Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/1038

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


tort
1003


mùsega e balar. E canche l’e torná, e che ‘l se a vishiná alla tgiasa, l’a sentú una bella musica e balér. HallerJTh, FigliolProdigoBRA1832:145 (bra.); b) Percieche chëst mio fi eva mort, e l é tourné vif; l eva perdù, e mpo giaté. Pergiéche cast mio fí eva mort, e l’é tourné viv; l’eva perdú, e ’mpo giatté. HallerJTh, FigliolProdigoFOD1832:152 (fod.); c) ‘L é vegnù vosc fardel, e vosc pare ‘l à fato mazà un vedel ingrassà, perché ‘l é tornà salvo. Le vegnù vos fradel, e vos pare l’ha fatto mazzà un vedel ingrassà, perchè l’è tornà salvo. ConstantiniM, FiProdigoAMP1841-1986:256 (amp.); d) Ntánt l tosat plu vegle l eva nte la campagna, e cánche l tournáva a cesa, l sentiva dalonc, che via n sua cesa i sonáva ’Ntant el tozat plù vegle l’eva ‘nte la campagna, e cànche ‘l tornava a cièsa, el sentiva da loncc, che via ‘n sua cieŝa i sonava DebertoM, FiProdigoFOD1841-1986:260 (fod.); e) E massima la puora jent, che ven su per limojina sarave ben contenta de podè tornà sot a l’Austria E massima la puora jent, che ven su per limosena sarave ben contenta de podè tornà sott all’ Austria AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432 (col.); f) la é jita per devozion al Sepolcro, e canche la tornava, arivada che la é stata a Cipro, la é stata da valgugn bricogn vilanamente enjuriada la è sita per devozion al Sepolcro, e canche la tornava, arrivada che la è stata a Cipro, la è stata da valgugn bricogn villanamente enzuriada SommavillaA, DecameronIXMOE1875:639 (moe.); g) Renforzada col lat éra tornada fora ad abiné müstl Ringforzada col latt ella tornada fora ad abinè must’l DeclaraJM, SantaGenofefa1878:35 (Badia); h) torna al lüch de pesc y prëia por me miserabl torna al luc d’pesc’ e preia pur mè miserabile DeclaraJM, SantaGenofefa1878:91 (Badia)
2 rivolgere di nuovo il pensiero a qualcosa (amp.) Ⓘ tornare fig.Ⓓ zurückkehren fig. ◇ a) Ma tornon al nosc seralio / Che éi ancora da fenì Ma tornon al nosc serraglio / Che ei ancora da fenĭ Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:23 (amp.)
v.tr. Ⓜ tourna
riportare, restituire (amp.) Ⓘ restituire, tornare Ⓓ zurückgeben, wiedergeben ◇ a) E i à alolo ordinà: / Che li torne a ra Cassa, / Che viene ra sescion anulà E i á allollo ordiná: / Che li torne ara Cassa, / Che enne a Session annullá Anonim, Monumento1873:3 (amp.)
s.m. sg.
il dirigersi di nuovo verso il luogo dal quale si era partiti (fas.) Ⓘ ritorno Ⓓ Rückkehr ◇ a) So fi l più veie, che l’era fora per la campagnes, tel tornèr, l sent dalenc che a sia cèsa i sona e i cianta più che mai Sò fì el plu vèglie, che l’era fora per la campagnes, tel tornèr, el sent da lensc che a sia cièsa i sona e i cianta plu che mai SoraperraA, FiProdigoCAZ1841-1986:246 (caz.)
torné a (fod. Ms 2005, amp.) Ⓘ tornare a Ⓓ wiederholen ◇ a) Se ió ra femena no aesse, / Canche vedo sti doi ca, / Ra me souta se podesse, / De torname a maridà. Se iò ra femena no avese, / Canche vedo sti doi cà, / Ra me souta se podesse, / De tornàme a maridà. DegasperF, ZambelliMichelli1872-1973:12 (amp.); b) Ió son anche assei contento / Se te tornes a ralià Io sòn anche assei contento / Se te tornes a raglià Anonim, ManageriaComunal1873-1973:39 (amp.).

torné (gad.) ↦ torné.

tornèr (fas., caz.) ↦ torné.

toro Ⓔ it. toro (EWD 7, 47) 6 1873 tore pl. (Anonim, Monumento1873:2)
fas. toro fod. toro amp. toro
s.m. Ⓜ tori
il maschio adulto dei bovini non castrato e perciò adatto alla riproduzione e al combattimento (fas. R 1914/99; G 1923; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, fod. T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, amp. C 1986; Q/K/F 1988) Ⓘ toro Ⓓ Stier ◇ a) E i ‘l à partì fra de lore, / Al ciau ch’ea pì degno / De r’armentes e i tore. E i l’á parti fra de lore, / Al cíau ch’eva pí degno / De r’ armentes e i tore. Anonim, Monumento1873:2 (amp.) ☝ manz.

toro (fas., fod., amp.) ↦ toro.

toron Ⓔ ROTUNDUS (EWD 7, 138; http://www.atilf.fr/DERom/ entree/re’tUnd-u) 6 1763 toron ‘rotundus, teres’ (Bartolomei1763-1976:103)
gad. toronn mar. toronn Badia toronn grd. turont fas. toron caz. toron moe. toron fod. toronn amp. taron LD toron
agg. Ⓜ torons, torona, torones
1 che ha forma circolare, sferica, cilindrica o pressappoco tale (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. Mj 1929; C 1986; Q/K/F 1988; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ rotondo, tondo Ⓓ rund ◇ a) La luna flurësc / do piza de Saslonch; / la mutans da śën / à l vënter turont. La luna florasch / do pizza de sass long; / la muttans da deseng / ha ‘l venter turond. Anonim, LunaFlurësc1871:209 (grd.); b) La coa é sotrata daite sciöche cun na pel morjela y tignënta, acioch’ai stais cialc y saurí, é torona por forma y delicata La cō è sottratta daite sceoucche cona pell morjella e tignanta, acceoc ch’ei stì cialtg’ e saurì, è torona pur forma e delicata DeclaraJM, SantaGenofefa1878:50 (Badia)
2 fisicamente attraente e vigoroso (fas.) Ⓘ florido Ⓓ blühend ◇ a) l’era proprio de bela femenes, beles e torones l era proprio de bela femenes, beles e torones BrunelG, Cianbolpin1866:10 (caz.).

toron (fas., caz., moe., LD) ↦ toron.

toronn (gad., mar., Badia, fod.) ↦ toron.

tort Ⓔ TORTUS (EWD 7, 34) 6 1813 (à) tort (RungaudieP, LaStacions1813-1878:89)
gad. tort mar. tort Badia tort grd. tort fas. tort bra. tort moe. tort fod. tort amp. torto LD tort MdR tort
s.m. Ⓜ torc
azione ingiusta e ingiuriosa, o quantomeno immeritata dalla persona che la subisce (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ torto, ingiustizia Ⓓ Unrecht, Ungerechtigkeit ◇ a) Chi cun te fé la menines te à ngianà, sibes acort! / L medemo crirà mo l’ucajion a te fé de tort. Chi con të fè la mënines t’ hà ’ŋgiannà sibbes accòrt! / L medemo crierà mò l’occas̄ioŋ a të fè de tòrt. PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.); b) e che anzi chiunque aeva ricevù calche tort, con calche enjuria e svergognada, el se lo sfogava sora del Re e che anzi chiunque avea ricevù calche tort, con calche ingiuria e svergognada, el ze lo sfogava zora del Re SommavillaA, DecameronIXMOE1875:639 (moe.); c) Mio signur, iu ne vëgni dant a te por aspeté vendëta dal tort, co m’é sté fat Mi Signor, jù ne vegne dant a te pǫr aspettè vendàtta del tǫrt, che m’è stè fat PescostaC, DecameronIXMAR1875:650 (mar.); d) A che i ál fat de tort? a che i àle fatt de tŏrt? DeclaraJM, SantaGenofefa1878:27 (Badia)
a tort (grd. F 2002) Ⓘ a torto Ⓓ unrechtmäßig ◇ a) Pilato ala mort cundana a tort, Gejù! Pilato alla mort condanà à tort, Giesu! RungaudieP, LaStacions1813-1878:89 (grd.) ◆ avei tort (gad. P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002, amp. DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ avere torto Ⓓ Unrecht haben ◇ a) Ne te dodè / A confessè / Sce t’as tort, / Che do mort / Ne te jô nia / La superbia. Ne