Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/1022

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


tera
987


tender (fas., fod., LD) ↦ tender.

tënder (gad., grd.) ↦ tender.

tënder (grd.) ↦ tene.

tene Ⓔ TENDERE (EWD 7, 60; http://www.atilf.fr/DERom/entree/’tEnde-) 6 1631 tane (Proclama1631-1991:157)
gad. tëne mar. tëne Badia tëne grd. tënder fas. tener fod. tëne amp. tende LD tene
v.tr. Ⓜ ten, tenon, tenù
1 allontanare gli estremi di un oggetto l’uno dall’altro, in modo che l’oggetto occupi per intero la lunghezza o la superficie di cui è capace (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; DLS 2002, grd. L 1933; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879, fod. T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; C 1986; Q/K/F 1988; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ tendere, stendere Ⓓ spannen, ausbreiten
2 preparare occultamente un’insidia ai danni di qualcuno (gad. DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; DLS 2002, fas. R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002, fod. DLS 2002; Ms 2005, amp. Mj 1929; C 1986; Q/K/F 1988; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ tendere una trappola Ⓓ eine Falle stellen ◇ a) Lascia pu ch’el tende trapores / ch’el no vien mai pì da un ciau. Lassa pu ch’el tende trapores / ch’el no en mai pi da un c’iau. ZardiniB, Rudiferia1852:1 (amp.)
v.intr. Ⓜ ten, tenon, tenù
ascoltare attentamente, rivolgere l’attenzione, stare attento (fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976, fod. P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, amp. Mj 1929; C 1986; Q/K/F 1988) Ⓘ attendere, badare Ⓓ beachten, achtgeben, zuhören ◇ a) Co ra furia r’é passada, / i scomenza a rajonà, / ma ‘l Carter el no i abada, / el majena e ‘l tende là. Co ra fùria r’ e pasada, / i scomenz̄a a ragionà, / ma ‘l Cartèr el no i abada, / el magena e ‘l tènde la. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:113 (amp.); b) El no varda i outre in faza, / ch’el vó tende ai fate suoi El no varda i òutre in faz̄a, / ch’el vo tènde ai fate suoi DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:114 (amp.).

tene (LD) ↦ tene.

tëne (gad., mar., Badia, fod.) ↦ tene.

tener (fas.) ↦ tene.

teneramenter Ⓔ deriv. di tender x it. teneramente 6 1878 tenerament’r (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:69)
gad. teneramënter Badia teneramënter
avv.
in modo tenero (gad.) Ⓘ teneramente Ⓓ zärtlich ◇ a) le Cil te dará impede me n bun pere, che t’ama teneramënter zënza dübe, te strenjará a so cör l Ceìl t’ darà impede me ‘ng bung pere, che t’ama tenerament’r zenza dubbio, t’ strengjerà a so cour DeclaraJM, SantaGenofefa1878:69 (Badia).

teneramënter (gad., Badia) ↦ teneramenter.

tenì (grd.) ↦ tegnì.

tënia (grd.) ↦ tegna.

tènies (caz.) ↦ letania.

tenpo (amp.) ↦ temp.

tenporal (amp.) ↦ temporal.

tentà (col., amp.) ↦ tenté.

tentar (bra.) ↦ tenté.

tentazion Ⓔ it. tentazione 6 1844 tentaz̄ión (DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:116)
gad. tentaziun mar. tontaziun Badia tentaziun grd. tentazion fas. tentazion fod. tentazion amp. tentazion LD tentazion
s.f. Ⓜ tentazions
attrazione, desiderio di fare qualcosa che alletta ma che è moralmente riprovevole (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986, LD DLS 2002) Ⓘ tentazione Ⓓ Versuchung ◇ a) Che se calche poron / sode a inpresto el i domanda, / par che see ra tentazion, / el s’in và da r’outra banda. Che se calche poeròn / sòde a inpresto el i domanda, / par che see ra tentaz̄ión, / el s’in va da r’ z̄òutra banda. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:116 (amp.); b) Chëla che toma sun crëps ie chëi, che la scota su gën, y crëi per n pue de tëmp, ma al tëmp dla tentazions toma ëi da nuef. Chëlla chë toma suŋ crèpes jè chëi, chë la scota su gëŋ, y crëje per uŋ pue de temp, ma al temp d’la tentazioŋs toma ëi da nuef. VianUA, SumënzaSëna1864:195 (grd.); c) Le laur cun diligënza ne n’é ma na fortëza cuntra les tentaziuns y ries inclinaziuns, mo al é ’ci sann por le corp, y mantëgn le spirit alegher. L laur cung deligenza nen è ma na fortezza cuntra les tentaziungs e ries inclinaziungs, mo el è ci sān pur ‘l corp, e mantegn’ l’spirito allegro. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:38 (Badia).

tentazion (grd., fas., fod., amp., LD) ↦ tentazion.

tentaziun (gad., Badia) ↦ tentazion.

tenté Ⓔ TEMPTĀRE (EWD 7, 61) 6 1805 tentava 6 imperf. (PezzeiJF, TTolpei1805-2010:189)
gad. tenté mar. tonté Badia tentè grd. tenté fas. tentèr bra. tentar fod. tenté col. tentà amp. tentà LD tenté
v.tr. Ⓜ tenta
1 mettere alla prova qualcuno o le sue virtù, cercando d’indurlo in tentazione (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; Q/K/F 1988; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ tentare Ⓓ versuchen ◇ a) Di e not dël studiáva / la Maria e i autri lo tentáva Di’, e not al studiava / la Maria e i autri lo tentava PezzeiJF, TTolpei1805-2010:189 (fod.); b) Mo dijon chësc orôi le porvé, por le podëi acusé. Mo dishang cast oró’ i ‘l porvé, por ‘l podai accusé. HallerJTh, MadalenaBAD1832:154 (mar.); c) Ma i dijëva chëst demè per l tenté, e l podei cusé. Ma i disava cast demé per ‘l tenté, él podéi cusè. HallerJTh, MadalenaFOD1832:160 (fod.); d) Chësc dijovi demé tentan, per l pudëi acusé. Chest disóvi deme tentang, per el pudei accusé. HallerJTh, MadalenaGRD1832:155 (grd.); e) Ma chest i dijea per tentarlo, acioché i lo podessa acusar. Ma chest i diséa per tentarlo, accioché illó podessa accusar. HallerJTh, MadalenaBRA1832:156 (bra.); f) osta sposa é inozënta al per de n angel en Cil, iö fô le demone por la tenté y trá al mal, mo debann. osta sposa è innozente al per deng angel in Ceìl, iou fō ‘l demonio pur la tentè e tra al mal, mo d’ban. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:87 (Badia)
2 provocare, molestare, dar fastidio, punzecchiare con parole di rimprovero o allusive (grd. G 1879; G 1923; L 1933, fas. R 1914/99, amp. C 1986; Q/K/F 1988) Ⓘ stuzzicare Ⓓ necken ◇ a) Ades lasce, vae a far polenta, / Che la fam l’é che la me tenta. Ades laše, vae a far polenta, / Ke la fam l è ke la me ténta. BrunelG, Fenì1836-2013:354 (bra.).

tenté (gad., grd., fod., LD) ↦ tenté.

tentè (Badia) ↦ tenté.

tentèr (fas.) ↦ tenté.

tera Ⓔ TERRA (EWD 7, 63) 6 1632 Tierra (Proclama1632-1991:160)
gad. tera mar. tera Badia tera grd. tiera fas. tera caz. tera bra. tera fod. tiera amp. tera LD tera
s.f. Ⓜ teres
1 globo terracqueo in cui si svolge la vita dell’uomo (gad. P/P 1966; V/P 1998, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973;