Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/1029

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


Tita
994


Tita (gad., Badia, bra., fod.) ↦ Tita.

tiza Ⓔ da TĪTĪO (EWD 7, 92) 6 1858 tizes pl. (PescostaC, OrcoIocl1858-1994:235)
gad. tiza mar. tiza Badia tiza grd. tiza fas. tiza fod. tiza col. stiza LD tiza
s.f.
frammento minutissimo di materia incandescente, che si leva dal fuoco o da un corpo metallico rovente (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ scintilla Ⓓ Funke ◇ a) Ciari, Iocl, ciari ciamó n pice püch! / Al spriza dai edli gran tizes de füch! Ćiari, Iocl, ćiari ćiamò n pice püch! / Al spriza dai ödli gran tizes de füch! PescostaC, OrcoIocl1858-1994:235 (Badia); b) Ah, mi Dî! na tiza de füch foss por me, dlaciada te chësc bosch, na speziala grazia dal Cil Ah, mi Dì! na tizza d’fuc foss’ pur mè, dlacceada te chesc’ bosc, na spezial grazia dal Ceìl DeclaraJM, SantaGenofefa1878:61 (Badia).

tiza (gad., mar., Badia, grd., fas., fod., LD) ↦ tiza.

tizar (bra.) ↦ tizé.

tizé Ⓔ lat. reg. *TĪTIĀRE (GsellMM) 6 1763 tizè ‘fax’ (Bartolomei1763-1976:103)
gad. tizé mar. tizé Badia tizé grd. tizé fas. tizèr bra. tizar, stizar moe. stizar fod. tizé, stizé col. stizà amp. stizà LD tizé
v.intr. Ⓜ tiza
1 rattizzare, ravvivare, rinfocolare (il fuoco) (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1985; C 1986, LD DLS 2002) Ⓘ attizzare Ⓓ anfachen, schüren
2 rendere una passione intensa, ardente (gad. V/P 1998, grd. F 2002, fas. R 1914/99; Mz 1976; DILF 2013, fod. Ms 2005) Ⓘ attizzare Ⓓ anfachen ◇ a) Golo conesciô avisa le spirit dl grof, ch’ê iüst, nobl, plëgn de compasciun y generus, mo cun dötes chëstes virtus incapaze de se gorné le sënn spezialmënter sce tizé da gelosia. Golo conesceō avviſa lo spirito d’l grof, ch’ē giust, nobile, plengn’ de compassiung e generoso, mo cung duttes chestes virtūs incapaze de se gornè ‘l senn spezialment’r se tizzè da gelosìa. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:12 (Badia).

tizé (gad., mar., Badia, grd., fod., LD) ↦ tizé.

tizèr (fas.) ↦ tizé.

tlamé (gad., mar., grd.) ↦ clamé.

tlamè (Badia, MdR) ↦ clamé.

tlap (gad., mar., Badia, grd.) ↦ clap.

tlapa (gad., Badia, grd.) ↦ clapa.

tlarinet (gad., mar., grd.) ↦ clarinet.

tlavier (grd.) ↦ clavier.

tle (gad., mar., Badia, grd.) ↦ clef.

tler (gad., mar., Badia, grd.) ↦ cler.

tlerus (gad., grd.) ↦ clerus.

tlina (gad., mar., grd.) ↦ clina.

tlines (pl.) (Badia) ↦ clina.

tlo (mar., grd.) ↦ chilò.

tlocí (gad., mar., Badia) ↦ clocì.

tlota (gad., mar., Badia) ↦ clota.

tloza (grd.) ↦ cloza.

tlucì (grd.) ↦ clocì.

tlupé (grd.) ↦ clupé.

to (gad., mar., Badia, fas., caz., bra., moe., fod., amp., MdR) ↦ tie.

(gad., mar., Badia, MdR) ↦ tò.

Ⓔ TOLLERE (EWD 7, 113) 6 1710 tolle (ite) 3 p. cong. (Proclama1710-1991:167)
gad. tó mar. tó Badia tó grd. tò fas. tor caz. tor bra. tor fod. tò col. tole amp. toi, tuoi LD tò MdR tó
v.tr. Ⓜ tol, tout
1 afferrare, stringere con la mano qualcosa, specialmente per utilizzarlo (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; C 1986; Q/K/F 1988; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ prendere Ⓓ nehmen ◇ a) Tuë tu ca y fé nsci: / Canche l leva da duman, / Va y bossi la man! Tue tu ka i fe nshi: / Kanke l leva da duman, / Va i bossi la man! PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:59 (grd.); b) Scichëve, vo mutans! / Tulëde mo, vo grandes / Sul cë bela gherlandes! Shikëve, vo mutans! / Tulëde mo, vo grandes / Sul cë bela gherlandes! PlonerM, CuraziansBula1828-1915:63 (grd.); c) Tulon l gran tamburdl / Che tire n drë gran urdl, / Che l aude chëi che vën / Y scote su dassënn. Tulon l gran tamburdl / Ke tire n drë gran urdl, / Ke l aude këi ke vën / I scote su da sënn. PlonerM, CuraziansBula1828-1915:64 (grd.); d) E tolé n vedel gras, e mazalo, e noi magnaron a la rica, e se la godaron delvers E tollé un vedél grass, e mazzálo, e nos magnaron alla ricca, e se la goderon del vers HallerJTh, FigliolProdigoBRA1832:145 (bra.); e) Ma l pere disc a suoi servidous: Jì delongo a tò l plu bel guánt, vestilo e meteie ite ntel deit l anel, e tireie ite i ciauzei. Ma ‘l pére diss a suoi servidous: Schí de longo a tó ‘l plu bel govant, vestílo e mettéje ite ‘n tel deit l’anel, e tiréje ite i tgiauzéi. HallerJTh, FigliolProdigoFOD1832:152 (fod.); f) Y do n valgun dis chësc fi plu jëunn s’à tëut si roba, y se n ie jit te n paesc dalonc I do ‘n valgung dis chesc fi plù yeun s’ ha teut si roba, i sen ie yit t’ n pavisc dalontsc Anonim, PezFiProdigo1835*-1913:130 (grd.); g) Ma chëst fi plu joven davò ceze temp l à tout el fato suo, e l se n é jù nte n paisc forestier dalonc. Ma cast fì plu ŝoven duò cieze temp l’à tòut el fatto suo, e ‘l sen’ è giù ‘nt’ un païs forestièr da loncc. DebertoM, FiProdigoFOD1841-1986:258 (fod.); h) Poche dì dapò el fiol pì śoven ‘l à tolesc duto el fato so, e s’in é śù dalonśe in un paes foresto Poche dì dapò el fiol pi zoven l’ha tolès dutto el fato so, e si ne zù da lonze in un paès foresto ConstantiniM, FiProdigoAMP1841-1986:255 (amp.); i) l’à sapù fei ra fegura / da conosce, se l’é dreto: / Tol ra zedola e fesc finta / d’esse duto ingramazà l’a sapù fei ra fegura / da conosce, se l’e dreto: / Tòl ra zédola e fèsc finta / d’èse duto ingramaz̄à DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:115 (amp.); j) Sö lovunde düc impé, / Y tolunde le gote en man / A na viva a San Ciascian. Sou levunde duttg’ impè, / E tollunde ‘l gott’ in mang / A na viva a Sang Ciassang. DeclaraJM, MaringSopplà1878:3 (Badia); k) Töi chëstes perles, möta amabla, en paiamënt de tüa compasciun por me, y en capara de tüa fedelté Toui chestes perles, mutta amabile, in paiament d’tua compassiung pur mè, e in caparra de tua fedeltè DeclaraJM, SantaGenofefa1878:25 (Badia); l) "No", dij la uma, "al é pieries", se pliëia a n cöie zacotantes: "Töi mo cërcia." "No, " disc’ la uma, "el è pěries, " sè plieia a ‘ng couie zaccotantes: "Toi mo ciercia." DeclaraJM, SantaGenofefa1878:47 (Badia); m) Mestia y cun düc en confidënza tolôra le mangé fora dla man Mest’ga e cung duttg’ in confidenza tolōla ‘l mangiè fora d’la mang DeclaraJM, SantaGenofefa1878:126 (Badia)
2 scegliere qualcuno per un ruolo, spec. sposare (gad. V/P 1998; DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002, amp. DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ pren-