Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/1031

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


996


1966, grd. L 1933; F 2002, fod.) Ⓘ assumersi un incarico Ⓓ einen Auftrag übernehmen ◇ a) N pitor s’à tout soura de pituré doi omi (omeni), che ava litighé deberiada Uŋ pitor se ha tout soura de pituré doi omi (omeni), che ava litighé deberiada PlonerM, Erzählung2FOD1856:25 (fod.) 2 (gad.) Ⓘ prendersi a cuore Ⓓ sich zu Herzen nehmen ◇ a) Berta, che de catordesc agn ê jüda a la vijité te porjun, y por gauja, che chësta ê stada l’unica porsona, che s’ un â tut sura de süa desgrazia Berta, che d’catordesc’ angn’ ē juda alla vijitè te pr’jung, e pur gausa, che chesta ē stada l’unica p’rsona, ch’s’ n’ā tutt sura d’sua desgrazia DeclaraJM, SantaGenofefa1878:107 (Badia) ◆ tò ca 1 (gad. DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. DLS 2002, fod. P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ accingersi Ⓓ darangehen ◇ a) Tuë tu ca y fé nsci: / Canche l leva da duman, / Va y bossi la man! Tue tu ka i fe nshi: / Kanke l leva da duman, / Va i bossi la man! PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:59 (grd.); b) Iu tolarà ca y jarà da mio pere, y i dijarà: Pere iu à fat pićé en ci, y dan te. Jö torá ca, e shará da mi père, e i dirá: Père iö ha fát pitgiö in tschil, e dang té. HallerJTh, FigliolProdigoMAR1832:140 (mar.) 2 (gad. P/P 1966, grd. F 2002) Ⓘ prendere (qua) Ⓓ hernehmen ◇ a) Y tolede ca chël videl gras, y tolele ia E tolléde cà chal videl gras, e tolléle ia HallerJTh, FigliolProdigoBAD1832:140 (Badia) ◆ tò fora 1 (gad. DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ togliere, estrarre, prelevare Ⓓ herausnehmen ◇ a) Prëia la Berbora, ch’ara te dëides n püch, / Porcí [che] la dotrina ne pón ma tó fora de füch. Preja la Berbora, ch’arra të deide in puc, / Portgila dottrina ne pong ma tò fora dë fuc. PezzeiJF, MCamploj1819-2010:197 (Badia); b) Oh! ce roste de vedel / pies de spezies, de vontura, / chʼ a i toi fora de fornel, / s’à da bete cuatradura. Òh! ce roste de vedèl / piés de spèz̄ies, de vontura, / c’ a i toi fòra de fornèl, / s’a da bete quatradura. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:113 (amp.); c) Sce ulëis tlo fumé tabach, messëis tò la pipa ora de bocia! Ŝe ulëis tlò fumè tabàch, muessëis tò la pipa òra de botgia! VianUA, FuméTabach1864:197 (grd.) 2 (gad., fas. R 1914/99; DA 1973; DILF 2013, amp.) Ⓘ eccettuare Ⓓ ausschliessen ◇ a) Ma de duta chera armentes / tolon fora ‘l Begontina, / che là pede chi segrentes / s’el pó dì fior de farina. Ma de duta cher’ armentes / tolón fòra ʼl Begontina, / che la pède chi segrèntes / s’ el po di fiór de farina. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:112 (amp.); b) I consonanc sona sciöche tl talian, tolon fora le c, che dan e sona tsch todësch I consonanti sona sceoucche t’l taliang, tolando fora ‘l c, che dang e sona tsch todesc DeclaraJM, SantaGenofefa1878:III (Badia) ◆ tò ju 1 (grd. L 1933) Ⓘ togliere Ⓓ abnehmen ◇ a) Gejù vën tëut ju dla crëusc. Giesu veng tout shù della crousch. RungaudieP, LaStacions1813-1878:92 (grd.) 2 (amp.) Ⓘ ridurre Ⓓ verringern ◇ a) De i tuoi śo al farmazista, / Almanco in parte el salario, / E cancelalo da ra lista / De chi che à onorario. Dei tuoi zó al Farmazista, / Almanco in parte el salario, / E cancellalo dara lista / De chi che á onorario. Anonim, Monumento1873:2 (amp.) ◆ tò su 1 (gad. V/P 1998, grd. F 2002, fas. DLS 2002, fod. DLS 2002) Ⓘ assumere Ⓓ einstellen ◇ a) Pere, é ufendù l ciel, y vo; ne son plu dëni de vester tlamà vosc fi; tulëme su per un de vosc aureies. Pere, è uffendù l’ciel, i vo; ne song plu degne de vester tlamà vosc fi; tuleme su per un de vosc aureies. Anonim, PezFiProdigo1835*-1913:131 (grd.); b) Finalmënter ie ël jit da n paur, y l à petlà, che l ulëssa tò su per fant. Finalmenter jè ël s̄it dàŋ paur, y l’hà pëtlà, chël ulèss tò su per fànt. VianUA, FiProdigo1864:192 (grd.) 2 (gad. V/P 1998; DLS 2002, grd. DLS 2002, fas. DLS 2002, fod. DLS 2002, amp. DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ raccogliere, sollevare Ⓓ aufheben ◇ a) E coscì chest fi più jon dò zeche dis l’à tout sù la sia robes, e l’é se n jit E così chest fì plu jong doò seche dis l’ha tout su la sia robes, e l’è sin git SoraperraA, FiProdigoCAZ1841-1986:245 (caz.); b) Ogneun aea te so man, / Un n legn, l’auter n ram, / Un n pal, l’auter n sas, / Che l’aea tout sù da bas. Ognun áea te so man, / Un ‘n legn, l auter n ram, / Un ‘n pal, l auter n sas, / Ke l aéa tout su da bas. BrunelG, MusciatSalin1845:3 (bra.) 3 (fas., fod., amp.) Ⓘ accingersi Ⓓ darangehen ◇ a) cotanta servitù en cèsa de mi père à pan che ge n vanza, e gé son chiò mez mort da la fam; oh! gé tolaré sù e me n jiré da el co tanta servitù in cièsa de mi père ha pang che ghièn vanza, e ge song clò mez mort dalla fang; oh! ge tollarè su e m’in girè da el SoraperraA, FiProdigoCAZ1841-1986:246 (caz.); b) ah! voi toi su, e śirei da el e direi: Pare, ió éi ofendù Dio e anche vos, no son pì degno, che me ciamade vosc fiol ah! vòi toi sù, e zirei da el e direi: Pare, iò hei offendù Dio e anche vos, no son pi degno, che me ciamade vos fiol ConstantiniM, FiProdigoAMP1841-1986:255 (amp.); c) Oh! me tolarè su, jirè a cesa, e dirè a mio pere: Mio bon pere! Mi è ofendù Idio, e è ofendù ence vos. Oh! me tollerè sù, girè a ciesa, e dirè a mio père: Mio bom père! Mi è offendù Iddio, e è offendù ‘ncie vos. DebertoM, FiProdigoFOD1841-1986:260 (fod.) 4 (gad., grd., amp.) Ⓘ accettare un lavoro Ⓓ eine Arbeit aufnehmen ◇ b) N moler á tut sö n de a deponje dui omi, chi co â na litiga tra d’ëi N moler á tut sö n de a deponjer dui omi, chi co â na litiga tra d’ëi PlonerM, Erzählung2MAR1856:24 (mar.); c) Un pitor ‘l aea un dì tolesc su da piturà doi litigantes Un pittor ‘l aveva un di toleŝ sú da pitturá doi litigantes PlonerM, Erzählung2AMP1856:24 (amp.); a) N moler à tëut su n di a depënjer doi uemes, che ova na litiga tra ëi Ung moler a tœut su ung dì a depœncher doi vuemes, kœ avòva una litiga tra œi PlonerM, Erzählung2GRD1807:45 (grd.) ◆ tò via (gad., grd. L 1933; F 2002) Ⓘ uccidere, macellare Ⓓ töten, schlachten ◇ a) Y tolede ca chël videl gras, y tolele ia, y mangiunde, y stunde de bona vëia. E tolléde cà chel videl gras, e tolléle ia, e mangiunde, e stunde de bona vöja. HallerJTh, FigliolProdigoMAR1832:140 (mar.)
.

(grd., fod., LD) ↦ tò.

(gad., mar., Badia) ↦ tu.

toalar (bra.) ↦ toalé.

toalé Ⓔ deriv. di toal (MEWD 2005, 219) 6 1845 toalár (BrunelG, MusciatSalin1845:12)
fas. toalèr bra. toalar
v.intr. Ⓜ toala
cadere, precipitare rotolando (fas.) Ⓘ ruzzolare Ⓓ hinunterkollern ◇ a) Se no voi lepe e bastonade / Colpes, legnade e forade, / Cognaré bel, bel trotar / A costa de toalar. Se nò voi lepe e bastonade / Kolpes, legnade e forade, / Kognarè bel, bel trotár / A kosta de Toalár. BrunelG, MusciatSalin1845:12 (bra.).

toalèr (fas.) ↦ toalé.

Tobia 6 1879 tobía̤ (RifesserJB, Spies1879:108)
grd. Tobia
antrop.
(grd.) Ⓘ Tobia Ⓓ Tobias ◇ a) N paur ie jit cun si pitl fi Tobia sun si ciamp a udëi, sce la blava ie prësc madura. m páur íe žit kuŋ si pitl fi tobía̤ suŋ si txamp a̤ udái, š’ la̤ bláva̤ íe pra̤š’ ma̤dúra̤. RifesserJB, Spies1879:108 (grd.).

Tobia (grd.) ↦ Tobia.

tobià (fas., bra.) ↦ tablé.

tocà (col.) ↦ toché.

tocà † (amp.) ↦ toché.

tocar (bra., moe.) ↦ toché.

tocé Ⓔ *TUCCĀRE ‹ celtolat. TUCCA (Gsell 1999b:235) 6 1844 tocia