Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/46

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


adio
11


fefa1878:31)
gad. ademplí, adempí grd. adempì fas. adempir caz. adempir fod. ademplì LD ademplì
v.tr. Ⓜ ademplesc
compiere, portare a termine (gad. P/P 1966; DLS 2002, grd. G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ adempiere Ⓓ erfüllen ◇ a) Sëgn â adempí le Signur, ci che so spirit m’á zacan fat odëi Sengn’ ā adempì ‘l Signur, cicche so spirito m’à zaccang fatt udei DeclaraJM, SantaGenofefa1878:117 (Badia)
p.p. come agg. Ⓜ ademplis, ademplida, ademplides
compiuto, portato a termine (gad., grd. F 2002) Ⓘ adempito Ⓓ erfüllt ◇ a) Y la noela sëgn, ch’ara é sodesfata, m’é n te tormënt, ch’i pordess ion n dëit, sce mi ordins ne foss ademplis. e la novella ſengn’, ch’ella è soddesfatta, m’è ‘ng te torment, ch’i perdess’ giang ‘ng deit, se mi ordi-ni nè foss’ adimplīs. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:31 (Badia).

ademplì (fod., LD) ↦ ademplì.

adencontra Ⓔ comp. di ad + encontra (EWD 2, 362) 6 1832 adincontra (HallerJTh, FigliolProdigoFOD1832:152)
gad. adincuntra mar. adencuntra Badia adincuntra fod. adincontra LD adincontra MdR ad incuntra
avv.
in direzione di (gad. P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, fod. Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, LD EDLS 2011, MdR) Ⓘ incontro Ⓓ entgegen ◇ a) Ël vëgn dunca inte chël bel urt, ćiara incërch e n’i vëiga nia, sco les atres otes ch’ëi scrićiâ ad incuntra. Ël vëgn dunca inte quël bel urt, çhiara inćërc e n’i vëiga nia, sco les atres ótes ch’ëi scriçhiâ ad in-cuntra. DeRüM, Perdicadù1833-1995:282 (MdR).

adencuntra (mar.) ↦ adencontra.

adenfora Ⓔ comp. di ad + enfora (EWD 3, 289) 6 1875 danfora (PescostaC, DecameronIXFOD1875:655)
gad. adinfora mar. adenfora Badia adinfora fod. denfora † LD adenfora
avv.
di esso, di essa, di cui (gad. P/P 1966; V/P 1998, LD DLS 2002) Ⓘ di ciò Ⓓ daraus ◇ a) Spo ái metü dui toc de lëgn grosc, adöm, sciöche chisc, ch’i tëgni tla man, stá unis, y fat adinfora n stromënt, nominé crusc Spo ai m’tù dui tocc’ de lengn’ grosc’, adūm, sceoucche chisc’, ch’i tegne t’ la mang, sta unīs, e fatt d’ingfora ‘ng strument, nominè crusc’ DeclaraJM, SantaGenofefa1878:74 (Badia)
s’ en fé valch adenfora (gad. Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, fod.) Ⓘ preoccuparsi Ⓓ sich etwas daraus machen ◇ a) cojì che ognun, che ava velch sul stome, lo sfogáva senza se n fè velch denfora o se vergogné. cosichè ognun, che aveva velc sul stomec, lo sfogava senza sen fè velc dan-fora o se vergognè. PescostaC, DecameronIXFOD1875:655 (fod.).

adenfora (mar., LD) ↦ adenfora.

adèr (fas., caz.) ↦ anadé.

adertöra (gad.) ↦ adertura.

adertura Ⓔ comp. di a + dertura (GsellMM) 6 1879 a dertüra (PescostaC, MëssaPescosta1879:3)
gad. adertöra Badia adertüra fas. adertura bra. adretura LD adertura
avv.
pulito, sistemato (gad., fas. R 1914/99) Ⓘ in ordine, a posto Ⓓ in Ordnung, hergerichtet ◇ a) Demez incö coles alces y vaces, / Ares vais dalunc a pastöra! / Che plaz de dlijia sides incö zënza maces, / Bel y nët sciöche la dli-jia adertöra! Deméz incö colles altgies e vatgies, / Alles vade da lunts a pastüra! / Che plaz de dlisia sie incö zanza matgies, / Bell e nátt söcch’ la dlisia a dertüra! PescostaC, MëssaPescosta1879:3 (Badia).

adertura (fas., LD) ↦ adertura.

adertüra (Badia) ↦ adertura.

ades Ⓔ it. adesso (Elwert 1943:75) 6 1805 ades (PezzeiJF, TTolpei1805-2010:192)
grd. ades fas. ades caz. ades bra. ades fod. ades col. ades amp. ades LD ades
avv.
ora, in questo momento, nel tempo attuale (fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ adesso Ⓓ jetzt ◇ a) Mo chësc te dighe ben / mio pico bon Tomesc / chël che i prevesc fesc / per ades ti lascia n pesc. Mo chas te dige ben / mio picco bon Thomes / chal che i preves fes / per ades ti lassa impes PezzeiJF, TTolpei1805-2010:192 (fod.); b) Ma Gejù à dit: nience gé no te condane, va, e ades a vegnir no peciar più. Ma Gesú a dit: niendghie je no te condane, va, e adess l’a vegnir no peggjar pglú. HallerJTh, MadalenaBRA1832:157 (bra.); c) Ades lasce, vae a far polenta, / Che la fam l’é che la me tenta. Ades laše, vae a far polenta, / Ke la fam l è ke la me ténta. BrunelG, Fenì1836-2013:354 (bra.); d) e ades apena che ‘l é vegnù sto vosc fiol che ‘l à fato śì duto co ra putanes, i aé fato mazà un vedel ben ingrassà e ades appena che le vegnù sto vos fiol che l’ha fatto zì dutto cora putanes, gli avè fatto mazà un vedel ben ingrassà ConstantiniM, FiProdigoAMP1841-1986:256 (amp.); e) Ades sci l é l paradisc / Chilò tel nosc paisc, / Te gliejia da La Plié! Dess ṡi l’è l’paradiss / Chilò tel nos paìss, /Te glieṡia dal-la Plìe! PescostaC, OrghenPlie1843-2013:428 (fod.); f) ades cognede me dir l vosc inom e cognom, e da olà che siede ades cognede me dir el vos inom e cognóm, e daulè che sie-de. IoriG, InjignàLet1860*-2013:402 (caz.); g) Ma sielo benedeto sto paes / e braa pur ra śoentù d’ades!… Ma síe-lo benedeto sto paeš / e brava pur ra zoventú d’adeš!… DegasperF, TenpeAdes1862-1974:472 (amp.); h) Compré ades biava, forment, sorech in Agort, paghé dazio a Caprile e in Colaz, calcolé l agio. Comprè adess biava, forment, so-rec in Agord, paghè dazio a Caprile e in Collaz, calcolè l’a-gio. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.) ☝ sen1.

ades (grd., fas., caz., bra., fod., col., amp., LD) ↦ ades.

adëura (grd.) ↦ adora.

adie (MdR) ↦ adio.

adincontra (fod., LD) ↦ adencontra.

adincuntra (gad., Badia) ↦ adencontra.

adinfora (gad., Badia) ↦ adenfora.

adio Ⓔ it. addio ‹ AD DEUM (EWD 1, 46) 6 1833 A Dio (DeRüM, TëmpIöVade1833-1995:240)
gad. adio mar. adio Badia adio grd. adio fas. adio fod. adio amp. adio LD adio MdR adio, adie
interiez.
formula di saluto nel prendere commiato (gad. P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1923; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp., LD DLS 2002, MdR) Ⓘ addio Ⓓ auf Wiedersehen, adieu ◇ a) Iö ves ó dè na ombrela. / Me farëis n plajëi. / Adio! Serva süa! Jeu ves ó dè ‘na ombrella. / Me farëis ‘n plaŝëi. / A Dio! Serva süa! DeRüM, TëmpIöVade1833-1995:240 (MdR); b) Adie intant. Vost sincero amico N. N. A Die intant. Vost sincero amico N. N. DeRüM, Mercadant1833-1995:286 (MdR); c) de tant d’ajëi n’ài debojëin iö. Adie. Vost servidù N. N. de tant d’aŝëi n’hai deboŝëiǹ jeu. A Die. Vost servidù N. N. DeRüM, VinChëstAnn1833-1995:287 (MdR); d) Ch’i no dighe a r’assenblea / Ve saludo, adio comun. Chi no dighe ara semblea / Ve saludo adio Comun. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:36 (amp.)