoja, che Ges̄ù së làŝa tucchè da na publica pitgiàdoura. VianUA, Madalena1864:193 (grd.)
2 fig. colpire emotivamente, commuovere (gad.) Ⓘ toccare fig.Ⓓ berühren fig. ◇ a) Al se vega, al se möi, an l’alda dalunc / Al scomöi, al toca, al taia, al punj / Te düc i cörs che devoc ascotëia Al se vega, al se möj, ang l’alda da lunts / Al scommöi, al tocca, al taja, al punts / Te dütg i cörs che devotg ascotája PescostaC, MëssaPescosta1879:5 (Badia)
v.intr. Ⓜ toca
1 capitare, accadere come per caso, venire in sorte (gad., fas. R 1914/99, fod. Ms 2005) Ⓘ toccare Ⓓ zustoßen ◇ a) En chël momënt, ch’al te tocará caji strambi In chel moment, ch’el tè toccarà casi strambi DeclaraJM, SantaGenofefa1878:5 (Badia); b) N colp, o na desgrazia da fá plü me ne ne s’essel podü toché por nosta ciasa ducala Ng colp, o na desgrazia da fa plou mè nenne s’ess’l pudù tocchè pur nosta ciaſa ducale DeclaraJM, SantaGenofefa1878:113 (Badia)
2 spettare come diritto o dovere o per turno, precedenza (gad., grd. F 2002, fas. DILF 2013, fod. Pz 1989; Ms 2005, amp. C 1986, MdR) Ⓘ toccare, spettare Ⓓ obliegen, gebühren ◇ a) Pere dáme la pert dla facolté, che me toca Père dáme la pert d’la facoltè, che me tocca HallerJTh, FigliolProdigoBAD1832:139 (Badia); b) Pere! Dame mi pert de bëns, che me toca. Pére! Dáme mi pert de béins, che me tocca. HallerJTh, FigliolProdigoGRD1832:141 (grd.); c) Pare! dame la part de la eredità, che me toca Pare! dáme la part della ereditá, che me tocca HallerJTh, FigliolProdigoBRA1832:144 (bra.); d) Pere! déme mia pert, che me toca a mi. Pére! déme mia pert, che me tocca a mi. HallerJTh, FigliolProdigoFOD1832:151 (fod.); e) Déssel pa dagnora tochè a le püre, ći ch’é de fadia e che ne plej ai rić? Dessl pa dagnóra tocchè a le püre, çhi ch’é de fadìa e che ne pläŝ ai riçh? DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:262 (MdR); f) Chëst castighe n’à sigü nia de deletó; mo ël ne toca a d’atri ch’ai dërt ri e malfaturs. Quest castighe n’ha sigü nia de delettó; mó ël ne tocca ad atri ch’ai dërt ri e malfaturs. DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:267 (MdR); g) l’à preà so père, che l ge dajesse la sia pèrt, che ge tochèa l’ha preà so père, che ‘l ghiè dasèzza la sia pèrt, che ghiè tocchèa SoraperraA, FiProdigoCAZ1841-1986:245 (caz.); h) Pare dajéme ra me parte de ra roba, che me toca. Pare dagème ra me parte de ra roba, che me tocca. ConstantiniM, FiProdigoAMP1841-1986:255 (amp.); i) No, mi caro fi (respogn Genofefa) a te te tochel de sté plü dî sön chësta tera No, mi caro fì (respogn’ Genofefa) a tè t’ tocch’l d’ste plou dì soung chesta terra DeclaraJM, SantaGenofefa1878:64 (Badia)
3 essere tenuto o costretto a qualche cosa (gad., fod., MdR) Ⓘ toccare Ⓓ müssen ◇ a) Cotant me tóchel da ves dè? / Ël fej iüsta caranta reinesc. Cotant me tocchel da ves dè? / Ël feŝ jüsta quaranta rëineŝ. DeRüM, CotagnDeBrac1833-1995:246 (MdR); b) Mo ci moca / sc’ ara i toca / ai mituns da jí / debota a dormí Mo ći moca / sc’ ala i toca / ai mituns da jì / d’bota a dormì PiccolruazA, Scassada1848-1978:69 (Badia); c) Ne tocarà avè pazienza e combinà le cose a la meio coi confinanti. Ne toccarà avè pazienza e combinà le cose alla meio coi confinanti. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.); d) Por ne n’avëi da fá ater co abiné früc salvari, y chirí raisc, i tocâl gonot a sté sentada ores dan la grota Pur nen avei da fà at’r ch’abinè fruttg’ selvari, e chirì raìsc’, i toccāle gonot a stè sentada ores dang la grotta DeclaraJM, SantaGenofefa1878:38 (Badia)
4 avere relazione o pertinenza, concernere (grd. F 2002, fod. Ms 2005, MdR) Ⓘ riguardare Ⓓ betreffen, angehen ◇ a) Ël ne me desplej porchël nia, mo porćì che toca le maridé… Ël ne me despläŝ por quël nìa, mò porçhi che tocca le maridé… DeRüM, MaridéPüchTëmp1833-1995:239 (MdR)
p.p. come agg.
centrato, colto (gad.) Ⓘ colpito Ⓓ getroffen ◇ a) Le conte ê resté sciöche toché dal tarlí, en dübe sc’ al ciauriâ, o sc’ al ê verité dan i edli L conte ē r’stè sceoucche tocchè dal tarlì, in dubbio s’el ceauriā, o s’el ē veritè dang i oudli DeclaraJM, SantaGenofefa1878:91 (Badia).

toché (gad., mar., caz., fod., LD) ↦ toché.

tochè (Badia, MdR) ↦ toché.

tochèr (fas.) ↦ toché.

tociar (bra., moe., amp.) ↦ tocé.

toco (amp., MdR) ↦ toch1.

toco (amp.) ↦ toch2.

todesch Ⓔ THEOTISCUS (da got. thiudisko) (EWD 7, 195) 6 1763 todaesch ‘teotiscus’ (Bartolomei1763-1976:103)
gad. todësch mar. todësch Badia tudësch grd. tudësch fas. todesch caz. todesch bra. todesch moe. todesch fod. todësch col. todesch amp. todesco LD todesch MdR todësch
agg. Ⓜ todesc, todescia, todesces
relativo ai paesi e alla lingua tedeschi (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. C 1986; Q/K/F 1988; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ tedesco Ⓓ deutsch ◇ a) Y eco che la marënda fova vënta, pra chëla che ie pa cumparì ënghe de bona fanziëutes fates ala tudëscia. Ed ecco che la mërenda fòa vënta, prà chëlla chë jè pa cumpari anche de bòna fanzioutes fattes alla tudeŝa. VianUA, DoiUemes1864:198 (grd.)
s.m.f. Ⓜ todesc, todescia, todesces
persona di madrelingua tedesca (gad. B 1763; A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; Q/K/F 1988; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ tedesco Ⓓ Deutscher ◇ a) una bela signora col ciapel vert a usanza dei todesć e con un restel unô bellô siŋorô col tschapel vört a usanzô dei todöscht ö con un röstel ZacchiaGB, MärchenSagen1858*:3 (caz.); b) Ntant che ëi ie te sta rujeneda vëija ëi unian ncontra doi tudësc fuman ta-