Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/1037

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


tonn
1002



1 rumore che, durante i temporali, fa seguito a una scarica elettrica atmosferica a causa della rapida espansione dell’aria da essa riscaldata (gad. A 1879; A 1895; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; G 1923; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; G 1923; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; C 1986; Q/K/F 1988; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ tuono Ⓓ Donner ◇ a) y raita svelt a ce dla trupa, ch’i vá do cun n romú sciöche le tonn a passé le punt da balza e reita svelto a ciè d’la truppa, ch’i va do cunung rumù sceoucche ‘l ton a passè ‘l punt da balza DeclaraJM, SantaGenofefa1878:8 (Badia); b) y belau tl medem mumënt à l tarlui dat ite sul lën y l tëune à stlefà ariceulmënter. i beláu t’ l mędém męmá̤ŋt a l ta̤rlúi da’ ítę su l la̤ŋ i l tóuŋę a štlęfá a̤ritšoulmá̤ntę̆r. RifesserJB, Tëune1879:108 (grd.)
2 scarica elettrica che si produce tra due nubi o tra una nube e il terreno, accompagnata da una viva luce (lampo) e un forte fragore (tuono) (gad. V/P 1998, grd.) Ⓘ lampo, fulmine Ⓓ Blitz ◇ a) Sibe vedl oder jëunn, / ve mazëssa pa pu l tëune!! Sibe vödl oder scheun, / ve mazzes pa pu el Toun!! PlonerM, VedlaMuta1828*-2013:142 (grd.).

tonn (gad., mar., Badia, fod.) ↦ tonn.

tontaziun (mar.) ↦ tentazion.

tonté (mar.) ↦ tenté.

tor (fas., caz., bra.) ↦ tò.

tor Ⓔ TURRIS (EWD 7, 129) 6 1878 torr (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:12)
gad. tor mar. tor Badia tor grd. tor fas. torn bra. tor fod. tor amp. tor, tore LD tor
s.f. Ⓜ tors
edificio molto sviluppato in altezza, a pianta poligonale o circolare, eretto a scopo di difesa e di osservazione del territorio (gad. P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002; Ms 2005, amp. C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ torre Ⓓ Turm ◇ a) intan ch’al aspeta la resposta, la fejel saré tla tor plü spaventosa dl ciastel. intang ch’el aspetta la resposta, la fescel serrè t’ la torr plou spaventoſa d’l ciastell. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:12 (Badia).

tor (gad., mar., Badia, grd., bra., fod., amp., LD) ↦ tor.

torá (gad., mar., Badia) ↦ telé.

torbido Ⓔ it. torbido 6 1878 torbido (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:53)
gad. torbido Badia torbido
agg. Ⓜ torbidi, torbida, torbides
di colore oscuro, non sereno (gad.) Ⓘ torbido Ⓓ trüb ◇ a) y al ê l’altonn davijin, cun sorëdl torbido, che leva tert y florësc abonora e el ē l’alton da vijing, cung sored’l torbido, ch’leva tērt e floresc’ abonora DeclaraJM, SantaGenofefa1878:53 (Badia)
tourbel.

torbido (gad., Badia) ↦ torbido.

torbol (fod.) ↦ tourbel.

tórbol (fas.) ↦ tourbel.

tore (amp.) ↦ tor1.

torje Ⓔ TORQUERE (EWD 7, 134) 6 1763 torsche ‘torqueo’ (Bartolomei1763-1976:103)
gad. torje Badia torje fas. torjer fod. torje col. torze amp. torze LD torje
v.tr. Ⓜ torj
rendere ricurvo, curvare (gad. B 1763; Ma 1950; P/P 1966; DLS 2002, fas. R 1914/99, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. Mj 1929; C 1986; Q/K/F 1988; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ torcere Ⓓ biegen ◇ a) Come zeoles ‘l é dopio, / inz’ i voe el i ra fesc, / el i incanta, el i dà ‘l opio, / el i torze d’ogni ves. Come z̄éoles l’e dópio, / inz̄’ i voe el i ra fèsc, / el i incanta, el i da l’òpio, / el i tòrz̄e d’ògni vès. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:117 (amp.).

torje (gad., Badia, fod., LD) ↦ torje.

torjer (fas.) ↦ torje.

torment Ⓔ TORMENTUM (EWD 7, 135) 6 1875 tormentg’ pl. (DeclaraJM, MëssaFreinademez1875:1)
gad. tormënt mar. tormont Badia tormënt grd. turmënt, tramënt fas. torment fod. torment amp. tormento LD torment
s.m. Ⓜ tormenc
sofferenza fisica o morale, grave preoccupazione o molestia, soprattutto in quanto insopportabilmente prolungate (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ tormento Ⓓ Qual ◇ a) De mile y mile lus por strada: / Guai, tormënc, la mort manacia D’mille e mille lùs pur strada: / Guai, tormentg’, la mort manaccea DeclaraJM, MëssaFreinademez1875:1 (Badia); b) Y la noela sëgn, ch’ara é sodesfata, m’é n te tormënt, ch ’i pordess gën n dëit, sce mi ordins ne foss ademplis. e la novella ſengn’, ch’ella è soddesfatta, m’è ‘ng te torment, ch’i perdess’ giang ‘ng deit, se mi ordini nè foss’ adimplīs. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:31 (Badia).

torment (fas., fod., LD) ↦ torment.

tormënt (gad., Badia) ↦ torment.

tormentà (col., amp.) ↦ tormenté.

tormentar (bra.) ↦ tormenté.

tormenté Ⓔ *TORMENTĀRE (deriv. di TORMENTUM, GsellMM) 6 1878 tormentā 3 imperf. (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:123)
gad. tormenté mar. tormenté Badia tormentè fas. tormentèr bra. tormentar fod. tormenté col. tormentà amp. tormentà LD tormenté
v.tr. Ⓜ tormenta
causare pene e tormenti, infliggere sevizie, torturare qualcuno (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ tormentare Ⓓ quälen ◇ a) La ria cosciënza le tormentâ en na manira, ch’al gnô fora de se La ria coscienza ‘l tormentā in na maniera, ch’el gnē fora d’sè DeclaraJM, SantaGenofefa1878:123 (Badia); b) Ne desson mai tormenté na püra bestia Nè dessung mai tormentè na pura bestia DeclaraJM, SantaGenofefa1878:126 (Badia).

tormenté (gad., mar., fod., LD) ↦ tormenté.

tormentè (Badia) ↦ tormenté.

tormentèr (fas.) ↦ tormenté.

tormento (amp.) ↦ torment.

tormont (mar.) ↦ torment.

torn (fas.) ↦ tor.

tornà (col., amp.) ↦ torné.

tornar (bra., moe.) ↦ torné.

torné Ⓔ TORNĀRE (EWD 7, 136) 6 1740 torne (Proclama1740*-2019:6)
gad. torné fas. tornèr caz. tornèr bra. tornar moe. tornar fod. tourné col. tornà amp. tornà
v.intr. Ⓜ tourna
1 volgersi, dirigersi di nuovo verso il luogo dal quale si era partiti (gad. B 1763, fas. A 1879; R 1914/99, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. Mj 1929; C 1986; Q/K/F 1988; DLS 2002) Ⓘ ritornare, tornare Ⓓ zurückkehren, zurückkommen ◇ a) E canche l’é tornà, e che l se à arvejinà a la ciasa, l’à sentù na bela