Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/1030

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


995


dere Ⓓ nehmen ◇ a) Sant Ujep, n bon laurant, / Che laurova mez debant, / Ulache l fova da zumpré / L tulovi a lauré. Sant’ Uſhep, n bon laurant, / Ke laurova mez debant, / Ulà ke l fova da zumprè / L tulovi a laurè. PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:62 (grd.); b) Va damanda bera Cristl, / Po sce l te darà pro, / Messerei mpo te tò, / Tu ne des mpo no do Va damanda bera Kristl, / Po she l te darà pro, / Messerei mpo te to, / Tu ne des mpo no do. PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:58 (grd.); c) Po vën Stina su per scela, / Po damandel: Cara bela / Ues’a l tò y ues l avëi? Po vën Stina super shela, / Po damandel: Kara bela / Vues tel to i vues l avëi? PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:60 (grd.); d) O nobl Signur Vicare, respogn le vedl, sce mia fomena n’orova un che bevess con les alces, sce dòvela tó n alcun. O nobl Signur Vicare, respogn le vedl, ŝe mia fomena ‘ǹ orova uǹ che bevess coǹ les alçhies, ŝe dovela tó ‘ǹ alcuǹ. DeRüM, VizBëire1833-1995:275 (MdR); e) Bëin, bëin, mo pro i soldas ne devënta n tal impone nia, porćì che, sco i à aldì, an ne tol ch’i fis di signurs e di gragn. Bëiǹ, bëiǹ, mo prò i soldas ne devënta ‘ǹ tal impò ne nìa, porçhì che, sco j’ha aldì, aǹ ne tol ch’i fis di Signurs e di gragn. DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:268 (MdR); f) Ince de Moidele mia so, / Ál dit chël sior degan / Ara l’á dadio pö orü tó / Chël Jan dal Pech co ne fej pan. Ingiö dö Miodölö mia só / Al ditt chel sior Dögang / Ara la da dio pō orü tō, / Chel Schang dal pöch co nö fösch pang. AgreiterT, ConLizonza1838-1967:130 (mar.); g) gé no merite più de vegnir chiamà vosc fi, ma ve pree de me tor per un de vesc famees ge no mèrite plu de vegnir clamà vos fi, ma ve prèe de me tor per ung de vos famèes SoraperraA, FiProdigoCAZ1841-1986:246 (caz.); h) Iö ne sun plü dëgn d’ester tlamé (nominé) osc fi, toleme demó sö sciöche un d’üsc fanc. ieù ne sung plèu dagn d’ester tlamè (nominè) osc fi, tolèmme demò seù sùcche ung d’osc fancc. FlatscherGV, FiProdigoBAD1841-1986:248 (Badia); i) no son pì degno, che me ciamade vosc fiol, toléme come un vosc famei no son pi degno, che me ciamade vos fiol, toleme come un vos famei ConstantiniM, FiProdigoAMP1841-1986:255 (amp.); j) No son plu degno d’esser clamé vost tosat; ma ve preie, che me toleibe come un de vosc fameis! Non son plu degno d’esser clamè vost tosàt; ma ve preie, che me tolleibe come ung de vos fameis! DebertoM, FiProdigoFOD1841-1986:260 (fod.); k) Viva! viva el nosc bon vecio! / Chel ch’El disc, el voron fei! / Voron tuoiselo par specio / Dute cuante, e pize e grei. Viva! viva el nosc’ bon vec’io! / Chel ch’El dis, el voron fei! / Voron tuoiselo par spec’io / Dute quante, e pize e grei! ZardiniB, Rudiferia1852:1 (amp.); l) L paur l à tëut, y l à metù a vardé i purciei. ‘L paur l’hà tout, y l’hà mettù a vàrdè i purĉöi. VianUA, FiProdigo1864:192 (grd.)
3 portare via, privare, lasciare privo di qualche cosa (gad., grd. F 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, fod. P/M 1985; Ms 2005, amp. C 1986; Q/K/F 1988) Ⓘ togliere Ⓓ wegnehmen ◇ a) I madiés via de daante / de tuói al Chino i à śà provà I madiés via de davante / de tuói al Chino i a za provà DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:111 (amp.); b) E po i tol ai poerete / Chera fre che i à dà el comun E pò i tòl, ai poerete / Chera frè, che ià da el comun Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:20 (amp.); c) O benedëta nosta s. religiun, ëra sora é capaze d’i tó la crudelté ai lus y ales laurs! O benedetta nosta s. Religiung, ella sora è capaze di tŏ la crudeltè ai lŭs e alles laurz! DeclaraJM, SantaGenofefa1878:30 (Badia)
4 sottrarre oggetti o denaro di proprietà altrui, con astuzia, sotterfugio e inganno (gad. F 2002, grd. R 1914/99, MdR) Ⓘ rubare Ⓓ stehlen ◇ a) Infin a tant ch’ël â de sü grosc, se mangiavel via chi a l’osteria, e spo che chisc fova finis, metòvel man d’i n tó inće a la fomena. Infiǹ a tant ch’ël â de sü groŝ, se mangiavel via chi a l’osteria, e spò che quiŝ fova finis, mettovel maǹ d’i ‘ǹ tó inçhie a la fomena. DeRüM, VizBëire1833-1995:274 (MdR)
5 ricevere come retribuzione per una prestazione (grd.) Ⓘ prendere Ⓓ erhalten ◇ a) I primes a tò l paiamënt fova chëi, ch’ova laurà mé n’ëura I primes a tò ‘l pajàmënt fòa chëi, ch’òva laurà më un’ ëura VianUA, LaurancVinia1864:194 (grd.)
6 ricevere, ottenere (in opposzione a dare) (MdR) Ⓘ prendere Ⓓ nehmen ◇ a) An à da savëi, che chëst prô fô per ater plü tost avare, e ch’ël i plajova plü a tó ch’a dè. Aǹ ha da savëi, che quest pró fô per atr plü tost avare, e ch’ël i plaŝova plü a tó ch’a dè. DeRüM, CorpSant1833-1995:276 (MdR)
la tò 1 (gad. DLS 2002, MdR) Ⓘ prenderla, accettarla Ⓓ akzeptieren, annehmen ◇ a) Intant messunse mefo la tó da la man d’Idie, sco ël i plej de nes la menè. Iǹ tant messunse meffo la tó da la maǹ d’Iddi[e], seo ël i pläŝ de ne[s] la menè. DeRüM, Poste BëinDormì1833-1995:257 (MdR) 2 (amp., MdR) Ⓘ prenderla Ⓓ (mit einer Situation) umgehen ◇ a) Finis chisc, pòl gnì a ćiasa e vire comodamënter, intant che le püre ne sà co la tó, jache por le lavur n’él plü dërt adatè e sënza n’àl nia de le fat so. Finìs quîŝ, pol gnì a çhiasa e vire comodamëntr, intant che le püre ne sa cò la tó, ĝiacche por le lavur n’él plü dërt adattè e sënza n’hal nia de le fat sò. DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:263 (MdR); b) Voi mo vede, se i ra ciato, / se ra tolo del bon ves, / se zaario, se son mato, / come al dito del paes. Voi mo vede, se i ra ciato, / se ra tòlo del bon vès, / se z̄avàrio, se son mato, / come al dito del paés. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:110 (amp.) ◆ se la tò ciau-

da (grd. F 2002, MdR) Ⓘ prendersela troppo Ⓓ zu sehr zu Herzen nehmen ◇ a) Iö à porchël bëin inće iö da fà, e da festedié assà, mo iö ne me la tole pa tant ćialda iö canche iö pënse, che inultima él bëin de bot tüt un. J’ha porquël bëiǹ inçh’ jeu da fà, e da festedié assà, mó jeu ne me la tòle pa tant çhialda jeu quanch’ jeu pënse, ch’iǹ ultima él bëiǹ de bòt tüt uǹ. DeRüM, BunDéJanDomëne1833-1995:242 (MdR) ◆ se tò (gad., grd. F 2002, fas. DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, MdR) Ⓘ rubare Ⓓ stehlen ◇ a) Desëin, se pënsel, vôi pa odëi, ci che chësta crusc pò, e mët man a se tó i grosc. De tant ch’ël s’i tolô, dijôvel: "Pàrete crusc, pàrete crusc!", mo la crusc ne se parava, e insciö se tòlel i grosc e s’en và a l’ostaria. Desëiǹ, se pënsel, voi pa odëi, çhì che questa cruŝ pò, e mëtt maǹ a se tó i groŝ. De tant ch’ël s’i tolô, diŝòvel: "Pàrete cruŝ, pàrete cruŝ!", mó la cruŝ ne se parava, e insceu se tolel i groŝ e s’eǹ va a l’osteria. DeRüM, VizBëire1833-1995:274 (MdR); b) Chel pere Tomas de Cuz l jìa valch outa d’invern a se tor n stroset de legna, per se la vener. Na uta i ge à tout l stroset e la legna e i ge à sequestrà dut. Kel pere Tomas de Kuz l žia valk outa d’invern a se tor ‘n stroz̄ét de legna, per se la vener. ’Na uta i je ha tout l stroz̄ét e la legna e i je ha sequestra dut. BrunelG, TomasKuz1861:1 (bra.); c) denanche se fá valch a os, messarál pa me tó la vita a me. denanche s’ fa valc a os, m’ssarāle pa m’to la vita a mè. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:94 (Badia) ◆ se tò dant (gad. V/P 1998; DLS 2002, grd. L 1933; F 2002; DLS 2002, fas. DLS 2002; DILF 2013, LD DLS 2002) Ⓘ proporsi, prefiggersi Ⓓ sich vornehmen ◇ a) ve damande umilmënter perdonn, y me tole fermamënter dant, cola vosta santa grazia de me schivé da duc i picëi ve domande umilmënter perdon, i me tolle fermamenter dant, colla vosta santa grazia de me schkive da dutg i pitziej RungaudieP, LaStacions1813-1878:88 (grd.); b) almanco por se consolé de süa möia, se tolera dant d’orëi rebeché la meseria dl Re almanco̮ po̮r sẹ co̮nso̮lé dẹ süa mo̮ja, sẹ to̮llẹla dant d’o̮rai rẹbẹcchè la mẹseria d’l Re PescostaC, DecameronIXBAD1875:652 (Badia) ◆ se tò soura 1 (gad. P/P