Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/1017

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


tegnì
982


nè pudess’ val bell dè la vaghè a ji fora pur la val. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:58 (Badia)
v.intr. Ⓜ tegn, tegnon, tegnù
essere resistente, durare (gad. Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, fod. T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, amp. Mj 1929; C 1986; Q/K/F 1988) Ⓘ tenere Ⓓ halten ◇ a) L savova fé dl dut / Che teniva for y giut. L savova fe del dut / Ke teniva fort i giut. PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:62 (grd.)
se tegnì 1 (MdR) Ⓘ frequentare, incontrare Ⓓ verkehren, Umgang pflegen ◇ a) Prümadetüt procureràl de se tegnì con de bones persones, de converscè coi bugn, e de fugì i ri e coroć. Prüma de tüt procureràl de se tegni coǹ de bonnes persones, de converŝè coi bugn, e de fugì i rì e corrotg. DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:265 (MdR) 2 (gad., MdR) Ⓘ attenersi Ⓓ sich halten ◇ a) le Signur Idie é delunch pront a nes azetè, sce nes tignun sëmper ad ël le Signur Iddie é delung pront a nes accettè, ŝe nes tignuǹ sëmpr ad ël DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:263 (MdR); b) Por chësc tëgnete pro Idî y döt sará por to mí! Pur chësc tëgnete prò Idî y düt sará pur tò mí! DeclaraJM, FCostamaiù1857-1988:8 (Badia); c) "Bun pro" dijel, "sc’ orëis resté ostinada t’osta matité, y se tigní a n scrupul de virtú; ede almanco pieté d’osc fi "Bung prō" disc’ l, "s’ ureis restè ostinada t’osta mattitè, e sè tignì a ‘ng scrupolo de virtù; ede almanco pietè d’osc’ fi DeclaraJM, SantaGenofefa1878:20 (Badia) 3 (gad., fas.) Ⓘ tenersi, contenersi, trattenersi Ⓓ sich halten, sich zurückhalten ◇ a) Al caporal tira la spada e ge la vel ficiar tal col, ió no me é più fidà vardar. Ma per grazia i amisc del giandarmo i ge a tout l’arma e i ge à dit, che el se tegne. Al caporal tirô la spada ö ga la völ fitschar tal col, io no mö ö piu fidà vardar. Ma per per grazia i amisch del giandarmo i gö a tout l’armô ö i gö a dit, chö öl sö tegniö. ZacchiaGB, ZecheVita1858*:2 (bra.); b) y la uma, scebëgn ch’ara â tan pité, a odëi, ne n’ê bona chiló de se tigní le rí e la uma, s’ bengn’ ch’ell’ ā tang pittè, a udei, nen ē bona chilò d’s’ tignì ‘l rì DeclaraJM, SantaGenofefa1878:98 (Badia) 4 (gad.) Ⓘ stare, tenersi Ⓓ sich halten, sich aufhalten ◇ a) Vistis da festa vignun a süa moda / Se tëgn le Primiziant amez a na roda Vistís da festa vignung a süa moda / Se tagn l’Primiziant a mez a na roda PescostaC, MëssaPescosta1879:5 (Badia) ◆ se tegnì

su (gad. DLS 2002, grd. DLS 2002, amp., LD DLS 2002) Ⓘ soffermarsi Ⓓ sich aufhalten ◇ a) E parché co ra zifres / El s’aea tegnù su, / ‘L à fato da ra pizores / Co ’es scrive, a śì in su E parché cora zifres / El s’avea tegnú sú, / L’á fatto dara pizores / Có ’s scrive, a zí in sú Anonim, Monumento1873:4 (amp.) ◆ tegnì adum (grd. F 2002, fas. Mz 1976) Ⓘ tenersi uniti Ⓓ zusammenhalten ◇ a) Cun la forzes tenions adum - per dé ai jëuni n bon custum. Colla forzes tëniòŋs adùŋ - per dè ai s̄ougn uŋ boŋ custùm. PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.) ◆ tegnì fora 1 (gad. P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ sopportare Ⓓ aushalten ◇ a) Beat chël che tëgn fora la proa, tantosc ch’al sará porvé ciará, arál la corona dla vita impormetüda da Idî a chi che l’ama y i sorvësc Beato chel che tengn’ fora la prova, tantosc’ ch’el sarà porvè cearà, arrāle la corona d’la vita impormettuda da Iddì a chicche l’ama e i serv DeclaraJM, SantaGenofefa1878:117 (Badia) 2 (gad. P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, fod. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ evitare Ⓓ ausweichen ◇ a) Söl ciastel êl cuindi döt chît, ch’al parô desert, porcí ch’ai sighitâ tres a tigní fora vigni conversaziun Soul ciastell ēle quindi dutt chīt, ch’el parō d’ſert, purcicch’ ei seghitā tres a tignì fora vigne conversaziung DeclaraJM, SantaGenofefa1878:113 (Badia) ◆ tegnì sot (gad., grd. F 2002, fas., fod.) Ⓘ domare Ⓓ bändigen ◇ a) nstruì la joventù, mascimamënter a chisc tëmpes, ulache la ie tan ruineda, che duc messon se sfurzé a la tenì sot ‘nstruì la s̄oventù, maŝŝimamënter a chis tempes, ulà chë la jè tan ruineda chë dutg mëssoŋ së sfurzè alla tëni sott PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.).

tegnì (fod., amp., LD, MdR) ↦ tegnì.

tegnir (fas., caz., bra., moe.) ↦ tegnì.

teila Ⓔ TĒLA (EWD 7, 64) 6 1763 taera ‘tela’ (Bartolomei1763-1976:102)
gad. tëra mar. tëra Badia tëra grd. tëila fas. teila moe. tela fod. tëla col. tela amp. téra LD teila
s.f. Ⓜ teiles
1 tessuto per abiti o tappezzeria, di lana, seta, cotone e simile (gad. B 1763; A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; G 1923; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002, fod. A 1879; G 1923; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1988; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ stoffa, tela Ⓓ Stoff, Leinwand
2 struttura a rete fabbricata dal ragno per catturare gli insetti (gad. A 1879, grd. A 1879, fas. A 1879, fod. A 1879, amp. A 1879) Ⓘ ragnatela Ⓓ Spinnennetz ◇ a) propio come l aragn, che spia da la sua tana, se na mosa và a se picà nte la tela propio come l’aragn, che spia dalla sua tana, se una mossa va a se piccà ‘nte la tela AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432 (col.).

teila (fas., LD) ↦ teila.

tëila (grd.) ↦ teila.

tëinder (Badia) ↦ tender.

teis Ⓔ TĒ(N)SUS (Gsell 1992a:136) 6 1845 téis (BrunelG, MusciatSalin1845:2)
gad. tëis Badia tëis † grd. tëis fas. teis fod. teis col. tes
avv.
in quantità sovrabbondante (fas. R 1914/99; DA 1973; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Ms 2005) Ⓘ in abbondanza, a bizzeffe Ⓓ haufenweise, im Überfluss ◇ a) N’é ciapà gio giusta teis, / Ogni dì e no soul ogni meis. Ne čapà jo justa téis, / Ogni dì e no soul ogni méis. BrunelG, MusciatSalin1845:2 (bra.); b) Dò che ela e l picol i se n à magnà teis, la se à sentà jù Do ke ela e l pikol i sen a magna teis, la se à senta ʒ̉u BrunelG, Cianbolpin1866:22 (caz.).

teis (fas., caz., bra., fod.) ↦ teis.

tëis (gad., grd.) ↦ teis.

tëis † (Badia) ↦ teis.

teisa Ⓔ deriv. di teis 6 1861 téis̄a (BrunelG, TomasKuz1861:2)
fas. teisa bra. teisa
s.f.
fig. completa soddisfazione del desiderio di qualche cosa (fas. R 1914/99; DILF 2013) Ⓘ sazietà fig., scorpacciata fig.Ⓓ Sättigung
se grigné na teisa (fas. R 1914/99) Ⓘ ridere a crepapelle Ⓓ sich kaputt lachen ◇ a) L giùdize e chi etres, che era aló, i se à grignà na teisa. L’júdize e ki etres, ke era alò, i se ha grigna na téis̄a. BrunelG, TomasKuz1861:2 (bra.).

teisa (fas., bra.) ↦ teisa.

teje (fod.) ↦ taje.

tèjer (fas., caz.) ↦ taje.

tejor (grd.) ↦ tesor.

tejoro (bra., fod.) ↦ tesour.

tel Ⓔ TĀLIS (EWD 7, 49) 6 1631 (di) tel (robba) (Proclama1631-1991:156)
gad. tal, te (agg.) Badia tal, te (agg.) grd. tel fas. tèl caz. tèl bra. tal fod. tel col. tal amp. tal LD tel MdR tal, te (agg.)
pron. Ⓜ tei, tela, teles
si usa in sostituzione di un nome proprio, in esemplificazioni o nel riferire fatti (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923;