Vocabolar dl ladin leterar/Vocabolar/A

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
Vocabolar dl ladin leterar  (2020)  by Paul Videsott
A
[ 1 ]

a

a Ⓔ AD (EWD 1, 27) 6 1445 morß1445*-1979:104)
gad. a mar. a Badia a grd. a fas. a caz. a bra. a fod. a col. a amp. a LD a MdR a
prep.
1 per complementi di termine (gad. A 1879; A 1895; P/P 1966; V/P 1998, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1982; C 1986, MdR) Ⓘ a ◇ a) Pur a ti Purä ty WolkensteinO, DoFraigAmorß1445*-1979:104 (grd.); b) granmercé a ti gramer si ci ty WolkensteinO, Bogdepri- mi1445*-1979:106 (grd.); c) N uem, ciarià de debic, che fova sterch amalà, à dit a si cunfessëur Ung vuem, tgia-rià dœ debitg, kœ fova sterk ammalà, a dit a si cunfessœur PlonerM, Erzählung5GRD1807:47 (grd.); d) Ai dijô a Gejú: Maester! chësta fomena é stada dër sëgn ciatada söl fat. J’dischóa a Jeshú: Maester! casta fomena é stada dar sagn tgiatada söl fatt. HallerJTh, MadalenaBAD1832:154 (Badia); e) E l plu joven de chi disc al pere: Pere! déme mia pert, che me toca a mi. E ‘l plu schoven de chi diss al pére: Pére! déme mia pert, che me tocca a mi. HallerJTh, FigliolProdigoFOD1832:151 (fod.); f) E i à dit a el: Mae- ster! chesta fémena se l’à troèda ades te n adulterie. E j’a dit a el: Maester! chesta femena se l’a troéda adess in te un adulterio. HallerJTh, MadalenaCAZ1832:156 (caz.); g) Vigne desfaciadù / Aroba al arpadù, / Mo vigne avarun / N’aroba a degun / Che a se instës. Vigne desfacćiadù / Arroba a l’arpadù, / Mó vign’avaruǹ / N’arobba a deguǹ / ch’a sè instëss. DeRüM, Geizhals1833-1995:291 (MdR); h) I ra molo a chera śente, / che sto an fesc outo e bas I ra mòlo a chera zènte, / che sto an fèsc òuto e bas De- menegoG, LodeMasciza1844-1929:110 (amp.); i) A la do- manda, come se ciamassa la sua villa, i m’à dit, che se ciama Arnbach. Alla domanda, come se ciamassa la ʃua villa, i m’ha dit, che ʃe ciama Arnbach. AgostiniM, Dialo- go1870*-2013:431 (col.)
2 per complementi di stato in luogo (gad. A 1879; A 1895; P/P 1966; V/P 1998, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1982; C 1986, MdR) Ⓘ a Ⓓ in ◇ a) Y tlo dant a vosc piesc svergognà ve prëii plu che posse j clo dant a vòsch piesch svergognia vœ prej plu che pose RungaudieP, LaStacions1813-1878:90 (grd.); b) Pervia de chëst fòvel a Roma delunch bëiningnü Per via de quëst fòvel a Roma delung bëiǹ ingnü DeRüM, PelegrinRoma1833-1995:275 (MdR); c) l plu joven de chisc, stuf de sté a cesa coi suoi, l à perié l pere, che l ie desse la pert de la sua facolté, che ie toca el plu ŝoven de chisc, stuff de stè a cieŝa coi suoi, l’à priè ‘l père, che gliè dess la pèrt della sua facoltè, che gli tocca DebertoM, FiProdigoFOD1841-1986:258 (fod.); d) Tel paìsc de Sepon / Ma ne a Vich / Ne utró se sà un fich / L’era n’outa valch superstizion. Tel pais de Sepon / Ma ne a Vich / Ne utro se sa un fich / Lera nouta valch super-stiziong. PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:265 (bra.); e) Y sce sëis impedrí de valch vers, a Borjé / él na fontana! Y sce sëis impedrí de valch vers, a Borjé / él na fontana! PescostaC, BonesEghes1858-1994:229 (Badia); f) A Lienz no n é palazi ne gran signori, che se sa, ma gnanca gran povertà. A Lienz non è palázzi nè gran signori, che se sa, ma neanca gran povertà. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.); g) Iό scometo ce ch’i vó / R’assenblea busarona / Ra non é pì al so luό! Io scommetto ce chi vò / Rassem-blea busarona / A’ non è pi al sò luό! Anonim, PrimaRapre- sentanza1873*-1973:24 (amp.)
3 per complementi di moto a luogo (gad. A 1879; A 1895; P/P 1966; V/P 1998, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1982; C 1986, MdR) Ⓘ a Ⓓ nach ◇ a) te farè mené a Persenon te farè menè a persenon Pez- zeiJF, TTolpei1805-2010:191 (fod.); b) Tlo toma l bon Gejù per l prim iede a tiera. Clo toma ‘l bon Giesu pèr ‘l prim [ 2 ]jadœ a tiara. RungaudieP, LaStacions1813-1878:89 (grd.); c) Mo porcí che t’ es fi su / le Pere ne t’ oress lascé jí a Porsenú. Ma portgì chë t’ ës fì sú / Il Pere në t’ oresa la-schë schì a Porsenú. PezzeiJF, GTerza1819-2010:196 (Badia); d) Le dé, ch’ël dô vegnì impara, i và le curat de le lüch incuntra infin a Pederova Le dé, ch’ël dô vegnì inpàra, i va le Curat de le lüeg incuntra iǹ fiǹ a Ped[e]rova DeRüM, CorpSant1833-1995:276 (MdR); e) e ‘l i fesc pecà, ‘l i core incontra e ‘l se lo tira al col, e lo bussa e gli fes peccà, gli corre incontra el se lo tira al col, e lo bussa ConstantiniM, FiProdigoAMP1841-1986:255 (amp.); f) Mo a che éi vegnudi chisc bie / Da Vich a Pera? Spetà che ve l die. / A far veder l so bel carater / Da magnon, da begon e da bater. Mo a ke ei vegnudi kiš bìe / Da Vik a Perra? Spe-tà ke vel dìe. / A far vedér l so bel karater / Da magnon, da begón e da báter. BrunelG, MusciatSalin1845:5 (bra.); g) In conclusion son content d’esser stat encia a Lienz e da chele bande In conclusion son content d’esser stat enĉia a Lienz e da chelle bande. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.); h) e popolo e clero i varde del bon vers, à la mira a Roma, al Papa, ai vescovi e popolo e Clero i varde del bon vers, ha la mira a Roma, al Papa ai Vascovi AgostiniM, Dialogo1870*-2013:433 (col.); i) él suzedù, che na nobil signoura de Guascogna é juda a gliejia al Santo Se-polcro ẹllẹ succedù, che na no̲bil signo̮ura de Guascogna è žuda a gliẹžia al Santo Sepo̮lcro PescostaC, DecameronIXFOD1875:655 (fod.)
4 per complementi di distanza o di tempo (gad. A 1879; A 1895; P/P 1966; V/P 1998, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1982; C 1986) Ⓘ a Ⓓ in ◇ a) la sëul’ grazia, ch’ël ëssa da damandé a Die, fossa d’i slungë la vita fin a tant, ch’ël pudëssa paië i debic la sœul grazia, k’ œl avœssa da damandè a Dìœ, fossa d’y schlun-giè la vita fin a tant, k’ œl pudæssa pajè i debitg PlonerM, Erzählung5GRD1807:47 (grd.); b) Ma Gejù à dit: nience gé no te condène, va, e ades a vegnir no pecèr più. Ma Gesú a dit: niendghie je no te condene, va, e adess l’a vegnir no peggjer pglú. HallerJTh, MadalenaCAZ1832:157 (caz.); c) La val de la Drava é bela fin a Mittewald. Chel canal poi fin a Leisach é rincresseol. La val della Drava è bel-la fin a Mittewald. Chel canal poi fin a Leisach e rincres-séol. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.); d) El Re, che fin a chel’ ora era stat coscì poltron e peigher Al (il) Re, chö fin a chöll’ o̬ra ęra stat co̬šì poltron e pęigher RifesserJB, DecameronIXBRA1875:650 (bra.); e) El Re, che fin a chël’ ora fova sté tán paltron e peigher El Rẹ, che fin a call’ ora fo̲va ste tan paltron e peigher PescostaC, DecameronIXFOD1875:655 (fod.); f) Dirè duncue, che ai temp del prum Re de Cipri Dirè dunque, che åi tẹmp dẹl prum Rẹ dẹ Cipri PescostaC, DecameronIXFOD1875:655 (fod.); g) la contëssa döt spordüda salta te ciasadafüch a i arjigné le past; che a chi tëmps n’i êl nia massa stlet ales prin-zipësses, s’ afacendé ’cër frogoré. la contessa dutt spur-duda salta te ciaſa da fuc a i arjignè ‘l past; chè a chi temp n’i ēle nia massa stlett alles prinzipesses, s’ affacendè cear frogorè. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:7 (Badia)
5 per complementi di scopo, destinazione o effetto (gad. A 1879; A 1895; P/P 1966; V/P 1998, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002, fas.; A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1982; C 1986) Ⓘ a Ⓓ zu, um zu ◇ a) ma no me ingane / t’este sté nte n auter luoch? / davò taula a studié ma no me ingane / tes te ste enten auter luog: / davo taula a studie PezzeiJF, TTolpei1805-2010:189 (fod.); b) N moler à tëut su n di a depënjer doi uemes Ung moler a tœut su ung dì a depœncher doi vuemes PlonerM, Erzählung2GRD1807:45 (grd.); c) Jon mo a veder. Schong mò a veder. GiulianiGB, Gespräch1812-2014:57 (bra.); d) Tö as imparé a lí franch le talian, / no te le lascé jí plü fora dla man. Tö aas imparë a lí franc ‘l taliang, / Nó t’ l laschë schi plü fora dla mang. PezzeiJF, GTerza1819-2010:196 (Badia); e) cösc l’á motü sö en söa vila a ciaré dai porcí chest l’ha mettü sü in süa villa a tgiare di portschi HallerJTh, FigliolProdigoMAR1832:139 (mar.); f) anche el ‘l à scomenzà a aé biśoign, e in chera ota el và da un scior a fei el servidor anche el l’ha scomenzà e avè bisogn, e in chra vota el va da un sior a fèi el servidor ConstantiniM, FiProdigoAMP1841-1986:255 (amp.); g) Canche ti es pa na pera stenta / Che no te arès pa più polenta, / Ti es pa sou-la a vadagnèr, / E tu sas che se cogn magnèr. Kan ke ti es po na pera stenta / Ke no tu aras po’ piu polenta, / Ti es po soula a vadagnèr, / E tu sas ke se kon magnèr. ZacchiaGB, GardeneraE1858*-1995:176 (caz.); h) l ricevitor semper su la fenestra co la mira a la stanga a vede, se un passa o urta laite il ricevitor semper sulla fenestra colla mira alla stanga a vede, se un passa o urta la ite AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432 (col.)
6 per complementi di causa (fod.) Ⓘ a Ⓓ aufgrund ◇ a) a la ciera se podëss pensé / che fosse sté de not pro fuoch alla Ciera se podas pense che fosse ste di not pro fuoc PezzeiJF, TTolpei1805-2010:189 (fod.)
7 per complementi di modo e maniera (gad. A 1879, grd. A 1879, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, fod. A 1879, amp. A 1879) Ⓘ a ◇ a) Pilato […] cundana a tort Pilato […] condanà à tort RungaudieP, LaStacions1813-1878:89 (grd.); b) E tolé n vedel gras, e mazalo, e noi magnaron a la rica, e se la godaron del-vers E tollé un vedél grass, e mazzálo, e nos magnaron alla ricca, e se la goderon del vers HallerJTh, FigliolProdigoBRA1832:145 (bra.); c) Voi śì ben a ra segura, / che, se i vó se vendicà / de sta strofa, a ra pì dura / i po béteme a poussà. Voi zi ben ara segura, / che, se i vo se vendicà / de sta stròfa, ara pi dura / i po bèteme a pousà. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:110 (amp.); d) L temp é stat semper a favor: Ne piova ne sol no m’à molestà gran fati. ‘L temp è stat semper a favor: Ne’ piova ne’ zol no m’ha mo-lestà gran fatti. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.); e) se na mossa và a se picà nte la tela, e po fora, sauta al pelo se una mossa va a se piccà ‘nte la tela, e po’ fora, ʃauta al pelo AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432 (col.)
8 si usa nelle indicazioni di date (gad., fas., MdR) Ⓘ li Ⓓ am ◇ a) Ai cotanć de le mëis sunse incö? / Incö sunse ai ot. Ai cotantg de le mëis suns’ incoeu? / Incoeu suns’ ai ott. DeRüM, CotancMëis1833-1995:253 (MdR); b) Mo ai undesc de chest meis / Me n’é durà giusta teis Mo ai undeš de kist meis / Me ne durà justa teis BrunelG, MusciatSalin1845:2 (bra.); c) Por la Secunda Mëssa Novela de Siur Curat de Badia ai 5 d’Agost 1852. Por la Secunda Massa Noëlla dë Sior Corat dë Badia ai 5 d’Agost 1852. PescostaC, SonëtCoratBadia1852:1 (Badia)
9 per introdurre una proposizione temporale (gad., fod.) Ⓘ a Ⓓ als, sobald ◇ a) La signoura al sentì chësta cossa, […], s’é ressolta de volei ngiurié la miseria del Re. La signo̮ura al sentì casta co̲sa, […], se è reso̲lta de volei ingiuriè la miseria del Rẹ. PescostaC, DecameronIXFOD1875:655 (fod.); b) La signura al aldí chësta cossa, zënza speranza de vendëta, almanco por se consolé da süa möia, fej cunt d’orëi coiené la meseria dl Re La signura all’ aldì casta co̮sa, zanza spẹranza dẹ vẹndatta, almanco̮ po̮r sẹ conso̮lè da süa mo̮ja, fẹss cunt d’o̮rei co̮jo̮nè la me-seria d’l Rę PescostaC, DecameronIXLMV1875:651 (Badia). [ 3 ]

a (gad., mar., Badia, grd., fas., caz., bra., fod., col., amp., LD, MdR) ↦ a.

’a (grd.) ↦ pa.

a bonora (fas., fod., amp., MdR) ↦ abonora.

a da larch (bra.) ↦ adalerch.

a dal larch (col.) ↦ adalerch.

a la grana (fas., fod.) ↦ alengrana.

a la granda (fod., col.) ↦ alengrana.

a la largia (bra.) ↦ alalergia.

a la lèngia (caz.) ↦ alalongia.

a la longia (fas., fod.) ↦ alalongia.

a l’engrana (LD) ↦ alengrana.

a mal (bra., col., amp.) ↦ amel.

a ment (fas., bra., fod.) ↦ ament.

a mente (amp.) ↦ ament.

a mesa (grd.) ↦ amesa.

a mez (grd.) ↦ amez.

a öna (gad., mar.) ↦ auna.

a ora (fas., col.) ↦ adora.

a puntin (grd.) ↦ apontin.

a ra granda (amp.) ↦ alengrana.

a ra longa (amp.) ↦ alalongia.

a roeder (mar.) ↦ areveder.

a una (grd., fas., LD) ↦ auna.

a üna (Badia) ↦ auna.

aa (bra.) ↦ aha.

abada Ⓔ deriv. di6 1844 negoG, LodeMasciza1844-1929:118)
moe. abada fod. abada, bada amp. abada
s.f. sg.
intensa concentrazione fisica e mentale intorno a un determinato oggetto (moe. DA 1973, fod. Ms 2005) Ⓘ attenzione, ascolto Ⓓ Aufmerksamkeit, Beachtung
dé abada (amp.) Ⓘ prestare attenzione Ⓓ beachten ◇ a) Ce voreo mai dai abada / a ra lenga d’invidiosc, / che a dà calche sboconada / i vorav’ esse con vos. Ce voréo mai dai abada / ara lenga d’invidiósc, / che a da calche sboconada / i voràv’ èse con vos. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:118 (amp.).

abada (moe., fod., amp.) ↦ abada.

abadà (col., amp.) ↦ abadé.

abadar (moe.) ↦ abadé.

abadé Ⓔ AD + *BATĀRE ‘weit öffnen, aufreißen (Augen, Mund)’ (GsellMM) 6 1844 za1844-1929:113)
gad. abadé Badia abadè grd. abadé fas. abadèr bra. badar moe. abadar fod. abadé, badé col. abadà, badà amp. abadà LD abadé
v.tr. Ⓜ abada
prestare attenzione, osservare (gad. P/P 1966; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ badare, fare attenzione Ⓓ beachten, achtgeben ◇ a) Co ra furia r’é passada, / i scomenza a rajonà, / ma ‘l Car-ter el no i abada, / el majena e ‘l tende là. Co ra fùria r’ e pasada, / i scomenz̄a a ragionà, / ma ‘l Cartèr el no i abada, / el magena e ‘l tènde la. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:113 (amp.); b) L’à politiga e l’é fin, / l’à chel Dio che dute sà, / el no abada un bagatin / al comando de chi là. L’a polìtiga e l’e fin, / l’a chel Dio che dute sa, / el no abada un bagatìn / al comando de chi la. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:117 (amp.); c) N seniëur, che no n’ova abadà a chësc cumand, […], jiva per chëla stredes fuman che jiva su de vera nibles. Uŋ Signour, chë non òva abbadà a chëst cumànd, […], s̄iva per chëlla stredes fumàŋ chë s̄iva su de vera nibles. VianUA, FuméTabach1864:197 (grd.).

abadé (gad., grd., fod., LD) ↦ abadé.

abadè (Badia) ↦ abadé.

abadèr (fas.) ↦ abadé.

abandonà (amp.) ↦ arbandoné.

abandonè (MdR) ↦ arbandoné.

abastan Ⓔ deriv. di6 1878 claraJM, SantaGenofefa1878:18)
gad. abastan mar. abastenn Badia abastan
agg. Ⓜ inv.
che sazia e fa bene (detto di cibi) (gad. P/P 1966; V/P 1998) Ⓘ nutriente, salutare Ⓓ zuträglich, sättigend ◇ a) Tüa consolaziun, ch’al sará smorjelé dales leghermes de tüa uma, y fat abastan dala divina providënza. Tua con-solaziung, ch’el sarà smorjelè dalles legrimes de tua uma, e fatt abbastang dalla divina provvidenza. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:18 (Badia).

abastan (gad., Badia) ↦ abastan.

abastanza Ⓔ nordit.6 1873 Monumento1873:3)
gad. abastanza Badia abastanza fod. abastánza col. abastanza amp. abastanza, bastanza
avv.
in quantità o in modo sufficiente (gad., amp.) Ⓘ abbastanza Ⓓ genug, genügend ◇ a) Co lore aumentaa, / Anche in ciou de na fre / Chi salarie che aa / Anche abastanza da se. Co lore aumentava, / Anche in ciau de naffré, / Chí salarie che ava / Anche abbastanza da sé. Anonim, Monumento1873:3 (amp.); b) Chiste inveze, d’inportanza/ I se crede con rajon / Ce mai, diji, no ‘l é ba-stanza / Un aumento nos voron! Chiste inveze, d’im-portanza / I se crede con ragiòn / Cè mai, disci, no le bastanza / Un aumento nòs vorón! Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:19 (amp.); c) y le fle dla cerva scialdâ ite chëra abitaziun salvara abastanza e ‘l flě d’la cer-fa scealdā ite chell’ abitaziung salvara a bastanza DeclaraJM, SantaGenofefa1878:36 (Badia) ☝ assé.

abastanza (gad., Badia, col., amp.) ↦ abastanza.

abastánza (fod.) ↦ abastanza.

abastenn (mar.) ↦ abastan.

abel Ⓔ it.6 1833 dìNiaSignurCurat1833-1995:267)
gad. abl Badia abile grd. abl, abil fas. àbile fod. abile amp. abile LD abel MdR abil, abile
agg. Ⓜ abli, abla, ables
1 che ha le qualità o i requisiti necessari per qualcosa, specialmente per il servizio militare (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ idoneo Ⓓ tauglich ◇ a) E chëst é propi le punt che le fej dërt abil por le stato militare E quëst é propi le punt che le feŝ dërt abil por le stato militare DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:267 (MdR)
2 capace nell’ambito della propria professione o in una particolare attività (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; DLS 2002, grd. L 1933; Ma 1950; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ abile Ⓓ fähig, imstande ◇ a) De plü aste dit, che chëst jonn é dërt abile e sà bëin lì, scrì, e fà cunć. De plü haste dit, che quëst ĵon é dërt abile e sa bëiǹ lì, scrì, e fa cuntg. DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:268 (MdR); b) T’as rajun, al ne pó sintí n pü’ de ligrëza, al ne n’é abl a n pü’ de destraziun; al é pro taola sciöche n condané pro la mësa dl boia T’ as rejung, el nè po sintì ‘ng pude ligrezza, el nen è abile ang pude de destraziung; el è

abel [ 4 ]pro tavola sceoucche ‘ng condannè pro la meſa d’l bōia DeclaraJM, SantaGenofefa1878:84 (Badia).

abel (LD) ↦ abel.

abënche † (grd.) ↦ bënche.

abenëura (grd.) ↦ abonora.

aberé Ⓔ *ABBIBERĀRE (EWD 1, 35) 6 1844 LodeMasciza1844-1929:115)
gad. aberé, aborvé mar. aboré Badia abrè grd. aburvé fas. dabirèr bra. dabirar moe. birar fod. bouré amp. beerà LD aberé
v.tr. Ⓜ abereia
fare bere, dissetare, specialmente il bestiame (gad. A 1879; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; G 1923; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; G 1923; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ abbeverare Ⓓ tränken
p.p. come agg. Ⓜ aberés, abereda, aberedes
fig. completamente ubriaco (amp.) Ⓘ ubriaco fradicio Ⓓ stockbetrunken ◇ a) Ma ‘l disc là, che ra và a maca: / "panza mea, no te fei stà!" / senpre pien come na vaca, / come un pinter beerà. Ma ‘l disc la, che ra va a maca: / "panz̄a mea, no te fei sta!" / sènpre pién come na vaca, / come un pinter beerà. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:115 (amp.).

aberé (gad., LD) ↦ aberé.

abil (grd.) ↦ abl.

abile (Badia, fod., amp., MdR) ↦ abel.

àbile (fas.) ↦ abel.

abilità (grd., fas.) ↦ abilité.

abilité Ⓔ it.6 1833 Curat1833-1995:269)
gad. abilité Badia abilité grd. abilità, abiltà fas. abilità fod. abilité LD abilité MdR abilité
s.f. Ⓜ abilités
perizia, destrezza; accortezza, astuzia (gad. P/P 1966; DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ abilità Ⓓ Geschicklichkeit ◇ a) Mo vignun pò e dess pensè, ch’ël é dessigü ciamè por valch stato, olache abilitês e capazitês tant de le corp che de l’a-nima é nezesciaries. Mo vignuǹ pò e dess pensè, ch’ël é de sigü çhiamè por valq stato, olà che abilités e capacités tant de le corp che de l’anima é necesŝaries. DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:269 (MdR).

abilité (gad., Badia, fod., LD, MdR) ↦ abilité.

abiltà (grd.) ↦ abilità1.

abiné Ⓔ AD + *BĪNĀRE (EWD 1, 31) 6 1763 tolomei1763-1976:70)
gad. abiné mar. abiné Badia abiné grd. abiné fas. binèr bra. binar moe. binar fod. biné col. binà amp. bignà LD abiné
v.tr. Ⓜ abina
1 mettere nello stesso luogo persone (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ radunare Ⓓ versammeln ◇ a) Nos savun sëgn cun ci trica, / ch’ëi pulî nüsc spiric groi: / Por nes abiné düc canc / Glorioji en cil tra i sanc. Nos savung sengn’ cung ci tricca, / ch’ei pulì nousc’ spir’ti groi: / Pur nes abbinè duttg cantg’ / Gloriosi in Ceil tra i Santg’. DeclaraJM, MaringSopplà1878:2 (Badia); b) Ara abinâ les mitans dla vila, ch’ê sot al ciastel, y in-tan ch’ara les insignâ a firé y cují, les devertîra cun cun-tamënc y stories ütles Ella abbinaa les mittangs d’la vil-la, ch’ē sott al ciastell, e intang, ch’ella les insignā a firè e cujì, les devertīla cung cuntamentg’ e stories utiles DeclaraJM, SantaGenofefa1878:10 (Badia)
2 mettere insieme nello stesso luogo cose (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. Mj 1929; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ raccogliere, ammucchiare, ammassare Ⓓ ansammeln, anhäufen ◇ a) Spo ál ince comané, ch’an condüjes iló adalerch besties da soma, d’abiné lëgna da fá n bun füch te n piz süt sot a n crëp Spo àle incie comanè, ch’ang cungduje illò adarlerc besties da soma, d’abinè le-gna da fa ‘ng bung fuc teng pizz sūtt soutt ang crepp DeclaraJM, SantaGenofefa1878:99 (Badia)
3 prendere frutti o prodotti della terra (gad., grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013) Ⓘ cogliere Ⓓ sammeln ◇ a) Renforzada col lat éra tornada fora ad abiné müstl, le tënder y süt Ringforzada col latt ella tornada fora ad abinè must’l, l teind’r e sūtt DeclaraJM, SantaGenofefa1878:35 (Badia); b) Franz, n mut dla zità, ova abinà ampomes tl bosch. frants, ŋ mut d’la̤ tsitá, ǫv’ a̤biŋá a̤mpómęs t’ l bǫšk. RifesserJB, Tëune1879:108 (grd.)
p.p. come agg. Ⓜ abinés, abineda, abinedes
riunito nello stesso luogo (gad.) Ⓘ riunito Ⓓ versammelt ◇ a) "Ci ligrëza ch’al é", ponsâra, a odëi mile fedei dan da Idî abiná ad ascolté sö süa parora "Ci li-grezza’ ch’el è", pungsāla, a udei mille fedeli dang da Iddì abbinà ad ascoltè sou sua parora DeclaraJM, SantaGenofefa1878:43 (Badia); b) Canche Genofefa ê rovada sön plaza dl ciastel ciafera dan porta dötes les dames y jones nobles dla vijinanza, zënza ester intenüdes, abinades por receve la contëssa. Cangche Genofefa ē r’vada soung piazza d’l ciastell ceaff’la dang porta duttes les dames e jones nobiles d’la vijinanza, zenza est’r intenudes, abinades pur r’eceve la contessa. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:107 (Badia)
abiné adum 1 (gad. DLS 2002, grd. DLS 2002, fas. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ radunare Ⓓ versammeln ◇ a) Sciöche en de dla noza nes ál indô chiló abiné düc adöm Sceoucche in dè d’la nozza nes àle indò chilò abinè duttg’ adum DeclaraJM, SantaGenofefa1878:117 (Badia) 2 (gad. P/P 1966; DLS 2002, grd. L 1933; DLS 2002, fas. DLS 2002; DILF 2013, LD DLS 2002) Ⓘ raccogliere Ⓓ ansammeln ◇ a) Y do nia trec dis, abiné ch’al â le fi plü jonn, döt enadöm, s’an é jü demez te n paisc dalunc E dó nia trötsch dìs, abinè ch’el háa l’fi plö schón, dütt inadüm, s’en é schü demez teng paijsch da luntsch HallerJTh, FigliolProdigoMAR1832:139 (mar.); b) Y no truep dis do, à abinà l fi plu jëunn dut adum, y se n ie jit n n paesc dalonc Y no truép dis dó, ha abiná el fi plu schoun dut adum, y s’en joe schit in un pàis da lontsch HallerJTh, FigliolProdigoGRD1832:141 (grd.); c) y dopo ch’ara n â abiné plü fasc adöm s’ára injigné a se y por le pice tla caverna n let morjel e dopo ch’el-la n’ā abinè plou fasc’ adum s’àla injignè a sè e pur ‘l pic-ce t’ la caverna ‘ng lett morjell DeclaraJM, SantaGenofefa1878:35 (Badia) ◆ abiné su 1 (gad. DLS 2002, fas. DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ raccogliere Ⓓ aufsammeln ◇ a) Ara vá fora, y abina sö les züces ca y là por tera, les taia amez jö, tol fora le miol, y les lava pro la fontana. Ella va fora, e abina sou les zūcches ca e là pur terra, les taia a mezz jou, tol fora ‘l miŏll, e les lava pro la fontana. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:34 (Badia) 2 (gad. DLS 2002, fas. DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ raccogliere, accumulare Ⓓ ansammeln, anhäufen, sammeln ◇ a) Os ëis orü che n vicel se perdes te chësc bosch n granel de chirbes, acioch’i ciafass na massaria da d’abiné sö le lat Os ais urù che ‘ng vicell sè perde t’ chesc’ bosc ‘ng granell d’chirbes, acceoc [ 5 ]ch’i ceaffāss’ na massarìa da d’abinè sou ‘l latt DeclaraJM, SantaGenofefa1878:35 (Badia) ◆ se abiné (gad. Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ radunarsi Ⓓ sich versammeln ◇ a) ai s’abina y se sënta, / s’ la cunta o s’ la cianta ai s’abina y se sënta, / se la cunta o s’ la ćianta PiccolruazA, Scassada1848-1978:69 (Badia); b) Y tan de sant ch’al s’é abiné / ch’an stô te dlijia a s’abissé, / Y düc fô dër coriusc / Sc’ ai n’odô, fôi plëgns de crusc. E tang dë sant ch’al së abinè / ch’ang stè të Dlisia a s’abissè, / E dütg fo dar corius / S’ai n’odò foi plains de crus. PescostaC, SonëtCoratBadia1852:4 (Badia).

abiné (gad., mar., Badia, grd., LD) ↦ abiné.

abiśognà (amp.) ↦ abujegné.

abissé Ⓔ it. abbissarsi 6 1852 s’abissè (PescostaC, SonëtCoratBadia1852:4)
gad. abissé Badia abissé
v.rifl. Ⓜ s’abisseia
(gad.)
se abissé fig. immergersi in un’attività (gad.) Ⓘ inabissarsi fig.Ⓓ versinken fig. ◇ a) Y tan de sant ch’al s’é abiné / Ch’an stô te dlijia a s’abissé, / Y düc fô dër coriusc / Sc’ ai n’odô, fôi plëgns de crusc. E tang dë sant ch’al së abinè / Ch’ang stè të Dlisia a s’ abissè, / E dütg fo dar co-rius / S’ ai n’odò foi plains de crus. PescostaC, SonëtCoratBadia1852:4 (Badia).

abissé (gad., Badia) ↦ abissé.

abità (col., amp.) ↦ abité.

abitant Ⓔ it. abitante (EWD 1, 33) 6 1832 abitand (HallerJTh, FigliolProdigoGRD1832:141)
gad. abitant mar. abitant Badia abitant grd. abitant fas. abitant fod. abitánt amp. abitante LD abitant
s.m.f. Ⓜ abitanc, abitanta, abitantes
residente in uno spazio geografico determinato (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879, LD DLS 2002) Ⓘ abitante Ⓓ Einwohner ◇ a) Y ël ie jit a sté pra n abitant de chëst luech; y chësc l à metù sun si mesc a vardé i purciei. Y el joe schit a sté pra ung abi-tand de chest Lueg; y chest l’ha metu su si mésch a vardé i purtschèj. HallerJTh, FigliolProdigoGRD1832:141 (grd.).

abitant (gad., mar., Badia, grd., fas., LD) ↦ abitant.

abitánt (fod.) ↦ abitant.

abitante (amp.) ↦ abitant.

abitar (bra.) ↦ abité.

abitazion Ⓔ it. abitazione ‹ HABITĀTIŌ (EWD 1, 32) 6 1878 abitaziun (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:13)
gad. abitaziun mar. abitaziun Badia abitaziun grd. abitazion fas. abitazion fod. abitazion LD abitazion
s.f. Ⓜ abitazions
1 luogo o costruzione dove l’uomo risiede (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. L 1933; Ma 1953; DLS 2002, fas. R 1914/99; DLS 2002; DILF 2013, LD DLS 2002) Ⓘ abitazione Ⓓ Haus, Wohnung ◇ a) Ai vir t’abitaziuns alingrana, ch’i ne sun bona de te fá intëne; iló vál ite le cialt ince d’invern, y ai ne patësc mai frëit Ei vì t’abitaziungs all’ inggrana, chi nè sung bona de te fa in-tenne; illò vale ite ‘l cialt incie d’ingvèr, e ei nè patesc’ mai freit DeclaraJM, SantaGenofefa1878:65 (Badia); b) Y canche te saras spo n de rich y potënt, ne te dodé pa de mëte chësta picera recordanza de tüa uma söl plü bel post de tüa maestosa abitaziun, che t’aras E cang ch’e t’ saras spo ‘ng dè ricc e potente, nè te dodè pa d’mette chesta picce-ra r’cordanza d’tua uma soul plou bell post d’tua maestosa abitaziung, ch’t’arrās DeclaraJM, SantaGenofefa1878:77 (Badia)
2 fig. ogni luogo che accoglie l’abitazione di qualcuno (gad., fas. R 1914/99, fod. Ms 2005) Ⓘ dimora Ⓓ Behausung ◇ a) i mürs plëgns de müfa, ghei vërc por l’umidité, le funz curí cun cadrí cöci: ragio de sorëdl o lominus de löna degun, en modo che la figöra de chë orida abi-taziun comparî ciamó plü confusa y malinconica i murz plens de muffa, ghei vertg’ pur l’umiditè, ‘l funz curì cung cadrì couccei: raggio de sored’l o luminùs de luna degung, in modo, che la figura de chell’ orrida abitaziung comparì ciamò plou confusa e malinconica DeclaraJM, SantaGenofefa1878:13 (Badia); b) Ël ê potënt y da onoré nia manco co le Padre: plü jonn che tö, viôl cun süa uma, santiscima, te na ütia ch’ê sciöche la nosta, abitaziun por les besties. El ē potente e da onorè nia manco ch’l Padre: plou jŏn ch’tou, viōle cung sua uma, santissima, tena ūtia, ch’ē sceoucche la nosta, abitaziung pur les besties. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:72 (Badia).

abitazion (grd., fas., fod., LD) ↦ abitazion.

abitaziun (gad., mar., Badia) ↦ abitazion.

abité Ⓔ it. abitare ‹ HABITĀRE (EWD 1, 32) 6 1763 abitè ‘habito’ (Bartolomei1763-1976:68)
gad. abité mar. abité Badia abité grd. abité fas. abitèr bra. abitar fod. abité col. abità amp. abità LD abité
v.intr. Ⓜ abiteia
risiedere, vivere stabilmente in un luogo (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879, LD DLS 2002) Ⓘ abitare Ⓓ wohnen ◇ a) An pó dí, che te n corp frësch y sann abitâl n spirit frësch y sann Ang po dì, che te ‘ng corp fresc e san abita-le ‘ng spirito fresc e san DeclaraJM, TCazöla1850*-2013:266 (Badia); b) por chël büsc podôn te na caverna grana assá por nezescité da podëi abité laite döes trëi porsones pur chel busc’ pudōng t’ na caverna grana assà pur necessitè da pudei abitè laite dūs trei persones DeclaraJM, SantaGenofefa1878:33 (Badia)
v.tr. Ⓜ abiteia
avere come propria abitazione (gad. A 1879; P/P 1966; V/P 1998, grd. A 1879; L 1933, fas. A 1879; R 1914/99, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Ms 2005, amp. A 1879) Ⓘ abitare Ⓓ bewohnen ◇ a) so corp zënza anima fô gnü metü te na spelunca de pera, simila a chësta, ch’abitun nos, y la porta dl sepolcher sarada sö cun n gran sas so corp zenz’ anima fò gnu mettū te na spelunca d’pera, simile a chesta, ch’abitung nos, e la porta d’l sepolc’r serrada sou cunung grang sass DeclaraJM, SantaGenofefa1878:75 (Badia).

abité (gad., mar., Badia, grd., fod., LD) ↦ abité.

abitèr (fas.) ↦ abité.

abl (gad., grd.) ↦ abel.

aboncont Ⓔ nordit. a bon cont(o) 6 1828 a bon kont (PlonerM, CuraziansBula1828-1915:64)
grd. aboncont fas. aboncont fod. aboncont
avv.
in ogni modo, in ogni caso (grd., fas. DILF 2013, fod. Ms 2005) Ⓘ comunque Ⓓ jedenfalls ◇ a) O bon seniëur curat! / Audide aboncont! / Ne sëise pa tan mat, / A jì mo sëura mont. O bon seniëur kurat! / Audide a bon kont! / Ne sëise pa tan mat, / A ſhi mo sëura mont. PlonerM, CuraziansBula1828-1915:64 (grd.).

aboncont (grd., fas., fod.) ↦ aboncont.

abondanza Ⓔ it. abbondanza ‹ ABUNDANTIA (EWD 1, 37) 6 1763 bundanza ‘abundantia’ (Bartolomei1763-1976:71)
gad. abondanza Badia abondanza grd. abundanza, bundanza fas. bondanza bra. abundanza fod. bondánza col. bon[ 6 ] danza amp. abondanza LD abondanza
s.f. sg.
gran quantità di ogni cosa (gad. B 1763; A 1879; P/P 1966; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ abbondanza Ⓓ Überfluss ◇ a) Ël te darà talënt y sanità n abundanza, / Y mo plu, sce tu mantënies sun ël bona fidanza. Ël të darà talënt y sanità in abbundanza, / Y mò plù, ŝë tu mantëgnes suŋ ël bòna fidanza. PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.); b) Mo sö, eviva l’abondanza, / Che se ralegrëia en chësc bel de, / Un por un sc’ ai gnô d’usanza, / Vé! dui pri-mizianc impé / Incö odunse pro alté Mo sou, evviva l’ab-bondanza, / Che s’ rallegra ing chesc’ bell dè, / Ung pur ung s’ei gnè d’usanza, / Ve! dui Primizianti impè / Ingcou udungse pro Altè DeclaraJM, MaringSopplà1878:3 (Badia); c) Chësc ó l’Apostul, canch’al dij: La parora d’Idî abitëies en abondanza en os. Chesc’ ò l’Apostólo, cang ch’el disc’: La parora d’Iddì abiteie in abbondanza in os. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:41 (Badia).

abondanza (gad., Badia, amp., LD) ↦ abondanza.

abonora Ⓔ *AD BONA HŌRA (GsellMM) 6 1763 a bon ora ‘tempestivus, mature’ (Bartolomei1763-1976:68)
gad. abonora mar. abonora Badia abonora grd. abenëura fas. a bonora fod. a bonora amp. a bonora LD abonora MdR a bonora
avv.
1 di mattino, di buon’ora (gad. B 1763; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ presto Ⓓ früh ◇ a) vëijes tu, grant fret, che tu ies, cie che ti fra à giapà, per-cie ch’ël ie levà abenëura? veiste tu, grand fred, koe tu jœs, tgiekœ ti frà a giappà, pertgiek’ œl jœ levà a bœnœura? PlonerM, Erzählung6GRD1807:49 (grd.); b) Iö sun jü inier tant tert a dormì, che iö n’à podü levè a bonora incö. Jeu suǹ ĝiü inier tant tärd a dormì, ch’jeu n’ha podü levè a bonn’ óra incoeu. DeRüM, InciamòInteLet1833-1995:247 (MdR)
2 prima di quando una cosa succeda normalmente (gad.) Ⓘ presto Ⓓ früh ◇ a) al ê l’altonn davijin, cun sorëdl torbido, che leva tert y florësc abonora el ē l’alton da vijing, cung sored’l torbido, ch’leva tērt e floresc’ abo-nora DeclaraJM, SantaGenofefa1878:53 (Badia).

abonora (gad., mar., Badia, LD) ↦ abonora.

aboré (mar.) ↦ aberé.

aborvé (gad.) ↦ aberé.

abracé Ⓔ it. abbracciare (GsellMM) 6 1832 abbratsché p.p. m.sg. (HallerJTh, FigliolProdigoCAZ1832:145)
gad. abracé mar. abracé Badia abracè grd. abracé fas. abracèr caz. abracèr bra. arbraciar, braciar moe. arbraciar fod. abracé, bracé amp. abrazà LD abracé
v.tr. Ⓜ abracia
cingere e chiudere tra le braccia (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002, fod. A 1879; T 1934; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879, LD DLS 2002) Ⓘ abbracciare Ⓓ umarmen ◇ a) so père l’à vedù, e menà a compascion l’é coret encontra, l’à abracià entorn l col, e bossà so pére l’a vedú, e mená a compassion l’é corrét incontra, l’a abbratsché intorn ‘l col, e bussá HallerJTh, FigliolProdigoCAZ1832:145 (caz.); b) e per compascion l ie cor adincontra, l bracia ntourn l col, e l bussa. e per compassion ‘l je corr adincontra, ‘l bratssha ‘ntourn ‘l coll, e ‘l bus-sa. HallerJTh, FigliolProdigoFOD1832:152 (fod.); c) l à udù si pere, se n à menà picià, ie cors ncontra, l à abracià, y l à bussà l’ha udù si pere s’ n ha menà piccià, ie cors ‘ncontra, l’ha abbraccià, i l’ha bussà Anonim, PezFiProdigo1835*-1913:131 (grd.); d) so pere le vëiga a gní, i salta incuntra, y l’abracia, y le baja so père ‘l vàiga a gnì, i sal-ta incùntra, e l’abbraccia, e ‘l basa FlatscherGV, FiProdigoBAD1841-1986:249 (Badia); e) si pere l vëij unian dalonc, l i fej picià, i cor ncontra, l abracia, y l bossa si père ‘l veisa uniang da loncc, gli fa piccià, i corr’ ncontra, l’abbraccia, i el bòzza SenonerA, FiProdigoGRD1841-1986:252 (grd.); f) Me, por me, amazeme pö ma, cun ligrëza abracëii la mort, mo mi fi, lascede vire Mè, pur mè, amazzemme pouma, cung ligrezza abbraccei la mort, mo mi fì, lascede vire DeclaraJM, SantaGenofefa1878:27 (Badia); g) Ah! sce i s’ podess ciamó na ota abracé denanche morí Ah! s’i s’ pudess’ ciamò naota abbraccè denanche morì DeclaraJM, SantaGenofefa1878:69 (Badia).

abracé (gad., mar., grd., fod., LD) ↦ abracé.

abracè (Badia) ↦ abracé.

abracèr (fas., caz.) ↦ abracé.

abraciament Ⓔ deriv. di abracé (GsellMM) 6 1878 abbracceamentg’ pl. (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:116)
gad. abraciamënt Badia abraciamënt
s.m. Ⓜ abraciamenc
abbraccio prolungato (gad.) Ⓘ abbracciamento Ⓓ lang anhaltende Umarmung ◇ a) Insciö degorô les leghermes en abraciamënc d’ligrëza. Ingsceoù d’gorō les legrimes in abbracceamentg’ d’ligrezza. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:116 (Badia).

abraciamënt (gad., Badia) ↦ abraciament.

abramí (gad., mar., Badia) ↦ abramì.

abramì Ⓔ variante di embramì (Gsell 1993b:180) 6 1858 abramí (PescostaC, OrcoIocl1858-1994:234)
gad. abramí mar. abramí Badia abramí grd. abramì fod. abramì
agg. Ⓜ abramis, abramida, abramides
che ha poca sensibilità e capacità di movimento a causa del freddo (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fod. P/M 1985; Ms 2005) Ⓘ intirizzito Ⓓ vor Kälte erstarrt ◇ a) Le romun dla cosciënza ne le lasciâ dormí, al saltâ ite y fora tl scür - abramí. L’romun dla cosciënza ne l’lasciava dormí, al saltaa it’ y fora tl scür - abramí. PescostaC, OrcoIocl1858-1994:234 (Badia).

abramì (grd., fod.) ↦ abramì.

abrazà (amp.) ↦ abracé.

abrè (Badia) ↦ aberé.

abujegné Ⓔ it. abbisognare x lad. bujegn 6 1873 abbisogná p.p. m.sg. (Anonim, Monumento1873:2)
amp. abiśognà
v.intr. Ⓜ abujegneia
essere necessario, bisognare (amp.) Ⓘ avere bisogno di, abbisognare Ⓓ benötigen, brauchen ◇ a) Intanto el comun / À abiśognà che lo paghe / E secondo el costume / Che ‘l é in simili caje Intanto el Comune / A’ abbisogná che lo paghe / E secondo el costume / Che l’é in simili cage Anonim, Monumento1873:2 (amp.)
bujegné.

abujo (Badia) ↦ abus.

abundanza (grd., bra.) ↦ abondanza.

aburvé (grd.) ↦ aberé.

abus Ⓔ it. abuso ‹ ABŪSUS (EWD 1, 36) 6 1856 abuso (PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:266)
gad. abus Badia abujo grd. abus fas. abus bra. abuso LD abus
s.m. Ⓜ abusc
uso cattivo, illecito, eccessivo di qualcosa (gad. P/P 1966; DLS 2002, grd. DLS 2002, fas. R 1914/99; DLS 2002; DILF 2013, LD DLS 2002) Ⓘ abuso Ⓓ Missbrauch ◇ a) Lascia star ence l messal / Se calche bel mus / Levar vel ogne abus / Perché ence con chel se pel far mal. Lasa star encie l messal / Se calche bel muso / Levar vel ogni abuso / [ 7 ] Perche ence con chel se pel far mal. PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:266 (bra.).

abus (gad., grd., fas., LD) ↦ abus.

abuso (bra.) ↦ abus.

acaro Ⓔ it. a caro 6 1873 accaro (Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:19)
gad. acaro Badia acaro amp. acaro
avv.
di buona voglia, di buon grado, con piacere (gad., amp. Mj 1929; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002) Ⓘ volentieri Ⓓ gern ◇ a) Sà, saé, v’éi dito ancora / Che el Signor, ‘l à acaro i suoi! Sà, saè, vei dito ancora / Che el Signor, là accaro i suoi! Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:19 (amp.); b) El me disc, che anche el somaro / Chel famos pantalon / El no ebe sentù acaro / Chera prima me can-zon. El me disc, che anche el somaro / Chel famόs pantalόn / El no ebbe, sentù ac’áro / Chera prima, me canzόn. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:38 (amp.); c) Intan ci ch’ara â ciamó plü acaro co sorëdl da d’aisciöda […]ê l’odëi so pice fi. Intang cicch’ ella ā ciamò plou a caro che sored’l da d’ainsceuda […] ē l’udei so picce fì. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:41 (Badia).

acaro (gad., Badia, amp.) ↦ acaro.

acé Ⓔ AC[C]IĀRIU 6 1763 acià ‘chalybs’ (Bartolomei1763-1976:69)
gad. aciá mar. aciá
s.m. Ⓜ acés
lega formata da ferro e carbonio (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002) Ⓘ acciaio Ⓓ Stahl ◇ a) y al vëgn ite dui soldas dala coraza - corpet d’aciá - curis, un cun n zavalí de füch en man, l’a-ter cun la spada trata sot al brac e el vengn’ ite dui soldās dalla corazza - corpett d’acceà - corīs, ung cunung zavalì de fuc in mang, l’atr culla spada tratta soutt al bracc’ DeclaraJM, SantaGenofefa1878:25 (Badia).

acenà (amp.) ↦ azené.

acesso (amp.) ↦ azes.

acetà † (amp.) ↦ azetà.

achilò (Badia) ↦ chilò.

acia Ⓔ ACIA (EWD 1, 39) 6 1875 accea (DeclaraJM, MëssaFreinademez1875:1)
gad. acia mar. acia Badia acia grd. acia fas. acia fod. acia LD acia
s.f. Ⓜ aces
1 insieme di fili avvolti a mano o con l’aspo (gad. A 1879; A 1895; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; G 1923; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; G 1923; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ matassa Ⓓ Strähne
2 fig. ciascuno dei successivi stati, dei momenti del processo di sviluppo, di trasformazione di qualco-sa (gad. A 1879; A 1895; G 1923; P/P 1966; V/P 1998, grd. A 1879, fas. A 1879; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, fod. A 1879) Ⓘ fase, circostanze Ⓓ Strähne, Umstände ◇ a) Ah, nonó: sighita pö ma a rí, che en chëst’acia to bel rí me dá da intëne plü co mile parores. Ah, nonò: seghita pouma a rì, che in chest’acea to bell rì mè dā da intenne ploucche mille parores. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:19 (Badia)
ria acia (gad. A 1879; Ma 1950, fas. R 1914/99) Ⓘ situazione imbrogliata Ⓓ verwickelte Lage ◇ a) A gní prou söla ria acia / De mile y mile lus por strada: / Guai, tormënc, la mort manacia A gni Prò soulla ria accea / D’mille e mille lùs pur strada: / Guai, tormentg’, la mort manaccea DeclaraJM, MëssaFreinademez1875:1 (Badia).

acia (gad., mar., Badia, grd., fas., fod., LD) ↦ acia.

aciá (gad., mar.) ↦ acé.

acialar (bra.) ↦ acialé.

acialé Ⓔ deriv. di acel (EWD 1, 39) 6 1852 zalà p.p. m.sg. (ZardiniB, Rudiferia1852:1)
fas. acialèr bra. acialar fod. acialé col. azalà amp. zalà LD acialé
v.tr. Ⓜ acialeia
trasformare lo strato superficiale di un oggetto di ferro in acciaio (fas. R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1988; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ acciaiare, temprare Ⓓ stählen
p.p. come agg. Ⓜ acialés, acialeda, acialedes
rinforzato con acciaio (fas. Mz 1976; DILF 2013, amp.) Ⓘ acciaiato, temprato Ⓓ gestählt ◇ a) Pì ‘l laora, e manco ‘l sente; / ‘L é de fer, e po zalà. Pì ‘l lavora, e man-co ‘l sente; / L’è de fer, e po zalà. ZardiniB, Rudiferia1852:1 (amp.).

acialé (fod., LD) ↦ acialé.

acialèr (fas.) ↦ acialé.

acioche Ⓔ it. accioché ‹ AD + ECCE HOC + QUIA (EWD 1, 40) 6 1631 à ciò che (Proclama1631-1991:156)
gad. acioche mar. acioche Badia acioche grd. acioche fas. acioche caz. acioche fod. acioche amp. acioche LD acioche MdR acioche
congiunz.
al fine di, con lo scopo che, perché (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; DLS 2002, grd. A 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ affinché Ⓓ damit ◇ a) L ie vëira, respuend l auter: ma rejone nsci, acioche vo me ntendëise. L’jœ vœira, respuend l’auter: ma reschòne inschì, atschokœ vo m’entendœise. PlonerM, Erzählung1GRD1807:45 (grd.); b) Mo acioch’ al te lasces dessigü innerkemm / Le mësseste cun chësc bewegen in die Klemm, / Dass du bist na mesa ladina Ma acciocch’ äll të lasche de segü innerkemm / ‘L mäste con käscht bewe-gen in die Klemm, / Dass du bist una mezza ladina PezzeiJF, MHitthaler1819-2010:199 (Badia); c) Prëia per nëus san Benedët, / Acioche vivonse bën y drët Preja per nëus San Benedët, / Acioke vivonse bën i drët PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:56 (grd.); d) Ma chest i dijea per tentèrlo, acioche i lo podessa acusèr. Ma chest i diséa per tentèrlo, accioché illó podessa accusèr. HallerJTh, MadalenaCAZ1832:156 (caz.); e) Le medemo orova studié, e tramentava vigne dé so pere acioch’ ël le menass a studié. Le medemmo oròva studié, e tramentava vigne dé sò père acćioch’ ël le menass a studié. DeRüM, Studié1833-1995:278 (MdR); f) Al é vëi, respogn l’ater, mo iu baii ensciö, acioche m’entenëise. Ël é vei, respogn l’ater, mo ju baji inŝò, accióche m’entenneise. PlonerM, Erzählung1MAR1856:23 (mar.); g) L é ben vei, respon l auter, ma mi mosse parlé coscì, acioche te me ntëne. L’é beŋ vei, respogn l’auter, ma mi mosse parlé cosí, acció che te m’intënnes. PlonerM, Erzählung1FOD1856:23 (fod.); h) á dé comando a Guelfo de tigní guardia söles portes de ciastel, acioche degügn pois fora à dè comando a Guelfo d’tignì guardia soulles portes d’ciastell, acceocche d’gungn’ posse fora DeclaraJM, SantaGenofefa1878:85 (Badia); i) Y prëia, acioche na te bela festa / Signur Idî ne lasces gní la tempesta E prája, atsò che na te bella festa / Signur Iddie ne lasse gnì la tam-pesta PescostaC, MëssaPescosta1879:5 (Badia).

acioche (gad., mar., Badia, grd., fas., caz., fod., amp., LD, MdR) ↦ acioche.

acompagnà (amp.) ↦ acompagné.

acompagnament Ⓔ it. accompagnamento 6 1878 accompagnament (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:102)
gad. acompagnamënt Badia acompagnamënt grd. acumpaniamënt fas. compagnament fod. compagnament, acom[ 8 ] pagnament LD acompagnament
s.m. Ⓜ acompagnamenc
corteggio, seguito (gad. DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ accompagnamento Ⓓ Geleit ◇ a) Apëna che l’acompagnamënt ê fora dl bosch, s’imbati te na fola de jënt che s’â abiné y ê gnüs incuntra a Genofefa Appena ch’l’accompagnament ē fora d’l bosc, s’ imbatti tena folla d’jent ch’s’ ā abbinè e ē gnus ingcuntra a Genofefa DeclaraJM, SantaGenofefa1878:102 (Badia).

acompagnament (fod.) ↦ compagnament.

acompagnamënt (gad., Badia) ↦ acompagnament.

acompagné Ⓔ it. accompagnare (EWD 2, 244) 6 1856 compagnè (BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:246)
gad. acompagné mar. acompagné Badia acompagné grd. acumpanië, cumpanië fas. compagnèr caz. compagnèr bra. compagnar moe. compagnar fod. acompagné, compagné amp. acompagnà LD acompagné, compagné
v.tr. Ⓜ acompagneia
1 andare con qualcuno in qualche luogo (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879, LD DLS 2002) Ⓘ accompagnare Ⓓ begleiten ◇ a) Ala roba no purté no massa amor, no massa aric, / Sce la no te cuntënta, o te mostra, coche la ie jita, / T’ acumpanieiela mpo dlonch, y juda i dis de ti vita. Alla ròba no purtè no mass’ amor, no mass’ ariĉ, / Ŝë la no të cuntënta, o të mostra, cò chë la jè s̄ita, / T’ accumpanëla ’mpò dlonch, y s̄uda i dis de ti vita. PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.); b) la l’à compagnà fora scin foransom scèla. E aló i se à tocià la man e i se à dat n bos la l a kompagnà fora šin fora insom šela. E alò i se a točà la man e i se à dat un bos BrunelG, Cianbolpin1866:7 (caz.); c) ais fortüna, mia Genofefa, le Signur t’acompagnëies Aieste fortuna, mia Genofefa, ‘l Signur t’ accompagne DeclaraJM, SantaGenofefa1878:4 (Badia); d) L’onoré Guelfo ê ligher y contënt de podëi acompagné le vësco deboriada cun sü compagns. L’onorato Guelfo ē ligher e content d’pudei ac-compagnè l vesco d’buriada cung su compangn’s. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:112 (Badia)
2 seguire con l’accompagnamento di una voce strumentale (gad. A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002, fod. Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ accompagnare Ⓓ begleiten ◇ a) spo sce la löna ilominâ le ciastel, se la godô la contëssa sora a soné te süa ciamena le laut por acompagné val’ ciantia devota. spo se la luna illuminā ‘l ciastell, s’ la godō la contessa sŏra a sonè te sua ciamena ‘l laut pur accompagnè val ciantia devota. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:10 (Badia)
p.p. come agg. Ⓜ acompagnés, acompagneda, acompagnedes
1 avente qualcuno che condivide lo stesso percorso (fas.) Ⓘ accompagnato Ⓓ begleitet ◇ a) Con devozion, no compagné: / A jir te lejia e a n pech de messa, / N pech de vida la ge volessa, / Senó paron tenc deslaibé. Con devotziong, no compagnè: / A xir te lesia e a ‘n pe de messa, / Un pe de vida la e volessa, / Se no parong tentg deslaibè. BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:246 (bra.)
2 seguito con l’accompagnamento di una voce strumentale (gad.) Ⓘ accompagnato Ⓓ begleitet ◇ a) na sëra do cëna, intan che Genofefa firâ y ciantâ, acompa-gnada dal sposo col laut, döt al’ improvisa aldon ingher-denin adalerch sonamënt de trombëta na sera dō cena, intang che Genofefa firā e ciantava, accompagnada dal sposo col laut, dutt al l’improvvisa aldung ingherdening adarlerc sonament de trombetta DeclaraJM, SantaGenofefa1878:7 (Badia).

acompagné (gad., mar., Badia, fod., LD) ↦ acompa-

gné.

aconsentì Ⓔ it. acconsentire (EWD 2, 262) 6 1632 ácconsentireis 5 fut. (Proclama1632-1991:160)
gad. aconsintí Badia aconsintí grd. acunsentì fas. aconsentir fod. aconsentì amp. aconsentì
v.intr. Ⓜ aconsent
dichiararsi d’accordo, dare il proprio consenso (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. A 1879, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Ms 2005, amp. A 1879) Ⓘ acconsentire Ⓓ einwilligen ◇ a) Apò ancora i dogento / Che ea là śo par pede, / Ci dirà: no i aconsento! Appó ancora i dogento / Che eva lá zó par pede, / Ci dirá: no’ i acconsento! Anonim, Monumento1873:3 (amp.); b) "Mile otes la mort" respogn Genofefa en pesc y a pora nia, plütosc co aconsintí a n fat, che me fajess vergogna dan da Idî "Mille otes la mort" re-spongn’ Genofefa in pesc’ e a pora nia, plouttosc’ che ac-consentì a ‘ng fatt, che me fascess’ vergogna dang da Iddì DeclaraJM, SantaGenofefa1878:20 (Badia).

aconsentì (fod., amp.) ↦ aconsentì.

aconsentir (fas.) ↦ aconsentì.

aconsié (gad., mar., MdR) ↦ consié.

aconsintí (gad., Badia) ↦ aconsentì.

acont Ⓔ it. acconto 6 1873 acconto (Anonim, Monumento1873:4)
gad. acunt, aconto grd. acont, aconto fas. acont fod. acont amp. aconto LD acont
s.m. Ⓜ aconc
anticipazione di parte di una somma di denaro (gad. DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ acconto Ⓓ Anzahlung ◇ a) Ma ades de sto conto / Ió no voi pì in saé; / Éi vorù dave un aconto, / Ma stampà el lieśeré. Ma adés de sto conto / Ió no voi pí insavé; / Ei vorrú dave un acconto, / Ma stampá el liezeré. Anonim, Monumento1873:4 (amp.).

acont (grd., fas., fod., LD) ↦ acont.

acontenté (gad.) ↦ contenté.

aconto (gad.) ↦ acunt.

acopé Ⓔ it. accoppare 6 1878 accopè (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:27)
gad. acopé mar. acopé Badia acopé
v.tr. Ⓜ acopa
uccidere in modo rapido e violento (gad. V/P 1998) Ⓘ accoppare Ⓓ erschlagen ◇ a) O benedëc che sëis! Sëise propi da tan, da acopé chësc inozënt desgrazié? O bene-dettg’ che seis! seiſe propi da tang, da accopè chesc’ inno-zent desgraziè? DeclaraJM, SantaGenofefa1878:27 (Badia); b) Sc’ al é mai sté colpa de mal, acopeme, chiló ëise mia vita S’ el è mai ste colpa de mal, accopěmme, chilò aiſe mia vita DeclaraJM, SantaGenofefa1878:27 (Badia).

acopé (gad., mar., Badia) ↦ acopé.

acordé Ⓔ it. accordare ‹ *ACCORDĀRE (EWD 1, 42) 6 1873 cordá (Anonim, Monumento1873:2)
gad. acordé Badia acordè grd. acurdé fas. cordèr bra. cordar moe. cordar fod. cordé col. cordà amp. cordà LD acordé
v.tr. Ⓜ acorda
mettere d’accordo, in armonia (gad. P/P 1966; DLS 2002, grd. Ma 1953; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002; Ms 2005, amp. Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002) Ⓘ accordare Ⓓ einigen ◇ a) Co na ota ra śente / I à abù fenì de cordà, / Ocoreva na-turalmente, / Anche ai besteame pensà. Co na ótta ra zen- [ 9 ] te / I á abú feni de cordá, / Occorreva naturalmente, / An-che ai bestiame pensá. Anonim, Monumento1873:2 (amp.)
p.p. come agg. Ⓜ acordés, acordeda, acordedes
in armonia, musicate secondo l’armonia (gad., grd. F 2002) Ⓘ accordato Ⓓ aufeinander abgestimmt, harmonisch ◇ a) Y por la pröma ota aldî le pice y ê bun de desfarenzié mile cianties acordades di pici vicí E pur la pruma ŏta aldī ‘l picce ed ē bung de desferenziè mille cianties ac-cordades di piccei vicceì DeclaraJM, SantaGenofefa1878:46 (Badia).

acordé (gad., LD) ↦ acordé.

acordè (Badia) ↦ acordé.

acordo (fod., amp.) ↦ acort2.

acorge (fod.) ↦ ascorje.

acort1 Ⓔ it. accorto, p.p. di accorgersi (da *ACCORRIGERE) (EWD 1, 42) 6 1828 accort (PlonerM, VedlMut1828-1997:345)
gad. acort mar. acort Badia acort grd. acort fas. ascort fod. acort col. acort, acorto LD acort
agg. Ⓜ acorc, acorta, acortes
di chi unisce in sé la prudenza e l’astuzia (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ accorto Ⓓ klug ◇ a) Tant acort, che chësc Re fova, / Ne iel mei stat, y plu se n trova Tan’g accort, che chêst Rê fòa, / Niel mei stat, i plu sentròva PlonerM, VedlMut1828-1997:345 (grd.); b) Chi cun te fé la menines te à ngianà, sibes acort! / L medemo crirà mo l’ucajion a te fé de tort. Chi con të fè la mënines t’ hà ’ŋgiannà sibbes ac-còrt! / L medemo crierà mò l’occas̄ioŋ a të fè de tòrt. PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.).

acort (gad., mar., Badia, grd., fod., col., LD) ↦ acort1.

acort2 Ⓔ it. accordo 6 1763 d’acord ‘unanimis’ (Bartolomei1763-1976:76)
gad. acort Badia acort grd. acort fas. acort caz. acort fod. acordo amp. acordo
s.m. Ⓜ acorc
reciproca intesa circa la definizione di un negozio o la composizione di una lite o vertenza (grd., fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005) Ⓘ accordo Ⓓ Übereinkommen ◇ a) Tl prim farala n puech l sëurt / Y dirà bel puech y nia; / Po muesses tu i fé l acort. Tel prim farala n pue’ l sord / I dirà bel puek i nia; / Po muesses tu i fe l’a-kord. PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:58 (grd.)
d’acort (gad. B 1763, fas. R 1914/99; Mz 1976; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005) Ⓘ d’accordo Ⓓ im Einvernehmen ◇ a) sëis impó manco crödies, co i uomini, che d’acort cun mia tribolaziun laghermëi-se ’ci os cun me seis impò manco crudies, che li uomini, chè daccordo cung mia tribulaziung lagrimeiſe ci os cung me DeclaraJM, SantaGenofefa1878:17 (gad.) ◆ jì d’acort (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966, grd. A 1879, fod. A 1879; P/M 1985; Ms 2005, amp. A 1879) Ⓘ andare d’accordo Ⓓ sich vertragen ◇ a) Sce […] tües operes jará d’acort col proponimënt, ará chësta miserabla arpejun de tüa uma plü gran valüta, co la grassa y rica eredité da to pere. Se […] tuus operes jarà d’accordo col proponiment, arrà che-sta miſerab’l arpejung d’tua uma plou grang valuta, che la grassa e ricca ereditè da to pere. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:77 (Badia) ◆ resté d’acort (fas.) Ⓘ rimanere d’accordo Ⓓ sich einigen ◇ a) E coscì i é resté d’acort e pec dis dò, l’à lascià jir la feides. E košì i e restè d’akort e pëč dis dò, l a lašá ʒir la feides. BrunelG, Cianbolpin1866:1 (caz.).

acort (gad., Badia, grd., fas., caz.) ↦ acort2.

acorto (col.) ↦ acort1.

acuila Ⓔ it. aquila (EWD 1, 43) 6 1870 acquila (AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432)
gad. acuila Badia acuila fod. acuila amp. acuila
s.f. Ⓜ acuiles
1 uccello rapace dei falconiformi con zampe piumate (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; Pi 1967, fod. T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. C 1986; DLS 2002) Ⓘ aquila Ⓓ Adler
2 variamente stilizzata, insegna dell’autorità imperiale (fod.) Ⓘ aquila Ⓓ Adler ◇ a) No n é tant, che un davant la botega dal tabach se levava in ponta de pe e se rampinava su per l mur per dà un baso a l’acuila austria-ca. Non è tant, che un davant la botega dal tabac se levava in ponta de pè e se rampinava su per ‘l mur per da un baso all’ acquila austriaca. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432 (col.)
eguia.

acuila (gad., Badia, fod., amp.) ↦ acuila.

acumpaniamënt (grd.) ↦ acompagnament.

acumpanië (grd.) ↦ acompagné.

acunsentì (grd.) ↦ aconsentì.

acunt (gad.) ↦ acont.

acuntenté (Badia) ↦ contenté.

acurdé (grd.) ↦ acordé.

acusa Ⓔ it. accusa (GsellMM) 6 1878 accuses pl. (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:21)
gad. acüsa Badia acüsa grd. acusa fas. cusa fod. cusa LD acusa
s.f. Ⓜ acuses
atto con cui si attribuisce una colpa a qualcuno (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ accusa Ⓓ Anklage ◇ a) Chësta medema nöt sëise os destinada ala mort, y por ordin dl grof, che se crëi en colpa do les acüses de Golo. Chesta medema noutt seiſe os destinada alla mort, e pur ordine d’l grof, che sè crei ing colpa dō les accuses de Golo. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:21 (Badia); b) scebëgn ch’i sun piciadëssa, möri inozënta dales acüses de Golo sebengn’ ch’i sung peccatri-ze, mouri innozenta dalles accuses de Golo DeclaraJM, SantaGenofefa1878:24 (Badia).

acusa (grd., LD) ↦ acusa.

acüsa (gad., Badia) ↦ acusa.

acusar (bra.) ↦ cusar1.

acusé Ⓔ it. accusare / nordit. acusar ‹ ACCŪSĀRE (GsellMM) 6 1763 acceusè ‘accuso’ (Bartolomei1763-1976:68)
gad. acusé mar. acüsé Badia acusé grd. acusé fas. cusèr caz. cusèr, acusèr bra. cusar, acusar moe. acusar fod. cusé col. cusà amp. cusà LD acusé MdR acusé
v.tr. Ⓜ acusa
1 muovere un’accusa, incolpare (gad. B 1763; A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ accusare Ⓓ beschuldigen ◇ a) Mo dijon chësc orôi le porvé, por le podëi acusé. Mo dishang cast oró’ i ‘l porvé, por ‘l podai accusé. HallerJTh, MadalenaBAD1832:154 (Badia); b) Se derzan su, dij Gejù ad ëila: Fëna! Ulà ie pa chëi, che te acusova? Se derzang su, dis Jesú a d’eila: Fanna! Ulá ie pa chéi, che te accusóva? HallerJTh, MadalenaGRD1832:156 (grd.); c) Gejù se à drezà sù, l’à dit a la fémena: olà éi pa, chi che te à acusà? Gesú se a drezzá su, l’a dit alla femena: ollá ei pó, chi che te a accusá? HallerJTh, MadalenaCAZ1832:157 (caz.); d) Ma ie dijëva chëst demè per l tenté, e l podei cusé. Ma i disava cast demé per ‘l tenté, él podéi cusè. HallerJTh, Madalena[ 10 ]

FOD1832:160 (fod.); e) Sön chëst và la fomena a l’acusé pro le Vicare. Seu ‘ǹ quëst va la fomena a l’accusé prò le Vicare. DeRüM, VizBëire1833-1995:274 (MdR)
2 denunciare presso qualcuno, spec. all’autorità giudiziaria, incriminare (gad. B 1763; A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ accusare Ⓓ anklagen ◇ a) Tu ne unì plu te mi fava, / O te acuse pra ti ava! Tu ne unì plu te mi fava, / O te akuse pra ti ava! PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:57 (grd.).

acusé (gad., Badia, grd., LD, MdR) ↦ acusé.

acüsé (mar.) ↦ acusé.

acusèr (caz.) ↦ cusèr1.

ad incuntra (MdR) ↦ adencontra.

adagio (amp.) ↦ adajio.

adajio Ⓔ it. adagio 6 1873 adagio (Anonim, ManageriaComunal1873-1973:34)
fod. adajio amp. adagio
avv.
con lentezza, senza fretta (fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, amp.) Ⓘ adagio, piano Ⓓ langsam ◇ a) Vegnì avanti adagio, adagio / Col col storto, e con finzion. Vegnì avanti, adagio, adagio / Col còl storto, e con finziόn. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:34 (amp.); b) Fesc, te preo, che ‘l scarafagio / El no m’ebe da inpestà / Che pian, pian, adagio, adagio / No ‘l me pode roinà. Fésc, te preo chel scarafaggio / El no m’èbe da impestà / Che pian, pian, adagio, adagio / Nòl me pόde roinà. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:40 (amp.) ☝ plan1.

adajio (fod.) ↦ adajio.

adalerch Ⓔ comp. di a + da + lerch (EWD 4, 194) 6 1832 adarlerc (HallerJTh, MadalenaBAD1832:154)
gad. adalerch mar. adalerch Badia adarlerch grd. adalerch fas. adalèrch bra. a da larch fod. adalerch col. a dal larch LD adalerch
avv.
in questo luogo (gad. Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. Mz 1976; DLS 2002, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ qua Ⓓ herbei ◇ a) Mo i scrivans y farisei menâ adalerch pro ël na fomena, che fô stada ciatada en adultere Mo i scrivaigns e Fariséi menáa adarlerc pro al na fomena, che foa stada tgiatada in adulterio HallerJTh, MadalenaBAD1832:154 (Badia); b) döt al’ improvisa aldon ingherdenin adalerch sonamënt de trombëta dutt al l’improvvisa aldung ingherdening adarlerc sonament de trombetta. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:7 (Badia); c) Heu cotanc che vëgn sëgn adalerch! / Y bele insëra n él gnü tanc ad alberch Heu cotagn che vagn ŝagn adarlerc! / E belle ingsára n’el gnü tantg ad al-berc; PescostaC, MëssaPescosta1879:3 (Badia)
alerch.

adalerch (gad., mar., grd., fod., LD) ↦ adalerch.

adalèrch (fas.) ↦ adalerch.

Adam 6 1833 Adamo (DeRüM, Perdicadù1833-1995:282)
gad. Adam grd. Adam, Odum fas. Adam amp. Adamo MdR Adamo
antrop.
(gad., grd. L 1933; F 2002, fas. R 1914/99, amp. Q/K/F 1982, MdR) Ⓘ Adamo Ⓓ Adam ◇ a) le Signur Idie amâ Adamo e Eva, prüma ch’ëi cometess le pićé le Signur Iddie amâ Adamo e Eva, prüma ch’ëi comettess le piçhié DeRüM, Perdicadù1833-1995:282 (MdR).

Adam (gad., grd., fas.) ↦ Adam.

Adamo (amp., MdR) ↦ Adam.

adar (bra.) ↦ anadé.

adarlerch (Badia) ↦ adalerch.

adassosta Ⓔ comp. di a + da + sosta 6 1878 ad asosta (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:32)
gad. adassosta mar. adassosta Badia adassosta fod. adassosta LD adassosta
avv.
protetto dalla pioggia (gad. Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, fod. Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ al riparo Ⓓ im Trockenen ◇ a) Ara chirî debann n lëgn doi o n ander, por jí adassosta, o val’ früt de bosch por se paré la fan Ella chirì de ban ‘ng lengn’ doi o ‘ng andr, pur ji ad asosta, o val frutt d’bosc pur sè parè la fang DeclaraJM, SantaGenofefa1878:32 (Badia).

adassosta (mar., Badia, gad., fod., LD) ↦ adassosta.

adatà (amp.) ↦ adaté.

adatar (bra.) ↦ adaté.

adaté Ⓔ it. adattare ‹ ADAPTĀRE (EWD 1, 45) 6 1833 adattè p.p. m.sg. (DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:263)
gad. adaté Badia adatè grd. adaté fas. adatèr caz. adatèr bra. adatar fod. adaté amp. adatà LD adaté MdR adatè
v.tr. Ⓜ adateia
rendere adatto a un determinato scopo, adeguare (gad. A 1879; P/P 1966; DLS 2002, grd. A 1879; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ adattare Ⓓ anpassen
ester adaté (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; DLS 2002, grd. DLS 2002, fas. DLS 2002, fod. DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ essere idoneo Ⓓ taugen, geeignet sein ◇ a) le püre ne sà co la tó, jache por le lavur n’él plü dërt adatè e sënza n’àl nia de le fat so le püre ne sa cò la tó, ĝiacche por le lavur n’él plü dërt adattè e sënza n’hal nia de le fat sò DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:263 (MdR) ◆ se adaté (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; DLS 2002, grd. A 1879; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ adattarsi Ⓓ sich anpassen, sich fügen ◇ a) coscì el s’à cognù adatèr a servir apede n segnor, che l’à manà te n so mèsc per vardèr i porcìe così el s’ ha cognù adattèr a servir a pè de ung signor, che l’ha manà ten sò mès per vardèr i porcìe SoraperraA, FiProdigoCAZ1841-1986:246 (caz.).

adaté (gad., grd., fod., LD) ↦ adaté.

adatè (Badia, MdR) ↦ adaté.

adatèr (fas., caz.) ↦ adaté.

adaut Ⓔ AD ALTUM (Lardschneider 1933:3) 6 1879 a̤dáut (RifesserJB, Tëune1879:108)
grd. adaut fas. adaut LD adaut
avv.
ad alta voce (grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, LD DLS 2002) Ⓘ forte Ⓓ laut ◇ a) ma Die l à fat nsci ch’é messù svaië adaut y te cherdé per inuem zënza savëi velch de te ma̤ díe l a fat ŋši k’ ę męsú žva̤iá̤ a̤dáut i tę kę̆rdę́ pę̆r inúem tsá̤ntsa̤ sa̤vái vęlk dę tę RifesserJB, Tëune1879:108 (grd.)
dadaut.

adaut (grd., fas., LD) ↦ adaut.

adempí (gad.) ↦ ademplí.

adempì (grd.) ↦ ademplì.

adempir (fas., caz.) ↦ ademplì.

ademplí (gad.) ↦ ademplì.

ademplì Ⓔ it. adempire ‹  ADIMPLĒRE (EWD 1, 46); -l- da emplì (GsellMM) 6 1878 adimplīs p.p. m.pl. (DeclaraJM, SantaGeno[ 11 ] fefa1878:31)
gad. ademplí, adempí grd. adempì fas. adempir caz. adempir fod. ademplì LD ademplì
v.tr. Ⓜ ademplesc
compiere, portare a termine (gad. P/P 1966; DLS 2002, grd. G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ adempiere Ⓓ erfüllen ◇ a) Sëgn â adempí le Signur, ci che so spirit m’á zacan fat odëi Sengn’ ā adempì ‘l Signur, cicche so spirito m’à zaccang fatt udei DeclaraJM, SantaGenofefa1878:117 (Badia)
p.p. come agg. Ⓜ ademplis, ademplida, ademplides
compiuto, portato a termine (gad., grd. F 2002) Ⓘ adempito Ⓓ erfüllt ◇ a) Y la noela sëgn, ch’ara é sodesfata, m’é n te tormënt, ch’i pordess ion n dëit, sce mi ordins ne foss ademplis. e la novella ſengn’, ch’ella è soddesfatta, m’è ‘ng te torment, ch’i perdess’ giang ‘ng deit, se mi ordi-ni nè foss’ adimplīs. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:31 (Badia).

ademplì (fod., LD) ↦ ademplì.

adencontra Ⓔ comp. di ad + encontra (EWD 2, 362) 6 1832 adincontra (HallerJTh, FigliolProdigoFOD1832:152)
gad. adincuntra mar. adencuntra Badia adincuntra fod. adincontra LD adincontra MdR ad incuntra
avv.
in direzione di (gad. P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, fod. Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, LD EDLS 2011, MdR) Ⓘ incontro Ⓓ entgegen ◇ a) Ël vëgn dunca inte chël bel urt, ćiara incërch e n’i vëiga nia, sco les atres otes ch’ëi scrićiâ ad incuntra. Ël vëgn dunca inte quël bel urt, çhiara inćërc e n’i vëiga nia, sco les atres ótes ch’ëi scriçhiâ ad in-cuntra. DeRüM, Perdicadù1833-1995:282 (MdR).

adencuntra (mar.) ↦ adencontra.

adenfora Ⓔ comp. di ad + enfora (EWD 3, 289) 6 1875 danfora (PescostaC, DecameronIXFOD1875:655)
gad. adinfora mar. adenfora Badia adinfora fod. denfora † LD adenfora
avv.
di esso, di essa, di cui (gad. P/P 1966; V/P 1998, LD DLS 2002) Ⓘ di ciò Ⓓ daraus ◇ a) Spo ái metü dui toc de lëgn grosc, adöm, sciöche chisc, ch’i tëgni tla man, stá unis, y fat adinfora n stromënt, nominé crusc Spo ai m’tù dui tocc’ de lengn’ grosc’, adūm, sceoucche chisc’, ch’i tegne t’ la mang, sta unīs, e fatt d’ingfora ‘ng strument, nominè crusc’ DeclaraJM, SantaGenofefa1878:74 (Badia)
s’ en fé valch adenfora (gad. Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, fod.) Ⓘ preoccuparsi Ⓓ sich etwas daraus machen ◇ a) cojì che ognun, che ava velch sul stome, lo sfogáva senza se n fè velch denfora o se vergogné. cosichè ognun, che aveva velc sul stomec, lo sfogava senza sen fè velc dan-fora o se vergognè. PescostaC, DecameronIXFOD1875:655 (fod.).

adenfora (mar., LD) ↦ adenfora.

adèr (fas., caz.) ↦ anadé.

adertöra (gad.) ↦ adertura.

adertura Ⓔ comp. di a + dertura (GsellMM) 6 1879 a dertüra (PescostaC, MëssaPescosta1879:3)
gad. adertöra Badia adertüra fas. adertura bra. adretura LD adertura
avv.
pulito, sistemato (gad., fas. R 1914/99) Ⓘ in ordine, a posto Ⓓ in Ordnung, hergerichtet ◇ a) Demez incö coles alces y vaces, / Ares vais dalunc a pastöra! / Che plaz de dlijia sides incö zënza maces, / Bel y nët sciöche la dli-jia adertöra! Deméz incö colles altgies e vatgies, / Alles vade da lunts a pastüra! / Che plaz de dlisia sie incö zanza matgies, / Bell e nátt söcch’ la dlisia a dertüra! PescostaC, MëssaPescosta1879:3 (Badia).

adertura (fas., LD) ↦ adertura.

adertüra (Badia) ↦ adertura.

ades Ⓔ it. adesso (Elwert 1943:75) 6 1805 ades (PezzeiJF, TTolpei1805-2010:192)
grd. ades fas. ades caz. ades bra. ades fod. ades col. ades amp. ades LD ades
avv.
ora, in questo momento, nel tempo attuale (fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ adesso Ⓓ jetzt ◇ a) Mo chësc te dighe ben / mio pico bon Tomesc / chël che i prevesc fesc / per ades ti lascia n pesc. Mo chas te dige ben / mio picco bon Thomes / chal che i preves fes / per ades ti lassa impes PezzeiJF, TTolpei1805-2010:192 (fod.); b) Ma Gejù à dit: nience gé no te condane, va, e ades a vegnir no peciar più. Ma Gesú a dit: niendghie je no te condane, va, e adess l’a vegnir no peggjar pglú. HallerJTh, MadalenaBRA1832:157 (bra.); c) Ades lasce, vae a far polenta, / Che la fam l’é che la me tenta. Ades laše, vae a far polenta, / Ke la fam l è ke la me ténta. BrunelG, Fenì1836-2013:354 (bra.); d) e ades apena che ‘l é vegnù sto vosc fiol che ‘l à fato śì duto co ra putanes, i aé fato mazà un vedel ben ingrassà e ades appena che le vegnù sto vos fiol che l’ha fatto zì dutto cora putanes, gli avè fatto mazà un vedel ben ingrassà ConstantiniM, FiProdigoAMP1841-1986:256 (amp.); e) Ades sci l é l paradisc / Chilò tel nosc paisc, / Te gliejia da La Plié! Dess ṡi l’è l’paradiss / Chilò tel nos paìss, /Te glieṡia dal-la Plìe! PescostaC, OrghenPlie1843-2013:428 (fod.); f) ades cognede me dir l vosc inom e cognom, e da olà che siede ades cognede me dir el vos inom e cognóm, e daulè che sie-de. IoriG, InjignàLet1860*-2013:402 (caz.); g) Ma sielo benedeto sto paes / e braa pur ra śoentù d’ades!… Ma síe-lo benedeto sto paeš / e brava pur ra zoventú d’adeš!… DegasperF, TenpeAdes1862-1974:472 (amp.); h) Compré ades biava, forment, sorech in Agort, paghé dazio a Caprile e in Colaz, calcolé l agio. Comprè adess biava, forment, so-rec in Agord, paghè dazio a Caprile e in Collaz, calcolè l’a-gio. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.) ☝ sen1.

ades (grd., fas., caz., bra., fod., col., amp., LD) ↦ ades.

adëura (grd.) ↦ adora.

adie (MdR) ↦ adio.

adincontra (fod., LD) ↦ adencontra.

adincuntra (gad., Badia) ↦ adencontra.

adinfora (gad., Badia) ↦ adenfora.

adio Ⓔ it. addio ‹ AD DEUM (EWD 1, 46) 6 1833 A Dio (DeRüM, TëmpIöVade1833-1995:240)
gad. adio mar. adio Badia adio grd. adio fas. adio fod. adio amp. adio LD adio MdR adio, adie
interiez.
formula di saluto nel prendere commiato (gad. P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1923; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp., LD DLS 2002, MdR) Ⓘ addio Ⓓ auf Wiedersehen, adieu ◇ a) Iö ves ó dè na ombrela. / Me farëis n plajëi. / Adio! Serva süa! Jeu ves ó dè ‘na ombrella. / Me farëis ‘n plaŝëi. / A Dio! Serva süa! DeRüM, TëmpIöVade1833-1995:240 (MdR); b) Adie intant. Vost sincero amico N. N. A Die intant. Vost sincero amico N. N. DeRüM, Mercadant1833-1995:286 (MdR); c) de tant d’ajëi n’ài debojëin iö. Adie. Vost servidù N. N. de tant d’aŝëi n’hai deboŝëiǹ jeu. A Die. Vost servidù N. N. DeRüM, VinChëstAnn1833-1995:287 (MdR); d) Ch’i no dighe a r’assenblea / Ve saludo, adio comun. Chi no dighe ara semblea / Ve saludo adio Comun. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:36 (amp.) [ 12 ]

s.m. sg.
saluto di commiato (gad., fod. P/M 1985; Ms 2005) Ⓘ addio Ⓓ Lebewohl, auf Wiedersehen ◇ a) ëra se mëna ciamó n adio, y se fej a savëi por bocia mia, ch’ara é inozënta ella s’ mena ciamò ‘ng addio, e s’ fesc’ a savei pur boccia mia, ch’ella è innozente DeclaraJM, SantaGenofefa1878:68 (Badia); b) y i dá na odlada cun les leghermes de rengraziamënt ai edli a süa ciasa de set agn col ultimo adio e i da na udlada colles legrimes d’ringraziament ai oudli a sua ciaſa d’sett angn’ coll’ ultimo addio DeclaraJM, SantaGenofefa1878:102 (Badia).

adio (gad., mar., Badia, grd., fas., fod., amp., LD, MdR) ↦ adio.

adoloré Ⓔ it. addolorato 6 1813 adulerà (RungaudieP, LaStacions1813-1878:89)
grd. adulerà
agg. Ⓜ adolorés, adoloreda, adoloredes
che prova dolore; triste, afflitto (grd.) Ⓘ addolorato Ⓓ betrübt ◇ a) V’adore pra chësta segonda Stazion. Gejù adulerà! V’adore pra chàsta segonda Stazion. Gie-su adulerà! RungaudieP, LaStacions1813-1878:89 (grd.); b) Gejù anconta si oma adulereda. Giesu inconta si oma adu-lereda. RungaudieP, LaStacions1813-1878:89 (grd.).

adöm (gad., mar.) ↦ adum.

adora Ⓔ AD HŌRAM (EWD 5, 104) 6 1852 adora (PescostaC, SonëtCoratBadia1852:2)
gad. adora mar. adora Badia adora grd. adëura fas. a ora fod. adora col. a ora amp. adora LD adora
avv.
1 di mattino, di buon’ora (gad. A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ presto Ⓓ früh ◇ a) Scebëgn ch’al á tan lauré / Na te gran cöra a manajé / Fôl impó incö dër gaiert / Y bunfrësch adora y tert. Sëbaing ch’Al ha tang laurè / Na te gran cüra a manasè / Folle inpo incö dar ga-iert / E bung frasc adora e tert. PescostaC, SonëtCoratBadia1852:2 (Badia); b) L’ater de da doman chërdel la uma bel adora, y dij: "Mama lovede, y gnide cun me a odëi, ci che le bun Dî á indô fat da nü." L’at’r dè da domang ch’erd’l la uma bell’ adora, e disc’: "Mamma levede, e gni-de commè a udei, cicch ‘l bung Di à indò fatt da nu." DeclaraJM, SantaGenofefa1878:47 (Badia)
2 prima di quando una cosa succeda normalmente (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ presto Ⓓ früh ◇ a) Deache le möt se ponô adora y dormî tres döta nöt, restâ ëra solitara tla caverna a scür. Dea ch’‘l mūtt s’ ponō adora e dormī tres dutta noutt, restā ella solitaria t’ la caverna a scūr. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:60 (Badia).

adora (gad., mar., Badia, fod., amp., LD) ↦ adora.

adorà (col., amp.) ↦ adoré1.

adorabel Ⓔ it. adorabile 6 1878 adorabile (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:72)
gad. adorabl Badia adorabl
agg. Ⓜ adorabli, adorabla, adorables
che è degno di adorazione (gad.) Ⓘ adorabile Ⓓ verehrungswürdig ◇ a) y l’inom adorabl de chësc fi é Gejú Crist e l’innom adorabile d’chesc’ Fì è Gesù Cristo DeclaraJM, SantaGenofefa1878:72 (Badia).

adorabl (gad., Badia) ↦ adorabel.

adorar (bra.) ↦ adoré1.

adorbé Ⓔ *EXORBĀRE con cambio di prefisso: AD (EWD 1, 48) 6 1878 addorbi 6 invers. (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:53)
gad. adurbé mar. adurbé Badia adorbè grd. adurbé fas. adorbèr caz. adorbèr bra. adorbir fod. adorbé LD adorbé
v.tr. Ⓜ adourba
privare momentaneamente della vista con l’azione di una luce troppo intensa (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ abbagliare Ⓓ blenden ◇ a) Ince le picé, (dijôra) i dà gonot la somëia a chi früc intossiá, porater cöci, bi, adurbi l’edl, mo porta lapró maratia y la mort In-cie ‘l picciè, (dijōla) i da gonot la someia a chi fruttg’ in-tossià, pur at’r coucci, bi, addorbi l’oud’l, mo porta lapprò marattìa e la mort DeclaraJM, SantaGenofefa1878:53 (Badia).

adorbé (fod., LD) ↦ adorbé.

adorbè (Badia) ↦ adorbé.

adorbèr (fas., caz.) ↦ adorbé.

adorbir (bra.) ↦ adorbé.

adoré1 Ⓔ ADŌRĀRE (EWD 1, 49) 6 1813 adore 1 (RungaudieP, LaStacions1813-1878:90)
gad. adoré mar. adoré Badia adorè grd. aduré fas. adorèr caz. adorèr bra. adorar fod. adoré col. adorà amp. adorà LD adoré
v.tr. Ⓜ adora
prestare culto di adorazione alla divinità (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ adorare Ⓓ anbeten ◇ a) V’adore pra chësta otava Stazion o caro Gejù V’adore pra chasta ottava Stazion o caro Giesu RungaudieP, LaStacions1813-1878:90 (grd.); b) Se sie ben fat vardar n tous, / Che tira i bòzoi contra l vent, / E no ado-rar l Sacrament / L lo dirà El. Ió son curious. Se sie beng fat vardar ‘n touz, / Che tira i botzoi contra ‘l vent, / E no adorar ‘l Sacrament / ‘L lo dirà El. Io song curiouz. BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:252 (bra.); c) Cara mia creatöra, i t’á bele insigné, ch’al é por nos n bun Pere en Cil, n Signur che mirita d’ester adoré Cara mia creatura, i t’ à belle insignè, ch’el è pur nos ‘ng bung Pere in Ceìl, ‘ng Signur ch’merita d’est’r adorè DeclaraJM, SantaGenofefa1878:46 (Badia); d) Al’Incarnato verbo düc crëi y l’adora, / Sun pronti por ël a dé le sanch a vign’ora. All’ In-carnato verbo dütg cráj e l’adora, / Sung pronti per ál a de l’sanc a vign’ora. PescostaC, MëssaPescosta1879:5 (Badia).

adoré (gad., mar., fod., LD) ↦ adoré1.

adoré2 Ⓔ ADOPERĀRE (EWD 1, 49); significato ‘avere bisogno’ calcato sul dt. brauchen (Gsell MM) 6 1763 adorè ‘utor’ (Bartolomei1763-1976:68)
gad. adoré mar. adoré Badia adorè grd. adurvé fas. durèr caz. durèr bra. durar moe. dorar fod. douré col. dorà, duorà amp. dorà LD adoré MdR adorè
v.tr. Ⓜ adora
1 usare, utilizzare (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ adoperare Ⓓ verwenden, benutzen, gebrauchen ◇ a) vosta santa grazia de me schivé da duc i picëi, mascimamënter dai murtei, y da duta la ucajions, che me po tré al picià, y adurvé duc canc i mitli per me schivé vo-sta santa grazia de me schkive da dutg i pitziej, maschima-menter dai mortej, e da dutta la occaschions, che me pò [ 13 ] tre al picià, e adurve dut cant i mitli per me schkive RungaudieP, LaStacions1813-1878:88 (grd.); b) An pò adorè de te’ jënt, sco in vigne lüch, mascima pro i soldas. An pò adorè de tä ĝënt, sco iǹ vigne lüc, mas[ŝ]ima prò i soldas. DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:268 (MdR); c) là no ocore, che s’i caze, / che co vien dorà ra goutes, / oh! aess’ i mas e braze! la no ocore, che s’ i caz̄e, / che co vién dorà ra gòutes, / òh! avés’ i mas e braz̄e! DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:111 (amp.)
2 avere bisogno (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ necessitare Ⓓ brauchen, bedürfen ◇ a) "Onorada raprejentanza vegne a me tor chel stroset, che ades (d’istà) no l durade mia più." "Onorada ra-presentanza vegne a me tor kel stroz̄ét, ke adès (d’ istà) no l durade mia più." BrunelG, TomasKuz1861:1 (bra.); b) La mascèra li servìa de dut che che i durèa, e l temp passèa che no i saea co. La mašera li servia de dut, ke ke i durea e l temp pasea ke no i saea ko. BrunelG, Cianbolpin1866:7 (caz.); c) Ma ‘l é pronto, se i lo dora / El fesc presto a capità. Ma le pronto, se i lo dόra / El fesc presto a capità. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:36 (amp.)
adoré su (gad. DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. DA 1973; DLS 2002, fod. DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ esaurire Ⓓ aufbrauchen ◇ a) Aló che l’é stat, el s’à dat a ogne sort de vic, e en pech temp l’à durà su dut chel che l’aea. Allò che l’è stat, el s’ ha dat a ogni sort de vicc, e in pech temp l’ha durà su dutt chel che l’aèa. SoraperraA, FiProdigoCAZ1841-1986:246 (caz.) ◆ da adoré (gad. V/P 1998, MdR) Ⓘ utile Ⓓ brauchbar ◇ a) imparè tröp, acioch’ ëi sie na ota inte vigne stato che la providënza de Die tost o tert i ćiama, dërt ütili e da adorè impare treup, acćioch’ ëi sie ‘na òta inte vigne stato che la providënza de Die tost o tärd i çhiama, dërt ütili e da adorè DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:268 (MdR).

adoré (gad., mar., LD) ↦ adoré2.

adorè (Badia) ↦ adoré1.

adorè (Badia, MdR) ↦ adoré2.

adorèr (fas., caz.) ↦ adoré1.

ados Ⓔ AD DO(R)SUM (EWD 1, 50) 6 1821 a dos (PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:56)
gad. ados mar. ados Badia ados grd. ados fas. ados fod. ados LD ados
avv.
1 sulle spalle, sulla persona (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ addosso, indosso Ⓓ auf den Leib ◇ a) Ie ulësse na santa viva. / No mé l corp, no mé l os, / Ma che à pel y cërn ados. Ie ulës na santa viva. / No me l korp, no me l’os, / Ma ke a pel i ciërn a dos. PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:56 (grd.)
2 verso o sopra qualcuno, contro (gad. Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, grd. L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, fod. Pz 1989; Ms 2005) Ⓘ addosso Ⓓ auf ◇ a) Chël de os, che é zënza picé, i tires la pröma pera ados ad ëra. Cal de os, che é zanza pitgiö, i tire la prüma péra ados ad alla. HallerJTh, MadalenaBAD1832:154 (Badia); b) Al tolô na bona man de müstl y suiâ jö chël tan ch’al podô i parëis moi dla grota, acio-che al n’i gotass jö ados ala uma amarada. El tolō na bona mang d’must’l e suià jou chel tang ch’el pudō i pareis mōi d’la grōtta, acceocch’ el n’i gottass’ jou adōs alla uma amarada. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:71 (Badia).

ados (gad., mar., Badia, grd., fas., fod., LD) ↦ ados.

adretura (bra.) ↦ adertura.

adulà (amp.) ↦ adulé.

adulé Ⓔ it. adulare 6 1873 adulá (Anonim, Monumento1873:1)
amp. adulà
v.tr. Ⓜ aduleia
lodare eccessivamente per compiacenza, interes-se, ipocrisia e simile; incensare, lusingare (amp.) Ⓘ adulare Ⓓ schmeicheln ◇ a) Ma par i fei un sarvijo / E par i voré adulà; / Ch’el saea preziso, / Ch’el no ‘l podea provà. Ma par i fei un sarviso / E par i vorré adulá; / Chel savea preziso, / Ch’el nol podea prová. Anonim, Monumento1873:1 (amp.).

adulerà (grd.) ↦ adoloré.

adultere Ⓔ it. adulterio ‹  ADULTĒRIUM (EWD 1, 52) 6 1832 adultére (HallerJTh, MadalenaGRD1832:155)
gad. adultere mar. adultere Badia adulterio grd. adultere fas. adulterie bra. adulterie fod. adulterio LD adultere
s.m. Ⓜ adulteri
violazione dell’obbligo di fedeltà coniugale (gad. Ma 1950; P/P 1966; DLS 2002, grd. G 1923; F 2002, fas. DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ adulterio Ⓓ Ehebruch ◇ a) Mo i scrivans y farisei menâ adalerch pro ël na fomena, che fô stada ciatada en adultere; y ai la fajô iló sté amez. Mo i scrivaigns e Fariséi menáa adarlerc pro al na fomena, che foa stada tgiatada in adulterio; e ai la faschóa illó sté amez. HallerJTh, MadalenaBAD1832:154 (mar.); b) Maester! Chësta fëna ie stata drë śën giapeda tl adultere. Möster! chesta fanna ie statta dredeseng tgiapéda in tel adultére. HallerJTh, MadalenaGRD1832:155 (grd.); c) Maester! chesta fémena se l’à troada ades te n adulterie Maester! chesta femena se l’a troáda adess in te un adul-terio. HallerJTh, MadalenaBRA1832:156 (bra.); d) Maestro! chësta fëmena se l’à de chëst momento arclapada nte n adulterio. Maestro! casta famena se l’ha de cast mo-mento arclapada ‘n teng adulterio. HallerJTh, MadalenaFOD1832:160 (fod.).

adultere (gad., mar., grd., LD) ↦ adultere.

adulterie (fas., bra.) ↦ adultere.

adulterio (Badia, fod.) ↦ adultere.

adum Ⓔ AD ŪNUM (EWD 1, 52) 6 1763 portè in adum ‘confero’; pstè in adum ‘contero’; selù [recte: sclù] in adum ‘sepio’ (Bar-tolomei1763-1976:93, 94, 98)
gad. adöm mar. adöm Badia adüm grd. adum fas. adum bra. adun fod. adum † LD adum
avv.
1 in reciproca compagnia e unione (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879, LD DLS 2002) Ⓘ insieme Ⓓ zusammen ◇ a) Y canche chi á aldí cösta cossa, ai s’an jea demez adöm, scomencenn dal plü vedl cina ai ultimi E chan ch’chi ha aldi casta cosa, ai sen schiva demez adum, scomantschang dal plö vedl tging ai ultimi HallerJTh, MadalenaMAR1832:155 (mar.)
2 indica associazione, coesione di più persone o elementi (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879, LD DLS 2002) Ⓘ insieme Ⓓ zusammen ◇ a) Canche l’à udù chësc, à ëila dat dla mans adum y dij: Basta! Càŋchè l’hà udù cëst, hà ëila dàtt d’la màŋs àduŋ y diŝ: Bàŝta! VianUA, FredescSurans1864:197 (grd.); b) Mo recordesse dagnora, che liëis ladin, y no talian, y n sonn ladin mëss avëi les lëtres, spezialmënter i vocai plü adöm p. e. en ceuíra Mo r’cordesse dagnara, ch’lieis la- [ 14 ]

ding, e no taliang, e ‘ng son lading mess avei les lettres, spezialmentr i vocai plou adum p. e. in ceuìra DeclaraJM, SantaGenofefa1878:IV (Badia) ☟ enadum
3 indica compattezza o accumulo (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879, LD DLS 2002) Ⓘ insieme Ⓓ zusammen ◇ a) Y no truep dis do, à abinà l fi plu jëunn dut adum, y se n ie jit n n paesc dalonc Y no truép dis dó, ha abiná el fi plu schoun dut adum, y s’ en joe schit in un pàis da lontsch HallerJTh, FigliolProdigoGRD1832:141 (grd.).

adum (grd., fas., LD) ↦ adum.

adüm (Badia) ↦ adum.

adum † (fod.) ↦ adum.

adun (bra.) ↦ adum.

aduna (grd.) ↦ a una.

aduncue (Badia) ↦ duncue.

adurbé (gad., mar., grd.) ↦ adorbé.

aduré (grd.) ↦ adoré1.

adurvé (grd.) ↦ adoré2.

(amp.) ↦ avei.

aer (fas., caz., bra., moe.) ↦ avei.

af (bra., col.) ↦ eva.

afacendé Ⓔ it. affacendarsi 6 1878 s’affacendè (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:7)
gad. afacendé mar. afacendé Badia afacendè fod. afacendé
v.tr. Ⓜ afacendeia
dare da fare a qualcuno, occupare qualcuno (gad., fod.) Ⓘ affaccendare Ⓓ beschäftigen
p.p. come agg. Ⓜ afacendés, afacendeda, afacendedes
che è veramente (o si finge) molto occupato; indaf-farato (gad. P/P 1966; V/P 1998, fod. Pe 1973; P/M 1985) Ⓘ affacendato Ⓓ viel beschäftigt ◇ a) Tra chësc tëmp êra afacendada ad abiné sö por l’invern poms y përs sal-vari Tra chesc’ temp ēla affaccendada ad abbinè sou pur l’ingvēr pom e per selvari DeclaraJM, SantaGenofefa1878:54 (Badia)
se afacendé (gad.) Ⓘ affaccendarsi Ⓓ sich zu schaffen machen ◇ a) che a chi tëmps n’i êl nia massa stlet ales prinzipësses, s’afacendé ’cër frogoré. chè a chi temp n’i ēle nia massa stlett alles prinzipesses, s’ affacendè cear fro-gorè DeclaraJM, SantaGenofefa1878:7 (Badia).

afacendé (gad., mar., fod.) ↦ afacendé.

afacendè (Badia) ↦ afacendé.

afamé (gad.) ↦ arfamé.

afamè (Badia) ↦ arfamè.

afar Ⓔ it. affare (EWD 3, 182) 6 1844 afare pl. (DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:111)
gad. afar mar. afare Badia afare grd. afar fas. afar fod. afar amp. afar LD afar
s.m. Ⓜ afars
faccenda, questione di una certa importanza (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ affare Ⓓ Angelegenheit ◇ a) ma parbìo sun zerte afare / no me fido de tocià ma parbìo sun z̄èrte afare / no me fido de tocià DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:111 (amp.); b) Tante i disc che el matrimonio / ‘L é un afar ben inbroià Tante i disc che el matrimonio / L’e un’ afar ben’ imbroià DegasperF, ZambelliMichelli1872-1973:12 (amp.); c) Sc’ al se resta ciamó val’ comando, o zënza val’ da me confidé, de-scurime döt, acioche üsc afars ascognüs, ne vëgnes sopo-lis S’ el sè resta ciamò val comando, o zenza val da me con-fidè, descurimme dutt, acceocche ousc’ affari scognūs, nè vegne sopolīs DeclaraJM, SantaGenofefa1878:21 (Badia); d) porcí che la lëtra de chësc ê tan plëna de baujies fines y furbes, le postier por chësc afar n gabolun tan marizius, y confermâ döt cun na sinzirité tan da ingiané, ch’al á ba-sté a svercé deplëgn le conte purcicche la lettra d’chesc’ ē tang plena d’baujīs fines e furbes, ‘l postier pur chesc’ af-fare ‘ng cabulung tang mariziùs, e confermā dutt cuna sin-zeritè tang da ingiannè, ch’el à bastè a sverceiè d’plengn’ l’conte DeclaraJM, SantaGenofefa1878:81 (Badia).

afar (gad., grd., fas., fod., amp., LD) ↦ afar.

afare (mar., Badia) ↦ afar.

afat Ⓔ it. affatto 6 1833 affat (DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:265)
gad. afat Badia afat MdR afat
avv.
in tutto e per tutto, interamente (gad., MdR) Ⓘ affatto Ⓓ gänzlich ◇ a) Ël fugirà e schiverà inće tütes les ocajiuns, olà che les matades e i ri vic rëgna e olach’ en se desmëntia afat d’Idie. Ël fugirà e schiverà inçhié tüttes les occaŝiuǹs, olà che les mattades e i ri viẑ régna e olà ch’eǹ se desmëntia affat d’Iddie. DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:265 (MdR); b) mo apëna varí ál damané y ciafé urlaub dal re, porcí che i Mori ê afat desterminá, y ne fajô plü pora mo appena varì àle damanè e ceaffè ur-laub dal rè, purcicche i Mori ē affatto desterminà, e nè, fajō plou pora DeclaraJM, SantaGenofefa1878:82 (Badia).

afat (gad., Badia, MdR) ↦ afat.

afermé Ⓔ it. affermare ‹ AFFIRMĀRE (EWD 1, 55) 6 1878 affermè (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:57)
gad. afermé mar. afermé Badia afermè grd. afermé fas. afermèr fod. afermé LD afermé
v.tr. Ⓜ afermeia
dichiarare esplicitamente (gad. Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ affermare Ⓓ behaupten ◇ a) Bëgn vëi ch’i podess afermé, ch’i sun stada sforzada a le dé por tëma dala mort Ben vei ch’i pudess’ affermè, ch’i sung sta-da sforzada al dè pur tema dalla mort DeclaraJM, SantaGenofefa1878:57 (Badia).

afermé (gad., mar., grd., fod., LD) ↦ afermé.

afermè (Badia) ↦ afermé.

afermèr (fas.) ↦ afermé.

afezion Ⓔ it. affezione ‹ AFFECTIŌ (EWD 1, 55) 6 1878 affeziung (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:92)
gad. afeziun Badia afeziun grd. afezion fas. afezion fod. afezion LD afezion
s.f. Ⓜ afezions
disposizione dell’animo (gad. P/P 1966; DLS 2002, grd. DLS 2002, fas. R 1914/99; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ affezione Ⓓ Zuneigung ◇ a) Genofefa i ciara dunca cun na graziosité y afeziun angelica Genofefa i ciara dunca cuna graziosità e affeziung angelica DeclaraJM, SantaGenofefa1878:92 (Badia).

afezion (grd., fas., fod., LD) ↦ afezion.

afeziun (gad., Badia) ↦ afezion.

afinché Ⓔ it. affinché 6 1878 affinch’ (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:59)
gad. afinché Badia afinché grd. afinché
congiunz.
allo scopo di, al fine di (gad., grd.) Ⓘ affinché Ⓓ damit, auf dass ◇ a) afinch’ al ne mances da bëre, nosta fontana sarëna ne dlacia mai affinch’ el nè mancie da beire, nosta fontana serena nè dlaccea mai DeclaraJM, SantaGenofefa1878:59 (Badia); b) Muessa unì da tëmp n tëmp sëura de vo dis tëurbli, sfertunes y dulëures, afinché deventëi- [ 15 ] se bona jënt. múesa̤ uní da̤ ta̤mp n ta̤mp sóura̤ dę vo dis tóurdli, šfę̆rtúnęs i dulóuręs, a̤fíŋ kę dęvęntáiz-ę bǫ́na̤ ža̤nt. RifesserJB, SurëdlPlueia1879:108 (grd.).

afinché (gad., Badia, grd.) ↦ afinché.

aflit Ⓔ it. afflitto 6 1878 afflitissima f. elat. (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:17)
gad. aflit Badia aflit
agg. Ⓜ aflic, aflita, aflites
visibilmente addolorato, abbattuto, affranto (gad.) Ⓘ afflitto Ⓓ betrübt ◇ a) Do chëstes parores plënes de pasciun, sciöch’ ares ne podô gní atramënter dal fanti-namënt de na uma aflitiscima, alzera i edli al Cil Dō che-stes parores, plenes de passiung, sceoucch’ elles nè pudō gnì atrament’r dal fantinament de na uma afflitissima, alze-la i oudli al Ceìl DeclaraJM, SantaGenofefa1878:17 (Badia).

aflit (gad., Badia) ↦ aflit.

aflizion Ⓔ it. afflizione ‹ AFFLICTIO 6 1838 affliziung (AgreiterT, ConLizonza1838-1967:134)
gad. afliziun mar. afliziun Badia afliziun fas. aflizion fod. aflizion LD aflizion
s.f. Ⓜ aflizions
stato di tristezza, di prostrazione, di pena (gad. V/P 1998; DLS 2002, fas. DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ afflizione Ⓓ Betrübnis ◇ a) No spetede al monn / Da ciafé confort, consolaziun, / Mo sperede en Dio y so sant ennom / Gnará en aiüt te vigne afliziun. No spötödö al mon / Da tschafö congfort - consolaziung / Mo spörödö ‘ng Dio i so sant ng Nom / Gnarà ‘ng najut tö vi-gnö affliziung. AgreiterT, ConLizonza1838-1967:134 (mar.); b) En verité, sot a afliziuns granes y pesoces s’ascognel gran grazies y fortünes In veritè, sott a affliziungs granes e psoccies s’ascognel grang grazies e fortunes DeclaraJM, SantaGenofefa1878:15 (Badia); c) Chësc le miú che te pos fá, en verité, a ci jova afliziun y crusc? Chesc’ ‘l m’iŭ ch’t’ pos fa, in veritè, a ci jova affliziung e crusc’? DeclaraJM, SantaGenofefa1878:22 (Badia).

aflizion (fas., fod., LD) ↦ aflizion.

afliziun (gad., mar., Badia) ↦ aflizion.

afolé Ⓔ it. affollato 6 1878 affolada f. (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:105)
gad. afolé Badia afolè
agg. Ⓜ afolé, afoleda, afoledes
raccolto in folla, ammassato (gad.) Ⓘ affollato Ⓓ zusammengedrängt ◇ a) le popul s’â abiné a la receve zënza ch’al foss sté solezité da valgügn; la popolaziun ê zënza numer afolada ‘l popol s’ ā abbinè alla r’ceve zenza ch’el foss’ ste sollezitè da valgungn; la popolaziung ē zenza nu-mero affolada DeclaraJM, SantaGenofefa1878:105 (Badia).

afolé (gad.) ↦ afolé.

afolè (Badia) ↦ afolé.

afront Ⓔ it. affronto 6 1875 affront (RifesserJB, DecameronIXBRA1875:649)
gad. afrunt Badia afront grd. afront fas. afront bra. afront fod. afront amp. afronto LD afront
s.m. Ⓜ afronc
atto o parola che offende (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; DLS 2002, grd. A 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879, LD DLS 2002) Ⓘ affronto Ⓓ Beleidigung ◇ a) coscì che ogneun che aea valch ramarech, lo sfogaa con i far valch afront, o dejonor coššicchè ognun chö aęa valc rammarec, lo̬ sfo̬gaa co̱ i far valc af-front, o̬ diso̬no̬r RifesserJB, DecameronIXBRA1875:649 (bra.).

afront (Badia, grd., fas., bra., fod., LD) ↦ afront.

afronto (amp.) ↦ afront.

afrunt (gad.) ↦ afront.

aga (bra., amp.) ↦ ega.

Agabona 6 1852 Agabona (ZardiniB, Rudiferia1852:1)
amp. Agabona
topon.
frazione del comune di cortina d’ampezzo (amp.) Ⓘ Acquabona Ⓓ Acquabona ◇ a) Tolé dute el goto in man, / D’Agabona infin a Ciae / Craion: Viva el nosc pioan! Tolè dute el goto in man, / D’Agabona infin a C’iave / Crajòn: Viva el nosc’ Piovan! ZardiniB, Rudiferia1852:1 (amp.); b) I foreste da Fiames, d’Agabona / i vien a grun, da Fede-ra e da Valbona I foreste da Fiammes d’Agabona / Ièn a grun, da Federa e da Valbona DegasperF, AgostinoCostantini1860:1 (amp.).

Agabona (amp.) ↦ Agabona.

agacia (gad., mar., Badia) ↦ gacia.

agegher (caz.) ↦ liegher.

Aghé 6 1812 Agai (GiulianiGB, Gespräch1812-2014:57)
fas. Aghé bra. Aghé
topon.
vasta estensione boschiva a monte di gries e cana-zei, compresa tra il ruf de soracrepa e il sas d’ar-bacia (fas.) Ⓘ Agai Ⓓ Agai ◇ a) Chi dotrei leuzic i é ju de Aghé. I basalc i aon troé te Duron Chi dò trei Leuzitg i è schù de Agai. I Bassaltg i on troe te Durong GiulianiGB, Gespräch1812-2014:57 (bra.).

Aghé (fas., bra.) ↦ Aghé.

agio Ⓔ it. aggio 6 1870 agio (AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431)
col. agio
s.m. sg.
percentuale riconosciuta agli esattori che riscuo-tono per conto di enti pubblici (col.) Ⓘ aggio Ⓓ Agio ◇ a) Compré ades biava, forment, sorech in Agort, paghé dazio a Caprile e in Colaz, calcolé l agio. Ci ve resta a la fin? Comprè adess biava, forment, sorec in Agord, paghè dazio a Caprile e in Collaz, calcolè l’agio. Ĉi ve resta alla fin? AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.).

agio (col.) ↦ agio.

agiunge (amp.) ↦ ajonje.

agnel Ⓔ AGNELLUS (EWD 1, 59) 6 1763 agnel ‘agnus’; poel d’agnel ‘vellus’ (Bartolomei1763-1976:68, 93)
gad. agnel mar. agnel Badia agnel grd. aniel fas. agnel caz. agnel fod. agnel amp. agnel LD agnel
s.m. Ⓜ agniei
1 il nato della pecora (gad. B 1763; A 1879; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; G 1923; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; G 1923; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ agnello Ⓓ Lamm ◇ a) cogne ence vardèr che l’ègua no me leve i agnìe kogne enče vardèr, ke l’ègua no me leve i agnie BrunelG, Cianbolpin1866:5 (caz.)
2 nel nuovo testamento, simbolo di cristo (gad.) Ⓘ agnello, agnello di Dio Ⓓ Lamm, Lamm Gottes ◇ a) Junde al past, che l’Agnel nes dá Iunde al Past, ch’l’Agnell nes dà DeclaraJM, MëssaFreinademez1875:1 (Badia); b) Tl sënn ne fá y ne dí mai val’, ch’al sará por solit mal fat y mal dit, y t’aras da te pentí; mo desfrëidel denant col sanch dl divin agnel Gejú Crist, che degor dala crusc. T’l senn nè fà e nè dì mai val, ch’el sarà pur solito mal fatt e mal ditt, e t’ arràs da te pentì; mo sfreid’l denant col sanc d’l divin agnell Gesù Cristo, che d’gorr dalla crusc’. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:89 (Badia)
agnel de Die (grd. F 2002) Ⓘ agnello di Dio Ⓓ Lamm Gottes ◇ a) Ël ova na gran biescia / Sciche n bagot da Tieja, / Y po l aniel de Die, / chësc seste miec che [ 16 ] ie. El ova na gran biesha / She ke n bagot da Tieſha, / I po l aniel de Die, / Këst seste miec ke je. PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:62 (grd.).

agnel (gad., mar., Badia, fas., caz., fod., amp., LD) ↦

agnel.

agnere (amp.) ↦ inier.

agnó Ⓔ AD IN UBI, REW 9028 (Q/K/F 1982:3) 6 1860 agnò (DegasperF, AgostinoCostantini1860:1)
amp. agnó, aneó
avv.
1 in quale luogo (in frasi interrogative ed esclamative) (amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002) Ⓘ dove Ⓓ wohin, wo ◇ a) Un pioan come chesto agnó in ciatao, / Coscì umil, coscì bon e tanto brao? Un Pio-van come chesto agnò in ciatao, / così umil, così bon e tàn-to brao? DegasperF, AgostinoCostantini1860:1 (amp.)
2 nel luogo in cui (amp. Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002) Ⓘ dove Ⓓ wo ◇ a) E agnó el pretende, / I disc, anche doa otes, / El pagamento, s’intende, / Par zerta so fotes. E agnó el pretende, / I disc, anche doa óttes, / El pagamento, s’ intende, / Par certa só fottes. Anonim, Monumento1873:4 (amp.)
3 in nessun luogo, in nessun posto (amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002) Ⓘ da nessuna parte Ⓓ nirgends, nirgendwo ◇ a) T’as doi oce tanto biei… / i é lujentes come el fó… / no se ciata i so fardiei / ca in Anpe-zo, ne aneó. T’ as doi ocie tanto biei… / ie lugentes come el fò… / no se ciata i so fardiei / ca in Ampezo, ne a neò. DegasperF, ARaMeNoiza1860*-1975:109 (amp.)
agnó che (amp. Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002) Ⓘ dove Ⓓ wo, wohin ◇ a) Chel famośo paes ‘l é donca chesto / agnó che nasce tanta braa śente? Chel famoso paeš l’é donca chesto / agnò che nasce tanta brava zente? DegasperF, TenpeAdes1862-1974:474 (amp.); b) Ma che śone agnó che voron, / Come zertes anpezanes / Una meo no ghin ciaton. Ma che zone agnò che voron, / Come zertes Ampezzanes / Una meo no ghin ciatòn. Anonim, TosesCortina1873-1938:30 (amp.).

agnó (amp.) ↦ agnó.

Agort (gad.) ↦ Egort.

Agostin 6 1860 Agostino (DegasperF, AgostinoCostantini1860:1)
gad. Agostin mar. Gostin grd. Gustin fas. Gostin bra. Gostin amp. Agostin
antrop.
(gad. V/P 1998, grd. F 2002, fas. R 1914/99, amp.) Ⓘ Agostino Ⓓ Augustin ◇ a) I vosc pize pì grei menà par man, / Ch’i conosce anche lore el nosc pioan, / Insegnai d’Ago-stino a dì su el gnon, / cuanto ‘l é bon I vosc pize pì grei menà par man, / Ch’i conosce anche lore el nosc Piovan, / Insegnai d’Agostino a dì su el gnon, / Quanto l’è bon DegasperF, AgostinoCostantini1860:1 (amp.).

Agostin (gad., amp.) ↦ Agostin.

agramé Ⓔ deriv. di gram (EWD 3, 419) 6 1878 s’aggramai 6 imperf. (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:75)
gad. agramé Badia agramè grd. agramé
v.rifl. Ⓜ s’agrameia
se agramé stare in pensiero, in ansia (gad. P/P 1966, grd. L 1933; Ma 1953; F 2002) Ⓘ temere, preoccuparsi Ⓓ verzagen, bangen ◇ a) canch’al dijô de messëi jí al Cil por odëi so Pere, s’agramâi düc; mo ël i consolâ cang, ch’el dijō, d’m’ssei jì al Ceìl pur udei so Pere, s’ aggramai duttg’; mo El i consolā DeclaraJM, SantaGenofefa1878:75 (Badia).

agramé (gad., grd.) ↦ agramé.

agramè (Badia) ↦ agramé.

agravà (amp.) ↦ agravé.

agravar (bra.) ↦ agravé.

agravé Ⓔ it. aggravare ‹ AGGRAVĀRE (EWD 1, 61) 6 1878 aggravè (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:24)
gad. agravé Badia agravè grd. agravé fas. agravèr bra. agravar, gravar fod. agravé amp. agravà LD agravé
v.tr. Ⓜ agrava
1 rendere più grave, pesante, fastidioso o doloroso ciò che è già tale (gad. P/P 1966; DLS 2002, grd. L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ aggravare, gravare Ⓓ belasten, erschweren ◇ a) O beac (dijôra cun n sospir) beac chi, che pó vire en compagnia, en con-versaziun, y comuniché ad atri sües crusc y ligrëzes! co-tan mac, chi che ne sá aprijé n te bëgn, y i agravëia ciamó la vita ai atri. O beati (dijōla cunung sospire) beati chi, che po vire in compagnìa, in conversaziung, e comunichè ad atri suus crusc’ e ligrezzes! cutang mattg’, chicche nè sa apprijè ‘ng te bengn’, e i aggraveia ciamò la vita ai atri. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:38 (Badia); b) Trö’ manco mal soporté vigni desgrazia, che s’agravé la propria cosciënza. Trou manco mal sopportè vigne desgrazia, che s’ aggravè la propria coscienza. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:57 (Badia)
2 sottoporre a tassa o imposta (gad. A 1879; Ma 1950; DLS 2002, grd. A 1879; DLS 2002, fas. R 1914/99; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; DLS 2002, amp. A 1879, LD DLS 2002) Ⓘ tassare, opprimere Ⓓ besteuern, belasten ◇ a) Sideste bun cun düc tü sudic, n’i agravé massa, dái iudi-zi iüsć Sīste bung cung duttg’ tu sudditi, n’i aggravè maſsa, dài giudizi giustg’ DeclaraJM, SantaGenofefa1878:24 (Badia).

agravé (gad., grd., fod., LD) ↦ agravé.

agravè (Badia) ↦ agravé.

agravèr (fas.) ↦ agravé.

agua (bra., moe.) ↦ eguia.

aguzé Ⓔ *ACŪTIĀRE (EWD 1, 63) 6 1763 agotzè ‘acuo’ (Bartolomei1763-1976:68)
gad. aguzé mar. agüzé grd. aguzé fas. guzèr bra. guzar moe. guzar fod. guzé col. guzà amp. guzà LD aguzé
v.tr. Ⓜ aguza
rendere tagliente una lama; rendere aguzzo, appun-tito (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013;, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ affilare, aguzzare Ⓓ wetzen, schärfen, schleifen ◇ a) Ch’i se bete ‘l cuor in pasc, / ch’i se nete pu ra bocia, / ch’i no guze i marzelasc, / parché a lore no ghin tocia. Ch’i se bete ‘l cuór in pasc, / ch’i se nete pu ra bocia, / ch’i no guz̄e i marz̄elàsc, / parché a lore no gh’in tocia. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:113 (amp.).

aguzé (gad., Badia, grd., LD) ↦ aguzé.

agüzé (mar.) ↦ aguzé.

ah Ⓔ ĀH (EWD 1, 64) 6 1833 ah (DeRüM, InciamòInteLet1833-1995:247)
gad. ah mar. ah Badia ah grd. ah fas. ah bra. ah fod. ah amp. ah LD ah MdR ah
interiez.
esprime, secondo i casi e l’intonazione della voce, diversi sentimenti o stati d’animo (gad. A 1879; P/P 1966; V/P 1998, grd. A 1879; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; DLS 2002, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ ah Ⓓ ach ◇ a) Ah vos sëis inćiamò inte let, toco de frat. Ah vos sëis inçhiamò inte lett, tocco de frad. DeRüM, InciamòInteLet1833-1995:247 (MdR); b) ah! voi toi su, e śirei da el e [ 17 ] direi: Pare, ió éi ofendù Dio e anche vos, no son pì de-gno, che me ciamade vosc fiol ah! vòi toi sù, e zirei da el e direi: Pare, iò hei offendù Dio e anche vos, no son pi degno, che me ciamade vos fiol ConstantiniM, FiProdigoAMP1841-1986:255 (amp.); c) Ah! śon pu daos ra zapores / Del nosc vecio santo, e ‘l diou, / Lascia pu ch’el ten-de trapores / Ch’el no vien mai pì da un ciou. Ah! zon pu davòs ’a zapores / Del nosc’ vec’io santo, e ‘l diau, / Las-sa pu ch’el tende trapores / Ch’el no en mai pi da un c’iau. ZardiniB, Rudiferia1852:1 (amp.); a) A. Na, ló no jon perché l’é l vin ciar e trist. B. Ah! L’é istesc. A. Na lo no schon per-chö lö l’ving tschar ö trist. B. A! Lö listös. ZacchiaGB, DescorsFascegn1858*:2 (bra.); e) Canche chësc l à udù, criva ël de l cunsulé dijan: Ah, cumpere, ncuei me per, che no stajëis nia mel; ëis bona ciera, y sëis bel cueciun! Càŋchè chëst l’hà udù, criva ël del cunsolè dis̄àŋ: Ah, cumpère ën-coi më pèr, che no stas̄ëis nia mèl; ëis bòna ciöra, y sëis böllcuecen! VianUA, JanAmalà1864:200 (grd.); f) "Fi", i diji, "ara sides cun te, al vëgnes cun te le tesur plü prezius de nosc cör, de te veramënter dëgn! Ah, porti amur, y fá impara da Pere y Uma". "Fì", i diji, "ella sii cung tē, el ve-gne cung tè ‘l tesoro plou prezioso de nosc’ cour, de tè vera-mentr degno! Ah, porti amur, e fa impara da Pere e Uma". DeclaraJM, SantaGenofefa1878:4 (Badia).

ah (gad., mar., Badia, grd., fas., bra., fod., amp., LD, MdR) ↦ ah.

aha Ⓔ dt. aha 6 1838 aha (AgreiterT, ConLizonza1838-1967:130)
gad. aha mar. aha bra. aa
interiez.
indica che si ha compreso qualcosa (gad., bra. R 1914/99) Ⓘ ah Ⓓ aha ◇ a) Aha, mo ponsâi iu, / Cösc sará pa mio fre Jan / Co vá pa por cösc tru, / Por chë strada da zacan! Aha mo pungsai iú / Cösch sarapa mio Frö Schang! / Co vapa por chōsch trú, / Por che strada da zacang. AgreiterT, ConLizonza1838-1967:130 (mar.).

aha (gad., mar.) ↦ aha.

ahi (Badia) ↦ ai2.

ahimé Ⓔ it. ahimé 6 1878 ahimè (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:55)
gad. ahimé Badia ahimè
interiez.
esprime dispiacere, rimpianto, rammarico, pentimen-to (Badia) Ⓘ ahimé Ⓓ o weh, ach ◇ a) Ahimé (sospirâra te so cör), sc’ i podess pö ma avëi na aodla y n stlop de fi! Ahimè, (sospirāla te so cour) s’ i pudess’ pouma avei na odla e ‘ng stlōpp d’fì! DeclaraJM, SantaGenofefa1878:55 (Badia).

ahimé (gad.) ↦ ahimé.

ahimè (Badia) ↦ ahimé.

ahta Ⓔ dt. Acht (Lardschneider 1933:2) 6 1828 achta (PlonerM, VedlMut1828-1997:347)
grd. ahta, arta
s.f. sg.
intensa concentrazione fisica e mentale intorno a un determinato oggetto (grd. L 1933; F 2002) Ⓘ attenzione, ascolto Ⓓ Aufmerksamkeit, Beachtung
dé ahta (grd. L 1933; F 2002) Ⓘ prestare attenzione Ⓓ achtgeben ◇ a) Cëla vé, Jan da Raineles / N’i dà ahta ala beles Ciêla ve, Jean da Rainœlles / Ni da achta alla bœlles PlonerM, VedlMut1828-1997:347 (grd.).

ahta (grd.) ↦ ahta.

ai Ⓔ it. ahi 6 1878 ahi (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:91)
gad. ai mar. ai Badia ai, ahi fas. ai fod. ahi
interiez.
esprime dolore o rammarico improvviso (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, fas. R 1914/99; DILF 2013, fod. Ms 2005) Ⓘ ahi Ⓓ au ◇ a) Ahi! (scraiel, cun usc döt apascionada) tö t’es l’anima de mia defunta sposa; y porcí vëgneste ciamó a me recordé mia colpa? Ahi! (scra-iel, cung usc’ dutt’ appassionada) tou t’es l’anima d’mia d’fonta sposa; e purcì vegneste ciamò a mè recordè mia colpa? DeclaraJM, SantaGenofefa1878:91 (Badia).

ai (gad., mar., Badia, fas.) ↦ ai.

(amp.) ↦ éi.

aica Ⓔ dt. Eiche 6 1878 aica (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:61)
Badia aica
s.f. Ⓜ aiches
albero a foglie decidue appartenente alla famiglia delle fagacee (quercus robur l.) (Badia) Ⓘ quercia Ⓓ Eiche ☝ rover.
lëgn d’aica (Badia) Ⓘ quercia Ⓓ Eiche ◇ a) La munt y la val ê cuertes de na novera tan alta, che les rames plü stersces di lëgns d’aica y de pëc se rumpî sot al pëis. La munt e la val ē cuertes de na nevera tang alta, che les rames plou stersces di lengn’s d’aica e d’pecc’ se rompia soutt’ al apeis. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:61 (Badia).

aica (Badia) ↦ aica.

aidar (moe.) ↦ daidé.

aiegher (fas.) ↦ liegher.

aiegrìa (fas., caz.) ↦ alegria.

aigner (moe.) ↦ igner.

ailò Ⓔ comp. di a + ilò (EWD 4, 23) 6 1832 alló (HallerJTh, FigliolProdigoCAZ1832:144)
gad. ailò Badia ailò fas. aló caz. aló bra. aló moe. aló
avv.
lì, in quel luogo (gad. Ma 1950; P/P 1966, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013) Ⓘ colà, là Ⓓ dort ◇ a) E dò no tropes dis dapò, che l’à abù sturtà dut ensema, l’é se n jit en n paìsc lontan, e aló l’à magnà duta la sia facoltà con viver melamenter. E do no tropes di dapó, che l’a abú sturtá dut insema, l’e s’ inshid in un paish lon-tan, e alló l’a magná duta la sia facoltá con viver mela-mente. HallerJTh, FigliolProdigoCAZ1832:144 (caz.); b) Aló ogneun se à fermà / Ogneun dassen l’à scutà Alò ognùn se ha fermà / Ognùn da seng l ha skutà BrunelG, MusciatSalin1845:9 (bra.); c) Dapò lasciame pur vegnir con vo, che volesse coscì ence gé jir aló Dapò lasame pur vegnir kon vo, ke volesi koši enče ğe ʒ̉ir aló BrunelG, Cianbolpin1866:19 (caz.).

ailò (gad., Badia) ↦ ailò.

aimaria Ⓔ AVĒ MARĪA (EWD 1, 67) 6 1858 aimaría (PescostaC, OrcoIocl1858-1994:235)
gad. aimaria mar. anmaria Badia aimaria grd. anmaria fas. aimarìa bra. aimarìa fod. aimaria col. aimarie amp. aimaria LD aimaria
s.f. Ⓜ aimaries
suono delle campane all’alba e specialmente al tra-monto (gad. P/P 1966; V/P 1998, grd. G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, amp. C 1986) Ⓘ avemaria Ⓓ Abendläuten, Ave-Maria -Läuten ◇ a) Vá do furnel a sorví sëgn tüa fia / y státun pro d’ëra fin al sonn dl’ Aimaria! Va dô fornel a servî śëgn tüa fia / y státen pro d’ëla fin al sonn dl’ aimaría! PescostaC, OrcoIocl1858-1994:235 (Badia); b) Infati i ge à dat infin l’Aimarìa, e i l’à lascià ló più mort che vif. Infatti i gö a dat infing l’ai Maria, e il la lassà lô piu môrt chö vif. ZacchiaGB, ContieFasciane1858*:2 (bra.); c) Ala pröma alba, al soné l’Aimaria / Al fô n spavënt coch’ i crëps rondenî! Alla prüm’ alba, al sonè l’Aimaria / Al fova ung spavaint cò ch’i crapp rendenía! PescostaC, MëssaPescosta1879:5 (Badia).

aimaria (gad., Badia, fod., amp., LD) ↦ aimaria.

aimarìa (fas., bra.) ↦ aimaria.

aimarie (col.) ↦ aimaria. [ 18 ]

ainsciüda (Badia) ↦ aisciuda.

ainsuda (col.) ↦ aisciuda.

aisciöda (gad., mar.) ↦ aisciuda.

aisciuda Ⓔ *EXIŪTA (da EXĪRE) (EWD 1, 68) 6 1763 dadantschuda ‘ver’ (Bartolomei1763-1976:76)
gad. aisciöda mar. aisciöda Badia ainsciüda grd. ansciuda fas. aisciuda caz. aisciuda fod. aisciuda col. ainsuda amp. aisciuda, ousciuda, ausciuda LD aisciuda
s.f. Ⓜ aisciudes
la prima stagione dell’anno nell’emisfero boreale (gad. B 1763; A 1879; A 1895; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; G 1923; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; G 1923; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ primavera Ⓓ Frühling ◇ a) Zacan l’é vegnù d’aisciuda ence en chel an, che la neif se n jìa Zacán l’è vegnù da išuda enče n kel an, ke la neif se nʒia BrunelG, Cianbolpin1866:1 (caz.); b) E par riguardo a ra taies / Ch’i à vendù st’aisciuda? E par riguardo ara taes / Ch’i á vendù stai-sciuda? Anonim, Monumento1873:3 (amp.); c) L’aisciöda y l’isté é passá inanter chëstes ligrëzes inozëntes L’ainsceu-da e l’istè è passà inant’r chestes ligrezzes innozentes DeclaraJM, SantaGenofefa1878:53 (Badia).

aisciuda (fas., caz., fod., amp., LD) ↦ aisciuda.

aiut Ⓔ it. aiuto (EWD 1, 70) 6 1632 aiut (Proclama1632-1991:160)
gad. aiüt mar. aiüt Badia aiüt grd. aiut fas. aiut fod. aiut amp. aiuto LD aiut MdR aiüt
s.m. Ⓜ aiuc
intervento in favore di chi ha bisogno (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1950; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ aiuto Ⓓ Hilfe, Beistand ◇ a) Die debe si aiut, / Che l vive mo drët giut. Die debe si aiut, Ke l vive mo drët giut. PlonerM, CuraziansBula1828-1915:64 (grd.); b) Inte chëst cajo pòn ester sigüsc, che Domenedie aiüta, ël che é dagnora aparećé a dè aiüt a tüć i prosc e da bëin Inte quëst caŝo pon estr sigüŝ, che Domenedie ajüta, ël che é dagnóra apparecçhié a dè ajüt a tütg i proŝ e da bëiǹ DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:269 (MdR); c) Cola grazia y col aiüt / De Chël Bun Dio co ví dagnora, / Viarunse desco denant nos düc, / Ince en pesc cola bona nora. Colla grazia i collajüt / Dö chel bung Dio co vi dagnora / Viarungsö desco dönang nos dütg / Ingiö ‘ng pösch colla bona norra. AgreiterT, ConLizonza1838-1967:132 (mar.); d) Le Signur Idî é cun düc bun; / cun so aiüt é döt sann y intun: / i vicí por aria, i romuns te tera, / i pësc dl mer y ciaussa y polam L’Signur Idî é con düć bun; / con so aiüt é düt sann y intun: / i vicí per aria, i romuns te tera, / i pësc dl mer y ćiaussa y polam PescostaC, BonesEghes1858-1994:227 (Badia); e) Mo cun festa al Cil intier, / Y en aiüt a chi, che le chir Mo cung festa al Ceil intir, / E in aiut a chi, che ‘l chir. DeclaraJM, MëssaFreinademez1875:1 (Badia); f) Die s’ à servì de vosta usc per me salvé. Bën ëis vo cherdà, ma l aiut ie mpo unì da Die. díe s’a sę̆rví dę vǫ́šta̤ uš pę̆r mę sa̤lvę́. ba̤ŋ áis vo kę̆rdá, ma̤ l a̤iút íe mpǫ uní da̤ díe. RifesserJB, Tëune1879:108 (grd.).

aiut (grd., fas., fod., LD) ↦ aiut.

aiüt (gad., mar., Badia, MdR) ↦ aiut.

aiutà (amp.) ↦ aiuté.

aiuté Ⓔ it. aiutare ‹ ADIŪTĀRE (EWD 1, 69) 6 1833 aiüte 3 cong. pres. (DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:265)
gad. aiuté mar. aiuté Badia aiuté grd. aiuté fas. aiutèr fod. aiuté amp. aiutà MdR aiüté
v.tr. Ⓜ aiuta
intervenire in favore di chi ne ha bisogno (usato specialmente in riferimento a dio) (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966, grd. A 1879, fas. A 1879, fod. A 1879, amp. A 1879, MdR) Ⓘ aiutare, assistere Ⓓ helfen, beistehen ◇ a) mascima, sc’ ël prëia Domenedie vigne dé, ch’ël l’aiüte masŝima, ŝ’ ël prëya Domenedie vigne dé, ch’ël l’ajüte DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:265 (MdR); b) Inte chëst cajo pòn ester sigüsc, che Domenedie aiüta Inte quëst caŝo pon estr sigüŝ, che Domenedie ajüta DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:269 (MdR); c) Confida en Dio dagnora plü, / Al t’aiüta encö y ince doman / Al t’aiütará dagnora plü. Confida in Dio dagnora plü, / Al tajuta ‘ng cō e ingiö domang / Al tajutarà dagnora plü. AgreiterT, ConLizonza1838-1967:132 (mar.); d) Sce t’esses gorné n pü’ miec chë müta / col aiüt de Dî che ion nes aiüta, / ne n’esste odü l’Orco Sce t’esses gornè n pü mic chëla müta / col aiüt de Dî che gën nes aiüta, / ne n’esste odü l’Orco PescostaC, OrcoIocl1858-1994:235 (Badia); e) E par fei pì presto / Come anche r’ é stada; / Parché a segnà el resto / Aea aiutà r’ aga. E par fei pí presto / Come anche r’ é stada; / Par-ché a segná el resto / Avea ajutá r’ aga. Anonim, Monumento1873:3 (amp.); f) E ‘l é zerto Chel dessora / Che ‘l aiuta senpre i boi / Śà, saé, v’éi dito ancora / Che el Signor, ‘l à acaro i suoi! È le zerto chel desòra / Chel’ aiuta sempre i boi / Sà, saè, vei dito ancora / Che el Signor, là accaro i suoi! Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:19 (amp.); g) iö ne manciará ince da sëgn inant ad aiuté ostes families iou nè manciarà incie da ſengn’ inant ad aiutè ostes fami-lies DeclaraJM, SantaGenofefa1878:105 (Badia)
judé.

aiuté (gad., mar., Badia, grd., fod.) ↦ aiuté.

aiüté (MdR) ↦ aiuté.

aiutèr (fas.) ↦ aiuté.

aiuto (amp.) ↦ aiut.

aiva (col.) ↦ ega.

aivana (fod.) ↦ gana.

ajache Ⓔ it. giacché 6 1828 giache (PlonerM, VedlaMuta1828*-2013:142)
gad. ajache, jache mar. ajache Badia ajache, jache grd. ajache, jache fas. ajache, jache moe. ja che fod. ajache, jache, dajache amp. aśache LD ajache MdR jache
congiunz.
visto che, dal momento che (gad. P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. Mj 1929; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ giacché Ⓓ da, weil ◇ a) jache vo me ëis tradì, / muessi ënghe ve la dì giache vo mè eis tradì, / muessi enche vè la dì PlonerM, VedlaMuta1828*-2013:142 (grd.); b) Jache to signur Berba ê n om de gran stüdio e de gran savëi, sce ne dübiti nia ch’ël n’abe üna de les plü beles libreries. Ĝiacche tò Signur Bärba ê ‘ǹ óm de graǹ stüdio e de graǹ savëi, ŝe ne dübiti nia ch’ël n’abbe üna de les plü belles li-breries. DeRüM, Libri1833-1995:285 (MdR); c) po jide a tò n vadel gras, y mazële, jache ulon fé ncuei n bast, y sté de bona ueia depò gide a tò ‘n vadèl gras, i mazzele, jacché ulong fè ancuèi ‘n bast, i sté de bona ueje SenonerA, FiProdigoGRD1841-1986:252 (grd.); d) che giö (el Segnoredio lo sà) se demò podesse farlo, cotant volentiera che te la zede-rìa a ti, jache tu es n scì bon portador che giö (el Zegnore-dio lo za) ze de mo podezze farlo, cotant volentiera che te la zederìa a ti, sacchè tu ez en si bon portador SommavillaA, DecameronIXMOE1875:639 (moe.).

ajache (gad., mar., Badia, grd., fas., fod., LD) ↦ ajache.

aje Ⓔ ACIDUS (EWD 1, 70) 6 1833 aŝe (DeRüM, VinChëstAnn1833-1995:287) [ 19 ]
gad. aje mar. aje Badia aje grd. eje fas. èjie fod. eje amp. asc LD aje MdR aje
agg. Ⓜ aji, ajia, ajies
di sapore acre (gad. A 1879; A 1895; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; G 1923; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ acido Ⓓ sauer ◇ a) Che le vin da chëst ann ne sie tant bun che chël da l’ann passè […] crëii, e tüć le dij […]. Ël n’é demà aje, mo ël é pezorant [=puzorënt?] sco valch de rie. Che le viǹ da quest an ne sie tant buǹ che quël da l’an passè […] crëÿi, e tütg le diŝ […]. Ël n’é demà aŝe, mó ël é pezzorant sco valq de rie. DeRüM, VinChëstAnn1833-1995:287 (MdR)
s.m. Ⓜ aji
sostanza aggiunta alle vivande per renderne più gradevole il sapore o più facile la digestione (amp.) Ⓘ condimento Ⓓ Würze ◇ a) ‘L é el sbroà, e boi bocoi / ‘L é ra carne, i asc, e el sa! Le el sbróà, e boi bocói / Le ra car-ne, i àsc, e el sà! Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:20 (amp.).

aje (gad., mar., Badia, LD, MdR) ↦ aje.

ajé (bra., moe.) ↦ ajei1.

ajedo (amp.) ↦ ajei1.

ajei1 Ⓔ ACĒTUM (EWD 1, 71; http://www.atilf.fr/DERom/entree/a’ketu1) 6 1763 asoe ‘acetum’; plen da saci [=d’asaei] ‘acciditas’ (Bartolomei1763-1976:69, 92)
gad. ajëi mar. ajëi Badia ajëi grd. ajëi fas. ajei bra. ajé moe. ajé fod. ajei amp. ajedo LD ajei MdR ajëi
s.m. sg.
prodotto della fermentazione acetica di liquidi al-colici (gad. A 1879; A 1895; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; G 1923; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; G 1923; T 1934; Pe 1973; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ aceto Ⓓ Essig ◇ a) Gejù vën desfurnì, y dat da bever fiel y ajëi. Giesu vän deschfurnì, j dà da böver fiel j aschey. RungaudieP, LaStacions1813-1878:91 (grd.); b) Iö ves prëie dunca de m’en menè diesc urnes d’ater, mo de miù che chëst é, scenò ves le mëni zuruch, porćì ch’ater ch’ajëi ne pòn fà de n te’ vin in cajo che ël ne se comüda, e de tant d’ajëi n’ài debojëin iö. Jeu ves prëÿe dunca de m’eǹ menè di[e]ŝ urnes d’atr, mó de miù che quëst é, ŝenò ves le mëni zuruc, porçhi ch’atr ch’aŝëi ne poǹ fa de ‘ǹ tä viǹ iǹ caŝo ch’ël ne se comüda, e de tant d’aŝëi n’hai deboŝëiǹ jeu. DeRüM, VinChëstAnn1833-1995:287 (MdR).

ajei (fas., fod., LD) ↦ ajei1.

ajei2 Ⓔ *ACILEUS ‹ ACULEUS (EWD 1, 72) 6 1873 agei (Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:27)
gad. ajëi mar. ajëi Badia ajëi amp. ajei
s.m. Ⓜ ajeis
pungiglione delle api (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, amp. Mj 1929; Q/K/F 1982; C 1986) Ⓘ aculeo, pungiglione Ⓓ Stachel ◇ a) E una proa, r’aé, sasto ora / Che ‘l ajei, ‘l on propio bon / Un’outra ota, presto an-cora / De fei meo se proaron! E una prὸa, raè, sa sto ora / Che l’agei, l’on propio bὸn / Un’ outra òta, presto an-cora / de fei meo, se proarŏn! Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:27 (amp.).

ajei (amp.) ↦ ajei2.

ajëi (gad., mar., Badia, grd., MdR) ↦ ajei1.

ajëi (gad., mar., Badia) ↦ ajei2.

ajonje Ⓔ it. aggiungere 6 1873 aggiunge (Anonim, Monumento1873:2)
amp. agiunge
v.tr. Ⓜ ajonj
mettere in più, unire qualcosa ad altro (amp.) Ⓘ aggiungere Ⓓ hinzufügen ◇ a) I destina in sescion / D’agiunge ra manzia; / Che i disc: no voron / Esse senza crianza. I destina in Session / D’aggiunge ra manzia; / Ché í disc: no vorron / Esse senza crianza. Anonim, Monumento1873:2 (amp.).

al Ⓔ ILLE (EWD 3, 159) 6 1763 al ‘ipse’ (Bartolomei1763-1976:68)
gad. al mar. al Badia al grd. l fas. l fod. l col. l amp. l LD al MdR ël
pron. Ⓜ ai, ala, ales
pronome atono soggetto di terza persona (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; F 2002; DILF 2013, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, amp., LD DLS 2002) Ⓘ egli, lui Ⓓ er ◇ a) Ciala mo chël puoro vegle colassù / l se la rì e ciala ju l trëma e disc de no chialamo chal puoro vegle cola su / al sela ri e chia-la su / al trema e dis de no PezzeiJF, TTolpei1805-2010:192 (fod.); b) mo prëia la uma ch’ara te fejes n pice fre, / spo pól ester, ch’ara vëgnes a [se] le dé! Ma preja la uma, ch’arra te fesche un pitsche frè, / Spo pol ëster, ch’arra ve-gne al dè! PezzeiJF, GTerza1819-2010:196 (Badia); c) Dí dilan a chël to H. Töite, / Und bitt, ch’al te lasces gní dlai-te / Por imparé bel frësch / Inciamó le todësch. Di Diol-lang a käll to H. Töite, / Und bitt, ch’äll të lasche gní dlaite / Per imparë bell fräschc / Intgiamò il todeschc. PezzeiJF, MHitthaler1819-2010:198 (Badia); d) Percieche chëst mio fi eva mort, e l é tourné vif; l eva perdù, e mpo giaté. Per-giéche cast mio fí eva mort, e l’é tourné viv; l’eva perdú, e ’mpo giatté. HallerJTh, FigliolProdigoFOD1832:152 (fod.); e) Mo i scrivans y farisei menâ adalerch pro ël na fomena, che fô stada ciatada en adultere; y ai la fajô iló sté amez. Mo i scrivaigns e Fariséi menáa adarlerc pro al na fome-na, che foa stada tgiatada in adulterio; e ai la faschóa illó sté amez. HallerJTh, MadalenaBAD1832:154 (Badia); f) Ince de Moidele mia so, / ál dit chël sior degan / Ara l’á da-dio pö orü tó / Chël Jan dal Pech co ne fej pan. Ingiö dö Miodölö mia só / Al ditt chel sior Dögang / Ara la da dio pō orü tō, / Chel Schang dal pöch co nö fösch pang. AgreiterT, ConLizonza1838-1967:130 (mar.); g) Te vëighes pö da de a de / Ch’al te dëida ince to sant. Tö vöigös pō da dö ang dö, / Cal tö döida ingiö to sangt. AgreiterT, ConLizonza1838-1967:132 (mar.); h) e anche el ‘l à scomenzà a aé biśoign e anche el l’ha scomenzà e avè bisogn ConstantiniM, FiProdigoAMP1841-1986:255 (amp.); i) i me saludava e se n jiva per i fati suoi. i me ʃaludava e sen ʃiva per i fatti ʃuoi. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.); j) Do chëstes parores plënes de pasciun, sciöch’ ares ne podô gní atramën-ter dal fantinamënt de na uma aflitiscima, alzera i edli al Cil Dō chestes parores, plenes de passiung, sceoucch’ elles nè pudō gnì atrament’r dal fantinament de na uma afflitissi-ma, alzela i oudli al Ceìl DeclaraJM, SantaGenofefa1878:17 (Badia)
pron. inv.
1 pronome atono soggetto impersonale (gad. V/P 1998; DLS 2002, fas. DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, fod. P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, LD DLS 2002, MdR) Ⓓ es ◇ a) Ursula Dapoz / l per, che la feje na ciera n puoch da soz. Ursula da Potz / al pèr, che la fesse una Ciera un puoch da Soz. PezzeiJF, UDapoz1816-2013:427 (fod.); b) Tö te as porté al German na fortaia / Mo al á dit, al sará Idî che te la paia. Tö te ās porté al Germann una fortaja / Mo all’ ha dit, al sarà Iddio, che tla paja. PezzeiJF, GMPitschaider1819-2010:195 (Badia); c) l eva nte chël paisc na gran ciarestia l’eva ‘n te cal paiss na gran tgiarestia HallerJTh, FigliolProdigoFOD1832:151 (fod.); d) Ël é rie tëmp, e [ 20 ] les strades é plënes de pantan. Ël é ri[e] tëmp, e les stra-des é plënes de pantaǹ. DeRüM, CiTëmp1833-1995:249 (MdR); e) Ël é bëin na meseria, dîjel, che an và de continuo metan sö valch da nü El é bëiǹ ‘na meseria, diŝl, ch’aǹ va de continuo mettaǹ seu valq da nü DeRüM, CossesNöies1833-1995:277 (MdR); f) I á porater bën aldí / Dan dui o trëi o cater dis / Te nosta dlijia tlo La Pli, / Ch’al vën plü nozes do püc dis. Ia por ater beng aldí / Dang dui o tröi o cater diss / Tö noschta Glischia tlo la Pli, / Chal vögn plü notzös do pütg diss. AgreiterT, ConLizonza1838-1967:130 (mar.); g) Bona sera e benvenuto compare! L é n pez che no ve vede. Bona sera e ben venuto compare! L’è un pez che no ve vede. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.)
2 pronome atono soggetto impersonale con sottointeso un sostantivo femminile (gad., MdR) Ⓓ es ◇ a) Ëla serà, ëla serà, almanco ne cóstela nia. Ëlla serà, ëlla serà, almanco ne costla nìa. DeRüM, BunDéJanDomëne1833-1995:242 (MdR).

al (gad., mar., Badia, LD) ↦ al.

al di da ncuoi (fod.) ↦ aldidancuoi.

al di d’ancuoi (col., amp.) ↦ aldidancuei.

al didancuei (grd.) ↦ aldidancuei.

al encontra (LD) ↦ alencontra.

al moto (gad., Badia, grd., caz.) ↦ almoto.

Al Plan (fas.) ↦ Al Plan de Mareo.

Al Plan de Mareo 6 1858 Al Plan de Marô (PescostaC, BonesEghes1858-1994:229)
gad. Al Plan de Marou mar. Al Plan de Mareo Badia Al Plan de Marô grd. Al Plan de Mareo fas. Al Plan LD Al Plan de Mareo
topon.
paese capoluogo del comune di marebbe (gad. DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ San Vigilio di Marebbe Ⓓ St. Vigil in Enneberg ◇ a) O plaies o valch ater bur mal / söla pel varësc döt a Rume-stluns da La Val! / O jide magari t’ Al Plan de Marou / che sarëis sorvis sciöche fosses n prou. O plaies o valch ater bur mal / söla pel varësc düt a Romostluns da La Val! / O jide magari t’ Al Plan de Marô / che sarês servis sciöco fos-ses un prô. PescostaC, BonesEghes1858-1994:229 (Badia).

Al Plan de Mareo (mar., grd., LD) ↦ Al Plan de Ma-

reo.

Al Plan de Marô (Badia) ↦ Al Plan de Mareo.

Al Plan de Marou (gad.) ↦ Al Plan de Mareo.

ala granda (grd.) ↦ ala ngranda.

ala ngranda (grd.) ↦ alengrana.

aladeta (fas.) ↦ maladeta.

aladô (gad., mar., Badia, MdR) ↦ aldò.

alalergia Ⓔ comp. di a + la + lergia ‹ lerch (EWD 4, 194) 6 1878 alla lergia (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:44)
gad. alaleria mar. alaleria Badia alaleria grd. alalergia fas. alalèrgia bra. a la largia fod. alalergia LD alalergia
avv.
in luogo non chiuso, fuori (gad. A 1895; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ all’ aperto Ⓓ draußen, im Freien ◇ a) la uma le tol por la man, y le mëna alaleria la uma ‘l tol pur la mang, e ‘l mena alla lergia DeclaraJM, SantaGenofefa1878:44 (Badia).

alalergia (grd., fod., LD) ↦ alalergia.

alalèrgia (fas.) ↦ alalergia.

alaleria (gad., mar., Badia) ↦ alalergia.

alalongia Ⓔ comp. di a + la + longia ‹ lonch (EWD 4, 262) 6 1632 plù alla longia (Proclama1632-1999:160)
gad. alalungia Badia alalungia grd. alalongia fas. a la longia caz. a la lèngia fod. a la longia amp. a ra longa LD alalongia
avv.
1 (dopo un termine temporale) per un determinato periodo (gad. P/P 1966, grd. L 1933; F 2002, fas. Mz 1976, fod. P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, amp. C 1986) Ⓘ per Ⓓ lang ◇ a) Ara baiâ ores alalungia impara te chël ander Ella baiā ores alla lungia impara te chel and’r DeclaraJM, SantaGenofefa1878:44 (Badia)
2 per un tempo lungo (gad. P/P 1966; DLS 2002, grd. L 1933; F 2002; DLS 2002, fas. Mz 1976; DLS 2002, fod. Pe 1973; DLS 2002, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ a lungo Ⓓ lang, auf lange Sicht ◇ a) Al n’á bria d’aspeté cun sü lotri alalungia; / ai s’infilza düc canc un al ater bel dlungia. Al n’á bria d’aspetè con sü lotri alalungia; / ai s’infi[l]za düć canć un al ater bel dlungia. PescostaC, BracunCoz1853-1994:226 (Badia)
3 col tempo (gad. DLS 2002, grd. DLS 2002, fas. DLS 2002, fod. DLS 2002, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ col tempo Ⓓ mit der Zeit ◇ b) Y insciö alalungia l’essel ël desmenada, / ne i essel le Bracun scrit na lëtra por strada Y insciö alalungia l’éssel ël desmenada, / ne i és-sal l’Bracun scrit na lëtra per strada PescostaC, BracunCoz1853-1994:226 (Badia).

alalongia (grd., LD) ↦ alalongia.

alalungia (gad., Badia) ↦ alalongia.

alangrana (mar.) ↦ alengrana.

alauta Ⓔ comp. di a + l’+ auta ‹ aut 6 1865 all’auta (PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1)
grd. alauta
avv.
che si trova in posizione elevata rispetto al suolo (grd. L 1933; F 2002) Ⓘ in alto Ⓓ hoch oben ◇ a) L lën alauta, bënché grant y gros, vën suvënz dal vënt sbatù ‘L lëŋ all’ auta, bëŋchë grand y gross, vëŋ suënz dal vent sbat-tù PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.).

alauta (grd.) ↦ alauta.

alba Ⓔ ALBA (EWD 1, 73) 6 1832 elba (HallerJTh, MadalenaFOD1832:159)
gad. alba mar. alba Badia alba grd. elba fas. èlba caz. èlba bra. alba fod. elba amp. alba LD alba
s.f. Ⓜ albes
prima luce del giorno tra la fine della notte e l’au-rora (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ alba Ⓓ Morgengrauen, Morgendämmerung ◇ a) E l é ndavò nte l’elba vignù ntel Tempio, e duta la jent vigniva da dël, e senté dël ie nsi-gnáva. E le indavó ‘n tel elba vignú nel Tempio, e dutta la schent vigniva dal, e senté al i insignava. HallerJTh, MadalenaFOD1832:159 (fod.); b) Al’alba stô i ciavaliers tl gran salun incër le grof döt curí de fer, söl ce l’elm cun plömes che bandorâ, süa solita mondura por la batalia chësta. All’ alba stē i cavalieri t’ l grang salung incear ‘l grof dutt curì de ferr, soul cié l’elmo cung plumes che bandorà, sua solita muntura pur la battalia chesta. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:7 (Badia); c) Ala pröma alba, al soné l’Aimaria / Al fô n spavënt coch’ i crëps rondenî! Alla prüm’ alba, al sonè l’Aimaria / Al fova ung spavaint cò ch’i crapp ren-denía! PescostaC, MëssaPescosta1879:5 (Badia)
crepa l’alba (fas. DILF 2013) Ⓘ è l’alba Ⓓ der Tag bricht an ◇ a) Crepèa giusta l’èlba che scomenzèa a veder mìngol stroz Krepea ğiusta l’elba ke scomenʒea a vedér mingol stroʒ BrunelG, Cianbolpin1866:15 (caz.).

alba (gad., mar., Badia, bra., amp., LD) ↦ alba.

Alba (amp.) ↦ Dèlba.

albarch (col.) ↦ alberch.

alber Ⓔ ARBOR (Elwert 1943:54) (oppure pestito antico dalla Pada[ 21 ] nia?, GsellMM; http://www.atilf.fr/DERom/entree/’arbor-e) 6 1841 èlber (SoraperraA, FiProdigoCAZ1841-1986:246)
fas. èlber caz. èlber bra. alber moe. alber fod. elber col. alber LD alber
s.m. Ⓜ albri
ogni pianta con fusto eretto e legnoso che nella parte superiore si ramifica (fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ albero Ⓓ Baum ◇ a) el se aea sentà te l’ombrìa de n èlber, e l’à dit: cotanta servitù en cèsa de mi père à pan che ge n vanza, e gé son chiò mez mort da la fam el s’ aèa sentà te l’ombria d’un èl-ber, e l’ha dit: co tanta servitù in cièsa de mi père ha pang che ghièn vanza, e ge song clò mez mort dalla fang SoraperraA, FiProdigoCAZ1841-1986:246 (caz.); b) Ló era un gran mago che per devertiment tiraa sù i albres. Lo erô un gran mago chö per dövertiment tiraa su i albres. ZacchiaGB, Filamuscia1858*:3 (bra.).

alber (bra., moe., col., LD) ↦ alber.

alberch Ⓔ it. albergo (da germ. * haribergôn) (EWD 1, 74) 6 1763 alberge ‘diversorium’ (Bartolomei1763-1976:68)
gad. alberch mar. alberch Badia alberch grd. albierch fas. alberch fod. albierch col. albarch amp. albergo LD alberch
s.m. Ⓜ alberc
luogo in cui si può trovare rifugio (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ ricovero Ⓓ Unterkunft ◇ a) Siur Domëne é rové adalerch, / Y á tut pro nos l’alberch Sior Domane ë rovè a darlerc, / E ha tut pro nòs l’alberc PescostaC, SonëtCoratBadia1852:3 (Badia); b) Heu cotanc che vëgn sëgn adalerch! / Y bele insëra n él gnü tanc ad alberch Heu cotagn che vagn ŝagn adarlerc! / E belle ingsára n’el gnü tantg ad alberc PescostaC, MëssaPescosta1879:3 (Badia).

alberch (gad., mar., Badia, fas., LD) ↦ alberch.

albergo (amp.) ↦ alberch.

albierch (grd., fod.) ↦ alberch.

alcia (gad.) ↦ aucia.

alćia (mar., Badia, MdR) ↦ aucia.

alcuante (amp.) ↦ alcuanti.

alcuanti Ⓔ it. alquanti ‹  ALIQUANTĪ (Q/K/F 1982:4) 6 1872 alquante (DegasperF, ZambelliMichelli1872-1973:12)
amp. alcuante
agg. Ⓜ alcuantes
alcuni, parecchi, un certo numero (amp. Q/K/F 1982; C 1986) Ⓘ alquanti Ⓓ einige ◇ a) Ca in Anpezo alcuante zurle / I vó dì, senza rajon, / Che a Coiana i é maturle Cà in Ampezzo alquante zurle / I vo dì, senza rasòn, / Che a Coiana j’è maturle DegasperF, ZambelliMichelli1872-1973:12 (amp.); b) Aé scelto alcuante tome / Che onor molto i ve farà. Avè scelto alquante tόme / Che onor molto i ve farà. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:30 (amp.).

alcun (gad., Badia, MdR) ↦ aucon.

aldedaincö (gad., Badia) ↦ aldidancuei.

aldedancö (mar.) ↦ aldidancuei.

aldí (gad., mar., Badia) ↦ audì.

aldì (MdR) ↦ audì.

aldidanché (fas.) ↦ aldidancuei.

aldidancö (moe.) ↦ aldidancuei.

aldidancuei Ⓔ comp. di al + di + da + encuei (EWD 4, 65) 6 1838 al dö dang cō (AgreiterT, ConLizonza1838-1967:134)
gad. aldedaincö mar. aldedancö Badia aldedaincö grd. al didancuei fas. aldidanché moe. aldidancö fod. aldidancuoi, al di da ncuoi col. al di d’ancuoi amp. aldidancuoi, al di d’ancuoi LD aldidancuei
avv.
al giorno d’oggi, nel tempo presente, adesso (gad. P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. L 1933; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ oggigiorno Ⓓ heutzutage ◇ a) Odëis le monn aldedancö: / Al é na fetra moda! Odöis lö mon al dö dang cō / Ale na fettra moda AgreiterT, ConLizonza1838-1967:134 (mar.); b) Aldidancuoi / ’Es no sà pì de ce ver śì / E s’ ’es seguita coscì…. Al di d’anquoi / Es no sà pi de ce ver sì / E s’ es seguita così…. Anonim, TosesCortina1873-1938:30 (amp.); c) Cincant’ agn ciamó viede / Düc compagns aldedaincö, / Spo contënt tla palma piede / Che s’aspeta en Cil lassö. Ceincant’ angn’ ciamò viede / Duttg’ compag’ns al dè da incoù, / Spo cun-teint t’ la palma piede / Che s’ aspetta in Ceil lassoù. DeclaraJM, MëssaGrossrubatscher1865:1 (Badia).

aldidancuei (LD) ↦ aldidancuei.

aldidancuoi (fod., amp.) ↦ aldidancuei.

aldò Ⓔ comp. di a + l(a) + do (EWD 3, 115) 6 1833 a la dò (DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:268)
gad. aladô mar. aladô Badia aladô grd. aldò fas. aldò LD aldò MdR aladô
avv.
in modo conforme (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, grd. A 1879; F 2002, fas. DILF 2013, LD, MdR) Ⓘ conformemente Ⓓ entsprechend ◇ a) Ël suzed bëin, ch’an à le maiù riguard sön chisc, dè de chël ch’ëi vëgn ordinariamënter bele da pici nudris aladô, e per chëst pos-sedi les nezesciaries capazitês e cualitês. Ël succed bëiǹ, ch’an ha le majù rigúard seu ‘ǹ quiŝ, dè de quël ch’ëi vëgn ordinariamëntr bel[e] da picći nudris a la dò, e per quëst possed[i] les necesŝaries capacités e qúalités. DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:268 (MdR).

aldò (grd., fas., LD) ↦ aldò.

aledecia (bra.) ↦ maladecia.

Aleghe (amp.) ↦ Alie.

alegher Ⓔ it. allegro ‹  *ALECRIS (EWD 1, 80) 6 1819 allöger (PezzeiJF, GTerza1819-2010:196)
gad. alegher Badia alegro grd. alegher fod. alegro amp. alegro
agg. Ⓜ alegri, alegra, alegres
1 di persona che prova allegrezza, che sente e dimostra allegria (gad. P/P 1966, grd. A 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002, fod. T 1934; Pz 1989; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002) Ⓘ allegro Ⓓ fröhlich, heiter ◇ a) Chësc dess te fá alegher y dër sann Käsch döstë fa allöger, e där san PezzeiJF, GTerza1819-2010:196 (Badia); b) e po menà ca un vedel ingrassà, e mazalo, che voron fei un pasto e stà alegre e pò menà cà un vedel ingrassà, e mazzallo, che voron fei un pasto e stà allegre ConstantiniM, FiProdigoAMP1841-1986:255 (amp.); c) ‘L é ben rajon / Che sone alegre. L’è ben rason / Che sone alegre. DegasperF, AgostinoCostantini1860:1 (amp.); d) Le laur cun diligënza ne n’é ma na fortëza cuntra les tentaziuns y ries inclina-ziuns, mo al é ’ci sann por le corp, y mantëgn le spirit ale-gher. ‘L laur cung deligenza nen è ma na fortezza cuntra les tentaziungs e ries inclinaziungs, mo el è ci sān pur ‘l corp, e mantegn’ l’spirito allegro. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:38 (Badia)
2 che è leggermente inebriato da bevande alcoliche (gad., fod. Pz 1989; Ms 2005) Ⓘ brillo, allegro Ⓓ angetrunken, angeheitert ◇ a) ara tofa da solper y da üs frac, / mo sc’ an nen bër, devënton alegri y mec mac ala tofa da sol-per y da üs frać, / mo sc’ an en bëi, devënten alegri y mec mać PescostaC, BonesEghes1858-1994:229 (Badia)
liegher.

alegher (gad., grd.) ↦ alegher. [ 22 ]

alegramente (amp.) ↦ aliegramenter.

alegreza (amp.) ↦ legreza.

alegrëza (grd.) ↦ legrëza.

alegria Ⓔ it. allegria 6 1860 allegria (DegasperF, AgostinoCostantini1860:1)
gad. alegria Badia alegria grd. alegria fas. aiegrìa, legrìa caz. aiegrìa bra. aliegrìa fod. alegria amp. alegria LD alegria
s.f. Ⓜ alegries
viva manifestazione di gioia (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; EDLS 2011, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; EDLS 2011, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; EDLS 2011; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, amp. A 1879, LD EDLS 2011) Ⓘ allegria Ⓓ Fröhlichkeit ◇ a) Tanta alegria no ‘l é pì stà in Anpezo / Che ‘l é un gran pezo. Tanta allegria no l’è pì stà in Am-pezzo / Che l’è un gran pezzo. DegasperF, AgostinoCostantini1860:1 (amp.); b) Ra m’é śuda inpò delves / Cie contente, cie alegria / Finalmente, inze el paes. Ra me zuda impò del vès / Ciè contente, ciè allegria / Finalmente, inzèl paes. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:28 (amp.); c) Por chësc un á fat n gran convit, cun alegries de musi-ga col’ erpa y ciantamënc solens Pur chesc’ ung à fatt ‘ng grang convito, cung allegries d’musiga coll arpa e cianta-mentg solenni DeclaraJM, SantaGenofefa1878:89 (Badia); d) Insciö descedâ sö chël möt demorvëia l’alegria de chi da past Ingsceou descedā sou chel mutt d’morvouia l’allegrìa d’chi da past DeclaraJM, SantaGenofefa1878:102 (Badia)
legreza.

alegria (gad., Badia, grd., fod., amp., LD) ↦ alegria.

alegro (Badia, fod., amp.) ↦ alegher.

aleluia Ⓔ it., dt., lat. (h)alleluia 6 1860 alleluja (DegasperF, AgostinoCostantini1860:1)
fod. aleluia amp. aleluia
interiez.
esclamazione di gioia in inni e orazioni della chie-sa (fod. Ms 2005, amp.) Ⓘ alleluia Ⓓ halleluja ◇ a) Ciantà aleluia, / E moé dute cuante pize e grei / Parché sta ota onor i voron fei. Ciantà alleluja, / E movè dute quante pize e grei / Parchè sta vota onor i voron fei. DegasperF, AgostinoCostantini1860:1 (amp.).

aleluia (fod., amp.) ↦ aleluia.

alencontra Ⓔ comp. di al + encontra (EWD 2, 362) 6 1833 a l’incuntra (DeRüM, ConfesséPasca1833-1995:279)
gad. alincuntra Badia alincuntra grd. alincontra fas. alincontra LD al encontra MdR alincuntra
avv.
sottolinea l’opposizione o la sostituzione di un concetto al precedente (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966, grd. F 2002; DLS 2002, fas. Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ invece Ⓓ hingegen ◇ a) Oh, sce vignun pensass sura la confesciun sco chëst pice, jìssen manco a se confessè e menass alincuntra na miù vita! Oh, ŝe vignuǹ pensass sura la confesŝiuǹ scó quest picće, ĝissǹ manco a se confessè e menass a l’incuntra ‘na miù vita! DeRüM, ConfesséPasca1833-1995:279 (MdR); b) Y ëra alincuntra l’â conesciü ala pröma odlada E ella all’ ingcuntra l’ā conesceù alla pruma odlada DeclaraJM, SantaGenofefa1878:91 (Badia)
alencontro.

alencontro Ⓔ comp. di al + encontro (EWD 2, 362) 6 1864 all’ incontro (VianUA, SumënzaSëna1864:195)
grd. alincontro fas. alincontro caz. aliscontro † bra. alincontro moe. alincontro fod. aliscontro
avv.
sottolinea l’opposizione o la sostituzione di un concetto al precedente (grd., caz. Mz 1976, bra. R 1914/99, moe. DA 1973, fod. Pz 1989; Ms 2005) Ⓘ invece, al contrario Ⓓ hingegen ◇ a) i autri alincontro l aud en parabules acioche udan ëi no vëije, y audian ëi no aude i àutri all’ incontro l’àud in paràboles acciòcchè udàŋ ëi no vëis̄e, y àudiàŋ ëi non àude VianUA, SumënzaSëna1864:195 (grd.) fassanismo; b) "Gé stajesse ben bolintiera" l disc, ma alincontro cogne jir a vardèr de la feides "Gé staʒ̉ese ben bolentiera - l diš - ma alinkontro cogne ʒ̉ir a vardér de la feides BrunelG, Cianbolpin1866:5 (caz.)
alencontra.

alengrana Ⓔ comp. di al + en + grana ‹ gran 6 1833 alla grana (HallerJTh, FigliolProdigoBAD1832:139)
gad. alingrana mar. alangrana Badia alingrana grd. ala ngranda, ala granda fas. a la grana fod. a la granda, a la grana amp. a ra granda LD a l’engrana
avv.
con mania di grandezza, con pomposità (gad. V/P 1998; DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DLS 2002, fod. P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ alla grande Ⓓ angeberisch, nobel ◇ a) inló ál desfat ia le fatissó cun vire alingrana in lò hálle desfat ia l’fàte so cung vire alla grana HallerJTh, FigliolProdigoBAD1832:139 (Badia); b) là ‘l à scomenzà a fei el malgoverno, e col śì a ra granda ‘l à magnà duto chel, che ‘l aea. là l’ha scomenzà a fei el malgoverno, e col zì ara granda l’ha magnà dutto chel, che l’aveva. ConstantiniM, FiProdigoAMP1841-1986:255 (amp.); c) Sigfrid s’ un ê apëna che Golo scomenciâ a fá dassënn da patrun: a jí vistí alin-grana fora de mosöra, a dé pasć de gran cost, y a desfá ia en chësta manira la roba dl patrun Sigfrid sen ē appena che Golo scomenceā a fa dassenn da patrung: a ji vistì all’ inggrana for de meſura, a dè pastg’ de grang cost, e a des-fà ia in chesta maniera la roba d’l patrung DeclaraJM, SantaGenofefa1878:11 (Badia).

alerch Ⓔ comp. di a + lerch (EWD 4, 194) 6 1878 arlerc (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:57)
gad. alerch Badia arlerch bra. arlarch
avv.
in questo luogo (gad. A 1879; V/P 1998, bra. R 1914/99) Ⓘ qua Ⓓ herbei ◇ a) Ël fej rové alerch val’ porsona, ch’á compasciun y me delibrëia. El fesc’ r’vè arlerc val perso-na, ch’à compassiung e mè delibera. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:57 (Badia)
adalerch.

alerch (gad.) ↦ alerch.

Alesc 6 1833 Alessio (DeRüM, MütPitava1833-1995:278)
gad. Lejio mar. Lejio grd. Alësc fod. Lescio MdR Alessio
antrop.
(gad. V/P 1998, fod. Ms 2005, MdR) Ⓘ Alessio Ⓓ Alexius ◇ a) "Alessio! (chëst ê so inom), t’àl lascè desëin de te dorëi le vënter?" - "Oh, no, no", respógnel "Alessio! (quëst ê sò innom), t’ hal lasciè desëiǹ de te dorëi le vëntr?" - "Oh, nò, nò", respognl DeRüM, MütPitava1833-1995:278 (MdR).

Alësc (grd.) ↦ Alesc.

Alessio (MdR) ↦ Alesc.

aleté Ⓔ it. allettare ‹ ALLECTĀRE (EWD 1, 80) 6 1878 allettè (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:46)
gad. aleté mar. aleté Badia aletè
v.tr. Ⓜ aleteia
attrarre l’attenzione, l’interesse (gad. V/P 1998) Ⓘ allettare, richiamare Ⓓ anlocken ◇ a) á somené fora, sciöch’ ara fajô datrai d’invern, val’ somenzares d’erbes salvaries, por aleté alerch i vicí à som’nè fora, sceoucch’ ella fajō datrei d’ingvēr, val somenzares d’erbes selvares, pur allettè arlerc i viccei DeclaraJM, SantaGenofefa1878:46 (Badia).

aleté (gad., mar.) ↦ aleté.

aletè (Badia) ↦ aleté. [ 23 ]

algegher (moe.) ↦ liegher.

algo (amp.) ↦ valch.

Alie 6 1870 Allie (AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431)
gad. Alie fas. Alie fod. Alie col. Alie amp. Aleghe LD Alie
topon.
paese e comune omonimo italiano della val corde-vole (gad. DLS 2002, fas. DLS 2002; DILF 2013, fod. Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ Alleghe Ⓓ Alleghe ◇ a) Bela diferenza da chisc e chi dei nuosc vijign a Caprile, Alie e Zenzenie, che par tanc de sbiri e fioi de Belial. Bella differenza da chis e chi dei nuos vising a Caprile, Al-lie e Zenzenie, che par tantg de sbirri e fioi de Belial. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.).

Alie (gad., fas., fod., col., LD) ↦ Alie.

aliegher (grd.) ↦ liegher.

aliegramenter Ⓔ it. allegramente (forma grd. x liegher) 6 1828 aliegramënt (PlonerM, CuraziansBula1828-1915:65)
grd. aliegramënter amp. alegramente
avv.
con allegria, di buona voglia (grd., amp.) Ⓘ allegramente Ⓓ freudig, fröhlich ◇ a) Ncuei de Vosta festa, / Sciaudonse drët la testa. / Stajon aliegramënter Nkuei de Vosta festa, / Shaudonse drët la testa. / Staſhon aliegramënt PlonerM, CuraziansBula1828-1915:65 (grd.); b) E po i à scomenzà a magnà alegramente. E po i ha scomenzà a magnà allegramente. ConstantiniM, FiProdigoAMP1841-1986:256 (amp.).

aliegramënter (grd.) ↦ aliegramenter.

aliegrìa (bra.) ↦ alegria.

alincontra (grd., fas.) ↦ alencontra.

alincontro (grd., fas., bra., moe.) ↦ alencontro.

alincuntra (gad., Badia, MdR) ↦ alencontra.

alingrana (gad., Badia) ↦ alengrana.

aliscontro (fod.) ↦ alencontro.

aliscontro † (caz.) ↦ alencontro.

almaies Ⓔ RĀMĀLIA (Gsell 1989b:283) 6 1844 valmès (DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:114)
gad. almaies mar. armagnes amp. valmes
s.f. pl.
tritume che residua dal fieno, composto di semi, fiori, parti di foglie (gad. A 1879; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, amp. Mj 1929; C 1986; Q/K/F 1988) Ⓘ fiorume Ⓓ Heublumen ◇ a) Se i parlasse de cotura, / d’outigoi, de fen, de strame, / de valmes, de sternedura Se i par-lase de cotura, / d’outigói, de fen, de strame, / de valmès, de sternedura DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:114 (amp.).

almaies (gad., Badia) ↦ almaies.

almanco Ⓔ comp. di al + manco (EWD 4, 310) 6 1811 almanco (CostadedoiJM, InomReBaira1811-2013:158)
gad. almanco mar. almanco Badia almanco grd. almanco, almancul fas. almàncol, amàncol bra. almàncol fod. almánco col. almanco amp. almanco LD almanco MdR almanco
avv.
quantomeno, se non altro (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ almeno Ⓓ wenigstens ◇ a) L pitl bon bambin / Ne n’ova n catrin / A se cumpré doi biesces / O al-mancul cater sciesses. L pitl bon bambin / Ne n’ova n ka-trin / A se kumprè doi bieshes / O al mankul kater shies-ses. PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:62 (grd.); b) L corp dl Salvator te fossa vën metù. / Bradlon almanco śën la mort de nosc Gejù. El corp del Salvator te fossa veng mettû. / Bradlòng almancu deseng la mort de nosch Giesu. RungaudieP, LaStacions1813-1878:92 (grd.); c) L ava tánta la gran fam, che l volëva se mplì so venter almánco con chël, che mangiáva i porciei L’ava tanta la gran fam, che ‘l volava s’empli so venter almanco con cal, che mangiava i portschiéi HallerJTh, FigliolProdigoFOD1832:151 (fod.); d) Scé, scé, ël é bëin n pü’ rie, scé, mo almanco él bel! Ŝé, ŝé, ël é bëiǹ ‘ǹ pü’ rie, ŝé, mó almanco él bel! DeRüM, Nu18331995:278 (MdR); e) Amàncol per fascian / Scaji duc nesc bec / I rejona, i lec / Le ite (?) no i sà per talian. Amancol per Fassang / Scase dutc nes Betc / I resona i letc / Le ite no i sa per Talian. PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:264 (bra.); f) Dassëis mpo mandé a medejines; che sce no ve varësc defin, almancul slongerà chëles la vita, dij l cum-pere. Dassàis inpò màndè a mëdes̄ines; che ŝe no vè vareŝ defiŋ, almancull slongerà chëlles la vita, diŝ ‘l cumpère. VianUA, JanAmalà1864:200 (grd.); g) Ades che la gran bala é passada, i sent l mal de testa, lauda l’Austria, benedeti i todesch, almanco na gran part de la bassa popolazion la pensa così. Adess che la gran bala e passada, i sent ‘l mal de testa, lauda l’Austria, benedetti i Todeschi, al manco una gran part della bassa popolazion la pensa così. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432 (col.); h) De i tuoi śo al farmazista, / Almanco in parte el salario, / E cancelalo da ra lista / De chi che à onorario. Dei tuoi zó al Farmazista, / Almanco in parte el salario, / E cancellalo dara lista / De chi che á ono-rario. Anonim, Monumento1873:2 (amp.).

almanco (gad., mar., Badia, grd., col., amp., LD, MdR) ↦ almanco.

almánco (fod.) ↦ almanco.

almàncol (fas., bra.) ↦ almanco.

almancul (grd.) ↦ almanco.

almierch (fod.) ↦ armé1.

almoto Ⓔ comp. di al + moto (EWD 4, 479) 6 1844 almòto (DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:116)
gad. al moto Badia al moto grd. al moto fas. almoto caz. al moto moe. almoto fod. almoto amp. almoto
avv.
stando a quanto appare (gad. P/P 1966, grd. G 1879; G 1923; L 1933, fas. DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, amp. Mj 1929; Q/K/F 1982; C 1986) Ⓘ apparentemente Ⓓ anscheinend ◇ a) beśen dì, che chiste almoto / i à dal diou poca paura. bezén di, che chiste almòto / i a dal diòu poca paura. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:116 (amp.).

almoto (fas., moe., fod., amp.) ↦ almoto.

aló (fas., caz., bra., moe.) ↦ ailò.

aló (gad., mar., grd., col., amp.) ↦ alò.

alò Ⓔ nordit. alo(n) ‹ frz. allons (EWD 1, 82) 6 1852 alo! (ZardiniB, Rudiferia1852:1)
gad. aló mar. aló Badia alò grd. aló fod. alò col. aló amp. aló
interiez.
esclamazione piuttosto vivace d’incoraggiamento o di richiamo talvolta risentito (gad. P/P 1966; V/P 1998, grd. L 1933; Ma 1953, fod. Pz 1989, amp.) Ⓘ suvvia, su Ⓓ auf, vorwärts ◇ a) Aló! animo, da brae! / Tolé dute el goto in man Alo! animo, da brave! / Tolè dute el goto in man ZardiniB, Rudiferia1852:1 (amp.); b) mi sacher minister me chërda por iló; duncue, aló, junde mi sacro ministero m’cherda pur illò; dunque, allo, junde DeclaraJM, SantaGenofefa1878:112 (Badia).

alò (Badia, fod.) ↦ alò.

alolo Ⓔ AD LOCUM con reduplicazione sillabica. Cfr. dt. auf der Stelle, frz. sur-le-champ ‘subito’ (GsellMM) 6 1860 alolo (DegasperF, AgostinoCostantini1860:1)
amp. alolo
avv.
immediatamente, prontamente, senza indugiare (amp. [ 24 ]

Mj 1929; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002) Ⓘ subito Ⓓ sofort ◇ a) El fesc ra voia, e alolo che s’el vede / beśen ben crede. El fesc a voja, e alolo che s’ el vede Besen ben crede. DegasperF, AgostinoCostantini1860:1 (amp.); b) vado inze e saludo chera śente / e lore i disc alolo che me scente. vado inže e saludo chera zente / e lore i dish alolo che me scente. DegasperF, TenpeAdes1862-1974:472 (amp.).

alolo (amp.) ↦ alolo.

alora Ⓔ it. allora 6 1873 allora (Anonim, Monumento1873:4)
moe. alora fod. alora amp. alora
avv.
1 in quel momento (moe. DA 1973, amp.) Ⓘ allora Ⓓ dann ◇ a) E intor chi pontes là fora / Che i à ormai tanto spendù! / Cie saralo po e alora / Co i sarà fate su! E intor chí pontes lá fora / Che i á ormai tanto spendú! / Cié saral-lo po e allora / Co i sará fatte sú! Anonim, Monumento1873:4 (amp.); b) El Re, che fin alora l’era stat trascurà e pegher, come se el se fosse alora descedà da dormir, […] l’é de-ventà un severiscimo persecutor contro ogneun, da alora en poi avesse fat valch contro l’onor de la sova corona. El Re, che fin allora l’era stat trascurà e pègher, come ze el ze fozze allora dessedà da dormir, […] l’è deventà un severis-simo persecutor contro ognun, da allora ‘n poi avezze fat valch contro l’onor della zoa corona. SommavillaA, DecameronIXMOE1875:640 (moe.)
2 nel tempo passato, anni fa (amp.) Ⓘ allora Ⓓ damals ◇ a) Se podarae dì algo / Anche de cheres là fora, / Ch’i à dà come a saldo, / Ch’i s’ ea fates alora. Se poderae dí algo / Anche de cheres lá fora, / Ch’i á dá come a saldo, / Ch’i s’ ea fattes allora. Anonim, Monumento1873:3 (amp.)
congiunz.
in espressioni interrogative sollecita una spie-gazione o una decisione; ebbene, dunque, se è così (moe. DA 1973, fod. Ms 2005, amp. C 1986) Ⓘ allora Ⓓ nun, also ◇ a) Anpezane co ‘l é alora / De sta besties, ce faron / Saeo ce fei? Ampezzane colè allora / De sta be-sties, ce faròn / Saveo ce fei? Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:24 (amp.).

alora (moe., fod., amp.) ↦ alora.

alsé (gad., mar.) ↦ daussei.

alsè (Badia, MdR) ↦ daussei.

alt (gad., mar., Badia, MdR) ↦ aut.

altà (amp.) ↦ auté.

alté (gad., mar.) ↦ auté.

altè (Badia) ↦ auté.

altonn (gad., mar., Badia) ↦ auton.

altró (gad., mar., Badia) ↦ autrò.

alzà (amp.) ↦ auzé.

alzé (gad., mar.) ↦ auzé.

alzè (Badia) ↦ auzé.

ama (bra.) ↦ giama.

amà (col., amp.) ↦ amé.

amabel Ⓔ it. amabile 6 1763 amabl ‘amabilis’ (Bartolomei1763-1976:69)
gad. amabl Badia amabl grd. amabl fas. amàbile fod. amabile LD amabel
agg. Ⓜ amabli, amabla, amables
1 degno di essere amato; che ispira amore, simpatia (gad. DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99, fod. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ amabile Ⓓ liebenswert, liebenswürdig ◇ a) V’adore pra chësta cuinta Stazion, salvator amabl V’adore pra chasta quinta Stazion, salvator amabl RungaudieP, LaStacions1813-1878:90 (grd.); b) Ues amisc? te i giateres cun fé amabla ciera, / Plu saurì cun bona paroles y bela maniera. Uès amizi? t’ ëi giaterès con fè amabil ciöra, / Plù saurì con bòna paròles y bölla ma-niöra. PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.); c) Gonot s’injenedlâra spo jö, se le drucâ al cör, y tan ch’ara i ciarâ cun amabla cira da rí Gonot s’ ingjenedlāla spo jou, s’ ‘l druccā al cour, e tang ch’ella i ciarā cung amabil ceìra da rì DeclaraJM, SantaGenofefa1878:42 (Badia)
2 piacevole, gradevole (gad. DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99, fod. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ amabile Ⓓ lieblich ◇ a) Le gran patí i â desfiguré deplëgn so müs jintil, a fosa, ch’al ne n’â plü so corú amabl, y so-miâ n mort ‘L grang patì i ā desfigurè d’plengn’ so mus jin-til, a foſa, ch’el nen’ ā plou so curù amabile, e somià ‘ng mort DeclaraJM, SantaGenofefa1878:62 (Badia).

amabel (LD) ↦ amabel.

amabelmenter Ⓔ it. amabilmente 6 1878 amabilment’r (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:19)
gad. amablmënter Badia amablmënter
avv.
in modo amabile, con amabilità (gad.) Ⓘ amabilmente Ⓓ liebenswürdig ◇ a) A chësta usc s’êl descedé le pice, y i riô amablmënter ados ala uma A chesta usc’ s’ ēle de-scedè ‘l picce, e i riō amabilment’r addōs alla uma DeclaraJM, SantaGenofefa1878:19 (Badia).

amabelté Ⓔ it. amabilità ‹ AMĀBILITĀS (EWD 1, 88) 6 1878 amabilitè (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:118)
gad. amabilité Badia amabilité grd. amabltà
s.f. sg.
dolcezza, squisitezza; gentilezza, grazia (gad. P/P 1966, grd. F 2002) Ⓘ amabilità Ⓓ Liebenswürdigkeit ◇ a) i trac dl müs venerabl, plütosc smort, desmostrâ tres na dignité zelesta, y n’amabilité y grazia, ch’ara parô d’e-ster te n ragio de gloria. i trattg’ d’l mūs venerabile, plout-tosc’ smort, desmostrā tres na dignitè zeleste, e n’amabilitè e grazia, ch’ella parō d’estr teng raggio d’gloria. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:118 (Badia); b) Na te bunté, amabilité y consolaziun, che gnô da Genofefa, fajô sön chëra bona jënt na impresciun tan grana, che finamai omi groi pitâ sciöche creatöres. Na te buntè, amabilitè e consola-ziung, ch’gnē da Genofefa, fajō soung chella bona jent na impr’siung tang grana, che finmai ommi groi pittā sceocche creatures. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:122 (Badia).

amabile (fod.) ↦ amabel.

amàbile (fas.) ↦ amabel.

amabilité (gad., Badia) ↦ amabelté.

amabl (gad., Badia, grd.) ↦ amabel.

amablmënter (gad., Badia) ↦ amabelmenter.

amabltà (grd.) ↦ amabelté.

amaestrà (amp.) ↦ amaestré.

amaestré Ⓔ it. ammaestrare 6 1873 ammaestrada p.p. f.sg. (Anonim, ManageriaComunal1873-1973:32)
gad. amaestré Badia amaestrè grd. maestrà fas. maestrèr bra. maestrar moe. maestrar fod. mestré amp. amaestrà LD maestré
v.tr. Ⓜ amaestreia
istruire in una dottrina, un’arte, una disciplina (gad. P/P 1966, fas. R 1914/99; DA 1973; DILF 2013, fod. Ms 2005) Ⓘ ammaestrare, addestrare Ⓓ dressieren, abrichten
p.p. come agg. Ⓜ amaestrés, amaestreda, amaestredes
istruito in una dottrina, un’arte, una disciplina (gad. DLS 2002, grd. DLS 2002, fas. DLS 2002, fod. DLS 2002, amp., LD DLS 2002) Ⓘ ammaestrato, addestrato Ⓓ dressiert, abgerichtet ◇ a) Una tigre amaestrada / ‘L é ra prim bestia che vedon / Śà noe ane r’on ciapada / Sote un sas in padeon. Una tigre ammaestrada / Le ra prim be-stia che vedόn / Za nòe ane, ròn ciapàda / Sόtte un sas in padeόn. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:32 (amp.).

amaestré (gad.) ↦ amaestré.

amaestrè (Badia) ↦ amaestré.

amagné (gad.) ↦ amainé.

amainé Ⓔ IMĀGINĀRE (GsellMM) 6 1848 amainé (PiccolruazA, [ 25 ] Scassada1848-1978:72)
gad. amainé, amagné mar. amainé Badia amainé fod. smanié
v.tr. Ⓜ amaina
riportare allo stato di calma, di tranquillità; cal-mare (gad. P/P 1966; V/P 1998) Ⓘ placare Ⓓ beruhigen ◇ a) Mefodër le Giubileo m’á amainé sciöche Saul ebreo Mefodër el Giubilèo m’à amainé sciöch’ Saul Ebrèo PiccolruazA, Scassada1848-1978:72 (Badia).

amainé (gad., mar., Badia) ↦ amainé.

amal (gad., Badia) ↦ amel.

amalà (grd.) ↦ amalé.

amalé Ⓔ nordit. amalà ‹  AD + MALE HABITUS (GsellMM) 6 1763 amarè ‘aegrotus’; amalè ‘valetudinarius’ (Bartolo-mei1763-1976:69)
gad. amaré mar. amaré Badia amarè grd. amalà fas. malà fod. malé, amalé † col. malà amp. marà LD amalé MdR amarè
agg. Ⓜ amalés, amaleda, amaledes
che è colpito da una malattia (gad. B 1763; A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ ammalato Ⓓ krank ◇ a) N uem, ciarià de debic, che fova sterch amalà Ung vuem, tgiarià dœ debitg, kœ fova sterk ammalà PlonerM, Erzählung5GRD1807:47 (grd.); b) Ah, plajéssel a Idie! An ne sà ći bëin che la sanité é che canch’an é ama-rà. Ah, plaŝessl a Iddie! Aǹ ne sa çhì bëiǹ che la sanité é che quaǹch’ an é amarà. DeRüM, Poste BëinDormì1833-1995:257 (MdR); c) Tö sas che töa oma nea / é dagnora amarada! / Oh, ciara pa de ëra, / Scenó este na busarada! Tö sass chö tōa oma nea / E dagnora amarada, / O tgiara-pa dö era, / Schono estö na busarada! AgreiterT, ConLizonza1838-1967:132 (mar.); d) N om, ciarié de debic, che fô (ê) sterch amaré Uŋ om çharié de debitŝ, che fè (ê) stàrc amaré PlonerM, Erzählung5BAD1856:26 (Badia); e) N om plen de debic, che fova trement malé Uŋ om pleŋ de debitŝ, che fova tremend amalé PlonerM, Erzählung5FOD1856:27 (fod.); f) Diré vos, ch’el no staghe pì a ciantà / co ‘l é marà… Dirè vos, ch’el no staghe pì a ciantà / Co l’è marà… DegasperF, AgostinoCostantini1860:1 (amp.); g) Jan fova jit sun Resciesa a tré lënia, toma, se fej mel, y rua dut amalà a cësa. S̄àŋ fòà s̄it suŋ Res̄iöźa a trè lëgŋa, toma, së fèŝ mèl, y rua dutt ammalà a tgèsa. VianUA, JanAmalà1864:199 (grd.); h) Sigfrid ê sté n bun pez amaré por süa ferida Sigfrid ē ste ‘ng bung pezz amarè pur sua firida DeclaraJM, SantaGenofefa1878:82 (Badia)
s.m.f. Ⓜ amalés, amaleda, amaledes
chi è colpito da una malattia (gad. Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ ammalato Ⓓ Kranker ◇ a) Sce Die me fajëssa chësta grazia, dij l amalà, se autan viers n amich Sche Diœ me fa-schæssa kæsta grazia, disch l’ammalà, se autang viers ung amic PlonerM, Erzählung5GRD1807:47 (grd.); b) Le confessur cherdô, che l’amaré ess la bona intenziun de so-desfá ai crediturs ‘L confessúr cherdô, ch’l’amaré ess la bona intenziuŋ de sodeŝfé ai creditúrs PlonerM, Erzählung5BAD1856:26 (Badia); c) Un marà pien de debite i dijea al so confessor che ‘l aa na grazia sola da i domandà al Signor Un mará pien de debite i diceva al só confessór che ‘l ava na grazia sola da i domandá al Signor PlonerM, Erzählung5AMP1856:26 (amp.); d) L confessour cherdëva, che l malé assa la bona ntenzion de paié ju i debic L con-fessour cherdeva, che l’amalé avessa la bona intenzioŋ de paye ĝiú i debitŝ PlonerM, Erzählung5FOD1856:27 (fod.); e) Al tolô na bona man de müstl y assuiâ jö chël tan ch’al podô i parëis moi dla grota, acioche al n’i gotass jö ados ala uma amarada. El tolō na bona mang d’must’l e suià jou chel tang ch’el pudō i pareis mōi d’la grōtta, acceocch’ el n’i gottass’ jou adōs alla uma amarada. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:71 (Badia)
se amalé (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ ammalarsi Ⓓ erkranken ◇ a) Söl finí dla frëida sajun, s’ êl amaré le pice Soul finì d’la freida sajung, s ēle amarè ‘l picce DeclaraJM, SantaGenofefa1878:44 (Badia).

amalé (LD) ↦ amalé.

amalé † (fod.) ↦ malé.

amàncol (fas.) ↦ almàncol.

amangoré Ⓔ ahd. (gi-)mangolôn (Gsell 1990a:122) 6 1833 ammangorëise 5 invers. (DeRüM, CotagnDeBrac1833-1995:246)
gad. amangoré mar. armangoré Badia amangorè MdR amangorè
v.tr. Ⓜ amangora
abbisognare (gad. Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, MdR) Ⓘ avere bisogno di Ⓓ etwas benötigen, brauchen ◇ a) Cotagn de brac en amangorëise? / Avede la bontè de n taié jö cater brac. Cotagn de braćh eǹ ammangorëise? / Avéde la bontè de ‘ǹ tajé ĝeu quatr braćh. DeRüM, CotagnDeBrac1833-1995:246 (MdR).

amangoré (gad.) ↦ amangoré.

amangorè (Badia, MdR) ↦ amangoré.

amant Ⓔ it. amante 6 1833 amante (DeRüM, OnurReverì1833-1995:234)
gad. amant Badia amant grd. amant fod. amánt, amánte LD amant MdR amante
agg. Ⓜ amanc, amanta, amantes
che ama, che predilige (gad., MdR) Ⓘ amante Ⓓ liebend, leidenschaftlich ◇ a) Ne sëise forsce amante de les tragedies? Ne sëise forŝe amante de les tragédies? DeRüM, OnurReverì1833-1995:234 (MdR); b) Ël ne passa mia n dé, che vignun ejortëie i sü a ester sinceri, amanti de le la-vur, de la netijia, de l’ordine, a dì sëmper la verité Ël ne passa mìa ‘ǹ dé, che vign’uǹ eŝortëje i sü a estr sinceri, amanti de le lavur, de la nettiŝia, de l’ordine, a dì sëmpr la verité DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:265 (MdR); c) ára nia püch smorjelé i costüms groi de chëra jënt aman-ta dla vera àla nia puc smorjelè i costumi grŏi de chel-la jent amante d’la verra DeclaraJM, SantaGenofefa1878:1 (Badia); d) por grazia ch’i pröms convertis al Vangele ê amanc dl laur pur grazia ch’i prumts convertiis al Vangele è amanti d’l laur DeclaraJM, SantaGenofefa1878:1 (Badia).

amant (gad., Badia, grd., LD) ↦ amant.

amánt (fod.) ↦ amant.

amante (MdR) ↦ amant.

amánte (fod.) ↦ amánt.

amar (bra.) ↦ amé.

amaré (gad., mar.) ↦ amalé.

amarè (Badia, MdR) ↦ amalé.

amazé Ⓔ it. ammazzare, nordit. amazar (EWD 1, 89) 6 1710 amaze (Proclama1710-1991:167)
gad. amazé Badia amazè
v.tr. Ⓜ amaza
uccidere in modo violento (gad.) Ⓘ ammazzare Ⓓ umbringen ◇ a) Me, por me, amazeme pö ma, cun ligrëza abracëii la mort Mè, pur mè, amazzemme pouma, cung li-grezza abbraccei la mort DeclaraJM, SantaGenofefa1878:27 (Badia)
mazé. [ 26 ]

amazé (gad.) ↦ amazé.

amazè (Badia) ↦ amazé.

amba (Soraga, moe.) ↦ giama.

ambrela (gad., Badia) ↦ ombrela.

ambria (gad., Badia) ↦ ombria.

ambrìa (fod.) ↦ ombrìa.

amé Ⓔ it. amare ‹ AMĀRE (EWD 1, 91) 6 1632 amadi p.p. m.pl. (Proclama1632-1991:160)
gad. amé mar. amé Badia amè grd. amé fas. amèr bra. amar fod. amé col. amà amp. amà LD amé MdR amè
v.tr. Ⓜ ama
sentire e dimostrare un profondo affetto per qual-cuno (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ amare Ⓓ lieben ◇ a) mi bon Die, che sëis l mi bon pere, l mi bon seniëur, l majer bën de duc i bëns, che sëis dëni de vester amà sëu-ra duta la cosses mi bon Diè, che sèis ‘l mi bon perè, ‘l mi bon segnour ‘l mascher beng de dut i bengs, che seis dang’n de vöster ama saura dutta la cosses RungaudieP, LaStacions1813-1878:88 (grd.); b) Chi che n’ó mai ester ingianà / Mostra ch’ëi ama i pićià. Chi che n’ó mai estr in-giannà / Mostra ch’ëi ama i piçhià. DeRüM, ZeichenBesserung1833-1995:289 (MdR); c) Les crusc ne manciará, / Cösc vëigon vigne de, / Mo Dio chir chi co l’amará: / Cösc aldon dal vagnere. Les crusch nö mantgiarà / Cōsch vöi-gung vignö dö / Mo Dio chir chic o l’amara / Cosch aldong dal vagnerö. AgreiterT, ConLizonza1838-1967:134 (mar.); d) Perciò t’assegure, che i vën perdunà truep, percie che l’à amà ënghe truep. Perciò t’ assegure, che jë vëŋ perdunà truep, pertgë chè l’hà amà ànche truep. VianUA, Madalena1864:194 (grd.); e) L fé dl bën a jënt a ti te porta la gherlanda, / Ma sce no t’ ames i autri, sëni d’amor degun no te manda. ‘L fè del bëŋ a s̄ënt a ti të pòrta la ghörlanda, / Ma ŝë no t’ àmes i autri, sëgn d’amor d’guŋ no të manda. PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.); f) mo sce t’un ascorjaras n de o l’ater de to fal, mëtete en pesc, che tö te m’as dagnora amé mo s’ t’ n’ascorjeràs ‘ng dè o l’at’r de to fal, mettete in pesc’, chè tou t’ m’às dognara amè DeclaraJM, SantaGenofefa1878:22 (Badia); g) i sá, ch’un o l’ater d’os á gran tribolaziuns da soporté, mo amede os Idî y confi-dede en Ël i sa, ch’ung o l’at’r d’os à grang tribulaziungs da sopportè, mo amede os Iddì e confidede in El DeclaraJM, SantaGenofefa1878:118 (Badia)
p.p. come agg. Ⓜ amés, ameda, amedes
che è oggetto d’amore (gad., grd. F 2002, fas. DILF 2013) Ⓘ amato Ⓓ geliebt ◇ a) düc orô odëi plü daimpró, ch’ai podô, la signura amada, y tan dî tignida por morta duttg’ orō udei plou daimprò, ch’ei pudō, la signura amada, e tan dī tignuda pur morta DeclaraJM, SantaGenofefa1878:105 (Badia).

amé (gad., mar., grd., fod., LD) ↦ amé.

amè (Badia, MdR) ↦ amé.

ameda Ⓔ AMITA (EWD 4, 368) 6 1763 mada ‘matertera, amita’ (Bartolomei1763-1976:86)
gad. mëda mar. mëda Badia mëda grd. anda fas. ameda, anda fod. mëda col. meda amp. ràmeda LD ameda MdR mëda
s.f. Ⓜ amedes
1 sorella del padre o della madre rispetto ai nipoti, la moglie dello zio (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1985; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ zia Ⓓ Tante ◇ a) Y berbesc y mëdes n tanc de parënc, / Ai pita y trëma mo impó dër contënc E berbess e mádes n tagn de paráintg, / Ai pitta e tráma ma impò der containtg PescostaC, MëssaPescosta1879:5 (Badia)
2 titolo di reverenza, riferito a persona anziana (gad. A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002, fod. T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ signora Ⓓ Frau ◇ a) O mia bona mëda M., jìssen pö demà ite e ponesse bel dlungia berba J. e stede bela chieta e lascénes fà nos. Oh, mia bonna mäda M., ĝisseǹ peu demà ite e po-nesse bel dlungia bärba J. e stéde bella quieta e lascénes fà nos. DeRüM, MütMaridé1833-1995:280 (MdR).

ameda (fas., LD) ↦ ameda.

amel Ⓔ comp. di a + mel 6 1819 tö ten’ aas a mâl (PezzeiJF, MCamploj1819-2010:197)
gad. amal Badia amal grd. amel fas. amèl bra. a mal fod. amel col. a mal amp. a mal
avv.
(gad., grd., fas., fod., amp.)
s’en avei amel (gad., fas. R 1914/99; Mz 1976, fod. P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, amp.) Ⓘ offendersi Ⓓ beleidigt sein ◇ a) Iö á osservé, che tö t’un âs subit amal / sce la Crescënza te dijô val’. Iö ha osservë, che tö ten’ aas su-bit a mâl. / Se la Crisenzia të dischò vâl. PezzeiJF, MCamploj1819-2010:197 (Badia); b) E vos no v’in aé amal, pioan, / De sti cuatro versate in anpezan E vos no vi n’avede a mal, Piovan, / De sti quattro versate in Ampezzan DegasperF, AgostinoCostantini1860:1 (amp.); c) Tel retorn da aló, arivada a Cipri é stata maltratada vilanamenter da omegn catives, de che la se n’à abù amal zenza consolazion Nel ritorn d’allò, arrivada a Cipri è stata maltrattada villana-menter da o̱mini cattives, de chö la sen ha avù a mal zenza co̬nso̬lazio̬n RifesserJB, DecameronIXBRA1875:649 (bra.).

amel (grd., fod.) ↦ amel.

amèl (fas.) ↦ amel.

amen Ⓔ ĀMĒN ‹ άμήν (EWD 1, 91) 6 1813 amen (RungaudieP, LaStacions1813-1878:90)
gad. amen mar. amen Badia amen grd. amen fas. amen fod. amen amp. amen LD amen
interiez.
formula che, nelle liturgie cristiane, conclude la preghiera e corrisponde a ‘così sia’ (gad. P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002, fod. Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ amen Ⓓ Amen ◇ a) ve prëie sustan dla grazia de ne tumé mei tla mëndra ufeja de vo. Amen. ve preje sustàn d’la grazia de ne tumè mei in tela maindra offescha de vo. Amen. RungaudieP, LaStacions1813-1878:90 (grd.).

amen (gad., mar., Badia, grd., fas., fod., amp., LD) ↦

amen.

àmena (bra.) ↦ ànema.

ament Ⓔ comp. di a + ment (EWD 4, 384) 6 1819 a mënt (PezzeiJF, MCamploj1819-2010:197)
gad. amënt Badia amënt grd. amënt fas. a ment fod. a ment amp. a mente
avv.
conoscere qualcosa in modo da ripeterlo alla let-tera senza avere il testo davanti (gad. Ma 1950, fas. R 1914/99; DA 1973, fod. Ms 2005, amp. C 1986; DLS 2002) Ⓘ a memoria Ⓓ auswendig ◇ a) En ater ann, mësseste pa dí sö la dotrina amënt. Un’ ater ân, mästepa dì sö la dottrina a mënt. PezzeiJF, MCamploj1819-2010:197 (Badia)
dé ament (gad. A 1895; P/P 1966, grd. G 1879; G 1923; [ 27 ] L 1933) Ⓘ fare attenzione, dare ascolto Ⓓ zuhören, achtgeben ◇ a) A paroles a mesa bocia no dé pa mei amënt, Chi che de chëstes se god, schiva for y for cun spavënt. A paròles a möźa botgia ‘no dèpa mëi a mënt, / Chi chë de chëstes së gòd, schiva fort y fort con spavënt. PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.); b) Dá amënt, sce nosc bun grof mör, ne n’él dübe, che Golo te chëstes zir-costanzes ne röies a so dessëgn, y devëntes nosc signur Da ament, se nosc’ bung grof mour, nen elle dubbio, che Golo te chestes zircostanzes nè ruve a so desengn’, e d’ven-te nosc’ signur DeclaraJM, SantaGenofefa1878:83 (Badia) ◆

emparé ament (gad., amp. DLS 2002) Ⓘ imparare a memoria Ⓓ auswendig lernen ◇ a) Cun l’imparé la dotrina amënt / ne sunsi nia ma dër contënt. Coll’ imparë la dottrina a mänt / Né sunse nia ma där contänt. PezzeiJF, GMiribung1819-2010:200 (Badia) ◆ tegnì ament (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. C 1986; DLS 2002) Ⓘ osservare, ricordare, tenere a mente Ⓓ im Gedächtnis festhalten, sich etwas merken, beachten, daran denken ◇ a) Fajege pur festa al paster nef! / Mo pensà mo che che l’à dit! / Tegnìlo a ment, fajé polit Faxee pur festa al paster nef! / Mo penssà mo che che l’ha dit! / Tegnilo a ment, faxè polit BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:246 (bra.); b) Veies e joegn tegnivel a ment / Besegna compatir / Perché se cogn morir / Oh! che gran spaent. Vegies e soen tegnivel a ment / Besegna compatir / Perche se cong morir / Oh! che gran spavent. PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:269 (bra.); c) Cul mparé gën y tenì a mënt ne fares de chëi ac, / Che fej chëi, che uel mefun desmustré l’aurità ai mac. Coll’ im-parè gëŋ y tënì a mënt no farès de chëi atg, / Chë fèŝ chëi, chë uèl möfum desmustrè l’èurità ai màtg. PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.); d) Tëgnete bëgn a mënt les rames, y i popi, che te vëighes da vigni pert, spo rëndeme cunt de ci, ch’ël é deventé adinfora. Tegnet’ bengn’ ament les rames, e i pōpi, ch’t’ veighes da vigne pērt, spo rend’me cunt d’ci, ch’el è d’ventē d’ingfora. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:48 (Badia).

amënt (gad., Badia, grd.) ↦ ament.

amèr (fas.) ↦ amé.

amesa Ⓔ comp. di a + mesa ‹  mez 6 1833 a mezza (DeRüM, CurtSuramunt1833-1995:281)
gad. amesa mar. amesa Badia amesa grd. a mesa LD amesa MdR amesa
avv.
nel centro, nella parte centrale (gad. V/P 1998; DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ in mezzo Ⓓ mitten, inmitten, in der Mitte ◇ a) Arivé amesa dlijia slìziel fora, ch’ël foss prëst tomè. Arrivé a mezza dliŝia slìziel fora, ch’ël foss prëst tomè. DeRüM, CurtSuramunt1833-1995:281 (MdR); b) A paroles a mesa bocia no dé pa mei amënt, / Chi che de chëstes se god, schiva for y for cun spavënt. A paròles a möźa botgia ‘no dèpa mëi a mënt, / Chi chë de chëstes së gòd, schiva fort y fort con spavënt. PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.); c) mo amesa strada ciafi la letaia, dër comoda por la contëssa y Schmer-zenreich, che s’ á atira ponü ite mo a mēſa strada ceaffi la lettaia, der comoda pur la contessa e Schmerzenreich, ch’s’ à attira ponù ite DeclaraJM, SantaGenofefa1878:102 (Badia).

amesa (gad., mar., Badia, LD, MdR) ↦ amesa.

amez Ⓔ comp. di a + mez (EWD 4, 412) 6 1832 a mez (HallerJTh, MadalenaBAD1832:154)
gad. amez mar. amez Badia amez grd. a mez fod. amez amp. amez LD amez
avv.
nel centro, nella parte centrale (gad. A 1879; A 1895; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1923; F 2002, fod. Pe 1973; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ in mezzo Ⓓ mitten, inmitten, in der Mitte ◇ a) Gejú restâ su cun la fomena, che fô iló amez. Jeshú restáva sú colla fomena, che fóa illó a mez. HallerJTh, MadalenaBAD1832:154 (Badia); b) Audian chësc, se n jiva un do l auter, scumencian dai plu vedli; y Gejù ie restà sëul, y la fëna, che stajova a mez. Audiang chest, sen schiva ung do l’auter, comenzang dai plu vödli; y Jesú ié restá soul, y la Fanna, che stasóva a mez. HallerJTh, MadalenaGRD1832:156 (grd.); c) Sot al cil da döes stanges da na pert él le pergo; / Amez alté le Santi-scim, por cianté le Tantum ergo Sott’ al ciel da düs stangies da na pert ell l’pergo; / Amez ältè l’Santissimo, per tgiangè l Tantum ergo PescostaC, MëssaPescosta1879:4 (Badia)
tamez.

amez (gad., mar., Badia, fod., amp., LD) ↦ amez.

amí (mar.) ↦ amich.

amich Ⓔ it. amico ‹ AMĪCUS (EWD 1, 92) 6 1763 amice ‘amicus’ (Bartolomei1763-1976:69)
gad. amich, amisc † mar. amí Badia amich grd. amich fas. amich caz. amich bra. amich fod. amich col. amigo amp. amigo LD amich MdR amico, amisc
s.m.f. Ⓜ amisc, amica, amiches
1 chi è legato da sentimenti di amiciza (gad. B 1763; A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pz 1989; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ amico Ⓓ Freund ◇ a) Sce Die me fajëssa chësta grazia, dij l amalà, se autan viers n amich, fossi segur de ne murì mei. Sche Diœ me faschæssa kæsta grazia, disch l’ammalà, se autang viers ung amic, fossi segùr dœe ne murì mèi. PlonerM, Erzählung5GRD1807:48 (grd.); b) mai ne m’aste dé n asó, ch’iö ess podü me le mangé cun mi amisc mai ne m’hàste de n’asó, ch’iö esse podü mel mangié cung mi amici HallerJTh, FigliolProdigoBAD1832:141 (Badia); c) tu ne m’es mei dat n bëch per maië n past cun mi amisc tu ne m’és mei dat un böc per majé un past cung mi amiches HallerJTh, FigliolProdigoGRD1832:143 (grd.); d) no te me ès mai dat un śol, che me l’aesse podù magnèr con mi amisc no teme és mai dat un zol, che mel aése podú magnér co mi amish HallerJTh, FigliolProdigoCAZ1832:146 (caz.); e) mei no m’ei dé n asol da me l mangé de bona voia con miei amisc méi no m’éi dé ‘ng azól da mel mangié de bona voja con miei amis HallerJTh, FigliolProdigoFOD1832:152 (fod.); f) Ël é vëi, ch’ël vëgn gonot inte nosta ćiasa (da nos) porćì ch’ël é n bun amico de mi fre. Ël é vëi, ch’ël vëgn gonót inte nosta çhia-sa (da nos) porçhi ch’ël é ‘n buǹ amico de mi frè. DeRüM, MaridéPüchTëmp1833-1995:239 (MdR); g) Perdona dunca ai nemici, / Despò avraste tröc amici Perdona dunca ai nemici, / Despò avraste treućh amici. DeRüM, FehlendenNachsichtig1833-1995:289 (MdR); h) Restede dagnora nüsc amisc, / S’olgarun con döta vëia. Röstödi dagnora nusch amizi / Solgarung con dōtta vöja. AgreiterT, ConLizonza1838-1967:136 (mar.); i) e vos no m’aé dà mai gnanche un caureto da magnà coi miei amighe e vos no m’avé dà mai gnanche un cauretto da magnà coi miei amighe ConstantiniM, FiProdigoAMP1841-1986:256 (amp.); j) O se ‘l Signor me fajesse sta grazia, dijea ‘l marà, voltà ves un ami-go, sarae seguro de ne morì mai. O se ‘l Signor me facesse sta grazia, diceva ‘l mará, voltá ves un amigo, sarae segu-ro de ne morí mai. PlonerM, Erzählung5AMP1856:27 (amp.); k) Ma per grazia i amisc del giandarmo i ge a tout l’ar-ma e i ge à dit, che el se tegne. Ma per grazia i amisch del giandarmo i gö a tout l’armô ö i gö a dit, chö öl sö tegniö. [ 28 ]

ZacchiaGB, ZecheVita1858*:2 (bra.); l) Ues amisc? te i giateres cun fé amabl ciera, / Plu saurì cun bona paroles y bela maniera.|l}} Uès amizi? t’ëi giaterès con fè amabil ciöra, / Plù saurì con bòna paròles y bölla maniöra. PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.); m) Vives cënt siur primiziant / Recevede sura le cënt; / Mo i angeli a mile n ciantes / Chël de d’Osc gran paiamënt, / Por i beac en paraisc, / ch’ëis salvé cun Üsc amisc. Vives Ceant Sior Primiziante / Recevede sura ‘l ceant; / Mo i Angeli a mille ‘ng ciante / Chel Dè d’Osc’ grang paiament, / Pur i Beati in Paraisc’, / ch’ais salvè cung Ousc’ amisc’. DeclaraJM, MëssaFreinademez1875:1 (Badia); n) amica di püri y di amará da picera insö, i êra sëgn uma amica di puri e di amarà da piccera ing sou, i ēla sengn’ uma DeclaraJM, SantaGenofefa1878:10 (Badia)
2 chi siede con altri a mensa, convitato (gad. P/P 1966, MdR) Ⓘ commensale Ⓓ Tischgast ◇ a) Dè che sëis impò chilò, fajéme l’onur, e sëise mi amisc. Dè che sëis inpò chilò, faŝéme l’onùr, e sëise mi amiŝ. DeRüM, SëiseMiAmisc1833-1995:254 (MdR); b) Jan! và subit a dì a la cöga ch’i à n amisc incö a marëna, e tö mët n taì deplü. Ĵeaǹ! và subit a dì a la coeuga ch’j’ha ‘ǹ amiŝ incoeu a marënna, e teu mëtt ‘ǹ taì de plü. DeRüM, SëiseMiAmisc1833-1995:254 (MdR); c) Junde al past, che l’Agnel nes dá: / A mangé - ai amisc él sigü - / Chël divin mana ascognü. Iunde al Past, ch’l’Agnell nes dà: / A mangiè - ai Amisc’ ell’ sigù - / Chel divin Manna ascognù. DeclaraJM, MëssaFreinademez1875:1 (Badia); d) iö sará so compagn a mësa, y ël mi amisc iou sarà so compangn’ a meſa, ed el mi amisc’ DeclaraJM, SantaGenofefa1878:70 (Badia).

amich (gad., Badia, grd., fas., caz., bra., fod., LD) ↦

amich.

amico (MdR) ↦ amich.

amigo (col., amp.) ↦ amich.

aministrazion Ⓔ it. amministrazione ‹ ADMINISTRĀTIO (EWD 1, 93) 6 1873 amministrazion (Anonim, Monumento1873:1)
gad. aministraziun Badia aministraziun grd. aministrazion fas. aministrazion fod. aministrazion amp. aministrazion LD aministrazion
s.f. Ⓜ aministrazions
ente o organo cui lo stato demanda il funzionamen-to e l’efficienza dei pubblici servizi, o gli uffici pre-posti all’organizzazione e al conseguimento del fine aziendale (gad. P/P 1966; DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ amministrazione Ⓓ Verwaltung ◇ a) Nos duncue vardaron / Se portaa ra spese / De sta Aministrazion / Dài al mondo da lieśe… Nos dunque vardaron / Se portava ra spese / De sta Amministra-zion / Dai al mondo da lieze… Anonim, Monumento1873:1 (amp.).

aministrazion (grd., fas., fod., amp., LD) ↦ aministra-

zion.

aministraziun (gad., Badia) ↦ aministrazion.

amirabel Ⓔ it. ammirabile 6 1878 amirabil (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:107)
gad. amirabl Badia amirabl
agg. Ⓜ amirabli, amirabla, amirables
da ammirare, degno di essere ammirato; ammirevo-le (gad.) Ⓘ ammirabile Ⓓ bewundernswert ◇ a) Düc ê regüsc de süa inozënza, se la godô dl’amirabla delibera-ziun Duttg’ ē r’gusc’ d’sua innozenza, s’ la godō d’l ami-rabil deliberaziung DeclaraJM, SantaGenofefa1878:107 (Badia).

amirabl (gad., Badia) ↦ amirabel.

amisc (MdR) ↦ amico.

amisc † (gad.) ↦ amich.

amò (fas., caz., bra.) ↦ ciamò.

amolé Ⓔ deriv. di mola (EWD 4, 457) 6 1813 amulova 3 imperf. (PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:61)
gad. amoré mar. amoré Badia amorè grd. amulé fas. molèr bra. molar moe. molar fod. molé col. molà amp. morà LD molé
v.tr. Ⓜ amola
assottigliare, affilare una lama, renderla atta al taglio facendola passare sopra una mola (gad. A 1879; A 1895; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; G 1923; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; G 1923; Pe 1973; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ affilare Ⓓ schleifen, wetzen ◇ a) Finamei l bon bambin / I amulova l manarin / Y judova a zumpré. Finamei l bon bambin! / I amu-lova l manarin / I ſhudova a zumprè. PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:61 (grd.).

amoní (gad., mar., Badia) ↦ amonì.

amonì Ⓔ it. ammonire ‹ ADMONĒRE (EWD 1, 95) 6 1763 amonì ‘moneo’ (Bartolomei1763-1976:69)
gad. amoní mar. amoní Badia amoní grd. amunì fas. armonir caz. armonir bra. amonir fod. amonì amp. amonì LD amonì MdR amonì
v.tr. Ⓜ amonesc
mettere in guardia con energia e autorevolezza, contro errori, pericoli e simili (gad. B 1763; A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ ammonire Ⓓ ermahnen ◇ a) e i racomana con na bona picera perdica la virtù e la mo-ralité, e i amonësc a schivé le pićé e le vize e i raccoma-na coǹ ‘na bonna picćera perdica la virtù e la moralité, e i ammonësc a schivé le piçhié e le vize DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:266 (MdR); b) Che don rujené puech, plu audì, uniun da se cunësc: / A chësc una lënga y doi urëdles bën for t’ amunësc. Chë doŋ rës̄onè puech, plù audì, ugnuŋ da sè cunës̄: / A chëst una lëŋga y doi urëdles bën fort t’ amunës̄. PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.); c) Y la uma premurosa ne se desmentiâ d’amoní le möt E la uma premurosa nè s’ desmentiā d’ammonì ‘l mutt DeclaraJM, SantaGenofefa1878:52 (Badia); d) Deach’ ara ê bona de cosciënza, l’amonîra a se stravardé dala dejobediënza Dea ch’ella ē bona d’coscienza, l’ammonīla a sè stravardè dalla desobbedienza DeclaraJM, SantaGenofefa1878:53 (Badia).

amonì (fod., amp., LD, MdR) ↦ amonì.

amonir (bra.) ↦ amonì.

amonizion Ⓔ it. ammonizione (EWD 1, 95) 6 1878 ammoniziungs pl. (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:120)
gad. amoniziun mar. amoniziun Badia amoniziun grd. amunizion fas. amonizion fod. amonizion amp. amonizion LD amonizion
s.f. Ⓜ amonizions
l’ammonire; esortazione decisa e autorevole; rim-provero, richiamo severo (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ ammonizione Ⓓ Ermahnung ◇ a) Les amoniziuns plü a cör ciafâ porater i maridá y i geniturs Les ammoniziungs plou a cour ceaffā pur at’r i maridà e i geni-tori DeclaraJM, SantaGenofefa1878:120 (Badia); b) La pieté, les desgrazies, la rassegnaziun tl’orenté d’Idî, les amo-niziuns y l’ejëmpl de Genofefa deventâ duncue gauja de [ 29 ] benedisciun por döt chël paisc. La pietè, les desgrazies, la rassegnaziung t’ l orentè d’Iddì, les ammoniziungs e l’e-sempio d’Genofefa deventā dunque gausa d’benedisiung pur dutt chel paìsc’ DeclaraJM, SantaGenofefa1878:122 (Badia).

amonizion (fas., fod., amp., LD) ↦ amonizion.

amoniziun (gad., mar., Badia) ↦ amonizion.

amor (grd., fas., caz., bra., col., amp.) ↦ amour.

amoré (gad., mar.) ↦ amolé.

amorè (Badia) ↦ amolé.

amour Ⓔ it. amore ‹ AMOR (GsellMM) 6 1445 avnor (WolkensteinO, Bogdeprimi1445*-1979:106)
gad. amur mar. amur Badia amur grd. amor fas. amor caz. amor bra. amor fod. amour col. amor amp. amor LD amour MdR amur
s.m. Ⓜ amours
intenso sentimento di affetto (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ amore Ⓓ Liebe ◇ a) cun bon amor cū bonavnor WolkensteinO, Bogdeprimi1445*-1979:106 (grd.); b) ma fra se stës se pensáva / o per forza o per amour / la voi fè ca, e con onour ma fra se stes se pensava / o per forza o per amour / la voi fè cha, e con onour PezzeiJF, TTolpei1805-2010:189 (fod.); c) V’adore pra chësta prima Stazion, redentor dut d’amor! V’ado-re pra chasta prima Stazion, redentor dut d’amor! RungaudieP, LaStacions1813-1878:89 (grd.); d) Ma sce no t’ames i autri, sëni d’amor degun no te manda. Ma ŝë no t’ àmes i autri, sëgn d’amor d’guŋ no të manda. PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.)
fé l amour 1 (grd. F 2002, fas.) Ⓘ fare l’amore Ⓓ mit jemandem schlafen ◇ a) Dut l dì l’à fat l’amor con chela tousa. Tutt l di la fat l’amor cun calla touschô. ZacchiaGB, ContieFasciane1858* (bra.) 2 (grd. L 1933) Ⓘ vezzeggiare Ⓓ schön tun ◇ a) Ja, per me ne n’iel plu vela! / me faré tost santarela, / chësc sarà per me unëur, / plu che fé cun vo l’amor. Gia per me, ne n’iel plu vella! / me faré tost santarella, / chest sarà per me Uneur, / plu che fé cun vo l’amor. PlonerM, VedlaMuta1828*-2013:142 (grd.) ◆ per

l amour de Die (gad. V/P 1998, grd. F 2002, fas., fod. Ms 2005, MdR) Ⓘ per l’amor di Dio Ⓓ um Gottes Willen ◇ a) O per l amor de Die! Chësc tu es liet ora per ti nevic, y per ti uem? O pœr l’amor dœ Dìœ! Kæst tu es liet ora pœr ti nœvitsch, y pœr ti vuem? PlonerM, Erzählung4GRD1807:47 (grd.); b) Per l’amur de Die, de bun sce! Valch de piec ne seràl pa mia. Per l’amur de Die, de buǹ sé! Valq de piéĝ ne seràl pa mìa. DeRüM, BunDéBerbaTone1833-1995:259 (MdR); c) Per l amor de Die! dij la fëna duta spriguleda, co es mei fat? Per l’amor di Die! diŝ la fënna dutta spri-gulèda, co hès mèi fatt? VianUA, JanAmalà1864:199 (grd.); d) Canche l’é ruà l disc: Ma per amor de Dio che èste fat chiò! Kan ke l e rua el diš: "Ma per amor de Dio, ke este fat kio! BrunelG, Cianbolpin1866:18 (caz.) ◆ porté amour (gad. A 1879) Ⓘ amare Ⓓ lieben ◇ a) os me portëis gran amur, mo maiú é l’amur ch’Idî se porta a nos intrami os me portëis gran amur, mo maiú é l’amur ch’Idî se porta a nos intrami DeclaraJM, SantaGenofefa1878:19 (Badia).

amour (fod., LD) ↦ amour.

Ampez (fas., LD) ↦ Anpezo.

Ampëz (gad., grd., fod.) ↦ Anpezo.

ampezan Ⓔ deriv. di Anpezo 6 1844 Anpez̄ane pl. (DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:111)
gad. ampezan mar. ampezan Badia ampezan grd. ampezan fas. ampezan fod. ampezán col. ampezan amp. anpezan LD ampezan
s.m.f. Ⓜ ampezans, ampezana, ampezanes
abitante della valle d’ampezzo (gad. V/P 1998; DLS 2002, grd. L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ ampezzano Ⓓ Ampezzaner ◇ a) Anpezane! sentreae, / s’aé fosc vediei da maza, / che colore magnarae / ra rea tegna an-che del Naza. Anpez̄ane! sentreave, / s’avé fosc vediéi da maz̄a, / che colore magnarave / ra reategna ‘nche del Naz̄a. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:111 (amp.); b) Sc’ Idî i dá ciamó tröc agn / á i ampezans n gran davagn, / Porcí n te prou, n te famëi / Ne n’él ignó, insciö diji ëi. S’ Iddì i dà giamo trots agn / Ha i Ampëzzain ën gran vadagn, / Pur-gì ën të Pro, ën të Famäi / Në n’ëllë iniò, insö disi ai. PescostaC, SonëtCoratBadia1852:4 (Badia); c) Presto Anpezane ch’el pioan ‘l é ca; / Sora fó ra menestra lascià stà / che ra se brostole, ancuoi no conta nuia. Presto Ampez-zane ch’el Piovan l’é cà; / Sora fò ra menestra lassà stà / ch’a se brostole, anquoi no conta nuja. DegasperF, AgostinoCostantini1860:1 (amp.); d) Padre Basilio, ancuoi scusà ve preo, / se un pormai d’anpezan algo el vó dì / Aé scel-to un mestier che ‘l é un dei meo / ma che ades ‘l é difizile che mai pì Padre Basilio, anquoi šcusà ve preo, / se un por-mai d’ampezan algo el vo dì / Avè scielto un mestier chè l’è un dei meo / ma che ades l’è difizil che mai pì DegasperF, PrimaMessaGhedina1868-1990:358 (amp.)
s.m. sg.
idioma della valle d’ampezzo (grd. L 1933; F 2002, amp.) Ⓘ ampezzano Ⓓ Ampezzanisch ◇ a) che deboto, / Co se trata del pioan, / Ben, o mal, na fre de moto / Fejo anch’ ió par anpezan che deboto, / Co se trata del Piovan, / Ben, o mal, ‘na fre’ de moto / Fego anch’ jò par ampezzan ZardiniB, Rudiferia1852:1 (amp.); b) E vos no v’in aé amal, pioan, / De sti cuatro versate in anpezan, / Parché el nosc orto no pó dà de pì E vos no vi n’avede a mal, Piovan, / De sti quattro versate in Ampezzan, / Parchè el nosc orto no po dà de pì DegasperF, AgostinoCostantini1860:1 (amp.); c) Un laoro coscì fato / Ne in talian, ne in anpezan / No ‘l podea fei che un mato / Un por fouro, o un patan. Un laoro cosci fatto / Nè in taliàn, ne in ampezzàn / Nol podea fei che un matto / Un por fauro, o un patàn. Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:25 (amp.)
agg. Ⓜ ampezans, ampezana, ampezanes
della valle d’ampezzo (gad. V/P 1998; DLS 2002, grd. L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ ampezzano Ⓓ ampezzanisch ◇ a) E coscì el diornista / Podea esse anpezan; Ma lore à abù ra vista / D’i dà a un outro chel pan… E cosscí el Diurnista / Podéa esse Ampezzan; / Ma lore á abú ra vista / Di dá a un autro chel pan… Anonim, Monumento1873:2 (amp.).

ampezan (gad., mar., Badia, grd., fas., col., LD) ↦ am-

pezan.

ampezán (fod.) ↦ ampezan.

ampl Ⓔ AMPLU (probabilmente lessema ereditato, GsellMM) 6 1833 ampl (DeRüM, CiAvessesGën1833-1995:246)
gad. ampl mar. ampl Badia ampl grd. ampl fod. ámple amp. anpio LD ampl MdR ampl
agg. Ⓜ ampli, ampla, amples
che ha grande estensione, vasto, spazioso (gad. P/P 1966; Pi 1967; V/P 1998; DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fod., amp., LD DLS 2002, MdR) Ⓘ ampio Ⓓ weit, breit ◇ a) Ël é dërt bun, iö ves en stà bun e ël é ampl de trëi brac. Ël é dërt buǹ, jeu ves eǹ sta buǹ e ël é ampl de trëi braćh. DeRüM, CiAvessesGën1833-1995:246 (MdR); b) Canal anpio o bona ciucia, / che no teme ‘l fun del vin, / e ra panza fata a gucia, / che non ebe fon ne fin! Canàl ànpio [ 30 ]

o bòna ciucia, / che no teme ‘l fun del vin, / e ra panz̄a fata a gucia, / che non èbe fon ne fin! DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:114 (amp.).

ampl (gad., mar., Badia, grd., LD, MdR) ↦ ampl.

ámple (fod.) ↦ ampl.

ampò (fas., caz., bra., moe.) ↦ empò.

ampom Ⓔ * amp x PŌMUM (GsellMM) 6 1879 a̤mpómęs pl. (RifesserJB, Tëune1879:108)
grd. ampom LD ampom
s.m. Ⓜ ampoms
frutto della pianta del lampone, rosso e molto profumato, formato di piccole drupe unite tra loro (grd. G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ lampone Ⓓ Himbeere ◇ a) Franz, n mut dla zità, ova abinà ampomes tl bosch. frants, ŋ mut d’la̤ tsitá, ǫv’ a̤biŋá a̤mpómęs t’ l bǫšk. RifesserJB, Tëune1879:108 (grd.).

ampom (grd., LD) ↦ ampom.

amprest (moe.) ↦ emprest.

amulé (grd.) ↦ amolé.

amunì (grd.) ↦ amonì.

amunizion (grd.) ↦ amonizion.

amunté (gad., grd.) ↦ monté.

amur (gad., mar., Badia, MdR) ↦ amour.

an Ⓔ ŪNUS (EWD 7, 221) 6 1819 ang (PezzeiJF, MHitthaler1819-2010:198)
gad. an mar. an Badia an grd. n LD an MdR an
pron. Ⓜ inv.
pronome impersonale (gad. A 1879; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ si Ⓓ man ◇ a) Mia bona Moidl Hitthal! / Na tara sciöche tö gibt es net boll. / An pó re-den deutsch - ladin, / a te él döt ein Ding Mia buna Moidl Hitthall! / Na tara schö che tö giebtes nöt boll. / Ang po reden deutsch - lading, / A të ëlle düt ein Ding PezzeiJF, MHitthaler1819-2010:198 (Badia); b) L maridé ie sciche n juech, / N muessa fé a puech a puech L maridè ie shi-ke n ʃhuek, / N muessa fe a puek a puek PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:56 (grd.); c) n tel guviern, / Sciche n fossa tl infiern un’g tel guvièrn, / Schi’c’ un fossa tê l’in-fiêrn PlonerM, VedlMut1828-1997:345 (grd.); d) An mëss compatì le püre stënta, ël é n pü’ stletorin. An mëss com-patì le püre stënta, ël é ‘ǹ pü’ stlettoriǹ. DeRüM, DonzelaComplimënt1833-1995:241 (MdR).

an (gad., mar., Badia, LD, MdR) ↦ an.

an (fas., caz., bra., moe., amp.) ↦ ann.

an (mar.) ↦ nen2.

ana (grd.) ↦ anima.

anadé Ⓔ SE INDE ADDĀRE (Gsell 2008:190) 6 1833 m’eǹ annadai 1 invers. (DeRüM, ImparèMüjica1833-1995:237)
gad. anadé mar. anadé Badia anadè fas. adèr caz. adèr bra. adar moe. andar LD anadé MdR anadè
v.rifl. Ⓜ s’en anadà
se anadé rendersi conto a un tratto di qualcosa che prima non si era osservato o si ignorava (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, fas. DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ accorgersi Ⓓ bemerken, merken ◇ a) Ch’ël é plütost difizil m’en anadai iö assà; perćì ch’ël é bele trëi agn ch’im-pare, e iö ne sà ćiamò tröp. Ch’ël é plütost difficil m’eǹ an-nadai jeu assà; perçhi ch’ël é bel[e] trëi agn ch’impare, e jeu ne sà çhiamò treup. DeRüM, ImparèMüjica1833-1995:237 (MdR); b) sëgn m’un anadái, ch’Idî é iüst. ſengn’ m’n’ anadai, ch’Iddì è giust. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:124 (Badia); c) mo sëgn s’un anadunse, d’avëi fat trö’ massa püch mo ſengn’ sen anadungſe, d’avei fatt trou massa puc DeclaraJM, SantaGenofefa1878:104 (Badia).

anadé (gad., mar., LD) ↦ anadé.

anadè (Badia, MdR) ↦ anadé.

anche (amp.) ↦ enghe.

anché (fas., bra.) ↦ encuei.

ancionsciara (mar.) ↦ incenjera.

ancö (moe.) ↦ encuei.

ancona Ⓔ avenez. ancona ‹ είκών (EWD 1, 101) 6 1879 ancona (PescostaC, MëssaPescosta1879:5)
gad. ancona mar. ancona Badia ancona fas. ancona fod. ancona
s.f. Ⓜ ancones
nicchia con un’immagine votiva (gad. A 1879; Ma 1950; V/P 1998, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Ms 2005) Ⓘ edicola Ⓓ Bildstock, Marterl ◇ a) Jundi cina sö al’ ancona incuntra / A Peater Paol y süa vedla tan ligra y muntra! Sundi china sö all’ ancona incuntra / A Peatr Paol e süa vedla tang ligra e muntra! PescostaC, MëssaPescosta1879:5 (Badia).

ancona (gad., mar., Badia, fas., fod.) ↦ ancona.

ancontra (grd.) ↦ encontra.

ancora (amp.) ↦ encora.

ancunté (grd.) ↦ enconté.

ancuoi (amp.) ↦ encuei.

anda (grd., fas.) ↦ ameda.

anda Ⓔ anordit. anda ‹ andar(e) (GsellMM) 6 1844 anda (DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:116)
fod. ánda col. anda amp. anda
s.f. sg.
comportamento che incute rispetto o timore (amp. Mj 1929; Q/K/F 1982; C 1986) Ⓘ portamento fiero Ⓓ stolzes Auftreten ◇ a) Pa ra piaza con un’anda / da sovrano ‘l marcia via; / a incontrà sta śente granda / beśen feighe na "scioria!" Para piaz̄a con un’ anda / da sovrano ‘l marcia via; / a incontrà sta zènte granda / bezén féighe na "scio-ria!" DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:116 (amp.).

anda (col., amp.) ↦ anda.

ánda (fod.) ↦ anda.

andar (moe.) ↦ anadé.

andato Ⓔ it. andato 6 1878 andata f. (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:60)
gad. andato mar. andato Badia andato fas. andato fod. andato
agg. Ⓜ andati, andata, andates
spacciato, morto (gad. P/P 1966; V/P 1998, fas. DA 1973; Mz 1976, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005) Ⓘ andato Ⓓ erledigt, verloren ◇ a) Y en verité zënza d’Os, ne me podessi oje a degügn, zënza d’Os fossi dadî andata te chësc ander zënza val’ confort. e in veritè zenza d’Os, nè mè podessi oje a d’gungn’, zeinza d’Os fossi da dī andata te chesc’ and’r zenza val confort. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:60 (Badia).

andato (gad., mar., Badia, fas., fod.) ↦ andato.

ander Ⓔ ANTRUM (EWD 1, 104) 6 1878 and’r (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:36)
gad. ander, anter † mar. ander, anter Badia ander fod. ánder col. ander amp. landro LD ander
s.m. Ⓜ andri
profonda cavità di un monte o di una roccia, caver-na (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ antro Ⓓ Höhle ◇ a) an alda n romú tles fëies sëces por tera, y söl büsc da jí tl ander comparëscel na cer-va ang alda ‘ng rumù t’ les fouies seccies pur terra, e soul būsc’ da ji t’ l ant’r comparesc’ ‘l na cerfa DeclaraJM, SantaGenofefa1878:34 (Badia); b) Spo ára ciamó doblié jö les gran rames ciatadüdes, che pingolâ dan la porta dl an-der Spo à la ciamò dobliè jou les grang rames ceattadudes, che pingolà dan la porta d’l and’r DeclaraJM, SantaGenofefa1878:36 (Badia); c) ’Cër la fin dl past él capité le curier [ 31 ] cun les iestes ala contëssa, ch’é retornada tl ander Cear la fing d’l past elle capitè ‘l currier colles iestes alla contessa, ch’è ritornada t’ l andr DeclaraJM, SantaGenofefa1878:102 (Badia) ☟ caverna.

ander (gad., mar., Badia, col., LD) ↦ ander.

ánder (fod.) ↦ ander.

André 6 1860 Dea (DegasperF, AgostinoCostantini1860:1)
gad. André mar. André fod. Andrìa amp. Dea
antrop.
(gad. V/P 1998, fod. Ms 2005, amp.) Ⓘ Andrea Ⓓ Andreas ◇ a) Ma vedé cuanta śente da ogni banda… / e Dea ce ben ch’el fesc sonà ra banda! Ma vedè quanta zente d’ogni banda… / e Dea… cie ben ch’el fesc sonà ra banda! DegasperF, AgostinoCostantini1860:1 (amp.).

André (gad., mar.) ↦ André.

Andrìa (fod.) ↦ André.

anel Ⓔ ANELLUS (EWD 1, 104; http://www.atilf.fr/DERom/entree/a’nEllu) 6 1763 anel ‘anulus’ (Bartolomei1763-1976:69)
gad. anel mar. anel Badia anel grd. anel fas. anel caz. anel bra. anel fod. anel amp. anel LD anel
s.m. Ⓜ aniei
cerchietto d’oro, d’argento o d’altro metallo che si porta alle dita delle mani (gad. B 1763; A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ anello Ⓓ Ring ◇ a) Mo le pere dij a sü sorvidus: Portede prësc adalerch la plü bela iesta, y vistile, y déi l’anel tla man Mo ‘l pére disch a sü servidus: "Portéde prast addarlerc la plü bella vìeshta, e vistile, e dé-i l’annell in tla mang HallerJTh, FigliolProdigoBAD1832:140 (Badia); b) Ma so pare à dit a sie famees: portà sobit la pruma viesta, e vestilo, e dajege n anel te sia man Ma so pare a dit a sie famées: portá subit la pruma vie-sta, e vestílo, e dashe’ i un annel te sia man HallerJTh, FigliolProdigoBRA1832:145 (bra.); c) Ma l pere disc a suoi servidous: Jì delongo a tò l plu bel guánt, vestilo e meteie ite ntel deit l anel Ma ‘l pére diss a suoi servidous: Schí de lon-go a tó ‘l plu bel govant, vestílo e mettéje ite ‘n tel deit l’a-nel HallerJTh, FigliolProdigoFOD1832:152 (fod.); d) Le pere dij a sü sorvidus: prësc portede la plü bela iesta, y metei-la indos, déi l’anel tl dëit El père disc a su servidùs: prast portède la pleù bella jesta (viesta), e mettèila in dos, dè i l’anèl in tel dait FlatscherGV, FiProdigoBAD1841-1986:249 (Badia); e) Ma el pare ‘l à dito ai so serve: Presto portà ca el pì bel vestì che on, e vestilo, e betei inz’ el diedo un anel Preste portà ca el pi bel vestì, che on, e vestillo, e metei inc’ el diedo un’ anel ConstantiniM, FiProdigoAMP1841-1986:255 (amp.); f) Chiò te dae chist anel, e canche te ès chest anel apede te, te troarès ogni strèda che te ves kiò te dae kist anel, e kan ke te es kest anél apede te, te troares ogni streda ke te ves BrunelG, Cianbolpin1866:7 (caz.)
anel al nes (gad. P/P 1966, grd. L 1933, fas. R 1914/99) Ⓘ nasiera Ⓓ Nasenring ◇ a) Na pasciun improvisa, […] sará sciöche l’anel al nes dla laurs, che la fej jí olach’ an ó. Na passiung improvvisa, […] sarà sceoucche l’anell al nēs d’la laurz, che la fesc’ jì ullac ch’ang ŏ. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:12 (Badia) ◆ tò fora l anel (fas.) Ⓘ togliere l’anello dal dito Ⓓ den Ring abstreifen ◇ l se à tout fora l’anel del deit e l l’à tirà dò la strèda su el se a tout fora l anel de l deit e el l a tirà do la streda śu BrunelG, Cianbolpin1866:10 (caz.).

anel (gad., mar., Badia, grd., fas., caz., bra., fod., amp., LD) ↦ anel.

anema (amp.) ↦ anima.

ànema (bra.) ↦ anima.

aneó (amp.) ↦ agnó.

anfat (gad., mar., Badia, fod.) ↦ unfat.

anfidé (mar.) ↦ enfidé.

angel Ⓔ it. angelo ‹ ANGELUS ‹ ἄγγελος (EWD 1, 105) 6 1844 àngele pl. (DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:114)
gad. angel Badia angel fas. àngel fod. ángelo col. angelo amp. anjelo, angelo LD angel
s.m.
1 creatura celeste puramente spirituale (gad. P/P 1966; DLS 2002, fas. DA 1973, fod. A 1879; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ angelo Ⓓ Engel ◇ a) "Oh! bon Dio, angele sante, / conzedéme par sto an / na dentera de diamante…" "Òh! bon Dio, àngele sante, / cònz̄edeme par sto an / na dentèra de diamante…" DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:114 (amp.); b) Vives cënt siur primiziant / Recevede sura le cënt; / Mo i angeli a mile n ciantes / Chël de d’Osc gran paiamënt Vives Ceant Sior Primizian-te / Recevede sura ‘l ceant; / Mo i Angeli a mille ‘ng ciante / Chel Dè d’Osc’ grang paiament DeclaraJM, MëssaFreinademez1875:1 (Badia); c) te chël guant bel blanch y modest alzâ i edli bles al Cil, y i chinâ umii ala tera, inlaota im-pormó, che ne l’ess tignida por n te pice angel dl Paraisc? t’ chel guant bell blanc e modesto alzā i oudli blěs al Ceil, e i chinā umile alla terra, illaota impermò, che nell’ ess’ ti-gnida pur ‘ng te piccie angel d’l Paraìsc’? DeclaraJM, SantaGenofefa1878:2 (Badia)
2 persona di grande bellezza, o bontà, o purezza (gad.) Ⓘ angelo Ⓓ Engel ◇ a) insoma düc i trac dl müs é retrac dl pere, che a conscidré chël pice angel te n stat tan miserabl, messâ indô pité in somma duttg’ i trattg’ d’l mus è retrattg’ d’l pere, che a considerè chel picce angel teng sta-to tang miſerabile, m’ssā indŏ pittè DeclaraJM, SantaGenofefa1878:94 (Badia)
3 persona che protegge, consiglia, accompagna assiduamente qualcuno (gad.) Ⓘ angelo Ⓓ Engel ◇ a) chë möta ê n angel de consolaziun tles üties di püri y al let di amará che mutta è ‘ng angel de consolaziung tles ūties di puri e al lett di amarà DeclaraJM, SantaGenofefa1878:2 (Badia).

angel (gad., Badia, LD) ↦ angel.

àngel (fas.) ↦ angel.

angelich Ⓔ it. angelico 6 1878 angelico (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:2)
gad. angelich Badia angelich
agg. Ⓜ angelics, angelica, angeliches
straordinariamente bello, puro o sereno (gad.) Ⓘ angelico Ⓓ engelhaft ◇ a) ara desmostrâ n intendimënt asvelt y fin, bunté amabla dl cör, n carater an-gelich ella demostrā ‘ng intendiment svelto e fing, buntè amabil d’l cour, ‘ng carattere angelico DeclaraJM, SantaGenofefa1878:2 (Badia); b) Genofefa i ciara dunca cun na graziosité y afeziun angelica y dij: Mi sposo amatiscim y buniscim, duncue ne me conësceste plü? Genofefa i ciara dunca cuna graziosità e affeziung angelica e disc’: Mi spo-so amatissimo e bonissimo, dunque nè mè conesceste plou? DeclaraJM, SantaGenofefa1878:92 (Badia).

angelich (gad., Badia) ↦ angelich.

angelo (col., amp.) ↦ angel.

ángelo (fod.) ↦ angel.

angern (fas.) ↦ inier.

angiol (gad.) ↦ angiul.

àngiol (fas., bra.) ↦ angiul.

angiul Ⓔ trent. angiolo ‹ ANGELUS ‹ ἄγγελος (EWD 1, 105) 6 1763 anzol ‘angelus’ (Bartolomei1763-1976:69)
gad. angiol grd. angiul fas. àngiol bra. àngiol LD angiul
s.m. Ⓜ angiui
creatura celeste puramente spirituale (gad. B 1763; [ 32 ]

A 1879; A 1895; Ma 1950, grd. L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99) Ⓘ angelo Ⓓ Engel ◇ Ló l’era na autra sor de chele doi autre ma bela desche un angiol. Lo lerô nô autrô sor dö chöllö doi autrö mô bellô deschö un angiol. ZacchiaGB, Filamuscia1858*:10 (bra.).

angiul (grd., LD) ↦ angiul.

angoscia Ⓔ it. angoscia 6 1878 angosceia (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:14)
gad. angoscia Badia angoscia
s.f. Ⓜ angosces
stato di agitazione, affanno, sofferenza psicologi-ca che può generare anche manifestazioni patologi-che (gad.) Ⓘ angoscia Ⓓ Angst ◇ a) apëna che la püra desgraziada s’â remetü dala spordüda ch’i â trat al col le spavënt y l’angoscia di teribli avenimënc Appena che la pūra desgraziada s’ ā remettū dalla sporduda, ch’i ā tratt al cōl ‘l spavent e l’angosceia d’i terribili avvenimentg’ DeclaraJM, SantaGenofefa1878:14 (Badia); b) Mo la de vëgn cun angosces nöies Mo la dè vengn’ cung angoscies nouies DeclaraJM, SantaGenofefa1878:32 (Badia).

angoscia (gad., Badia) ↦ angoscia.

anguana (amp.) ↦ gana.

aniel (grd.) ↦ agnel.

anim Ⓔ it. animo ‹ ANIMUS (EWD 1, 109) 6 1878 animo (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:11)
gad. anim Badia animo grd. animo fas. ànimo fod. animo amp. animo MdR animo
s.m. sg.
1 la sede degli affetti, dei sentimenti (gad., fas. R 1914/99) Ⓘ animo Ⓓ Gemüt ◇ a) mo degügn ne sará mai capazi de capí l’odio, che por chësc s’ ê descedé sö tl anim de Golo mo degungn’ nè sarà mai capazi de capì l’odio, che purchesc’ s’ ē descedè sou t’ l animo de Golo DeclaraJM, SantaGenofefa1878:11 (Badia)
2 capacità di affrontare con forza d’animo situazioni pericolose, difficili, penose (gad. A 1879; P/P 1966, grd. A 1879; L 1933, fas. A 1879, fod. A 1879; Ms 2005, amp. A 1879, MdR) Ⓘ animo, coraggio Ⓓ Mut ◇ a) Fàte animo, racomanete a Idie, fà cherdè le dotur, e obedësc bel in punt a tüt ći ch’ël te dij, e t’ ordonëia. Fate animo, raccommanete a Iddie, fà cherdè le Dottur, e obbedëŝ bel iǹ punt a tüt çhi ch’ël te diŝ, e t’ ordonnëja. DeRüM, Poste BëinDormì1833-1995:257 (MdR); b) Él na ota gnü le tëmp che la providënza assëgna atualmënter la vocaziun, por chëla che nos nes sentiun capazi, sce ne déssen nes parè o recusé de l’azetè con animo e resolutëza Él ‘na óta gnü le tëmp che la providënza assëgna attualmëntr la vocaziuǹ, por quëlla che nos nes sentiuǹ capaci, ŝe ne desseǹ nes parè o recusé de l’accettè coǹ animo e resolutëzza DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:269 (MdR)
interiez.
invito a farsi forza, a superare una difficoltà (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; Pi 1967, grd. A 1879; Ma 1953, fas. A 1879; R 1914/99; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Ms 2005, amp. A 1879) Ⓘ animo, coraggio Ⓓ nur Mut ◇ a) Aló! animo, da brae! / Tolé dute el goto in man, / D’Agabona infin a Ciae / Craion: Viva el nosc pioan! Alo! animo, da brave! / Tolè dute el goto in man, / D’Agabona infin a C’iave / Crajòn: Viva el nosc’ Piovan! ZardiniB, Rudiferia1852:1 (amp.).

anim (gad.) ↦ anim.

anima Ⓔ ANIMA (EWD 1, 108) x it. anima; http://www.atilf.fr/DERom/ entree/’anim-a 6 1763 anima ‘anima’ (Bartolomei1763-1976:69)
gad. anima mar. arma Badia anima grd. anima, ana fas. ènema, èmena bra. ànema, àmena moe. ànima fod. anima amp. anima, anema LD anima MdR anima
s.f. Ⓜ animes
1 parte spirituale e immortale dell’uomo (gad. B 1763; A 1879; Ma 1950; P/P 1966; Pi 1967; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ anima Ⓓ Seele ◇ a) V’adore te chësta duodezima Stazion o Salvator dl mond, tl’aria sula Crëusc tamez a doi melfatores, che sëis per spiré l’ana santiscima al Pere V’adore in chasta duode-zima Stazion o Salvator del mont, töl’ aria sulla crousch ta mez a doi melfattores, che seis per spirè l’ana santissima al Perè RungaudieP, LaStacions1813-1878:91 (grd.); b) Pastor de nosta ana! / Menënes su al ciel, / Ulache n maia mana / Y drë bon nioch da miel. Pastor de nosta ana! / Menënes su al ciel, / Ulà ke n maja mana / I drë bon niok da miel. PlonerM, CuraziansBula1828-1915:64 (grd.); c) E podun crëie, ch’ël, tant con chëst che con chël, ne chir ater che nost bëin, le bëin prinzipalmënter de nosta anima. E poduǹ crëÿe, ch’ël, tant coǹ quëst che coǹ quël, ne chir atr che nost bëiǹ, le bëiǹ principalmëntr de nost’anima. DeRüM, Poste BëinDormì1833-1995:257 (MdR); d) L’Orco é n gran bur malan, / do les animes plëgn de fan L’Orco é un gran burt malan, / dô les animes plëgn de fan PescostaC, OrcoIocl1858-1994:231 (Badia); e) Jova al’ana, jova al corp se dé pesc cun prudënza, / Ruina l’ana, ruina l corp la true-pa fraidumënza. S̿òva all’ ana, s̄òva al corp së dè pes̄ con prudënza, / Ruina l’ana, ruina ‘l còrp la truepa frëidumën-za. PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.); f) sciöche Gejú en Crusc, ch’á sigü compasciun de mia anima sceoucche Gesù in Crusc’, ch’à sigù compaſsiung d’mia anima DeclaraJM, SantaGenofefa1878:24 (Badia); g) so corp zënza anima fô gnü metü te na spelunca de pera so corp zenz’ ani-ma fò gnu mettū te na spelunca d’pera DeclaraJM, SantaGenofefa1878:75 (Badia)
2 persona, soprattutto con riferimento alle qualità spirituali, al carattere, ai sentimenti (gad., grd., fod. P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, amp.) Ⓘ anima Ⓓ Seele ◇ a) N bon vedl, na bon’ana. / Tost laurovel cula plana, / Tost laurovel cula uega / La Madona fova cuega. N bon vedl, na bon’ ana. / Tost laurovel kula plana, / Tost lau-rovel kula uega / La madona fova kuega. PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:61 (grd.); b) El par un’anima persa, / duto stiza, duto fiel El par un’ ànima pèrsa, / duto stiz̄a, duto fiél DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:116 (amp.); c) Da chësc vëigon, che bones animes tira fora dla s. religiun maius consolaziuns che ne sides les plü gran tribolaziuns. Da chesc’ veigung, che bones animes tira fora dla s. Religiung maiùs consolaziungs che nè sii les plou grang tribulaziungs. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:15 (Badia).

anima (gad., Badia, grd., fod., amp., LD, MdR) ↦ ani-

ma.

ànima (moe.) ↦ anima.

animal Ⓔ it. animale ‹ ANIMAL (EWD 1, 109) 6 1873 animal (Anonim, ManageriaComunal1873-1973:31)
gad. animal Badia animal grd. animel fas. animèl caz. animèl bra. animal fod. animel col. animel amp. animal LD animal
s.m. Ⓜ animai
ogni organismo vivente capace di vita sensitiva e di movimenti spontanei; bestia (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; DLS 2002, grd. A 1879; Ma 1953; F 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879, LD DLS 2002) Ⓘ animale Ⓓ Tier ◇ a) Se par vede ra braura / Del seralio comunal / Par conosce ra natura / D’ogni singolo animal. Se par vede, ra braura / Del ser-raglio comunal / Par conosce ra natura / D’ogni singo-lo animal. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:31 (amp.); [ 33 ] b) Ince le grof s’ê imbatü te n animal che sciampâ Incie ‘l grof s’ ē imbattù teng animal, che sceampā DeclaraJM, SantaGenofefa1878:90 (Badia); c) Mangi duncue or y arjënt chisc animai? Mangi dunque or e arjent chisc’ animai? DeclaraJM, SantaGenofefa1878:100 (Badia).

animal (gad., Badia, bra., amp., LD) ↦ animal.

animel (grd., fod., col.) ↦ animal.

animèl (fas., caz.) ↦ animal.

animo (Badia, grd., fod., amp., MdR) ↦ anim.

ànimo (fas.) ↦ anim.

aniversar Ⓔ it. anniversario ‹ ANNIVERSĀRIUS (EWD 1, 110) 6 1878 anniversario (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:112)
gad. aniversar Badia aniversciario grd. aniverser fas. aniversèr caz. aniversarie fod. aniversario LD aniversar
s.m. Ⓜ aniversars
giorno di ricorrenza e commemorazione annua-le di un avvenimento particolarmente importante (gad. Ma 1950; DLS 2002, grd. L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ anniversario Ⓓ Jahrestag ◇ a) Le düca y la duchëssa passâ en oraziuns y leghermes le de, ch’i â porté la ria noela dla mort de Geno-fefa, y deach’ al ê mefodër chël le de dl aniversar ‘L duca e la duchessa passā in oraziungs e legrimes ‘l dè, ch’i ā portè la ria novella d’la mort d’Genofefa, e dea ch’el ē mef-fo der chel ‘l dè d’l anniversario DeclaraJM, SantaGenofefa1878:112 (Badia).

aniversar (gad., LD) ↦ aniversar.

aniversarie (caz.) ↦ aniversar.

aniversario (fod.) ↦ aniversar.

aniversciario (Badia) ↦ aniversar.

aniverser (grd.) ↦ aniversar.

aniversèr (fas.) ↦ aniversar.

anjelo (amp.) ↦ angel.

anjenië (grd.) ↦ njinië.

anmaria (mar., grd.) ↦ aimaria.

ann Ⓔ ANNUS (EWD 1, 110; http://www.atilf.fr/DERom/entree/’ann-u) 6 1445 an (WolkensteinO, Bogdeprimi1445*-1979:106)
gad. ann mar. ann Badia ann grd. ann fas. an caz. an bra. an moe. an fod. ann amp. an LD ann MdR ann
s.m. Ⓜ agn
1 periodo di dodici mesi, dal 1 gennaio al 31 dicembre, su cui è regolato il calendario civile (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ anno Ⓓ Jahr ◇ a) cun bon bon ann cū bon wan- an WolkensteinO, Bogdeprimi1445*-1979:106 (grd.); b) Die te sverde da desfertuna / Y te debe cënt tei dis, / Do cënt ani l paravis. Die te sverde da desfertuna / I te debe cënt tei dis, / Do cënt ani l para-vis. PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:61 (grd.); c) Deplü, inće i soldas à so proprio pastor d’animes […] ch’i confessa almanco üna ota al ann, e che, sc’ ëi é amarà, và a i ciafè e a i vijité int’ i sü ospedês De plü, inçhié i soldas ha sò proprio pastor d’animes […] ch’i confessa almanco üna óta a l’an, e che, ŝ’ ëi é amarà, va ai ćiaffè e ai viŝité int’ i sü ospedès DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:266 (MdR); d) gnanche brodo de fajoi / El no zerca in duto ‘l an. gnanche brodo de fagioi / El no z̄erca in duto l’an. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:115 (amp.); e) Ne l’an mileotcentenef i Franzesi i é vegnui da Moena su e i vo-lea vegnir ta la Val de Fascia. Nel an mile otcent e növ i Französi i ö venui da Moenô su ö i volöa venir talla val dö Fassa. ZacchiaGB, MärchenSagen1858*:2 (bra.); f) l’é demò ela e la mascèra soules, e les no scoa mai en dut l’an l e demò ela e la mašera soules, e les no scoa mai in dut l’an BrunelG, Cianbolpin1866:19 (caz.); g) Tal ê dan 1000 agn le Brabant, vijin ala Francia, patria de S. Genofefa Tal ē dang 1000 angn’ ‘l Brabante, vijing alla Francea, patria de S. Genofefa DeclaraJM, SantaGenofefa1878:1 (Badia)
2 spazio di tempo della durata di dodici mesi (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ anno Ⓓ Jahr ◇ a) Ciara, tan d’agn ne te sunsi sté dejobediënt Tgiára, taign d’agn ne te sunsi sté deshobediant HallerJTh, FigliolProdigoBAD1832:141 (Badia); b) Ve, ie te serve tan d’ani, y mei fat velch contra ti cumand Ve, je te serve tang d’agn, y mei fat velc contra ti cumand HallerJTh, FigliolProdigoGRD1832:143 (grd.); c) vèrda! gé te serve jà tenc de egn, e no é mai dejobedì a tie comandi vèrda! je te serve shà teng d’eng, e no é mai deshobedí a tie comándi HallerJTh, FigliolProdigoCAZ1832:146 (caz.); d) Jà l é mo cotán de agn, che sierve, e no n’è mei falé a chël, che me comaneiva Dgia l’e mo cotan de agn, che sierve, e no n’hé mei fallé a cal, che me comaneiva HallerJTh, FigliolProdigoFOD1832:152 (fod.); e) ió ve servo tante ane e no v’éi mai dejubidì iò ve ser-vo tante anne e no v’hei mai desubidì ConstantiniM, FiProdigoAMP1841-1986:256 (amp.); f) N’outa era n cialié. Chest aea jà lurà trepes egn te so paìsc. Nòuta era un tschalgiè. Chöst aöa schà lurà tröpes öin tö so paisch. ZacchiaGB, ContieFasciane1858*:1 (bra.)
agn contando dal giorno della nascita di qual- cuno, per indicarne l’età (gad., grd., fas. DILF 2013, fod. Ms 2005, amp. C 1986, MdR) Ⓘ anni Ⓓ Jahre ◇ a) N pice müt de set a ot agn pitava mefo n dé e se lamentava ch’ël i dorô le vënter. ‘Ǹ picće mütt de sett a òtt agn pitta-va meffo ‘ǹ dé e se lamentava ch’ël i dorô le vëntr. DeRüM, MütPitava1833-1995:278 (MdR); b) L conta trentaot egn e più, / Lo pel dir ogneun che l à vedù. L konta trentot egn e plu, / Lo pël dir ognun ke l ha vedù. BrunelG, MusciatSalin1845:1 (bra.); c) Tan d’ani ëis’a? Ie crëie, ch’ebe plu ani, che vo grosc te fuia, fova la resposta. Tàŋ d’àgni ëis pa? Iö crëje, ch’ebbe plu àgni, che vo gròŝte te fuja, foà la rispòsta. VianUA, JanAmalà1864:200 (grd.); d) ara â apëna complí i diesc agn, y jô a dlijia cun sü geniturs ell’ ā appe-na complì i disc’ angn’, e jē a dlisia cung sū genitori DeclaraJM, SantaGenofefa1878:2 (Badia) ◆ ann passé (gad. Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. L 1933; F 2002; DLS 2002, fas. Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ anno scorso Ⓓ Vorjahr ◇ a) Mí aste dit sö che l’ann passé Mî ast’dit sö che l’ann passè DeclaraJM, ITavella1857-1988:9 (Badia) ◆ ann per ann (gad. V/P 1998; DLS 2002, grd. DLS 2002, fod. Pz 1989; DLS 2002, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ di anno in anno Ⓓ Jahr für Jahr ◇ a) ’Es laora duto ‘l an / Par vestirse an par an. Es laora duto l’an / Par vestirse an par an. Anonim, TosesCortina1873-1938:30 (amp.) ◆ ann sant (grd.) Ⓘ anno santo Ⓓ Heiliges Jahr ◇ a) Sie rie fëna l tramentova; / L manaciova y i dajova / y, - per de ann sant custum, / L ala trat mo - sul chetum! Sie rie fêna l’tram[entova]; / [L’ mi-naciova y i dasova] / y, - per de an sant costùm, / L’alla trat mo - sul cotùm! PlonerM, VedlMut1828-1997:349 (grd.) ◆ auter ann (gad. V/P 1998, grd. F 2002, fas. DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, fod. Pe 1973; Pz 1989; Ms 2005, amp.) Ⓘ anno prossimo Ⓓ nächstes Jahr ◇ a) Chësc dess te fá alegher y dër sann, / che te pois gní en ater ann / A imparé franch le todësch Käsch döstë fa allöger, e där san, / Che të posse gnì un ater an / A imparë franc il todeschc PezzeiJF, [ 34 ]

GTerza1819-2010:196 (Badia); b) En ater ann, mësseste pa dí sö la dotrina amënt. Un’ ater ân, mästepa dì sö la dot-trina a mënt. PezzeiJF, MCamploj1819-2010:197 (Badia) ◆

chest ann (gad. P/P 1966; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; F 2002; DLS 2002, fas. DLS 2002; DILF 2013, amp. C 1986; DLS 2002, MdR) Ⓘ quest’anno Ⓓ heuer, dieses Jahr ◇ a) Mo insciö aste en chësc ann / Gelernet a lí talian. Ma inschö aste in käsch an / Gelernet a lì taliagn. PezzeiJF, MHitthaler1819-2010:198 (Badia); b) Po diral pa bën: per me / Poste tu l maridé. / Da per me mo chëst ann, / Mé dajonse bel la man. Po diral pa bën: per me / Poste tu l ma-ridè. / Da per me mo këst ann, / Me daʃhonse bel la man. PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:60 (grd.); c) Che le vin da chëst ann ne sie tant bun che chël da l’ann passè pervia de les gran plöies ch’avun avü chëst isté, crëii Che le viǹ da quest an ne sie tant buǹ che quël da l’an passè per via de les graǹ pleujes ch’avuǹ avü quest isté, crëÿi DeRüM, VinChëstAnn1833-1995:287 (MdR); d) I ra molo a chera śente, / che sto an fesc outo e bas I ra mòlo a chera zènte, / che sto an fèsc òuto e bas DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:110 (amp.) ◆ chi agn (fas. Mz 1976) Ⓘ una volta, in passato Ⓓ damals ◇ a) doi veies, che i se recordèa zeche, che chi egn i contèa che l’é jit n pèster perdù doi vejes, ke i se recordea zeke, ke ki egn i kontea ke l è ʒ̉it un pester perdù BrunelG, Cianbolpin1866:8 (caz.) ◆ da chi agn (MdR) Ⓘ di allora Ⓓ von ehedem ◇ a) N vedl da chi agn â n nu ch’ël amâ tröp massa ‘Ǹ vedl da chi agn â ‘ǹ nù ch’ël amâ treup massa DeRüM, Nu1833-1995:278 (MdR) ◆ ester ti

agn (MdR) Ⓘ avere la giusta età Ⓓ das entsprechende Alter haben ◇ a) Ël é inte i agn, e ël i à podü tochè tant ad ël, ch’a n ater. Ël é int’ i agn, e ël i ha podü tocchè tant ad ël, ch’a ‘ǹ atr. DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:261 (MdR) ◆ prum de l ann (amp. DLS 2002) Ⓘ capodanno Ⓓ Neujahr ◇ a) Primo d’an ‘l é presto ca Primo d’an l’e presto ca DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:111 (amp.) ◆ vigni ann (gad. V/P 1998; DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002; Ms 2005, amp. C 1986, LD DLS 2002) Ⓘ annualmente Ⓓ jährlich ◇ a) L lëur, bënché rie tl prim, si paiamënt te darà uni ann. ‘L lour, bëŋchë rië tel prim, si pajamënt të darà ugn’ ann. PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.); b) Magari perde ence l post da Dona Chenina de jir ogni an n’outa a scoèr Magari perde enče l post da Dona Kenina de ʒ̉ir ogni an na uta a scoer BrunelG, Cianbolpin1866:21 (caz.); c) Và ogni an da ra Cassa / I so cuatrozento fiorine. Vá ogni ann dara Cassa / I só quattrozento fiorine. Anonim, Monumento1873:2 (amp.); d) le vësco, che vign’ann gnô invié a zelebré la recordanza dla mort de Genofefa ‘l vesco, che vign’an gnē inviè a zelebrè la r’cordanza d’la mort d’Genofefa DeclaraJM, SantaGenofefa1878:113 (Badia).

ann (gad., mar., Badia, grd., fod., LD, MdR) ↦ ann.

anpezan (amp.) ↦ ampezan.

Anpezo 6 1852 Ampezzo (ZardiniB, Rudiferia1852:1)
gad. Ampëz grd. Ampëz fas. Ampez fod. Ampëz amp. Anpezo LD Ampez
topon.
comune di cortina d’ampezzo (fod. Pz 1989, amp.) Ⓘ Cortina d’Ampezzo Ⓓ Cortina d’Ampezzo ◇ a) Saon ben, che a duto Anpezo / Se ‘l pioan no fosse stà, / Ra i śirae mal da un pezo, / Beśen dì ra verità. Savon ben, che a duto Ampezzo / Se ‘l Piovan no fosse stà, / Ra i zirave mal da un pezzo, / Besen dì ra verità. ZardiniB, Rudiferia1852:1 (amp.); b) No de zerto che ciamade / ca in Anpezo nos no i on. / Parai fora che i s’in vade, / Nos badiote no in voron… Nò de zerto che ciamade / cà in Ampezo nos no i on. / Parài fora che i s’in vade, / Nos badiote no in voron… DegasperF, CodaBadiote1860-2013:471 (amp.); c) Ra śoentù d’Anpezo / Stà senpre sa ra piazes / Ma el par de no crede / Chi che no pó vede / ch’ ’es posse fei coscì. Ra zoentù d’Ampez-zo / Stà sempre sa ra piazzes / Ma el par de no crede / Chi che no po’ vede / Ches pòsse fei così. Anonim, TosesCortina1873-1938:30 (amp.).

Anpezo (amp.) ↦ Anpezo.

anpio (amp.) ↦ ampl.

ansciuda (grd.) ↦ aisciuda.

Anselmo 6 1873 Anselmo (Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:25)
amp. Anselmo
antrop.
(amp.) Ⓘ Anselmo Ⓓ Anselm ◇ a) Caro el me Anselmo ‘l é ora / Che parlone anche de te. Caro el me Anselmo le ora / Che parlŏne anche de te’. Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:25 (amp.).

Anselmo (amp.) ↦ Anselmo.

ansera (fas.) ↦ insera.

ante Ⓔ dtir. hantig oppure mhd. hantic (EWD 1, 112) 6 1813 antia f. (RungaudieP, LaStacions1813-1878:90)
gad. ante mar. ante Badia ante grd. ante fas. antech LD ante
agg. Ⓜ anti, antia, anties
che ha sapore contrario al dolce (gad. A 1879; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953 F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DLS 2002; DILF 2013, LD DLS 2002) Ⓘ amaro Ⓓ bitter, hantig ◇ a) ie ve prëie cun gran devozion de dé a chisc mi uedli ruves d’antia gotes, per bradlé l gran numer de mi picëi je ve’ preje cun gran devocion de dè a chis mi uedli ruves d’antia gotes, per bradlö ‘l gran numer de mi piciej RungaudieP, LaStacions1813-1878:90 (grd.); b) Al ne n’ê n miserabl, che ne ciafass da Genofefa laur, o elemojina; o amaré che ne l’ess a so let, a i smorjelé la ria saú dles medejines plü anties. El nen ē ‘ng miserabi-le, che nè ceafass’ da Genofefa laur, o limosina; o amarè, che nell’ ess’ a so lett, ai smorjelè la ria saù d’les medeji-nes plou anties. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:10 (Badia); c) En verité, sot a afliziuns granes y pesoces s’ascognel gran grazies y fortünes, sciöche süa providënza á stlüt sot na scüscia antia tröc früc de saú bona ducia. In veritè, sott a affliziungs granes e psoccies s’ascognel grang grazies e fortunes, sceoucche sua provvidenza ha stlutt soutt na scu-scea antia troucc’ frutti de saŭ bona ducea. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:15 (Badia).

ante (gad., mar., Badia, grd., LD) ↦ ante.

antech (fas.) ↦ ante.

antenat Ⓔ it. antenato ‹ ANTENĀTUS (EWD 1, 112) 6 1878 antenati pl. (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:68)
gad. antenat mar. antenat Badia antenato grd. antenat fas. antenat fod. antenat LD antenat
s.m.f. Ⓜ antenac, antenata, antenates
lontano ascendente, progenitore (gad. A 1879; P/P 1966; Pi 1967; V/P 1998; DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ antenato Ⓓ Ahn, Vorfahr ◇ a) prëia, ch’al leves da chiló mi corp mort por le sopolí tl sepolcher de mi antenac, porcí ch’i le sun tres dëgna, scemia, che i uomini m’á tigní por dejonorada preia, ch’el leve da chilò mi corp mort pur ‘l sopolì t’l sepolch’r d’mi antenati, purcic ch’i ‘l sung tres degna, s’mia, che li uo-mini m’ha tignù pur desonorada DeclaraJM, SantaGenofefa1878:68 (Badia).

antenat (gad., mar., grd., fas., fod., LD) ↦ antenat.

antenato (Badia) ↦ antenat.

anter (mar.) ↦ ander.

anter Ⓔ INTER (EWD 1, 113) 6 1763 intral di ‘interdiu’ (Bartolomei1763-1976:84)
gad. anter Badia anter grd. anter fas. anter caz. anter bra. anter [ 35 ] col. anter LD anter
prep.
1 dati due limiti di luogo o di tempo, indica una posizione intermedia (gad. B 1763; Ma 1950; P/P 1966; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, col. Pz 1989, LD DLS 2002) Ⓘ tra Ⓓ zwischen ◇ a) min vae a ciasa, canche son a mesa strada anter Poza e Pera sente dir l Paternoster min vaö a tschiasa, chan chö son a meza strada anter Pozza e Perô sentö dir al Paterno-ster ZacchiaGB, ZecheVita1858*:2 (bra.); b) Na pert tumova anter i spinacians, y univa safuieda. Unà pèrt tumòva anter i spinaĉàŋs, y univa saffujèda. VianUA, SumënzaSëna1864:195 (grd.); c) l vèrda fora da nascousc fora de sot letiera fat te anter al mantel e l veit che la mascèra jìa ite e fora scialdi de sbalz el verda fora da nascous fora de sot letiera fat te anter al mantel e l veit, ke la mašera ʒ̉ia ite e fora saldi de sbalʒ BrunelG, Cianbolpin1866:22 (caz.); d) Corvara y Calfosch anter crodes y munts / Pé n tëmpl fat: bel vërt él le funz Corvara e Calfosc anter crodes e munts / Pè ng tempio fatt: bell vart elle l’funz PescostaC, MëssaPescosta1879:4 (Badia)
2 fuori dall’immagine rigida della ‘posizione intermedia’, la prep. può indicare ‘immersione’ in una glo-balità o pluralità di elementi (gad. B 1763; Ma 1950; P/P 1966; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, LD DLS 2002) Ⓘ tra Ⓓ unter ◇ a) Y ël à partì i bëns anter ëi. Y el ha parti i bein anter ei (öi). HallerJTh, FigliolProdigoGRD1832:141 (grd.); b) Doi ore dalafora da Vich l’é le mont da Vich. Anter un muge de prees l’é le ciajae. Doi orö dalla fora da Vic lö lö mont da Vic. Anter un muge dö pröes lö lö tschaschaö. ZacchiaGB, DescrizionFascia1858*:3 (bra.).

anter (gad., Badia, grd., fas., caz., bra., col., LD) ↦ an-

ter.

anter † (gad.) ↦ ander.

antigoi (amp.) ↦ outigoi.

Antone 6 1828 (Sant) Antone (PlonerM, VedlaMuta1828*-2013:141)
grd. Antone fas. Antone fod. Antone amp. Antone MdR Antone
antrop.
(grd. L 1933; F 2002, fas. R 1914/99, fod. Pz 1989; Ms 2005, amp. C 1986, MdR) Ⓘ Antonio Ⓓ Anton, Antonius ◇ a) Sant Antone n’à judà, / duc i sanc m’à tralascià! Sant Antone n’a schudà, / dutg i Santg ma tralascha! PlonerM, VedlaMuta1828*-2013:141 (grd.); b) Co àl inom? / So inom é Iaco Antone Schwarz. Cò hal innom? / Sò innom é Jaco Antone S[ch]warz. DeRüM, NozaSignuraSo1833-1995:238 (MdR); c) Prearon po Sènt Antone, / Che l ne lasce maridèr. Prearon po’ Sent Antone, / Ke l ne laše marider. ZacchiaGB, GardeneraE1858*-1995:175 (caz.); d) na pitura sul mur […] che reprejentova Sant Antone, che perdicova ai uciei y ai pësc na pittura sul mur […] chë rappresën-tòva Sànt Antone, chë perdicòva ai uĉöi y ai pèŝ VianUA, JëntCunvënt1864:195 (grd.).

Antone (grd., fas., fod., amp., MdR) ↦ Antone.

anulà (amp.) ↦ anulé.

anulé Ⓔ it. annullare 6 1873 annullá (Anonim, Monumento1873:3)
gad. anulé grd. anulé fas. anulèr fod. anulé amp. anulà LD anulé
v.tr. Ⓜ anuleia
dichiarare nullo, cioè invalido e senza effetti (gad. DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002, amp., LD DLS 2002) Ⓘ annullare Ⓓ annullieren ◇ a) E i à alolo ordinà: / Che li torne a ra Cassa, / Che viene ra sescion anulà, / Che sta robes no passa… E i á allollo ordiná: / Che li torne ara Cassa, / Che enne a Ses-sion annullá, / Che sta robes no passa… Anonim, Monumento1873:3 (amp.).

anulé (gad., grd., fod., LD) ↦ anulé.

anulèr (fas.) ↦ anulé.

anunziar (bra.) ↦ anunzié.

anunzié Ⓔ it. annunziare ‹  ANNŪNTIĀRE (EWD 1, 117) 6 1878 anunzié (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:20)
gad. anunzié mar. anunzié Badia anunzié grd. anunzië, nunzië fas. anunzièr bra. anunziar fod. anunzié, nunzié LD anunzié
v.tr. Ⓜ anunzieia
comunicare una notizia cui di solito si attribuisce notevole importanza (gad. A 1895; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ annunciare Ⓓ verkünden, ankündigen ◇ a) Ah, ch’i s’ames tres, y i s’oress desmostré mi rengraziamënt, mo, baldi, sunsi sforzada a s’anun-zié na cossa teribla. Ah, ch’i s’ ame tres, e i s’ oress’ desmo-strè mi ringraziament, mo, baldi, sungſi sforzada a s’ an-nunziè na cosa terribile. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:20 (Badia); b) Y chël che pordica, ah ci bela stola! / Por anunzié cun garbo la divina parora E cal che perdica, ah tgi bella stola! / Per annonciè cong garbo la divina parola PescostaC, MëssaPescosta1879:5 (Badia).

anunzié (gad., mar., Badia, fod., LD) ↦ anunzié.

anunzië (grd.) ↦ anunzié.

anunzièr (fas.) ↦ anunzié.

anzi Ⓔ it. anzi ‹  ANTEA (EWD 1, 118) 6 1833 anzi (DeRüM, Grosc1833-1995:287)
gad. anzi Badia anzi grd. anzi fas. anzi caz. anzi bra. anzi moe. anzi fod. ánzi col. anzi amp. anzi LD anzi MdR anzi
avv.
o meglio, o piuttosto, per modificare quanto s’è già detto (gad. A 1879; Ma 1953; P/P 1966, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, amp. A 1879, MdR) Ⓘ anzi Ⓓ vielmehr ◇ a) I dinà e tütes les richëzes é demà n gran bëin, sc’ an en fej n bun ujo, sce nò ne vêles nia, anzi tröc dinà inte les mans de n caprizius é n gran mal I dinnà e tüttes les ric-chëzzes é demà ‘ǹ graǹ bëiǹ, ŝ’ aǹ eǹ feŝ ‘ǹ buǹ uŝo, ŝe nò ne vèles nìa, anzi treućh dinnà inte les maǹs de ‘ǹ capri-ciús [é] ‘ǹ graǹ mal DeRüM, Grosc1833-1995:287 (MdR); b) Te somees una stela, / anzi mile se te vos…! Te some-es una stela, / anzi mile se te vos…! DegasperF, ARaMeNoiza1860*-1975:109 (amp.); c) Oh, per chel no é po nia paura, anzi la volesse po veder bolintiera Oh! per kel no e pò nia paura, anʒi la volese po vedér bolentiera BrunelG, Cianbolpin1866:4 (caz.); d) Avè rejon, anzi me par che encia tra de lori un o l auter cugnesse, che la novità non à por-tà i fruti che i sperava. Avè reson, anzi me par che enĉia tra de lori un o l’auter cognese, che la novità non ha por-tà i frutti che i sperava. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432 (col.); e) e che anzi chiunque aeva ricevù calche tort, con calche enjuria e svergognada, el se lo sfogava sora del Re e che anzi chiunque avea ricevù calche tort, con calche in-giuria e svergognada, el ze lo sfogava zora del Re SommavillaA, DecameronIXMOE1875:639 (moe.); f) no solamenter no vendicaa con giustizia le ofeje di etres, ma anzi infinite con dejonorevol viltà fate a el ne soportaa no̬ so̬lamenter no̬ vendicaa con justizia le offese dei etres, ma anzi infinite co̬n diso̬no̬revo̬l viltà fatte a öl nę sopportaa RifesserJB, DecameronIXBRA1875:649 (bra.); g) che no medrë l ne castigova cun giustizia l’ufejes fates ai autri, ma n sufriva anzi nfinides fates ad ël chę no̬ medrà ‘l nę cåstigo̱a cun giusti-zia l’ufföžęs fattęs åi autri, man suffriva anzi infinites fat- [ 36 ]

tes å d’ęl RifesserJB, DecameronIXGRD1875:654 (grd.); h) Y col gní plü vedla d’agn y madüda en gioventú, ne se pordô nia fora süa belëza y inozënza; anzi dötes les bones umes i mostrâ cui dëic a süa filiolanza la signorina E col gni plou vedla d’angn’ e madura in gioventù, nè sè perdō nia fora sua bellezza e innozenza; anzi duttes les bones umes i mostrā cui deitg’ a sua filiolanza la Signorina DeclaraJM, SantaGenofefa1878:3 (Badia).

anzi (gad., Badia, grd., fas., caz., bra., moe., col., amp., LD, MdR) ↦ anzi.

ánzi (fod.) ↦ anzi.

Anzisa (fod.) ↦ Inzija.

aodé Ⓔ AD + VŌTĀRE (EWD 1, 119) 6 1838 saodi 1 invers. (AgreiterT, ConLizonza1838-1967:134)
gad. audé mar. aodé Badia aodè grd. audé
v.tr. Ⓜ aoda
manifestare a qualcuno il desiderio che egli pos-sa godere di un bene o di una condizione confor-me alle sue aspettative (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; Pi 1967; V/P 1998; DLS 2002, grd. F 2002) Ⓘ augurare Ⓓ wünschen ◇ a) Sën s’aodi gran fortüna / Y trepes benedisciuns! Söng saodi grang fortüna, / I trepös benödöschiungs AgreiterT, ConLizonza1838-1967:134 (mar.) ☟ auguré, bincé.

aodé (mar.) ↦ aodé.

aodè (Badia) ↦ aodé.

aodla (gad., mar., Badia) ↦ odla.

aorela (mar.) ↦ orela.

aorer (Badia) ↦ aurer.

aost Ⓔ *AGUSTUS (EWD 1, 60; http://www.atilf.fr/DERom/ entree/a’gUst-u ) 6 1763 aoscht ‘augustus’ (Bartolomei1763-1976:69)
gad. aost † mar. aost fas. aost caz. aost bra. aost
s.m. Ⓜ aosć
ottavo mese dell’anno, di trentun giorni (gad. B 1763; V/P 1998; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013) Ⓘ agosto Ⓓ August ◇ a) L’era na domenia de aost. Lera n domöniâ dö Aost. ZacchiaGB, ZecheVita1858*:1 (bra.); b) L’istà da aost l’é jit via n le scole, giusta che i fajea sescion. L’istà da Aost le žit via n le skole, justa ke i fažea šešióng. BrunelG, TomasKuz1861:1 (bra.); c) L’era giusta l meis de aost, che la jent jìa sa mont a seèr L era ğiusta l meis de Aost, ke la ʒ̉ent ʒ̉ia sa mont a seer BrunelG, Cianbolpin1866:9 (caz.).

aost (mar., fas., caz., bra.) ↦ aost.

aost † (gad.) ↦ aost.

apaissé (gad., mar.) ↦ paissé.

aparecé Ⓔ nordit. (a)pareciar 6 1833 apparecçhié (DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:269)
MdR aparećé
agg. Ⓜ aparecés, apareceda, aparecedes
nell’ambito della dimensione temporale dell’azio-ne, indica il conseguimento delle condizioni neces-sarie di inizio o di partenza (MdR) Ⓘ pronto Ⓓ bereit ◇ a) Inte chëst cajo pòn ester sigüsc, che Domenedie aiüta, ël che é dagnora aparećé a dè aiüt a tüć Inte quëst caŝo pon estr sigüŝ, che Domenedie ajüta, ël che é da-gnóra apparecçhié a dè ajüt a tütg DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:269 (MdR).

aparećé (MdR) ↦ aparecé.

aparenza Ⓔ it. apparenza 6 1878 apparenza (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:1)
gad. aparënza Badia aparënza
s.f. Ⓜ aparenzes
1 manifestazione esteriore (gad.) Ⓘ apparenza Ⓓ Anschein ◇ a) Do le comié da Sigfrid passâ la contëssa sü dis solitara, desconsolada assá, mo por aparënza en pesc. Dō ‘l comiè da Sigfrid passā la contessa su dis solitaria, desconsolada assà, mo pur apparenza in pesc’. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:9 (Badia); b) nia dainré á le mal na bela aparënza nia daingrè à ‘l mal na bella apparenza DeclaraJM, SantaGenofefa1878:53 (Badia)
2 aspetto, sembianza (gad.) Ⓘ apparenza Ⓓ Aussehen ◇ a) chi paisc denant nia coltivá y döt imboscá, â ciafé n’aparënza en flu de coltivaziun chi paìsc’ denant nia col-tivà e dutt imboscà, ā ceaffè n’apparenza in flu de coltiva-ziung DeclaraJM, SantaGenofefa1878:1 (Badia).

aparënza (gad., Badia) ↦ aparenza.

apascioné Ⓔ it. appassionato (EWD 5, 190) 6 1878 appassionada f. (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:91)
gad. apascioné Badia apascionè grd. apasciunà fas. pascionà fod. apascioné col. apassionà LD apascioné
agg. Ⓜ apascionés, apascioneda, apascionedes
che è afflitto e malinconico (gad. P/P 1966, grd. F 2002, fas. R 1914/99) Ⓘ triste Ⓓ traurig, betrübt ◇ a) Ahi! (scraiel, cun usc döt apascionada) tö t’es l’anima de mia defunta sposa Ahi! (scraiel, cung usc’ dutt’ appassionada) tou t’es l’anima d’mia d’fonta sposa DeclaraJM, SantaGenofefa1878:91 (Badia).

apascioné (gad., fod., LD) ↦ apascioné.

apascionè (Badia) ↦ apascioné.

apasciunà (grd.) ↦ apascioné.

apassionà (col.) ↦ apascioné.

apatit Ⓔ it. apatite / dt. Apatit 6 1812 apatit (GiulianiGB, Gespräch1812-2014:57)
fas. apatit bra. apatit
s.m. Ⓜ apatic
nome comune a un gruppo di minerali costituiti da fosfati di calcio o di piombo (fas.) Ⓘ apatite Ⓓ Apatit ◇ a) Chi verc i disc che l’é zeche apatit, e chel auter coscì grisc i vel che sie vesuvian. Chi vertg i disch che le zeche Appatit, e chell’ auter cossì grisch i vell che sie Vesuviang. GiulianiGB, Gespräch1812-2014:57 (bra.).

apatit (fas., bra.) ↦ apatit.

apede Ⓔ AD PEDEM DE 6 1812 appede (GiulianiGB, Gespräch1812-2014:57)
fas. apede caz. apede bra. apede moe. apede col. apede amp. pede LD apede
avv.
non lontano, accanto (fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, col. Pz 1989, amp. Mj 1929; Q/K/F 1985; C 1986; DLS 2002, LD EDLS 2011) Ⓘ vicino, presso Ⓓ nahe ◇ a) fosse ben curious de jir via e me rifèr su per chela crepes a veder chi che l’é. L’à proà più outes, ma no l’era bon de se embater apede. fosse ben curious de ʒ̉ir via e me rifér su per kela crepes a vedér ki ke l é. L a proà più outes, ma no l era bong de se ’mbater apede. BrunelG, Cianbolpin1866:3 (caz.); b) Emben ma ge vel ence toleres apede, no demò vin! Nben mò ğe vel enče toleres ape-de, no demo ving! BrunelG, Cianbolpin1866:10 (caz.); c) ‘L é una bestia busarona / Falsa e furba cuanto mai / Ra se fida, e ra par bona / No i śì pede, e se no guai. Le una be-stia busarona / Falsa, e furba quanto mai / Ra se fida, e ra par bόna / Noi zi pede, ese nò guai. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:33 (amp.)
prep.
vicino a, accanto a (fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, col. Pz 1989, amp. Mj 1929; Q/K/F 1985; C 1986, LD EDLS 2011) Ⓘ presso Ⓓ nahe, bei ◇ a) Jide, portai cà duc; ió stae pa endana apede chest segnor. Schide: portai ca dutg: io stae pà indana appede chest se-gnor. GiulianiGB, Gespräch1812-2014:57 (bra.); b) I scribi e i farisei i à menà na fémena troèda te n adulterie apede el, e i l’à metuda te mez. I scribi e i Farisei i a mená una fe-mena troéda in te un adulterio apede el, e ì a metuda in te [ 37 ] mez. HallerJTh, MadalenaCAZ1832:156 (caz.); c) coscì l s’à cognù adatèr a servir apede n segnor, che l’à manà te n so mèsc per vardèr i porcìe così el s’ ha cognù adattèr a ser-vir a pè de ung signor, che l’ha manà ten sò mès per vardèr i porcìe SoraperraA, FiProdigoCAZ1841-1986:246 (caz.); d) e el ‘l à mandà inz’ un so masc pede i porziei e el l’ha mandù inz’ un so mas pède i porciei ConstantiniM, FiProdigoAMP1841-1986:255 (amp.); e) Ma de duta chera armentes / tolon fora ‘l Begontina, / che là pede chi segrentes /s’el pó dì fior de farina. Ma de duta cher’ armentes / tolón fòra ‘l Begontina, / che la pède chi segrèntes / s’ el po di fiór de farina. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:112 (amp.)
d’apede (fas.) Ⓘ accanto Ⓓ daneben ◇ a) Ló era un muge de manc che jìa a past e d’apede l’era ence na cia-jaa. Lo erô un mugö dö mantsch chö schiô a past ö dappedö lerô entschö no tschaschaô. ZacchiaGB, Filamuscia1858*:5 (bra.) ◆ per apede (amp. Q/K/F 1985; C 1986; DLS 2002) Ⓘ lungo, accanto Ⓓ neben ◇ a) Apò ancora i dogento / Che ea là śo par pede / Ci dirà: no i aconsento! / Por diou ch’el se comede. Appó ancora i dogento / Che eva lá zó par pede, / Ci dirá: no’ i acconsento! / Por diau ch’el se come-de. Anonim, Monumento1873:3 (amp.).

apede (fas., caz., bra., moe., col., LD) ↦ apede.

apeina Ⓔ AD POENAM (EWD 5, 238) 6 1763 appaena ‘vix’ (Bartolomei1763-1976:69)
gad. apëna mar. apëna Badia apëna grd. apëina fas. apena caz. apena bra. apena fod. apëna col. apena amp. apena LD apeina MdR apëna
avv.
1 a stento, a fatica (gad. B 1763; A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879, LD DLS 2002) Ⓘ appena Ⓓ kaum ◇ a) Mo wenn der Tot ne foss gewesen / Apëna kennst du lesen. / Mo insciö aste en chësc ann / Geler-net a lí talian. Ma wenn der Tot në foss gewesen / Appen-na kennst du lesen. / Ma inschö aste in käsch an / Geler-net a lì taliagn. PezzeiJF, MHitthaler1819-2010:198 (Badia); b) Infati ai osservà, che l formenton somenà darè la sia-la l eva apena come l nost a Col. In fatti hai osservà, che ‘l formenton somenà darè la ʃiala leva a pena come ‘l nost a Col. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.); c) El to partito straordinario / Lieto apena, i s’à capì / El Apolonio, el vetrinario / Por macaco, i t’à tradì. El to’ partito stra-ordinario / Lieto appena, i să capĭ / El’ Apollonio, el vetri-nario / Por macaco i tà tradì. Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:25 (amp.); d) döt scomöta y dal gran pité êra apëna bona de gní cun chëstes cater parores: ais fortüna, mia Genofefa dutt scomouta e dal grang pittè ēla appena bona de gnì cung chestes cat’r parores: Aieste fortuna, mia Genofefa DeclaraJM, SantaGenofefa1878:4 (Badia); e) l lin ie unì apëina n dëit lonch l liŋ íe uní a̤pá̤ina̤ n dá̤it loŋk RifesserJB, SurëdlPlueia1879:108 (grd.)
2 con valore temporale, da poco, allora allora (gad. B 1763; A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DLS 2002, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ appena Ⓓ kaum ◇ a) Apëna ch’an s’â sentè pro le past, mët chëst müt man de mangé tüt a rota de col Apëna ch’aǹ s’â sentè prò le past, mëtt quest mütt maǹ de mangé tüt a rotta de còl DeRüM, MütPastNoza1833-1995:279 (MdR); b) e ades apena che ‘l é vegnù sto vosc fiol che ‘l à fato śì duto co ra putanes, i aé fato mazà un vedel ben ingrassà e ades appena che le vegnù sto vos fiol che l’ha fatto zì dutto cora putanes, gli avè fatto mazà un vedel ben ingrassà ConstantiniM, FiProdigoAMP1841-1986:256 (amp.); c) N’él passé sëgn apëna / - Saurí i poste cumpedé - / De püc agn na sora desëna, / Che cincant’ agn ot proi ê pro alté? N’ell’ passè deseingn’ appeina / - Sauri i poste compedè - / De puci angn’ na sora d’seina, / Ch’ceincant’ angn’ ott Proi è pro Altè? DeclaraJM, MëssaGrossrubatscher1865:1 (Badia); d) ara â apëna complí i diesc agn, y jô a dlijia cun sü geniturs ell’ ā appena complì i disc’ angn’, e jē a dlisia cung sū genitori DeclaraJM, SantaGenofefa1878:2 (Badia)
congiunz.
subito dopo che (amp.) Ⓘ appena Ⓓ sobald ◇ a) apena dito, fato / me tiro na fre de estro inz’ un momento / e sen-za outro pensà moo contento… apena dito, fato / me tiro na fre’ de estro inž’ un momento / e senža outro pensà moo contento… DegasperF, TenpeAdes1862-1974:472 (amp.); b) Apena instalade / I à vorù tacà man, / Da vere intressade, / Intor a carne e el pan. Appena installade / I á vorrú taccá man, / Da vere intressade, / Intor a carne e el pan. Anonim, Monumento1873:1 (amp.)
apeina che (gad. A 1879; V/P 1998, grd. A 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DILF 2013, fod. A 1879; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, amp. A 1879) Ⓘ non appena Ⓓ sobald ◇ a) Apena che la l’à vedù l’à dit: "Ve pree jìvene Appöna chö la la vedut la ditt. Vö pröö schivene ZacchiaGB, Filamuscia1858*:8 (bra.); b) Apena che i é rué apede la sfessa l Vent à scomenzà a bugolèr Apena ke i e ruè apede la sfesa l Vent à scomenʒà a bugoler BrunelG, Cianbolpin1866:20 (caz.); c) Apëna che l’acompagnamënt ê fora dl bosch, s’imbati te na fola de jënt Appe-na ch’l’accompagnament ē fora d’l bosc, s’imbatti tena fol-la d’jent DeclaraJM, SantaGenofefa1878:102 (Badia).

apeina (LD) ↦ apeina.

apëina (grd.) ↦ apeina.

apena (fas., caz., bra., col., amp.) ↦ apeina.

apëna (gad., mar., Badia, fod., MdR) ↦ apeina.

aperjié (fod.) ↦ aprijé.

apesé Ⓔ deriv. di pesé (EWD 5, 257) 6 1878 appeſè (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:18)
gad. apesé Badia apesè
v.tr. Ⓜ apesa
considerare attentamente, per giudicare, valutare nella giusta misura (gad. G 1923; Ma 1950; P/P 1966) Ⓘ soppesare Ⓓ wägen, abwägen ◇ a) i s’impormëti de l’assiguré dal mal desche n tesur prezius a me confidé, por se le restituí zënza macia en chël de, olache döt gnará apesé y iudiché. i s’ impormette d’l assigurè dal mal desc’ ch’‘ng tesoro prezioso a mè confidè, pur sel restituì zenza maccia ing chel dè, ullacche dutt gnarà appeſè e giudichè. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:18 (Badia).

apesé (gad.) ↦ apesé.

apesè (Badia) ↦ apesé.

apetit Ⓔ it. appetito ‹ APPETĪTUS (EWD 1, 121) 6 1833 appetit (DeRüM, DonzelaComplimënt1833-1995:241)
gad. apetit mar. apetit Badia apetit grd. apetit fas. apetit, petit bra. apetit fod. apetit, apetito amp. apetito LD apetit MdR apetit
s.m. sg.
desiderio di mangiare (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ appetito Ⓓ Appetit ◇ a) La bona uma và a i fà chisc gnoch de cazü ch’ël se mangia con le plü gran apetit. La bonna uma va a i fà quiŝ gnòc de cazzü ch’ël se mangia coǹ le plü graǹ appetit. DeRüM, MütPitava1833-1995:278 (MdR)
bon apetit 1 (gad. P/P 1966; DLS 2002, grd. L 1933; [ 38 ]

F 2002; DLS 2002, fas. Mz 1976; DLS 2002, fod. Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ buon appetito Ⓓ guten Appetit ◇ a) Areveder! Bun apetit! A revédr! Buǹ appetit! DeRüM, DonzelaComplimënt1833-1995:241 (MdR) 2 (fas.) Ⓘ buon appetito, scordatelo Ⓓ guten Appetit, vergiss es ◇ a) B. Se tu ves te n dae trenta toleres. A. Mo te l’é dit inant che n voi tren-tacinch e no demanco. B. Bonapetite (se n va) A. Mo tö lö dit inant chö n’voi trentôcinch ö no dö manco. B. Bonapöti-te (sin va) ZacchiaGB, DescorsFascegn1858*:3 (bra.).

apetit (gad., mar., Badia, grd., fas., bra., fod., LD, MdR) ↦ apetit.

apetito (fod.) ↦ apetit.

aplet Ⓔ ? (cfr. EWD 1, 122) 6 1878 appletta f. (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:60)
gad. aplët mar. aplët Badia aplët fod. aplët
s.m.f. Ⓜ aplec, apleta, apletes
chi usufruisce di un bene preso in subaffitto (gad. Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, fod. Pe 1973; P/M 1985; Ms 2005) Ⓘ subaffittuario Ⓓ Untermieter ◇ a) Y te mia contea él pö vigni aplëta la plü püra y stleta, ch’á döt chëst, y en chëstes ores dla sëra éra pro sües compagnes te na stüa cialda a firé E t’ mia contēa elle pou vigne appletta la plou pura e stletta, ch’à dutt chest, e in chestes ores d’la sera ělla pro suus compagnes tena stua cialda a firè DeclaraJM, SantaGenofefa1878:60 (Badia).

aplët (gad., mar., Badia, fod.) ↦ aplet.

aplicazion Ⓔ it. applicazione (EWD 1, 125) 6 1833 applicaziuǹ (DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:269)
gad. aplicaziun grd. aplicazion fas. aplicazion fod. aplicazion amp. aplicazion LD aplicazion MdR aplicaziun
s.f. Ⓜ aplicazions
concentrazione costante e prolungata in una de-terminata attività (MdR) Ⓘ applicazione Ⓓ Fleiß, Eifer ◇ a) Por imparè valch él trëi cosses assolutamënter nezesciaries, cioè: la capazité, l’aplicaziun e la paziënza. Por imparè valq él trëi cosses assolutamëntr necesŝaries, cioè: la capacité, l’applicaziuǹ e la paziënza. DeRüM, VigneOtaRajonèVos1833-1995:233 (MdR); b) Avun pö ejëmpi assà, che persones de la plü bassa condiziun é arivà col fà de le bëin, con l’aplicaziun e col savëi s’ en tó, tröp inant e é de-ventà de gragn signurs Avuǹ peu eŝempi assà, che perso-nes de la plü bassa condiziuǹ é arrivà col fa de le bëiǹ, coǹ l’applicaziuǹ e col savëi s’ eǹ tó, treup inant é [é] deventà de gragn Signurs DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:269 (MdR).

aplicazion (grd., fas., fod., amp., LD) ↦ aplicazion.

aplicaziun (gad., MdR) ↦ aplicazion.

apliché Ⓔ it. applicare ‹ APPLICĀRE (EWD 1, 123) 6 1878 applicā (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:113)
gad. apliché Badia apliché grd. apliché fas. aplichèr fod. apliché LD apliché
v.tr. Ⓜ aplicheia
impiegare, utilizzare qualcosa in una certa situa-zione (gad. P/P 1966; DLS 2002, grd. DLS 2002, fas. DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ applicare Ⓓ anwenden ◇ a) sciöch’ al foss ispiré da Idî ál scomencé a rajoné cun füch dla divina providënza, aplicâ a süa desgrazia le fat de Giacobe, ch’â pordü so fi Giusep-pe y indô ciafé cun ligrëza sceocch’ el foss inspirè da Iddì àle scomencè a rajonè cung fuc d’la divina provvidenza, applicā a sua desgrazia ‘l fatt d’Giacobbe, ch’ā purdù so fì Giuseppe e indò ceaffè cung ligrezza DeclaraJM, SantaGenofefa1878:113 (Badia).

apliché (gad., Badia, grd., fod., LD) ↦ apliché.

aplichèr (fas.) ↦ apliché.

apojé (gad.) ↦ pojé.

Apolonio 6 1873 Apollonio (Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:25)
amp. Apolonio
antrop.
(amp.) Ⓘ Apollonio Ⓓ Apollonius ◇ a) El to partito straordinario / Lieto apena, i s’à capì / El Apolonio, el vetrinario / Por macaco, i t’à tradì. El to’ partito straordinario / Lie-to appena, i să capĭ / El’ Apollonio, el vetrinario / Por ma-caco i tà tradì. Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:25 (amp.).

Apolonio (amp.) ↦ Apolonio.

apontin Ⓔ nordit. a pontin 6 1858 aponting (ZacchiaGB, Filamuscia1858*:1)
grd. a puntin fas. apontin caz. apontin bra. apontin LD apontin
avv.
proprio; esattamente, giusto, precisamente (grd. L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, LD DLS 2002) Ⓘ appunto, proprio Ⓓ genau, eben ◇ a) Era un pìcol bez che sbraiava. Chest va apontin polit, l’à dit, noi non n’aon bec, chest sarà un. Erô un picol bötz chö sbraiava. Köst va aponting polit, la dit, noi non naong bötz’s käst sara un. ZacchiaGB, Filamuscia1858*:1 (bra.); b) Na dì l ge rua e l’à vedù apontin olache chesta tousa o femena la é sin jita ite per na sfessa de la crepa. Na dì el ğe rua e l’a vedù apontin ola ke kesta tous̄a o femena la é sin ʒ̉ita ite per na sfesa de la kre-pa. BrunelG, Cianbolpin1866:3 (caz.) ☟ apunto.

apontin (fas., caz., bra., LD) ↦ apontin.

aposta Ⓔ it. apposta (EWD 5, 366) 6 1833 a posta (DeRüM, ImparèLinguaTaliana1833-1995:232)
gad. aposta mar. aposta Badia aposta grd. aposta fas. aposta fod. aposta amp. aposta LD aposta MdR aposta
avv.
con intenzione, di proposito (gad. A 1879; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ apposta Ⓓ absichtlich, eigens ◇ a) Ëla vëgn aposta por ćiarè, ći che nos fajun chilò. Ëlla vëgn a posta por çhiarè, çhi che nos faŝuǹ quilò. DeRüM, ImparèLinguaTaliana1833-1995:232 (MdR); b) Vënies ora oder no! sveela dessenëusa. Aposta no, dij l ost, percie ue udëi, chi ch’à da cumandé te cësa, ie oder tu! Vëgnes òra oder no! svèa la dössanousa. Apòsta no, diŝ l’òst, pertgë voi udëi, chi ch’hà da cumandè te tgèsa, jö oder tu! VianUA, OstFëna1864:196 (grd.); c) à dovù vegnì / Un comissario aposta; / Ma se ‘l aesse fenì! / Vardà vos cie ch’i costa! á dovù vegni / Un Commissario apposta; / Ma se l’avesse feni! / Varda vos cié ch’i costa! Anonim, Monumento1873:2 (amp.)
fé aposta (grd. L 1933; F 2002, fas. DA 1973; Mz 1976, fod. Ms 2005, amp.) Ⓘ fare apposta Ⓓ absichtlich tun ◇ a) Credo ben éi fato aposta / Par vosoutre macaroi / Me-ritaà una risposta / Ce laoro da stanpioi. Credo ben ei fat-to apposta / Par vosŏutre maccaroi / Meritaà una rispo-sta / Ce lavoro da stampiòi. Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:23 (amp.).

aposta (gad., mar., Badia, grd., fas., fod., amp., LD, MdR) ↦ aposta.

apostat Ⓔ it. apostata / dt. Apostat 6 1878 apostato (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:12)
gad. apostat Badia apostat grd. apostat
s.m. Ⓜ apostac
chi commette apostasia; eretico (gad., grd. F 2002) Ⓘ apostata Ⓓ Apostat ◇ a) atira mënel n apostat al conte cun calunies plënes de baujies porsura la fomena at-tira menel ‘ng’ apostato al conte cung’ calunnies plenes de baujiis pur sura la fomena DeclaraJM, SantaGenofe[ 39 ] fa1878:12 (Badia).

apostat (gad., Badia, grd.) ↦ apostat.

apostol (fod.) ↦ apostul.

apòstol (fas.) ↦ apostul.

apostolo (col., amp.) ↦ apostul.

apostul Ⓔ it. apostolo ‹ APOSTOLUS ‹ ἀπόστολος (EWD 1, 124) 6 1864 apostoli pl. (VianUA, LaurancVinia1864:194)
gad. apostul mar. apostul Badia apostul grd. apostul fas. apòstol fod. apostol col. apostolo amp. apostolo LD apostul
s.m. Ⓜ apostui
ognuno dei dodici discepoli scelti da gesù cristo a diffondere il vangelo (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ apostolo Ⓓ Apostel ◇ a) N patron, dijova n di Gejù a si Apostuli, ova na vinia, y ie jit ora abenëura a crì lauranc per i mandé te si vinia Uŋ patroŋ, dis̄ova uŋ di Ges̄u a si Apostoli, òva na vigna, y jè s̄it òra a bon’ ëura a cri lauràntg per i màndè te si vigna VianUA, LaurancVinia1864:194 (grd.); b) Chësc ó l’Apostul, canch’al dij: La parora d’Idî abitëies en abon-danza en os. Chesc’ ò l’Apostólo, cang ch’el disc’: La pa-rora d’Iddì abiteie in abbondanza in os. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:41 (Badia).

apostul (gad., mar., Badia, grd., LD) ↦ apostul.

apotecar (MdR) ↦ apotecher.

apotecher Ⓔ dt. Apotheker (EWD 1, 124) 6 1833 Apotécari pl. (DeRüM, BunDéJanDomëne1833-1995:242)
gad. apotecher Badia apotecher grd. apotecher LD apotecher MdR apotecar
s.m.f. Ⓜ apotecheri, apotechera, apotecheres
laureato in farmacia che vende medicinali e, tal-volta, li prepara (gad. P/P 1966; DLS 2002, grd. L 1933; F 2002; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ farmacista Ⓓ Apotheker ◇ a) N’ëise pa mai aldì dijan, che la bela aria frësca é plü ütile por nosta sanité, che tütes les medejines di doturs, e di apotecari? N’ëise pa mai aldì diŝaǹ, che la bell’ aria frësca é plü ütile por nosta sanité, che tüttes les medeŝines di Dotturs, e di Apotécari? DeRüM, BunDéJanDomëne1833-1995:242 (MdR).

apotecher (gad., Badia, grd., LD) ↦ apotecher.

apratà (amp.) ↦ praté.

apraté (gad.) ↦ praté.

apratè (Badia, MdR) ↦ praté.

aprijé Ⓔ deriv. di priesc ‹ PRETIUM (Gsell 1992b:226) 6 1878 apprijè (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:38)
gad. aprijé mar. aprijé Badia aprijé grd. aprijé, prijé fas. aprijièr bra. aprijiar fod. aperjié LD aprijé
v.tr. Ⓜ aprijeia
valutare positivamente, stimare (gad. A 1879; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ apprezzare Ⓓ schätzen ◇ a) cotan mac, chi che ne sá aprijé n te bëgn cutang mattg’, chicche nè sa apprijè ‘ng te bengn’ DeclaraJM, SantaGenofefa1878:38 (Badia).

aprijé (gad., mar., Badia, grd., LD) ↦ aprijé.

aprijiar (bra.) ↦ aprijé.

aprijièr (fas.) ↦ aprijé.

aprofità (amp.) ↦ profité.

aprofité (gad.) ↦ profité.

apunto Ⓔ it. appunto 6 1878 appunto (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:67)
gad. apunto Badia apunto
avv.
proprio, precisamente (gad.) Ⓘ appunto Ⓓ genau, eben ◇ a) Vëigheste chësc anel d’or, ch’i porti tl dëit? Al é apunto na scincunda de to pere. Veigheste chesc’ anell d’or, ch’i porte t’l deit? El è appunto na sincunda da to pere. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:67 (Badia) ☝ apon-

tin.

apunto (gad., Badia) ↦ apunto.

aragn Ⓔ ARĀNEUS (EWD 1, 128) 6 1763 ragn ‘araneus’ (Bartolomei1763-1976:94)
gad. aragn mar. aragn Badia aragn grd. arani fas. aregn caz. aren, ragn bra. aran moe. ragn fod. aragn col. aragn LD aragn
s.m. Ⓜ aragns
artropode della classe degli aracnidi (gad. B 1763; A 1879; A 1895; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; G 1923; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; G 1923; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ ragno Ⓓ Spinne ◇ a) l ricevitor semper su la fenestra co la mira a la stanga a vede, se un passa o urta laite, propio come l aragn, che spia da la sua tana il ricevitor semper sulla fenestra colla mira alla stanga a vede, se un passa o urta la ite, propio come l’aragn, che spia dalla sua tana AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432 (col.).

aragn (gad., mar., Badia, fod., col., LD) ↦ aragn.

araldo Ⓔ it. araldo 6 1878 araldo (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:84)
gad. araldo Badia araldo
s.m. Ⓜ araldi
messaggero, banditore (gad.) Ⓘ araldo Ⓓ Bote ◇ a) Rové ala porta dl ciastel cun süa compagnia le grof dá or-din al araldo, trombetier, de soné le corn R’vè alla por-ta d’l ciastell cung sua compagnia ‘l grof dà ordine all’ araldo, trombettiěr, d’sonè ‘l cŏr DeclaraJM, SantaGenofefa1878:84 (Badia).

araldo (gad., Badia) ↦ araldo.

aran (bra.) ↦ aragn.

arani (grd.) ↦ aragn.

araspé Ⓔ it. arraspare x raspé (EWD 5, 472) 6 1878 arrasp’la 3 invers. (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:78)
gad. araspé Badia araspè
v.tr. Ⓜ araspa
fare incetta di beni (gad. P/P 1966) Ⓘ arraffare Ⓓ raffen
araspé adum fig. (gad.) Ⓘ raccogliere Ⓓ sammeln ◇ a) Iló araspera ciamó dötes les forzes adöm Illò arrasp’la ciamò duttes les forzes adum DeclaraJM, SantaGenofefa1878:78 (Badia)
raspé.

araspé (gad.) ↦ araspé.

araspè (Badia) ↦ araspé.

arbandonà (col.) ↦ arbandoné.

arbandonar (bra., moe.) ↦ arbandoné.

arbandoné Ⓔ it. abbandonare ‹  frz. abandonner (da fränk. * ban) (EWD 1, 129) 6 1763 abbandonè ‘relinquo’ (Bartolomei1763-1976:68)
gad. arbandoné mar. arbandoné Badia arbandonè grd. arbanduné fas. arbandonèr bra. arbandonar moe. arbandonar fod. arbandoné col. arbandonà amp. abandonà LD arbandoné MdR abandonè
v.tr. Ⓜ arbandoneia
1 lasciare definitivamente luoghi o persone (gad. B 1763; A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ abbandonare Ⓓ verlassen ◇ a) Iö mësse jì desëin. / Co? Vorëise bele m’abandonè? / I à ćiamò tröpes cosses da fà chëst danmi- [ 40 ] sdé, e ël é bele tert. Jeu mësse ĝi desëiǹ. / Cò? Vorrëise bel[e] m’abbandonè? / J’ha çhiamò treupes cosses da fà quest daǹmisdé, e ël é bel[e] tärd. DeRüM, DonzelaComplimënt1833-1995:241 (MdR); b) En süa divina presënza söl urt dl’ eternité t’assigurëii ’ci te: i arbandonëii le monn cual vitima zënza macia. In sua divina prsenza soull’ urt d’l eternitè t’assigurei ci tè: i arbandone ‘l mon qual vit-tima zenza maccia. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:22 (Badia); c) Al é meso de palajé ia döt: por nosta segurté fajundela dé joramënt, de n’arbandoné mai chësta boscaia El è mezzo d’palejè ia dutt: pur nosta sugurtè fasceund’ la dè jo-rament, d’n’arbandonè mai chesta boscaia DeclaraJM, SantaGenofefa1878:29 (gad.)
2 lasciare qualcuno senza aiuto (gad. A 1879; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; DLS 2002, fas. A 1879; DLS 2002, fod. A 1879; DLS 2002, amp. A 1879, LD DLS 2002) Ⓘ abbandonare Ⓓ verlassen ◇ a) Vá, mia figliuola; t’arbandonëies pere y uma atempá col’ inzertëza de t’odëi ciamó na ota en vita süa Va, mia filuola; t’arban-dones pere e uma attempà coll’ inzertezza de t’udei ciamò na ŏta in vita sua DeclaraJM, SantaGenofefa1878:3 (Badia)
3 cessare di fare qualcosa o di curarsi di qualcosa (gad. A 1879; Ma 1950; DLS 2002, grd. A 1879; DLS 2002, fas. A 1879; DLS 2002, fod. A 1879; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879, LD DLS 2002) Ⓘ abbandonare Ⓓ aufgeben ◇ a) La jënt gnô en verité plü de timur d’Idî, arbandonâ i ri co-stüms, y tröpes families sotissura en descordia, se dê ala pesc La jent gnē in veritè plou d’timor d’Iddì, arbandonā i ri costumi, e trouppes families soutt e sura in descordia, s’ dē alla pesc’ DeclaraJM, SantaGenofefa1878:122 (Badia)
p.p. come agg. Ⓜ arbandonés, arbandoneda, arbandonedes
lasciato solo, per sempre, da tutti (gad., grd. F 2002, fas. DILF 2013) Ⓘ abbandonato Ⓓ verlassen ◇ a) Ahi püri desgraziá, por avëi arbandoné Idî ési da Ël eternamënter arbandoná. Ahi pūri desgrazià, pur avei arbandonè Iddì eſi da El eternament’r arbandonà. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:60 (Badia).

arbandoné (gad., mar., fod., LD) ↦ arbandoné.

arbandonè (Badia) ↦ arbandoné.

arbandonèr (fas.) ↦ arbandoné.

arbanduné (grd.) ↦ arbandoné.

arbassà (col.) ↦ arbassé.

arbassar (bra., moe.) ↦ arbassé.

arbassé Ⓔ it. abbassare/ribassare, nordit. abasar (EWD 1, 239) 6 1763 s’arbassè ‘procumbo’ (Bartolomei1763-1976:96)
gad. arbassé mar. arbassé Badia arbassè grd. arbassé fas. arbassèr caz. arbassèr bra. arbassar moe. arbassar fod. arbassé col. arbassà LD arbassé
v.tr. Ⓜ arbassa
1 diminuire di altezza, d’intensità, di valore e simile (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ abbassare Ⓓ senken
2 piegare verso il basso (gad.) Ⓘ chinare Ⓓ senken, neigen ◇ a) Le püre fi injenedlé döt en leghermes arbassa le müs desconsolé a tera ‘L pure fì injenedlè dutt in legri-mes arbassa ‘l mūs desconsolè a terra DeclaraJM, SantaGenofefa1878:78 (Badia)
se arbassé (gad. V/P 1998, grd. F 2002, fas. Mz 1976, fod. Ms 2005) Ⓘ abbassarsi, chinarsi Ⓓ sich beugen, sich bücken ◇ a) Ma Gejù se à arbassà en ju col cef, e à scrit col deit jabas. Ma Gesú se a arbasá inshú col chiéf, e a scrit col deit sha bás. HallerJTh, MadalenaCAZ1832:156 (caz.).

arbassé (gad., mar., grd., fod., LD) ↦ arbassé.

arbassè (Badia) ↦ arbassé.

arbassèr (fas., caz.) ↦ arbassé.

arbraciar (bra., moe.) ↦ abracé.

arcaboán (fod.) ↦ ergabuan.

arch (grd.) ↦ arco.

arcia (amp.) ↦ bercia.

arcia (bra.) ↦ ercia.

arclapé Ⓔ AD + CAPULĀRE (GsellMM) 6 1832 arclapada p.p. f.sg. (HallerJTh, MadalenaFOD1832:159)
fod. arclapé
v.tr. Ⓜ arclapeia
cogliere sul fatto, sorprendere (fod.) Ⓘ sorprendere, acchiappare Ⓓ ertappen, antreffen
p.p. come agg. Ⓜ arclapés, arclapeda, arclapedes
colto sul fatto (fod.) Ⓘ sorpreso, acchiappato Ⓓ ertappt ◇ a) Ma i scrivagn e i farijei i mëna davánt na fëmena, arclapada nte n adulterio, e i la mët ntamez. Ma i Scri-vang e i Farisei i mana davant na famena, arclapada ‘n teng adulterio, e i la matt ‘n ta mez. HallerJTh, MadalenaFOD1832:159 (fod.).

arclapé (fod.) ↦ arclapé.

arco Ⓔ it. arco 6 1763 arco ‘arcus’ (Bartolomei1763-1976:69)
gad. arco Badia arco grd. arch fas. arco fod. arco amp. arco
s.m. Ⓜ archi
struttura ad asse curvilinea, generalmente in mura-tura, con funzione statica di scaricare sui piedrit-ti il peso della struttura sovrastante (gad. B 1763; A 1879; Ma 1950, grd. F 2002, fas. A 1879, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; C 1986) Ⓘ arco Ⓓ Bogen ◇ a) N gran palch forní de cutres y archi / Söla moda dl tëmp di sanc Patriarchi Ng’ grang palco fornì de cuttres e archi / Solla moda del táimp d’i san-tg Patriarchi PescostaC, MëssaPescosta1879:4 (Badia)
ergo.

arco (gad., Badia, fas., fod., amp.) ↦ arco.

arcobeando (amp.) ↦ ergabuan.

arcoboan (col.) ↦ ergabuan.

arcon (fod.) ↦ aucon.

arde (amp.) ↦ erde.

ardel Ⓔ deriv. di LAR(I)DUM, REW 4915 (GsellMM) 6 1866 ardél (BrunelG, Cianbolpin1866:14)
fas. ardel caz. ardel
s.m. sg.
prosciutto di maiale, disossato, salato e affumica-to, a breve stagionatura (fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013) Ⓘ speck, lardo Ⓓ Speck ◇ a) Chiò te ès cèrn e ardel e pan e ega de vita. Beif e magna, e dapò se parlaron. Kiò te es čern e ardél e pan e ega de vita. Bèif e magna e dapò se parlaron. BrunelG, Cianbolpin1866:14 (caz.).

ardel (fas., caz.) ↦ ardel.

arder (bra., moe.) ↦ erde.

ardí (gad., Badia) ↦ ardì.

ardì Ⓔ it. ardito ‹ frz. hardi (da fränk. * hardjan) (EWD 1, 131) 6 1878 ardiis m. pl. (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:118)
gad. ardí Badia ardí grd. ardì fas. ardì fod. ardì LD ardì
agg. Ⓜ ardis, ardida, ardides
che agisce con coraggio, con audacia (gad. P/P 1966; DLS 2002, grd. L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ ardito Ⓓ kühn ◇ a) en chësc momënt vëgnel n lu debota sö por la costa cun na biscia tra i dënz, y se ferma cui edli fic sön chëra porsona, tan ardis y lominusc, ch’ara tremorâ döt adöm. in chesc’ moment vengnel ‘ng lù d’botta sou pur la costa cuna bīscea tra i denz, e s’ ferma cui oudli fittg’ soung chella persona, tang ardiis e luminusc’, ch’ella tromorā dutt adum. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:118 (Badia).

ardì (grd., fas., fod., LD) ↦ ardì. [ 41 ]

ardiment Ⓔ it. ardimento (EWD 1, 131) 6 1819 ardimänt (PezzeiJF, MCamploj1819-2010:197)
gad. ardimënt mar. ardimont Badia ardimënt grd. ardimënt fas. ardiment fod. ardiment amp. ardimento LD ardiment
s.m. sg.
disposizione a dar prova di coraggio, che si rive-la in particolari circostanze (gad. A 1879; A 1895; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879, LD DLS 2002) Ⓘ ardimento Ⓓ Kühnheit ◇ a) En ater ann, mësseste pa dí sö la dotrina amënt. / Por chësc no pa te perde d’ardimënt. Un’ ater ân, mästepa dì sö la dottrina a mënt. / Pör käscht noppa të perder d’ar-dimänt. PezzeiJF, MCamploj1819-2010:197 (Badia); b) mo tan a tan chersciôl l’ardimënt mo tang a tang c’rsceōle l’ardiment DeclaraJM, SantaGenofefa1878:11 (Badia)
se fé ardiment (gad.) Ⓘ farsi coraggio Ⓓ Mut fassen ◇ a) Spo se fajôra indô ardimënt: Porater, o mi Dî, le podëi se tratigní cun Os, é sigü felizité infinitamënter maiú, co la conversaziun cun i uomini Spo s’ fajōla indō ardiment: Pur at’r, o mi Dì, ‘l pudei s’ trattignì cung Os, e sigù felizitè infinitamentr majù, che la conversaziung colli uomini DeclaraJM, SantaGenofefa1878:38 (Badia).

ardiment (fas., fod., LD) ↦ ardiment.

ardimënt (gad., Badia, grd.) ↦ ardiment.

ardimento (amp.) ↦ ardiment.

ardimont (mar.) ↦ ardiment.

ardiun (mar.) ↦ giardon.

ardon (fas.) ↦ giardon.

aregn (fas.) ↦ aragn.

aren (caz.) ↦ aragn.

arende (fod.) ↦ rende.

arestà (col., amp.) ↦ aresté.

arestar (bra.) ↦ aresté.

aresté Ⓔ it. arrestare ‹ ARRESTĀRE (EWD 1, 135) 6 1878 arrestè (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:87)
gad. aresté Badia arestè grd. aresté fas. arestèr bra. arestar fod. aresté col. arestà amp. arestà LD aresté
v.tr. Ⓜ aresteia
trattenere una persona per assicurarla alla giusti-zia, sottoporre ad arresto; catturare (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; DLS 2002, grd. A 1879; F 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879, LD DLS 2002) Ⓘ arrestare Ⓓ verhaften ◇ a) Medemamënter âl dé le comando d’aresté düc chi che ê in-tenüs cun Golo Medemmamentr āle dè ‘l comando d’arre-stè duttg’ chicche ē intenūs cung Golo DeclaraJM, SantaGenofefa1878:87 (Badia).

aresté (gad., grd., fod., LD) ↦ aresté.

arestè (Badia) ↦ aresté.

arestèr (fas.) ↦ aresté.

arestí (gad., mar.) ↦ arestì.

arestì Ⓔ ven. rostir ‹ germ. * raustjan (Gsell 1991a:116) 6 1763 arostì ‘frigo’ (Bartolomei1763-1976:69)
gad. arestí mar. arestí grd. arestì fas. arestì fod. arostì LD arestì MdR arostì
v.tr. Ⓜ arestesc
cuocere per azione diretta del calore, allo spiedo, sulla brace, alla graticola, al forno, in casseruola (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ friggere, arrostire, rosolare Ⓓ braten, rösten, frittieren
p.p. come agg. Ⓜ arestis, arestida, arestides
cotto per azione diretta del calore, allo spiedo, sulla brace, alla graticola, al forno, in casseruo-la (gad. V/P 1998; DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ arrosto, fritto Ⓓ gebraten, frittiert ◇ a) A l’odëi ch’ël ê inćiamò tanć de crafuns e de canifli e cajincì arostis sö n mësa, mëtel man de pité. A l’odëi ch’ël ê inçhiamò tantg de craffuǹs e de caniffli e caŝinći arro-stis seu ‘ǹ mësa, mëttl maǹ de pitté. DeRüM, MütPastNoza1833-1995:279 (MdR).

arestì (grd., fas., LD) ↦ arestì.

areveder Ⓔ it. arrivederci ‹ REVIDĒRE (EWD 5, 522) 6 1833 a revedr (DeRüM, CiTëmp1833-1995:249)
gad. aroeder mar. a roeder Badia aroeder MdR areveder
interiez.
formula di saluto usata nel congedarsi da per-sone con cui si ha dimestichezza (gad. Ma 1950; V/P 1998, MdR) Ⓘ arrivederci Ⓓ auf Wiedersehen ◇ a) A le teater nes odunse indô. Areveder! A le teatr nes odunse indò. A revedr! DeRüM, CiTëmp1833-1995:249 (MdR); b) Desëin sunsi mez ćioch. Areveder! Nia permal. Desëiǹ sunsi mez çhiòc. A revedr! Nìa per mal. DeRüM, TütParecé1833-1995:255 (MdR)
s.m. sg.
saluto di commiato (gad.) Ⓘ arrivederci Ⓓ Lebewohl, auf Wiedersehen ◇ a) Sposo! l’ultimo aroeder! Sposo! l’ultimo arved’r! DeclaraJM, SantaGenofefa1878:24 (Badia).

areveder (MdR) ↦ areveder.

arfamà (grd.) ↦ arfamé.

arfamar (bra.) ↦ arfamé.

arfamé Ⓔ deriv. di fam (EWD 3, 204) 6 1763 famè ‘famelicus’ (Bartolomei1763-1976:79)
gad. arfamé, afamé mar. afamé Badia arfamè, afamè grd. arfamà fas. arfamèr, famà caz. famà bra. arfamar, famà moe. famà fod. afamé, famé col. famà LD arfamé
v.tr. Ⓜ arfameia
ridurre alla fame o alla miseria (fas. R 1914/99; DLS 2002; DILF 2013, LD DLS 2002) Ⓘ affamare Ⓓ aushungern
p.p. come agg. arfamés, arfameda, arfamedes
1 che ha fame, ridotto alla fame (gad. B 1763; A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ affamato Ⓓ hungrig, ausgehungert ◇ a) Voi pare e mare! da valenc, / Vardà vesc fantolins poiousc / Famé, stracé e snariliousc Voi pare e mare! da valentg, / Vardà vis fantolins pojous / Famè, straccè e xnarilious BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:252 (bra.); b) E canche te sarès pa famèda / E ence polit stracèda Ö chan chö ti saräs pô famäda / Ö entschö polit stratschäda ZacchiaGB, CianzonValDeSora1858*-1995:167 (caz.)
2 fig. che brama, che ha desiderio ardente di qualche cosa (gad., fas. R 1914/99) Ⓘ bramoso, affamato fig.Ⓓ hungrig fig., gierig ◇ a) O bur lomberc rendesse atira / Scenó alzunse pa nos la mira / de nüsc stuc afamá O bur Lomberdg rendesö atira / Schno alzunspa nos la mira / dö nösch Stutsch affama PeskollerJB, Landsturmlied1866-1998:288 (Badia)
p.p. come s. arfamés, arfameda, arfamedes
chi soffre la fame (gad.) Ⓘ affamato Ⓓ Hungernder ◇ a) Sëgn, lomberc, rendess’ atira / Che scenó alzuns’ la mira / Cun nosc stuz! O arfamá / Coretesse al favá. Sagn Lomberçh rendess’ attira / Che se nò alzuns la mira / Con nos stutz, o arfamà / Colletese al favà. PescostaC, Schützenlied1848-1994:222 (Badia).

arfamé (gad., LD) ↦ arfamé. [ 42 ]

arfamè (Badia) ↦ arfamé.

arfamèr (fas.) ↦ arfamé.

argoment Ⓔ it. argomento 6 1873 argomento (Anonim, ManageriaComunal1873-1973:39)
gad. argomënt grd. argumënt fas. argoment fod. argoment amp. argomento LD argoment
s.m. Ⓜ argomenc
ragionamento, prova che si adduce a sostegno di una tesi (gad. DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002; Ms 2005, amp., LD DLS 2002) Ⓘ argomento Ⓓ Argument ◇ a) Ió son anche assei contento / Se te tornes a ralià / Parcé éi un argomento / Par podé te bartaśà. Io sòn anche assei con-tento / Se te tornes a raglià / Parcè ei un argomento / Par podè te bartasà. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:39 (amp.).

argoment (fas., fod., LD) ↦ argoment.

argomënt (gad.) ↦ argoment.

argomento (amp.) ↦ argoment.

argumënt (grd.) ↦ argoment.

aria Ⓔ it. aria ‹ ĀĒR ‹ άήρ (EWD 1, 136) 6 1813 aria (RungaudieP, LaStacions1813-1878:91)
gad. aria mar. aria Badia aria grd. aria fas. aria caz. aria fod. aria amp. aria LD aria MdR aria
s.f. Ⓜ aries
1 miscuglio gassoso costituito essenzialmente di azoto e ossigeno, che forma l’atmosfera indispen-sabile alla vita animale e vegetale (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ aria Ⓓ Luft ◇ a) Iüst per chëst desses gode l’aria frësca. N’ëise pa mai aldì di-jan, che la bela aria frësca é plü ütile por nosta sanité, che tütes les medejines di doturs Jüst per quëst desses gòde l’a-ria frësca. N’ëise pa mai aldì diŝaǹ, che la bell’ aria frësca é plü ütile por nosta sanité, che tüttes les medeŝines di Dot-turs DeRüM, BunDéJanDomëne1833-1995:242 (MdR); b) No te sentes ce aria fresca, / moe ra foies dei brascioi… No te sentes cie aria fresca, / moe ra foies dei brascioi… DegasperF, ARaMeNoiza1860*-1975:109 (amp.); c) zënza löm de sorëdl, zënza n pü’ de cialt, y aria sana zenza lum de so-red’l, zenza ‘ng pude cialt, e aria sana DeclaraJM, SantaGenofefa1878:18 (Badia); d) Sce l ciel fossa stat tler y l’aria pura, fossi śën mort tlo te mi sanch, y mi mutons spitës-sa debant che ie rue a cësa. Šę l tšíel fósa̤ šta’ tlęr i l’ária̤ púra̤, fós-i za̤ŋ mǫrt tlo tę mi saŋk, i mi mutóŋs špitá̤sa̤ dębánt k’ íe rúę a̤ txá̤za̤. RifesserJB, Plueia1879:107 (grd.)
2 vento leggero (gad. P/P 1966, fas. DLS 2002, fod. P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. C 1986) Ⓘ aria Ⓓ Luft ◇ a) Al menâ n’aria dala doman frëida y taiënta, ala fin ál ciamó metü man a plovëi y novëi dër dassënn. El m’nā ‘ngn’ aria dalla dumang freida e taianta, alla fing āle cia-mò m’tù mang a plouei e nevei der da senn. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:32 (Badia); b) Dopo che le cröde dl invern s’ê smorjelé, tirâl indô n’aria cialdina Dopo ch ‘l crude d’l ingvèr s’ ē smorjelè, tirāle indò ‘ng n’aria cialdina DeclaraJM, SantaGenofefa1878:70 (Badia)
3 spazio libero sopra la terra (gad., grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013) Ⓘ aria Ⓓ Luft ◇ a) V’adore te chësta duodezima Stazion o Salvator dl mond, tl’aria sula Crëusc tamez a doi melfatores, che sëis per spiré l’ana santiscima al Pere V’adore in cha-sta duodezima Stazion o Salvator del mont, töl’ aria sul-la crousch ta mez a doi melfattores, che seis per spirè l’ana santissima al Perè RungaudieP, LaStacions1813-1878:91 (grd.); b) Nosc ciapel dala cocarda / Ghela-foscia y blancia-vërda, / Alt en aria, y n cigun / N lombert che stlope-tun! Nos çhiappel dalla cocarda / Ghella - fossa e blançhia - várda, / Alt in aria, e n’cigun / Un lombert che stlopetun! PescostaC, Schützenlied1848-1994:222 (Badia); c) i vicí por aria, i romuns te tera, / i pësc dl mer y ciaussa y polam i vicí per aria, i romuns te tera, / i pësc dl mer y ćiaussa y po-lam PescostaC, BonesEghes1858-1994:227 (Badia); d) co la pena per aria utà encontra Renzo, e con na vista da scerio l’à dit, ades cognede me dir el vosc inom e cognom, e da olà che siede. colla pena per aria outá in contra Renzo, e con una vista da serio la dit, ades cognede me dir el vos inom e cognóm, e daulè che siede. IoriG, InjignàLet1860*-2013:402 (caz.); e) Fajan chësc lëur tumova na pert dla sumënza sula streda, y univa zapeda sot, o che i uciei dl’aria se la pecova su. Fas̄àŋ chëst lour tumòva una pèrt d’la sumënza sulla strèda, y univa zàpèda sott, o che i uĉöi dell’ ària sela pëccòva su. VianUA, SumënzaSëna1864:195 (grd.)
4 espressione o atteggiamento (amp.) Ⓘ aria Ⓓ Ausdruck ◇ a) Con un’aria da sante de vanjei / e senza gnanche dì: ’ ’con grazia, śente’ ’ / sora toura el se scenta con un fei / da vilan come ‘l ea e prepotente Con un’ aria da sante de vanžei / e senža gnanche di: "con gražia, zen-te" / sora toura el se scenta con un féi / da vilan come l’eva e propotente DegasperF, TenpeAdes1862-1974:472 (amp.)
al meina l’aria (gad.) Ⓘ tira una corrente d’aria Ⓓ es gibt einen Luftzug ◇ a) Al menâ n’aria dala doman frëida y taiënta El m’nā ‘ngn’ aria dalla dumang freida e taianta DeclaraJM, SantaGenofefa1878:32 (Badia) ◆ ester

de aria fig. (fas.) Ⓘ volare Ⓓ fliegen ◇ a) Sciàmpetene pur daìte ve, che cò l rua senó t’es de aria jun chi bujes. Šampetene pur da ite veh, ke ko l rua, se no ti es de aria ʒ̉u n ki bujes. BrunelG, Cianbolpin1866:17 (caz.) ◆ per aria (fas.) Ⓘ in aria Ⓓ in die Luft, in der Luft ◇ a) dapò sul medemo desch l’à pojà sù l brac cianch e l comedon dret, e co la pena per aria utà encontra Renzo, e con na vista da scerio l’à dit, ades cognede me dir l vosc inom apó sul me-demo desch la posa su el bracs cianch e el comedon dret, e colla pena per aria outá in contra Renzo, e con una vista da serio la dit, ades cognede me dir el vos inom e cognóm IoriG, InjignàLet1860*-2013:402 (caz.); b) Ma, i disc, che el l vae demò mìngol soul per aria e che no l stae a jir da-lench. ma i diš, ke el el vae demò mingol soul per aria e ke no l stae a ʒ̉ir dalenk. BrunelG, Cianbolpin1866:14 (caz.).

aria (gad., mar., Badia, grd., fas., caz., fod., amp., LD, MdR) ↦ aria.

aric Ⓔ deriv. di aricé (GsellMM) 6 1865 aric (PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1)
grd. aric fas. aric LD aric
s.m. sg.
senso di repulsione, di schifo od orrore; nausea; raccapriccio (grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, LD DLS 2002) Ⓘ ribrezzo, nausea Ⓓ Ekel, Abscheu ◇ a) Ala roba no purté no massa amor, no massa aric, / Sce la no te cuntënta, o te mostra, coche la ie jita, / T’acumpanieiela mpo dlonch, y juda i dis de ti vita. Alla ròba no purtè no mass’ amor, no mass’ ariĉ, / Ŝë la no të cuntënta, o të mostra, cò chë la jè s̄ita, / T’accum-panëla ’mpò dlonch, y s̄uda i dis de ti vita. PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.).

aric (grd., fas., LD) ↦ aric.

aricé Ⓔ zu ĒRĪCIUS (Gsell 1996a:239) 6 1862 rižà (DegasperF, TenpeAdes1862-1974:474)
gad. aricé mar. arnicé Badia aricé grd. aricé, ricé, ricë fas. aricèr bra. ariciar fod. aricé, ricé col. rizé amp. rizà LD aricé
v.tr. Ⓜ aricia [ 43 ]
scompigliare, mettere in disordine, detto special-mente di capelli, fili e simili (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; Pi 1967; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; DLS 2002, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1985; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ arruffare Ⓓ sträuben
fé aricé i ciavei (amp.) Ⓘ fare rizzare i capelli Ⓓ haarsträubend sein ◇ a) Inze piaza el fajea proprio spaento: / bestemes che fajea rizà i ciaei Inže piaža el fegea proprio spaento: / bestemes che fegea rižà i ciaéi DegasperF, TenpeAdes1862-1974:474 (amp.).

aricé (gad., Badia, grd., fod., LD) ↦ aricé.

aricégol (fas.) ↦ aricioul.

aricèr (fas.) ↦ aricé.

aricëul (grd.) ↦ aricioul.

ariceulmënter (grd.) ↦ aricioulmenter.

ariciar (bra.) ↦ aricé.

aricioul Ⓔ deriv. di aricé + -oul ‹  -IBILEM (GsellMM) 6 1807 aritschœul (PlonerM, Erzählung6GRD1807:48)
grd. aricëul fas. aricégol LD aricioul
agg. Ⓜ aricioui, aricioula, aricioules
che fa inorridire, che causa tremendo turbamento (grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, LD DLS 2002) Ⓘ orribile, spaventoso Ⓓ schrecklich ◇ a) da Pilato ala mort cundana a tort, / Gejù! sentënza aricëula, che ne se po dì de plu. da Pilato alla mort con-danà à tort, / Giesu! sentenza aricœula, kœ nœ sœ pò di de plù. RungaudieP, LaStacions1813-1878:89 (grd.)
avv.
in sommo grado (grd. A 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002) Ⓘ estremamente, oltremodo Ⓓ äußerst, überaus, schrecklich ◇ a) N artejan ova doi fions; un fova fret aricëul, y durmiva nfin tert Ung arteschang avova doi fions; ung fova fred aritschœul, y durmiva enfin terd PlonerM, Erzählung6GRD1807:48 (grd.); b) per chësc stajova ëila dovia drë aricëul bradlan, che la gotes tumova sui piesc a Gejù. per chëst stas̄òva ëila dòvia drè ariĉoul bràdlàŋ, che la gottes tumòva sui pièŝ a Ges̄ù. VianUA, Madalena1864:193 (grd.); c) L à pluët aricëul, y l bon uem se à blandà tres ite. I a pluá̤t a̤ritšóul, i l boŋ úem s’ a bla̤ndá tręz ítę. RifesserJB, Plueia1879:107 (grd.).

aricioul (LD) ↦ aricioul.

aricioulmenter Ⓔ deriv. di aricioul 6 1864 ariĉoulmënter (VianUA, SepulturaFëna1864:196)
grd. ariceulmënter
avv.
in sommo grado (grd.) Ⓘ estremamente, oltremodo Ⓓ äußerst, überaus, schrecklich ◇ a) N uem bradlova ala supeltura de si fëna, che fova stata ria y dessenëu-sa drë assé, ariceulmënter Un’ uem bràdlòva alla sepul-tura dè si fënna, chë fòa stata rìa y dössanousa drè assè, ariĉoulmënter. VianUA, SepulturaFëna1864:196 (grd.); b) belau tl medem momënt à l tarlui dat ite su l lën y l tëune à stlefà ariceulmënter. beláu t’ l mędém męmá̤ŋt a l ta̤rlúi da’ ítę su l la̤ŋ i l tóuŋę a štlęfá a̤ritšoulmá̤ntę̆r. RifesserJB, Tëune1879:108 (grd.).

arisćé (MdR) ↦ risćé.

arivà (amp.) ↦ arivé.

arivar (bra., moe.) ↦ arivé.

arivé Ⓔ it. arrivare 6 1763 ariva in seu ‘ascendo’ (Bartolomei1763-1976:69)
gad. arivé bra. arivar moe. arivar amp. arivà MdR arivé
v.intr. Ⓜ ariva
1 raggiungere un dato luogo o punto (gad. B 1763, amp., MdR) Ⓘ giungere, arrivare Ⓓ ankommen, kommen ◇ a) Canche chëst Cardinal ariva delungia nost om, dîjel i petan con la man söla sciabla: "Voi siete un uomo santo!" Quanche quest Cardinal arriva delungia nost óm, diŝl i pettaǹ coǹ la maǹ seu la sciabla: "Voi siete un uomo santo!" DeRüM, PelegrinRoma1833-1995:275 (MdR); b) ‘L é arivà sto burto inseto / Diré pura ra verità / Beśen dì che ‘l é difeto / Tanto a vende, e a inprestà. Le arrivà sto burto insetto / Dirè pura ra verità / Besèn dì che le difet-to / Tanto a vende, e a imprestà. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:34 (amp.)
2 giungere a un certo stadio, livello o condizione (MdR) Ⓘ arrivare Ⓓ gelangen ◇ a) Avun pö ejëmpi assà, che persones de la plü bassa condiziun é arivà col fà de le bëin, con l’aplicaziun e col savëi s’en tó, tröp inant e é de-ventà de gragn signurs Avuǹ peu eŝempi assà, che perso-nes de la plü bassa condiziuǹ é arrivà col fa de le bëiǹ, coǹ l’applicaziuǹ e col savëi s’ eǹ tó, treup inant é [é] deventà de gragn Signurs DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:269 (MdR)
p.p. come agg. Ⓜ arivés, ariveda, arivedes
che ha raggiunto un dato luogo o punto (bra., moe., MdR) Ⓘ arrivato Ⓓ angekommen ◇ a) Arivé amesa dlijia slìziel fora, ch’ël foss prëst tomè. Arrivé a mezza dliŝia slìziel fora, ch’ël foss prëst tomè. DeRüM, CurtSuramunt1833-1995:281 (MdR); b) canche la tornava, arivada che la é stata a Cipro, la é stata da valgugn bricogn vila-namente enjuriada canche la tornava, arrivada che la è stata a Cipro, la è stata da valgugn bricogn villanamente enzuriada SommavillaA, DecameronIXMOE1875:639 (moe.); c) Tel retorn da aló, arivada a Cipri é stata maltratada vi-lanamenter da omegn catives Nel ritorn d’allò, arrivada a Cipri è stata maltrattada villanamenter da o̱mini cattives RifesserJB, DecameronIXBRA1875:649 (bra.)
ruvé.

arivé (gad., MdR) ↦ arivé.

arjent Ⓔ ARGENTUM (EWD 1, 138) 6 1763 arschent ‘argentum’ (Bartolomei1763-1976:69)
gad. arjënt mar. arjont Badia arjënt grd. arjënt fas. arjent bra. arjent fod. arjent amp. arśento LD arjent
s.m. sg.
elemento chimico, metallo nobile, bianco, duttile e malleabile (gad. B 1763; A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ argento Ⓓ Silber ◇ a) A bai i spen l’òr e l’arjent / Per volge, pìndoi e corai / Peze da sen, bordi e gramiai: / Coscì l piovan no l’é content. A bai i spen l’or e l’arxent / Per volge, pindoi e corai / Petze da seng, bordi e gramiai: / Cossì ‘l Piovang no l’è content. BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:254 (bra.); b) ’Es và a piena testa / De buseles e bujeletes / Poco oro ma tropo arśento / ’Es và via come el vento. Es va a piena testa / De buseles e buscietes / Poco oro ma tropo arzento / Es va via come el vento. Anonim, TosesCortina1873-1938:30 (amp.); c) canch’ara i portâ guant lauré de süa propria man, o monëdes d’arjënt regalades dal düca por se forní cang, ch’ella i portā guant laurè de sua propria mang, o monedes d’arjent regalades dal duca pur sè fornì DeclaraJM, SantaGenofefa1878:2 (Badia)
d’arjent (gad. V/P 1998; DLS 2002, grd. DLS 2002, fas. DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ argenteo Ⓓ silbern ◇ a) N’outa ence ió aee trop patriotismo / Perché volee proibir a la jent / Portar fornimenc d’òr e d’arjent. Nouta encie jo aee trop patriot-tismo / Perche volee proibir alla sent / Portar fornimenc [ 44 ]

d’or e d’argent. PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:267 (bra.).

arjent (fas., bra., fod., LD) ↦ arjent.

arjënt (gad., Badia, grd.) ↦ arjent.

arjigné Ⓔ deriv. di enjign (EWD 4, 85) 6 1878 arjignè (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:7)
gad. arjigné mar. arjigné Badia arjigné grd. arjinië fod. arjigné
v.tr. Ⓜ arjigna
predisporre qualcosa in modo che sia pronto all’u-so (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. L 1933; Ma 1953, fod. DLS 2002) Ⓘ preparare Ⓓ bereiten ◇ a) intan che la contëssa döt spordüda salta te ciasadafüch a i arjigné le past intang che la contessa dutt spurduda salta te ciaſa da fuc a i arjignè ‘l past DeclaraJM, SantaGenofefa1878:7 (Badia); b) Y coiô söles crëpes y dai lëgns müstl süt, por i arjigné n pinic plü comodo al’ama-rada. E coiō soulles creppes e dai lengn’s must’l sūtt, pur i arjignè ‘ng pinic’ plou comodo all’ amarada. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:71 (Badia).

arjigné (gad., mar., Badia, fod.) ↦ arjigné.

arjinië (grd.) ↦ arjigné.

arjonje Ⓔ ADJUNGERE (EWD 1, 140) 6 1865 ars̄oŋs̄er (PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1)
gad. arjunje mar. arjunje Badia arjunje grd. arjonjer fas. arjonjer fod. arjonje amp. darśonśe, arśonśe † LD arjonje
v.tr. Ⓜ arjonj, arjonjon, arjont
1 congiungersi con qualcuno che precede, arrivare a riunirsi con qualcuno che sta davanti nello spa-zio (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ raggiungere Ⓓ erreichen, einholen ◇ a) y sce n’esson plü da s’odëi sön chësta tera, ciara de m’arjunje cun bones operes en Cil. e se n’es-sung plou da s’udei soung chesta terra, ciara de m’arjunje cung bones operes in Ceìl. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:4 (Badia)
2 raggiungere un dato punto (gad. Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002, fod. T 1934; Pe 1973; Pz 1989; Ms 2005) Ⓘ giungere, arrivare Ⓓ reichen ◇ a) la berba lungia, ch’arjunjô cina al piet la berba lungia, ch’arjunjō cina al piete DeclaraJM, SantaGenofefa1878:123 (Badia)
3 conseguire un risultato, conquistare (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ conseguire, raggiungere Ⓓ erreichen, erlangen ◇ a) La fertuna, ch’Idie te dà, godete cun pesc y gën, / Ma jaghëia daniëura d’arjonjer tost n majer bën. La fortuna, ch’Iddie te dà, gòdetë con pes̄ y gëŋ, / Ma s̄agheja d’ugnëura d’ars̄oŋs̄er tòst uŋ mas̄er bëŋ. PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.)
4 cogliere, raggiungere di sorpresa (gad.) Ⓘ sorprendere Ⓓ ereilen ◇ a) la mort nes pó arjunje dertan a ciasa, co tla batalia, é solamënter Idî ch’i tëgn le brac la mort nes pō arjungje dertang a ciaſa, che t’ la battaglia, è solamentr Iddì ch’i tangn’ ‘l bracc’ DeclaraJM, SantaGenofefa1878:8 (Badia).

arjonje (fod., LD) ↦ arjonje.

arjonjer (grd., fas.) ↦ arjonje.

arjont (mar.) ↦ arjent.

arjunje (gad., mar., Badia) ↦ arjonje.

arlarch (bra.) ↦ alerch.

arlerch (Badia) ↦ alerch.

arloio (amp.) ↦ orloio.

arlongé Ⓔ *ALLONGĀRE (GsellMM) 6 1856 arlungié (PlonerM, Erzählung5MAR1856:26)
gad. arlungé mar. arlungé
v.tr. Ⓜ arlongia
rendere più lungo (gad. Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998) Ⓘ allungare Ⓓ verlängern ◇ a) la sora grazia, ch’al ess da damané da Dio, foss de i arlungé la vita fina tant, ch’al podess paié i debic la sora grazia, ch’el es da damanè da Dio, foss de i arlungié la vita fiŋ a taŋt, ch’ël podess payè i debitŝ PlonerM, Erzählung5MAR1856:26 (mar.).

arlungé (gad., mar., Badia) ↦ arlongé.

arma (mar.) ↦ anima.

arma (bra., col., amp.) ↦ erma.

armà (col., amp.) ↦ armé2.

armada (gad., mar., Badia, bra., fod.) ↦ armeda.

armagnes (mar.) ↦ almaies.

armangoré (mar.) ↦ amangoré.

armar (bra., moe.) ↦ armé2.

armé1 Ⓔ ARMĀRIUM (EWD 1, 143) 6 1763 armè ‘pluteus’ (Bartolomei1763-1976:69)
gad. armé mar. armé Badia armè fas. armer caz. armer bra. armer fod. almierch amp. armei LD armé
s.m.
grande mobile a uno o più battenti e a uno o più cor-pi usato per conservare indumenti od oggetti vari (gad. B 1763; A 1879; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; G 1923; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. G 1923; T 1934; Pe 1973; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ armadio Ⓓ Schrank ◇ a) Pian desche n cuch / Son sentà su n ciuch, / Dapò me cogne con-tentar de aer / Per scrivania na crigna de armer Pian de-skè n kuk / Song sentà su n čuk, / Dapò me kogne konten-tar de aèr / Per skrivania na krigna de armèr BrunelG, Fenì1836-2013:354 (bra.); b) el l’é se n jit daìte te n piz de dò n armer el l è sin ʒ̉it daìte te n piʒ de do un armer BrunelG, Cianbolpin1866:17 (caz.).

armé (gad., mar., LD) ↦ armé1.

armé2 Ⓔ it. armare ‹ ARMĀRE (EWD 1, 143) 6 1813 arme (RungaudieP, LaStacions1813-1878:90)
gad. armé Badia armè grd. armé fas. armèr bra. armar moe. armar fod. armé col. armà amp. armà LD armé
v.tr. Ⓜ armeia
fornire di armi o di qualità morali (gad. Ma 1950; P/P 1966; DLS 2002, grd. L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pz 1989; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ armare Ⓓ bewaffnen, wappnen ◇ a) V’adore pra chësta cuinta Stazion, salvator amabl, judà dal Zirené a purté la Crëusc, ie ve prëie cun fidanza d’armé mi cuer dëibl cun na gran pazienza a supurté i travaies de chësta vita V’adore pra chasta quin-ta Stazion, salvator amabl, schudà dal Zirene a purtè la crousch, je ve preje cun fidanza d’arme mi cuer deibl c’ una gran pazienza a superte i travajes de chesta vita RungaudieP, LaStacions1813-1878:90 (grd.)
p.p. come agg. Ⓜ armés, armeda, armedes
fornito di armi (gad. DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ armato Ⓓ bewaffnet ◇ a) I é vegnui a voler se vendicar, / E armé a voler ge dar / E far ai fenc da Pera / Na strage e na vera. I e vegnui a voler se vendikár, / E armè a voler je dar / E far a i fenč da Perra / Una straǧe e una vera. BrunelG, MusciatSalin1845:6 (bra.).

armé (gad., grd., fod., LD) ↦ armé2.

armè (Badia) ↦ armé1.

armè (Badia) ↦ armé2. [ 45 ]

armeda Ⓔ it. armata (EWD 1, 143) 6 1878 armada (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:7)
gad. armada mar. armada Badia armada grd. armeda fas. armèda bra. armada fod. armada LD armeda
s.f. Ⓜ armedes
unità militare complessa, articolata in corpi e do-tata di propria organizzazione logistica (gad. P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ armata Ⓓ Armee ◇ a) Dui ciavaliers mená dal Re porta chësta noela col comando ri-gorus, de pié ia bele en chësta nöt, por arjunje l’armada plü prësc ch’al é poscibl Dui cavalieri menà dal Re porta chesta novella col comando rigurùs, de piè ia belle in che-sta noutt, pur arjunje l’armada plou presc’ ch’el è possi-bile. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:7 (Badia); b) Cun prescia ál duncue arbandoné l’armada Cung pressa àle dun-que arbandonè l’armada DeclaraJM, SantaGenofefa1878:82 (Badia).

armeda (grd., LD) ↦ armeda.

armèda (fas.) ↦ armeda.

armei (amp.) ↦ armé1.

armenaria Ⓔ deriv. di arment (EWD 1, 146) [?] 6 1878 arm’naria (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:39)
gad. armenaria
s.f. sg.
animale o vegetale, dotato di una propria forma specifica, di struttura cellulare, e costituito da un insieme di organi interdipendenti e in relazio-ne funzionale tale da renderlo capace di vivere au-tonomamente (gad.) Ⓘ essere vivente Ⓓ Lebewesen ◇ a) Ara s’á duncue metü a conscidré les operes d’Idî cun maiú atenziun, ch’ara ne le fajô zënza, y la minima flu, y la plü stleta armenaria i soministrâ gonot la plü gran li-grëza Ella ’s à dunque m’tù a considerè les operes d’Iddì cung maiù attenziung, ch’ella nel fajō zenza, e la minima flu, e la plou stletta arm’naria i somministrā gonot la plou grang ligrezza DeclaraJM, SantaGenofefa1878:39 (Badia).

armenaria (gad.) ↦ armenaria.

armendé Ⓔ comp. di a + mendé ‹ MENDĀRE (GsellMM) 6 1878 armendè (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:65)
gad. armendé mar. armendé Badia armendè grd. armendé
v.tr. Ⓜ armendeia
liberare da imperfezioni o da difetti, con modifica-zioni o correzioni (gad. P/P 1966; V/P 1998) Ⓘ emendare Ⓓ bessern, verbessern ◇ a) Ai le sá, mi fi (dijera) da dî incá le sái, mo impone s’ói armendé. Ei ‘l sa, mi fì (disc’la) da dì ingcà ‘l sai, mo impō nè s’ ōi armendè DeclaraJM, SantaGenofefa1878:65 (Badia); b) armendesse, scenó ne godarëise le rëgn dl paraisc. armendesse, senò nè godereiſe ‘l regno d’l Paraisc’. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:65 (Badia); c) chi che s’armendará, rovará en paraisc chicche s’ armendarà, r’varà in Paraisc’ DeclaraJM, SantaGenofefa1878:73 (Badia).

armendé (gad., mar., grd.) ↦ armendé.

armendè (Badia) ↦ armendé.

arment Ⓔ ARMENTUM (EWD 1, 145) 6 1844 armentes f. pl. (DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:112)
gad. armënt mar. armont Badia armënt grd. armënt fas. arment fod. arment col. armenta amp. armenta LD arment
s.m.f. Ⓜ armenc, armenta, armentes
bovino di sesso maschile, castrato e di età com-presa tra uno e quattro anni (m); vacca giovane (f.) (gad. A 1879; A 1895; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ manzo, giovenca Ⓓ Rind, Färse ◇ a) Ma de duta chera armentes / tolon fora ‘l Begontina, / che là pede chi segrentes / s’ el pó dì fior de farina. Ma de duta cher’ armentes / tolón fòra ʼl Begontina, / che la pède chi segrèntes / s’ el po di fiór de farina. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:112 (amp.); b) Infinamai un s’à pensà, jà avarà sentì, de menà sue armente (vace) fora per piaza fornide con gherlande a uso tirolese. In fin a mai un s’ ha pensà, jà avarà sentì, de menà sue armente (vaĉĉe) fora per piazza fornide con gherlande a uso tirolese. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432 (col.); c) Ben, i à dà un premio, / E i ‘l à partì fra de lore, / Al ciau ch’ea pì degno / De r’armen-tes e i tore. Ben, i á dá un premio, / E i l’á parti fra de lore, / Al cíau ch’eva pí degno / De r’ armentes e i tore. Anonim, Monumento1873:2 (amp.).

arment (fas., fod., LD) ↦ arment.

armënt (gad., Badia, grd.) ↦ arment.

armenta (col., amp.) ↦ arment.

Armentarora 6 1850 Armantarora (DeclaraJM, TCazöla1850*-2013:266)
gad. Armentarora Badia Armentarora
topon.
frazione del paese di san cassiano in val badia (gad.) Ⓘ Armentarora Ⓓ Armentarora ◇ a) Berba Tita Cazöla: pordërt Jan B. Tasser da Sorega, fre de berba Jandomëne Tina d’Armentarora ê n capo demorvëia da S. Ciascian. Berba Tita Cazzoula: pur dert Jan B. Tasser da Sorega, fre d’Berba Jangdomene Tina d’Armantarora è ǹg capo d’mor-vouia da S. Ciassang. DeclaraJM, TCazöla1850*-2013:266 (Badia).

Armentarora (gad., Badia) ↦ Armentarora.

armer (fas., caz., bra.) ↦ armé1.

armèr (fas.) ↦ armé2.

armonia Ⓔ it. armonia 6 1878 armonia (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:122)
gad. armonia Badia armonia grd. armonia, armunia fas. armonìa fod. armonia amp. armonia LD armonia
s.f. Ⓜ armonies
accordo di sentimenti, concordia (gad. DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ armonia Ⓓ Eintracht ◇ a) La jënt gnô en verité plü de timur d’Idî, arbandonâ i ri costüms, y tröpes families sotissura en de-scordia, se dê ala pesc, a bel’ armonia y contentëza. La jent gnē in veritè plou d’timor d’Iddì, arbandonā i ri costu-mi, e trouppes families soutt e sura in descordia, s’ dē alla pesc’, a bell armonia e contentezza. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:122 (Badia).

armonia (gad., Badia, grd., fod., amp., LD) ↦ armonia.

armonìa (fas.) ↦ armonia.

armonir (fas., caz.) ↦ amonì.

armont (mar.) ↦ arment.

armunia (grd.) ↦ armonia.

Arnbach 6 1870 Arnbach (AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431)
fod. Arnbach col. Arnbach
topon.
località nel comune di sillian nel tirolo orientale (fod.) Ⓘ Arnbach Ⓓ Arnbach ◇ a) A la domanda, come se ciamassa la sua vila, i m’à dit, che se ciama Arnbach. Alla domanda, come se ciamassa la ʃua villa, i m’ha dit, che ʃe ciama Arnbach. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.).

Arnbach (fod., col.) ↦ Arnbach.

arnica Ⓔ it. arnica / dt. Arnika ‹ πταρμική (EWD 1, 147) 6 1878 arnica (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:45)
gad. arnica mar. arnica Badia arnica grd. arnica fas. àrnica fod. arnica amp. arnica LD arnica [ 46 ] s.f. Ⓜ arniches
pianta erbacea delle composite con capolini di co-lor arancione (arnica montana) (gad. Ma 1950; P/P 1966; Pi 1967; V/P 1998; DLS 2002, grd. L 1933; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ arnica Ⓓ Arnika ◇ a) Chisc ghei é arnica, sënt ma ci bun odur chisc’ ghèi è arni-ca, sent’ ma ci bung odor DeclaraJM, SantaGenofefa1878:45 (Badia).

arnica (gad., mar., Badia, grd., fod., amp., LD) ↦ arnica.

àrnica (fas.) ↦ arnica.

arnicé (mar.) ↦ aricé.

arobé (gad.) ↦ robé.

arobè (Badia) ↦ robè.

aroeder (gad., Badia) ↦ areveder.

arost (fod.) ↦ rost1.

arostì (fod., MdR) ↦ arestì.

arpadëur (grd.) ↦ arpadour.

arpadour Ⓔ deriv. di arpé (EWD 1, 150) 6 1833 arpadù (DeRüM, Geizhals1833-1995:291)
gad. arpadú mar. ierpadú grd. arpadëur LD arpadour MdR arpadù
s.m.f. Ⓜ arpadours, arpadoura, arpadoures
chi, alla morte di una persona, subentra in tutti i suoi rapporti patrimoniali o in una quota di essi (gad. Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ erede Ⓓ Erbe ◇ a) Vigne desfaciadù / Aroba al arpadù, / Mo vigne avarun / N’aroba a degun / Che a se instës. Vigne desfacćiadù / Ar-roba a l’arpadù, / Mó vign’avaruǹ / N’arobba a deguǹ / Ch’a sè instëss. DeRüM, Geizhals1833-1995:291 (MdR).

arpadour (LD) ↦ arpadour.

arpadú (gad., Badia) ↦ arpadour.

arpadù (MdR) ↦ arpadour.

arpé Ⓔ abair. erpen (EWD 1, 150) 6 1833 arpè (DeRüM, Libri1833-1995:285)
gad. arpé mar. ierpé Badia arpè grd. arpé LD arpé MdR arpè
v.tr. Ⓜ erpa
ricevere per successione ereditaria (gad. Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ ereditare Ⓓ erben ◇ a) Da l’ultima tüa lëtra de le 12 de forà vëighi che t’as avü la fortüna d’arpè tüć i libri de to signur Berba Da l’ultima tüa lëttra de le 12 de forà vëighi che t’ has avü la fortüna d’arpè tütg i libri de tò Signur Bärba DeRüM, Libri1833-1995:285 (MdR).

arpé (gad., grd., LD) ↦ arpé.

arpè (Badia, MdR) ↦ arpé.

arpejon Ⓔ deriv. di arpé (EWD 1, 150) 6 1832 arpeschong (HallerJTh, FigliolProdigoGRD1832:143)
gad. arpejun mar. ierpejun Badia arpejun grd. arpejon fas. arpejon LD arpejon
s.f. Ⓜ arpejons
complesso dei beni e dei rapporti giuridici apparte-nenti al defunto e oggetto della successione (gad. A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, LD DLS 2002) Ⓘ eredità Ⓓ Erbschaft ◇ a) Ma dopo che chëst ti fi tlo che à desfat l fatissie (si arpejon) cun putanes (scroes), ie unì, i es mazà n vadel gras. Ma dopoché cest ti fí tlo che ha desfat el fati sie (si arpeschong) cung putanes (scróes), joe uni, li és mazzá ung vedöl grass. HallerJTh, FigliolProdigoGRD1832:143 (grd.); b) L fova n iede un che ova doi fions; l plu jëunn de chisc à dit al pere: Pere, dame la pert de mi arpejon. ‘L foa ‘n iede ung, ch’oa doi fiongs; ‘l plu yeun de chisc ha dit al pere: Pere, dame la pert de mi erpeyong. Anonim, PezFiProdigo1835*-1913:130 (grd.); c) Sce […] tües operes jará d’acordo col proponimënt, ará chësta miserabla arpejun de tüa uma plü gran valüta, co la grassa y rica eredité da to pere. Se […] tuus operes jarà d’accordo col proponiment, arrà chesta miſerab’l arpejung d’tua uma plou grang valu-ta, che la grassa e ricca ereditè da to pere. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:77 (Badia).

arpejon (grd., fas., LD) ↦ arpejon.

arpejun (gad., Badia) ↦ arpejon.

arpizé Ⓔ deriv. di piz (EWD 5, 304) 6 1878 s’ arpìzz’la 3 invers. refl. (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:32)
gad. arpizé Badia arpizé grd. arpizé LD arpizé
v.intr. Ⓜ arpiza
salire aggrappandosi, detto di persone o d’animali, e per estensione di piante o altro (gad., grd. F 2002) Ⓘ arrampicarsi Ⓓ klettern ◇ a) Finamai söi lëgns ési arpizá Finmai sou i lengn’s ēſi arpizzà DeclaraJM, SantaGenofefa1878:105 (Badia)
se arpizé (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; DLS 2002, grd. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ arrampicarsi Ⓓ klettern ◇ a) Iló s’arpizera jö striscian, y te na pera ascognüda inanter lëgns spësc vëighera n büsc curí pro da na rama de n lëgn Illò s’ arpìzz’la jou strusciando, e t’ na pera ascognuda inantr lengn’s spesc’ veighela ‘ng ſbusc’ curì pro dana rama deng lengn’ DeclaraJM, SantaGenofefa1878:32 (Badia).

arpizé (gad., Badia, grd., LD) ↦ arpizé.

ars (bra., moe., col.) ↦ ers.

arsegurèr (fas.) ↦ asseguré.

arśento (amp.) ↦ arjent.

arsità (amp.) ↦ arsité.

arsité Ⓔ deriv. di amp. arso 6 1844 arsità (DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:112)
amp. arsità
s.f. sg.
calore intenso dell’atmosfera, siccità (amp. C 1986) Ⓘ secchezza, arsura Ⓓ Trockenheit, Gluthitze ◇ a) Là, cardéme, ch’i ra studa / co na prescia r’arsità, / ch’i se jonfa, fin ch’i suda / dal festide de crepà. La, carde-me, ch’i ra studa / co na prèsca r’arsità, / ch’i se gionfa, finch’ i suda / dal festide de crepà. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:112 (amp.).

arso (amp.) ↦ ers.

arśonśe † (amp.) ↦ darśonśe.

art (bra., moe.) ↦ ert2.

arta (grd.) ↦ ahta.

arte (bra.) ↦ art2.

arteguoi (fod.) ↦ artiguei.

artejan Ⓔ it. artigiano / nordit. arteśan(o) (EWD 3, 173) 6 1807 arteschang (PlonerM, Erzählung6GRD1807:48)
gad. artejan mar. artejan Badia artejan grd. artejan fas. artejan fod. arteján col. artejan amp. artejan LD artejan
s.m.f. Ⓜ artejans, artejana, artejanes
chi esercita un’attività (anche artistica) per la pro-duzione (o anche riparazione) di beni, tramite il la-voro manuale (gad. A 1879; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ artigiano Ⓓ Handwerker ◇ a) N artejan ova doi fions Ung arteschang avova doi fions PlonerM, Erzählung6GRD1807:48 (grd.); b) Ël fova n artejan, / Se vadaniova l pan / Cui lëures de si man. El foa n arteſhan, / Se vadaniova l pan / Kui lëures de si man. PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:61 (grd.); c) Apò gnanche ben scrito, / E ‘l é parsona zivila; / Che ‘l fesc meo un coscrito [ 47 ] / E un artejan anche vile. Appó gnanche ben scritto, / E l’é persona civile; / Che ‘l fesc méo un coscritto / E un artesan anche vile. Anonim, Monumento1873:4 (amp.).

artejan (gad., mar., Badia, grd., fas., col., amp., LD) ↦

artejan.

arteján (fod.) ↦ artejan.

artifizial Ⓔ it. artificiale 6 1860 artifiziai m. pl. (DegasperF, AgostinoCostantini1860:1)
gad. artifizial grd. artifiziel fas. artifizièl fod. artifizial, artifiziel amp. artifizial LD artifizial
agg. Ⓜ artifiziai, artifiziala, artifiziales
detto di ciò che è ottenuto dall’attività umana me-diante procedimenti tecnici (gad. DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002; Ms 2005, amp., LD DLS 2002) Ⓘ artificiale Ⓓ künstlich ◇ a) Vedé cuanta caretes coi caai, / Trasparentes e foghe ar-tifiziai Vedè quanta carretes coi cavai, / Trasparentes e fo-ghe artifiziai DegasperF, AgostinoCostantini1860:1 (amp.).

artifizial (gad., fod., amp., LD) ↦ artifizial.

artifiziel (grd., fod.) ↦ artifizial.

artifizièl (fas.) ↦ artifizial.

artighëi (mar.) ↦ artiguei.

artigö (Badia) ↦ artiguei.

artigöi (gad.) ↦ artiguei.

artiguei Ⓔ prelat. *ALTIGORIUM (EWD 1, 153) 6 1844 outigói (DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:114)
gad. artigöi mar. artighëi Badia artigö fod. arteguoi col. artiguoi amp. outigoi, antigoi
s.m. Ⓜ artigueis
secondo fieno, più corto e più tenero del maggese (gad. A 1879; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, fod. A 1879; G 1923; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1985; C 1986; DLS 2002) Ⓘ grumereccio Ⓓ Grummet ◇ a) Se i parlasse de cotura, / d’outigoi, de fen, de strame, / de val-mes, de sternedura, / de porziei, de vedelame Se i parla-se de cotura, / d’outigói, de fen, de strame, / de valmès, de sternedura, / de porz̄iei, de vedelame DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:114 (amp.); b) No te sentes ce aria fresca, / moe ra foies dei brascioi… / na rosada che rinfresca / par ra vares l’outigoi …! No te sentes cie aria fresca, / moe ra foies dei brascioi… / ʼna rosada che rinfresca / par ra vares l’outigoi…! DegasperF, ARaMeNoiza1860*-1975:109 (amp.).

artiguoi (col.) ↦ artiguei.

arvejinar (moe.) ↦ arvejiné.

arvejiné Ⓔ deriv. di vejin (EWD 7, 326) 6 1832 vishiná p.p. m.sg. (HallerJTh, FigliolProdigoCAZ1832:145)
fas. arvejinèr caz. arvejinèr moe. arvejinar fod. arvejiné LD arvejiné
v.tr. Ⓜ arvejina
mettere vicino o più vicino; accostare (fas. Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ avvicinare Ⓓ nähern
se arvejiné (fas. DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Ms 2005) Ⓘ avvicinarsi Ⓓ sich nähern ◇ a) E canche l’é tornà, e che l se à arvejinà a la cèsa, l’à sen-tù na bela mùsega e balèr. E canche l’e torná, e che ‘l se a vishiná alla tgiesa, l’a sentú una bella musica e balér. HallerJTh, FigliolProdigoCAZ1832:145 (caz.); b) Volede dormir chiò, e? L’à domanà l’ost al forest (Renzo di nome) te se arvejinèr al desch. Vollede dormir chió eh? la domaná l’Ost al foresto (Renzo di nome) te se avesiner al desch. IoriG, InjignàLet1860*-2013:402 (caz.).

arvejiné (fod., LD) ↦ arvejiné.

arvejinèr (fas., caz.) ↦ arvejiné.

arvene Ⓔ alad. * revender ‹ ahd. (ir)wenden ‘wenden, kehren, eine Richtung geben’ ? (Gsell 1989a:144) 6 1878 rev’nù p.p. m.sg. (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:35)
gad. arvëne, rovëne mar. arvëne Badia revëne
v.tr. Ⓜ arven
condurre un animale o un veicolo regolandone i movimenti o agendo sui comandi (gad. P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002) Ⓘ guidare, pilotare Ⓓ steuern, lenken ◇ a) Os ëis rovenü mi vari a chësta grota, olache chësc bun animal á süa tana. Os ais rev’nù mi vàresc’ a chesta grot-ta, ullacche chesc’ bung animal à sua tana. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:35 (Badia).

arvëne (gad., mar.) ↦ arvene.

arziché (grd.) ↦ aziché.

aśache (amp.) ↦ ajache.

asc (amp.) ↦ aje.

ascheje (gad.) ↦ scheje.

ascogne (gad., mar., Badia, MdR) ↦ ascone.

ascolté Ⓔ it. ascoltare (EWD 1, 156) 6 1763 scoltè ‘ausculto’; scolta ‘audi’ (Bartolomei1763-1976:98)
gad. ascolté Badia ascoltè, scoltè MdR ascoltè
v.tr. Ⓜ ascolta
1 prestare attenzione, dare retta (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966, MdR) Ⓘ ascoltare Ⓓ hören auf, hören ◇ a) Chi che se marida con iudize, / Sënza ćiarè söla belëza, / Sënza ascoltè so rie caprize / O dejideré gran richëza, / S’en stà bëin e sarà felize Chi [che] se ma-rida coǹ judìce, / Sënza çhiarè seu la belëzza, / Sënz’ ascoltè sò rie caprìce / O deŝideré graǹ ricchëzza, / S’ eǹ sta bëiǹ e sarà felice DeRüM, VernunftHeiraten1833-1995:292 (MdR); b) Oste l’ascolté? / I ó pa t’ la cunté! Oste l’ascoltè? / I ô pa t’ la cuntè! PiccolruazA, Scassada1848-1978:69 (Badia); c) Impó él gnü vi indô le terz de; düc i uomini ne n’ê im-pone ri; tröc l’ascoltâ y se convertî Impō elle gnu vì indō ‘l terzo dè; duttg’ li uomini non ē impone rì; troucc’ l’ascoltā e se convertī DeclaraJM, SantaGenofefa1878:75 (gad.); d) Gnide devoc chiló a scolté Gnide devotg chilò a scoltè PescostaC, MëssaPescosta1879:3 (Badia)
2 accogliere benevolmente, esaudire (gad.) Ⓘ ascoltare Ⓓ erhören ◇ a) Ascoltede mia suplica, mi caro signur, y retirede la sentënza, fata zënza trö’ massa püch ponsé. Ascoltede mia supplica, mi caro signur, e ritirede la sentenza, fatta zenza trou massa puc pungsè. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:81 (Badia)
ascolté pro (gad.) Ⓘ stare ad ascoltare Ⓓ zuhören ◇ a) Le bun fi stô iló stare ad ascolté pro, y beles leghermes i degorô jö por les massëdles cöcenes ‘L bung fì stè illò star-re ad ascoltè pro, e belles legrimes i d’gorō jou pur les mas-salles couccenes DeclaraJM, SantaGenofefa1878:74 (Badia) ◆ ascolté su (gad.) Ⓘ prestare attenzione, ascoltare Ⓓ zuhören ◇ a) Chël, che scolta sö mia parora é n om sciché Chel, chè scolta sou mia parora è ‘ng ŏm sicchè DeclaraJM, SantaGenofefa1878:41 (Badia); b) Ci ligrëza ch’al é, ponsâra, a odëi mile fedei dan da Idî abiná ad ascolté sö süa parora Ci ligrezza’ ch’el è, pungsāla, a udei mille fede-li dang da Iddì abbinà ad ascoltè sou sua parora DeclaraJM, SantaGenofefa1878:43 (Badia); c) al gnô cun les prömes proes de se istës, a desfarenzié les robes incër se, a scolté sö parores y a les dí do. el gnē colles prumes proves de sè istess, a desferenziè les robes incear sè, a scoltè sou paro-res e a les di dō. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:44 (Badia)
scouté.

ascolté (gad.) ↦ ascolté.

ascoltè (Badia, MdR) ↦ ascolté.

ascone Ⓔ ABSCONDERE (EWD 1, 155) 6 1763 ascogne ‘abscondo’ (Bartolomei1763-1976:69)
gad. ascogne mar. ascogne Badia ascogne grd. ascuender fas. sconer caz. sconer bra. sconer fod. scone col. sconde amp. sconde LD ascone MdR ascogne [ 48 ]

v.tr. Ⓜ ascon, asconon, asconù
sottrarre qualche cosa alla vista o alle ricerche altrui, mettendola o tenendola in luogo opportu-no (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1985; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ celare, velare, nascondere Ⓓ verhüllen, verschleiern, verstecken ◇ a) Na ota, che chësta fomena s’â vadagné ćize pü’ de grosc con jì a sejorè, ne savôla mefo olà i asco-gne, acioche l’om n’i robass. ’Na óta, che questa fomena s’ â vadagné çhize pü’ de groŝ coǹ ĝì a seŝorè, ne savôla mef-fo olà i ascogne, acćioche l’om n’i robass. DeRüM, VizBëire1833-1995:274 (MdR); b) La l’à sconeta sot un scrign. La la sconöttâ sot un sckrin. ZacchiaGB, DoiSores1858*:2 (bra.); c) Sce tu fejes velch de mel, o sce de l fé es l pensier, / Ala jënt l ascuendes, ma no a Die, che cunësc ti cuer. Ŝë tu fès̄es vëlch de mèl, o ŝë del fè hès ‘l pënsier, / Alla s̄ënt l’ascuëndes, ma no a Die, chë cunëŝ ti cuer. PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.); d) Por ascogne les leghermes, che cuntra orenté i bagnâ i edli Pur ascogne les legrimes, che cuntra orentè i bagnà i oudli DeclaraJM, SantaGenofefa1878:9 (Badia)
agg. Ⓜ asconus, asconuda, asconudes
sottratto alla vista, non visibile (gad., grd. F 2002, fas. R 1914/99; Mz 1976; DILF 2013, fod. Pz 1989; Ms 2005, amp. C 1986) Ⓘ nascosto Ⓓ versteckt, verborgen ◇ a) Cianbolfin à vardà olache l’é mìngol de post sconet, per se sentèr jù. Čanbolfin à vardà, olà ke l è mingol de post skonét, per se sentèr ʒ̉u. BrunelG, Cianbolpin1866:14 (caz.); b) Junde al past, che l’Agnel nes dá: / A mangé - ai amisc él sigü - / Chël divin mana ascognü. Iunde al Past, ch’l’A-gnell nes dà: / A mangiè - ai Amisc’ ell’ sigù - / Chel divin Manna ascognù. DeclaraJM, MëssaFreinademez1875:1 (Badia); c) Rencurela sciöche n gran tesur, tëgnela da düc ascognüda, y unicamënter en man a mi om i la conse-gnaraste a so ritorno Rincurla sceoucche ‘ng grang tesoro, tengn’la da duttg’ ascognuda, e unicament’r im mang a mi om ila consignaraste a so ritorno. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:24 (Badia)
se ascone (gad. DLS 2002, grd. DLS 2002, fas. DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pz 1989; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ nascondersi Ⓓ sich verstecken ◇ a) N sëul iede iel ël mucià / N chël iede bën, perdieja, / S’al scundù trëi dis te dlieja N seul jëde iel ël mucià / In kël jëde bën, per Dieſha, / S’al skendù trëi dis te dlieſha PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:62 (grd.); b) Calchedun sostien par zerto / Che di note, el và in ca e in là. / Che pì otes sun un cuerto / El se sconde là a pais-sà. Calchedun sostien par zèrto / Che di nόtte, el va, in ca e in là. / Che pi òtes su n’un querto / El se scόnde là a paisà. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:37 (amp.); c) Debann porvâra de s’ascogne col pice al mí, ch’ara podô D’ban purvāla d’s’ascogne col picce al mì, ch’ella pudō DeclaraJM, SantaGenofefa1878:61 (Badia); d) Franz s’à drë temù, l ie mucià y s’à scundù te n lën da rëur uet daujin pra streda frants s’a dra̤ tęmú, l íe mutšá i s’a škundú tę ŋ la̤ŋ da̤ róur úet da̤ užíŋ pra̤ štrę́da̤ RifesserJB, Tëune1879:108 (grd.).

ascone (LD) ↦ ascone.

ascorje Ⓔ *ACCORRIGERE x *EXCORRIGERE (GsellMM) 6 1878 ascorjeràs 2 fut. (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:22)
gad. ascorje Badia ascorje fas. ascorjer fod. acorge
v.rifl. Ⓜ s’en ascorj, s’en ascorjon, s’en à ascort
s’en ascorje rendersi conto a un tratto di qual- cosa che prima non si era osservato o si ignorava (gad., fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005) Ⓘ accorgersi Ⓓ bemerken, merken ◇ a) mo sce t’un ascorjaras n de o l’ater de to fal, mëtete en pesc mo s’ t’ n’ascorjeràs ‘ng dè o l’at’r de to fal, mettete in pesc’ DeclaraJM, SantaGenofefa1878:22 (Badia); b) metun pënch, che le rimorso n’i dá le bastalam d’i conscidré tan avisa, da s’un ascorje dl ingianamënt. O forsc? mettùng peinc, che ‘l rimorso n’i dà ‘l bastalam d’i considerè tang avviſa, da sen ascorje d’l ingiannament. O forsi? DeclaraJM, SantaGenofefa1878:29 (Badia).

ascorje (gad., Badia) ↦ ascorje.

ascorjer (fas.) ↦ ascorje.

ascort (fas.) ↦ acort1.

ascuender (grd.) ↦ ascone.

ascurté (Badia) ↦ scurté.

ascuté (mar.) ↦ scouté.

asen Ⓔ padan. ásen(o) ‹ ASINUS (EWD 1, 157) 6 1856 asen (BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:254)
fas. èsen bra. àsen moe. àsen fod. esen col. asen LD asen
s.m.f. Ⓜ asegn, asena, asenens
persona dura di comprendonio, ottusa (fas. A 1879; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002, fod. P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ zuccone, asino fig.Ⓓ Holzkopf, Esel fig. ◇ a) Un slemeneia n auter, che l parla da mat e da esen. Uŋ slemeneja un auter, ch’el parla da mat e da esen. PlonerM, Erzählung1FOD1856:23 (fod.)
toch de asen (fas.) Ⓘ pezzo d’asino Ⓓ Dummkopf, Esel fig. ◇ a) Se un dijessa mal de voi: mincion / Matolge, flentes, descreanzà / Gnoch, toch de àsen, desbocià / Ge dijesse, e scoderzon. S’ un dixess mal de voi: Men-tgiong / Mattolge, flentes, descreanzà / Gnoch, toch de asen, desbotgià / Ge dixesse, e scodertzong. BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:254 (bra.).

asen (col., LD) ↦ asen.

àsen (bra., moe.) ↦ asen.

asenada (bra., moe., fod., amp.) ↦ aseneda.

aseneda Ⓔ deriv. di asen (EWD 1, 157) 6 1844 azenada (DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:116)
gad. asinada Badia asinada fas. asenèda bra. asenada moe. asenada fod. asenada amp. asenada
s.f. Ⓜ asenedes
azione, parole da sciocco, cosa fatta o detta in modo sciocco, senza adeguatamente riflettere (gad. A 1879; Ma 1950, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, fod. T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, amp.) Ⓘ sciocchezza Ⓓ Dummheit ◇ a) Chel ra porta ben zimada, / parché ‘l à ra cassa in man, / ma s’el pó fei n’asenada, / el no speta mai doman. Chel ra pòrta ben z̄imada, / parché l’a ra casa in man, / ma s’ el po fei n’a-zenada, / el no spèta mai domàn. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:116 (amp.).

asenèda (fas.) ↦ aseneda.

asenon Ⓔ deriv. di asen (EWD 1, 157) 6 1856 asenogn pl. (BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:250)
fas. asenon bra. asenon fod. asenon
s.m.f. Ⓜ asenogn, asenona, asenones
persona stupida (fas., fod. Pe 1973; P/M 1985; Ms 2005) Ⓘ stupido, sciocco Ⓓ Dummkopf, Tölpel ◇ a) Con ste bujìe se fasc spaent / Ai peres bec, e po la jent / Ne disc che sion gregn asenogn. Con ste buxie se fas spavent / Ai peress betc, e po la xent / Ne dìs che siong gregn asenogn. BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:250 (bra.); b) De Fascia l’é vera n aon abù tropes omenogn / Ma nesciun tant mat che Sepon / Che se fasc veder da duc per n asenon De Fassa le vera na hon bu tropes omenogn Ma nessun tant mat che Sepong / Che se fass veder da dutc per un assenong /Che se fass veder da dutc per un assenong PollamV, Viva[ 49 ] SagraMoena1856-2008:267 (bra.).

asenon (fas., bra., fod.) ↦ asenon.

asinada (gad., Badia) ↦ aseneda.

asó (gad., mar., Badia, MdR) ↦ asuel.

asol (fod., LD) ↦ asuel.

aspá (mar.) ↦ vespé.

aspané Ⓔ deriv. di spana (EWD 6, 336) 6 1878 a spanà (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:74)
gad. aspané mar. aspané Badia aspanè grd. spané fod. spané LD aspané
v.tr. Ⓜ aspana
disserrare, schiudere (gad. P/P 1966; V/P 1998, grd. G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002) Ⓘ aprire, distendere Ⓓ ausbreiten, öffnen
p.p. come agg. Ⓜ aspanés, aspaneda, aspanedes
interamente aperto, disteso (gad. DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ spiegato Ⓓ ausgebreitet ◇ a) y l’á imbruncé cui brac aspaná söla crusc e l’à imbrunciè cui bracc’ a spanà soulla crusc’ DeclaraJM, SantaGenofefa1878:74 (Badia).

aspané (gad., mar., LD) ↦ aspané.

aspanè (Badia) ↦ aspané.

aspetar (bra.) ↦ aspeté.

aspetazion Ⓔ it. aspettazione 6 1878 aspettaziung (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:36)
gad. aspetaziun Badia aspetaziun
s.f. Ⓜ aspetazions
speranza riposta in qualcuno o in qualcosa (gad.) Ⓘ aspettazione Ⓓ Erwartung ◇ a) y i á conzedü n post sigü cuntra l’aspetaziun de Golo e i à conzedù ‘ng post sigù cuntra l’aspettaziung d’Golo. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:36 (Badia).

aspetaziun (gad., Badia) ↦ aspetazion.

aspeté Ⓔ EX(S)PECTĀRE (EWD 1, 159) con cambio di prefisso 6 1763 aspetè ‘cunctor, tardo’ (Bartolomei1763-1976:69)
gad. aspeté mar. aspeté Badia aspetè grd. aspité bra. aspetar LD aspeté MdR aspetè
v.tr. Ⓜ aspeta
1 avere l’animo e la mente rivolti al verificarsi di qualcosa, o all’arrivo di qualcuno (gad. B 1763; A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, bra. R 1914/99, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ attendere, aspettare Ⓓ warten ◇ a) Ëi m’aspeta a ćiasa. Ëi m’aspétta a çhiasa. DeRüM, SëiseMiAmisc1833-1995:254 (MdR); b) Al n’á bria d’aspeté cun sü lotri alalungia; / ai s’infilza düc canc un al ater bel dlungia. Al n’á bria d’aspetè con sü lotri alalun-gia; / ai s’infi[l]za düć canć un al ater bel dlungia. PescostaC, BracunCoz1853-1994:226 (Badia); c) vegne te la toa prejenza no perché ió m’aspete vendeta de la enjuria, che la é stata fata a me vęgnę nęlla to̱a prešenza no̬ perché iò̬ m’aspette vęndętta dell’ injuria, chę è stada fatta a me RifesserJB, DecameronIXBRA1875:649 (bra.); d) ie ne vënie te ti prejënza per aspité vendëta dla ngiuria, che ie sta-ta fata a mi ie ne vęgnę nti pręsęnza per åspittè vęndętta dl’ ingiuria, ch’ie stata fatta å mi RifesserJB, DecameronIXGRD1875:654 (grd.); e) intan ch’al aspeta la resposta, la fejel saré tla tor plü spaventosa dl ciastel intang ch’el aspetta la resposta, la fescel serrè t’ la torr plou spaventoſa d’l ciastell DeclaraJM, SantaGenofefa1878:12 (Badia)
2 subordinare il compimento di un’azione al verificarsi di un evento (gad. A 1879; DLS 2002, grd. A 1879; F 2002; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ aspettare Ⓓ warten ◇ a) Aspetede mo, iö crëie, ch’ël plöie. Aspettéde mò, jeu crëÿe, ch’ël pleuje. DeRüM, TëmpIöVade1833-1995:240 (MdR)
3 con soggetto non animato e perlopiù posposto, essere pronto o preparato per qualcosa (gad. A 1879, grd. A 1879; F 2002) Ⓘ aspettare Ⓓ erwarten ◇ a) Spo contënt tla palma piede / Che s’aspeta en Cil lassö. Spo cunteint t’ la palma piede / Che s’ aspetta in Ceil lassoù. DeclaraJM, MëssaGrossrubatscher1865:1 (Badia)
p.p. come agg. Ⓜ aspetés, aspeteda, aspetedes
avuto come aspettativa, previsto (gad., grd. F 2002) Ⓘ aspettato, atteso Ⓓ erwartet ◇ a) mo chëra manira umila mai aspetada i â ferí le cör tan sot, ch’al ê rot fora en le-ghermes mo chella maniera umile mai aspettada i ā firì ‘l cour tang soutt, ch’el ē rott fora in legrimes DeclaraJM, SantaGenofefa1878:87 (Badia)
se aspeté (gad. DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002) Ⓘ aspettarsi Ⓓ sich etwas erwarten, erwarten ◇ a) chëi, ch’ova laurà dut l di, s’aspitova velch de plu chëi, ch’ova laurà dutt il di, s’aspëttòva vëlch de plu VianUA, LaurancVinia1864:194 (grd.); b) Bun coraje, Genofefa, maius crusc te poste aspeté ciamó, mo le Signur te liberará da dötes. Bung coraggio, Genofefa, maiùs crusc’ tè poste aspettè cia-mò, mo ‘l Signur tè liberarà da duttes. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:15 (Badia)
speté.

aspeté (gad., mar., LD) ↦ aspeté.

aspetè (Badia, MdR) ↦ aspeté.

aspié (gad.) ↦ spié1.

aspité (grd.) ↦ aspeté.

assá (gad., mar., Badia) ↦ assé.

assà (fas., bra., MdR) ↦ assé.

assai Ⓔ it. assai 6 1873 assai (Anonim, ManageriaComunal1873-1973:32)
amp. assai
avv.
in numero, misura o quantità considerevoli (amp.) Ⓘ assai Ⓓ ziemlich ◇ a) ‘L à un istinto assai curios / Par na scimia da pipà / Bocia larga, mus pelos / Dente fate par tazà. La un istinto assai curioso / Pàr na scimia da pipà / Bòcia larga, mŭs pelόs / Dente fatte, par tazzà. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:32 (amp.) ☝ scialdi.

assai (col.) ↦ assé.

assai (amp.) ↦ assai.

assalté Ⓔ it. assaltare (Gsell 1996b:253) 6 1878 assaltè (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:7)
gad. assalté Badia assaltè
v.tr. Ⓜ assalteia
assalire, prendere d’assalto (gad. P/P 1966) Ⓘ assaltare Ⓓ stürmen ◇ a) i Mori gnüs a schires dala Spagna, á assalté la Francia i Mori gnūs a schires dalla Spagna, à as-saltè la Francea DeclaraJM, SantaGenofefa1878:7 (Badia).

assaltè (Badia) ↦ assalté.

assalté (gad.) ↦ assalté.

assassin (gad., Badia) ↦ sassin.

assé Ⓔ apadan. assà(i) ‹ AD SATIS (EWD 1, 161) 6 1763 ne a sà ‘satis’ (Bartolomei1763-1976:88)
gad. assá mar. assá Badia assá grd. assé fas. assà bra. assà fod. assè col. assai amp. assei LD assé MdR assà
avv.
1 in quantità o in modo sufficiente (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ abbastanza Ⓓ genug, genügend ◇ a) La muta l à prejentà. Chëst fova n buser curt, gros, stramp, melfat, y burt assé. La muta l’a preschentà. Kæst fova ung buser curt, gross, stramb, melfatt, y burt assè. PlonerM, Erzählung4GRD1807:47 (grd.); b) Vo sëis mo jëunn y sann, / Per nëus fossel n dann. / Sarëis bën mo zacan / [ 50 ] Mpo giut assé pluan. Vo sëis mo ſhëun i sann, / Per nëus fossel n dann. / Sarëis bën mo zakan / Mpo giut assè pluan. PlonerM, CuraziansBula1828-1915:64 (grd.); c) oh, cotán de oure n cesa de mio pere, che à assè da laoré e da mangé o cotan de oure ‘n tgièsa de mio pére, che ha assé da lavoré e da mangié HallerJTh, FigliolProdigoFOD1832:151 (fod.); d) T’as pö dit, che iö desse comprè ćiavai da na bela vita cür-ta; chëst l’à pa bëin avüda cürta assà ël. T’ has peu dit, ch’jeu desse comprè çhiavai da ‘na bella vita cürta; quëst l’ha pa bëiǹ avüda cürta assà ël. DeRüM, MercadantCiavai1833-1995:273 (MdR); e) Y gnü en se stës dijôl: cotan de fanc en ciasa de mi pere nen él, che á pan da mangé assá E gnù in sè stass disolle: cotang de fancc in ciàsa de mi père non èlle, che ha pang da mangiè assà FlatscherGV, FiProdigoBAD1841-1986:248 (Badia); f) L’à tout cà dut l fer che l’aea troà. Amò no n’aea assà. La tout cha dut al fer chö l’aöa troà. Amò non n’aöa asà. ZacchiaGB, Filamuscia1858*:2 (bra.); g) sëgn unse vit assá, sëgn, che savun, che nosta Genofefa é ciamó en vita Sengn’ ungſe vitt assa, ſengn’, che savung, ch’nosta Genofefa è ciamò in vita DeclaraJM, SantaGenofefa1878:115 (Badia) ☟ abastanza.
2 in numero, misura o quantità considerevoli (gad. P/P 1966; V/P 1998, fod. Ms 2005, amp. Q/K/F 1982) Ⓘ assai Ⓓ ziemlich ◇ a) Ió son anche assei contento / Se te tornes a ralià Io sòn anche assei contento / Se te tornes a raglià Anonim, ManageriaComunal1873-1973:39 (amp.) ☟

abastanza.
en avei assé (gad. V/P 1998, grd. F 2002, fas. DILF 2013, fod. Ms 2005, amp. C 1986) Ⓘ averne abbastanza Ⓓ genug haben ◇ a) Ulësse mefun me maridé. / Oh, diral, śën n ei assé. Ulësse mefe me maridè. / O, diral, ʃën n’ei assè. PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:59 (grd.); b) s’ la cunta o s’ la cianta / sciöche mai se le dá, / fin ch’ai n á assá. se la cunta o s’ la ćianta / sciöche mai s’ al dà, / finch’ ai n’à assà. PiccolruazA, Scassada1848-1978:69 (Badia) ◆ plu che assé (grd. F 2002) Ⓘ più che sufficiente Ⓓ mehr als genug ◇ a) La cuega porta su / Dl dut assé y plu. / Da bever plu che assé, / Che n posse drët cighé. La kuega porta su / Del dut assè i plu. / Da bever plu k’ assè, / Ke n posse drët cighè. PlonerM, CuraziansBula1828-1915:65 (grd.).

assé (grd., LD) ↦ assé.

assè (fod.) ↦ assé.

assegné Ⓔ it. assegnare 6 1833 assëgna 3 (DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:269)
gad. assegné Badia assigné grd. assenië fod. assegné LD assegné MdR assegné
v.tr. Ⓜ assegneia
attribuire, fissare come proprio; destinare (gad. P/P 1966; DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fod. DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ assegnare Ⓓ anweisen ◇ a) Él na ota gnü le tëmp che la providënza assëgna atualmënter la vocaziun, por chëla che nos nes sentiun capazi, sce ne déssen nes parè o recusé de l’azetè Él ‘na óta gnü le tëmp che la providënza assëgna attualmëntr la vocaziuǹ, por quëlla che nos nes sentiuǹ capaci, ŝe ne desseǹ nes parè o recusé de l’accettè DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:269 (MdR).

assegné (gad., fod., LD, MdR) ↦ assegné.

asseguré Ⓔ nordit. assigurare ‹  ASSĒCŪRĀRE (EWD 1, 164) 6 1864 assegure 1 (VianUA, Madalena1864:194)
gad. assiguré Badia assigurè grd. asseguré fas. arsegurèr fod. asseguré LD asseguré
v.tr. Ⓜ assegureia
1 rendere certo, garantire (gad. A 1895; P/P 1966; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ assicurare Ⓓ versichern, sichern ◇ a) Perciò t’assegure, che i vën perdunà truep, percie che l’à amà ënghe truep. Perciò t’ assegu-re, che jë vëŋ perdunà truep, pertgë chè l’hà amà ànche truep. VianUA, Madalena1864:194 (grd.); b) Assigurëiel, che al momënt de mia mort tan ch’i t’ami te, ami ’ci ël Assigu-reiel, che al moment d’mia mort tang ch’i t’ ame tè, ami ci el DeclaraJM, SantaGenofefa1878:68 (Badia); c) ara rengraziëia ciamó Idî por la deliberaziun mirabla, á ciamó orü odëi la vëdua y i fis de Draco por i assiguré de süa prote-ziun ella ringrazia ciamò Iddì pur la deliberaziung mira-bile, à ciamò urù udei la vedoa e i fiis d’Draco pur i as-sigurè d’sua proteziung DeclaraJM, SantaGenofefa1878:109 (Badia)
2 coprire costituendo una difesa, un riparo (gad., fas. DLS 2002) Ⓘ riparare, proteggere Ⓓ schützen ◇ a) Spo ára ciamó doblié jö les gran rames ciatadüdes, che pingolâ dan la porta dl ander, por l’assiguré ciamó plü dal vënt. Spo à la ciamò dobliè jou les grang rames ceattadu-des, che pingolà dan la porta d’l and’r, pur l’assigurè cia-mò plou dal vent. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:36 (Badia)
3 difendere da attacchi e pericoli (gad.) Ⓘ proteggere Ⓓ schützen ◇ a) i s’impormëti de l’assiguré dal mal desche n tesur prezius a me confidé i s’ impormette d’l as-sigurè dal mal desc’ ch’‘ng tesoro prezioso a mè confidè DeclaraJM, SantaGenofefa1878:18 (Badia).

asseguré (grd., fod., LD) ↦ asseguré.

assei (amp.) ↦ assé.

assemblea Ⓔ it. assemblea ‹ frz. assemblée 6 1873 Rassemblea (Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:24)
fod. assemblea amp. assenblea
s.f. Ⓜ assemblees
riunione di persone per discutere o deliberare su affari di interesse comune o collettivo (fod., amp.) Ⓘ assemblea, seduta Ⓓ Versammlung, Sitzung ◇ a) Inz’ un an, a i ra dà bona / Iό scometo ce ch’i vó / R’ assenblea busarona / Ra non é pì al so luό! In zun’ ăn, ai ra da bona / Io scommetto ce chi vò / Rassemblea busarona / A’ non è pi al sò luό! Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:24 (amp.).

assemblea (fod.) ↦ assemblea.

assenblea (amp.) ↦ assemblea.

assenië (grd.) ↦ assegné.

assié (mar.) ↦ suié.

assigné (Badia) ↦ assegné.

assiguré (gad.) ↦ asseguré.

assigurè (Badia) ↦ asseguré.

assistenza Ⓔ it. assistenza 6 1878 assistenza (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:115)
gad. assistënza Badia assistënza grd. assistënza fas. assistenza fod. assistenza amp. assistenza LD assistenza
s.f. Ⓜ assistenzes
il prestare la propria opera o le proprie cure a chi ne abbia bisogno, recando, ove sia necessario, con-forto, aiuto, soccorso (gad. P/P 1966; DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ assistenza Ⓓ Beistand, Hilfe ◇ a) Intan s’â ’ci Genofefa remetü en forza de bela pora y bona assistënza tan inant, che les massëdles s’ investî le corú cöce en sëgn ch’ara gnô indô pro sanité. Intang s’ ā ci Genofefa r’mettù in for-za d’bella pora e bona assistenza tang inant, che les mas-selles s’ investī ‘l curù coucce in sengn’ ch’ella gnē indō pro sanitè. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:115 (Badia).

assistenza (fas., fod., amp., LD) ↦ assistenza.

assistënza (gad., Badia, grd.) ↦ assistenza.

assöé (mar.) ↦ söé.

assolutamenter Ⓔ it. assolutamente 6 1833 assolutamëntr [ 51 ] (DeRüM, VigneOtaRajonèVos1833-1995:233)
gad. assolutamënter grd. assolutamënter fas. assolutamenter fod. assolutamenter LD assolutamenter MdR assolutamënter
avv.
in ogni modo, a qualunque costo (gad. DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ assolutamente Ⓓ unbedingt ◇ a) Por imparè valch él trëi cosses assolutamënter nezesciaries, cioè: la capazité, l’aplicaziun e la paziënza. Por imparè valq él trëi cosses assolutamëntr necesŝaries, cioè: la capacité, l’applicaziuǹ e la paziënza. DeRüM, VigneOtaRajonèVos1833-1995:233 (MdR).

assolutamenter (fas., fod., LD) ↦ assolutamenter.

assolutamënter (gad., grd., MdR) ↦ assolutamen-

ter.

assuié (gad.) ↦ suié.

astela (gad., mar., Badia) ↦ stela.

astelé (mar.) ↦ astilé.

astilé Ⓔ dtir. sich (ån)stellen (GsellMM) 6 1821 stilè (PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:55)
gad. astilé mar. astelé Badia astilé grd. astilé, stilé fod. astilé LD astilé
v.tr. Ⓜ astila
cercare di non incontrare qualcuno o qualcosa, schivare (grd.) Ⓘ evitare Ⓓ vermeiden, ausweichen
se astilé (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ comportarsi Ⓓ sich benehmen, sich verhalten, sich anstellen ◇ a) Canche seniëur Cristl vën. / Ne te stilé nsci de lën! / Dì: Bon di! Uniëis’ a bën? Kanke Seniëur Kristl vën. / Ne te sti-lè inshi de lën! / Di: Bon di! Uniëise bën? PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:55 (grd.).

astilé (gad., Badia, grd., fod., LD) ↦ astilé.

astrënje (gad.) ↦ strënje.

astronje (mar.) ↦ stronje.

asuel Ⓔ *HAEDIOLUS (EWD 1, 158) 6 1832 asó (HallerJTh, FigliolProdigoBAD1832:141)
gad. asó mar. asó Badia asó grd. vesuel fas. śol caz. śol bra. śol moe. uśol fod. asol LD asol MdR asó
s.m.f. Ⓜ asuei, asuela, asueles
il nato della capra, capriolo e cervo, di età inferio-re a un anno (gad. A 1879; A 1895; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; G 1923; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; G 1923; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ capretto Ⓓ Zicklein, Kitz ◇ a) Ciara, tan d’agn ne te sunsi sté dejobediënt, y mai ne m’aste dé n asó, ch’iö ess podü me le mangé cun mi amisc. Tgiára, taign d’agn ne te sunsi sté deshobediant, e mai ne m’hà-ste de n’asó, ch’iö esse podü mel mangié cung mi amici. HallerJTh, FigliolProdigoBAD1832:141 (Badia); b) gé te serve jà tenc de egn, e no é mai dejobedì a tie comandi, e no te me ès mai dat n śol, che me l’aesse podù magnèr con mi amisc je te serve shà teng d’eng, e no é mai deshobedí a tie comándi, e no teme és mai dat un zol, che mel aése podú magnér co mi amish HallerJTh, FigliolProdigoCAZ1832:146 (caz.); c) Jà l é mo cotán de agn, che sierve, e no n’è mei falé a chël, che me comaneiva, e mei no m’ei dé n asol da me l mangé de bona voia con miei amisc. Dgia l’e mo co-tan de agn, che sierve, e no n’hé mei fallé a cal, che me co-maneiva, e méi no m’éi dé ‘ng azól da mel mangié de bona voja con miei amis. HallerJTh, FigliolProdigoFOD1832:152 (fod.); d) Oh, i à bëin comprè, ch’i à comprè zacotan de biesces, e na ria asora, despò n pü’ de lin. Oh, j’ha bëiǹ comprè, ch’j’ha comprè zacotaǹ de biesces, e ‘na ria azòra, despò ‘ǹ pü’ de liǹ. DeRüM, BunDéBerbaTone1833-1995:258 (MdR); e) gé ve serve jà da tenc de egn encà, senza mai ve dejobedir, e no me aede dat nience n śol da magnèr coi mie amisc ge ve serve za da teng de egn in cà, senza mai ve desobedir, e no me ède dat niencie un zoll da magnèr coi miei amisc SoraperraA, FiProdigoCAZ1841-1986:247 (caz.); f) ie ve servësce da tan d’ani nca, y ne ve son mei stat deju-bedient, y ne m’ëis mei dat n vesuel da goder cun mi cum-panies iè ve servesce da tand’ anni ‘ncà, i ne ve son mei sta desubedient, i ne m’eise mèi dat ‘n vesuèl da gòder cung mi cumpagnes SenonerA, FiProdigoGRD1841-1986:253 (grd.); g) ara mët le viadú pro les tëtes dla cerva, che ne se stra-fajô nët nia, deache n lu i â scarzé l’asó ella mett ‘l viadù pro les tettes d’la cerfa, che nè sè strafajō nett nia, dea che ‘ng lŭ i ā scarzè l’aſŏ DeclaraJM, SantaGenofefa1878:34 (Badia) ☟ cauret.

asvelt Ⓔ it. svelto (da *EXVELLERE = ĒVELLERE) (EWD 1, 168) 6 1866 svelt (BrunelG, Cianbolpin1866:18)
gad. asvelt mar. asvelt Badia asvelt, svelto grd. asvelt fas. svelt caz. svelto bra. svelt moe. svelto fod. svelto amp. svelto, sbelto LD asvelt
agg. Ⓜ asvelc, asvelta, asveltes
che percorre o consente di percorrere un notevo-le spazio in poco tempo; che giunge presto al ter-mine (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1985; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ veloce Ⓓ schnell, flink ◇ a) Tu t’es auter mior e più svelt che gé a fèr chest lurier. Tu ti es au-ter mior e più svelt ke ğe a fèr kis lurier. BrunelG, Cianbolpin1866:18 (caz.); b) Asvelt é le grof jö por les scalinades por azeté i ciavaliers y i mené tl salun dl recevimënt Svel-to è ‘l grof jou pur les scalinades pur azzettè i cavalieri e i menè t’ l sallung d’l receviment DeclaraJM, SantaGenofefa1878:7 (Badia); c) Canch’al ê bur’ tëmp, o ri vënc sborâ, somenâ Schmerzenreich val’ graní da finestra fora, y fora dan porta gnôl le pietcöce, l’asvelta mosena de bosch y la bela mosena börna a s’i mangé sö. Cang ch’el ē bur temp, o rì ventg’ sburrā som’nā Schmerzenreich val granì da fi-nestra fora, e fora dang porta gnēle ‘l pietecoucce, la svel-ta moſena d’bosc e la bella moſena būrna a s’i mangiè sou. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:59 (Badia)
avv.
in modo svelto, celermente (gad.) Ⓘ velocemente Ⓓ schnell ◇ a) Por ascogne les leghermes, che cuntra orenté i bagnâ i edli, sbalzel söl ciaval, y raita asvelt a ce dla tru-pa Pur ascogne les legrimes, che cuntra orentè i bagnà i oudli, sbalzel soul ciaval, e reita svelto a ciè d’la truppa DeclaraJM, SantaGenofefa1878:9 (Badia).

asvelt (gad., mar., Badia, grd., LD) ↦ asvelt.

at1 Ⓔ ACTUS (EWD 1, 169) 6 1865 atg pl. (PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1)
gad. at mar. at Badia at grd. at fas. at fod. at amp. ato LD at
s.m. Ⓜ ac
comportamento umano che deriva da una precisa vo-lontà (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; F 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ atto Ⓓ Akt ◇ a) Cul mparé gën y tenì amënt no fares de chëi ac, / Che fej chëi, che uel mefun desmustré l’aurità ai mac. Coll’ imparè gëŋ y tënì a mënt no farès de chëi atg, / Chë fèŝ chëi, chë uèl möfum desmustrè l’èurità ai màtg. PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.). [ 52 ]


at (gad., mar., Badia, grd., fas., fod., LD) ↦ at1.

at2 Ⓔ it. atto / dt. Akt 6 1873 atto (Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:18)
gad. at grd. at fas. at fod. at amp. ato
s.m. Ⓜ ac
nell’azione teatrale, suddivisione corrispondente a un tempo circoscritto (gad., grd., fas., fod., amp.) Ⓘ atto Ⓓ Akt ◇ a) Anpezane, śà el prim ato / Nel seralio comunal / ‘L é śù in scena, ‘l é stà fato / Con contento uni-versal. Ampezzane, sà el prim atto / Nel serraglio comunal / Le zù in scena, le sta fatto / Can contento universal. Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:18 (amp.).

at (gad., grd., fas., fod.) ↦ at2.

atempà (grd., moe.) ↦ atempé.

atempé Ⓔ it. attempato 6 1878 attempà m. pl. (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:3)
gad. atempé mar. atompé Badia atempè grd. atempà moe. atempà fod. atempé LD atempé
agg. Ⓜ atempés, atempeda, atempedes
che è piuttosto avanti negli anni, è di età avanzata (gad. P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, moe. DA 1973, fod. P/M 1985; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ attempato, anziano Ⓓ betagt, bejahrt, alt ◇ a) Vá, mia figliuola; t’arbandonëies pere y uma atempá col’inzertëza de t’ odëi ciamó na ota en vita süa; mo Idî te sides dagnora y dlunch to compagn. Va, mia filuola; t’ arbandones pere e uma attempà coll’ inzertezza de t’ udei ciamò na ŏta in vita sua; mo Iddì t’ sii dagnora e dlunc to compangn’. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:3 (Badia); b) Na uma, püch plü atempada, co iö, fô scialdi amarada, y la füria ê da borjú sciöche la mia; degügn ne n’ê bugn de la varí Na uma, puc plou attempada, co iou, fō scealdi amarada, e la fūria ē da burjù sceoucche la mia; d’gungn ‘nen ē bongn’ d’la varì DeclaraJM, SantaGenofefa1878:73 (Badia).

atempé (gad., fod., LD) ↦ atempé.

atempè (Badia) ↦ atempé.

atent Ⓔ it. attento ‹ ATTENTUS (EWD 1, 170) 6 1865 attënt (PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1)
gad. atënt Badia atënt grd. atënt fas. atent fod. atento amp. atento LD atent
agg. Ⓜ atenc, atenta, atentes
che impegna ogni facoltà mentale e fisica in quel-lo che fa, agendo con cautela e cura (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; DLS 2002, grd. G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. A 1879; R 1914/99, fod. A 1879; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ attento Ⓓ aufmerksam ◇ a) Finché te ies jëunn, o fi, sibes atënt a mi dutrines, / Tënieles tl cuer, cui fac mostreles, finché la vita tu fines. Fiŋchë t’ jës s̄oun, o fì, sibbes attënt a mi dut-trines, / Tëgn’les tël cuer, coi fatg mostr’les, fiŋch’ la vita tu fines. PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.); b) Starei senpre ben atento / A ra portes, che i farà / Ogni ota un monumento / Su ra costes, i arà! Starei sempre ben atten-to / Ara pόrtes, chei farà / Ogni òta un Monumento / Sura cὸstes, i avarà! Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:27 (amp.).

atent (fas., LD) ↦ atent.

atënt (gad., Badia, grd.) ↦ atent.

atento (fod., amp.) ↦ atent.

atenzion Ⓔ it. attenzione (EWD 1, 170) 6 1833 attenziuǹ (DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:266)
gad. atenziun Badia atenziun grd. atenzion fas. atenzion fod. atenzion amp. atenzion LD atenzion MdR atenziun
s.f. Ⓜ atenzions
applicazione o concentrazione della mente e dei sensi sulla presenza o nell’attesa di un fatto (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; DLS 2002, grd. A 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ attenzione Ⓓ Aufmerksamkeit ◇ b) intan ciara do gonot cun atenziun, mo aziché n’i poste pa mai. intang ciara dō gonot cung at-tenziung, mo azzichè n’i poste pa mai." DeclaraJM, SantaGenofefa1878:49 (Badia); a) Chëst é sëmper na prô, ch’i superiori ćiara con atenziun sö la joventù, e prô de la tra-vardè da le mal. Quëst é sëmpr ‘na prô, ch’i superiori çhia-ra coǹ attenziuǹ seu la ĵoventù, e prò de la travardè da le mal. DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:266 (MdR); c) Incandenó i ciarâl cun gran atenziun a n gote Ingcandenò i ciarāle cung grang attenziung a ‘ng gōte DeclaraJM, SantaGenofefa1878:101 (Badia).

atenzion (grd., fas., fod., amp., LD) ↦ atenzion.

atenziun (gad., Badia, MdR) ↦ atenzion.

ater (gad., mar., Badia, MdR) ↦ auter.

atif Ⓔ it. attivo 6 1878 attivo (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:1)
gad. atif Badia atif grd. atif fas. atif fod. atif, ativo LD atif
agg. Ⓜ atifs, ativa, atives
che agisce e ha capacità di agire, operoso (gad. DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ attivo Ⓓ aktiv ◇ a) governé da n düca de gran nobilté, da düc respeté nia man-co por süa bravöra y le gran coraje tles batalies, co por süa sinziera religiun, bela y lominosa onesté, y so amur atif verso le proscim. governè dang duca de gran nobiltè, da duttg’ respettè nia manco pur sua bravura e ‘l grang co-raggio t’ les battalies, che pur sua sinzira religiung, bella e luminosa onestè, e so amur attivo verso ‘l prossimo. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:1 (Badia).

atif (gad., Badia, grd., fas., fod., LD) ↦ atif.

atira Ⓔ zu *TĪRĀRE (EWD 1, 172) 6 1763 attira ‘velox’ (Bartolomei1763-1976:69)
gad. atira mar. atira Badia atira LD atira MdR atira
avv.
immediatamente, prontamente, senza indugiare (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ subito Ⓓ sofort ◇ a) A ći ora éle? / Ël é bele tert. / Iö vó atira levè. A çhi óra éle? / Ël é bel[e] tärd. / Jeu vó attira levè. DeRüM, InciamòInteLet1833-1995:247 (MdR); b) O bur lomberc rendesse atira / Scenó alzunse pa nos la mira O bur Lomberdg rendesö atira / Schno alzunspa nos la mira PeskollerJB, Landsturmlied1866-1998:288 (Badia); c) Y tan n’i bastâ ciamó, mo, zënza intardié, atira mënel n apostat al conte cun calunies plënes de baujies porsura la fomena E tang n’i bastā cia-mò, mo, zeinza intardivè, attira menel ‘ng’ apostato al con-te cung’ calunnies plenes de baujiis pur sura la fomena DeclaraJM, SantaGenofefa1878:12 (Badia).

atira (gad., mar., Badia, LD, MdR) ↦ atira.

ativo (fod.) ↦ atif.

atló (gad.) ↦ atlò.

atlò Ⓔ comp. di a + chilò 6 1838 atlo (AgreiterT, ConLizonza1838-1967:130)
gad. atló mar. atlò
avv.
in questo luogo, vicino a chi parla (gad. V/P 1998) Ⓘ qui Ⓓ hier ◇ a) Con lizonza cari nüc / Con lizonza cares nüces / Con lizonza düc atló / Ch’i se desturbi endô. Cong lizonza cari Nutsch / Cong lizonza cares Nutschös / Cong lizonza dutg atlo / Chi sö dosturbi, ‘ng dó. AgreiterT, ConLizonza1838-1967:130 (mar.).

atlò (mar.) ↦ atlò.

ato (amp.) ↦ at1.

ato (amp.) ↦ at2.

atompé (mar.) ↦ atempé.

atramënter (gad., Badia, MdR) ↦ autramenter. [ 53 ]

atramonter (mar.) ↦ autramenter.

atratif Ⓔ it. attrattivo 6 1865 attrattives f. pl. (DeclaraJM, MëssaGrossrubatscher1865:1)
gad. atratif Badia atratif grd. atratif fas. atratif
agg. Ⓜ atratifs, atrativa, atratives
dotato di forza di attrazione (gad., grd. F 2002, fas. DILF 2013) Ⓘ attrattivo Ⓓ anziehend ◇ a) Signur Iaco! Mile vives!! / En tal bel solen de! / Dötes cantes atrati-ves / De bëgns zelesć en sura Osc ce. Signor Jaco! Mil-le vives!! / In tal bel solenne dè! / Duttes cantes attratti-ves / D’beingn’s zelesti in sura Osc’ ciè. DeclaraJM, MëssaGrossrubatscher1865:1 (Badia).

atratif (gad., Badia, grd., fas.) ↦ atratif.

atualmenter Ⓔ it. attualmente 6 1833 attualmëntr (DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:269)
gad. atualmënter grd. atualmënter MdR atualmënter
avv.
veramente, effettivamente (MdR) Ⓘ realmente Ⓓ tatsächlich ◇ a) Él na ota gnü le tëmp che la providënza assëgna atualmënter la vocaziun, por chëla che nos nes sentiun capazi, sce ne déssen nes parè o recusé de l’a-zetè con animo e resolutëza Él ‘na óta gnü le tëmp che la providënza assëgna attualmëntr la vocaziuǹ, por quëlla che nos nes sentiuǹ capaci, ŝe ne desseǹ nes parè o recusé de l’accettè coǹ animo e resolutëzza DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:269 (MdR).

atualmënter (gad., grd., MdR) ↦ atualmenter.

au (moe.) ↦ eva.

aucia Ⓔ AUCA ‹ *AVICA (EWD 1, 76) 6 1833 alçhies (DeRüM, VizBëire1833-1995:275)
gad. alcia mar. alćia Badia alćia grd. aucia fas. aucia amp. aucia LD aucia MdR alćia
s.f. Ⓜ auces
uccello degli anseriformi con gambe corte e dita del piede palmate (gad. A 1879; A 1895; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; Pi 1967; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; G 1923; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ oca Ⓓ Gans ◇ a) "Sce", dij le Vicare, "un tal che vos dess bëire con les alćes ël." "Ŝe", diŝ le Vica-re, "un tal che vos dess bëire coǹ les alçhies ël." DeRüM, VizBëire1833-1995:275 (MdR); b) Canche l nevic à audì chësc, i à ël fat a savëi, che la dëssa pur sté zënza tëma, che permò da s. Martin mazen l’auces! Càŋchè ‘l nëviĉ hà àudi chëst, jë hà ël fàtt a savëi, che la dëssa pur stè zenza tëma, che permò da S. Martiŋ mazzuŋ l’àutges! VianUA, MutaNevic1864:197 (grd.); c) Demez incö coles alces y vaces, / Ares vais dalunc a pastöra! Deméz incö colles altgies e vatgies, / Alles vade da lunts a pastüra! PescostaC, MëssaPescosta1879:3 (Badia).

aucia (grd., fas., amp., LD) ↦ aucia.

aucon Ⓔ AUCA + -ŌNE 6 1833 alcuǹ (DeRüM, VizBëire1833-1995:275)
gad. alcun Badia alcun grd. aucon fod. arcon, orcon LD aucon MdR alcun
s.m. Ⓜ aucons
oca maschio (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; Pi 1967; DLS 2002, grd. G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fod. Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ oca maschio Ⓓ Gänserich ◇ a) O nobl Signur Vicare, respogn le vedl, sce mia fomena n’orova un che bevess con les alćes, sce dòvela tó n alcun. O nobl Signur Vicare, respogn le vedl, ŝe mia fomena ‘ǹ orova uǹ che be-vess coǹ les alçhies, ŝe dovela tó ‘ǹ alcuǹ. DeRüM, VizBëire1833-1995:275 (MdR).

aucon (grd., LD) ↦ aucon.

audé (gad., grd.) ↦ aodé.

audì Ⓔ AUDĪRE (EWD 1, 78); http://www.atilf.fr/DERom/entree/’aud-i- 6 1763 aldi ‘audio’ (Bartolomei1763-1976:68)
gad. aldí mar. aldí Badia aldí grd. audì, udì † fas. udir fod. audì amp. audì LD audì MdR aldì
v.tr. Ⓜ aud
1 percepire con l’udito (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879, amp. A 1879, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ udire, sentire Ⓓ hören, vernehmen ◇ a) O bon seniëur curat! / Audide a bon cont! / Ne sëise pa tan mat, / A jì mo sëura mont. O bon seniëur kurat! / Au-dide a bon kont! / Ne sëise pa tan mat, / A ſhi mo sëura mont. PlonerM, CuraziansBula1828-1915:64 (grd.); b) Si plu vedl fi eder fova te ciamp; y canche ël ie unì, y rua daujin da cësa, audivel sunan y balan. Sí plu vödl fí èdr fóa inte tschiamp; y canche el joe uní, y rúa d’ausching da tschiesa, audivel sunang y ballang. HallerJTh, FigliolProdigoGRD1832:143 (grd.); c) Y canche chi á aldí chësta cossa, ai s’ un jô demez un indolater scomencian dal plü vedl cina ai ultims E chan ch’chi ha aldi casta cosa, ai sen schiva de-mez un indo l’ater scomantschang dal plö vedl tging ai ulti-mi HallerJTh, MadalenaBAD1832:154 (Badia); d) Da la peste e da la fan aldi bëin, mo da la vera n’ài mai aldì nia iö. Da la peste e da la faǹ aldi bëiǹ, mó da la verra n’hai mai aldì nia jeu. DeRüM, BunDéBerbaTone1833-1995:259 (MdR); e) Bën, sën alda mio bun fre: / Ci ch’i te diji encö Böng, seng alda mio bung frö: / Tgi chi tö dischi ngcō AgreiterT, SënJan1838*-2013:246 (mar.); f) Guai sc’ ai alda / bona cialda / na te’ storia, vé! Guài sc’ ai alda / bona ćialda / na te’ stôria, vè! PiccolruazA, Scassada1848-1978:70 (Badia); g) Ne l’ëise aldí incö ciantan / Can’ al ofrî dl Cil le pan Në laissë aldì incö tgiantang / Cang Al offrì dël Tsil ël pang PescostaC, SonëtCoratBadia1852:2 (Badia); h) A vo iel dat de cunëscer i sucrëc dl rëni de Die; i autri alin-contro l aud en parabules acioche udan ëi no vëije, y au-dian ëi no aude. A vo jèl dàtt de cunoscer i sëcretg del rëgne di Die; i àutri all’ incontro l’àud in paràboles ac-ciòcchè udàŋ ëi no vëis̄e, y àudiàŋ ëi non àude. VianUA, SumënzaSëna1864:195 (grd.); i) La seniëura al audì chësta cossa, zënza speranza de vendëta, per vel cunsulazion de si mueia, se ressolv d’ulëi minciuné la miseria dl Re. Lå sęgnęura all’ udì chęsta co̱sa, zęnza spęranza de vendętta, per vel cunsulazio̬n dę si mueia, sę ręso̱lf d’ulęi minćunè lå miseria dęl Rę. RifesserJB, DecameronIXGRD1875:654 (grd.); j) Genofefa, che da gran tëmp incá ne n’â mai plü aldí parora umana, sintî na gran ligrëza ad aldí dala bo-cia de chël pice cotal la pröma usc d’intendimënt Geno-fefa, che da grang temp ingcà nen ā mai plou aldì parora umana, sintī na grang ligrezza ad aldì dalla boccia d’chel picce cotal la pruma usc’ d’intendiment DeclaraJM, SantaGenofefa1878:44 (Badia) ☟ sentì.
2 venire a conoscere, apprendere (gad., grd.) Ⓘ sentire Ⓓ hören, erfahren ◇ a) Mei ne n’an audì de n sant, / Ch’à abù n tel fant. Mei ne n’an audì de n sant, / K’ a abù n tel fant. PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:61 (grd.); b) Les crusc ne manciará, / Cösc vëigon vigne de, / Mo Dio chir chi co l’amará: / Cösc aldon dal vagnere. Les crusch nö mantgiarà / Cōsch vöigung vignö dö / Mo Dio chir chi co l’amara / Cosch aldong dal vagnerö. AgreiterT, ConLizonza1838-1967:134 (mar.); c) Mo al ê döt debann, porcí che i dui soldas, ch’â mené la desfortunada ala mort, ê sparis, y an ne n’â plü aldí ater d’ëi. Mo el ē dutt d’ban, purcicche i dui soldàs, ch’ā m’nè la desfortuna-da alla mort, ē spariis, e ang nen ā plou aldì at’r d’ei. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:88 (Badia)
v.intr. Ⓜ aud
essere di proprietà (gad. P/P 1966, grd. L 1933, fod. Pe [ 54 ]

1973; P/M 1985; Ms 2005) Ⓘ appartenere Ⓓ gehören ◇ a) Chëstes auda mé a mi! / Tuë - l chitl dei a ti! Chê-stes auda me a mi! / Tuê - êl Kittl dei a ti! PlonerM, VedlMut1828-1997:347 (grd.); b) A me, a me, chisc malfaturs m’alda a me. A mè, a mè, chisc’ malfattori m’alda a mè. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:125 (Badia)
p.p. come agg. Ⓜ audis, audida, audides
percepito con l’udito (gad.) Ⓘ udito, sentito Ⓓ gehört, vernommen ◇ a) chëra storia, fina sëgn mai aldida, l’á scomöt cina al funz dl cör chella storia, fin a ſengn’ mai al-dida, l’à scommout cina al funz d’l cour DeclaraJM, SantaGenofefa1878:75 (Badia).

audì (grd., fod., amp., LD) ↦ audì.

augurà (amp.) ↦ auguré.

augurar (bra., moe.) ↦ auguré.

auguré Ⓔ it. augurare ‹ AUGURĀRE (EWD 1, 174) 6 1828 auguron 4 (PlonerM, CuraziansBula1828-1915:64)
gad. auguré Badia auguré grd. auguré fas. augurèr bra. augurar moe. augurar fod. auguré amp. augurà LD auguré
v.tr. Ⓜ augureia
manifestare a qualcuno il desiderio che egli pos-sa godere di un bene o di una condizione confor-me alle sue aspettative (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; DLS 2002, grd. L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ augurare Ⓓ wünschen ◇ a) Auguron a seniëur curat / Che l stebe drët nton. / Ël ie daniëura stat / Cun nëus valënt y bon. Au-guron a seniëur kurat / Ke l stebe drët nton. / El ie da-niëura stat / Kun nëus valënt i bon. PlonerM, CuraziansBula1828-1915:64 (grd.) ☝ aodé.

auguré (gad., Badia, grd., fod., LD) ↦ auguré.

augurèr (fas.) ↦ auguré.

august Ⓔ it. augusto 6 1833 augusta f. sg. (DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:263)
MdR augusto
agg. Ⓜ augusć, augusta, augustes
degno di venerazione e di onore; antico attributo degli imperatori romani, assunto in seguito da so-vrani e principi e riferito a tutto ciò che è di loro pertinenza (MdR) Ⓘ augusto Ⓓ erlaucht ◇ a) Co podess pa fidé le Monarca a de te’ jënt la guardia de süa augusta persona e de so trono, la defeja de sü sudić e de la patria? Cò podess pa fidé le Monarca a de tä ĝënt la gúardia de süa augusta persona e de sò trono, la defeŝa de sü sudditg e de la patria? DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:263 (MdR).

augusto (MdR) ↦ august.

aument Ⓔ it. aumento (EWD 1, 175) 6 1873 aumento (Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:19)
gad. aumënt grd. aumënt fas. aument fod. aument amp. aumento LD aument
s.m. Ⓜ aumenc
accrescimento, per lo più valutabile in cifre (gad. A 1879; DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ aumento, incremento Ⓓ Vermehrung, Steigerung, Erhöhung ◇ a) Chiste inveze, d’inportanza / I se crede con rajon / Ce mai, diji, no ‘l é bastanza / Un aumento nos voron! Chiste inveze, d’importanza / I se crede con ragiòn / Cè mai, disci, no le bastanza / Un aumento nòs vorón! Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:19 (amp.).

aument (fas., fod., LD) ↦ aument.

aumënt (gad., grd.) ↦ aument.

aumentà (col., amp.) ↦ aumenté.

aumenté Ⓔ it. aumentare ‹ AUGMENTĀRE (EWD 1, 175) 6 1873 aumenta 6 (Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:20)
gad. aumenté Badia aumentè grd. aumenté fas. aumentèr fod. aumenté col. aumentà amp. aumentà LD aumenté
v.tr. Ⓜ aumenteia
rendere maggiore, nelle dimensioni o nella quan-tità, accrescere (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879, LD DLS 2002) Ⓘ aumentare Ⓓ vermehren, erhöhen ◇ a) Chiste i fesc, al incontrario / Dei stanpioi, che pì non é, / Prima i aumenta el so salario / Prima i cianta, ora pro me. Chiste i fesc, all’ incontrario / Dei stampiòi, che pi non ne, / Prima i aumenta, el sò sala-rio / Prima i cianta, òra pro mè. Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:20 (amp.); b) Co lore aumentaa, / Anche in ciou de na fre / Chi salarie che aa / Anche abastanza da se. Co lore aumentava, / Anche in ciau de naffré, / Chí sa-larie che ava / Anche abbastanza da sé. Anonim, Monumento1873:3 (amp.).

aumenté (gad., grd., fod., LD) ↦ aumenté.

aumentè (Badia) ↦ aumenté.

aumentèr (fas.) ↦ aumenté.

aumento (amp.) ↦ aument.

auna Ⓔ AD ŪNA (EWD 1, 52) 6 1763 begn a una ‘concors’ (Bartolomei1763-1976:70)
gad. a öna mar. a öna Badia a üna grd. a una, aduna fas. a una fod. auna amp. aduna LD a una
avv.
1 in reciproca compagnia e unione (gad. P/P 1966; V/P 1998, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. Mj 1929; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002) Ⓘ insieme Ⓓ zusammen ◇ a) L ie stat na desfertuna, / Che duta Bula l sà. / Y duc bradlova aduna, / Che l Pimperl ie cherpà. L ie stat na desfertuna, / Ke duta Bula l sa. / I duc bradlova ad una, / Ke l Pimperl ie krepà. PlonerM, CuraziansBula1828-1915:64 (grd.); b) cánche l vigniva e ruáva damprò da cesa, l à sentì, che i ciantáva e baláva duc auna chanche ‘l vigniva e ruava dampro da tgiésa, l’ha senti, che i giantava e ballava dutg a una HallerJTh, FigliolProdigoFOD1832:152 (fod.)
2 indica compattezza o accumulo (gad. P/P 1966; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. T 1934; Pe 1973; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ insieme Ⓓ beisammen, einig ◇ a) E puoc dis daspò, che l ava dut auna, l fi plu joven se n é jù ntel forestier nte n paisc dalonc E puotsch dis daspó, che l’áva dut a una, ‘l fí plu schoven se ne schu ‘n tel forestier ‘n teng paiss da lontsch HallerJTh, FigliolProdigoFOD1832:151 (fod.)
ester auna (gad. P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. L 1933; F 2002; DLS 2002, fas. DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ essere d’accordo Ⓓ einig sein ◇ a) No ve feje de tort; nëus fan de na munëida a una, tulëde chël, che ie vost, y jide No vë fès̄e de tòrt; nous fàŋ de na munëida a una, tulëde chëll, chë jè vòst, y s̄ide VianUA, LaurancVinia1864:194 (grd.).

auna (fod.) ↦ auna.

aur † (fas.) ↦ òr.

aurar (col.) ↦ aurer.

auré (grd.) ↦ oré.

aurela (gad., grd.) ↦ orela.

aurer Ⓔ padan. aurèr ‹ LAURUS + -ĀRIUS (EWD 1, 176) 6 1878 aurēr (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:85)
gad. aurer, roêr Badia aurer, aorer grd. aurer fas. orèr fod. orer [ 55 ] col. aurar amp. orèr LD aurer
s.m. Ⓜ aurers
albero sempreverde delle lauracee (laurus nobilis) (gad. Ma 1950; Pi 1967; DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. DA 1973; DLS 2002; DILF 2013, fod. T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ alloro Ⓓ Lorbeer ◇ a) le torá da recamé - da cují fora - cun na gherlanda d’aurer ‘l tarà da ricamè - da cujì fora - cuna gherlanda d’aurēr DeclaraJM, SantaGenofefa1878:85 (Badia).

aurer (gad., Badia, grd., LD) ↦ aurer.

aurità (grd.) ↦ verité.

auritè (Badia) ↦ verité.

ausciuda (amp.) ↦ aisciuda.

ausé Ⓔ comp. di a + usé (GsellMM) 6 1878 auſè (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:61)
gad. ausé mar. aüsé Badia ausè
v.tr. Ⓜ ausa
far prendere un’abitudine fisica o morale (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002) Ⓘ abituare, avvezzare Ⓓ gewöhnen
p.p. come agg. Ⓜ ausés, auseda, ausedes
che ha fatto l’abitudine a qualcosa (gad. B 1763; DLS 2002) Ⓘ abituato Ⓓ gewohnt ◇ a) Le möt, dala nascita insö ausé a püch y a n cröde nudrimënt ‘L mutt, dalla na-scita ingsou auſè a puc e a ‘ng crude nutriment DeclaraJM, SantaGenofefa1878:61 (Badia)
usé.

ausé (gad.) ↦ ausé.

ausè (Badia) ↦ ausé.

aüsé (mar.) ↦ ausé.

ausenza Ⓔ deriv. di gad. ausé 6 1878 auſenza (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:2)
gad. ausënza Badia ausënza
s.f. Ⓜ ausenzes
consuetudine di vita, comportamento tipico di un’e-poca, di una zona, di un popolo, di una classe socia-le (gad.) Ⓘ usanza Ⓓ Gepflogenheit, Brauch ◇ a) A la odëi de cinch agn dlungia la uma sön n bel pice banco-rin sentada, y deboriada afacendada, do l’ausënza de chi tëmps A la udei de ceìng angn’ d’lungia la uma sounung bell picce bancoring sentada, e deburiada affaccenda, dō l’auſenza de chi temp DeclaraJM, SantaGenofefa1878:2 (Badia); b) Al’ ausënza dles sciores de ciastel comparësc Genofefa tl salun, i taca al sposo la spada ’cër la centöna, i dá la lancia en man All’ auſenza d’les Siores de ciastell comparesc’ Genofefa t’ l salung, i tacca allo sposo la spada cear la centuna, i dà la lancea in mang DeclaraJM, SantaGenofefa1878:8 (Badia); c) desch’al é ciamó l’ausënza en plü lüsc todësc des ch’el è ciamò l’auſanza in plou lusc’ to-desc’ DeclaraJM, SantaGenofefa1878:108 (Badia).

ausënza (gad., Badia) ↦ ausenza.

Austria 6 1870 Austria (AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432)
gad. Austria grd. Austria fas. Austria fod. Austria col. Austria amp. Austria LD Austria
topon.
monarchia asburgica (fod.) Ⓘ Austria Ⓓ Österreich ◇ a) E massima la puora jent, che ven su per limosena sarave ben contenta de podè tornà sot a l’Austria, sot a l’acuila, che davant i butava nte le spazadure. E massima la puora jent, che ven su per limosena sarave ben contenta de podè tornà sott all’ Austria, sott’ all’ acquila, che davant i but-tava ‘nte le spazzadure. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432 (col.).

Austria (gad., grd., fas., fod., col., amp., LD) ↦ Austria.

austriach Ⓔ it. austriaco 6 1870 austriaca f. (AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432)
gad. austriach grd. austriach fas. austriach fod. austriaco col. austriaco amp. austriaco LD austriach
agg. Ⓜ austriacs, austriaca, austriaches
dell’austria (gad. DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ austriaco Ⓓ österreichisch ◇ a) Non è tant, che un davant la botega dal tabach se levava in ponta de pe e se rampinava su per l mur per dà un baso a l’acui-la austriaca. Non è tant, che un davant la botega dal ta-bac se levava in ponta de pè e se rampinava su per ‘l mur per da un baso all’ acquila austriaca. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432 (col.).

austriach (gad., grd., fas., LD) ↦ austriach.

austriaco (fod., col., amp.) ↦ austriach.

aut Ⓔ ALTUS (EWD 1, 83) 6 1445 calt (WolkensteinO, Bogdeprimi1445*-1979:106)
gad. alt mar. alt Badia alt grd. aut fas. aut caz. aut bra. aut fod. aut amp. outo LD aut MdR alt
agg. Ⓜ auc, auta, autes
1 che si eleva verticalmente in misura notevole (gad. B 1763; A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1985; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ alto Ⓓ hoch ◇ a) bas y aut baß calt WolkensteinO, Bogdeprimi1445*-1979:106 (grd.); b) De calzes no rajonon / Che i ome no pó vede / E stizà nos fajon / Ma ra pì outes / ’Es và fin al galon. De calzes no ragionon / Che i ome no’ po’ vede / E stizà nos fa-son / Ma ra pi autes / Es và fin al galon. Anonim, TosesCortina1873-1938:30 (amp.); c) Sü ciavëis fosc grëc, le frunt alt, i edli gragn y vis, le nes n pü’ gumbe, la bocia picera, insoma düc i trac dl müs é retrac dl pere Sū ciaveis fosc’ grattg’, ‘l frunt alt, i oudli grangn’ e vīs, l nēs ‘ng pū gum-be, la boccia piccera, in somma duttg’ i trattg’ d’l mus è re-trattg’ d’l pere DeclaraJM, SantaGenofefa1878:94 (Badia)
2 che si trova in posizione elevata rispetto al suolo (gad. B 1763; A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1985; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ alto Ⓓ hoch ◇ a) por chësta porta rovân a n post alt, sot al cil destenü fora, nia lunc da n gran bosch pur chesta porta r’vāng a ‘ng post alt, soutt al ceìl destenù fora, nia lunc’ dang grang bosc’ DeclaraJM, SantaGenofefa1878:26 (Badia)
3 di numero: grande (MdR) Ⓘ alto Ⓓ hoch ◇ a) ël sarà püch da fà, üna che le priesc me pê massa alt, l’atra che te n n’as bele venü zacotanć a Signur N. ël serà püc da fà, üna che le pri[e]ŝ me pè massa alt, l’atra che te ‘ǹ n’has bel[e] vennü zacotantg a Signur N. DeRüM, LëtraCataloghLibri1833-1995:286 (MdR)
avv.
1 in alto, verso l’alto (gad. P/P 1966, grd., fas., fod. Ms 2005) Ⓘ alto Ⓓ hoch, oben ◇ a) Nosc ciapel dala cocarda / Ghela-foscia y blancia-vërda, / Alt en aria, y n cigun / N lombert che stlopetun! Nos çhiappel dalla cocarda / Ghella - fossa e blançhia - várda, / Alt in aria, e n’cigun / Un lom-bert che stlopetun! PescostaC, Schützenlied1848-1994:222 (Badia); b) Canche l’é intorn le doudesc vegn cater giganti, un più gran de l’auter, e scomenza a ge dar che l sanch sutaa ben aut. Chann chö lö intorn lö dôudesch vöng cat-ter giganti, un più grang del auter ö scomönzô a ge dar chö l sanc sutaa beng aut. ZacchiaGB, ContieFasciane1858* (bra.); c) Mirete, y sce tu cunësces y tu ses de vester bel, [ 56 ] / No te lauré cun vic, o cun purté aut y stort l ciapel. Mi-ratë, y ŝë tu cunës̄es y tu ses de vöster böll, / No të laurè con viĉ, o con purté aut y stòrt ‘l tgiapöll. PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.); e) e scomenza a se uzèr e l jìa saldo più aut e più aut. e skomenʒ a se uʒèr e el ʒ̉ia saldo più aut e più aut. BrunelG, Cianbolpin1866:15 (caz.)
2 ad alta voce (gad., grd., amp. C 1986) Ⓘ forte Ⓓ laut ◇ a) Canche Stina uel cianté / Mësses, bespres o tanives, / Lascia pu jì aut la pives! Kanke Stina vuel ciantè / Mës-ses, vespres o tanives, / Lasha pu ʃhi aut la pives! PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:57 (grd.); b) Vignun scraies alt, sö, sö! Vignung scraie alt, sou, sou! DeclaraJM, MaringSopplà1878:4 (Badia)
en aut (gad., fas., fod. Pz 1989) Ⓘ in alto Ⓓ hoch, nach oben ◇ a) Tu da le musce e di musciac; o Dio! / Senti ades n giust lamento mio, / Che da la tera su te mana en aut / L musciat de Salin e no de Sbaut. Tu dalle muše e dei mušač; o Dio! / Senti adés ‘n just lamento mio, / Ke da la terra su te mana ‘n aut / L mušat de Saling e no de Šbaut. BrunelG, MusciatSalin1845:1 (bra.); b) Le gote en alt sëgn tutti quanti ʼL gott’ inalt sengn’ tutti quanti DeclaraJM, MaringSopplà1878:4 (Badia) ◆ fé aut y bas (fas., amp.) Ⓘ fare il bello e il cattivo tempo Ⓓ den Ton angeben ◇ a) I ra molo a chera śente, / che sto an fesc outo e bas, / voi parlà fora di dente, / ch’i me daghe po del nas! I ra mòlo a chera zènte, / che sto an fèsc òuto e bas, / voi parlà fòra di dènte, / ch’i me daghe po del nas! DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:110 (amp.); b) Dona Chenina ge à dat endò l’anel da nef e la l’à lascià che l fae l patron de cèsa aut e bas. Dona Kenina ğe à dat indò l anel da nef e la l a lašà ke el fae el patron de čes̄a aut e bas. BrunelG, Cianbolpin1866:24 (caz.) ◆ su aut (gad. P/P 1966; V/P 1998, grd. L 1933; F 2002, fas. R 1914/99; DILF 2013, MdR) Ⓘ al piano superiore Ⓓ im oberen Stockwerk ◇ a) Olà é vostes signures sorus? / Ëles é sö alt inte süa stanza. Olà é vostes Signures sorùs? / Ëlles é seu alt inte süa stanza. DeRüM, SignuresSorus1833-1995:235 (MdR); b) Vosc fra ie unì, y vosc pere dal’alegrëza, che l ie ruà sann y nton, à fat mazé n bel vadel, y śën iesi su aut, che i maia y sta aliegri. Vosc frà i è unì, i vosc père dall’ allegrezza, ch’el iè ruà san i’ n tong, ha fà mazzè ‘n bel vadel, i desèng i èzi su àut, chi maja i sta alliegri. SenonerA, FiProdigoGRD1841-1986:252 (grd.).

aut (grd., fas., caz., bra., fod., LD) ↦ aut.

autà (col.) ↦ auté.

auté Ⓔ ALTĀRE (EWD 1, 84) 6 1763 altè ‘altare’ (Bartolomei1763-1976:68)
gad. alté mar. alté Badia altè grd. autere fas. utèr caz. utère bra. utar moe. utare fod. auté col. autà amp. altà LD auté
s.m. Ⓜ autés
nelle chiese cattoliche, tavola liturgica sulla qua-le il sacerdote celebra il sacrificio della messa (gad. B 1763; A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ altare Ⓓ Altar ◇ a) Al nes á dit Mëssa Novela, / Y ci festa é pa tan bela, / Che can’ n prou vá pro alté / Do cincant’ agn ch’al é bele sté. Al n’es ha dit Massa Noëlla, / E tgi Fësta ë pa tang bëlla, / Chë cang en Pro va pro altè / Do tsingcant agn ch’al ë bël stë. PescostaC, SonëtCoratBadia1852:1 (Badia); b) Vé! dui primizianc impé / Incö odunse pro alté, / Morc y vis a consolé. Ve! dui Primizianti impè/ Ingcou udungse pro Altè, / Mortg’ e vìs a consolè. DeclaraJM, MaringSopplà1878:3 (Badia).

auté (fod., LD) ↦ auté.

auté (grd.) ↦ outé.

auter Ⓔ ALTER (EWD 1, 171) 6 1631 altri m. pl. (Proclama1631-1991:157)
gad. ater mar. ater Badia ater grd. auter fas. auter caz. auter bra. auter moe. auter fod. auter col. auter amp. outro LD auter MdR ater
agg. Ⓜ autri, autra, autres
1 nuovo, ulteriore, aggiunto al primo, al precedente (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1982; C 1986; Comitato 1997; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ altro, ulteriore Ⓓ weiterer, anderer ◇ a) ma no me ngiane / t’este sté nte n auter luoch? ma no me ingane / tes te ste enten auter luog PezzeiJF, TTolpei1805-2010:189 (fod.); b) Dievelpai segnor; canche vegnide pa n’autra outa ve n da-jon pa amò. / No vegne auter. Dio vel paje Segnor: can-che vegnide pa un autra outa ven daschong pà a mò. / Nò vegne auter. GiulianiGB, Gespräch1812-2014:59 (bra.); c) N ater pice müt ê jü na ota a na noza. ‘Ǹ atr picće mütt ê ĝiü ‘na óta a ‘na nozza. DeRüM, MütPastNoza1833-1995:279 (MdR); d) O plaies o valch ater bur mal / söla pel varësc döt a Rumestluns da La Val! O plaies o valch ater bur mal / söla pel varësc düt a Romostluns da La Val! PescostaC, BonesEghes1858-1994:229 (Badia); e) N calighé che fova n pue maladët, à n di purtà n pèr de stivei a n seniëur t’ustaria, ulache fova de autri uemes. Uŋ calighë che fòa uŋ pue maladëtt, hà uŋ di purtà uŋ pèr de stivëi a uŋ Si-gnour t’ ustaria, ulà che fòa d’autri uemes. VianUA, CalighéMaladët1864:196 (grd.); f) pì in inze ancora m’inpedisce i pasc / un outro cioco destirà śo bas pi in inže ancora m’impedisce i pash / un outro cioco destirà zo baš DegasperF, TenpeAdes1862-1974:473 (amp.)
2 differente, diverso, con valore indeterminato (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1982; C 1986; Comitato 1997; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ altro Ⓓ anderer ◇ a) a ve vede, a pressentì, / ‘l ea un outro pei de magnes a ve vede, a presentì, / l’èva un òutro pei de magnes DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:118 (amp.); b) Oh se fossa posibile vende dute le mie bagatele e scampà de fora in Pu-straria, sarave ben dut auter vive. Oh se fossa possibile vende dutte le mie bagatelle e scampà de fora in Pustraria, ʃarave ben dutt auter vive. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.)
3 futuro, venturo (gad. V/P 1998) Ⓘ prossimo Ⓓ kommend, nächster ◇ a) L’ater de da doman chërdel la uma bel adora, y dij: "Mama lovede, y gnide cun me a odëi, ci che le bun Dî á indô fat da nü." L’at’r dè da domang ch’erd’l la uma bell’ adora, e disc’: "Mamma levede, e gni-de commè a udei, cicch ‘l bung Di à indò fatt da nu." DeclaraJM, SantaGenofefa1878:47 (Badia)
pron. Ⓜ autri, autra, autres
1 indica persona o cosa diversa da quella nominata o in genere da quella a cui ci si vuol riferire (gad. P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. L 1933; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. Comitato 1997; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ altro Ⓓ anderer ◇ a) Un crauniova n auter, ch’ël rejona da mat, y da musciat. L ie vëira, respuend l auter: ma rejone nsci, acioche vo me ntendëi-se. Ung craugniòva ung auter, k’ œl reschòna da matt, y da muschatt. L’jœ vœira, respuend l’auter: ma reschòne inschì, atschokœ vo m’entendœise. PlonerM, Erzählung[ 57 ] 1GRD1807:45 (grd.); b) Chi verc i disc che l’é zeche apatit, e chel auter coscì grisc i vel che sie vesuvian. Chi vertg i disch che le zeche Appatit, e chell’ auter cossì grisch i vell che sie Vesuviang. GiulianiGB, Gespräch1812-2014:57 (bra.); c) Vo uemes jide dant, / Tulëve l bel guant! / I autri po prëst do, / La vedles drët dedò! Vo uemes ſhide dant, / Tulëve l bel guant! / I autri po prëst do, / La vedles drët dë do! PlonerM, CuraziansBula1828-1915:63 (grd.); d) "Oh, scé, scé", dij l’ater, "ilò ëise rajun berba N., le manco él pa bel chëst." "Oh, ŝé, ŝé", diŝ l’atr, "illò ëise raĝiun bärba N., le manco él pa bel quëst." DeRüM, Nu1833-1995:278 (MdR); e) El no varda i outre in faza, / ch’el vó tende ai fate suoi El no varda i òutre in faz̄a, / ch’el vo tènde ai fate suoi DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:114 (amp.); f) Un slomenâ n ater, ch’al rajona da mat y da musciat. Uŋ slomenà uŋ àter, ch’ël raĝiona da mat e da musciat. PlonerM, Erzählung1BAD1856:23 (Badia); g) No assà più superstizion: / Saslonch, Pordoi, Vael, Duron / chisc l’é dut monc sch’ i au-tres, mac! Non assà più superstitziong: / Sass lonch, Par-doi, Vael, Durong / Chis l’è dut montg sch’ i autres, matg! BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:248 (bra.); h) l’é vegnù de retorn, con n calamèr e n toch de papier bianch te na man, e na pena te l’autra. le vegnu de retorn, con un calamér e un toch de papier bianch tena man, e una pena tell’ autra. IoriG, InjignàLet1860*-2013:402 (caz.); i) L giùdize e chi etres, che era aló, i se à grignà na teisa. L’júdize e ki etres, ke era alò, i se ha grigna na téis̄a. BrunelG, TomasKuz1861:2 (bra.); j) N di, che fova truepa jënt un pra l auter, ch’ie unida dala zità a scuté su Gejù, i à ël racun-tà chësta parabula. Uŋ di, che fòa truepa s̄ënt uŋ pra l’àu-ter, chë unida dalla zittà a scutè su Ges̄ù, j’hà ël raccuntà chësta paràbola. VianUA, SumënzaSëna1864:195 (grd.); k) Avè rejon, anzi me par che encia tra de lori un o l auter cugnesse, che la novità non à portà i fruti che i sperava. Avè reson, anzi me par che enĉia tra de lori un o l’auter co-gnese, che la novità non ha portà i frutti che i sperava. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432 (col.); l) no solament no l se n curava de vendicar le ofeje dei autres, ma l ne soporta-va de ogni sort non zolament no ‘l zen curava de vendicar le offese dei autrez, ma ‘l ne zopportava de ogni zort SommavillaA, DecameronIXMOE1875:639 (moe.); m) Söinsom la val s’alzel dui lëgns un da poms, l’ater da përs salvari. Soung somm la val s’ alz’l dui lengn’s ung da pom, l’at’r da pēr salvari. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:48 (Badia)
2 (solo m. sg.) altra cosa, cosa diversa, delle cose in più (gad. DLS 2002, grd. DLS 2002, fas. DLS 2002, fod. DLS 2002, amp. DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ altro Ⓓ anders ◇ a) Na vedla, che ne fajova auter che tussì y batulé, ova scheje daniëura mel de dënz Una vödla, kœ ne fa-schòva auter kœ tussì y batulè, avòva schkesche dagniœu-ra mel de dænts PlonerM, Erzählung3GRD1807:46 (grd.); b) N om vedl de passa nonant’ agn stê mefo tost dagnora sö n fur ponü, e ne fajova ater tüt le dé che ćiacolè. ‘Ǹ om vedl de passa nonant’ agn stê meffo tost dagnóra seu ‘ǹ fur ponnü, e ne faŝov’ atr tüt le dé che çhiaccolè. DeRüM, OmVedl1833-1995:277 (MdR); c) Ah! lasciamelo zento ane! / E po outro no voron. Ah! lassamelo cento ane! / E po ou-tro no voron! ZardiniB, Rudiferia1852:1 (amp.); d) Che i fae polit, e no i ne magne / Sun pive o auter, nience pel. Che i fae polit, e noi ne magne / Sun pive o auter, nentge pel. BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:248 (bra.); e) No bradlé, dij l ujin, che vosta vita no fova pu no auter che zanca y zera. No bràdlè, diŝ l’us̄iŋ, che vòsta vita no foà pu no, au-ter che zànca e zèra. VianUA, SepulturaFëna1864:196 (grd.); f) Le guardie de la finanza di e not in ronda come se no fossa auter che ladri a Col e Vinaulonch Le guardie del-la finanza dì e nott’ in ronda come se non fossa auter che ladri a Coll e Vinallongo AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432 (col.); g) chi che tëm Idî, ne n’á nia ater da temëi chicche tem Iddì, nen ha nia at’r da temei DeclaraJM, SantaGenofefa1878:8 (Badia)
avv.
solamente, unicamente, soltanto (fas.) Ⓘ nient’ altro, solo Ⓓ nur ◇ a) se l vel che l pieve no l’à auter brea de lasciar jir le nìgole fora del sach. söl völ chöl piövö no la uter bröa chö dö lasar schir lö nuvolö fôrô döl sach. ZacchiaGB, Filamuscia1858*:5 (bra.)
auter che (gad. P/P 1966, grd. G 1879; G 1923, fod. Pz 1989; Ms 2005, MdR) Ⓘ eccetto Ⓓ außer, mit Ausnahme von ◇ a) Salomon dij: Dut ie eitl / Auter che se n bever n saitl. Solomòn dis: Dut iè eitl / Auter che s’ en bœvr ‘n seitl. PlonerM, VedlMut1828-1997:345 (grd.); b) porćì ch’ater ch’ajëi ne pòn fà de n te’ vin in cajo che ël ne se comüda porçhi ch’atr ch’aŝëi ne poǹ fa de ‘ǹ tä viǹ iǹ caŝo ch’ël ne se comüda DeRüM, VinChëstAnn1833-1995:287 (MdR); c) Ater co le ciaval dl Fujina / che ciarâ sura le mür de cortina! Ater ch’l’ćiaval dl Fojina / che ćiarava sura l’mür de cortina! PescostaC, OrcoIocl1858-1994:235 (Badia); d) Chëlun majer o miëur bën pudons nëus fé ala patria, auter che chël de nsenië y de nstruì la joventù Chl’ uŋ màs̄er o miour ben pudons nous fè alla patria, auter chë chëll de ’ŋsëgnè y de ‘nstruì la s̄oventù PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.); e) Degun ater co ël á la colpa, mo chësta en vita süa ne n’á mai fat ater co dl bëgn Degung at’r, che el à la colpa, mo chesta in vita sua nen à mai fatt at’r ch d’l bengn’ DeclaraJM, SantaGenofefa1878:28 (Badia) ◆ nia auter (fas. DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, fod. Pz 1989; Ms 2005, MdR) Ⓘ nient’ altro Ⓓ nichts anderes ◇ a) Incö ne ves plêjel niatre (nia ater) che a fà complimënć. Incoeu ne ves pläŝl niatre (nia atr) ch’a fà complimëntg. DeRüM, DonzelaRajonèVos1833-1995:232 (MdR); b) Scior Professor no volesse nia auter che assade la bontà de ve-gnir da Pasca Siòr Professòr no volösö niô auter chö as-sadö la bontà dö venir do Pasco ZacchiaGB, SiorProfessor1858*:1 (bra.).

auter (grd., fas., caz., bra., moe., fod., col., LD) ↦ auter.

autere (grd.) ↦ auté.

autermenter (bra.) ↦ autramenter.

auton Ⓔ AUTUMNUS (EWD 1, 85) 6 1763 da daltòn ‘autumnus’ (Bartolomei1763-1976:76)
gad. altonn mar. altonn Badia altonn grd. autonn fas. uton fod. autonn amp. outon LD auton
s.m. Ⓜ autons
la terza stagione dell’anno nell’emisfero boreale (gad. B 1763; A 1879; A 1895; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; G 1923; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; G 1923; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1985; C 1986; Comitato 1997; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ autunno Ⓓ Herbst ◇ a) Apò una sescion / Voron ades saminà / Ch’i à fato d’outon / E cie ch’i à fu-fignà. Appó una Session / Vorron adés saminá / Ch’i á fat-to d’auton / E cié ch’i á fuffigná. Anonim, Monumento1873:3 (amp.); b) o canche tles nöts lunges dl altonn la löna cun so lominus smarí dê dal cil por la val deserta o canche nel-les noutts’ lungies d’l’ alton la luna cung so luminùs sma-rì dē dal ceìl pur la val deſerta DeclaraJM, SantaGenofefa1878:37 (Badia).

auton (LD) ↦ auton.

autonn (grd., fod.) ↦ auton.

autorità (grd., fas., col., amp.) ↦ autorité.

autorité Ⓔ it. autorità ‹ AUCTŌRITĀS (EWD 1, 179) 6 1873 autoritá (Anonim, Monumento1873:1)
gad. autorité Badia autorité grd. autorità fas. autorità fod. auto[ 58 ]

rité col. autorità amp. autorità LD autorité
s.f. Ⓜ autorités
personalità influenti che ricoprono cariche impor-tanti (amp.) Ⓘ autorità Ⓓ Persönlichkeit ◇ a) See apena arivà ca, / Che éi dito fra me stesso: / "Chera l’é un’ Auto-rità, / I me fesc anche el prozesso." Sée appena arrivá cá, / Che ei dito fra me stesso: / "Chera l’é un Autoritá, / I me fecs anche el prozesso." Anonim, Monumento1873:1 (amp.).

autorité (gad., Badia, fod., LD) ↦ autorité.

autramente (fod.) ↦ autramenter.

autramenter Ⓔ deriv. di auter (EWD 1, 171) 6 1833 atramëntr (DeRüM, OhAmico1833-1995:256)
gad. atramënter mar. atramonter Badia atramënter grd. autramënter fas. autramenter bra. autermenter fod. autramente, nautramente amp. outramente LD autramenter MdR atramënter
avv.
in modo differente; in altro modo (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. Q/K/F 1985; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ diversamente Ⓓ verschieden, anders ◇ a) An ne pò fà atramënter, canche an ne se stà bëin. Aǹ ne pò fà atramëntr, quaǹ ch’an ne se sta bëiǹ. DeRüM, OhAmico1833-1995:256 (MdR); b) "Sideste bëgngnü, cara creatöra, vero retrat de to pere, crësc sö nia atramënter co ël "Siiste bengn’ ingnū, cara creatura, vero r’tratt d’to pere, cresc’ sou nia atrament’r ch’el DeclaraJM, SantaGenofefa1878:100 (gad.); c) Da tlo inant ne uei plu me desmencë l dit, che chël ch’Idie manda ie bën minà, bënché l nes per datrai autramënter. da̤ tlo inánt n’úe-i plu mę dęžmęntxá̤ l dit, kę ka̤l k’ idíe mánda̤ íe ba̤ŋ miná, ba̤ŋ k’ l nęs pęr da̤trái outra̤má̤ntę̆r. RifesserJB, Plueia1879:107 (grd.).

autramenter (fas., LD) ↦ autramenter.

autramënter (grd.) ↦ autramenter.

autró (grd., col.) ↦ autrò.

autrò Ⓔ ALTER UBI (EWD 1, 86) 6 1763 altroo ‘alibi’ (Bartolomei1763-1976:68)
gad. altró mar. altró Badia altró grd. autró fas. utró bra. utró fod. autrò col. autró LD autrò
avv.
in altro luogo (gad. B 1763; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ altrove Ⓓ woanders, anderswo ◇ a) Tel paìsc de Sepon / Ma ne a Vich / Ne utró se sà n fich / L’era n’outa valch superstizion. Tel pais de Sepon / Ma ne a Vich / Ne utro se sa un fich / Lera nouta valch superstiziong. PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:265 (bra.).

autrò (fod., LD) ↦ autrò.

auzà (col.) ↦ auzé.

auzar (moe.) ↦ auzé.

auzé Ⓔ *ALTIĀRE (EWD 1, 87) 6 1763 alzè ‘allevo’; sche alzè ‘surgo’ (Bartolomei1763-1976:69, 96)
gad. alzé mar. alzé Badia alzè grd. auzé fas. uzèr caz. uzèr bra. uzar moe. auzar fod. auzé col. auzà amp. alzà LD auzé
v.tr. Ⓜ auza
1 levare, spostare verso una posizione più alta; innalzare (gad. B 1763; A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1950; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ sollevare, alzare Ⓓ heben, aufheben ◇ a) per chësc ve prëii ie dut umilià y pentì d’auzé mi cuer dala miseries dla tie-ra ala cuntemplazion dla cosses dl ciel. per chast ve prei je dut umilià j pentì d’auze mi cuer dalla miseries del-la tiaria alla cuntemplazion della coses del ciöl. RungaudieP, LaStacions1813-1878:91 (grd.); b) Sëgn, lomberc, rendess’ atira / Che scenó alzuns’ la mira Sagn Lom-berçh rendess’ attira / Che se nò alzuns la mira PescostaC, Schützenlied1848-1994:222 (Badia); c) Da sëira, canche do la fadies tu ves a durmì, / Auza la mënt y l cuer a Idie, che l uebe te custodì. Da sëira, caŋchë do la fadìes tu vès a dur-mì, / Auza la mënt y ‘l cuer a Iddie, chë ‘l uëbbe të custo-dì. PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.); d) Ra tien i oce senpre basc / Canche ra i alza i fesc paura / Senpre incue-ta e senza pasc. Ra tien i òcie, sempre básc / Canche ra jal-za i fesc paura / Sempre inqueta e senza pasc. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:32 (amp.)
2 incrementare, accrescere (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1950; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ aumentare Ⓓ erhöhen
3 costruire, edificare (gad.) Ⓘ alzare Ⓓ aufstellen, errichten ◇ a) Y ci portuns ch’ai á alzé, Y ci scric ch’ai á inventé. E tgi portungs ch’ai ha alzè, / E tgi scritg ch’ai ha in-ventè. PescostaC, SonëtCoratBadia1852:4 (Badia)
p.p. come agg. Ⓜ auzés, auzeda, auzedes
tirato su, sollevato (grd., fas. DILF 2013) Ⓘ alzato Ⓓ gehoben ◇ a) Ma l n’i ie suzedù nia de mel, y l à dit cun la mans auzedes: "chësta usc ie unida da ciel! Vo, bon Idie, vo m’ëis salvà! ve rengrazie". ma̤ l n’i íe sutsędú nía̤ dę męl, i l a dit ku la̤ ma̤ŋs outsę́dęs: "ká̤šta̤ už íe uní[da̤] da̤ tšíel! vo, boŋ idíe, vo m’áis sa̤lvá! vę riŋgrátsię". RifesserJB, Tëune1879:108 (grd.)
auzé ite (gad. DLS 2002, grd. DLS 2002, fas. DLS 2002, fod. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ portare all’interno Ⓓ hineintragen, hineinbringen ◆ auzé la ousc (gad., grd. F 2002, fas. DILF 2013, fod. Ms 2005) Ⓘ alzare la voce Ⓓ die Stimme erheben ◇ a) Finalmënter alza le grof süa usc rota: Nobli ciavaliers, servi fedei ponsede, (dijel) chësta dona é mia sposa Genofefa Finalment’r alza ‘l grof sua usc’ rotta: Nobili cavalieri, servi fedeli pungsede, (disc’l) chesta donna è mia sposa Genofefa DeclaraJM, SantaGenofefa1878:98 (Badia) ◆ auzé su (gad. DLS 2002, grd. G 1923; F 2002; DLS 2002, fas. DA 1973; DLS 2002; DILF 2013, fod. P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. C 1986, LD DLS 2002) Ⓘ sollevare, rizzare, alzare Ⓓ heben, erheben, erhöhen ◇ a) Śën mët verda dantaldut / Y cëla che t’ la giapes, / Śën auza su la tlapes Sën mët verda dant al dut / I ciëla ke t’ la giapes, / Sën auza su la tlapes PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:57 (grd.); b) l’era na femena co na fana sora fech e el l disc: "Bondì a vo!" Chesta auza sù l cef e la ge vèrda l era na femena ko na fana sora fek e el l diš: "Bondì a vo!". Kesta auza su l čef e la ğe verda BrunelG, Cianbolpin1866:16 (caz.); c) Ma l’ëila à auzà su la mans y dit: "o mi mut, ne sebes per chësc mancul gra a Idie. ma̤ l’áila̤ a outsá su la̤ maŋs i dit: "o mi mut, nę sę́bęs pę̆r ka̤št máŋku’ gra a̤ idíe. RifesserJB, Tëune1879:108 (grd.) ◆ se

auzé 1 (gad., grd. L 1933; F 2002, fas. R 1914/99; DILF 2013, fod. P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, amp.) Ⓘ alzarsi Ⓓ sich abheben ◇ a) Crepèa giusta l’èlba che scomenzèa a veder mìngol stroz e l se peissa: "Ades de che vers me auze?" Krepea ğiusta l’elba ke scomenʒea a vedér mingol stroʒ e l se peisa: ades de ke vers me auʒe?" BrunelG, Cianbolpin1866:15 (caz.); b) Su, via da brae, / Fajé dassen, / In pes alzave / Col goto pien. Su, via da brave, / Fagè da sen, / In pès alzave / Colgòto pien. DegasperF, ZambelliMi[ 59 ] chelli1872-1973:13 (amp.); c) Ara scraia: "Dî m’ais en süa proteziun! te sües mans me mëti cun fiduzia;" s’alza y vá ciancantan do les pedies de chi por n tru sot tera Ella scra-ia: "Dio m’aie in sua proteziung! t’ suus mangs mè metti cung fiduzia;" s’ alza e va ceangcantang daò les pedies de chi pur ‘ng trŭ sott terra DeclaraJM, SantaGenofefa1878:26 (Badia) 2 (gad., grd. G 1923, fas. DILF 2013, fod. Ms 2005) Ⓘ ergersi Ⓓ sich erheben ◇ a) Söinsom la val s’alzel dui lëgns un da poms, l’ater da përs salvari. Soung somm la val s’ alz’l dui lengn’s ung da pom, l’at’r da pēr salvari. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:48 (Badia) ◆ se auzé su (fod. Ms 2005) Ⓘ alzarsi Ⓓ aufstehen ◇ a) dël s’à auzé su, e disc a dëi: Chi de vos, ch’é zenza picé, i tire l prum de sasc a chëla nlo. el s’ ha auzé su, e diss ad ai: Chi de vos, ch’é cénza pitgié, i tiré ‘l prum de sass a calla ‘ngló. HallerJTh, MadalenaFOD1832:160 (fod.).

auzé (grd., fod., LD) ↦ auzé.

auzel (amp.) ↦ ouzel.

ava Ⓔ AVA (EWD 1, 180) 6 1821 ava (PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:57)
gad. lâ, ava † mar. lâ Badia lâ grd. ava, lava fas. giava caz. giava, iava, ièva bra. iava moe. ava LD ava
s.f. Ⓜ aves
madre del padre o della madre nei confronti dei fi-gli di questi (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, LD DLS 2002) Ⓘ nonna Ⓓ Oma, Großmutter ◇ a) Tu ne unì plu te mi fava, / O te acuse pra ti ava! Tu ne unì plu te mi fava, / O te akuse pra ti ava! PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:57 (grd.); b) Chësc la gauja che t’es sté bun, / pice Matî da Mirbun, / d’im-paré y dí sö la dotrina / mí che la lâ ne mina! Chësc la gauja che t’ es stè bun, / pic’ Matî da Miribun, / d’imparè y dí sö la dotrina / mí che la lâ ne mina! DeclaraJM, MMiribung1857-1988:8 (Badia).

ava (grd., moe., LD) ↦ ava.

ava † (gad.) ↦ lâ.

avante (amp.) ↦ avanti.

avanti Ⓔ it. avanti 6 1873 avanti (Anonim, ManageriaComunal1873--1973:34)
gad. avanti Badia avanti fas. avanti fod. avánti col. avanti amp. avanti, avante
avv.
contrapposto a dietro, indietro indica la direzio-ne che si offre di fronte (fas. Mz 1976, fod. Pz 1989; Ms 2005, amp.) Ⓘ avanti Ⓓ vorwärts ◇ a) Finalmente un scarafagio / Vulgo chefar nos vedon / Vegnì avanti adagio, adagio / Col col storto, e con finzion. Finalmente un sca-rafaggio / Vulgo, Chèfár nos vedόn / Vegnì avanti, adagio, adagio / Col còl storto, e con finziόn. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:34 (amp.) ☝ inant.
interiez.
comando di avanzare o invito a entrare se qualcuno bussa alla porta; spesso con valore di esortazione, di incitamento (gad., fod. Ms 2005) Ⓘ avanti Ⓓ vorwärts ◇ a) "Coraje, compagns, avanti." "Coraggio, compangn’s, avanti." DeclaraJM, SantaGenofefa1878:110 (Badia).

avanti (gad., Badia, fas., col., amp.) ↦ avanti.

avánti (fod.) ↦ avanti.

avanzà (col.) ↦ avanzé.

avanzé Ⓔ it. avanzare 6 1870 s’avanza 3 refl. (AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432)
fod. avanzé col. avanzà
v.intr. Ⓜ avanza
1 spingersi in avanti, procedere (fod.) Ⓘ avanzare Ⓓ vordringen ◇ a) L mal s’avanza come un’ onda negra fin a ste mont, ma spere, che l confin no l passarà. ‘L mal s’a-vanza come un onda negra fin a ste mont, ma spere, che ‘l confin nol passarà. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432 (col.)
2 fig. fare progressi, progredire (fod.) Ⓘ avanzare Ⓓ fortschreiten
p.p. come agg. Ⓜ avanzés, avanzeda, avanzedes
che ha fatto progressi, progredito (fod.) Ⓘ avanzato Ⓓ fortgeschritten ◇ a) A S. Candido e Sillian le biave madure presapuoch come a Col. Ma a Lienz la raccolta l’eva pì avanzada. a S. Candido e Sillian le biave madure press’ a puoc come a Col. Ma a Lienz la raccolta l’eva pì avanza-da. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.).

avanzé (fod.) ↦ avanzé.

avanzé (gad., mar., grd.) ↦ vanzé.

avanzè (Badia, MdR) ↦ vanzé.

avar (gad., grd., fod., LD) ↦ avare.

avara (gad.) ↦ vara1.

avare Ⓔ it. avaro ‹ AVĀRUS (EWD 1, 182) 6 1833 avare (DeRüM, CorpSant1833-1995:276)
gad. avar Badia avaro grd. avare, avar fas. avaro, avarech fod. avar col. avaro amp. avaro LD avar MdR avare
agg. Ⓜ avari, avara, avares
di chi spende a malincuore, o non spende affatto, per eccessivo attaccamento al denaro (gad. Ma 1950; P/P 1966, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ avaro, spilorcio, tirchio Ⓓ geizig, knauserig ◇ a) An à da savëi, che chëst prô fô per ater plü tost avare, e ch’ël i plajova plü a tó ch’a dè. Aǹ ha da savëi, che quest pró fô per atr plü tost avare, e ch’ël i plaŝova plü a tó ch’a dè. DeRüM, CorpSant1833-1995:276 (MdR).

avare (grd., MdR) ↦ avare.

avarech (fas.) ↦ avaro.

avarizia Ⓔ it. avarizia (EWD 1, 182) 6 1878 avarizia (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:47)
gad. avarizia mar. avarizia Badia avarizia grd. avarizia fas. avarizia fod. avarizia amp. avarizia
s.f. sg.
eccessivo ritegno nello spendere e nel donare, per un gretto attaccamento al denaro e a ciò che si pos-siede (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976, fod. Pz 1989; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002) Ⓘ avarizia Ⓓ Geiz ◇ a) "O caro bun Dî, tan potënt y zënza avarizia", scraiâ le pice möt te süa bela scemplizité "O caro bung Dì, tang potente e zenza avari-zia", scraiā ‘l picce mutt te sua bella semplizitè DeclaraJM, SantaGenofefa1878:47 (Badia).

avarizia (gad., mar., Badia, grd., fas., fod., amp.) ↦ ava-

rizia.

avaro (Badia, fas., col., amp.) ↦ avare.

avaron Ⓔ deriv. di avaro (EWD 1, 182) 6 1833 avaruǹ (DeRüM, Geizhals1833-1995:291)
gad. avarun mar. avarun Badia avarun grd. avaron fas. avaron fod. avaron MdR avarun
s.m.f. Ⓜ avarons, avarona, avarones
persona odiosamente attaccata al denaro (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, grd. G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. R 1914/99; DILF 2013, fod. P/M 1985; Ms 2005, MdR) Ⓘ spilorcio Ⓓ Geizhals ◇ a) Vigne desfaciadù / Aroba al arpadù, / Mo vigne avarun / N’aroba a degun / Che a se instës. Vigne desfacćiadù / Arroba a l’ar-padù, / Mó vign’avaruǹ / N’arobba a deguǹ / Ch’a sè in-stëss. DeRüM, Geizhals1833-1995:291 (MdR).

avaron (grd., fas., fod.) ↦ avaron.

avarun (gad., mar., Badia, MdR) ↦ avaron. [ 60 ]

avè (col.) ↦ avei.

avegnir (bra.) ↦ avenire.

avei Ⓔ HABĒRE (EWD 1, 182) 6 1631 haverà 3 fut. (Proclama1631-1991:156)
gad. avëi mar. avëi Badia avëi grd. avëi fas. aer caz. aer bra. aer moe. aer fod. avei col. avè amp. aé LD avei MdR avëi
v.tr. Ⓜ à, aon, abù
1 possedere determinati beni materiali (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ avere, possedere Ⓓ haben, besitzen ◇ a) Segnor scì, n’aon ben n pec. Volede che jissane a i tor, e? Segnor sì: n’aong beng un pétsch. Volede che schisane ai torr é? GiulianiGB, Gespräch1812-2014:57 (bra.); b) Jache to signur Berba ê n om de gran stüdio e de gran savëi, sce ne dübiti nia ch’ël n’abe üna de les plü beles libreries. Ĝiacche tò Signur Bärba ê ‘ǹ óm de graǹ stüdio e de graǹ savëi, ŝe ne dübiti nia ch’ël n’abbe üna de les plü belles libreries. DeRüM, Libri1833-1995:285 (MdR); c) Aló che l’é stat, el s’à dat a ogne sort de vic, e en pech temp l’à durà su dut chel che l’aea. Allò che l’è stat, el s’ ha dat a ogni sort de vicc, e in pech temp l’ha durà su dutt chel che l’aèa. SoraperraA, FiProdigoCAZ1841-1986:246 (caz.); d) e col śì a ra granda ‘l à magnà duto chel, che ‘l aea. e col zì ara granda l’ha magnà dutto chel, che l’a-veva. ConstantiniM, FiProdigoAMP1841-1986:255 (amp.); e) e chëst so pere per l contenté i’à fat fora le so pert de chël tánt, che l ava e cast so père per l’contenté gli ha fatt’ fora le so pèrt de cal tant, che l’ava DebertoM, FiProdigoFOD1841-1986:258 (fod.); f) Cotánta de jent forestiera n cesa de mio pere i n à pán, che i’ n vánza Cotanta de zent forestiera ‘n cieŝa de mio père i n’ha pang, che i ne vanza DebertoM, FiProdigoFOD1841-1986:260 (fod.); g) Anpezane! sentreae, / s’aé fosc vediei da maza Anpez̄ane! sentre-ave, / s’ avé fosc vediéi da maz̄a DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:111 (amp.); h) Cëla, no vester dessenà, che tu ies uni ëura stat pra me, y oves dut chël, che ie ove Tgèla, no vöster dössanà, che tu jes ugn’ ëura stàt pra më, y òves dutt chëll, chë jö òve VianUA, FiProdigo1864:193 (grd.)
2 presentare certe caratteristiche fisiche, morali o intellettuali (gad., fod., amp., MdR) Ⓘ avere Ⓓ haben ◇ a) t’es moro, e slocé, ma t’as talent / te sas velch, e t’as virtù. tes moro, e slochie, ma tas talent / te sas velch, e tas virtu. PezzeiJF, TTolpei1805-2010:191 (fod.); b) por podëi jí despó bel frësch / a deventé n bun studënt / porcí [ch’] t’as proprio n bun talënt Por podei schì dspo bell freschc / A di-ventë un bung studänt / Portgì t’ has proprio un bung talënt PezzeiJF, GTerza1819-2010:196 (Badia); c) Le medemo â le viz de bëire n pü’ tröp Le medemmo â le viz de bëire ‘ǹ pü’ treup DeRüM, VizBëire1833-1995:274 (MdR); d) Percì l à cane grane / E lerge de doi spane Perçhi l’ha canne grane / E lergie de doi spanne PescostaC, OrghenPlie1843-2013:428 (fod.); e) par se i pensa e pa ra śente / i à ‘l cuor fiedo come un rou. par sé i pensa e para zènte / i a ʼl cuór fiedo come un ròu. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:117 (amp.) ☟

porté.
3 provare sentimenti, emozioni, sensazioni fisiche, e in genere per denotare un modo di essere, una con-dizione (gad., grd., fas., fod., amp.) Ⓘ avere, provare Ⓓ haben, verspüren ◇ a) Gejù Crist cruzefis, avëde de me pietà. Giesu Cristo crucifis, avade de me pietà. RungaudieP, LaStacions1813-1878:89 (grd.); b) ve prëie cun duta mi ana de me dé la grazia d’avëi ruel l cuer nët, y jià dla virtù santes ve preije cun dutta mi ana de me dè la grazia d’avei ruöl ‘l cuer nat, j shia della virtù santes RungaudieP, LaStacions1813-1878:92 (grd.); c) e daspò l à scomencé ad avei ence dël debujen, l s’à mossù mëte a laoré pro n signour e daspò ‘l ha scomencè ad avei éncie dal be busang, el s’ ha mossù matte a laorè pro ‘n signour DebertoM, FiProdigoFOD1841-1986:258 (fod.); d) beśen dì, che chiste almoto / i à dal diou poca paura. bezén di, che chiste almòto / i a dal diòu poca paura. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:116 (amp.); e) No assà paura neto nia, / Che ogneun dorm da chiò fin ta Penìa. No asà paura neto nia, / Ke ognùn dorm da klo fin ta Penia. BrunelG, MusciatSalin1845:8 (bra.); f) La fertuna bën prëst se muda, tënietel for amënt, / Te chësta ne ebes superbia, tla desgrazia no spavënt. La fortuna bëŋ prèst së muda, tëgnetë ‘l fort a mënt, / Te chësta n’ébbes superbia, t’ la disgrazia no spavënt. PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.); g) Ne tocarà avè pazienza e combinà le cose a la meio coi confinanti. Ne toccarà avè pa-zienza e combinà le cose alla meio coi confinanti. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.); h) Cuanta lagrimes e piante / In chel dì, che ‘l é partì / Poerete dute cuante / ‘L aon caro, che mai pì. Quanta lagrimes e piante / In chel dì, che le parti / Poerete dute quante / Laveόn caro, che mai pi. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:40 (amp.); i) cojì che ognun, che ava velch sul stome, lo sfogáva senza se n fè velch denfora o se vergogné. cosichè ognun, che aveva velc sul stomec, lo sfogava senza sen fè velc danfora o se ver-gognè. PescostaC, DecameronIXFOD1875:655 (fod.); j) mo salvé na vita inozënta é na bona opera y a fá dl bëgn ne desson avëi pora mo salvè na vita innozente è na bon ope-ra e a fa d’l bengn’ nè dessung avei pŏra DeclaraJM, SantaGenofefa1878:29 (Badia); k) i m’un restará chiló, cina ch’al é l’orenté d’Idî: forsc ch’Ël fej rové alerch val’ por-sona, ch’á compasciun y me delibrëia i m’ung resterà chi-lò, cina, ch’el è l’orentè d’Iddì: forsi ch’El fesc’ r’vè arlerc val persona, ch’à compassiung e mè delibera DeclaraJM, SantaGenofefa1878:57 (Badia)
4 essere affetto da una malattia (gad., amp.) Ⓘ avere Ⓓ haben ◇ a) Ma lascioi stà ch’i vade dal Dotor / Ci ch’à sfardor… Ma lascioi stà ch’i vade dal Dottor / Ci ch’ha sfardor… DegasperF, AgostinoCostantini1860:1 (amp.); b) Boiede, uma, ëis borjú, i slefs é süc! Boiede, uma, ais burjŭ, i sleff è sūttg! DeclaraJM, SantaGenofefa1878:71 (Badia)
5 risultare legato a qualcuno da un rapporto di parentela, conoscenza (gad., grd., fas., fod., MdR) Ⓘ avere Ⓓ haben ◇ a) Po vën Stina su per scela, / Po damandel: Cara bela / Ues’a l tò y ues l avëi? Po vën Stina super shela, / Po damandel: Kara bela / Vues tel to i vues l avëi? PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:60 (grd.); b) N zerto om â dui fis ’N tsert om avóa dui fis HallerJTh, FigliolProdigoBAD1832:139 (Badia); c) N om l’aea doi fies. Un om avéa doi fí. HallerJTh, FigliolProdigoCAZ1832:144 (caz.); d) N om ava doi fioi. Engn hom ava doi fioi. HallerJTh, FigliolProdigoFOD1832:151 (fod.); e) N vedl da chi agn â n nu ch’ël amâ tröp massa ‘Ǹ vedl da chi agn â ‘ǹ nù ch’ël amâ treup massa DeRüM, Nu1833-1995:278 (MdR); f) Chël signur da Coz ia San Linert / cola chestiana dl Brach á albü n bastert Ch’l signur da Coz ia San Linert / cola cherstiana dl Brach á abü n bastert PescostaC, BracunCoz1853-1994:225 (Badia)
6 reggere con una parte del corpo, tenere (grd., fas., amp.) Ⓘ avere, tenere Ⓓ haben, halten ◇ a) De Sant Ujep si gran paian / Messëssen for avëi tla man. De Sant’ Uſhep si gran pajan / Messëssun fort avëi tla man. PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:62 (grd.); b) Crive pu te bela Bëtes, / Arëis tost sul cë curnëtes! Crìve pu, te bœlla Bêttes, / Aurêis tost, sul ciê cornœttes! PlonerM, VedlMut1828-1997:351 (grd.); c) Chel ra porta ben zi- [ 61 ] mada, / parché ‘l à ra cassa in man Chel ra pòrta ben z̄imada, / parché l’a ra casa in man DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:116 (amp.); d) Ogneun aea te so man, / Un n legn, l’auter n ram, / Un n pal, l’auter n sas Ognun áea te so man, / Un ‘n legn, l auter n ram, / Un ‘n pal, l auter n sas BrunelG, MusciatSalin1845:3 (bra.)
7 essere di una certa età (grd.) Ⓘ avere Ⓓ haben ◇ a) Tan d’ani ëis’ a? Ie crëie, ch’ebe plu ani, che vo grosc te fuia, fova la resposta. Tàŋ d’àgni ëis pa? Iö crëje, ch’ebbe plu àgni, che vo gròŝte te fuja, foà la rispòsta. VianUA, JanAmalà1864:200 (grd.)
8 possedere, con riferimento a entità non materiali (gad., grd., amp.) Ⓘ avere Ⓓ haben ◇ a) anche el ‘l à scomenzà a aé biśoign, e in chera ota el và da un scior a fei el servidor e anche el l’ha scomenzà e avè bisogn, e in chra vota el va da un sior a fèi el servidor ConstantiniM, FiProdigoAMP1841-1986:255 (amp.); b) Dapò che r’à el mandato / El par de fei malane… Dappó che r’ á el mandato / El par de fei malanne… Anonim, Monumento1873:1 (amp.); c) ara á albü na vita lungia en pesc ella à aibū na vita lun-gia in pesc’ DeclaraJM, SantaGenofefa1878:127 (Badia); d) Ma mparëde nce de chësc sapient orden de Die l’util’ au-rità, che l ne foss nce per nëus no bon, sce nes assan blot dis sarëini y plëns de alegrëza. ma̤ mpa̤rá̤dę ntxę dę k’š sa̤píent ǫrdn dę díe l’útil’ ouritá, k’ l nę fos’ ntxę pę̆r nóus no boŋ, šę nęs a̤sán blot dis sa̤rá̤iny i pla̤ŋs d’a̤lęgrá̤tsa̤. RifesserJB, SurëdlPlueia1879:108 (grd.)
9 ottenere, conseguire (gad., grd., amp.) Ⓘ avere Ⓓ erlangen ◇ a) O mi seniëura, respuend la muta: cie cossa pon avëi de bel per vint toleri? O mi segniœura, respuend la muta: tgiè cossa pong avèi dœ böll pœr vint toleri? PlonerM, Erzählung4GRD1807:47 (grd.); b) Varda là, ce onor, ce smaia, / Che li à fato a Parsenon! / Varda là, ce na me-daia / Che ‘l à abù dal nosc Paron! Varda là, ce onor, ce smaja, / Che li ha fato a Parsenon! / Varda là, c’ e na me-daja / Che l’abù dal nosc’ Paron! ZardiniB, Rudiferia1852:1 (amp.); c) "Ahimé (sospirâra te so cör), sc’ i podess pö ma avëi na aodla y n stlop de fi! "Ahimè, (sospirāla te so cour) s’ i pudess’ pouma avei na odla e ‘ng stlōpp d’fì! DeclaraJM, SantaGenofefa1878:55 (Badia)
10 accogliere qualcosa che ci viene inviato, concesso, ecc.; ricevere (grd.) Ⓘ avere Ⓓ bekommen ◇ e) iló pativel na tel fam, che ël dejidrova plu de n iede d’avëi chël che i dajova da magë ai purciei illò pative’l na tel fam, ch’el desidròa plù d’en jade d’avei chel chi dasòa da magià ai purciei SenonerA, FiProdigoGRD1841-1986:251 (grd.)
11 dover sostenere, affrontare (gad., grd.) Ⓘ avere Ⓓ haben ◇ a) N moler à tëut su n di a depënjer doi uemes, che ova na litiga tra ëi Ung moler a tœut su ung dì a depœncher doi vuemes, kœ avòva una litiga tra œi PlonerM, Erzählung2GRD1807:45 (grd.); b) N moler á tut sö n de a depënje dui omi, ch’â na litiga tra d’ëi Uŋ moler a tùt sèu uŋ dè a depënĝe dui omi, ch’â ‘na litiga tra d’ëi PlonerM, Erzählung2BAD1856:24 (Badia)
verbo ausiliare Ⓜ à, aon, abù
1 ausiliare per la formazione dei tempi composti (gad., grd., fas., fod., amp., MdR) ◇ a) doi uemes, che ova na litiga tra ëi: l un, che l’ova perduda, y l auter, che l’ova vënta. doi vuemes, kœ avòva una litiga tra œi: l’ung, kœ l’avòva perdùda, y l’auter, kœ l’avòva venta. PlonerM, Erzählung2GRD1807:45 (grd.); b) Prëst che la seniëura l à udù, s’ala fat marueia, y dij: O per l amor de Die! Chësc tu es liet ora per ti nevic, y per ti uem? Præst kœ la se-gniœura l’a udù, s’ a la fatt maruöja, y disch: O pœr l’a-mor dœ Dìœ! Kæst tu es liet ora pœr ti nœvitsch, y pœr ti vuem? PlonerM, Erzählung4GRD1807:47 (grd.); c) Aede pa fat fadìa a i ciapar, e? Aede pà fatt fadìa ai chiappar è? GiulianiGB, Gespräch1812-2014:59 (bra.); d) Śën ons bel ciantà, / Śën dëssel pa basté. Sën onse bel ciantà, / Sën dës-sel pa bastè. PlonerM, CuraziansBula1828-1915:65 (grd.); e) Y do nia tröc dis, abiné ch’al â le fi plü jonn döt inadöm, s’un é jü demez E dó nia trötsch dìs, abinè ch’al áva l’fi plö schón, dütt inadüm, s’en é schü demez HallerJTh, FigliolProdigoBAD1832:139 (mar.); f) E dò no tropes dis dapò, che l’à abù sturtà dut ensema, l’é se n jit en n paìsc lon-tan E do no tropes di dapó, che l’a abú sturtá dut inse-ma, l’e s’ inshid in un paish lontan HallerJTh, FigliolProdigoCAZ1832:144 (caz.); g) E spo che l ava destrighé dut, l eva nte chël paisc na gran ciarestia E spó che l’ava de-strighé dutt, l’eva ‘n te cal paiss na gran tgiarestia HallerJTh, FigliolProdigoFOD1832:151 (fod.); h) Adamo e süa püra fomena â fat chël bur’ pićé con mangé chi poms ch’ël i â proibì Adamo e süa püra fomena hâ fat quël bur’ piçhié coǹ mangé chi poms ch’ël i [h]â proibì DeRüM, Perdicadù1833-1995:282 (MdR); i) Canche ‘l à bù fenì duto, ‘l é vegnù una gran ciarestia in chel paes Chanche l’a-bù fini dutto, l’è vegnù una gran ciarestia in chel paès ConstantiniM, FiProdigoAMP1841-1986:255 (amp.); j) Mi è ofendù Idio, e è ofendù ence vos. Mi è offendù Iddio, e è offen-dù ‘ncie vos. DebertoM, FiProdigoFOD1841-1986:260 (fod.); k) Al sënt ch’al é mort y toma söl cü: / morvëia tan gra-na ne uns’ mai odü! Al sëint ch’al é mort y toma söl cü: / mervöia tan grana ne uns’ mai odü! PescostaC, BracunCoz1853-1994:227 (Badia); l) Un pitor ‘l aea un dì tolesc su da piturà doi litigantes Un pittor ‘l aveva un di toleŝ sú da pitturá doi litigantes PlonerM, Erzählung2AMP1856:24 (amp.); m) Perché àl fat Sepon / A duc i fascegn / Ai pìcoi e gregn / Scì infame cianzon. Perche al fat Sepon / A dutc i Fassegn / Ai picoi e gregn / Si infame cianzogn. PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:269 (bra.); n) Ci voleo? La providenza à destinà così. Ĉi voleo? La provvidenza ha destinà così. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.); o) l’é deventà un severiscimo persecutor contro ogneun, da alora en poi avesse fat valch contro l’onor de la sova corona. l’è deventà un severissimo persecutor contro ognun, da allo-ra ‘n poi avezze fat valch contro l’onor della zoa corona. SommavillaA, DecameronIXMOE1875:640 (moe.); p) A chisc s’âl duncue presenté do la ressoreziun, y la ligrëza, ch’ai â a l’odëi, i á fat avëi la grazia, de l’odëi ciamó plü otes A chisc’ s’ ale dunque prejentè dò la resorreziung, e la ligrez-za, ch’ei ā all’ udei, i à fatt avei la grazia, d’l’ udei ciamò plou ŏtes DeclaraJM, SantaGenofefa1878:75 (Badia)
2 ausiliare per la coniugazione del riflessivo (gad., grd., fas., fod., amp.) Ⓘ essere Ⓓ haben ◇ a) Ma l s’à ravedù, e à dit: oh, cotán de oure n cesa de mio pere, che à assè da laoré e da mangé Ma ‘l s’ ha ravedú, e ha dit: o cotan de oure ‘n tgièsa de mio pére, che ha assé da lavoré e da mangié HallerJTh, FigliolProdigoFOD1832:151 (fod.); b) dël s’à auzé su, e disc a dëi: Chi de vos, ch’é zenza picé, i tire l prum de sasc a chëla nlo. el s’ ha auzé su, e diss ad ai: Chi de vos, ch’é cénza pitgié, i tiré ‘l prum de sass a calla ‘ngló. HallerJTh, MadalenaFOD1832:160 (fod.); c) Coscì l’é vegnù n dì en se stes, che per pissèr a la sia po-sizion l se aea sentà te l’ombrìa de n èlber Così l’é ve-gnù un dì en se stess, che per pizzèr alla sia posiziong el s’ aèa sentà te l’ombria d’un èlber SoraperraA, FiProdigoCAZ1841-1986:246 (caz.); d) In chera ota el s’à stizà e no vorea pì śi inze In chra vota el s’ ha stizzà e novorea pi zi inze ConstantiniM, FiProdigoAMP1841-1986:256 (amp.); e) Düc ê regüsc de süa inozënza, se la godô dl’amirabla de-liberaziun, y â na speziala ligrëza, de s’avëi abiné da se, zënza ch’un su manciass Duttg’ ē r’gusc’ d’sua innozenza, s’ la godō d’l amirabil deliberaziung, e ā na spezial ligrez-za, d’s’ avei abinè da sè, zenza ch’ung su manciass’ DeclaraJM, SantaGenofefa1878:107 (Badia); f) L se muessa avëi scundù tlo ntëur dala burasca. l sę múes’ a̤vái škundú tlo [ 62 ]

ntóur da̤ la̤ buráška̤. RifesserJB, Tëune1879:108 (grd.) ☟

ester.
s.m. Ⓜ aveis
sostanze in beni mobili o immobili (gad. P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ patrimonio, avere Ⓓ Besitz, Vermögen ◇ a) "Pere dáme la pert dla facolté, che me toca"; y ël i á despartí l’avëi. "Père dáme la pert d’la facoltè, che me tocca;" e al i hà de-sparti l’avai. HallerJTh, FigliolProdigoBAD1832:139 (Badia); b) so père per el contentèr l’à fat la divijion de si aeres, e l ge l’à data. so père per el contentèr l’ha fat la divisiong dei sie avères, e ‘l ghiè l’ha data. SoraperraA, FiProdigoCAZ1841-1986:245 (caz.); c) Nsci l grant avëi ie tl pericul plu che n no mina, / Ntant che dl pitl avëi no ie l pericul de jì perdù. Iŋŝì ‘l grand avëi jè tel pericul plù ch’ëŋ no miëna, / ’Ntaŋchë del pitl avëi no jè ‘l pericul de s̄ì perdù. PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.)
avei da (gad., grd., fas. DILF 2013, fod. Ms 2005, amp.) Ⓘ dovere Ⓓ müssen, sollen ◇ a) Mi caro bon amich, / Orghenist de San Durich! / Ie te dëss gratulé. / Co ei mei da fé? Mi karo bon amik, / Orghenist de San Durik! / Ie te dës gratulè. / Ko ei mei da fe? PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:61 (grd.); b) I à da bete śo ra ziera, / e i à ‘l cu da scarismà I a da bete zò ra z̄iéra, / e i a ʼl cu da scarismà DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:111 (amp.); c) Almanco i preve ava da capì chel tant. Almanco i preve ava da capì chel tant. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432 (col.); d) Un bel pezo, ma de chesto / Pì in detalio arei da dì. Un bel pezo, ma de chesto / Pi in det-taglio avrei da dì. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:34 (amp.); e) ne n’avëi da fá ater co abiné früc salvari nen avei da fà at’r ch’abinè fruttg’ selvari DeclaraJM, SantaGenofefa1878:38 (Badia) ◆ avei da fé con (amp.) Ⓘ avere a che fare con Ⓓ zu tun haben mit ◇ a) Digo anch’ ió, che ‘l à da sbate / (Pardonamera Signor!) / ‘L à da fei con savie e mate Digo anch’ jò, che l’ha da sbate / (Pardona-mera Signor!) / L’ha da fei con savie e mate ZardiniB, Rudiferia1852:1 (amp.) ◆ l avei de (amp.) Ⓘ avercela con Ⓓ aufgebracht sein mit ◇ a) outre doi in éi ciatà pi inze un toco / che i r’ava del Comun e i bestemaa outre doi in éi ciatà pi inže un toco / che i r’ ava del Comun e i bestemaa DegasperF, TenpeAdes1862-1974:473 (amp.).

avei (fod., LD) ↦ avei.

avëi (gad., mar., Badia, grd., MdR) ↦ avei.

aveina Ⓔ AVĒNA (EWD 1, 183) 6 1873 vena (Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:20)
gad. avëna mar. avëna Badia avëna grd. avëina fas. vena fod. vëna, avëna col. vena amp. vena LD aveina
s.f. sg.
pianta erbacea delle graminacee coltivata per l’a-limentazione animale e umana (avena sativa) (gad. A 1879; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; G 1923; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; G 1923; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Masarei 200, amp. A 1879; Mj 1929; C 1986; Q/K/F 1988; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ avena Ⓓ Hafer ◇ a) ‘L é seà el outigoi, / ‘L é ra vena, el mescedà Le seà el autigoi, / Le ra vena, el mescedà Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:20 (amp.); b) I é beate, i é contente / Se i à vena, e ben da fen. Jè beate, jĕ contente / Se jà vena, e ben da fen. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:35 (amp.).

aveina (LD) ↦ aveina.

avëina (grd.) ↦ aveina.

avelì Ⓔ it. avvilito 6 1878 avvilì (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:92)
gad. avilí Badia avilí fas. avelì fod. avelì amp. avelì LD avelì
agg. Ⓜ avelis, avelida, avelides
che è in uno stato di abbattimento, scoraggiamen-to, sfiducia (gad. DLS 2002, fas. Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ avvilito, abbattuto Ⓓ betrübt, niedergeschlagen ◇ a) Ala finada s’ ál remetü dal’impresciun, y cuaji descedé fora de n gran some s’ál lascé jö avilí dan sü pîsc Alla finada s’ àle r’metù dall’ impressiung, e quasi descedè fora deng grang semme s’ àle lascè jou avvilì dang su pisc’ DeclaraJM, SantaGenofefa1878:92 (Badia).

avelì (fas., fod., amp., LD) ↦ avelì.

avëna (gad., mar., Badia, fod.) ↦ aveina.

aveniment Ⓔ it. avvenimento 6 1878 avvenimentg’ pl. (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:14)
gad. avenimënt Badia avenimënt grd. avenimënt fas. aveniment fod. aveniment LD aveniment
s.m. Ⓜ avenimenc
fatto, evento importante, pubblico o privato (gad. DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ avvenimento Ⓓ Ereignis, Vorfall ◇ a) la püra desgraziada s’ â remetü dala spordüda ch’i â trat al col le spavënt y l’angoscia di teri-bli avenimënc la pūra desgraziada s’ ā remettū dalla spor-duda, ch’i ā tratt al cōl ‘l spavent e l’angosceia d’i terribi-li avvenimentg’ DeclaraJM, SantaGenofefa1878:14 (Badia).

aveniment (fas., fod., LD) ↦ aveniment.

avenimënt (gad., Badia, grd.) ↦ aveniment.

avenire Ⓔ it. avvenire 6 1879 avvernire (sic!) (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:51)
Badia avenire † bra. avegnir
s.m. sg.
il tempo che verrà, ciò che accadrà (Badia, bra. R 1914/99) Ⓘ futuro, avvenire Ⓓ Zukunft ◇ a) Ël á ponsé cina sëgn por te, y continuará a ciaré de te ’ci por l’aveni-re El à pungsè cina sengn’ pur tè, e continuerà a ciarè d’tè ci pur l’avvernire DeclaraJM, SantaGenofefa1878:51 (Badia).

avenire † (Badia) ↦ avenire.

avenjer (fas.) ↦ venjer.

averda Ⓔ deriv. di vardé (EWD 7, 267) 6 1811 metessa tan püc a verda (CostadedoiJM, InomReBaira1811-2013:158)
gad. averda mar. averda Badia averda grd. averda fas. averda fod. averda LD averda
s.f. sg.
intensa concentrazione fisica e mentale intorno a un determinato oggetto (gad. DLS 2002, grd. DLS 2002, fod. P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ attenzione Ⓓ Aufmerksamkeit, Beachtung
mete averda (gad. A 1879; A 1895; P/P 1966; Pi 1967; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; F 2002, fas., fod. Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ badare, stare attenti Ⓓ beachten, achtgeben ◇ c) Sëgn mët averda, te mësses conscidré y me cunté sö chël che t’as odü Sengn’ mett averda, t’ messes considerè e me contè sou chel ch’t’as udù DeclaraJM, SantaGenofefa1878:48 (Badia) ☟ mete verda.

averda (gad., gad., mar., Badia, grd., grd., fas., fod., fod., LD, LD) ↦ averda.

avërje (Badia) ↦ erje.

averjer (fas.) ↦ erjer.

averjiun (gad., Badia) ↦ averscion.

averscion Ⓔ it. avversione ‹ AVERSIŌ (EWD 1, 185) 6 1878 avversiung (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:93)
gad. averjiun Badia averjiun grd. averscion fas. averscion fod. [ 63 ] averscion LD averscion
s.f. Ⓜ averscions
ostilità motivata e incoercibile, per lo più istintiva (gad. Ma 1950; P/P 1966; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ avversione Ⓓ Aversion, Abneigung ◇ a) Iö ne n’á mai albü averjiun a te, caro sposo Iou nen à mai aibù avversiung a tè, caro sposo DeclaraJM, SantaGenofefa1878:93 (Badia).

averscion (grd., fas., fod., LD) ↦ averscion.

averscité (MdR) ↦ aversité.

aversité Ⓔ it. avversità 6 1833 avverŝités pl. (DeRüM, Poste BëinDormì1833-1995:257)
gad. aversité MdR averscité
s.f. Ⓜ aversités
ostilità, inclemenza (gad., MdR) Ⓘ avversità Ⓓ Unglück ◇ a) Ël él che nes dà la sanité, mo ël é inć’ ël che nes lascia pro les maraties e les averscitês. Ël él che nes dà la sanité, mó ël é inçh’ ël che nes lascia prò les maraties e les avverŝités. DeRüM, Poste BëinDormì1833-1995:257 (MdR).

aversité (gad.) ↦ aversité.

avert (fas.) ↦ davert.

avez Ⓔ *ABIĒTEUS (EWD 1, 65) 6 1845 avez (BrunelG, ColCornon1840-2013:365)
fas. avez bra. avez fod. avëz col. veza LD avez
s.m. Ⓜ avec
albero delle pinacee (abies alba) (fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ abete bianco Ⓓ Weißtanne ◇ a) Se l sas de chel Cornon / Fossa n gran polenton, / E l lach de Marevegna / Fossa tant de lat de pegna, / E che aesse n scuier d’avez, / Che tegnissa n sté e mez Se l sas de kel Kornóng / Fosa ‘n gran polentóng, / E l lak de Marevegna / Fosa tant de lat de pe-gna, / E ke aese ‘n skuglier d’avez, / Ke tegnisa ‘n ste e mez BrunelG, ColCornon1840-2013:365 (bra.).

avez (fas., bra., LD) ↦ avez.

avëz (fod.) ↦ avez.

avijo (Badia) ↦ avis.

avilí (gad., Badia) ↦ avelì.

avis Ⓔ it. avviso ‹ frz. avis ‹ AD VĪSUM (EWD 1, 185) 6 1844 aviso (DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:114)
gad. avis Badia avijo grd. avis fas. avis fod. avis amp. aviso LD avis
s.m. Ⓜ avisc
avvertimento, anche a carattere ufficiale; noti-zia, annuncio (gad. P/P 1966; DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ avviso Ⓓ Anzeige, Bekanntmachung, Benachrichtigung ◇ a) De ra carica ‘l aviso, / co Ventura ‘l i à portà, / su, de cuor, al paradiśo / ‘l à sta suplica mandà Dera càrica l’aviso, / co Ventura ‘l i a portà, / su, de cuór, al paradizo / l’a sta sùplica mandà DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:114 (amp.).

avis (gad., grd., fas., fod., LD) ↦ avis.

avisa Ⓔ formazione avverbiale da avisé (Gsell 1989b:283) 6 1878 avviſa (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:12)
gad. avisa mar. avisa Badia avisa grd. avisa fas. avisa fod. avisa LD avisa
avv.
in modo dettagliato, con abbondanza di particola-ri (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. DILF 2013, LD DLS 2002) Ⓘ esattamente, precisamente Ⓓ genau ◇ a) Golo conesciô avisa le spirit dl grof, ch’ê iüst, nobl, plëgn de compasciun y generus Golo conesceō avviſa lo spirito d’l grof, ch’ē giust, nobile, plengn’ de compassiung e generoso DeclaraJM, SantaGenofefa1878:12 (Badia); b) Ciáreme avisa, ch’i sun tüa fomena Ciareme avviſa, ch’i sung tua fomena DeclaraJM, SantaGenofefa1878:92 (Badia) ☟ prezis.

avisa (gad., mar., Badia, grd., fas., fod., LD) ↦ avisa.

avisà (col., amp.) ↦ avisé.

avisar (bra., moe.) ↦ avisé.

avisé Ⓔ it. avvisare (EWD 1, 186) 6 1632 avisé (Proclama1632-1991:160)
gad. avisé Badia avisé grd. avisé fas. avisèr bra. avisar moe. avisar fod. avisé col. avisà amp. avisà LD avisé MdR avisé
v.tr. Ⓜ aviseia
dare avviso, avvertire (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Comitato 1997; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ avvisare, avvertire Ⓓ verständigen, benachrichtigen ◇ a) Iö menerà mi servidù da vos, per avisé vosta signura so, ch’ëla ne ves aspete. Jeu menerà mi ser-vidù da vos, per avvisé vosta Signura só, ch’ëlla ne ves aspétte. DeRüM, SëiseMiAmisc1833-1995:254 (MdR); b) Sae śà da ve sliscià / Vardà de me avisà / Che una peso de che-sta ca / Vedaré che r’à ciapà. Saesà da ve slizzà / Vardà de me avisà / Che una peso de chesta cà / Vedarè che ra ciapà. Anonim, TosesCortina1873-1938:30 (amp.).

avisé (gad., Badia, grd., fod., LD, MdR) ↦ avisé.

avisèr (fas.) ↦ avisé.

Avisio (amp.) ↦ La Veisc.

aviso (amp.) ↦ avis.

azalà (col.) ↦ acialé.

azené Ⓔ it. accennare 6 1873 acenà p.p. m.sg. (Anonim, Monumento1873:4)
amp. acenà
v.tr. Ⓜ azeneia
in un discorso, in uno scritto, parlarne di sfuggita (amp.) Ⓘ accennare Ⓓ andeuten ◇ a) Ma negun indovina / Cie che ades i voi dà, / Come se disc sora stima, / A chi tre ch’éi acenà. Ma negun indovina / Cié che adés i voi dá, / Come se disc sora stima, / A chí tre ch’ei accenná. Anonim, Monumento1873:4 (amp.).

azes Ⓔ it. accesso 6 1873 accesso (Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:26)
gad. azes grd. azes fas. azess fod. azes amp. acesso LD azes
s.m. Ⓜ azesc
in medicina, fenomeno o sintomo morboso che si ma-nifesta in forma acuta e intermittente (amp.) Ⓘ accesso Ⓓ Anfall ◇ a) Che te vores in poesia / Esse un outro Śoenal / ‘L é un acesso de mania / Che pó zerto fenì mal. Che te vόres in poesia / Esse unˈoutro Soenal / Le un acces-so de mania / Che p’ ò, zerto fenì măl. Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:26 (amp.).

azes (gad., grd., fod., LD) ↦ azes.

azess (fas.) ↦ azes.

azet Ⓔ deriv. di azeté (Q/K/F 1982:10) 6 1856 atzet (BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:256)
fas. azet bra. azet fod. azet amp. azeto LD azet
s.m. Ⓜ azec
modo di ricevere un ospite; disponibilità ad acco-gliere e inserire all’interno di un gruppo o di una società (fas. DLS 2002; DILF 2013, fod. Pz 1989; Ms 2005, amp. Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ accoglienza Ⓓ Aufnahme, Empfang ◇ a) Oh! per compirge vosc azet, / Confidà en El volege ben jent, / Dapò l pio-van sarà content Oh! per compirge vos atzet, / Confidà ‘n El volee beng xent, / Dapò ‘l Piovang sarà content BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:256 (bra.). [ 64 ]

azet (fas., bra., fod., LD) ↦ azet.

azetà (col., amp.) ↦ azeté.

azetar (bra., moe.) ↦ azeté.

azeté Ⓔ nordit. açetàr ‹ ACCEPTĀRE (EWD 1, 188) 6 1763 accetè ciodì ‘praeterquam’ (Bartolomei1763-1976:68)
gad. azeté mar. azeté Badia azetè grd. azeté fas. azetèr bra. azetar moe. azetar fod. azeté col. azetà amp. azetà, acetà † LD azeté MdR azetè
v.tr. Ⓜ azeta
1 acconsentire a ricevere o ad accogliere come conveniente o inevitabile (gad. A 1879; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ accettare Ⓓ akzeptieren, annehmen ◇ a) Iö m’en pò dërt mal de ne podëi azetè vosta generosa invitaziun. Jeu m’eǹ pò dërt mal de ne podëi accettè vosta generosa invitaziuǹ. DeRüM, SëiseMiAmisc1833-1995:254 (MdR); b) Fajé meo ad azetara / senza v’in aé parmal; / no r’usade, ra capara, / senò vien el ca-pital. Fagé mèo ad az̄etara / senz̄a v’in avé par mal; / no r’ uzade, ra capara, / senò vién el capitàl. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:118 (amp.); c) Duto el gran merito / Par el conto del Jani / Ch’i à azetà come un credito, / Senza fei i so eśami. Duto el gran merito / Par el conto del Jani / Ch’i á accettá come un credito, / Senza fei i só esami. Anonim, Monumento1873:4 (amp.); d) Sö Signurs Primizianc, / La Viva azetede incö Sou Signori Primizianti, / La Viva ac-cettede ingcou DeclaraJM, MaringSopplà1878:4 (Badia)
2 ricevere e tenere qualcuno nella propria casa, fornendo vitto, alloggio e assistenza (gad., fod.) Ⓘ ospitare, accogliere Ⓓ beherbergen, aufnehmen ◇ c) Son stat azetà per dut con bele maniere, e son obligatissi-mo. Son stat azzettà per dut con belle maniere, e son obbli-gatissimo. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.); a) Genofefa â spenü döta la nöt en azeté i forstis, y en injigné pro les robes nezesciares por le iade. Genofefa ā spenù dut-ta la noutt in azzettè i forstiis, e in injignè pro les robes ne-cessaries pur ‘l iade. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:7 (Badia).

azeté (gad., mar., grd., fod., LD) ↦ azeté.

azetè (Badia, MdR) ↦ azeté.

azetèr (fas.) ↦ azeté.

azeto (amp.) ↦ azet.

aziché Ⓔ dtir. zikkn ‘berühren, antupfen’ (Gsell 1992a:158) 6 1878 azzichè (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:49)
gad. aziché mar. aziché Badia aziché grd. arziché fod. ziché col. zicà LD aziché
v.tr. Ⓜ azica
sfiorare, premere o sentire con la mano o con un’altra parte del corpo (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fod. A 1879; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ toccare Ⓓ berühren ◇ a) intan ciara do gonot cun atenziun, mo aziché n’i poste pa mai intang ciara dō gonot cung attenziung, mo azzichè n’i po-ste pa mai DeclaraJM, SantaGenofefa1878:49 (Badia); b) Incandenó i ciarâl cun gran atenziun a n gote, mo ne s’in-fidâ a l’aziché Ingcandenò i ciarāle cung grang attenziung a ‘ng gōte, mo n’s’ ingfidā all’ azzicchè DeclaraJM, SantaGenofefa1878:101 (Badia).

aziché (gad., mar., Badia, LD) ↦ aziché.

azident Ⓔ nordit. açident(e) ‹ ACCIDĒNS (EWD 1, 188) x it. accidente 6 1845 azidént (BrunelG, MusciatSalin1845:7)
gad. azidënt Badia azidënt grd. azidënt fas. azident caz. azident bra. azident fod. azident amp. azidente
s.m. Ⓜ azidenc
evento imprevisto, avvenimento casuale, spesso in-fausto o doloroso (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, fod. A 1879; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1982; C 1986) Ⓘ accidente Ⓓ Vorkommnis, Vorfall ◇ a) Enfati sentì ades n bel azident / Coche i à ciapà n bel spa-ent. Infatti sentì adés ‘n bel azidént / Ko ke i ha čapà n bel spavént. BrunelG, MusciatSalin1845:7 (bra.); b) En azident / Olache ence a Moena / Se fasc festa piena / En onor de sèn Vile de Trent In azident / Olaché encie a Moena / Se fass festa piena / In onor de Sen Vile de Trent PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:261 (bra.); c) E con chesto fenirei; / Se no no vado ad ora; / ‘L é un azidente di pì grei, / Se i non é ancora fora! E con chesto finirei; / Se nó no vado ad ora; / L ’ é un accidente di pi grei, / Se i no n’é an-cora fora! Anonim, Monumento1873:4 (amp.); d) Al passâ l’invern, s’un jô l’isté, al gnô indô la sajun crödia, zënza che val’ azidënt desturbass le tinton de süa vita. El passā l’ingver, sung jē l’istè, el gnēa indò la sajung crudia, zen-za ch’val azzident desturbass’ ‘l ting tong d’sua vita. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:37 (Badia)
per azident (grd., fas. R 1914/99; DILF 2013) Ⓘ per caso Ⓓ zufällig ◇ a) dò che l ge à contà che l’era l pèster de la feides e che l’é ruà per azident caìte, la l’à domanà se no l volesse mia stèr apede ela do ke l ğe à kontà ke l era l pester de la feides e ke l e ruà per azident ka ite, la l à domanà se no l volese mia ster apede ela BrunelG, Cianbolpin1866:4 (caz.); b) Degun bën ne vën per azidënt, vën dala bontà de Die. dęgúŋ ba̤ŋ nę va̤ŋ pę̆r a̤tsidá̤nt, va̤ŋ da̤ la̤ bontá dę díe. RifesserJB, Tëune1879:108 (grd.).

azident (fas., caz., bra., fod.) ↦ azident.

azidënt (gad., Badia, grd.) ↦ azident.

azidente (amp.) ↦ azident.

azion Ⓔ it. azione ‹ ACTIŌ (EWD 1, 189) 6 1833 aziun (DeRüM, HandleLeidenschaft1833-1995:290)
gad. aziun Badia aziun grd. azion fas. azion fod. azion amp. azion LD azion MdR aziun
s.f. Ⓜ azions
l’agire, l’operare, il fare, come manifestazione di volontà (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; DLS 2002, grd. A 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ azione Ⓓ Handlung ◇ a) Inte la gran pasciun / Ne fà mai n’aziun; / Porćì t’arisćé / Söl mer irité? Int’ la graǹ pasŝiuǹ / Ne fà mai ‘n’ aziun; / Porçhi t’arrisçhié / Seul mär irrité? DeRüM, HandleLeidenschaft1833-1995:290 (MdR); b) Straverdete da vigni aziun, che te fajess vergogna dan da Idî y tü geniturs. Straverde-te da vigne aziung, che tè fajess’ vergogna dang da Iddì e tu genitori. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:4 (Badia); c) En öna parora, vigni süa aziun desmostrâ onesté y purité In una parora, vigne sua aziung desmostrā onestè e puritè DeclaraJM, SantaGenofefa1878:10 (Badia).

azion (grd., fas., fod., amp., LD) ↦ azion.

aziun (gad., Badia, MdR) ↦ azion.