Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/1021

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


temp
986


elle salvezza DeclaraJM, SantaGenofefa1878:120 (Badia) ◆

bon temp (gad. P/P 1966; V/P 1998, grd., fas. DILF 2013, amp. C 1986; Q/K/F 1988) Ⓘ tempo mite Ⓓ mildes Wetter ◇ a) A Gejù vën dat n’antia buanda: / Bon tëmp l cristian, y blëita damanda. A Gesu vän dat un anthia bevanda: / Bon tämp ‘l Cristian, j bleita damanda. RungaudieP, LaStacions1813-1878:91 (grd.) ◆ burt temp (gad. A 1879; Ma 1950; V/P 1998; DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. DILF 2013, fod. DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ maltempo Ⓓ schlechtes Wetter ◇ a) Canch’al ê bur tëmp, o ri vënc sborâ, somenâ Schmerzenreich val’ graní da finestra fora Cang ch’el ē bur temp, o rì ventg’ sburrā som’nā Schmerzenreich val granì da finestra fora DeclaraJM, SantaGenofefa1878:59 (Badia) ◆ da temp a temp (gad. DLS 2002, grd., fas. R 1914/99; DILF 2013, LD DLS 2002) Ⓘ talvolta, di quando in quando Ⓓ von Zeit zu Zeit, manchmal ◇ a) Muessa unì da tëmp n tëmp sëura de vo dis tëurbli, sfertunes y dulëures, afinché deventëise bona jënt. múesa̤ uní da̤ ta̤mp n ta̤mp sóura̤ dę vo dis tóurdli, šfę̆rtúnęs i dulóuręs, a̤fíŋ kę dęvęntáiz-ę bǫ́na̤ ža̤nt. RifesserJB, SurëdlPlueia1879:108 (grd.) ◆ l temp se muda (gad. Pi 1967, grd. L 1933; F 2002) Ⓘ il tempo cambia Ⓓ das Wetter schlägt um ◇ a) Les stëres, la löna, sce le tëmp ne se müda, / Y sorëdl é les lampedes che mai se destöda. Les stálles, la lüna, se l’táimp ne se müda, / E sorádl è les lampedes che mai se destüda. PescostaC, MëssaPescosta1879:4 (Badia) ◆ rie temp (gad. P/P 1966; V/P 1998, grd. L 1933; F 2002, fod. Ms 2005, MdR) Ⓘ maltempo, cattivo tempo Ⓓ schlechtes Wetter ◇ a) Al é rie tëmp, e les strades é plënes de pantan. Ël é ri[e] tëmp, e les strades é plënes de pantaǹ. DeRüM, CiTëmp1833-1995:249 (MdR); b) Davia de chësc fovel melcuntënt y se à sterch lamentà, che Die i à dat n tan rie tëmp sul viac. da̤ vía̤ dę ka̤s fǫ́vę-l męlkuntá̤nt i s’ a štęrk la̤męntá, kę díe i a dat n taŋ ríe ta̤mp su l viátš. RifesserJB, Plueia1879:107 (grd.).

temp (fas., caz., bra., moe., fod., col., LD) ↦ temp.

tëmp (gad., Badia, grd., MdR) ↦ temp.

temperament Ⓔ it. temperamento 6 1875 temperament (RifesserJB, DecameronIXBRA1875:649)
gad. temperamënt grd. temperamënt fas. temperament bra. temperament fod. temperament LD temperament
s.m. Ⓜ temperamenc
elemento del carattere di un individuo, da ascrivere alle disposizioni più segrete della sua personalità, spesso determinante della sua volontà e del suo modo di agire (gad. DLS 2002, grd. L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ temperamento Ⓓ Temperament ◇ a) Ma l’era stat dit per valgun, che la perdessa la fadìa, perché el era de temperament coscì fiach e da pech Ma l’era stat dit per valgun, chö la perdössa la fadia, perchö öl era dę temperament coši fiac e da pöc RifesserJB, DecameronIXBRA1875:649 (bra.); b) Ma l ie sté dit per valgugn, che la perdëssa la fadia debann, percì l fova de temperament cojì fret e da puoch Ma l’i è stè dit per valgun, che la perdẹssa la fadia de bån, pertġi l’era de temperament così frat e da puo̮c PescostaC, DecameronIXFOD1875:655 (fod.).

temperament (fas., bra., fod., LD) ↦ temperament.

temperamënt (gad., grd.) ↦ temperament.

tempesta (gad., mar., Badia, fod.) ↦ tampesta.

tempie (fas.) ↦ templ.

tempio (Badia, bra., fod., amp.) ↦ templ.

templ Ⓔ it. tempio / dt. Tempel (in gad. grd. fod.) 6 1832 tempel (HallerJTh, MadalenaBAD1832:154)
gad. tëmpl Badia tempio grd. tëmpl fas. tempie bra. tempio fod. temple, tempio amp. tempio
s.m. Ⓜ templi
edificio sacro, luogo consacrato al culto di una divinità (gad. A 1879; Ma 1950, grd. A 1879; L 1933; F 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Ms 2005, amp. A 1879) Ⓘ tempio Ⓓ Tempel ◇ a) Y da doman abonora al gnô indô tl tëmpl, y döt le popul é gnü pro ël E dadomang abonora al gnéa indó in tel’ tempel, e düt ‘l popol é gnü pro al HallerJTh, MadalenaBAD1832:154 (Badia); b) Da duman abenëura iel unì inò tl tëmpl, y dut l popul univa da d’ël Dadumang - abonoura jel uní inó nel Templ, y dut el popul univa da d’él HallerJTh, MadalenaGRD1832:155 (grd.); c) E l é ndavò ntel elba vignù ntel tempio, e duta la jent vigniva da dël E le indavó ‘n tel elba vignú nel Tempio, e dutta la schent vigniva dal HallerJTh, MadalenaFOD1832:159 (fod.); d) döta la natöra, le cil destenü fora sura mi ce, y la tera che me porta é zënzater n tëmpl d’Idî dutta la natura, ‘l ceìl destenù fora sura mi ciè, e la terra che mè porta è zenz’ at’r ‘ng tempio d’Iddì DeclaraJM, SantaGenofefa1878:43 (Badia); e) Corvara y Calfosch anter crodes y munts / Pé n tëmpl fat Corvara e Calfosc anter crodes e munts / Pè ng tempio fatt PescostaC, MëssaPescosta1879:4 (Badia).

tëmpl (gad., grd.) ↦ templ.

temple (fod.) ↦ templ.

temporal Ⓔ it. temporale ‹ TEMPORĀLIS (EWD 7, 58) 6 1878 temporal (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:127)
gad. temporal mar. temporal Badia temporal grd. temporal fas. temporèl bra. temporal moe. temporal fod. temporal amp. tenporal LD temporal
s.m. Ⓜ temporai
breve e violenta perturbazione atmosferica, con venti di forte intensità, scrosci di pioggia e scariche elettriche (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ temporale Ⓓ Gewitter ◇ a) na vita simila a na bela sëra d’aisciöda morjela do n gran temporal, che ne n’á fat dann na vita simile a na bella sera d’aingsceuda morjella dō ‘ng grang temporal, che nen à fatt dan DeclaraJM, SantaGenofefa1878:127 (Badia).

temporal (gad., mar., Badia, grd., bra., moe., fod., LD) ↦ temporal.

temporèl (fas.) ↦ temporal.

temult (grd.) ↦ tumult.

tèna (fas.) ↦ tana.

tende (amp.) ↦ tene.

tender Ⓔ TENER (EWD 7, 52) 6 1763 teinder ‘tener’ (Bartolomei1763-1976:102)
gad. tënder Badia tëinder grd. tënder fas. tender fod. tender amp. trendo LD tender
agg. Ⓜ tendri, tendra, tendres
che ha consistenza soffice, cedevole e molle (gad. B 1763; A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; C 1986; Q/K/F 1988; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ tenero Ⓓ weich ◇ a) Renforzada col lat éra tornada fora ad abiné müstl, le tënder y süt, dales crëpes y da cianac vedli Ringforzada col latt ella tornada fora ad abinè must’l, l teind’r e sūtt, dalles creppes e da cianac’ vedli DeclaraJM, SantaGenofefa1878:35 (Badia); b) i lëgns püch denant sëc y despiá fora, o ma cun n pü’ de fëia ghela, é sëgn curis de rames frësches y tëndres. i lengn’s puc denant secc’ e despià fora, o ma cunung pude fouia ghēla, è ſengn’ curīs d’rames fresches e teindres. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:45 (Badia).