Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/1046

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


tree
1011


"tré" (grd. F 2002, fas. DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, amp.) Ⓘ tratto Ⓓ angezogen ◇ a) I scarpe s’i vede na fre / I é tirade sun chel pe. I scarpe si vede ‘na fré / Ié tirade sun chel pé. Anonim, TosesCortina1873-1938:30 (amp.)
2 che è partito da un’arma (gad.) Ⓘ tratto Ⓓ abgeschossen ◇ a) ai geniturs podess la ligrëza improvisa porté la mort, tla medema manira, che na saita trata vá a ferí le cör. ai genitori pudess’ la ligrezza improvvisada portè la mort, nella m’demma maniera, che na saitta tratta va a firì ‘l cour. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:112 (Badia)
3 che è libero dalla guaina, dal fodero (gad.) Ⓘ tratto Ⓓ gezogen ◇ a) un cun n zavalí de füch en man, l’ater cun la spada trata sot al brac. ung cunung zavalì de fuc in mang, l’atr culla spada tratta soutt al bracc’. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:25 (Badia)
se tré ados (gad., grd. F 2002, fas. DILF 2013, fod. Ms 2005) Ⓘ tirarsi addosso Ⓓ sich etwas zuziehen ◇ a) Por l’amur d’Idî, chisc ne ciarcé pa; plütosc stá zënza mangé, denanche m’le mostré, scenó te tirasste pa ados n gran me Pur l’amor d’Iddì, chisc’ nè ciarciè pa; plouttosc’ sta zenza mangiè, denanche m’l mostrè, seno tè tirass’ te pa addòs ‘ng grang mē DeclaraJM, SantaGenofefa1878:53 (Badia) ◆

se tré fora (gad. DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. P/M 1985; DLS 2002, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ spogliarsi Ⓓ sich ausziehen ◇ a) Ma pernanche l seniëur scumëncia a se tré ora i stivei, eco che ënghe l calighé se tira ora i siei. Ma pernàŋchè ‘l Signour scumënĉa a së trè òra i stivëi, ecco che anchè ‘l calighë së tira òra i siei. VianUA, CalighéMaladët1864:196 (grd.) ◆ tré

dant (gad. P/P 1966; V/P 1998, grd. F 2002) Ⓘ rimproverare, rinfacciare Ⓓ vorwerfen ◇ a) La puvertà y l pitl avëi a degun no i tré dant, / Chël che dà richëzes te fej ënghe subit puere fant. La puvertà y ‘l pitl avëi a deguŋ no jë trè dànt, / Chëll chë dà ricchëzzes të fèŝ anchë subìt puëre fànt. PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.) ◆ tré do (gad. A 1879; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. L 1933; DLS 2002, fas. DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ somigliare, assomigliare Ⓓ ähneln ◇ a) Sce la tira do si pere no truep; ma sce la tira do si oma dala lat Ŝe la tira dò si père no truep; ma ŝe la tira dò si òma dàla làtt VianUA, JanTone1864:198 (grd.) ◆

tré fora (gad. V/P 1998; DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ estrarre, tirare fuori Ⓓ herausziehen ◇ a) po ‘l scomenza a fei ra grinta, / a scioudasse, a delirà, / a dà in bestia, a tirà fora / zinch’ o sié di meo pardios po’ ‘l scomenz̄a a fei ra grinta, / a scoudase, a delirà, / a da in bèstia, a tirà fòra / z̄inc’ o sié di mèo pardiós DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:115 (amp.); b) finalmente co ‘l aea arsa ra gora, / na boza de scarsela tira fora… finalmente co l’aèa arsa ra gora, / na boža de scarsela tira fora… DegasperF, TenpeAdes1862-1974:472 (amp.); c) Ma me sà, che sta vacia ebe n bur pëil? / Dijëde medrë ulà, che n pëil ie tost trat ora. Ma me sà, che sta vacia ebe n bur pëil? / Dijëde medrë ulà, che n pëil ie tosc trat ora. VianUA, JanTone1864:198 (grd.); d) Da chësc vëigon, che bones animes tira fora dla s. religiun maius consolaziuns che ne sides les plü gran tribolaziuns. Da chesc’ veigung, che bones animes tira fora dla s. Religiung maiùs consolaziungs che nè sii les plou grang tribulaziungs. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:15 (Badia) ◆ tré ite (fas. R 1914/99; DA 1973; DILF 2013, fod.) Ⓘ mettere, indossare Ⓓ anziehen ◇ a) Jì delongo a tò l plu bel guánt, vestilo e meteie ite ntel deit l anel, e tireie ite i ciauzei. Schí de longo a tó ‘l plu bel govant, vestílo e mettéje ite ‘n tel deit l’anel, e tiréje ite i tgiauzéi. HallerJTh, FigliolProdigoFOD1832:152 (fod.) ◆ tré

ju (fas.) Ⓘ sopprimere, abolire Ⓓ abschaffen, aufheben ◇ a) l’é na distrazion / Sta usanza; miec l’é tirarla jù l’è ‘na distratziong / Sta usantza; mietg l’è trarla xù. BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:252 (bra.) ◆ tré pro (gad., fod. Ms 2005) Ⓘ attrarre Ⓓ anziehen ◇ a) nia dainré á le mal na bela aparënza, y tira plü pro co le bëgn nia daingrè à ‘l mal na bella apparenza, e tira plou pro ch’l bengn’ DeclaraJM, SantaGenofefa1878:53 (Badia) ◆ tré sotessou-

ra (gad., grd. F 2002) Ⓘ scombussolare Ⓓ durcheinander bringen ◇ a) Idî tira i dessëgns dl uomo sotissura. Iddì tira i dessengn’s d’l uomo soutt e sura. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:109 (Badia) ◆ tré soura (grd. F 2002, amp.) Ⓘ indossare Ⓓ anziehen ◇ a) Debota purtëde l plu bel guant, che on da i tré sëura, n bon per de ciauzei, y na varëta da i mëter tl dëit De botta purtede el plù bel guant, ch’ong da i trà seura, en bon pèr de ciauzei, i na värätta da i metter tel deit SenonerA, FiProdigoGRD1841-1986:252 (grd.); b) ’Es à anche ra bustines / Sta nobil signorines / E ce tirà sora ch’ ’es farà / Parcé che i tos vade là. Es ha anche ra bustines / Sta nobil signorines / E ce tirà sora ches farà / Parcé che i tos vade là. Anonim, TosesCortina1873-1938:30 (amp.) ◆ tré su 1 (fas. DILF 2013, amp.) Ⓘ alzare, sollevare Ⓓ heben, hochziehen ◇ a) E sci ch’a chesta caales / s’i ra sona a pì no pos, / ma chi i tira su ra spales, / che i à fato soraos. E sci c’ a chesta cavales / s’i ra sòna a pi no pos, / ma chi i tira su ra spales, / che i a fato sora òs. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:117 (amp.); Dapò l’à dat segn che se lo tire su ence el. I l’à tirà su infin sul mez ma dapò i à taià la corda e i l’à lascià sutar ju. Dapô la dat söng chö sölo tirö su öntschö öl. I la tirrà su infing sul mez ma dapò i a taià la chorda ö i la lassà suttàr schu. ZacchiaGB, Filamuscia1858*:10 (bra.) 2 (fas. DILF 2013) Ⓘ issare Ⓓ aufziehen ◇ a) Me piasc veder co i se l trasc sù - / Mo die bel schiet, la devozion / La é pecia Me pias veder co i se ‘l tras su - / Mo dìe bel schiet, la devotziong / La è petgia BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:252 (bra.)

3 (gad. P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1923; L 1933; F 2002; DLS 2002, fas. DA 1973; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ crescere, allevare Ⓓ großziehen, aufziehen ◇ a) Sci, Sant Ujep l à trat su / Chël pitl mut, Die Gejù. Shi, Sant’ Uſhep l a trat su / Kel pitl mut, Die Geſhù. PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:61 (grd.); b) Cuindi impormëti chiló solenamënter de le trá sö tla s. fede en Os, Padre etern, en osc divin Filiuolo, y tl Spirit Sant Quindi impormetti chilò solemnement’r d’l tra sou t’ la s. fede in Os, Padre eterno, in osc’ divin Filuolo, e nello Spirito S. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:17 (Badia) ◆ tré su l’ora (gad. A 1879; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1923; L 1933; F 2002; DLS 2002, fas. DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ caricare l’orologio Ⓓ die Uhr aufziehen ◇ a) Ćiarede sö n vosta ora, la mia ne và ëla, porćì ch’iö m’à desmentié de la trà sö. Çhiaréde seu ‘ǹ vosta óra, la mia ne va ëlla, porçhi ch’jeu m’ha desmentié de la trà seu. DeRüM, TëmpRetornunseCiasa1833-1995:245 (MdR).

tré (grd., LD) ↦ tré.

tré (mar.) ↦ tref.

trè (fod.) ↦ tré.

trè’ (mar.) ↦ trep.

tree Ⓔ onomatop. 6 1856 Tree! (BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:244)
fas. tree bra. tree
onomat.
riproduzione del suono di tromba (fas.) Ⓘ pepperepè Ⓓ töröö ◇ a) Voi orghenist sonà sù ben! / Prest clarinec, flauc e sciubioc / Tree! - tombre, bombardogn, fagoc