Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/945

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


sofrì
910


MdR) Ⓘ soffrire, sopportare Ⓓ ertragen, erdulden ◇ a) Ne sëise forsce amante de les tragedies? / Deletüt nia, iö ne les pò sofrì, iö vëighe plü gën valch da rì. Ne sëise forŝe amante de les tragédies? / De le tüt nìa, jeu ne les pò soffri, jeu vëighe plü giaǹ valq da rì. DeRüM, OnurReverì1833-1995:234 (MdR); b) Che nosoutre ca in Anpezo / Sone granché, beśen dì, / Se son stade boi trenta ane / Chesto gato de sofrì. Che nos’ outre ca in Ampezzo / Sone gnanche besèn di / Se sostade boi trentanne / Chesto gatto de soffri. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:38 (amp.); c) no l se n curava de vendicar le ofeje dei autres, ma l ne soportava de ogni sort con vergognosa viltà ence de chele che i ge aeva fat sofrir a el enstés no ‘l zen curava de vendicar le offese dei autrez, ma ‘l ne zopportava de ogni zort con vergognaza viltà encie de chelle che i ge avea fat zoffrir a el en stez SommavillaA, DecameronIXMOE1875:639 (moe.); d) en sodesfazion de chela te pree, che tu me’ ensegne, come tu sofre chele, che ió sente che se fasc a te in so̬ddisfazio̬n dę chölla te pręję, chö tu m’insegne, come tu so̱ffri chölle, ch’iò̬ sente chö se faš a te RifesserJB, DecameronIXBRA1875:649 (bra.); e) mo por sodesfaziun de chël te prëii, che tö me ensëgni, coche tö sofrësces i torc, che iu aldi, che te vën fac a te ma pǫr soddesfaziun de chel te pręji, cho tö me insęgnes, cò che tö soffrežes i tǫrtg, cho ju alde, che te vegn fatg a te PescostaC, DecameronIXMAR1875:650 (mar.); f) ël fova de naturel tan fiach y tan da nia, che no medrë l ne castigova cun giustizia l’ufejes fates ai autri, ma n sufriva anzi nfinites fates ad ël ęl fo̱a dę nåturel tan fiac i tan då nia, chę no̬ medrà ‘l nę cåstigo̱a cun giustizia l’ufföžęs fattęs åi autri, man suffriva anzi infinites fattes å d’ęl RifesserJB, DecameronIXGRD1875:654 (grd.); g) ma per sudesfazion de chëla te prëie, che te me nsënies, coche tu sofres chëles che ie aude, che te vën fates a ti må per soddešfazio̬n de chęlla tę pręie, che te m’ensęgnięs, co̱ che tu so̬ffres chęllęs ch’ie aude, chę tę vęn fattes a ti RifesserJB, DecameronIXGRD1875:654 (grd.); h) ma per sodisfazion de chëla te preie, che ti te me insegne come ti te sofre chële, che sente se fesc a ti ma per soddisfazion de calla te preje, che ti te me insegne co me ti te soffre calle, che sente se feš a te PescostaC, DecameronIXFOD1875:655 (fod.); i) la fia de n düca ausada a mangé fora de massaries d’or y d’arjënt, trata sö en porpora y sëda, che stentâ a sofrí n zefir (vënt jintil) che sofla la fia deng duca auſada a mangiè fora d’massaries d’or e d’arjent, tratta sou in purpura e seda, ch’stentā a soffri ‘ng zeffir (vent jintìl) ch’soffla DeclaraJM, SantaGenofefa1878:96 (Badia).

sofrì (fod., amp., LD, MdR) ↦ sofrì.

sofrir (fas., bra., moe.) ↦ sofrì.

soghé Ⓔ ven. trent. śogar ‹ IOCĀRE (Gsell 1991a:142) 6 1763 shojè ‘ludo’ (Bartolomei1763-1976:97)
gad. soghé mar. śoghé Badia śughè grd. jughé fod. śoghé col. zogà LD jughé
v.intr. Ⓜ soga
dedicarsi a un gioco per ricreazione o passatempo (gad. B 1763; A 1879; DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ giocare Ⓓ spielen ◇ a) Insciö tirâl ’ci fora sëgn, ch’i rehli o i loi gnô tan mesti, ch’ai i tolô le mangé fora de süa man, y conesciüs en manira, ch’ai saltâ y sogâ cun ël. Ingsceou tirāle ci fora ſengn’, ch’i rechli o i lěoi gnē tang mesti, ch’ei i tolō ‘l mangiè fora d’sua mang, e cun’sceus in maniera, ch’ei saltā e ſugā cung el. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:59 (Badia)
joié.

soghé (gad.) ↦ soghé.

śoghé (mar., fod.) ↦ soghé.

sogiot (caz., col.) ↦ soglot.

soglët (fod.) ↦ soglot.

soglot Ⓔ *SUBGLUTTUS (Gsell 1991a:141; 1996b:241) 6 1763 sadlot ‘singultus’ (Bartolomei1763-1976:95)
gad. sodlot Badia sodlot grd. sudlot fas. soiot, sangiot caz. sogiot bra. saiot moe. solgiot fod. soglët col. sogiot amp. sanjoze LD soglot
s.m. Ⓜ sogloc
pianto convulso accompagnato da rapida successione di inspirazioni ed espirazioni (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, fod. A 1879, amp. A 1879; Q/K/F 1988) Ⓘ singhiozzo Ⓓ Geschluchze ◇ a) "Da pert les ciacoles (respogn dessené le boia), ci ch’é comané, mëss deventé. Ca col bambin." Mo tra sodloc y leghermes continuëia Genofefa "Da pērt les ciaccoles (respogn’ dessenè ‘l bōia), cicch è comanè, mess’ deventè. Ca col bambing." Mo tra sedlottg’ e legrimes continua Genofefa DeclaraJM, SantaGenofefa1878:26 (Badia); b) Le sodlot y les leghermes i sofiëia la usc, y ara se lascia ia söl plomac de müstl indeblida dal scomovimënt ‘L sed’lott e les legrimes i soffoia la usc’, e ella s’ lascea ìa soul plomac’ d’must’l indeblida dal scommoviment DeclaraJM, SantaGenofefa1878:69 (Badia).

soglot (LD) ↦ soglot.

sogn (moe.) ↦ sueme.

śogo (fod.) ↦ juoch.

sogü (mar.) ↦ segur.

sogüda (mar.) ↦ segura.

sogürté (mar.) ↦ segurté.

Soial 6 1858 Soial (ZacchiaGB, DescrizionFascia1858*:4)
fas. Soial bra. Soial
topon.
località presso monzon sopra pera di fassa (fas.) Ⓘ Soial Ⓓ Soial ◇ a) dò vegn trei pìcui lesc, Soial, Ciampestrin e Fontanac do vön trei picui lös, Soial, Tschampestrin ö Fontanatsch ZacchiaGB, DescrizionFascia1858*:4 (bra.).

Soial (fas., bra.) ↦ Soial.

söinsom (gad., Badia) ↦ suinsom.

soiot (fas.) ↦ soglot.

soius (gad.) ↦ suious.

söius (mar.) ↦ suious.

sojeré (gad.) ↦ sejolé.

sojoré (mar.) ↦ sejolé.

sol Ⓔ it. sole 6 1870 zol (AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431)
fas. sol moe. sol fod. sol col. sol
s.m. Ⓜ soi
la stella attorno alla quale gravita il sistema di cui fa parte la terra, e che costituisce per questa l’essenziale fonte di energia e quindi di vita (fas. DA 1973, fod. Pz 1989) Ⓘ sole Ⓓ Sonne ◇ a) Ne piova ne sol no m’à molestà gran fati. Ne’ piova ne’ zol no m’ha molestà gran fatti. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.)
soredl.

sol (fas., moe., fod., col.) ↦ sol.

sol (moe., fod., col.) ↦ soul.

śol (fas., caz., bra.) ↦ asuel.

sola Ⓔ *SOLA (EWD 6, 313) 6 1763 na sola de cialzà ‘solea’ (Bartolomei1763-1976:99)
gad. sora mar. sora Badia sora grd. sola fas. sola fod. sola amp. sora LD sola
s.f. Ⓜ soles
nelle calzature, la parte su cui poggia la pianta del piede, e più precisamente la parte anteriore, distinta dal tacco (gad. B 1763; A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M