Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/1036

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


tonn
1001


ne avversa o negativa (gad.) Ⓘ cadere fig.Ⓓ fallen fig. ◇ a) Vëigheste sëgn, vedl, ci ch’al ó dí / a tomé fora de grazia de Dî! Vêgheste śëgn, vedl, ćî ch’al ô dí / a tomè fora de grazia de Dî! PescostaC, OrcoIocl1858-1994:235 (Badia); b) Da chël momënt incá él tomé te na tristëza tale, ch’an gnô grams por süa vita Da chel moment incà èle tomè t’ na tristezza tale, ch’ang gnē gramz pur sua vita DeclaraJM, SantaGenofefa1878:88 (Badia)
s.m. sg.
il cadere in peccato (grd.) Ⓘ caduta fig.Ⓓ Fall fig. ◇ a) Tlo toma l bon Gejù per l prim iede a tiera. / Y nëus i fajon for cun nosc tumé la viera. Clo toma ‘l bon Giesu pèr ‘l prim jadœ a tiara. / J nous j faschon fort cun nosch tume la viara. RungaudieP, LaStacions1813-1878:89 (grd.)
tomé fora (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, grd. L 1933; F 2002) Ⓘ risultare Ⓓ ausfallen ◇ a) gauja, ch’al tomará fora no dër mareo, no blot badiot gausa, ch’el tomarà fora, no der marêo, no blott badiott DeclaraJM, SantaGenofefa1878:IV (Badia) ◆ tomé ite (gad. A 1879; A 1895; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1923; F 2002; DLS 2002, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ venire in mente Ⓓ einfallen ◇ a) A la fin i tómel ite d’i mëte inte süa cassa e de mëte na crusc benedida lassura. A la fiǹ i tomel ite d’i mëtte inte süa cassa e de mëtte na cruŝ benedida lassura. DeRüM, VizBëire1833-1995:274 (MdR); b) Spo i tomel ite a Genofefa de se nudrí se istëssa y la creatöra col lat d’chël animal. Spo i tom’l ite a Genofefa de s’ nudrì sè istessa e la creatura col latt d’chell’ animal. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:34 (Badia); c) ma sce cunscidrëis chësta beliscima lum sun ciel, chël bel surëdl, ne ve dëssa tumé ite, chi che l à mpià? ma̤ šę kuŋšidęráis k’šta̤ belíšima̤ luŋ suŋ tsíel, k’ l bel surá̤dl, nę vę dá̤sa̤ tumę́ ítę, ki k’ l a mpiá? RifesserJB, Surëdl1879:107 (grd.).

tomé (gad., mar., fas., fod., LD) ↦ tomé.

tomè (Badia, MdR) ↦ tomé.

töme (gad., mar.) ↦ tume.

tomeda Ⓔ deriv. di tomé (EWD 7, 125) 6 1763 nà tomè ‘lapsus’ (Bartolomei1763-1976:103)
gad. tomada mar. tomada Badia tomada grd. tumeda fod. tomada LD tomeda
s.f. Ⓜ tomedes
moto accidentale dall’alto verso il basso, con conseguenze spesso dannose (gad. P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fod. Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ caduta Ⓓ Fall ◇ a) Sta tumeda à purtà a Jan na malatia, y ie jita tan inant, ch’ël muessova sté a liet. Sta tumèda hà purtà a S̄àŋ na màlattia, y jè s̄ita tàŋ inànt, ch’ël muessòva stè a liött. VianUA, JanAmalà1864:199 (grd.).

tomeda (LD) ↦ tomeda.

Tomesc 6 1805 Thomes (PezzeiJF, TTolpei1805-2010:191)
gad. Tomesc mar. Tomesc grd. Tumesc fas. Tomèsc bra. Tomasc moe. Tomasc fod. Tomesc col. Tomas amp. Tomasc
antrop.
(gad. V/P 1998, grd. F 2002, fas. DA 1973; Mz 1976, fod. P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, amp. C 1986) Ⓘ Tommaso Ⓓ Thomas ◇ a) Và ben, và ben coscì / valent Tomesc valent / con ti son dërt content Va beng va beng cosi / Valent Thomes Valent / con ti son dart content PezzeiJF, TTolpei1805-2010:191 (fod.); b) Chel pere Tomas de Cuz l jìa valch outa d’invern a se tor n stroset de legna Kel pere Tomas de Kuz l žia valk outa d’invern a se tor ‘n stroz̄ét de legna BrunelG, TomasKuz1861:1 (bra.).

Tomesc (gad., mar., fod.) ↦ Tomesc.

Tomèsc (fas.) ↦ Tomesc.

tomo Ⓔ ? (evt. mhd. tumb ? GsellMM) 6 1873 tóme pl. (Anonim, ManageriaComunal1873-1)
amp. tomo
s.m.f. Ⓜ tomi, toma, tomes
persona che divaga, che esce fuori dai limiti, o da determinati limiti, dal comune, dalla consuetudine, dal normale (amp. Mj 1929; C 1986) Ⓘ persona stravagante Ⓓ kauziger Mensch ◇ a) Braa femenes… ai ome / Na lezion i aé śà dà / Aé scelto alcuante tome / Che onor molto i ve farà. Braa femmenes… ai ome / Na leziòn iaè za dà / Avè scelto alquante tόme / Che onor molto i ve farà. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:30 (amp.); b) Proarè sti galantome / El seraglio proarè / Vedaron, con ste tre tome / Cuanto meo, che starè. Proarè sti galantóme / El séraglio proarè / Vedarón, costè tre tóme / Quanto meo, che starè. Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:21 (amp.).

tomo (amp.) ↦ tomo.

tomp (mar.) ↦ temp.

tompesta (caz.) ↦ tampesta.

tomult (fas., caz.) ↦ tumult.

tomun (gad., mar.) ↦ temon.

ton (fas., amp., LD) ↦ tonn.

tonà (amp.) ↦ toné.

tonar (bra., moe.) ↦ toné.

tonbreta (moe.) ↦ trombeta.

Tone 6 1833 Tonne (DeRüM, BunDéBerbaTone1833-1995:257)
gad. Tone mar. Tone grd. Tone fas. Tone fod. Tone MdR Tone
antrop.
(gad. V/P 1998, grd. F 2002, fas. R 1914/99, fod. P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, MdR) Ⓘ Antonio Ⓓ Anton ◇ a) Co vàla, berba Tone? Cò vala, bärba Tonne? DeRüM, BunDéBerbaTone1833-1995:257 (MdR); b) Tone la cunscidra, dant y do, aut y bas, la pelpa, y la mesura. Tone la cunŝidra, dànt y dò, àut y bàs, la pèlpa, y la mësura. VianUA, JanTone1864:198 (grd.).

Tone (gad., mar., grd., fas., fod., MdR) ↦ Tone.

toné Ⓔ TONĀRE (EWD 7, 126; http://www.atilf.fr/DERom/entree/’tOna-) 6 1763 tonè ‘tonat’ (Bartolomei1763-1976:103)
gad. toné mar. toné Badia tonè grd. tauné fas. tonèr bra. tonar moe. tonar fod. toné amp. tonà LD toné
v.intr. Ⓜ tona
prodursi il rumore del tuono (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ tuonare Ⓓ donnern ◇ a) Canche l ulova inò jì a cësa, iel unì n gran vënt, y l à scumencià a pluvëi, a tarluië y a tauné. kaŋ k’ l ulǫ́a̤ inǫ́ ži a̤ tzá̤za̤, íe-l uŋì ŋ graŋ va̤nt, i l a̤ škumęŋtšá a̤ pluvái, a̤ ta̤rluiá̤ i a̤ tǫuné. RifesserJB, Tëune1879:108 (grd.).

toné (gad., mar., fod., LD) ↦ toné.

tonè (Badia) ↦ toné.

Tonele 6 1845 Tonele (BrunelG, MusciatSalin1845:4)
fas. Tonele bra. Tonele
antrop.
(fas.) Ⓘ Antonio Ⓓ Anton ◇ a) L’era Tonele de Grava l’ost / Jà l’aea beù e magnà rost L era Tonele de Grava l ost / Ža l aéa beu e magnà rost BrunelG, MusciatSalin1845:4 (bra.).

Tonele (fas., bra.) ↦ Tonele.

tonèr (fas.) ↦ toné.

tonn Ⓔ TONUS (EWD 7, 127) 6 1828 toun (PlonerM, VedlaMuta1828*-2013:142)
gad. tonn mar. tonn Badia tonn grd. tëune fas. ton fod. tonn amp. ton LD ton
s.m. Ⓜ tons