Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/1048

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


tres
1013


ies n iede usà, l fares drët saurì y gën. ’Ert y termënd rië të parerà tel prim ‘l fè del bëŋ, / Ma caŋchë t’ jës uŋ jèdë usà, ‘l farès drèt saurì y gëŋ. PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.).

trement (fas., fod.) ↦ trement.

tremèr (fas., caz., bra.) ↦ tremé.

tremolar (bra.) ↦ tremolé.

tremolé Ⓔ TREMULĀRE (EWD 7, 183; http://www.atilf.fr/DERom/entree/’trEm-ul-a-) 6 1763 tromorè ‘tremo’ (Bartolomei1763-1976:104)
gad. tremoré mar. tremoré Badia tromorè fas. tremolèr caz. tremolèr bra. tremolar fod. temolé amp. tremarlà, tremorlà LD tremolé
v.intr. Ⓜ tremola
1 essere scosso da un tremito provocato da freddo, febbre, particolari stati emotivi (gad. B 1763; A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, fas. R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. Mj 1929; C 1986; Q/K/F 1988; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ tremare Ⓓ zittern ◇ a) Unis ad Ël ne n’unse bria de tremoré deplü tra le moscedoz da sanch en batalia Unīs ad El nen ungſe bria de tromorè de plou tra ‘l moscedōz da sanc in battalia DeclaraJM, SantaGenofefa1878:8 (Badia); b) y ciamó plü tremorâi a odëi la figöra de chël ch’ê ti fers intan che la löm fajô lominus te porjun. e ciamò plou tromorai a udei la figura d’chel ch’ē t’i ferz intang che la lum fajō luminus in te p’rjung. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:123 (Badia) ☟ zi-

tré
2 vibrare a causa di sollecitazioni esterne o di scosse sismiche, oscillare (gad. P/P 1966; V/P 1998, fas. R 1914/99; Mz 1976; DILF 2013, fod. P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, amp. C 1986; Q/K/F 1988) Ⓘ tremare Ⓓ beben ◇ a) y raita asvelt a ce dla trupa, ch’i vá do cun n romú sciöche le tonn a passé le punt da balza, che tremorâ y ciancantâ sot al trop di ciavai. e reita svelto a ciè d’la truppa, ch’i va do cunung rumù sceoucche ‘l ton a passè ‘l punt da balza, che tromorā e ceancantā soutt al trōpp di ciavai. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:8 (Badia); b) y tl jí fora i dál n bot ala porta de fer, che la tera tremorâ et’ l jì fora i dale ‘ng bott alla porta de ferr, che la terra tromorā DeclaraJM, SantaGenofefa1878:20 (Badia) ☟ zitré.

tremolé (LD) ↦ tremolé.

tremolèr (fas., caz.) ↦ tremolé.

tremoré (gad., mar.) ↦ tremolé.

tremorlà (amp.) ↦ tremarlà.

tremoroz Ⓔ trasformazione per etimologia popolare di teremot x tremolé ‘tremare’ (Gsell 1992a:145) 6 1878 tromoroz (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:111)
gad. tremoroz mar. tremoroz Badia tromoroz
s.m. Ⓜ tremoroc
1 serie di movimenti di una parte della superficie terrestre, originati da fenomeni tettonici o vulcanici (gad. Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002) Ⓘ terremoto Ⓓ Erdbeben ☟ teremot
2 fig. vivo e concitato turbamento interiore (gad.) Ⓘ scompiglio fig.Ⓓ Aufregung, Verwirrung fig. ◇ a) Genofefa é en vita - m’á scassé sö, y i sënti tres n zerto tremoroz. Genofefa è in vita - m’à scassè sou, e i sente tres ‘ng zerto tromoroz. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:111 (Badia).

tremoroz (gad., mar.) ↦ tremoroz.

tremot (grd.) ↦ tramot.

trendo (amp.) ↦ tender.

Trent 6 1856 Trent (PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:261)
gad. Trënt grd. Trënt fas. Trent bra. Trent fod. Trënt amp. Trento LD Trent
topon.
città capoluogo del trentino (gad. DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ Trento Ⓓ Trient ◇ a) En azident / Olache ence a Moena / Se fasc festa piena / En onor de sèn Vile de Trent In azident / Olaché encie a Moena / Se fass festa piena / In onor de Sen Vile de Trent PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:261 (bra.).

Trent (fas., bra., LD) ↦ Trent.

Trënt (gad., grd., fod.) ↦ Trent.

trenta Ⓔ TRIENTA ‹ TRĪGINTĀ (EWD 7, 172) 6 1763 traenta ‘triginta’ (Bartolomei1763-1976:103)
gad. trënta mar. tronta Badia trënta grd. trënta fas. trenta bra. trenta fod. trënta amp. trenta LD trenta
num.
numero composto da tre decine (gad. B 1763; A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ trenta Ⓓ dreißig ◇ a) B. Se tu ves te n dae trenta toleres. A. Mo te l’é dit inant che n voi trentacinch e no demanco. B. Bonapetite […] A. Scouta, scouta, sasto coche fajon, tu me n das trentadoi e mez e dapò tu pae na mesa. B. Sö tu vös tin daö trenta tôleres. A. Mo tö lö dit inant chö n’voi trentôcinch ö no dö manco. B. Bonapötite […] A. Scôutâ, Scôutâ, sastu cò chö faschòn, tu min das trentadoi ö mez ö dapô tu paö n’mescha. ZacchiaGB, DescorsFascegn1858*:4 (bra.); b) Che nosoutre ca in Anpezo / Sone gnauche, beśen dì, / Se son stade boi trenta ane / Chesto gato de sofrì. Che nos’ outre ca in Ampezzo / Sone gnauche besèn di / Se sostade boi trentanne / Chesto gatto de soffri. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:38 (amp.).

trenta (fas., bra., amp., LD) ↦ trenta.

trënta (gad., Badia, grd., fod.) ↦ trenta.

trentin Ⓔ it. trentino 6 1845 Trenting (BrunelG, MusciatSalin1845:1)
gad. trentin grd. trentin fas. trentin bra. trentin fod. trentin amp. trentin LD trentin
agg. Ⓜ trentins, trentina, trentines
relativo al trentino (gad. DLS 2002, grd. DLS 2002, fas. Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ trentino Ⓓ trentinisch ◇ a) L’é chel pere veie musciat de Salin / Da Pera en Fascia e no trentin L è kël përe veje mušat de Saling / Da Perra ‘n Fassa e no Trenting BrunelG, MusciatSalin1845:1 (bra.).

trentin (gad., grd., fas., bra., fod., amp., LD) ↦ trentin.

Trento (amp.) ↦ Trent.

trep (mar.) ↦ truep.

treplan Ⓔ dtir. Tramplan (Chiocchetti 1995:165 n. 21) 6 1858 treplan (ZacchiaGB, CianzonSonador1858-1995:164)
fas. treplan bra. treplan
s.m. Ⓜ treplans
un genere di polka (fas.) Ⓘ polka Tremblant Ⓓ Hochzeitsmarsch ◇ a) Ió volesse valch carantan / Dapò ve sone l treplan. Io volössö valc carantàn / Dapò vö sonö il treplan. ZacchiaGB, CianzonSonador1858-1995:164 (bra.).

treplan (fas., bra.) ↦ treplan.

trèr (fas., caz.) ↦ tré.

tres Ⓔ TRĀ(N)S (EWD 7, 173) 6 1853 tres (PescostaC, BracunCoz1853-1994:226)
gad. tres mar. tres Badia tres grd. tres fas. tras fod. tres LD tres MdR tres
avv.
continuamente, senza interruzione, ogni volta (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; L 1933; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz