Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/1027

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


tie
992


h) Ma l i’ disc a dël: Fi! ti t’es dagnára pro mi; e dut l mio é to. Ma ‘l i diss ad al: Fí! ti t’es dagnara pro mí; e dut ‘l mio é tó. HallerJTh, FigliolProdigoFOD1832:153 (fod.); i) E chëst i’ disc: To fradel é vignù, e to pere à mazé n vedel ngrassé, percieche l l à recevù sann. E cast i diss: To fradél é vignú, e to pére ha mazzé ‘ng vedel ‘ngrassé, pertgiéche ‘l lo ha retschevu san. HallerJTh, FigliolProdigoFOD1832:152 (fod.); j) Intant osservi bele da tüa lëtra, che ël serà püch da fà Intant osservi bel[e] da tüa lëttra, ch’ël serà püc da fà DeRüM, LëtraCataloghLibri1833-1995:285 (MdR); k) Te vëighes pö da de a de / Ch’al te dëida ince to sant. Tö vöigös pō da dö ang dö, / Cal tö döida ingiö to sangt. AgreiterT, ConLizonza1838-1967:132 (mar.); l) Ma caro fiol, disc el pare, tu te sos senpre con me, e duto chel che ‘l é me ‘l é anche to Ma caro fiol, dis el pare, tu te sos sempre con me, e dutto chel, che le me l’è anche to ConstantiniM, FiProdigoAMP1841-1986:256 (amp.); m) La creatures la é duta ties la mobilia la é mia La creature la è duta tiez la mo bilia la e mia ZacchiaGB, GardeneraB1858*-1995:171 (caz.); n) Dà una idea del to talento / A ra śente del paes. da una idea del to’ talento / Ara zènte del paes. Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:26 (amp.); o) Segnor mio, giö no vegne a la tova prejenza per vendicazion che giö me spete de l’ofeja che m’é stat fat Signor mio, giö non vegne alla toa presenza per vendicazion che giö me aspette dell’ offesa che m’è stat fat SommavillaA, DecameronIXMOE1875:639 (moe.).

tie (grd., LD) ↦ tie.

Tieja 6 1813 Tieſha (PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:62)
grd. Tieja
topon.
località sul confine tra il comune di santa cristina e selva valgardena (grd.) Ⓘ Tieja Ⓓ Tieja ◇ a) Ël ova na gran biescia / Sciche n bagot da Tieja, / Y po l aniel de Die, / chësc seste miec che ie. El ova na gran biesha / She ke n bagot da Tieſha, / I po l aniel de Die, / Këst seste miec ke je. PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:62 (grd.).

Tieja (grd.) ↦ Tieja.

tier Ⓔ dtir. tiεr (EWD 7, 81) 6 1864 tieres pl. (VianUA, JëntCunvënt1864:196)
gad. tier mar. tier Badia tier grd. tier fas. tier fod. tier amp. tier LD tier
s.m. Ⓜ tiers
ogni organismo vivente capace di vita sensitiva e di movimenti spontanei; bestia (gad. P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; F 2002; DLS 2002, fod. Pe 1973; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ animale Ⓓ Tier ◇ a) Chësc fej chisc tieres dal’alegrëza, davia che ëi vëija si cumpanies dlongia! Chëst fèŝ chiŝ tieres dall’ allegrëzza, daviacchè ëi vëis̄a si cumpàgnes dlongia! VianUA, JëntCunvënt1864:196 (grd.); b) Os nes amëis nos de plü che chisc pici tiers Os nes ameis nos d’plou che chisc’ piccei tīrz DeclaraJM, SantaGenofefa1878:40 (Badia).

tier (gad., mar., Badia, grd., fas., fod., amp., LD) ↦ tier.

tiera (grd., fod.) ↦ tera.

tiermen (fod.) ↦ termen.

tiermul (grd.) ↦ termen.

tignent (fod.) ↦ tegnent.

tignënt (gad., Badia) ↦ tegnent.

tigní (gad., Badia) ↦ tegnì.

tignì (fod.) ↦ tegnì.

tigra Ⓔ trent. tigra ‹ it. tigre ‹ TIGRIS (EWD 7, 84) 6 1873 tigres pl. (Anonim, ManageriaComunal1873-1973:40)
gad. tigra Badia tigra fas. tigra caz. tigre fod. tigre amp. tigre
s.f. Ⓜ tigres
grosso carnivoro felide asiatico, con mantello fulvo attraversato da strisce irregolari nere (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; DLS 2002, amp. A 1879; DLS 2002) Ⓘ tigre Ⓓ Tiger ◇ a) De ra tigres, ra zatades / I dentoi del rangotan / Del somaro ra scalzades / Signor, tien da nos lontan. Dera tigres, ra zatàdes / I dentόi del Rangotán / Del somaro ra scalzades / Signor, tien a nos lontan. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:40 (amp.); b) Śà, saon che in conpagnia / De ra tigre t’as lourà / E che ‘l estro in poesia / El nosc jato t’à inspirà. Zà, săon che in compagnia / Dera tigre, tas lourà / E chel’ estro in poesia / El nòsc, giatto tà inspirà. Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:27 (amp.).

tigra (gad., Badia, fas.) ↦ tigra.

tigre (caz., fod., amp.) ↦ tigra.

timedo (amp.) ↦ timido.

timid (grd., fas., fod.) ↦ timido.

timido Ⓔ it. timido ‹ TIMIDUS (EWD 7, 85) 6 1878 timida f. (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:78)
gad. timido Badia timido grd. timid fas. timid fod. timid amp. timedo
agg. Ⓜ timidi, timida, timides
1 che prova soggezione di fronte agli altri; che si mostra impacciato, insicuro o troppo riservato (gad. A 1879, grd. A 1879, fas. A 1879, fod. A 1879; Ms 2005, amp. A 1879) Ⓘ timido Ⓓ schüchtern ◇ a) Timido y spaurí parô Schmerzenreich, a odëi tan de jënt Timido e spaurì parō Schmerzenreich, a udei tang d’jent DeclaraJM, SantaGenofefa1878:100 (Badia)
2 che si spaventa facilmente, anche senza motivo (gad. A 1879, grd. A 1879, fas. A 1879, fod. A 1879, amp. A 1879) Ⓘ timido, pauroso Ⓓ furchtsam ◇ a) T’es debl, al é vëi, mi püre möt, mo Idî, che protege na dona timida, desco iö sun T’ es debl, el è vei, mi pure mūtt, mo Iddì, che protegge na donna timida, desco iou sung DeclaraJM, SantaGenofefa1878:78 (Badia).

timido (gad., Badia) ↦ timido.

timon (moe.) ↦ temon.

timor (grd., fod., col., MdR) ↦ timour.

timoré Ⓔ deriv. di timour 6 1833 timorè (DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:263)
fod. timoré MdR timorè
agg. Ⓜ timorés, timoreda, timoredes
che dimostra rispetto, soggezione di qualcuno (fod. Ms 2005) Ⓘ timoroso Ⓓ ehrfürchtig
timoré de Die (MdR) Ⓘ timoroso di Dio Ⓓ gottesfürchtig ◇ a) Bëin, bëin, mo n jonn tant pros e timorè de Die, sc’ ëla i ess almanco tochè a n plü rie. Bëiǹ, bëiǹ, mó ‘ǹ ĵon tant pross e timorè de Die, ŝ’ ëlla i ess almanco tocchè a ‘ǹ plü rie. DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:263 (MdR).

timoré (fod.) ↦ timoré.

timorè (MdR) ↦ timoré.

timour Ⓔ it. timore (EWD 7, 86) 6 1813 timor (DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:263)
gad. timur Badia timur grd. timor fod. timor col. timor MdR timor
s.m. Ⓜ timours
rispetto, soggezione di qualcuno (gad. Ma 1950, grd. L 1933; F 2002, fod. Ms 2005) Ⓘ timore Ⓓ Ehrfurcht ◇ a) ve prëie mo leprò dl gran don de sté scialdi te vosc sant amor y timor nfin ala mort ve preje mò le prò del gran don de ste schaldi te vosch sant amor i timor in fin alla mort RungaudieP, LaStacions1813-1878:92 (grd.)
timour de Die (gad. P/P 1966, grd. L 1933; F 2002, fod. Pz 1989; Ms 2005, MdR) Ⓘ timor di Dio Ⓓ Gottesfurcht ◇ a) No, le soldà mëss propi ester n bun cristian, ël mëss avëi le timor de Die e osservè sü comandamënć. Nò, le soldà mëss propi estr ‘ǹ bun cristiaǹ, ël mëss avëi le timor de Die e osservè sü commandamëntg. DeRüM, AldìNiaSignur-