Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/1050

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


troé
1015


trionfo Ⓓ Triumph ◇ a) zënza ch’un su manciass, düc reconesciô en chël de le triunf dla virtú feminila zenza ch’ung su manciass’, duttg’ r’con’sceō in chel dè ‘l trionfo d’la virtù feminile DeclaraJM, SantaGenofefa1878:107 (Badia); b) Idî istës á ordiné chësc triunf dla virtú porsura le viz Iddì istess à ordinè chesc’ trionfo d’la virtù pursura ‘l vizio DeclaraJM, SantaGenofefa1878:108 (Badia).

trionf (grd., fas., LD) ↦ trionf.

trionfà (amp.) ↦ trionfé.

trionfal Ⓔ it. trionfale 6 1878 trionfale f. sg. (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:107)
gad. triunfal Badia triunfal fas. trionfèl
agg. Ⓜ trionfai, trionfala trionfales
caratterizzato da particolare solennità e da vistose manifestazioni di generale entusiasmo (gad., fas. DILF 2013) Ⓘ trionfale Ⓓ triumphal ◇ a) Tolede a inom de nos düc chësta gherlanda, imagina de chëra bela corona trionfala, che s’aspeta en Cil. Tollede a innom d’nos duttg’ chesta gh’rlanda, immagine d’chella bella corona trionfale, ch’s’aspetta in Ceìl. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:107 (Badia).

trionfar (bra.) ↦ trionfé.

trionfé Ⓔ it. trionfare 6 1844 trionfà (DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:111)
gad. triunfé Badia trionfè grd. triunfé fas. trionfèr bra. trionfar fod. trionfé, terionfé amp. trionfà
v.intr. Ⓜ trionfeia
ottenere una grande vittoria, un importante successo; riportare un trionfo, anche in campo morale (gad. A 1879; Ma 1950, grd. A 1879; F 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DILF 2013, fod. A 1879; Ms 2005, amp.) Ⓘ trionfare Ⓓ triumphieren ◇ a) E po ancora i par ben poco / a chel Dio de trionfà, / i vorave ciapà a scroco / anche legnes da brujà. Epò ancora i par ben poco / a chel Dio de trionfà, / i vorave ciapà a scròco / anche legnes da brugià. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:111 (amp.); b) Insciö trionfâ le crudel bele danfora, söla speranza, che le conte tl pröm sënn ordinëies la mort de Genofefa. Ingsceou trionfava ‘l crudele belle dang fora, soulla speranza, che ‘l conte t’ l prum senn ordineie la mort de Genofefa. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:13 (Badia); c) T’es debl, al é vëi, mi püre möt, mo Idî, che protege na dona timida, desco iö sun, ch’ara trionfëia porsura i lus T’ es debl, el è vei, mi pure mūtt, mo Iddì, che protegge na donna timida, desco iou sung, ch’ella trionfeia pur sura i lŭs DeclaraJM, SantaGenofefa1878:78 (Badia).

trionfé (fod.) ↦ trionfé.

trionfè (Badia) ↦ trionfé.

trionfèl (fas.) ↦ trionfal.

trionfèr (fas.) ↦ trionfé.

trionfo (col.) ↦ trionf.

tripetes Ⓔ dimin. di it. trippa (Chiocchetti 2008:262 n. 9) 6 1856 tripette (PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:262)
fas. tripetes bra. tripetes
s.f. pl.
strisce di tela fine increspata allo sparato e ai polsini delle camicie da uomo (fas.) Ⓘ trippette Ⓓ Fransen beim Männerhemd ◇ a) Viva ence / L segnor Dotor / De neigher color / Mo de tripete bience. Viva encie / Il signor Dottor / De neigher color / Mo de tripette bience. PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:262 (bra.).

tripetes (fas., bra.) ↦ tripetes.

trist Ⓔ it. triste 6 1858 trist (ZacchiaGB, DescorsFascegn1858*:2)
gad. trist Badia trist grd. trist fas. trist bra. trist fod. trist amp. trist
agg. Ⓜ trisć, trista, tristes
1 che riflette uno stato d’animo di dolore e malinconia (gad., fas. R 1914/99; Mz 1976, fod. P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, amp. C 1986) Ⓘ triste Ⓓ traurig ◇ a) revëgn a te istës, o signur, desmëna dala fantasia la trista idea. r’vengn’ a tè istess, o Signur, desmena dalla fantasia la triste idea. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:92 (Badia)
2 sgradevole, spiacevole (fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, fod. P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, amp. C 1986) Ⓘ cattivo, sgradevole Ⓓ schlecht, unangenehm ◇ a) A. Na, ló no jon perché l’é l vin ciar e trist. A. Na lo no schon perchö lö l’ving tschar ö trist. ZacchiaGB, DescorsFascegn1858*:2 (bra.)
3 che opera il male compiacendosene o restando indifferente alle conseguenze ch’esso provoca (fas. R 1914/99, amp. C 1986) Ⓘ cattivo, malvagio Ⓓ boshaft, böse ◇ a) El secondo su ra lista / Un stupendo orangotan / ‘L é una bestia molto trista / Da stà senpre da lontan. El secondo sura lista / Un stupendo Orangotán / Le una bestia molto trista / Da sta sempre da lontan. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:32 (amp.).

trist (gad., Badia, grd., fas., bra., fod., amp.) ↦ trist.

tristeza Ⓔ it. tristezza ‹ TRĪSTITIA (EWD 7, 178) 6 1838 tristezza (AgreiterT, SënJan1838*-2013:246)
gad. tristëza mar. tristëza Badia tristëza grd. tristëza fas. tristeza bra. tristeza fod. tristëza col. tristeza LD tristeza
s.f. sg.
il fatto, la condizione di essere triste, come stato d’animo e come suo riflesso esteriore (gad. P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ tristezza Ⓓ Traurigkeit ◇ a) T’âs denant madër ligrëza / Con vicí, sanc y spaternöres; / Al ne t’á porchël mai fat tristëza, / Y al ne t’an röará, canche te möres. T’ aas dönant ma der ligrezza / Con vitschi, sangt i spaternōres; / Al nö ta porchel mai fat tristezza, / I al nö tang röarà, chanche tö mōres. AgreiterT, SënJan1838*-2013:246 (mar.); b) per na consolazion de la soa tristeza, se é ressolta de voler enjuriar la meseria del Re. per na co̬nso̬lazio̬n dęlla so̱a tristezza, s’è riso̱lta de vo̬lör injuriar la miseria del Re. RifesserJB, DecameronIXBRA1875:649 (bra.); c) per na consolazion de la sua tristëza, se é ressolta de volei ngiurié la miseria del Re. per na consolazion della sua tristezza, se è reso̲lta de volei ingiuriè la miseria del Rẹ PescostaC, DecameronIXFOD1875:655 (fod.); d) Da chël momënt incá él tomé te na tristëza tale, ch’an gnô grams por süa vita Da chel moment incà èle tomè t’ na tristezza tale, ch’ang gnē gramz pur sua vita DeclaraJM, SantaGenofefa1878:88 (Badia).

tristeza (fas., bra., col., LD) ↦ tristeza.

tristëza (gad., mar., Badia, grd., fod.) ↦ tristeza.

triunf (gad., mar., Badia) ↦ trionf.

triunfal (gad., Badia) ↦ trionfal.

triunfé (gad., grd.) ↦ trionfé.

trö (Badia) ↦ tröp.

troar (bra., moe.) ↦ troé.

troé Ⓔ nordit. trovar ‹ occit. trobar / afrz. trover (GsellMM) 6 1631 trovassa 3 cong. imperf. (Proclama1631-1991:156)
grd. troé † fas. troèr caz. troèr bra. troar moe. troar fod. trové
v.tr. Ⓜ troa
1 rinvenire qualcosa che si cerca, si desidera (grd., fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, fod. P/M 1985; Ms 2005) Ⓘ trovare Ⓓ finden ◇ a) I basalc i aon troé te Duron; e chele bale de calcedon le é fora de Contrin. I Bassaltg i on troe te Durong: e chelle balle de Calcedong le è fora de Contring. GiulianiGB, Gespräch1812-2014:57 (bra.); b) Tant acort, che chësc Re fova, / Ne iel mei stat, y plu se n trova Tan’g accort, che chêst Rê fòa, / Niel mei stat, i plu sentròva PlonerM, VedlMut1828-1997:345 (grd.); c) Perché chest mi fi era mort, e l’é ressuscità, l’era perdù, e se l’à troà, e ic à scomenzà a se la goder. Perché chest mi fí èra