Vocabolar dl ladin leterar/Vocabolar/B

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
Vocabolar dl ladin leterar  (2020)  by Paul Videsott
B
[ 65 ]

b

bacalà (bra.) ↦ baié.

bacalà Ⓔ it. baccalà 6 1873 baccalà (Anonim, TosesCortina1873-1938:30)
grd. bacalà fas. bacalà fod. bacalà amp. becalà
s.m. Ⓜ bacalas
merluzzo salato ed essicato all’aria (grd. F 2002, fas. Mz 1976; DILF 2013, fod. Pz 1989; Ms 2005, amp. Q/K/F 1982; C 1986) Ⓘ baccalà, stoccafisso Ⓓ Stockfisch ◇ a) ’Es à anche ra bustines / Sta nobil signorines / E ce tirà sora ch’ ’es farà / Parcé che i tosc vade là. / E canche i s’ à sposades / I à un puin de bacalà. Es ha anche ra busti-nes / Sta nobil signorines / E ce tirà sora ches farà / Parcé che i tos vade là. / E canche i sa sposades / I’ ha un puin de baccalà. Anonim, TosesCortina1873-1938:30 (amp.).

bacalà (grd., fas., fod.) ↦ bacalà.

bacé (mar.) ↦ batié.

bachet Ⓔ *BACCUM + -ITTUS (EWD 1, 191) 6 1763 bachet ‘fustis’ (Bartolomei1763-1976:70)
gad. bachët mar. bachët Badia bachët grd. bachët fas. bachet caz. bachet bra. bachet moe. bachet fod. bachët col. bachet amp. macheto
s.m. Ⓜ bachec
ramo, legno mondato e lavorato in varie fogge, usato come appoggio nel camminare o come arnese o arma (gad. B 1763; A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, grd. G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. Rossi 1914; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, fod. T 1934; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, amp. Mj 1929; Q/K/F 1983; C 1986) Ⓘ bastone Ⓓ Stock ◇ a) Ades cogne po ben fenir. / Parché sente jà Salin vegnir / Con n bachet te man / Per no dir n ram. Adés kogne po beng fenìr. / Parkè sente ža Salìng vegnìr / Kon ‘n bakét te mang / Per no dir un ram. BrunelG, MusciatSalin1845:11 (bra.); b) Y os, püri vedli, che jëis col bachët, / os dal me sëch, passede Col Maladët Y os, püri vedli, che jîs col bachët, / os dal mè sëch, passed’ Côl Maladët PescostaC, BonesEghes1858-1994:229 (Badia).

bachet (fas., caz., bra., moe., col.) ↦ bachet.

bachët (gad., mar., Badia, grd., fod.) ↦ bachet.

bacheta Ⓔ *BACCUM + -ITTA (EWD 1, 191) 6 1631 Bacchetta (della Tore) (Proclama1631-1991:156)
gad. bachëta mar. bachëta Badia bachëta grd. bachëta fas. bacheta fod. bachëta col. bacheta amp. bacheta LD bacheta MdR bachëta
s.f. Ⓜ bachetes
1 sottile asta di legno o di altro materiale (gad. A 1879; DLS 2002, grd. A 1879; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ bacchetta, verga Ⓓ Stab, Taktstock
2 circoscrizione entro cui esplica le proprie funzioni un dato organo giurisdizionale o ammini-strativo (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; Pi 1967; V/P 1998, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953, fas. R 1914/99; Mz 1976, fod. A 1879; Pz 1989; Ms 2005, amp.) Ⓘ distretto Ⓓ Bezirk
passé les bachetes (MdR) Ⓘ bastonatura Ⓓ Spießrutenlauf ◇ a) T’ avras aldì dijan de le castighe, ch’ëi ćiama: passè les bachëtes. Chëst castighe n’à sigü nia de deletó; mo ël ne toca a d’atri ch’ai dërt ri e mal-faturs. T’ avràs aldì diŝaǹ de le castighe, ch’ëi çhiama: passè les bacchëtes. Quest castighe n’ha sigü nia de de-lettó; mó ël ne tocca ad atri ch’ai dërt ri e malfaturs. DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:267 (MdR).

bacheta (fas., col., amp., LD) ↦ bacheta.

bachëta (gad., mar., Badia, grd., fod., MdR) ↦ bache-

ta.

baciacol (amp.) ↦ brazocol.

bada (fod.) ↦ abada.

badà (col.) ↦ abadà.

badar (bra.) ↦ abadé.

badé (fod.) ↦ abadé.

Badia 6 1852 Badia (PescostaC, SonëtCoratBadia1852:1)
gad. Badia mar. Badia Badia Badia grd. Badia fas. Badia amp. Badia
topon. [ 66 ]
1 san leonardo in val badia (gad. DLS 2002) Ⓘ Badia Ⓓ Abtei ◇ a) Y spo a Pedraces, imper a Badia, / zënza bëre ega degun passa ia Y spo a Pedraces, impêr a Badîa, / zënza bëir’ ega degun passa ía PescostaC, BonesEghes1858-1994:229 (Badia)
2 paese in val badia formato dalle frazioni di san leonardo e pedraces (gad. DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, amp. DLS 2002) Ⓘ Badia Ⓓ Abtei ◇ b) Un incö nosc Siur Curat / Che na te ligrëza nes á fat, / Ch’á fat döt chël ch’un orü, / Chël che Badia n’á mai odü. Ung incö nos Sior Corat / Che na të ligrazza n’ës ha fat, / Ch’fat důt cal ch’ung orü, / Cal chë Badia n’ha mai odü. PescostaC, SonëtCoratBadia1852:1 (Badia)
3 la parte alta della val badia (gad., fas. R 1914/99) Ⓘ Badia Ⓓ Abtei ◇ a) Chësc liber é por düc i ladins, cuindi oressi tigní poscibilmënter la mesaria, tra la pronunzia en Badia y Marou Chesc’ liber e pur duttg’ i Ladings, quindi oressi tignì possibilment’r la me-seria, tra la pronunzia in Badia e Marêo DeclaraJM, SantaGenofefa1878:IV (Badia).

Badia (gad., mar., Badia, grd., fas., amp.) ↦ Badia.

badiot Ⓔ ven. trent. badioto da Badia (GsellMM) 6 1860 badiote m. pl. (DegasperF, CodaBadiote1860-2013:471)
gad. badiot mar. badiot Badia badiot grd. badiot fas. badiot fod. badiot amp. badioto LD badiot
s.m.f. Ⓜ badioc, badiota, badiotes
abitante della val badia (gad. P/P 1966, grd. L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002) Ⓘ badiotto Ⓓ Gadertaler ◇ a) No de zerto che ciamade / ca in Anpezo nos no i on. / Parai fora che i s’in vade, / Nos badiote no in voron… Nò de zerto che ciamade / cà in Ampezo nos no i on. / Parài fora che i s’ in vade, / Nos badiote no in vo-ron… DegasperF, CodaBadiote1860-2013:471 (amp.)
s.m. sg.
idioma ladino dell’alta val badia (gad. P/P 1966; V/P 1998) Ⓘ badiotto Ⓓ Obergadertalisch ◇ a) Chësc liber é por düc i ladins, cuindi oressi tigní poscibilmënter la me-saria, tra la pronunzia en Badia y Marou; gauja, ch’al tomará fora, no dër marou, no blot badiot. Chesc’ liber e pur duttg’ i Ladings, quindi oressi tignì possibilment’r la meseria, tra la pronunzia in Badia e Marêo; gausa, ch’el tomarà fora, no der marêo, no blott badiott. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:IV (Badia).

badiot (gad., mar., Badia, grd., fas., fod., LD) ↦ badiot.

badioto (amp.) ↦ badiot.

badl Ⓔ dtir. wâdl (EWD 1, 195) 6 1858 badl (ZacchiaGB, Filamuscia1858*:3)
gad. badl grd. badl, bagl fas. badl caz. badl bra. badl LD badl
s.m. Ⓜ badli
gruppo muscolare posteriore della gamba sotto il ginocchio (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; Pi 1967; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, LD DLS 2002) Ⓘ polpaccio Ⓓ Wade ◇ a) I à scomenzà a tacar bega ma al faure seben che l’era pìcol ge dajea tan-te legnade intorn le badl, che é sutà jabas. I a scomönzà a taccar begô mô al faurö sebbön chö l erô picol gö da-schöa tantö lögniadö intorn lö badl, chö ö sutà schabàs. ZacchiaGB, Filamuscia1858*:3 (bra.).

badl (gad., grd., fas., caz., bra., LD) ↦ badl.

baear (moe.) ↦ baiar.

bagai Ⓔ ven. trent. bagai ‹ *BAGA (EWD 1, 196) 6 1878 bagai (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:46)
gad. bagai mar. bagai Badia bagai grd. bagai fas. bagai bra. bagai fod. bagai col. bagai amp. bagai
s.m. Ⓜ bagais
bambino vispo e vivace (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, grd. A 1879; G 1879; G 1923; Lardschneider 1933; Ma 1953; F 2002, fod. Pz 1989, amp. A 1879) Ⓘ marmocchio Ⓓ Knirps ◇ a) Chël pice bagai ê fora de se dala ligrëza, y dijô: O cari bi pici tiers, os sëis i famoji canturs? Chel picce bagai ē fora d’sè dalla ligrezza, e dijō: O cari bi piccei tirz, os seis i famosi cantori? DeclaraJM, SantaGenofefa1878:46 (Badia).

bagai (gad., mar., Badia, grd., fas., bra., fod., col., amp.) ↦ bagai.

bagatela Ⓔ it. bagatella (EWD 1, 197) 6 1833 bagatella (DeRüM, InciamòInteLet1833-1995:248)
gad. bagatela mar. bagatela Badia bagatela grd. bagatela fas. bagatela fod. bagatela col. bagatela amp. bagatela LD bagatela MdR bagatela
s.f. Ⓜ bagateles
cosa minuta e di nessun conto (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; Rossi 1999; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002 Ms 2005, amp. A 1879, LD DLS 2002) Ⓘ bagatella Ⓓ Kleinigkeit, Lappalie, Bagatelle ◇ a) Oh se fossa posibile vende dute le mie bagatele e scampà de fora in Pustraria, sarave ben dut auter vive. Oh se fos-sa possibile vende dutte le mie bagatelle e scampà de fora in Pustraria, ʃarave ben dutt auter vive. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.)
interiez.
non avere importanza (MdR) Ⓘ fà niente ! Ⓓ macht nichts ◇ a) Co? Les ot? Ël à dè les diesc! / Bagatela! Dunca lascéme pö demà atira levè Cò? Les òtt? Ël ha dè les dieŝ! / Bagatella! Dunca lascéme peu demà attira levè DeRüM, InciamòInteLet1833-1995:248 (MdR).

bagatela (gad., mar., Badia, grd., fas., fod., col., amp., LD, MdR) ↦ bagatela.

bagatin Ⓔ ven. bagatin ‘frazione di moneta, 1/12 del già soldo veneto’ (Boerio) 6 1844 bagatìn (DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:117)
amp. bagatin
s.m. Ⓜ bagatins
cosa minuta e di nessun conto (amp.) Ⓘ bagattino, bagatella Ⓓ Kleinigkeit ◇ a) ‘L à politiga e ‘l é fin, / ‘l à chel Dio che dute sà, / el no abada un bagatin / al coman-do de chi là. L’a polìtiga e l’e fin, / l’a chel Dio che dute sa, / el no abada un bagatìn / al comando de chi la. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:117 (amp.).

bagatin (amp.) ↦ bagatin.

bagl (grd.) ↦ badl.

bagn Ⓔ *BANEUM ‹ BALNEUM (EWD 1, 198) 6 1858 bagn (PescostaC, BonesEghes1858-1994:230)
gad. bagn mar. bagn Badia bagn grd. bani fas. bagn fod. bagn amp. bagn, bain, baign LD bagn
s.m. Ⓜ bagns
1 locale in cui sono situati gli apparecchi igienici nell’abitazione (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ bagno Ⓓ Badezimmer
2 stabilimento annesso a sorgente termale dotato di impianti per le cure e i trattamenti idroterapi-ci (gad. P/P 1966, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013) Ⓘ bagno, bagno termale Ⓓ Bad, Heilquelle ◇ a) Y le miú de düc, le bagn de Valdander, / che fej te cialdi-ra na crosta de cënder. Y l’miú de düć, l’Bagn de Valdan-der, / che fej te ćialdira na crosta de cënder. PescostaC,

Badia [ 67 ] BonesEghes1858-1994:230 (Badia)
jì a bagn (gad. A 1879; P/P 1966, grd. L 1933, fas. DA 1973; Mz 1976) Ⓘ fare una cura termale Ⓓ eine Badekur machen ◇ a) Dunca, vedli y jogn y mitans y mituns, / ne messëis ester mac y passé i confins / - sce jëis a bagn - de nos püri ladins, / porcí [ch’] ai á dit nosc poder y nosc prou / che te bones eghes ne n’él ignó! Dunch, vedli y jogn y mitans y mituns, / ne messês ester mać y passè i con-fins / - sce jîs a bagn - de nos püri Ladins, / porćî [ch’] ai á dit nosc poder y nosc prô / che te’ bone[s] eghes ne n’éle inió! PescostaC, BonesEghes1858-1994:230 (Badia).

bagn (gad., mar., Badia, fas., fod., amp., LD) ↦ bagn.

bagnà (col., amp.) ↦ bagné.

bagnar (bra., moe.) ↦ bagné.

bagné Ⓔ BANEĀRE ‹ BALNEĀRE (EWD 1, 198) 6 1866 bagna p.p. m.sg. (BrunelG, Cianbolpin1866:12)
gad. bagné mar. bagné Badia bagné fas. bagnèr caz. bagnèr bra. bagnar moe. bagnar fod. bagné col. bagnà amp. bagnà LD bagné
v.tr. Ⓜ bagna
cospargere d’acqua o di altro liquido (gad. A 1879; Ma 1950; V/P 1998; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ bagnare Ⓓ benetzen, nass machen ◇ a) Ogni tant una picola piova, che bagna un momento la crosta. Ogni tant una picco-la piova, che bagna un momento la crosta. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.); b) Por ascogne les leghermes, che cuntra orenté i bagnâ i edli, sbalzel söl ciaval, y raita asvelt a ce dla trupa Pur ascogne les legrimes, che cuntra orentè i bagnà i oudli, sbalzel soul ciaval, e reita svelto a ciè d’la truppa DeclaraJM, SantaGenofefa1878:9 (Badia)
p.p. come agg. Ⓜ bagnés, bagneda, bagnedes
1 cosparso di liquido (gad., fas. Mz 1976; DILF 2013, fod. Ms 2005, amp. C 1986) Ⓘ bagnato Ⓓ nass ◇ a) l’é restà dut gram e sperdù e zenza dir nia a nesciugn l’é pontà su per Pecedac desché n cian bagnà l e restà dut gram e sperdu e ʒenʒa dir nia a nesugn le pontà su per Pečedač deske un čan bagna BrunelG, Cianbolpin1866:12 (caz.); b) Debann porvâra de s’ascogne col pice al mí, ch’ara podô […] por se dlacé manco, porcí che le müstl bagné dala nëi dlaciâ. D’ban purvāla d’s’ascogne col pic-ce al mì, ch’ella pudō […] pur sè d’laccè manco, purcicch’ ‘l must’l bagnè dalla nei d’lacceā. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:61 (Badia)
2 cosparso d’acqua per ovviare alla siccità (gad.) Ⓘ bagnato Ⓓ bewässert ◇ a) Dal’atra pert dla grota él gnü fat na picera ciasota por le romita, cun n urt en bun ordin, bagné da n pice rü Dall’ atra pērt d’la grotta elle gnu fatt na piccera ciaſotta pur ‘l romita, cunung urt ing bung ordine, bagnè dang picce ru DeclaraJM, SantaGenofefa1878:128 (Badia).

bagné (gad., mar., Badia, fod., LD) ↦ bagné.

bagnèr (fas., caz.) ↦ bagné.

bagot Ⓔ *BUCCO / *BAGA + -OTTUS (EWD 1, 199) 6 1813 bagot (PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:62)
gad. bagot mar. bagot Badia bagot grd. bagot fod. bagot
s.m. Ⓜ bagoc
maschio della pecora (gad. A 1879; A 1895; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002, fod. A 1879; G 1923; T 1934; P/M 1985; Ms 2005) Ⓘ ariete, montone castrato Ⓓ Widder ◇ a) Ël ova na gran biescia / Sciche n bagot da Tieja, / Y po l aniel de Die, / chësc seste miec che ie. El ova na gran biesha / She ke n bagot da Tieſha, / I po l aniel de Die, / Këst seste miec ke je. PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:62 (grd.).

bagot (gad., mar., Badia, grd., fod.) ↦ bagot.

baià (amp.) ↦ baié.

baiar (moe.) ↦ baié.

baié Ⓔ *BAIĀRE (EWD 1, 200) ‹  bai (onomatop.) 6 1833 bajé (DeRüM, VigneOtaRajonèVos1833-1995:232)
gad. baié mar. baié Badia baié grd. baië fas. baié bra. baar moe. baiar, baear fod. baié amp. baià LD baié MdR baié
v.intr. Ⓜ baia
1 comunicare per mezzo delle parole, manifestare con le parole pensieri, sentimenti e simili (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, fod. A 1879) Ⓘ parlare Ⓓ sprechen, reden ◇ a) Al n’é co baia bun / Por trá ma val’ de bocia, / Spo saltai pa en scofun / Por la cunté plü tocia! Al né co baja bung / Por tra ma val dö botgia / Spo saltai pa ‘ng Scofung / Por la cuntö plü totgia. AgreiterT, ConLizonza1838-1967:134 (mar.); b) Y en de te momënc ci fortüna podëi baié cun Os vera y unica con-solaziun de nost’anima! E in d’te momentg’ ci fortuna pu-dei baié cung Os vera ed unica consolaziung d’nost’ani-ma! DeclaraJM, SantaGenofefa1878:38 (Badia)
2 dibattere, conversare riguardo a qualcosa (gad.) Ⓘ discutere Ⓓ diskutieren ◇ a) Al ne se lascia splighé la morvëia y le spavënt a chëstes parores, mile cosses se baiân ca y là, da cënt perts aldîn vigni sort de doman-des El n’sè lascea spieghè la morvouia e ‘l spavent a che-stes parores, mille coses sè baiang ca e là, da ceant pert’s aldìng vigne sort d’dimandes DeclaraJM, SantaGenofefa1878:98 (Badia)
3 trattenersi a discorrere con una o più persone (gad.) Ⓘ conversare Ⓓ sich unterhalten ◇ a) porcí che i n’ess plü podü vire zënza se baié ciamó na ota, y se ren-grazié d’osta bunté verso de me purcicche i n’ess’ plou pudù vire zeinza sè baiè ciamò na ŏta, e sè ringraziè d’osta bontè verso de mè DeclaraJM, SantaGenofefa1878:21 (Badia)
v.tr. Ⓜ baia
usare una determinata lingua (MdR) Ⓘ parlare Ⓓ sprechen ◇ a) Vign’ota, ch’iö avrà l’onur de rajonè con vos, vorunse pa dagnora baié talian. Vign’óta, ch’jeu avrà l’onur de raĝionè coǹ vos, vorunse pa dagnóra bajé taliaǹ. DeRüM, VigneOtaRajonèVos1833-1995:232 (MdR)
s.m. Ⓜ baiés
1 forma di allocuzione pubblica e sua trascrizione (gad. P/P 1966) Ⓘ discorso Ⓓ Rede ◇ a) La ligrëza de chël de, les tröpes leghermes, y i baiá lunc â indeblí Genofefa a na fosa, ch’ara gnô püra La ligrezza d’chel dè, les trouppes legrimes, e i baià luntg’ ā indeblì Geno-fefa a na foſa, ch’ella gnē pura DeclaraJM, SantaGenofefa1878:108 (Badia)
2 il fatto, l’atto di parlare (gad., MdR) Ⓘ parlare Ⓓ Sprechen, Reden ◇ a) Ël é vëi, iö intëne e capësce tüt ći ch’an dij, mo col baié ne pòi dërt gnì inant. Ël é vëi, jeu intëne e capësce tüt çhi ch’aǹ diŝ, mó col bajé ne pòi dërt gnì inant. DeRüM, VigneOtaRajonèVos1833-1995:233 (MdR); b) O sce te viesses, y t’intenesses le baié de jënt, o cotan y de cotan de cosses, ch’i t’oress damané! O se t’ viesses, e t’ intenesses ‘l baiè d’jent, o cutang e d’cu-tan d’cosès, ch’i t’ uress’ damanè! DeclaraJM, SantaGenofefa1878:57 (Badia)
3 parole vuote, chiacchiere (gad. V/P 1998) Ⓘ discorsi Ⓓ Gerede ◇ a) Golo, n om furbo, capaze de trá a se le cör de n ater cun baiá inganevoi y manires ducejines Golo, ‘ng om furbo, capaze de tra a se ‘l cour deng n’at’r cung baià inganevoli e manieres dulcejines DeclaraJM, SantaGenofefa1878:10 (Badia)
baié ados (gad. P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002) Ⓘ rivolgere la parola Ⓓ ansprechen ◇ a) i n’ó resté iö inanter i bur lus, che ne dá degöna resposta sc’ an i baia ados

baié [ 68 ] i n’ò r’stè iou inant’r i bur lŭs, che nè da d’guna resposta s’ ang i baia addōs DeclaraJM, SantaGenofefa1878:64 (Badia).

baié (gad., mar., Badia, fas., fod., LD, MdR) ↦ baié.

baië (grd.) ↦ baié.

baign (amp.) ↦ bagn.

bain (amp.) ↦ bagn.

baje Ⓔ BĀSIUM (EWD 1, 239) 6 1878 baje (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:47)
gad. baje, basc mar. baje, basc Badia basc fod. bajo col. baso amp. bajo LD baje
s.m. Ⓜ baji
manifestazione d’affetto che consiste nel toccare con le labbra qualcuno o qualcosa (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ bacio Ⓓ Kuss ◇ a) al se ërj sö, alza chi bi edli vis al Cil, y mëna sö n baje druché söi dëic, y scraiâ ci ch’al ê bun el sè verc’ sou, alza chi bi oudli vīs al Ceìl, e mena sou ‘ng baje drucchè sou i deitg’, e scraiā cicch’ el ē bung DeclaraJM, SantaGenofefa1878:47 (Badia); b) Le düca y la duchëssa se le tolô un al ater y se le curî de baji y leghermes L’duca e la duchessa s’ ‘l tolō ung all’ at’r e s’ l curì d’baji e legri-mes DeclaraJM, SantaGenofefa1878:116 (Badia)
dé n baje (gad. A 1879; DLS 2002, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ dare un bacio Ⓓ einen Kuss geben ◇ a) Non é tant, che un davant la botega dal tabach se levava in ponta de pe e se rampinava su per l mur per dà un baso a l’acuila austriaca. Non è tant, che un davant la botega dal tabac se levava in ponta de pè e se rampinava su per ‘l mur per da un baso all’ acquila austriaca. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432 (col.).

baje (gad., mar., LD) ↦ baje.

bajé Ⓔ BASIĀRE (EWD 1, 204) 6 1763 basè ‘osculor’ (Bartolomei1763-1976:70)
gad. bajé mar. bajé Badia bajè
v.tr. Ⓜ baja
accostare le labbra a qualcuno o qualcosa per dare uno o più baci, in segno di affetto o di omag-gio (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002) Ⓘ baciare Ⓓ küssen ◇ a) Y canch’al fô ciamó dalunc, l’àl odü so pere, y möt da compasciun, y co-ran adalerch, i él salté incër so col, y l’á bajé. E canch’al fóa tgiamò da lunsch, l’halle odü so pére, e möt da com-passiung, e corrang addallerc, i è-lle salté intschar so col, e l’há bashé. HallerJTh, FigliolProdigoBAD1832:139 (Badia); b) so pere le vëiga a gní, i salta incuntra, y l’abracia, y le baja so père ‘l vàiga a gnì, i salta incùntra, e l’abbraccia, e ‘l basa FlatscherGV, FiProdigoBAD1841-1986:249 (Badia); c) Mi caro fi, n’avëi pora da ël, mo ciari, y ví, baji la man, al ne te fej nia, porcí ch’al é to pere. Mi caro fì, n’avei pŏra da el, mo ciari, e vi, baji la mang, el nè t’ fesc’ nia, purcicch’ el è to pere. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:94 (Badia).

bajé (gad., mar.) ↦ bajé.

bajè (Badia) ↦ bajé.

bajo (fod., amp.) ↦ baje.

bal Ⓔ (nord)it. bal(l)o (GsellMM) 6 1833 bal (DeRüM, SignuresSorus1833-1995:236)
gad. bal mar. bal Badia bal grd. bal fas. bal bra. bal fod. bal amp. bal LD bal MdR bal
s.m. Ⓜ bai
festa danzante (gad. A 1879; Ma 1950; P/P1966; V/P 1998, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; P/M 1985; Ms 2005; Pz 1989, amp. A 1879; Q/K/F 1982; C 1986, MdR) Ⓘ ballo Ⓓ Ball ◇ a) Ves avëise divertì dërt bëin inier a le bal? / Bëin de bot. Iö sun ćiamò stanćia dal gran balè. Ves avëise divertì dërt bëiǹ inier a le bal? / Bëiǹ de bòt. Jeu suǹ çhiamò stançhia dal gran ballè. DeRüM, SignuresSorus1833-1995:236 (MdR); b) A bai i spen l’òr e l’arjent / Per volge, pìndoi e corai / Peze da sen, bordi e gramiai: / Coscì l piovan no l’é content. A bai i spen l’or e l’arxent / Per volge, pindoi e corai / Petze da seng, bordi e gramiai: / Cossì ‘l Piovang no l’è content. BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:254 (bra.).

bal (gad., mar., Badia, grd., fas., bra., fod., amp., LD, MdR) ↦ bal.

bala Ⓔ protoit. balla ‹ langob./got. *ball- x PILA (GsellMM) 6 1812 balle pl. (GiulianiGB, Gespräch1812-2014:57)
gad. bala mar. bala Badia bala grd. bala fas. bala bra. bala fod. bala col. bala amp. bala LD bala
s.f. Ⓜ bales
1 oggetto o corpo di forma sferica (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ palla Ⓓ Kugel ◇ a) I basalc i aon troé te Duron; e chele bale de calcedon le é fora de Contrin. I Bassaltg i on troe te Du-rong: e chelle balle de Calcedong le è fora de Contring. GiulianiGB, Gespräch1812-2014:57 (bra.)
2 grosso gnocco di forma tondeggiante, fatto di pane con aggiunta di speck oppure fegato o formag-gio e cotto nel brodo (gad. A 1879; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, LD DLS 2002) Ⓘ canederlo Ⓓ Knödel ◇ a) Dantier m’à l dutor dat zeche bales, dij Jan, y ie miene, che les fova cruves, percie les m’à fat mel de vënter, y da ntlëuta nca no n dé plu nia. Dàntjern m’hà ‘l dottor dàtt zöchë bàlles, diŝ S̄àŋ, y jö miëne, che les foà cru-ves, pertgë les m’hà fàtt mèl de vënter, y dàŋlouta ’ŋcà no’n dè plu nia. VianUA, JanAmalà1864:200 (grd.)
3 grossa ubriacatura, sbronza (gad. P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. Mj 1929; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ sbornia Ⓓ Rausch ◇ a) L disc: "Nia no m’emporta a mi!" / Mo se l Pech aessa sentù, co la pala / L ge paraa ben fora la bala. L diš: "Nia no mi ‘nporta a mi! " / Mo se l Pek aésa sentu, ko la pala / L je paráa ben fora la bala. BrunelG, MusciatSalin1845:10 (bra.); b) Ades che la gran bala è passada, i sent l mal de testa Adess che la gran bala e passada, i sent ‘l mal de testa AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432 (col.).

bala (gad., mar., Badia, grd., fas., bra., fod., col., amp., LD) ↦ bala.

balà (col., amp.) ↦ balé.

balar (bra., moe.) ↦ balé.

Balaran 6 1821 Balaran (PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:58)
grd. Balaran
antrop.
(grd.) Ⓘ Baarlan Ⓓ Baarlan ◇ a) San Balaran! / Tu prëies bel sciche n fascian. / Tu ies mpo n bon cristian San Bala-ran! / Tu prejes bel shike n Fashan. / Tu ies mpo n bon Kri-stian PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:58 (grd.).

Balaran (grd.) ↦ Balaran.

balbon Ⓔ deriv. di * balb- ‹ BALBUS 6 1845 balbong (BrunelG, MusciatSalin1845:4)
fas. balbon bra. balbon fod. balbon
s.m.f. Ⓜ balbons, balbona, balbones
chi ha il difetto della balbuzie (fas. Mz 1976; DILF 2013) Ⓘ tartaglione, balbuziente Ⓓ Stotterer ◇ a) L ter- [ 69 ] zo l’era Michele, chel balbon, / De Recin e no de Janon L terzo l era Mikele, kel balbong, / De Rečing e no de ’Sanóng BrunelG, MusciatSalin1845:4 (bra.).

balbon (fas., bra., fod.) ↦ balbon.

balbonada (bra., fod.) ↦ balboneda.

balboneda Ⓔ deriv. di balboné 6 1845 balbonada (BrunelG, MusciatSalin1845:4)
fas. balbonèda bra. balbonada fod. balbonada
s.f. Ⓜ balbonedes
atto del balbettare; le parole dette balbettando (fas., fod. Ms 2005) Ⓘ balbettamento Ⓓ Gestotter ◇ a) Perché l’à dat na balbonada, / Che m’é cognù dar na gran grignada. Perké l ha dat na balbonada, / Ke m’he kognù dar na gran grignada. BrunelG, MusciatSalin1845:4 (bra.).

balbonèda (fas.) ↦ balboneda.

balcon Ⓔ nordit. balcón ‹ langob. balkô (EWD 1, 208) 6 1878 balcung (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:9)
gad. balcun mar. balcun Badia balcun grd. balcon, bancon fas. barcon caz. barcon bra. barcon moe. balcon fod. balcon amp. barcon LD balcon
s.m. Ⓜ balcons
soglia della finestra (gad. A 1879; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1923; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ davanzale Ⓓ Fensterbrett
balcon che sporj (gad.) Ⓘ bovindo Ⓓ Erker ◇ a) Da doman, canche le lominus rovâ al ciastel inanter i vedli pecios, che l’incercenâ, êra sentada al balcun, che sporj infora dal ciastel Da dumang, cang che ‘l luminus revā al ciastell inant’r i vedli pecceōs, che l’incercenaa, ēla senta-da al balcung, che sporc’ infora dal ciastell DeclaraJM, SantaGenofefa1878:9 (Badia).

balcon (grd., moe., fod., LD) ↦ balcon.

balcun (gad., mar., Badia) ↦ balcon.

baldeza Ⓔ it. baldezza ‹ it. baldo ‹ fränk. * bald (EWD 1, 210) 6 1878 baldezza (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:43)
gad. baldëza Badia baldëza
s.f. Ⓜ baldezes
serenità, stato di distensione spirituale (gad. Ma 1950; P/P 1966) Ⓘ calma Ⓓ Gelassenheit ◇ a) Magari che i uomini cun ciorvel y orenté foss zënza superbia, sënn, y atres pescimes pasciuns […] inlaota essi le rëgn zelest tl cör, y podess vire söl monn ligri y contënc zënza pora […] cun baldëza Magari che li uomini cung cervell e orentè foss’ zenza superbia, senn, e atres pessimes passiungs […] illaota essi ‘l regno zeleste t’ l cour, e pudess vire soul mon ligri e cuntentg’ zenza pora […] cung baldezza DeclaraJM, SantaGenofefa1878:43 (Badia).

baldëza (gad., Badia) ↦ baldeza.

baldi (gad., mar., Badia) ↦ baudi.

balé Ⓔ BALLĀRE (EWD 1, 210) 6 1763 ballè ‘choreas ducere’ (Bartolomei1763-1976:70)
gad. balé mar. balé Badia balè grd. balé fas. balèr caz. balèr bra. balar moe. balar fod. balé col. balà amp. balà LD balé MdR balè
v.intr. Ⓜ bala
eseguire movimenti coordinati con il ritmo del-la musica o anche del canto (gad. B 1763; A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ ballare, danzare Ⓓ tanzen ◇ a) Tost suné, / Tost cianté, / Tost balé. Tost sunè, / Tost ciantè, / Tost balè. PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:57 (grd.); b) daimpró da ciasa, aldîl sonan y balan. dainpro da tgiasa, aldíle sonang e ballang. HallerJTh, FigliolProdigoBAD1832:140 (Badia); c) canche ël ie unì, y rua daujin da cësa, audivel sunan y ba-lan. canche el joe uní, y rúa d’ausching da tschiesa, audi-vel sunang y ballang. HallerJTh, FigliolProdigoGRD1832:143 (grd.); d) canche l’é tornà, e che l se à arvejinà a la cèsa, l’à sentù na bela mùsega e balèr. canche l’e torná, e che ‘l se a vishiná alla tgiesa, l’a sentú una bella musica e balér. HallerJTh, FigliolProdigoCAZ1832:145 (caz.); e) cánche l vigniva e ruáva damprò da cesa, l à sentì, che i ciantáva e baláva duc auna chanche ‘l vigniva e ruava dampro da tgiésa, l’ha senti, che i giantava e ballava dutg a una HallerJTh, FigliolProdigoFOD1832:152 (fod.); f) E i atri? / Chi joiâ a triunf, chi à bevü vin; na pert ega de vita, i atri sonè, ćiantè e balè. E i atri? / Chi ĵoÿâ a triumf, chi ha bevü viǹ; ‘na pärt ägua de vita, i atri sonnè, çhiantè e ballè. DeRüM, InciamòInteLet1833-1995:248 (MdR); g) Canche siede stufes de balar / Dijé che posse lasciar. Can che siödö stufes dö balar / Dischö chö possö lassar. ZacchiaGB, CianzonSonador1858-1995:164 (bra.).

balé (gad., mar., grd., fod., LD) ↦ balé.

balè (Badia, MdR) ↦ balé.

balèr (fas., caz.) ↦ balé.

balest Ⓔ *BALLISTER (GsellMM); nel lessema ann balest ‘anno bisestile’ ha sostituito un precedente * ann besest ‹ BISSEXTU (Craffonara 1993:4) 6 1853 barest (PescostaC, BracunCoz1853-1994:226)
gad. barest mar. barest Badia barest grd. balest
s.m. Ⓜ balesć
arma per il lancio di frecce e di dardi costituita da un arco fissato a un fusto di legno ricurvo (gad. P/P 1966; V/P 1998, grd. F 2002) Ⓘ balestra Ⓓ Armbrust ◇ a) Ai sfodra rabiusc sciöche le diau sëgn les sables, / se tira de barest surafora ales sciables. Ai sfodra rabiusc sciöco l’diao śëgn les śables, / se tira d’barest sura fora ales scia-bles. PescostaC, BracunCoz1853-1994:226 (Badia).

balest (grd.) ↦ balest.

Balsan (gad.) ↦ Bulsan.

bambin Ⓔ it. bambino ‹ * bamb - (EWD 1, 213) 6 1813 bambin (PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:61)
gad. bambin mar. bambin Badia bambin grd. bambin fas. bambin fod. bambin amp. bambin LD bambin
s.m.f. Ⓜ bambins, bambina, bambines
l’essere umano dalla nascita all’inizio della fan-ciullezza (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; DLS 2002, grd. A 1879; G 1923; L 1933; DLS 2002, fas. R 1914/99, fod. A 1879, amp. A 1879, LD DLS 2002) Ⓘ bambino Ⓓ kleines Kind ◇ a) Gnide ca, ciantun fortüna / Deboriada nos ladins, / Le fat cuntéile bele te cöna / Y de gusto a üsc bam-bins. Gnide ca, ciantung fortuna / De buriada nos Ladings, / ‘L fatt cunteile bell’ te cuna / E de gusto a ousc’ bambings. DeclaraJM, MëssaGrossrubatscher1865:1 (Badia); b) ara periâ decontin Idî, ch’al le condujess sann dala vera a ciasa, ch’ara spera y s’la god a ponsé, d’i podëi jí incuntra cun n bambin o na bambina al col ella priā d’conting Iddì, ch’El ‘l condjess’ san dalla verra a ciaſa, ch’ella spera e, s’la god a pungſè, d’i pudei jì ingcuntra cunung bambing o na bam-bina al cōl DeclaraJM, SantaGenofefa1878:85 (Badia)
s.m. sg.
gesù in età infantile e la sua raffigurazione in pit-tura e scultura (gad. Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, grd. L 1933; Ma 1953, fas. R 1914/99; Mz 1976; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, amp. Q/K/F 1982; C 1986) Ⓘ Gesù Bambino Ⓓ Jesukind ◇ a) Sci, Sant Ujep l à trat su / Chël pitl mut, Die Gejù. […] Al bambin al dat tratu-ra / Y ova na gran cura. Shi, Sant’ Uſhep l a trat su / Kel pitl mut, Die Geſhù. […] Al bambin al dat tratura / I ova na gran kura. PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:61 (grd.); b) L pitl bon bambin / Ne n’ova n catrin / A se cumpré doi biesces / O almancul cater sciesses. / Jan Batista, [ 70 ] si jurman / L menova per la man L pitl bon bambin / Ne n’ova n katrin / A se kumprè doi bieshes / O al mankul kater shiesses. / Shan Batista, si ſhurman / L menova per la man PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:62 (grd.).

bambin (gad., mar., Badia, grd., fas., fod., amp., LD) ↦

bambin.

banca Ⓔ nordit. banca ‹ germ. * banka (EWD 1, 216) 6 1844 banca (DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:111)
gad. banca mar. banca Badia banca grd. banca fas. banca fod. bánca col. banca amp. banca, bancia LD banca
s.f. Ⓜ banches
1 sedile per più persone, solitamente costituito da un’asse orizzontale che poggia su quattro piedi (gad. A 1879; P/P 1966; V/P 1998, fas. G 1923; DA 1973; DILF 2013, fod. A 1879; Pz 1989, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1982; C 1986) Ⓘ panca Ⓓ Bank ◇ a) Chi outre cuatro, che mancia / ‘L é parsones come và, / E sun chera in-grata bancia / N’outra ota, i s’à ciatà. Chi outre quattro, che mancia / Le parsones come va, / E s’ ùn chera ingra-ta bancia / Noutra òta, i sa ciatà. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:36 (amp.)
2 impresa con funzione intermediaria tra risparmiatori e produttori (gad. P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ banca Ⓓ Bank ◇ a) Primo d’an ‘l é presto ca; / de ra banca comunal / ra cucagna fenirà / con ramarico mortal. Primo d’an l’e presto ca; / dera banca comunàl / ra cucagna fenirà / con ramàrico mortàl. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:111 (amp.).

banca (gad., mar., Badia, grd., fas., col., amp., LD) ↦

banca.

bánca (fod.) ↦ banca.

banch Ⓔ *BANCUS ‹ germ. * bank (GsellMM) 6 1860 banch (IoriG, InjignàLet1860*-2013:402)
gad. banch mar. banch Badia banch grd. banch fas. banch caz. banch bra. banch moe. banch fod. bánch col. banch amp. banco LD banch
s.m. Ⓜ banc
1 sedile per più persone, solitamente costituito da un’asse orizzontale che poggia su quattro piedi (gad. A 1895; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; Ma 1953; L 1933; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. G 1923; Pellerini/Masarei 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. Q/K/F 1982; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ panca Ⓓ Bank ◇ a) Oh per chest po (l’à dit l’ost) e l’é jit vin banch che l’era te n piz de cèsa da fech Oh per chest po’ (la dit l’ost) e le sit vin banch che lera te un piz de cesa da fech IoriG, InjignàLet1860*-2013:402 (caz.)
2 risalto con andamento quasi orizzontale, su una parete di roccia (gad. A 1895; P/P 1966; V/P 1998, grd. L 1933; F 2002, fas. R 1914/99; DILF 2013, fod. Pz 1989; Ms 2005) Ⓘ cengia Ⓓ Felsband ◇ a) Frësca é l’ega y bel sarëna, / Che da crëp vá y placia en banch Fresca è l’ega e bel serena, / Che da crepp va e placcea in banc DeclaraJM, MëssaFreinademez1875:1 (Badia).

banch (gad., mar., Badia, grd., fas., caz., bra., moe., col., LD) ↦ banch.

bánch (fod.) ↦ banch.

bancheté Ⓔ it. banchettare 6 1832 banchetè (HallerJTh, FigliolProdigoBAD1832:140)
gad. bancheté Badia bancheté
v.intr. Ⓜ bancheteia
mangiare e bere a una lauta mensa, in allegra com-pagnia (gad.) Ⓘ banchettare Ⓓ schmausen, schlemmen ◇ a) Y ai s’é metüs a bancheté. E ai s’ é metüs a banchetè. HallerJTh, FigliolProdigoBAD1832:140 (Badia).

bancheté (gad., Badia) ↦ bancheté.

bancia (amp.) ↦ banca.

banco (amp.) ↦ banch.

bancolin Ⓔ deriv. di banch 6 1878 bancoring (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:2)
gad. bancorin mar. bancorin Badia bancurin fod. báncolin LD bancolin
s.m. Ⓜ bancolins
sedile di piccole dimensioni, per lo più costituito da un piano sorretto da quattro gambe (gad. P/P 1966; Pi 1967; V/P 1998; DLS 2002, fod. P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ sgabello Ⓓ Schemel ◇ a) A la odëi de cinch agn dlungia la uma sön n bel pice bancorin sen-tada A la udei de ceìng angn’ d’lungia la uma sounung bell picce bancoring sentada DeclaraJM, SantaGenofefa1878:2 (Badia).

bancolin (LD) ↦ bancolin.

báncolin (fod.) ↦ bancolin.

bancon (grd.) ↦ balcon.

bancorin (gad., mar.) ↦ bancolin.

bancurin (Badia) ↦ bancolin.

banda1 Ⓔ it. banda ‹  got. bandwa 6 1860 banda (DegasperF, AgostinoCostantini1860:1)
mar. banda grd. banda fas. banda bra. banda fod. bánda col. bánda amp. banda
s.f. Ⓜ bandes
complesso musicale di strumenti a fiato e a per-cussione, per esecuzioni generalmente all’aper-to (mar. V/P 1998, grd. L 1933; F 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, fod. P/M 1985; Ms 2005; Pz 1989, amp. Q/K/F 1982; C 1986) Ⓘ banda Ⓓ Musikkapelle ◇ a) e Dea… ce ben ch’el fesc sonà ra banda! / Brae an-pezane vos fajé polito / ‘L on senpre dito. e Dea… cie ben ch’el fesc sonà ra banda! / Brave Ampezzane vos fagè poli-to / L hon senpre dito. DegasperF, AgostinoCostantini1860:1 (amp.); b) Presto Bepe da ra scora / Bete in moto el canpanon / Vea ra banda, e lumes fora / Voron fei luminazion. Presto Beppe da ra scòra / Bete in mòto el campanòn / Vea ra banda, e lumès fòra / Vorόn fei luminaziόn. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:28 (amp.).

banda (mar., grd., fas., bra., amp.) ↦ banda1.

banda2 Ⓔ nordit. banda ‹ prov. banda (GsellMM) 6 1844 banda (DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:116)
fas. banda col. banda amp. banda
s.f. Ⓜ bandes
parte, lato (fas. R 1914/99, col. Pz 1989, amp. Q/K/F 1982; C 1986) Ⓘ banda Ⓓ Seite ◇ a) Che se calche poron / sode a inpresto el i domanda, / par che see ra tentazion, / el s’in và da r’outra banda. Che se calche poeròn / sòde a inpre-sto el i domanda, / par che see ra tentaz̄ión, / el s’ in va da r’ z̄òutra banda. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:116 (amp.); b) Ma vedé cuanta śente da ogni banda… Ma vedè quanta zente d’ogni banda… DegasperF, AgostinoCostantini1860:1 (amp.); c) Prima ne mancia la strada per la comunicazion col Tirolo da podè provede l nezessario da chela banda senza dazio. Prima ne manĉia la strada per la comunicazion col Tirolo da podè provvede ‘l nezessario da chella banda senza dazio. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.); d) In conclusion son content d’esser stat encia a Lienz e da chele bande. In conclusion son content d’es-ser stat enĉia a Lienz e da chelle bande. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.).

banda (fas., col., amp.) ↦ banda2.

bánda (fod., col.) ↦ banda1.

bandí (gad., Badia) ↦ bandì.

bandì Ⓔ it. bandire ‹ got. bandwjan (EWD 1, 220) 6 1878 bandì (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:64) [ 71 ]
gad. bandí mar. baní Badia bandí grd. bandì fas. bandir moe. bandir fod. bandì amp. bandì LD bandì
v.tr. Ⓜ bandesc
allontanare, mandare via qualcuno e costringerlo a vivere in una sede lontana e sgradita (gad. A 1879; A 1895; P/P 1966; Pi 1967; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986 DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ relegare, esiliare, bandire Ⓓ vertreiben, verbannen ◇ a) Ah! mi fi, mefodër chi él sté, che nes á bandí te chësc bosch Ah! mi fì, meffo der chi elle ste, che nes à bandì te chesc’ bosc DeclaraJM, SantaGenofefa1878:64 (Badia); b) mo cina sëgn ne te podôi splighé cotan dl bëgn, che chësc fi d’Idî nes á fat: bandí fora dl monn te chësc bosch dalunc da jënt mo cina ſengn’ nè t’ pudoi spieghè cutang d’l bengn’, che chesc’ Fì d’Iddì nes a fatt: bandì fora d’l mon t’ chesc’ bosc dalunc’ da jent DeclaraJM, SantaGenofefa1878:72 (Badia).

bandì (grd., fod., amp., LD) ↦ bandì.

bandiera Ⓔ it. bandiera ‹  prov. bandiera (da got. bandwô) (EWD 1, 220) 6 1856 bandiere pl. (PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:262)
gad. bandira mar. bandira Badia bandira grd. bandiera fas. bandiera bra. bandiera fod. bandiera amp. bandiera LD bandiera
s.f. Ⓜ bandieres
drappo di stoffa, perlopiù rettangolare, variamen-te colorato o disegnato, attaccato a un’asta (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ bandiera Ⓓ Fahne ◇ a) Viva l nef decan de Fascia / Con bandiere e confalogn Viva l nef Decan de Fassa / Con bandiere e confalogn PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:262 (bra.); b) Finamai chi vedli soldas induris, che â tan d’agn batü sot ala bandira dl conte Finmai chi vedli soldas indurīs, che ā tan d’angn’ battù soutt alla bandīra d’l conte DeclaraJM, SantaGenofefa1878:6 (Badia); c) E i mituns da scizer cola bela bandira / Ai pé de soldà col stlop na schira. E i mittungs da Schitzer colla bella bandira Ai pè de soldà col stlopp üna schira. PescostaC, MessaNovellaPescosta1879:1 (Badia).

bandiera (grd., fas., bra., fod., amp., LD) ↦ bandiera.

bandieral Ⓔ it. bandierale 6 1856 bandieral (BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:244)
fas. bandierèl caz. bandierèl bra. bandieral moe. bandieral
s.m. Ⓜ bandierai
chi ha il compito di portare la bandiera (fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013) Ⓘ portabandiera Ⓓ Fahnenträger ◇ a) Ou! mena ca per chel gramial / Bianch; sora l ciaf! e sora l piet, / Sot’ amba! A n auter dal corpet / Ros, e vestì da bandieral. Ohu! mena cà per chel gramial / Bianc; sora ‘l tgiaf! e sora ‘l piet, / Sott’ amba! A ‘n auter dal corpet / Ross, e vestì da bandieral. BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:244 (bra.).

bandieral (bra., moe.) ↦ bandieral.

bandierèl (fas., caz.) ↦ bandieral.

bandir (fas., moe.) ↦ bandì.

bandira (gad., mar., Badia) ↦ bandiera.

bandolà (col.) ↦ bandolé.

bandolar (bra., moe.) ↦ bandolé.

bandolé Ⓔ alad. * bandolar ‹ ait. banderola ‘banderuola’ ? (GsellMM) 6 1878 bandorà (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:8)
gad. bandoré mar. bandoré Badia bandurè fas. bandolèr bra. bandolar moe. bandolar fod. bandolé col. bandolà
v.intr. Ⓜ bandoleia
essere mosso, agitato dal vento (gad. A 1879, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DILF 2013) Ⓘ svolazzare Ⓓ flattern ◇ a) Al’alba stô i ciavaliers tl gran salun incër le grof döt curí de fer, söl ce l’elm cun plömes che bandorâ All’ alba stē i cavalieri t’ l grang salung incear ‘l grof dutt curì de ferr, soul cié l’elmo cung plumes che bandorà DeclaraJM, SantaGenofefa1878:8 (Badia).

bandolé (fod.) ↦ bandolé.

bandolèr (fas.) ↦ bandolé.

bandoré (gad., mar.) ↦ bandolé.

bandurè (Badia) ↦ bandolé.

bani (grd.) ↦ bagn.

baní (mar.) ↦ bandì.

bao Ⓔ onomatop. bau (EWD 1, 223) 6 1848 bàu (PiccolruazA, Scassada1848-1978:69)
gad. bau mar. bao Badia bao grd. bau fod. bau
s.m. Ⓜ bai
mostro immaginario, spauracchio per bambini (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, grd. G 1879; G 1923; L 1933; F 2002, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Ms 2005) Ⓘ babào, spauracchio Ⓓ Kinderschreck, Wauwau ◇ a) Ai oress aldí na storia / por se mëte a memoria / coch’ al vëgn le bau, / ci ch’al fej le diau. Ai uress aldì na stôria / pur se mëte a memôria / coch’ al vëgn el bàu, / ćich’ al fêj el diàu. PiccolruazA, Scassada1848-1978:69 (Badia); b) Oh püre Iocl, püre vedl, püre diau, / aste aldí sëgn y odü sëgn le bau? Oh püre Iocl, pür’ vedl, pür’ diao, / ast’aldí śëgn y odü śëgn l’bao? PescostaC, OrcoIocl1858-1994:235 (Badia).

bao (mar., Badia) ↦ bao.

baodié (mar.) ↦ baudié.

baojía (mar.) ↦ baujia.

bara Ⓔ nordit. bara ‹ langob. * bâra (EWD 1, 224) 6 1858 bara (ZacchiaGB, ZecheVita1858*:3)
gad. bara mar. bara grd. bara fas. bèra bra. bara fod. bara amp. sbara
s.f. Ⓜ bares
feretro, cassa da morto (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1982) Ⓘ bara Ⓓ Sarg, Totenbahre ◇ a) Al prum portaa na crousc e i autres na bara cuerta de nei-gher. Al prum portaa no crous, ö i autres nô bara cuerta dö neiger. ZacchiaGB, ZecheVita1858*:3 (bra.).

bara (gad., mar., grd., bra., fod.) ↦ bara.

baraca Ⓔ it. baracca (EWD 1, 226) 6 1870 baracche pl. (AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431)
gad. baraca mar. baraca grd. baraca fas. baraca fod. baraca col. baraca amp. baraca LD baraca
s.f. Ⓜ baraches
1 costruzione rustica e posticcia, di legno o altro materiale, usata come riparo provvisorio di perso-ne, animali e merci (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ baracca Ⓓ Baracke
2 casa estremamente misera e cadente (fod.) Ⓘ catapecchia, baracca Ⓓ baufälliges Haus, Baracke ◇ a) ln Italia vedè un vilazio, doi o trei palaz, laite doi o trei sior o tirannelli, e l rest cento barache e povertà e miserie. ln Ita-lia vedè un villazzio, doi o trei palaz, la ite doi o trei sior o tirannelli, e ‘l rest cento baracche e povertà e miserie. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.).

baraca (gad., mar., Badia, grd., fas., fod., col., amp., LD) ↦ baraca. [ 72 ]

barambula (grd.) ↦ parombula.

barat Ⓔ it. baratto (GselMM) 6 1844 barato (DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:114)
gad. barat mar. barat Badia barat grd. barat fas. barat moe. baratò fod. barat amp. barato LD barat
s.m. Ⓜ barac
lo scambiare, lo scambiarsi qualcosa; il dare una cosa e riceverne un’altra in cambio (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ scambio Ⓓ Tausch ◇ a) De ra moda d’ingrassà, / de na conpra, d’un barato, / Voi scomete, ch’el i dà / su sti afare ‘l scaco mato. Dera mòda d’ingrasà, / de na conpra, d’un barato, / Voi scomete, ch’el i da / su sti afare ‘l scaco mato. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:114 (amp.).

barat (gad., mar., Badia, grd., fas., fod., LD) ↦ barat.

baratà (col., amp.) ↦ baraté.

baratar (bra.) ↦ baraté.

baraté Ⓔ ait. barattar(e) ‹  aprov. baratar ‘tauschen’ (GsellMM) 6 1763 baratè ‘permuto, commuto’; baratè dinà ‘commutare pe-cunias’ (Bartolomei1763-1976:70)
gad. baraté mar. baraté Badia baratè grd. baraté fas. baratèr bra. baratar fod. baraté col. baratà amp. baratà LD baraté
v.tr. Ⓜ barata
sostituire una moneta con moneta spicciola o di ta-glio inferiore (amp.) Ⓘ cambiare Ⓓ wechseln ◇ a) O ch’el disc, che ‘l non à un scheo, / o ch’el à da baratà; / podé ben i dì "ve preo", / gnanche un cru no i cabolà. O ch’el disc, che ʼl non a un schèo, / o ch’el a da baratà; / podé ben i di "ve preo", / gnanche un cru no i cabolà. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:116 (amp.)
baraté cialà (gad.) Ⓘ tramutare Ⓓ sich verwandeln ◇ a) Insciö descedâ sö chël möt demorvëia l’alegria de chi da past, y le lunch pité dl pere y dla uma á baraté ciará cun vera ligrëza Ingsceou descedā sou chel mutt d’mor-vouia l’allegrìa d’chi da past, e ‘l lunc pittè d’l pere e d’la uma à barattè cearà cung vera ligrezza DeclaraJM, SantaGenofefa1878:102 (Badia).

baraté (gad., mar., grd., fod., LD) ↦ baraté.

baratè (Badia) ↦ baraté.

baratèr (fas.) ↦ baraté.

barato (amp.) ↦ barat.

baratò (moe.) ↦ barat.

barba (bra., moe., col., amp.) ↦ berba1.

barba (bra., moe., col., amp.) ↦ berba2.

Barbareles 6 1873 Barbarèlles (Anonim, ManageriaComunal1873-1973:31)
amp. Barbareles
antrop.
soprannome delle sorelle barbaria, all’epoca pro-prietarie dell’hotel stella d’oro a cortina d’am-pezzo (amp.) Ⓘ Barbareles Ⓓ Barbareles ◇ a) Tano, Verzi e Barbareles / Presto, presto parecià / Chera came-res pì beles / I cuartiere da fità. Tano, Verzi e Barbarèlles / Presto, presto parecià / Chera cameres pi belles / I quartie-re da fittà. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:31 (amp.).

Barbareles (amp.) ↦ Barbareles.

Barbera (col.) ↦ Berbora.

Bàrbola (bra.) ↦ Berbora.

barbon Ⓔ deriv. di berba (EWD 1, 272) 6 1813 barbons pl. (PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:62)
gad. barbun mar. barbun Badia barbun grd. barbon fas. barbon fod. barbon
s.m. Ⓜ barbons
inividuo con la barba lunga (gad. V/P 1998, grd. G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. Mz 1976, fod. Pe 1973) Ⓘ barbone Ⓓ bärtiger Mann ◇ a) Ie é ulù mustré, / Chi che son y ce che sé, / […] / A chëi totli de barbons, / A chëi mostri de cuions. Ie e ulù mustrè, / Ki ke son i ceke se, […] / A këi totli de barbons, / A këi mostri de kujons. PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:62 (grd.).

barbon (grd., fas., fod.) ↦ barbon.

barbucia Ⓔ deriv. di berba ‘barba’ (EWD 1, 272) 6 1878 barbuzza (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:36)
gad. barbücia mar. barbücia Badia barbüza
s.f. Ⓜ barbuces
vegetale originato dalla simbiosi tra un fungo e un’alga (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966 V/P 1998) Ⓘ lichene Ⓓ Flechte ◇ a) Sot a n ciadortl de peció ára ciafé na röta dër bel inzinciorada da barbücia blancia ghela y foscia Soutt a ‘ng ceadōrt’l d’pecceŏ alla ceaffè na rŏuta der bell inzinzorada da barbuzza blancia ghēla e foscea DeclaraJM, SantaGenofefa1878:36 (Badia).

barbücia (gad., mar.) ↦ barbucia.

barbun (gad., mar., Badia) ↦ barbon.

barbüza (Badia) ↦ barbucia.

barcon (fas., caz., bra., amp.) ↦ balcon.

barech (moe.) ↦ vare.

barest (gad., mar., Badia) ↦ balest.

barlum Ⓔ it. barlume 6 1873 barlume (Anonim, Monumento1873:4)
amp. barlume
s.m. Ⓜ barlums
1 luce incerta, debole (amp.) Ⓘ barlume Ⓓ fahler Lichtschein
2 fig. ispirazione, progetto, proposta da tradurre in realtà (amp.) Ⓘ idea, lampo fig.Ⓓ Geistesblitz fig. ◇ a) E el capocomun, / Che ‘l no parea intressà, / ‘L à bù anch’ el el barlume / D’un grun de ores portà. E el Capo Comu-ne, / Ch’el no parea intressá, / L’abú anch’ el el barlume / D’un grun de ores portá. Anonim, Monumento1873:4 (amp.).

barlume (amp.) ↦ barlum.

barolà (amp.) ↦ brodolé.

baronada (gad., Badia, fod., amp.) ↦ baroneda.

baroneda Ⓔ it. baronata 6 1844 baronada (DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:112)
gad. baronada Badia baronada fod. baronada amp. baronada
s.f. Ⓜ baronedes
azione illecita, fatta con astuzia e tenuta nascosta, ma tale da essere considerata perdonabile una vol-ta scoperta (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1982; C 1986) Ⓘ marachella, birichinata Ⓓ Schurkenstreich, Spitzbüberei ◇ a) Zenzo pien de baronada / taia su e bete via, / po el i dà una sonada / col linguajo de galia. Zènz̄o pién de baronada / tàia su e bete via, / pò el i da una sonada / col linguagio de galìa. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:112 (amp.).

bartajé Ⓔ nordit. bertežar ‘berteggiare’ ‹ BERTA, REW 1052 (GsellMM) 6 1844 bartazà (DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:112)
amp. bartaśà
v.tr. Ⓜ bartajeia
burlare, canzonare, prendersi beffe (amp. Mj 1929; Q/K/F 1982; C 1986) Ⓘ berteggiare, canzonare Ⓓ spotten, hänseln ◇ a) S’el no stasse con colore, / el sarae mincionà, / ‘l à da stà, vore o no vore, / par non esse bartaśà. S’ el no stase con colore, / el sarave mincionà, / l’a da sta, vore o no vore, / par non èse bartazà. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:112 (amp.); b) Ió son anche assei contento / Se te tornes a ralià / Parcé éi un argomento / Par podé te bartaśà. Io sòn anche assei contento / Se te tornes a raglià / Parcè ei un argomento / Par podè te bartasà. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:39 (amp.). [ 73 ] bartaśà (amp.) ↦ bartajé.

Bartolomio (amp.) ↦ Biertul.

bas Ⓔ BASSUS (EWD 1, 238) 6 1445 baß (WolkensteinO, Bogdeprimi1445*-1979:106)
gad. bas mar. bas Badia bas grd. bas fas. bas caz. bas bra. bas moe. bas fod. bas col. bas amp. bas LD bas MdR bas
agg. Ⓜ basc, bassa, basses
1 che è al disotto dell’altezza come media o come dimensione assoluta o relativa (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; Pizznini/Plangg 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Dell’Antonio 1972; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ basso Ⓓ niedrig ◇ a) bas y aut baß calt WolkensteinO, Bogdeprimi1445*-1979:106 (grd.)
2 rivolto verso il basso (gad., amp.) Ⓘ basso Ⓓ gesenkt ◇ a) R’ à una burta vardadura / Ra tien i oce senpre basc Ra una burta vardadura / Ra tien i òcie, sempre básc Anonim, ManageriaComunal1873-1973:32 (amp.); b) Ara stô sentada cun modesta umilté, tignî i edli basc desturba-da por tan d’onurs Ella stē sentada cung modesta umiltè, tignŏ i oudli bāsc’ desturbada pur tangn’ d’onori DeclaraJM, SantaGenofefa1878:105 (Badia)
3 che si trova a poca distanza dal suolo o da un altro livello preso come punto di riferimento (gad. DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ basso Ⓓ tief ◇ a) E su per la tia bassa schena / śiran i poies, che remena. Ö super la tô bazza scäna / Schiran i poies, chö römöna. ZacchiaGB, CianzonValDeSora1858*-1995:167 (caz.)
4 che occupa un posto non elevato in una graduatoria di importanza, meriti e simili (gad., fod., MdR) Ⓘ basso Ⓓ untere ◇ a) Avun pö ejëmpi assà, che persones de la plü bassa condiziun é arivà col fà de le bëin […] tröp inant Avuǹ peu eŝempi assà, che persones de la plü bassa condiziuǹ é arrivà col fa de le bëiǹ […] treup inant DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:269 (MdR); b) Bogna sentì i spropositi e le resìe che i parla finamai tra la jent bassa, massima la joventù. Bogna sentì i spropositi e le resìe che i parla finanamai tra la jent bassa, massima la joventù. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432 (col.); c) Grof Sigfrid, ciavalier de gran valüta, de sentimënc nia basc y bel de porsona Grof Sigfrid, cavalier de grang valuta, de sentimentg’ nia basc’, e bell de persona DeclaraJM, SantaGenofefa1878:3 (Badia)
s.m. Ⓜ basc
luogo situato in basso, in profondità (gad. P/P 1966; V/P 1998, grd., fas. R 1914/99) Ⓘ basso Ⓓ niedrig gelegener Ort ◇ a) Mo Gejú s’á plié jö al bas, y scriô cun le dëit söla tera. Mo Jeshú s’ ha plié schö al bass, e scrivova col dait sölla terra. HallerJTh, MadalenaBAD1832:154 (Badia); b) Ma Gejù s’à plià al bas, y scrivova cul dëit sula tiera. Ma Jesú s’ ha pliá a[l] bass, y scrivóva col déit su la tier-ra. HallerJTh, MadalenaGRD1832:155 (grd.); c) Ogneun aea te so man, / Un n legn, l’auter n ram, / Un n pal, l’auter n sas, / Che l’aea tout sù da bas. Ognun áea te so man, / Un ‘n legn, l auter n ram, / Un ‘n pal, l auter n sas, / Ke l aéa tout su da bas. BrunelG, MusciatSalin1845:3 (bra.)
avv.
in giù, verso il basso, in una parte bassa (gad. P/P 1966; V/P 1998, grd. F 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013) Ⓘ basso Ⓓ nieder, unten ◇ a) Tone la cunscidra, dant y do, aut y bas, la pelpa, y la mesura. Tone la cunŝidra, dànt y dò, àut y bàs, la pèlpa, y la mësura. VianUA, JanTone1864:198 (grd.); b) Sön chësc éra stada n bun pez en oraziun cun pesc, cun les mans tignides sö, y i edli ia por bas. Soung chesc’ ella stada ‘ng bung pezz in ora-ziung cung pesc’, colles mangs tignides sou, e i oudli ia pur bās. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:70 (Badia); c) Chisc muessa bën vester de drë gran seniëures, y i autri, che se plea tan bas dant ëi, ie segur plu stlec. kiš múesa̤ ba̤ŋ véštę̆r dę dra̤ graŋ sęnyóuręs, i i áutri, kę sę pléa̤ tam bas dant ái, íe sęgúr plu štletx. RifesserJB, Spies1879:108 (grd.)
ju bas (gad. P/P 1966; V/P 1998, grd. G 1879; G 1923; L 1933; F 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; DILF 2013, fod. Ms 2005, amp. C 1986) Ⓘ per terra Ⓓ auf dem Boden ◇ a) Ma Gejù se pliáva ju, e scrivëva col deit ju bas. Ma Gesú se pliava schu, e schrivava col deit schu báss. HallerJTh, MadalenaFOD1832:160 (fod.); b) pì in inze ancora m’inpedisce i pasc un outro cioco destirà śo bas pi in inže anco-ra m’impedisce i pash un outro cioco destirà zo baš DegasperF, TenpeAdes1862-1974:473 (amp.).

bas (gad., mar., Badia, grd., fas., caz., bra., moe., fod., col., amp., LD, MdR) ↦ bas.

basalt Ⓔ it. basalto / dt. Basalt 6 1812 basalc pl. (GiulianiGB, Gespräch1812-2014:57)
fas. basalt bra. basalt
s.m. Ⓜ basalc
roccia effusiva vulcanica, costituita da plagiocla-sio e augite (fas.) Ⓘ basalto Ⓓ Basalt ◇ a) I basalc i aon troé te Duron I Bassaltg i on troe te Durong GiulianiGB, Gespräch1812-2014:57 (bra.).

basalt (fas., bra.) ↦ basalt.

basc (gad.) ↦ baje.

Basile 6 1868 Basilio (DegasperF, PrimaMessaGhedina1868-1990:358)
amp. Basilio
antrop.
(amp.) Ⓘ Basilio Ⓓ Basilius ◇ a) Padre Basilio, ancuoi scusà ve preo, / se un pormai d’anpezan algo el vó dì Pa-dre Basilio, anquoi šcusà ve preo, / se un pormai d’ampezan algo el vo dì DegasperF, PrimaMessaGhedina1868-1990:358 (amp.).

Basilio (amp.) ↦ Basile.

baso (col.) ↦ baje.

bassa Ⓔ mozione di bas 6 1865 bassa (PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1)
gad. bassa grd. bassa fas. bassa fod. bassa
s.f.
ampia estensione di terreno pianeggiante (gad. A 1895; P/P 1966; V/P 1998, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005) Ⓘ pianura Ⓓ Ebene
a la bassa (grd.) Ⓘ in basso Ⓓ unten ◇ a) L lën alauta, bënché grant y gros, vën suvënz dal vënt sbatù, / Ntan ch’ala bassa chieta y cun bona pesc sta la siena ‘L lëŋ all’ auta, bëŋchë grand y gross, vëŋ suënz dal vent sbattù, / ’Ntaŋch’ alla bassa chiötta y con bòna pes̄ stà la siëna PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.).

bassa (gad., grd., fas., fod.) ↦ bassa.

bast (grd.) ↦ past.

basta Ⓔ it. basta 6 1856 basta (BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:256)
gad. basta mar. basta grd. basta fas. bèsta bra. basta fod. basta
interiez.
si usa per esigere o invocare in modo energico la cessazione di un fastidio o di una sofferenza pro-lungata (gad. V/P 1998, grd. F 2002, fas. R 1914/99; DILF 2013, fod. P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005) Ⓘ basta Ⓓ genug ◇ a) Oh! per compirge vosc azet, / Confidà en El volege ben jent, / Dapò l piovan sarà content / Mo soraldut porta-ge respet; / E basta. Oh! per compirge vos atzet, / Confidà ‘n El volee beng xent, / Dapò ‘l Piovang sarà content / Mo sora ‘l dut portae respet; / E basta. BrunelG, CianzonJentBo[ 74 ] na1856-2008:256 (bra.); b) Canche l’à udù chësc, à ëila dat dla mans adum y dij: Basta! ëi m’ova pa dit dant, che ze-che iel pa dlonch, ma tlo n iede no iel pa nët nia! Càŋchè l’hà udù cëst, hà ëila dàtt d’la màŋs àduŋ y diŝ: Bàŝta! ëi m’òva pa ditt dànt, che zöchë jèl pa dlonch, mà tlò ‘n jèdë non jèl pa nètnia! VianUA, FredescSurans1864:197 (grd.).

basta (gad., mar., grd., bra., fod.) ↦ basta.

bastà (col., amp.) ↦ basté.

bastalam Ⓔ nordit. bastare l’animo ‹  *BASTAT ILLE ANIMUS (Gsell 1993a:118) 6 1878 bastalam (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:29)
gad. bastalam mar. bastalam, bastalan Badia bastalam
s.m. sg.
forza morale che mette in grado di affrontare dif-ficoltà, sacrifici e pericoli (gad. Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998) Ⓘ coraggio Ⓓ Mut ◇ a) metun pënch, che le rimorso n’i dá le bastalam d’i conscidré tan avisa, da s’un ascorje dl ingianamënt mettùng peinc, che ‘l rimorso n’i dà ‘l bastalam d’i considerè tang avviſa, da sen ascorje d’l ingiannament DeclaraJM, SantaGenofefa1878:29 (Badia).

bastalam (gad., mar., Badia) ↦ bastalam.

bastalan (mar.) ↦ bastalam.

bastan (Badia) ↦ bastant.

bastant Ⓔ it. bastante 6 1763 no bastant ‘impar’ (Bartolomei1763-1976:89)
gad. bastant Badia bastan LD bastant
agg. Ⓜ bastanc, bastanta, bastantes
che basta a soddisfare un bisogno, una necessità (gad. B 1763; Ma 1950; P/P 1966; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ sufficiente, bastante Ⓓ ausreichend ◇ a) Chësc, o püra creatöra, sará da chiló inant tüa spëisa, chësc pü’ de pan grou dür, apëna bastant por me. Chesc’, o pura creatura, sarà da chilò inant tua speiſa, chesc’ pude pang grō dur, appena bastante pur mè. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:18 (Badia); b) iö á macé la tera de sanch zënza macia, y ciaréi a mies mans suraía y sotite döt en sanch, y le rü de mies leghermes ne n’é bastant de les lavé nëtes. iou à macciè la terra d’sanc zenza maccia, e ciarei a mies mangs sura ia e sott ite dutt in sanc, e ‘l ru d’miis legri-mes nen è bastang d’les lavè nettes. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:124 (Badia).

bastant (gad., LD) ↦ bastant.

bastanza (amp.) ↦ abastanza.

bastar (bra., moe.) ↦ basté.

bastardo (amp.) ↦ bastert.

bastart (bra., moe., col.) ↦ bastert.

basté Ⓔ *BASTĀRE ‹ βαστάξειν (EWD 1, 241) 6 1828 bastè (PlonerM, CuraziansBula1828-1915:65)
gad. basté Badia bastè grd. basté fas. bastèr caz. bastèr bra. bastar moe. bastar fod. basté col. bastà amp. bastà LD basté
v.intr. Ⓜ basta
essere sufficiente (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ bastare Ⓓ reichen ◇ a) Śën ons bel ciantà, / Śën dëssel pa basté. Sën onse bel ciantà, / Sën dëssel pa bastè. PlonerM, CuraziansBula1828-1915:65 (grd.); b) Sessache, l’à responet Renzo: N let ala bona voi, bèsta che i lenzei sie de lesciva nec, perché son n pere tous, ma usà a la netijia. Sesáche, la responet Renzo: Un let alla bona voi, besta che i lenzei sia de lesciva netcs, perche son un pere tous, ma usá alla netísia. IoriG, InjignàLet1860*-2013:402 (caz.); c) Basta osservà i picoi scolari, per cugnesse la jent de n luoch. Basta osservà i pic-coi scolari, per cognesse la jent de un luoc. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.); d) E par chi che no s’intende / Po, de verse e de canzos, / Basta solo che s’ i rende / Un bon ciapo de rejos. E par chi che no s’ intende / Po, de verse e de canzós, / Basta solo che si rende / Un bon ciapo de resós. Anonim, Monumento1873:1 (amp.); e) y confermâ döt cun na sinzirité tan da ingiané, ch’al á basté a svercé deplëgn le conte e confermā dutt cuna sinzeritè tang da ingiannè, ch’el à bastè a sverceiè d’plengn’ l’conte DeclaraJM, SantaGenofefa1878:81 (Badia).

basté (gad., grd., fod., LD) ↦ basté.

bastè (Badia) ↦ basté.

bastèr (fas., caz.) ↦ basté.

bastert Ⓔ ait. bastardo (GsellMM) 6 1828 basterc pl. (PlonerM, CuraziansBula1828-1915:64)
gad. bastert mar. bastert Badia bastert grd. bastert fas. bastèrt caz. bastèrt bra. bastart moe. bastart fod. bastert col. bastart amp. bastardo LD bastert
s.m. Ⓜ basterc, basterda, basterdes
figlio nato da un’unione illegittima; usato spes-so come epiteto ingiurioso (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pallbazzer 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ bastardo, illegittimo Ⓓ Bastard ◇ a) Svardënes dai malans, / Crauniede chëi lumberc, / Dijëde ala mutans / De no fé plu basterc! Svardënes dai malans, / Krauniëde këi Lumberc, / Diſhëde ala mutans / De no fe plu basterc! PlonerM, CuraziansBula1828-1915:64 (grd.); b) Chël signur da Coz ia San Linert / cola chestiana dl Brach á albü n bastert Ch’l signur da Coz ia San Li-nert / cola cherstiana dl Brach á abü n bastert PescostaC, BracunCoz1853-1994:225 (Badia); c) ne n’esste odü l’Orco y ne fossel n bastert, / la fia no te piz che stess de pert. ne n’esste odü l’Orco y ne fóssel n bastert, / la fia no te piz che stessa de pert. PescostaC, OrcoIocl1858-1994:235 (Badia).

bastert (gad., mar., Badia, grd., fod., LD) ↦ bastert.

bastèrt (fas., caz.) ↦ bastert.

bastonada (gad., mar., Badia, bra., fod.) ↦ bastone-

da.

bastoneda Ⓔ it. bastonata (EWD 1, 244) 6 1845 bastonade pl. (BrunelG, MusciatSalin1845:2)
gad. bastonada mar. bastonada Badia bastonada bra. bastonada fod. bastonada
s.f. Ⓜ bastonedes
colpo di bastone o d’altro arnese simile (bra., fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005) Ⓘ bastonata Ⓓ Schlag ◇ a) Ma fam e colpes e bastonade / Forade, gofes e legnade / N’é ciapà gio giusta teis Ma fam e kolpes e bastonade / Forade, gofes e legnade / Ne čapà jo justa téis BrunelG, MusciatSalin1845:2 (bra.).

batalgia (col.) ↦ batalia.

batalia Ⓔ it. battaglia ‹ BATTUĀLIA (EWD 1, 245) 6 1878 battalies pl. (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:1)
gad. batalia mar. batalia Badia batalia grd. batalia fas. batalia fod. batalia col. batalgia amp. batalia LD batalia
s.f. Ⓜ batalies
scontro armato tra eserciti o grandi unità nemiche (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ battaglia Ⓓ Kampf, Schlacht ◇ a) Tal ê dan 1000 agn le Brabant, vijin ala Francia, patria de S. Genofefa, governé da n düca de gran nobilté, da düc re-speté nia manco por süa bravöra y le gran coraje tles bata-lies Tal ē dang 1000 angn’ ‘l Brabante, vijing alla Francea, patria de S. Genofefa, governè dang duca de gran nobiltè, da duttg’ respettè nia manco pur sua bravura e ‘l grang co- [ 75 ] raggio t’ les battalies DeclaraJM, SantaGenofefa1878:1 (Badia); b) i á salvé la vita tl moscedoz dla batalia al düca de Brabant y dopo che la vera fô finida él sté condüt dal düca en propria ciasa i ha salvè la vita t’ l muscedōz d’la batta-glia al duca de Brabante, e dopo che la verra fō finida elle ste condutt dal duca in propria ciaſa DeclaraJM, SantaGenofefa1878:3 (Badia).

batalia (gad., mar., Badia, grd., fas., fod., amp., LD) ↦

batalia.

bate Ⓔ BATT(U)ERE (EWD 1, 245; http://www.atilf.fr/DERom/entree/’batt-e-) 6 1763 batter schù ‘attero’ (Bartolomei1763-1976:70)
gad. bate mar. bater Badia bate grd. bater fas. bater caz. bater bra. bater fod. bate col. bate amp. bate LD bate MdR bate
v.tr. Ⓜ bat, baton, batù
1 effettuare una serie di colpi su qualcuno o qualcosa (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ battere Ⓓ schlagen ◇ a) sön chësc salajëi, ch’i bati cui pügns, ê zacan Genofefa sentada soung chesc’ salajei, ch’i batte cui pungn’s, ē zac-cang Genofefa sentada DeclaraJM, SantaGenofefa1878:124 (Badia); b) Nos düc por tera cun gran dolur / Se batunse cun le pügn trëi otes al cör Nos dütg per terra cong grang dolor / Se battungse col pügn trei ottes al cör PescostaC, MëssaPescosta1879:5 (Badia)
2 suonare le ore a tocchi staccati, detto di campane, orologi e simili (grd. L 1933, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, fod. Pz 1989; Ms 2005, amp.) Ⓘ battere, rintoccare Ⓓ läuten, schlagen ◇ a) Mesanuote batea ra meridiana / co son ruà inze piaza e see contento Meza nuote batea ra meridiana / co son ruà inže piaža e see con-tento DegasperF, TenpeAdes1862-1974:473 (amp.)
v.intr. Ⓜ bat, baton, batù
1 pulsare ritmicamente (detto del cuore) (gad., grd. F 2002, fas. DILF 2013) Ⓘ battere Ⓓ schlagen ◇ a) le cör che bat te chësc bosch desert, y s’inalza a Os, Signur, ne n’é ater co osc alté ‘l cour’ che bātt te chesc’ bosc desert, e s’ innalza a Os, Signur, nen è at’r ch’osc’ altè DeclaraJM, SantaGenofefa1878:43 (Badia)
2 battere a una porta per farsi aprire (gad., fas. R 1914/99; DILF 2013, amp. Q/K/F 1982) Ⓘ bussare Ⓓ klopfen, anklopfen ◇ a) In ùltima la é ruada apede na ciasa. L’à batù e daìte na fémena l’à domanà: Chi él? In ultima la ö ruada apedö una tschasa. La a battù, ö daitö n fömönô la dômana: chi öl. ZacchiaGB, DoiSores1858*:1 (bra.); b) Ëis pö dit: Vé, ch’i sun ala porta y bati, vignun che m’alda y deura sará vijité da me, iö sará so compagn a mësa, y ël mi amisc. Ais pou ditt: Vè, ch’i sung alla porta e batte, vignung ch’m’alda e deura, sarà visitè da mè, iou sarà so compangn’ a meſa, ed el mi amisc’. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:70 (Badia)
3 essere impegnato in una lotta, in un litigio (gad. P/P 1966, fas.) Ⓘ lottare, combattere Ⓓ kämpfen ◇ a) Mo a che éi vegnui chisc bie / Da Vich a Pera? Spetà che ve l die. / A far veder l so bel carater / Da magnon, da begon e da bater. Mo a ke ei vegnudi kiš bìe / Da Vik a Perra? Spe-tà ke vel dìe. / A far vedér l so bel karater / Da magnon, da begón e da báter. BrunelG, MusciatSalin1845:5 (bra.); b) E coscì zenza nesciuna paura / I à fat veder la so brau-ra. / Che a mi dit no la val nia / Parché i à batù con chi che dormìa. E koši zenza nesùn paùra / I ha fat vedér la so braùra. / Ke a mi dit no la val nia / Parke i ha batù kon ki ke dormìa. BrunelG, MusciatSalin1845:10 (bra.); c) Finamai chi vedli soldas induris, che â tan d’agn batü sot ala bandira dl conte, y iló stô de guardia söi portuns dl ciastel, ’ci chi ê scomöc Finmai chi vedli soldas indurīs, che ā tan d’angn’ battù soutt alla bandīra d’l conte, e illò stē de guar-dia su i purtungs d’l ciastell, ci chi è scomoutg’ DeclaraJM, SantaGenofefa1878:6 (Badia)
4 fig. provare una sensazione fisica provocata da stimoli interni o esterni, avvertire (fas.) Ⓘ sentire Ⓓ spüren ◇ a) l sentìa che la fam ge batea e candenó [l] crepa fora e l disc: "Oh mia bona Dona Chenina, gé fosse ben chiò se te me volesses dèr na fortaa dassen!" l sentia, ke la fam ğe batea e kandenò crepa fora e el diš: "Oh mia bona Dona Kenina, ğe fose ben kiò se te me voleses der na fortaa da sen!" BrunelG, Cianbolpin1866:23 (caz.)
bate a porta (MdR) Ⓘ bussare Ⓓ klopfen ◇ a) An à batü a porta. / Và, ćiara, chi ch’ël é. Aǹ ha battü a por-ta. / Va, çhiara, chi [ch’ ël] é. DeRüM, EhJan1833-1995:250 (MdR) ◆ bate a tera (gad.) Ⓘ abbattere Ⓓ nieder- schmettern ◇ a) "Pora nia, Genofefa", respogn le conte; degügn al monn me pó bate a tera, sc’ Idî ne n’ó "Pora nia, Genofefa", respogn’ ‘l conte; degungn’ al mon mè po batte a terra, s’ Iddì nen ō DeclaraJM, SantaGenofefa1878:8 (Badia) ◆ bate dur (amp.) Ⓘ insistere Ⓓ beharren ◇ a) Ma se sé forte, se portà vitoria / se baté duro e staré a chel ch’é scrito, / aré co ‘l é un dì na pì gran gloria! Ma se se forte, se portà vitoria / se batè duro e štarè a chel ch’è scrito, / avrè co l’è un dì ‘na pì gran gloria! DegasperF, PrimaMessaGhedina1868-1990:358 (amp.) ◆ bate

en pec (grd.) Ⓘ dissipare Ⓓ verschwenden ◇ a) chësc fi plu jëunn s’ à tëut si roba, y se n ie jit te n paesc da-lonc, y à iló batù n pec duta si roba cul viver da pultron. chesc fi plù yeun s’ ha teut si roba, i sen ie yit t’ n pavisc da-lontsc, i ha ilò battù ‘n petse dutta si roba cul viver da pul-trong. Anonim, PezFiProdigo1835*-1913:130 (grd.) ◆ bate

en toc (grd. F 2002, fas. Mz 1976) Ⓘ dissipare, sperperare Ⓓ verschwenden ◇ a) pernanche ie ruà chësc vosc fi, ch’à batù n toc dut l fatissie cun la putanes, i ëise mazà n vadel gras pernanche iè ruà chesc vosc fì, ch’ha battù ‘n tocc tutt ‘l fatti sie culla puttanes, i eise mazzà ‘n vadel gras SenonerA, FiProdigoGRD1841-1986:253 (grd.) ◆ bate via

l cef (gad. DLS 2002, grd. DLS 2002, fas. DLS 2002; DILF 2013, fod. P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ decapitare Ⓓ enthaupten ◇ a) Impara a ne t’infidé ince di plü bugn tra i uomini, che che ess mai dit che chël che me fornî de perles me fajará bate ia le ce? Impara a nè t’ ingfidé incie d’i plou bongn’ tra li uomini, chè che ess’ mai ditt, che chel chè mè fornì de perles mè farà batte ia ‘l ciè? DeclaraJM, SantaGenofefa1878:25 (Badia).

bate (gad., Badia, fod., col., amp., LD, MdR) ↦ bate.

bateà (amp.) ↦ batié.

bateboi Ⓔ it. battibuglio x guazzabuglio (semantica) (GsellMM) 6 1862 batiboi (DegasperF, TenpeAdes1862-1974:474)
fas. biteboi bra. biterbot amp. bateboi, batiboi
s.m. sg.
coesistenza o mescolanza nello stesso luogo di più persone o cose senza distinzione e senza ordine (fas. R 1914/99; Mz 1976; DILF 2013, amp. Mj 1929; Q/K/F 1982; C 1986) Ⓘ scompiglio, confusione Ⓓ Verwirrung, Wirrwarr ◇ a) śoentù e vece, sobre e inbriagoi, / poerete e riche, duto un batiboi zoventù e vece, sobre e imbria-goi, / poerete e riche, duto un batiboi DegasperF, TenpeAdes1862-1974:474 (amp.).

bateboi (amp.) ↦ bateboi.

bateisem Ⓔ it. battesimo ‹ BAPTISMUS (EWD 1, 248) 6 1866 bateisum (BrunelG, Cianbolpin1866:8)
gad. batejimo grd. batëisum, batëismo fas. bateisem caz. bateisim bra. bateisem, batesimo moe. batesem fod. batejimo col. batejimo amp. batesimo LD bateisem
s.m. Ⓜ bateisems [ 76 ] primo sacramento di molte chiese cristiane, ammini-strato per versamento dell’acqua sula testa o per immersione (gad. A 1879; P/P 1966, grd. A 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013; DLS 2002, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ battesimo Ⓓ Taufe ◇ a) l’é jit dal curat a preèr che l vardasse dò tel liber de bateisum l è ʒ̉it da l kurat a preer ke l vardasse dò te l liber de bateisum BrunelG, Cianbolpin1866:8 (caz.)
batum.

bateisem (fas., bra., LD) ↦ bateisem.

bateisim (caz.) ↦ bateisem.

batëismo (grd.) ↦ batëisum.

batëisum (grd.) ↦ bateisem.

batejar (bra.) ↦ batejé.

batejé Ⓔ ait. battegiare ‹ BAPTIDIĀRE (cfr. Lardschneider 1933:24) 6 1858 bateschada p.p. f.sg. (ZacchiaGB, DoiSores1858*:2)
grd. batejé fas. batejèr caz. batejèr bra. batejar col. batesà
v.tr. Ⓜ batejeia
amministrare il battesimo (grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, col. Pz 1989) Ⓘ battezzare Ⓓ taufen
p.p. come agg. Ⓜ batejés, batejeda, batejedes
che ha ricevuto il battesimo (fas.) Ⓘ battezzato Ⓓ getauft ◇ a) Chi él che puza da ciarn batejada, dime! chi öl chö puza da tscharn bateschada dimö! ZacchiaGB, DoiSores1858*:2 (bra.)
batié.

batejé (grd.) ↦ batejé.

batejèr (fas., caz.) ↦ batejé.

batejimo (gad., fod., col.) ↦ bateisem.

bàtem (moe.) ↦ batum.

bater (mar., grd., fas., caz., bra.) ↦ bate.

batesà (col.) ↦ batejé.

batesà (col.) ↦ batié.

batesem (moe.) ↦ bateisem.

batesimo (bra.) ↦ bateisem.

batiboi (amp.) ↦ bateboi.

batié Ⓔ BAPTIDIĀRE ‹ βαπτίζειν (EWD 1, 249) 6 1878 battiè (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:18)
gad. batié mar. bacé Badia batiè fod. batié col. batesà amp. bateà LD batié
v.tr. Ⓜ batieia
amministrare il battesimo (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ battezzare Ⓓ taufen ◇ a) Dopo ch’ara â perié dî assá ára tut la massaria dal’e-ga y á batié le bambin sot al inom Schmerzenreich Dopo ch’ella ā p’riè dī assà à la tut la messarìa da l’ega e à battiè ‘l bambing soutt àl innom Schmerzenreich DeclaraJM, SantaGenofefa1878:18 (Badia)
batejé.

batié (gad., fod., LD) ↦ batié.

batiè (Badia) ↦ batié.

Batista 6 1833 Battista (DeRüM, BunDéBerbaTone1833-1995:257)
gad. Batista mar. Batista grd. Batista fas. Batista bra. Batista fod. Batista MdR Batista
antrop.
(gad. V/P 1998, fas., fod. Ms 2005, MdR) Ⓘ Battista Ⓓ Baptist ◇ a) Bun dé, bun dé, Batista. Buǹ dé, buǹ dé, Battista. DeRüM, BunDéBerbaTone1833-1995:257 (MdR); b) L’auter l’era de Recin Batista, / Chel che fasc chela burta vista. L’auter l era de Rečing Battista, / Kel ke faš kela bur-ta vista. BrunelG, MusciatSalin1845:5 (bra.).

Batista (gad., mar., grd., fas., bra., fod., MdR) ↦ Bati-

sta.

bato (gad., mar., Badia) ↦ batum.

batol (col.) ↦ batum.

batolà (col.) ↦ batolé.

batolar (bra., moe.) ↦ batolé.

batolé Ⓔ deriv. di batola (EWD 1, 247) 6 1807 batulè (PlonerM, Erzählung3GRD1807:46)
gad. batolé grd. batulé fas. batolèr bra. batolar moe. batolar fod. batolé col. batolà amp. batorà LD batolé
v.intr. Ⓜ batoleia
conversare su argomenti di poca importanza, o in modo futile, inconcludente (gad. P/P 1966; Pi 1967; DLS 2002, grd. G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ chiacchierare, cianciare Ⓓ schwatzen, labern ◇ a) Na vedla, che ne fajova auter che tussì y batulé, ova scheje daniëura mel de dënts, y jiva suvënz a mulesté n dutëur cun si ciacules. Una vödla, kœ ne faschòva auter kœ tussì y batulè, avòva schkesche dagniœura mel de dænts, y schiva suænts a mulestè ung dutœur cun si tgiacules. PlonerM, Erzählung3GRD1807:46 (grd.).

batolé (gad., fod., LD) ↦ batolé.

batolèr (fas.) ↦ batolé.

batorà (amp.) ↦ batolé.

batulé (grd.) ↦ batolé.

batum Ⓔ BAPTI(S)MUS (EWD 1, 249) 6 1878 batto (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:17)
gad. bato mar. bato Badia bato grd. batum fas. bàtum moe. bàtem fod. batum col. batol LD batum
s.m. Ⓜ batums
primo sacramento di molte chiese cristiane, ammini-strato per versamento dell’acqua sulla testa o per immersione (gad. Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. L 1933; F 2002; DLS 2002, fas. DLS 2002; DILF 2013, fod. Pz 1989; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ battesimo Ⓓ Taufe
porté a batum (gad.) Ⓘ tenere a battesimo, fare da padrino Ⓓ jemanden zur Taufe bringen, Taufpate sein ◇ a) En mancianza de n amich, che le portes a bato, y de n sacher minister, che recordes a pere y compere sü oblighi, fajarái iö da sazerdot, da pere y tot. In mancanza de ‘ng amico, che ‘l porte a batto, e deng sacro ministro, che re-corde a pere e compère su oblighi, farai iou da sacerdote, da pere e tōt. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:17 (Badia)
bateisem.

batum (grd., fod., LD) ↦ batum.

bàtum (fas.) ↦ batum.

bau (gad., grd., fod.) ↦ bao.

baudi Ⓔ trasformazione della formula di lamento bel Dî (Gsell 1989b:284) 6 1875 baldi (PescostaC, DecameronIXLMV1875:651)
gad. baldi mar. baldi S. Martin baudi Badia baldi grd. baudi
avv.
disgraziatamente, malauguratamente (gad. A 1879; P/P 1966; Pi 1967; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; F 2002; DLS 2002) Ⓘ purtroppo Ⓓ leider ◇ a) Ah, ch’i s’ames tres, y i s’oress desmostré mi rengraziamënt, mo, baldi, sunsi sforzada a s’anunzié na cossa te-ribla. Ah, ch’i s’ ame tres, e i s’ oress’ desmostrè mi ringra-ziament, mo, baldi, sungſi sforzada a s’ annunziè na cosa terribile. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:20 (Badia)
ester da baudi (gad.) Ⓘ avere un carattere debole Ⓓ einen schwachen Charakter haben ◇ a) ël fô tan feter da baldi y da lásceme en pesc, che ël ne castiâ cun iustizia les ofejes fates ad atri val fo̲a tan fetr da baldi e da lasseme in pęš, che val nẹ ćastiava co̮n jo̮stizia les o̮ffẹžes fattẹs ad attri PescostaC, DecameronIXLMV1875:651 (S. Martin). [ 77 ] baudi (S. Martin, grd.) ↦ baudi.

baudiar (moe.) ↦ baudié.

baudié Ⓔ deriv. di baudi (GsellMM) 6 1805 baudiava 6 imperf. (PezzeiJF, TTolpei1805-2010:189)
gad. baudié mar. baodié Badia baudié grd. baudië fas. baudièr moe. baudiar fod. baudié LD baudié
v.intr. Ⓜ baudia
manifestare con lamenti un dolore fisico o morale (gad. A 1879 A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1879 G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. DA 1973; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ piagnucolare, lamentarsi Ⓓ jammern, klagen ◇ a) Lascede de baudié, y godessela tl Signur Lascede de baudiè, e gedess’la nel Signur DeclaraJM, SantaGenofefa1878:113 (Badia)
se baudié (gad. V/P 1998; DLS 2002, grd. L 1933; F 2002; DLS 2002, fod. P/M 1985; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ piagnucolare, lamentarsi Ⓓ klagen, jammern ◇ a) Di e not al studiáva / la Maria e i autri lo tentáva / l vegle de la lum se baudiáva / la vegla de chisc mac se la ridëva Di’, e not al studiava / la Maria e i autri lo tentava / il Vegle della Lum se baudiava / la Vegla di chis matg sella ridava PezzeiJF, TTolpei1805-2010:189 (fod.); b) de chësta cossa i dorôra zënza consolaziun y ara s’á ponsé de jí dal Re a se baudié dẹ casta co̮sa i do̮ro̲v’la zåinza co̮nso̮laziun, e alla s’ ha pẹnsè dẹ ži dal Re a sẹ bao̮diö PescostaC, DecameronIXBAD1875:652 (Badia).

baudié (gad., Badia, fod., LD) ↦ baudié.

baudië (grd.) ↦ baudié.

baudièr (fas.) ↦ baudié.

baudinoch Ⓔ ? 6 1844 boudinòco (DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:115)
amp. boudinoco
s.m. Ⓜ baudinoc
terreno ondulato di difficile sfruttamento agricolo (amp. Mj 1929; Q/K/F 1982; C 1986) Ⓘ prato ondulato poco adatto allo sfalcio Ⓓ unebene, schwer zu mähende Wiese ◇ a) Ce da ride a ‘l vede cioco / par chi luoghe a tandarlà, / a svoità chel boudinoco / par chi buje, che se sà. Ce da ride al vede ciòco / par chi luoghe a tandarlà, / a svoità chel boudinòco / par chi buge, che se sa. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:115 (amp.).

baujaron Ⓔ deriv. di *baujâr ‘bugiardo’ (GsellMM) 6 1878 baojorona f. (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:121)
gad. baujorun Badia baujurun grd. baujaron fas. bujaron moe. bujieron fod. baujiaron, boujiaron col. baujieron LD baujaron
agg. Ⓜ baujarons, baujarona, baujarones
che dice bugie (gad., grd. L 1933, fas. DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, fod. P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005) Ⓘ bugiardo Ⓓ lügnerisch ◇ a) che ara l’â pömassa porvada, ci che pó na lënga baujorona a desturbé i matrimoni ince i plü contënc che ella l’ā poumassa porvada, cicche po na leinga baojorona a desturbè i matrimoni incie i plou cuntentg’ DeclaraJM, SantaGenofefa1878:121 (Badia)
baujon.

baujaron (grd., LD) ↦ baujaron.

baujia Ⓔ ait. bausìa ‹ aprov. bauzia ‹ germ. * bausí (EWD 1, 251) 6 1763 baosia ‘mendacium’ (Bartolomei1763-1976:70)
gad. baujia mar. baojía Badia baujia grd. baujia fas. bujìa caz. bujìa bra. bujìa moe. bujìa fod. baujia, boujia col. baujia amp. boujia LD baujia MdR baujia
s.f. Ⓜ baujies
affermazione volutamente contraria alla verità (gad. B 1763; A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ bugia Ⓓ Lüge ◇ a) e n’i amonësce con tüt le rigor alincuntra a schivé les baujies e n’i ammonësce coǹ tüt le rigor a l’incuntra a schivé les baúĝìes DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:266 (MdR); b) Chest no die / Che te Fascia no sie / Poies e strace de massa / Perché chest fossa bujìe. Chest no die / Che te Fassa no sie / poglies e strace de massa / Perché chest fossa busie. PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:266 (bra.); c) Schiva la baujia, chësta porta dann y nia de bon. Schiva la baus̄ìa, chësta pòrta dann y nía de bon. PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.); d) I uomini dij p. e. ch’ai s’ó bun, intan ne se pói odëi: chësta é na baujia. Li uomini disc’ p. e. ch’ei s’ ŏ bung, intang nè sè poi udei: chesta è na baujìa. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:67 (Badia)
dì baujies (grd. F 2002, fas. DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Ms 2005, amp. DLS 2002) Ⓘ mentire Ⓓ lügen ◇ a) Chest tant però die / Sepon l’é ben con l’engian / Perché no l sà el fascian / E chest zenza dir bujìe. Chest tant pero die / Sepon le ben con Lingiang / Perche nol sa el Fassang / E chest zenza dir busie. PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:264 (bra.).

baujia (gad., Badia, grd., fod., col., LD, MdR) ↦ baujia.

baujiaron (fod.) ↦ baujaron.

baujieron (col.) ↦ baujaron.

baujon Ⓔ deriv. di baujia 6 1860 baugion (DegasperF, ARaMeNoiza1860*-1975:109)
amp. baujon, boujion, bujion
s.m.f. Ⓜ baujons
persona che dice bugie per vizio o in occasioni particolari (amp. Mj 1929; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002) Ⓘ bugiardo Ⓓ Lügner ◇ a) Te me credes no ‘l é vero? / un baujon non son mai stà: / te sas ben che son sinziero / che no son bon de t’ inbroià…! Te me credes no le vero? / un baugion non son mai sta: / te sas ben che son sinziero / che no son bon de t’ inbroià…! DegasperF, ARaMeNoiza1860*-1975:109 (amp.)
baujaron.

baujon (amp.) ↦ baujon.

baujorun (gad.) ↦ baujaron.

baujurun (Badia) ↦ baujaron.

beà (caz.) ↦ beat.

beabà Ⓔ A-B-C, REW 16 (Q/K/F 1982, 21) 6 1844 beabà (DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:110)
amp. beabà
s.m. Ⓜ beabas
1 sistema di segni grafici usati per rappresentare i suoni di una lingua (amp. Mj 1929; Q/K/F 1982; C 1986) Ⓘ alfabeto Ⓓ Alphabet
2 primi elementi del leggere e dello scrivere (amp. Mj 1929; Q/K/F 1982; C 1986) Ⓘ abbicì Ⓓ Abece ◇ a) No ve ocore tanto ston / par intende chesta ca, / ch’el ra intende ‘l pì coion, / che no sepe el beabà. No ve ocore tanto ston / Par intènde chesta ca, / ch’el ra intènde ʼl pi coión, / che no sèpe el beabà. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:110 (amp.).

beabà (amp.) ↦ beabà.

beadou (fod.) ↦ bevidour.

beanda (fas.) ↦ bevanda.

beánda (fod.) ↦ bevánda.

beat Ⓔ it. beato ‹ BEĀTUS (EWD 1, 255) 6 1763 beato ‘beatus’ (Bartolomei1763-1976:70)
gad. beat mar. beato Badia beat grd. beat fas. beat caz. beat, beà fod. beato amp. beato LD beat
s.m.f. Ⓜ beac, beata, beates
chi gode della perfetta felicità nella contemplazione di dio (gad. DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. [ 78 ] DLS 2002, fod. DLS 2002, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ beato Ⓓ Seliger ◇ a) Por i beac en paraisc, / Ch’ëis salvé cun Üsc amisc. Pur i Beati in Paraisc’, / Ch’ais salvè cung Ousc’ amisc’. DeclaraJM, MëssaFreinademez1875:1 (Badia)
agg. Ⓜ beac, beata, beates
che è in uno stato di completa felicità (usato in esclamazioni per esprimere ammirazione, invidia benevola) (gad. B 1763; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ beato Ⓓ selig ◇ a) Dì che i é besties, basta ben / I é beate, i é contente / Se i à vena, e ben da fen. Di chi jé besties, basta ben / Jè beate, jĕ contente / Se jà vena, e ben da fen. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:35 (amp.); b) O beac (dijôra cun n sospir) beac chi, che pó vire en compagnia O beati (dijōla cunung sospire) beati chi, che po vire in compagnìa DeclaraJM, SantaGenofefa1878:37 (Badia).

beat (gad., Badia, grd., fas., caz., LD) ↦ beat.

beato (mar., fod., amp.) ↦ beat.

becá (gad., Badia) ↦ beché1.

becà (col., amp.) ↦ beché2.

becalà (amp.) ↦ bacalà.

becar (bra., moe.) ↦ beché2.

becàr (col.) ↦ beché1.

becarì (grd.) ↦ sbecarì.

becé (fas.) ↦ beché1.

becè (moe.) ↦ beché1.

bech1 Ⓔ BĒCCUS (EWD 1, 256) 6 1763 ‘l boech ‘rostrum’ (Bartolomei1763-1976:70)
gad. bech mar. bech Badia bech grd. bech fas. bech bra. bech fod. bech amp. beco LD bech
s.m. Ⓜ bec
formazione cornea che riveste la mascella e la mandibola degli uccelli, dei cheloni e dei monotremi (gad. B 1763; A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; DILF 2013; DLS 2002, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ becco Ⓓ Schnabel ◇ a) i pici bisbiliâ, metô fora le ce, daurî le bech y tolô so bocun i piccei bisbiliā, mettō fora ‘l ciè, deurì ‘l běcc e tolò so buccung DeclaraJM, SantaGenofefa1878:51 (Badia).

bech (gad., mar., Badia, grd., fas., bra., fod., LD) ↦

bech1.

bech2 Ⓔ gall. *bukk- con variazione vocalica (GsellMM) 6 1763 bach ‘caper, hircus’ (Bartolomei1763-1976:70)
gad. bëch mar. bëch grd. bëch fas. bech caz. bech bra. bech moe. bech fod. bëch col. bech amp. beco LD bech
s.m. Ⓜ bec
1 maschio di capra, capriolo, camoscio, ecc. (gad. B 1763; A 1879; A 1895; G 1923; Ma 1950; P/P 1966;V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; G 1923; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ caprone, becco Ⓓ Bock, Ziegenbock ◇ a) tu ne m’es mei dat n bëch per maië n past cun mi amisc. tu ne m’és mei dat un böc per majé un past cung mi amiches. HallerJTh, FigliolProdigoGRD1832:143 (grd.); b) Chi da Cianacei e Gries no n’èa pèster de la feides e nesciugn no volea jir, perché no n’era beches e i peèa massa pech. Ki da Čanačei e Gries no n’ea pèster de la feides e nešugn no volea ʒir, perkè no n’era bëkes e i peea masa pëk. BrunelG, Cianbolpin1866:1 (caz.)
2 corteggiatore di donne, sempre in cerca di facili amori e di avventure galanti (gad. V/P 1998, fod. Pe 1973; P/M 1985; Ms 2005, amp.) Ⓘ donnaiolo Ⓓ Weiberheld ◇ a) se ra toses ’es fosse na fre meo… / s’ ’es mandasse chi beche via in malora! se ra toses es foše na fre meo… / s’ es mandaše chi beche via in malora! DegasperF, TenpeAdes1862-1974:473 (amp.)
bec soprannome scherzoso con cui si designano gli abitanti di campitello di fassa (fas. R 1914/99) Ⓘ becco scherz.Ⓓ Bock scherz. ◇ a) Pitores, beches da la val / E pelacrisć, musciac, concéres / Segnores, sec, en curt duc peres / Fascegn! scusonse; nia permal! Pittoress, becchess da Laval / E pellacristg, mussatg, concieress / Signoress, setg ‘n curt dutg peres / Fassegn! scusonsse; nia per mal! BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:248 (bra.); b) Se i retorna par Gardena / I pelacrisć da Mazin / I ge peta dal manarin / E i beches co na tusciada i li trasc en schena. Se i ritorna per Gardena / I pelachristg da Mazzin / I je peta dal manarin / E i bekes con na tusada i li tras in schena. PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:268 (bra.).

bech (fas., caz., bra., moe., col., LD) ↦ bech2.

bëch (gad., mar., grd., fod.) ↦ bech2.

beché1 Ⓔ nordit. bechèr (EWD 1, 259) 6 1833 becas pl. (DeRüM, VigneOtaRajonèVos1833-1995:233)
gad. becá mar. bocà Badia becá grd. bechè fas. beché, becé bra. becé moe. becè fod. bechè col. becàr amp. bechèr LD beché MdR bocà
s.m. Ⓜ bechés
chi macella bestie destinate all’alimentazione; chi vende le carni macellate (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ macellaio Ⓓ Metzger ◇ a) Olà stàl da ćiasa? / Iö mine ch’ël stie inte la contrada di becas, nia lunc da la plaza de le Dom. Olà stal da çhiasa? / Jeu mine ch’ël stie inte la contrada di beccàs, nia lunĝ da la plazza de le Dom. DeRüM, VigneOtaRajonèVos1833-1995:233 (MdR).

beché (fas., LD) ↦ beché1.

beché2 Ⓔ deriv. di bech ‘formazione cornea che riveste la mascella e la mandibola degli Uccelli’ (EWD 1, 257) 6 1873 beccarà 6 fut. (Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:27)
gad. beché mar. beché Badia bechè grd. beché fas. bechèr bra. becar moe. becar fod. beché col. becà amp. becà LD beché
v.tr. Ⓜ beca
ferire lievemete penetrando nella pelle o nei tessuti superficiali con una punta acuminata (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. Mj 1929; Q/K/F 1982; C 1986, LD DLS 2002) Ⓘ pungere Ⓓ stechen, beißen fig. ◇ a) El vespei, el s’à scoscodà, / Vostro dan, no lamentae / Se ra vespes ve becarà! El vespèi, el sa scόscόdà, / Vostro dàn, no lamentàe / Se ra vespès, ve beccarà! Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:27 (amp.).

beché (gad., mar., grd., fod., LD) ↦ beché2.

bechè (grd., fod.) ↦ beché1.

bechè (Badia) ↦ beché2.

bechèr (amp.) ↦ beché1.

bechèr (fas.) ↦ beché2.

bechet Ⓔ deriv. di bech ‘formazione cornea che riveste la mascella e la mandibola degli Uccelli’ (EWD 1, 256) 6 1856 becchetg (BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:246)
fas. bechet bra. bechet
s.m. Ⓜ bechec
guarnizione di tessuto lavorato a nodi o intrecci [ 79 ] sull’orlo di biancheria, di indumenti femminili, ecc. (fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013) Ⓘ pizzo, merletto Ⓓ geköppelte Spitzen, Spitze ◇ a) Velgiuce! voi meté l colar / Da ciadenele, e da bechec. Velgiucce! voi mettè ‘l collar / Da tgiadenelle, e da becchetg. BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:246 (bra.).

bechet (fas., bra.) ↦ bechet.

beco (amp.) ↦ bech1.

beco (amp.) ↦ bech2.

bedaia (grd.) ↦ medaia2.

bee (amp.) ↦ beive.

beerà (amp.) ↦ aberé.

befa Ⓔ it. beffa 6 1445 befa (WolkensteinO, DoFraigAmorß1445*-1979:104)
grd. befa fas. befa amp. befa LD befa
s.f. Ⓜ befes
burla, inganno, etichettati contro qualcuno per schernirlo (grd., fas. R 1914/99; DLS 2002; DILF 2013, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ beffa Ⓓ Spott ◇ a) Zënza befa Cenza befiu WolkensteinO, DoFraigAmorß1445*-1979:104 (grd.).

befa (grd., fas., amp., LD) ↦ befa.

bega Ⓔ nordit. bega ‹ got. * bêga (EWD 1, 261) 6 1763 bega ‘rixa’ (Bartolomei1763-1976:70)
gad. bega mar. bega Badia bega grd. bega fas. bega caz. bega bra. bega moe. bega fod. bega col. bega amp. bega LD bega
s.f. Ⓜ beghes
rissa, baruffa, litigio (gad. Bartolomei 1873; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ zuffa Ⓓ Rauferei ◇ a) Al mör, mo tla bega al ne sënt ch’al é mort, / mo scraia y comana y se para tres fort. Al mör, mo tla bega al ne sëint ch’al é mort, / mo scraia y comana y se para tres fort. PescostaC, BracunCoz1853-1994:226 (Badia); b) No ge contà / De chela bega en sènt’Ulgiana No ge contà / De chella bega ‘n sent’ Ulgiana BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:252 (bra.); c) doman jon vin Pecedac a derejèr dotrei pecei a chi da Gries che i à semper na bega doman ʒ̉on vin Pečedač a dereser do trei pečei a ki da Gries, ke i à semper na bega. BrunelG, Cianbolpin1866:18 (caz.)
taché bega (fas.) Ⓘ attaccar briga Ⓓ Streit anzetteln ◇ a) I à scomenzà a tacar bega I a scomönzà a taccar begô ZacchiaGB, Filamuscia1858*:3 (bra.).

bega (gad., mar., Badia, grd., fas., caz., bra., moe., fod., col., amp., LD) ↦ bega.

begà (col.) ↦ beghé.

begar (bra., moe.) ↦ beghé.

beghé Ⓔ nordit. begar (EWD 1, 261) 6 1856 begar (BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:252)
gad. beghé mar. beghé grd. beghé fas. beghèr bra. begar moe. begar fod. beghé col. begà
v.intr. Ⓜ bega
venire a contrasto con qualcuno in modo violento e ingiurioso (gad. A 1879; Ma 1950; V/P 1998, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005) Ⓘ litigare Ⓓ streiten ◇ a) N procescion / Fosc pa che chest Reverendiscem / L portarà chel Die sentiscim, / Mo zenza cente e confalon, / Per no begar ’N processiong / Fos pa che chest Reverendissem / ‘L portarà chel Dio sentissem, / Mo tzentza cente e confalong, / Per no begar BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:252 (bra.).

beghé (gad., mar., grd., fod.) ↦ beghé.

beghèr (fas.) ↦ beghé.

bëgn (gad., Badia) ↦ ben.

bëgngnü (gad., Badia) ↦ benvegnù.

bëgnignü † (gad.) ↦ bëgngnü.

begon Ⓔ deriv. di bega 6 1845 begón (BrunelG, MusciatSalin1845:5)
fas. begon bra. begon fod. begon
s.m.f. Ⓜ begons, begona, begones
chi si comporta in modo litigioso e provocatorio (fas., fod. Ms 2005) Ⓘ attaccabrighe Ⓓ Streithansl, Stänker ◇ a) Mo a che éi vegnui chisc bie / Da Vich a Pera? Spetà che ve l die. / A far veder l so bel carater / Da magnon, da begon e da bater. Mo a ke ei vegnudi kiš bìe / Da Vik a Perra? Spetà ke vel dìe. / A far vedér l so bel karater / Da magnon, da begón e da báter. BrunelG, MusciatSalin1845:5 (bra.).

begon (fas., bra., fod.) ↦ begon.

beibe (fod.) ↦ beive.

bëin (MdR) ↦ ben.

bëin de bot (MdR) ↦ bendebot.

bëiningnü (MdR) ↦ bëinvegnü.

bëinvegnü (MdR) ↦ benvegnù.

bëire (gad.) ↦ bëre.

beive Ⓔ BIBERE (EWD 1, 264; http://www.atilf.fr/DERom/entree/’bIBe-) 6 1763 baeire ‘bibo’ (Bartolomei1763-1976:70)
gad. bëre, bëire mar. bëre Badia bëire grd. bever fas. beiver caz. beiver bra. beiver moe. bever fod. beibe, beive † col. beve amp. bee LD beive MdR bëire
v.tr. Ⓜ beiv, bevon, bevù
inghiottire un liquido (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ bere Ⓓ trinken ◇ a) V’adore pra chësta decima Stazion, o redentor dl mond, desfurnì che messëis bever fiel y ajëi V’adore pra chasta decima Stazion, o redentor d’l mont, deschfurnì che meseis böver fiel i aschej RungaudieP, LaStacions1813-1878:91 (grd.); b) Cul got n tla man / Buvons a Vosc unëur, / Vivëde giut y sann! Kul got n tela man / Buonse a Vost unëur, / Vivëde giut i sann! PlonerM, CuraziansBula1828-1915:65 (grd.); c) E meneme l vedel ngrassé, e mazelo; mangionselo, e ston de bona voia a mangé e beibe E menéme ‘l vedél ‘ngrassé, e mazzélo; mangionselo, e stong de bona voja a mangié e beive HallerJTh, FigliolProdigoFOD1832:152 (fod.); d) Sënza ceremonies! Iö sà, che bevëis gën le cafè. / Ël é vëi, iö le bëi gën Sënza ceremonies! Jeu sa, che bevëis giaǹ le caffè. / Ël é vëi, jeu le bëi giaǹ DeRüM, AvëiseVöiaBëire1833-1995:236 (MdR); e) Junde inte chësta osteria e bevunde na boza de vin deberiada. Ĝiunde inte quest’osteria e bevunde ‘na bozza de viǹ deberiada. DeRüM, BevundeBozaVin1833-1995:243 (MdR); f) Mo se ades volede grignar / Meteve a sentir e scutar; / I à beù e ben magnà / E coscì certo la sarà. Mo se adés volede grignár / Meteve a sentìr e skutár; / I ha beù e beng magnà / E koši čerto la sarà. BrunelG, MusciatSalin1845:6 (bra.); g) "Oh mia bona Cristina", respogn Tita "sce te n orôs un che bër ega, esste messü maridé n alcun." "Oh mia bona Cr’stina", respougn Tita "se t’ n’uros ung che bei ega, este m’ssè maridè ǹg alcung." DeclaraJM, TCazöla1850*-2013:267 (Badia); h) os dal me sëch, passede Col Maladët, / sa Morin Rot da Calfosch a bëre ega os dal mè sëch, passed’ Côl Maladët, / sa Morin Rot da Calfosch a bëir’ ega PescostaC, BonesEghes1858-1994:229 (Badia); i) ‘l amigo i gote ‘l inpienisce intanto / d’aga de ita e a dute ‘l in prejenta: / el pare, el bee, el no se fesc preà tanto l’amigo i gote l’impenisce intanto / d’aga de ita e a dute l’in pregenta: / el pare, el bee, el nos se fesh preà [ 80 ] tanto DegasperF, TenpeAdes1862-1974:472 (amp.); j) Vin bev mescedà cun ega, blot uniun n beve puech Viŋ böv mus̄edà con èga, blot ugnuŋ ëŋ böve puech PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.); k) cogne jir a vardèr de la feides che n cajo canche les vegn jù de Pèla de Mez a beiver, no les me saute jun ruf cogne ʒ̉ir a vardér de la feides, ke in caʒ̉o, kan ke les vegn ʒ̉u de Pela de Meʒ a beiver, no les no les me saute ʒ̉u ‘n ruf BrunelG, Cianbolpin1866:5 (caz.); l) Su beon… e che ra vada / On fenì de struscià! Su beόn… e che ra vada / On fenì de struscià! Anonim, ManageriaComunal1873-1973:28 (amp.); m) Chi ch’á sëi, vëgnes da me a bëre Chicch’ à sei, vegne da mè a beire DeclaraJM, SantaGenofefa1878:40 (Badia); n) Gonot jôl pro fontana a pié sö ega frësca, i la sporjô a Genofefa, y dijô: "Boiede, uma, ëis borjú, i slefs é süc!" Gonot jēle pro fontana a piè sou ega fresca, i la sporjō a Genofefa, e dijō: "Boiede, uma, ais burjŭ, i sleff è sūttg!" DeclaraJM, SantaGenofefa1878:71 (Badia).

beive (LD) ↦ beive.

beive † (fod.) ↦ beibe.

beiver (fas., caz., bra.) ↦ beive.

bel Ⓔ BELLUS (EWD 1, 265) 6 1445 well f. (WolkensteinO, DoFraigAmorß1445*-1979:105)
gad. bel mar. bel Badia bel grd. bel fas. bel caz. bel bra. bel moe. bel fod. bel col. bel amp. bel LD bel MdR bel
agg. Ⓜ biei, bela, beles
1 che attrae, gradevole per armonia, perfezione formale (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 200, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ bello Ⓓ schön ◇ a) Margrëta bela Margrita well WolkensteinO, DoFraigAmorß1445*-1979:105 (grd.); b) Le creature. Bon viac segnor. Ma vegnide pa amò; ve n enjignon pa endana de più bie. Le creature. Bong viatsch Segnor! Ma vegnide pa a mò; ve n’eschignong pa indana de più bie. GiulianiGB, Gespräch1812-2014:59 (bra.); c) Vo uemes jide dant, / Tulëve l bel guant! Vo uemes ſhide dant, / Tulëve l bel guant! PlonerM, CuraziansBula1828-1915:63 (grd.); d) Tulëde mo, vo grandes / Sul cë bela gherlandes! Tulëde mo, vo grandes / Sul cë bela gherlandes! PlonerM, CuraziansBula1828-1915:63 (grd.); e) Jì delongo a tò l plu bel guánt, vestilo e meteie ite ntel deit l anel Schí de longo a tó ‘l plu bel govant, vestílo e mettéje ite ‘n tel deit l’anel HallerJTh, FigliolProdigoFOD1832:152 (fod.); f) Ël é n polit e bel jonn, e vos… Ël é ‘ǹ polit e bel ĵon, e vos… DeRüM, MaridéPüchTëmp1833-1995:239 (MdR); g) portà chiò sobit dal vestir l più bel guant che aon, n bon pé de ciuzé e l’anel da ge meter tel deit portà clò subit dal vestir el plu bel goànt, che aòng, ung bong pé de ciuzzé e l’anèl da ghié metter tel deit SoraperraA, FiProdigoCAZ1841-1986:246 (caz.); h) Presto portà ca el pì bel vestì, che on, e vestilo, e betei inz’ el diedo un anel Preste portà ca el pi bel vestì, che on, e vestillo, e metei inc’ el diedo un’ anel ConstantiniM, FiProdigoAMP1841-1986:255 (amp.); i) Mo a che éi vegnui chisc bie / Da Vich a Pera? Spetà che ve l die. / A far veder l so bel carater Mo a ke ei vegnudi kiš bìe / Da Vik a Perra? Spetà ke vel dìe. / A far vedér l so bel karater BrunelG, MusciatSalin1845:5 (bra.); j) T’as doi oce tanto biei… / i é lujentes come el fó… T’ as doi ocie tanto biei … / ie lugentes come el fò… DegasperF, ARaMeNoiza1860*-1975:109 (amp.); k) O mituns da chël bel ciapel O Mitungs da kal böll Chapell PeskollerJB, Landsturmlied1866-1998:288 (Badia); l) Ma a Leisach se presenta n bel cuadro, se vede Lienz e tante vile dut intor. Ma a Leisach se presenta un bel quadro, se vede Lienz e tante ville dutt intor. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.); m) Dui levic y le mantel, oh ci bel guant! Dui Leviti e l’mantel, oh tgi bell guant! PescostaC, MëssaPescosta1879:5 (Badia); n) ma sce cunscidrëis chësta beliscima lum sun ciel, chël bel surëdl ma̤ šę kuŋšidęráis k’šta̤ belíšima̤ luŋ suŋ tsíel, k’ l bel surá̤dl RifesserJB, Surëdl1879:107 (grd.)
2 corretto, misurato, appropriato (grd., amp.) Ⓘ bello Ⓓ gut ◇ a) Sci, sce l ie drët a Die, / Dut bon, dut drët, dut bel. Shi, she l’ie drët a Die, / Dut bon, dut drët, dut bel. PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:57 (grd.); b) ma brae pares, i dajé benon / a ra vosc fies na bela educazion!… ma brae pares, i dagé benon / a ra vosh fies na bela educažion!… DegasperF, TenpeAdes1862-1974:473 (amp.)
3 piacevole (gad., grd. L 1933, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, amp.) Ⓘ bello Ⓓ schön ◇ a) canche l’é tornà, e che l se à arvejinà a la cèsa, l’à sentù na bela mùsega e balèr. canche l’e torná, e che ‘l se a vishiná alla tgiesa, l’a sentú una bella musica e balér. HallerJTh, FigliolProdigoCAZ1832:145 (caz.); b) Ci n bel de ch’al é incö, / Can gnarál pa indô insciö / Ma ch’ai stlefes i mortai / Che tan bel n’él plü mai. Tgi en bël dë ch’al ë incö, / Cang gnaral pa indo ensö / Ma ch’ai stlëf i mortai / Chë tang bël n’ël plo mai. PescostaC, SonëtCoratBadia1852:1 (Badia); c) Ma ancuoi sci che i sćiopetea! / Ah! non élo gnanche bel? Ma ancuoi sì che i sciopetéa! / Ah! non elo gnanche bel? ZardiniB, Rudiferia1852:1 (amp.); d) Cosses, bënché scialdi beles y deletëules mprima, / No crì, sce les te porta dann, o te roba la stima. Còsses, bëŋchë ŝàldi bölles y dölettoules ’mprima, / No crì, ŝë les të pòrta dann, o te ròba la stima. PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.); e) Da vigni lëgn y trognora aldon sotissura cënt beles cianties da vigne lengn’ e trŏgnora aldung soutt e sura ceant belles cianties DeclaraJM, SantaGenofefa1878:46 (Badia)
4 gentile, nobile (grd. F 2002) Ⓘ bello, gentile Ⓓ freundlich, großherzig ◇ a) ve prëie dla bela grazia de purté cun frut l jëuf dëuc de vosc santiscimi cumandamënc. vœ preije d’la bella grazia dë purte cun frut ‘l schouf doutsch de vosc santisimi comandameintg. RungaudieP, LaStacions1813-1878:89 (grd.); b) Segur l lëur te purterà bela pesc, no l no fé nia. Segùr ‘l lour të purterà bölla pes̄, no ‘l no fè nìa. PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.)
5 riferito al tempo e a condizioni atmosferiche, chiaro, sereno (grd. F 2002, amp.) Ⓘ bello, sereno, chiaro Ⓓ heiter, klar ◇ a) una neola ió no vedo… / ‘l é un bel tenpo, ‘l é sinzier! una neola io no vedo… / le un bel tempo, le sinzier! DegasperF, ARaMeNoiza1860*-1975:108 (amp.)
6 quantitativamente notevole, quindi grande, grosso, forte, abbondante e simili (gad., grd., fas., fod., amp., MdR) Ⓘ bello Ⓓ groß ◇ a) A chi pestes de sculeies. / Fei pu tré de biei gran sveies A ki pestes de skulejes. / Fei pu tre de biei gran svejes PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:62 (grd.); b) Fei n bel gran cumplimënt; / Ma ne unì drë tan ruvënt / A tuché la man a Stina. Fei n bel gran kumplimënt; / Ma ne unì drë tan ruënt / A tukè la man a Stina. PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:56 (grd.); c) Les ie diaulmënter ries, / Nes fej suvënz gran dann. / Nes tira sula cresta / Na bela gran tampesta. Les ie diaulmënter ries, / Nes feſh suënz gran dann. / Nes tira sula kresta / Na bela gran tëmpesta. PlonerM, CuraziansBula1828-1915:65 (grd.); d) B. Le lin serà pa bel ël chësta ota? / A. Bel, bel, mo ël é pa inće a priesc. B. Le liǹ serà pa bel ël questa óta? / A. Bel, bel, mó ël é pa inçhie a pri[e] ŝ. DeRüM, BunDéBerbaTone1833-1995:258 (MdR); e) l’é vegnù vosc fra, e vosc père dal gran gust, che l’é tornà san e salvo, l’à fat mazèr n bel vedel l’é vegnù vos frà, e vos père dal gran gust, che l’é tornà sang e salvo, l’ha fat mazzèr un bel vedel SoraperraA, FiProdigoCAZ1841-1986:247 (caz.); f) [ 81 ] L é vegnù tuo fradel, e tuo pere l eva tán’ content, che tuo fradel l é vegnù liegher e sann a cesa, che l à fat mazé n bel vedel L’è vegnù tuo fradèl, e tuo père l’eva tang content, che tuo fradèl l’è vegnù liegher e san a cieŝa, che l’ha fa mazzè en bel vedèl DebertoM, FiProdigoFOD1841-1986:260 (fod.); g) Enfati sentì ades n bel azident / Coche i à ciapà n bel spaent. Infatti sentì adés ‘n bel azidént / Ko ke i ha čapà n bel spavént. BrunelG, MusciatSalin1845:7 (bra.); h) Un bel musc se sente el resto / Col iò iò… a vegnì / Un bel pezo, ma de chesto / Pì in detalio avrei da dì. Un bel musc se sente el resto / Col iò iò… a vegnì / Un bel pezo, ma de chesto / Pi in dettaglio avrei da dì. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:34 (amp.); i) Le bun fi stô iló stare ad ascolté pro, y beles leghermes i degorô jö por les massëdles ‘L bung fì stè illò starre ad ascoltè pro, e belles legrimes i d’gorō jou pur les massalles DeclaraJM, SantaGenofefa1878:75 (Badia)
7 con valore rafforzativo (gad. P/P 1966; V/P 1998, grd. L 1933; F 2002, fas., fod. Pz 1989) Ⓘ molto Ⓓ sehr ◇ a) Und bitt, ch’al te lasces gní dlaite / Por imparé bel frësch / Inciamó le todësch. Und bitt, ch’äll të lasche gní dlaite / Per imparë bell fräschc / Intgiamò il todeschc. PezzeiJF, MHitthaler1819-2010:198 (Badia); b) Sce t’os gní n bun patrun / sce sideste dagnora bel valënt Schë t’ oos gnì ung bung Patrung / Schë sieste dägnärra bell valänt PezzeiJF, GMiribung1819-2010:199 (Badia); c) Po sauti ite ala proza. / Y dì: Can ulons’ a fé la noza? / Po dirala: bel prësc de mei. Po sauti it ala proza. / I di: Kan ulonsa fe la noza? / Po dirala: bel prëst de Mei. PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:58 (grd.); d) Po deberieda jon, / Cigan y bel ciantan Po de briëda ſhon, / Cigan i bel ciantan PlonerM, CuraziansBula1828-1915:64 (grd.); e) Cognaré bel, bel trotar / A costa de toalar. Kognarè bel, bel trotár / A kosta de Toalár. BrunelG, MusciatSalin1845:12 (bra.); f) Dì mut tan d’elemënc iel pa? Doi, respuend l mut bel franch. Di mutt tàŋ d’elemëntg jèl pa? Doi, respuend ‘l mutt böll frànch. VianUA, MaesterSculé1864:196 (grd.); g) giusta che fiorìa soreie e l’era dut tant bel cet ğiusta ke fioria soreje e l era dut tan bel čet BrunelG, Cianbolpin1866:16 (caz.)
8 del tutto (gad.) Ⓘ completamente Ⓓ ganz ◇ a) Don Cortleiter en San Martin, / Plëgn de zelo en süa facenda / De Siur Domëne bel jomelin. Don Cortleiter in San Marting, / Pleing’n de zelo in su facceinda / D’Sior Domeine bel jom’ling. DeclaraJM, MëssaGrossrubatscher1865:1 (Badia); b) Frësca é l’ega y bel sarëna, / Che da crëp vá y placia en banch Fresca è l’ega e bel serena, / Che da crepp va e placcea in banc DeclaraJM, MëssaFreinademez1875:1 (Badia); c) La ligrëza bel compagna / Che se fajëis en chësc […] de La Ligrezza bell compagna / Che s’ fajeis in chesc’ […] dè DeclaraJM, MaringSopplà1878:4 (Badia)
avv.
1 perbene, a modo (gad., grd.) Ⓘ bene Ⓓ gut ◇ a) Dut i jiva bel de man / La manea y l gran paian, / Y fajova mé te n bòt / Tost na mëisa o n criniot Dut i ſhiva bel de man / La manea i l gran pajan, / I faſhova me te n bot / Tost na mëisa o n kriniot PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:63 (grd.); b) Tö t’as imparé a lí bel todësch / Y bel talian. Tö t’ haas imparè a lí bell todeschc / Ë bell taliang. PezzeiJF, GMiribung1819-2010:199 (Badia)
2 con tutto il cuore, sentitamente (grd., MdR) Ⓘ cordialmente Ⓓ herzlich ◇ a) Bossi po drët bel la man, / Dì: sëis’ a bën nton y sann? Bossi po drët bel la man, / Di: sëise bën nton i san? PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:56 (grd.); b) Iö ves prëie de me la saludé bel bel. [Jeu] Ves prëÿe de me la saludé bel bel. DeRüM, SignuraUma1833-1995:235 (MdR)
3 con esattezza, con precisione (grd., MdR) Ⓘ esattamente Ⓓ genau ◇ a) Tu prëies bel sciche n fascian. / Tu ies mpo n bon cristian Tu prejes bel shike n Fashan. / Tu ies mpo n bon Kristian PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:58 (grd.); b) Ël se dà, ch’ëi s’incunta mefo bel davant a chëst’osteria, olà che el pelegrin palsava Ël se dá, ch’ëi s’incuntra meffo bel davant a quest’osteria, olà che el pelegriǹ palsava DeRüM, CorpSant1833-1995:276 (MdR)
4 elemento pleonastico (gad., fas., MdR) Ⓘ ben bene Ⓓ schön ◇ a) O mia bona mëda M., jìssen pö demà ite e ponesse bel dlungia berba J. e stede bela chieta e lascénes fà nos. Oh, mia bonna mäda M., ĝisseǹ peu demà ite e ponesse bel dlungia bärba J. e stéde bella quieta e lascénes fà nos. DeRüM, MütMaridé1833-1995:280 (MdR); b) Marsc bel snel it’ al confin Marsh bell snell ît’ al confin PescostaC, Schützenlied1848-1994:222 (Badia); c) Mo die bel schiet, la devozion / La é pecia Mo dìe bel schiet, la devotziong / La è petgia BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:252 (bra.)
s.m.f.
persona bella, avvenente (grd.) Ⓘ bello Ⓓ Schöne ◇ a) Vo mutons, autëis la veles / do dinei y do la beles. Vo Mutons, auteis la Völes / do Dinei y do la Bölles. PlonerM, VedlaMuta1828*-2013:142 (grd.)
s.m. sg.
ciò che per aspetto esteriore o per qualità intrinseche provoca impressioni gradevoli (gad. P/P 1966, grd. L 1933; F 2002, fas. R 1914/99, fod. Pz 1989) Ⓘ bello Ⓓ Schöne ◇ a) O mi seniëura, respuend la muta: cie cossa pon avëi de bel per vint toleri? O mi segniœura, respuend la muta: tgiè cossa pong avèi dœ böll pœr vint toleri? PlonerM, Erzählung4GRD1807:47 (grd.); b) Śën sor! recordete po d’avëi pazienza, y no pensé de giaté dut l bel l bon, che l ie pa dlonch zeche. Zëŋ sor! reccordetë pò d’àvëi pazienza, y no pënsè de giatè dutt’ l böll ‘l boŋ, che ‘l jè pa dlonch zöchë. VianUA, FredescSurans1864:197 (grd.)
interiez.
esclamazione di meraviglia o d’impazienza (gad. P/P 1966, grd. G 1923; L 1933; F 2002, fas. R 1914/99, amp.) Ⓘ oh bella Ⓓ ach ◇ a) O bela! da le doudesc de not / Con ogneun te man n got. O bella! da le dòudeš de not / Kon ognùn te man ‘n got. BrunelG, MusciatSalin1845:6 (bra.); b) "Paroutro! ’es disc sta femenes, paresse! / Ce gran Dio bel! De meo no pó mia esse…" "Parautro! es disc sta femenes, paresse! / Ciè gran Dio bel! De meo no po mia esse…" DegasperF, AgostinoCostantini1860:1 (amp.); c) Oh, oh bela, sion ben galantomegn te Fascia Oh, Oh bella, sion ben gallantomin te Fassa IoriG, InjignàLet1860*-2013:402 (caz.)
bel y ben (fas.) Ⓘ benone, benissimo Ⓓ ausgezeichnet, sehr gut ◇ a) E te sot i Cougoi l se stajea bel e ben E te sot i Kougoi l se staʒ̉ea bel e ben BrunelG, Cianbolpin1866:2 (caz.) ◆ bel y bon (grd., fas. Mz 1976; DILF 2013, fod. Ms 2005, MdR) Ⓘ buono Ⓓ gut ◇ a) Va y gëura su la bëursa, / Compra cie che ie bel y bon, / Porta su y nëus maion. Va i gëura su la bëursa, / Kompra cie ke ie bel i bon, / Porta su i nëus majon. PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:63 (grd.); b) I avesse gën n bel e bun pano por na viesta. J’avesse giaǹ ‘ǹ bel e buǹ pano por ‘na viesta. DeRüM, CiAvessesGën1833-1995:245 (MdR); c) Bel e bon pensier / Ottimo auguro / Purché sia puro / E de vero cher. Bel e bon pensier / Ottimo auguro / Purché sia puro / E de vero cher. PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:263 (bra.) ◆ dé les beles y les bo-

nes (grd.) Ⓘ vezzeggiare, lusingare Ⓓ schmeicheln, schön tun ◇ a) Dai la beles, dai la bones / Y dì: mi cara bona Stina, / Chetù, che tu me toles / Cun volontà devina? Dai la beles, dai la bones / I di: mi kara bona Stina, / Ke tu, ke tu me toles / Kun volontà divina? PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:57 (grd.) ◆ fé les beles (gad. P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1923; L 1933; F [ 82 ] 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ vezzeggiare, lusingare Ⓓ schmeicheln, schön tun ◇ a) L i fajova drët la beles / Y tlupova su la steles. L i faſhova drët la beles / I tlupova su la steles. PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:61 (grd.) ◆ sul plu bel (fod. Pz 1989; Ms 2005, amp.) Ⓘ sul più bello Ⓓ mittendrin ◇ a) Sul pì bel che parlae, sento doi tosc / a fei sussuro e a ciacolà de fora Sul pi bel che parlae, sento doi tosh / a fei sušuro e a ciacolà de fora DegasperF, TenpeAdes1862-1974:472 (amp.).

bel (gad., mar., Badia, grd., fas., caz., bra., moe., fod., col., amp., LD, MdR) ↦ bel.

bel avisa (gad., mar., grd., fod.) ↦ belavisa.

bela Ⓔ mozione di bel 6 1860 bela (DegasperF, ARaMeNoiza1860*-1975:108)
gad. bela grd. bela fas. bela amp. bela
s.f. Ⓜ beles
riferito a un complemento indeterminato, intendendo notizie, storielle, frottole e simili (gad. P/P 1966; V/P 1998, grd. G 1923; L 1933; F 2002, fas. R 1914/99, amp.) ◇ a) Presto donca śon te preo, / una bela éi da t’in dì… Presto donca zon te preo, / una bela ei da t’ in dì… DegasperF, ARaMeNoiza1860*-1975:108 (amp.).

bela (gad., grd., fas., amp.) ↦ bela.

belaita (gad., Badia) ↦ bleita.

belau Ⓔ alad. *bel leu ‹ BELLUS + LEVE (Gsell 2001, 565) 6 1879 beláu (RifesserJB, Tëune1879:108)
grd. belau LD belau
avv.
pressoché (grd. G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ quasi Ⓓ beinahe, fast ◇ a) Franz ie unì ora dl lën uet sun doicater, y belau tl medem momënt à l tarlui dat ite su l lën frants íe uní ǫ́ra̤ d’l la̤ŋ úet sun dói kátę́r, i beláu t’ l mędém męmá̤ŋt a l ta̤rlúi da’ ítę su l la̤ŋ RifesserJB, Tëune1879:108 (grd.).

belau (grd., LD) ↦ belau.

belavisa Ⓔ comp. di bel + avisa 6 1878 bell’ avvisa (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:III)
gad. bel avisa mar. bel avisa Badia belavisa grd. bel avisa fod. bel avisa
avv.
con esattezza, con precisione (gad. Ma 1950) Ⓘ esattamente Ⓓ genau ◇ a) Mo nosc lingaz ne se lascia nia scrí belavisa coles lëtres talianes. Mo nosc’ lingaz nè sè lascea nia scrì bell’ avvisa colles lettres talianes. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:III (Badia).

belavisa (Badia) ↦ belavisa.

beldebot (col.) ↦ bindebò.

bele Ⓔ BELLUS ‹ lad. bel + e, cfr. it. bell’ e fatto (GsellMM) 6 1813 bele (PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:61)
gad. bele mar. belo Badia bele grd. bele fas. bele caz. bele bra. bele moe. bele fod. bele col. bele amp. bele LD bele MdR bele
avv.
indica che un’azione o un fatto si sta compiendo, o si è ormai compiuto (gad. A 1879; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. Q/K/F 1982; C 1986, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ ormai, già Ⓓ bereits, schon ◇ a) Sce Sant Ujep trajova n scibl, / Po laurovel bele tribl. She Sant’ Uſhep traſhova n shibl, / Po lëurovel bele tribl. PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:61 (grd.); b) O Stina dl Sigat, / Sce tu ne n’ies la mia, / Devënti bele mat. O Stina del Sigat, / She tu ne n’ies la mia, / Devënti bele mat. PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:58 (grd.); c) L eva ncora dalonc, che so pere l à bele vedù L’eva ‘ncora da lontsch, che so pére l’ha bele vedu HallerJTh, FigliolProdigoFOD1832:152 (fod.); d) Ël é bele plü de n mëis, che iö n’à avü le favor de ves odëi. Ël é bel[e] plü de ‘ǹ mëis, ch’jeu n’ha avü le favór de ves odëi. DeRüM, DonzelaComplimënt1833-1995:240 (MdR); e) Prüma ne me plej bele nia chëst corù blanch e ros. Prüma ne me pläŝ bel[e] nia quest corù blanc e ross. DeRüM, Mercadant1833-1995:286 (MdR); f) I á dormí bel püch y nia. / Sëgn, vé, mënel bele la rejia. I à dormì bel püch y nia. / Sëgn, vè, mënel bel’ la rjìa. PiccolruazA, Scassada1848-1978:71 (Badia); g) Che n’invidiëia le sazerdot? / Bel incö s’ él gnü tla man, Chè n’invidia ‘l Sazerdote? Bell’ ingcoù S’ ell’ gnu t’ la mang, DeclaraJM, MëssaFreinademez1875:1 (Badia); h) Da Pescosta chi da noza vëgn bele inant. Da Pescosta chi da nozza vagn belle innant. PescostaC, MessaNovellaPescosta1879:1 (Badia); i) Na sëira, canche l fova bele scur, ie jit dal ciamp a cësa n’oma diligënta cun si doi mutons. na̤ sá̤ira̤, ka̤ŋ k’ l fǫ́a̤ bélę škur, íe ži’ da̤ l txa̤mp a̤ txá̤za̤ n’óma̤ dilidyę́nta̤ kuŋ si dói mutóŋs. RifesserJB, Surëdl1879:107 (grd.).

bele (gad., Badia, grd., fas., caz., bra., moe., fod., col., amp., LD, MdR) ↦ bele.

belet Ⓔ venez. beleto 6 1873 sbeleto (Anonim, TosesCortina1873-1938:30)
gad. belet Badia belet fas. belet amp. sbeleto
s.m. Ⓜ belec
polvere o pasta che le donne usano come cosmetico per il viso (gad. P/P 1966, fas. DILF 2013, amp. Q/K/F 1985; C 1986) Ⓘ belletto, trucco Ⓓ Schminke ◇ a) Ades ’es se dà anche el sbeleto / Par se bete sul museto / Se vede da bonora a sera / Che ’es se canbia de ziera. Ades es se dà anhe el sbeleto / Par se bete su’ museto / Se vede da bonora a sera / Che es se cambia de ziera. Anonim, TosesCortina1873-1938:30 (amp.).

belet (gad., Badia, fas.) ↦ belet.

beleza Ⓔ it. bellezza (EWD 1, 265) 6 1813 bèllèza (RungaudieP, LaStacions1813-1878:90)
gad. belëza mar. belëza Badia belëza grd. belëza fas. beleza caz. beleza bra. beleza fod. beleza, belëza col. beleza amp. beleza LD beleza MdR belëza
s.f. Ⓜ belezes
1 qualità di chi o di ciò che è bello (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ bellezza Ⓓ Schönheit ◇ a) ve prëie plu che posse, dla bela grazia che mi cuer vënie demé da vosc amor mpià, che sëis la belëza dl paravis. vœ prej plu che pose, della bella grazia che mi cuer vagne dö mè da vost amor impià, che seis la bèllèza del Paravis. RungaudieP, LaStacions1813-1878:90 (grd.); b) Chi che se marida con iudize, / Sënza ćiarè söla belëza, / […] / S’ en stà bëin e sarà felize Chi [che] se marida coǹ judìce, / Sënza çhiarè seu la belëzza, / […] / S’ eǹ sta bëiǹ e sarà felice DeRüM, VernunftHeiraten1833-1995:292 (MdR); c) Ma sce la natura no t’à dat belëza deguna, / Cul talënt, ch’Idie t’à dat, chier de fé dlonch ti fortuna. Ma ŝë la natura no t’ hà dat belezza deguna, / Coll talënt, ch’Iddie t’ ha dàt chier de fè dlonch ti fortuna. PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.); d) Enlouta prest ge restèa fora a duc l fià a veder la beleza de sta femena. In la uta prest ğe restea fora a duč l fià a veder la beleʒa de sta femena. BrunelG, Cianbolpin1866:11 (caz.); e) Y col gní plü vedla d’agn y madüda en gioventú, ne se pordô nia fora süa belëza y inozënza E col gni plou vedla d’angn’ e madura in gioventù, nè sè perdō nia fora sua bellezza e innozenza DeclaraJM, SantaGenofefa1878:3 (Badia)
2 cosa, persona bella (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, grd. F 2002, fas., fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; [ 83 ] Ms 2005, amp. Q/K/F 1982; C 1986, LD DLS 2002) Ⓘ bellezza Ⓓ Schönheit ◇ a) Tu ses bën, chi che son, / Ne breve cun richëzes, / Ma ie t’ue eder bon / Y mostre gran belëzes. Tu ses bën, ki ke son, / Ne breve kun rikëzes, / Ma ie t’ ue eder bon / I mostre gran belëzes. PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:58 (grd.); b) y deach’ al i portâ n te gran amur ala uma, i fajô ’ci les belëzes dla natöra maiú impresciun. e dea ch’el i portā ‘n te grang amur alla uma, i fajō ci les bellezes d’la natura maiù impressiung. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:51 (Badia).

beleza (fas., caz., bra., fod., col., amp., LD) ↦ beleza.

belëza (gad., mar., Badia, grd., fod., MdR) ↦ beleza.

Belial 6 1870 Belial (AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431)
fod. Belial col. Belial
antrop.
potente figura mitologica demoniaca dell’antico testamento (fod.) Ⓘ Belial Ⓓ Belial ◇ a) Me pensave: Bela diferenza da chisc e chi dei nuosc vijign a Caprile, Alie e Zenzenie, che par tanc de sbiri e fioi de Belial. Me pensave: Bella differenza da chis e chi dei nuos vising a Caprile, Allie e Zenzenie, che par tantg de sbirri e fioi de Belial. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.).

Belial (fod., col.) ↦ Belial.

belo (mar.) ↦ bele.

belot Ⓔ deriv. di bel (EWD 1, 266) 6 1812 belotg m. pl. (GiulianiGB, Gespräch1812-2014:57)
gad. blot Badia blot † grd. blot fas. belot bra. belot fod. belot LD belot
agg. Ⓜ beloc, belota, belotes
abbastanza bello (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; Pi 1967, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ carino Ⓓ hübsch ◇ a) Chiò segnor, vardaie mo, se i é beloc. Glò Segnor, vardae mò, sè i è belotg. GiulianiGB, Gespräch1812-2014:57 (bra.); b) Y chël pitl ucel, / Che fova propi blot, / Ciantova drë tan bel I kël pitl ucel, / Ke fova propi blot, / Ciantova drë tan bel PlonerM, CuraziansBula1828-1915:64 (grd.); c) Es fians drë flinches, blotes, / Damandarales tost la dotes; / I mutons chëi uel balé / Te, te lasci pa - bradlé! Es fiangs dret finkes, blòttes, / Demand’rales tost la dottes; / [I mutons chei vuêl ballè] / Te, te lassi pa - bradlè! PlonerM, VedlMut1828-1997:351 (grd.).

belot (fas., bra., fod., LD) ↦ belot.

beltà (amp.) ↦ belté.

belté Ⓔ it. beltà 6 1862 beltà (DegasperF, TenpeAdès1862-1974:473)
amp. beltà
s.f. Ⓜ beltés
qualità di chi o di ciò che è bello (amp.) Ⓘ bellezza Ⓓ Schönheit ◇ a) Élo un rejistro? Ce ve val beltà / se ve mancia modestia e sobrietà? Elo un registro? Ce ve val beltà / se ve mancia modestia e sobrietà? DegasperF, TenpeAdes1862-1974:473 (amp.).

ben Ⓔ BENE (EWD 1, 262) 6 1763 fa baegn ‘benefacio’ (Bartolomei1763-1976:79)
gad. bëgn mar. bën Badia bëgn grd. bën fas. ben caz. ben bra. ben moe. ben fod. ben col. ben amp. ben LD ben MdR bëin
avv.
1 perbene, a modo (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ bene Ⓓ gut ◇ a) Deportete pur ben / ciala pur de n’ester ruo, o fè l poltron Deportete pur beng / chiala pur de ń ester ruo, o fe l’poltrong PezzeiJF, TTolpei1805-2010:191 (fod.); b) Cula breies de biei gran pëc / Cunciovel bën i tëc. Kula brejes de biei gran pëc / Kunciovel bën i tëc. PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:63 (grd.); c) Svaiede pu mé: viva! / Viva seniëur curat, / Nsci saral bën fat. Svajëde pu me: viva! / Viva seniëur kurat, / Nshi saral bën fat. PlonerM, CuraziansBula1828-1915:64 (grd.); d) Nos s’ un fat mervöia, che vos rajonëis inte n tant cürt tëmp insciö bëin le talian. Nos s’uǹ fat merveuja, che vos raĝionëis inte ‘ǹ tant cürt tëmp inscieu bëiǹ le Talian. DeRüM, DonzelaRajonèVos1833-1995:232 (MdR); e) I à na fancela, che sà da cujiné propi bëin. J’ha ‘na fanćella, che sa da cuŝiné pròpi bëiǹ. DeRüM, TütParecé1833-1995:254 (MdR); f) Le rime ades é fenì! / Spere de aer fat ben coscì. Le rime adès he fenì! / Spere de aer fat beng košì. BrunelG, Fenì18362013:354 (bra.); g) apena che ‘l é vegnù sto vosc fiol che ‘l à fato śì duto co ra putanes, i aé fato mazà un vedel ben ingrassà appena che le vegnù sto vos fiol che l’ha fatto zì dutto cora putanes, gli avè fatto mazà un vedel ben ingrassà ConstantiniM, FiProdigoAMP1841-1986:256 (amp.); h) Dal camejot ben fat e fin, / Dai bie pie rosc, da la bustina! Dal camelot beng fat e fing, / Dai bie pie ros, dalla bustina! BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:246 (bra.); i) Ch’i vive sane / Come i é ancuoi / Pì de zent’ane / Con ben da fioi. Ch’i vive sane / Come j’è anquoi / Pi de cent’ anne / Con ben da fioi. DegasperF, ZambelliMichelli1872-1973:13 (amp.); j) Scemia ch’al ne n’â atra spëisa, che früc de bosch, raisc, lat y ega, s’êl impó bëgn nudrí y de forza S’mia ch’el nen ā atra speiſa, che fruttg’ d’bosc, raìsc’, latt e ega, s’ ēle impò bengn’ nudrì e d’forza DeclaraJM, SantaGenofefa1878:44 (Badia); k) Da tlo inant ne uei plu me desmencë l dit, che chël ch’Idie manda ie bën minà, bënché l nes per datrai autramënter. da̤ tlo inánt n’úe-i plu mę dęžmęntxá̤ l dit, kę ka̤l k’idíe mánda̤ íe ba̤ŋ miná, ba̤ŋ k’l nęs pęr da̤trái outra̤má̤ntę̆r. RifesserJB, Plueia1879:107 (grd.)
2 per certo (gad. A 1895; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ bene Ⓓ schon, ja ◇ a) Ma chëst te dighe ben / mio pico bon Tomesc / chël che i prevesc fesc / per ades ti lascia n pesc. Mo chas te dige ben / mio picco bon Thomes / chal che i preves fes / per ades ti lassa impes PezzeiJF, TTolpei1805-2010:192 (fod.); b) La mare ve fasc ben popacei, e pizagoi o ciasoncìe bon da smauz La mare ve fasch beng papatsche, e pitzagoi o tschiasuntschie bong da smauz GiulianiGB, Gespräch1812-2014:59 (bra.); c) Sté pa bën inò pra te, / É n iede ulù purvé, / Sce t’ies bon da me giapé. Ste pa bën inò pra te, / E n jëde ulù pruvè, / She t’ies bon da me giapè. PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:62 (grd.); d) Incö stàla n pü’ mì, grazia a Idie! / Iö sun bëin ligra. Incoeu stala ‘ǹ pü’ mì, grazia a Iddie! / Jeu suǹ bëiǹ ligra DeRüM, SignuraUma1833-1995:235 (MdR); e) Iö me vëighe bëin instës. Jeu me vëighe bëiǹ instëss. DeRüM, Perdicadù1833-1995:282 (MdR); f) I á porater bën aldí / […] / Ch’al vën plü nozes do püc dis. Ia por ater beng aldí / […] / Chal vögn plü notzös do pütg diss. AgreiterT, ConLizonza1838-1967:130 (mar.); g) te veides ben, che se dovea fèr anché na marena e stèr algegres, perché se à troà chest tie fra vif e san te veis beng, che se dovea fer inché una marèna e ster agliègres, perché se ha troà chest to frà vif e sang SoraperraA, FiProdigoCAZ1841-1986:247 (caz.); h) al fô bëgn debojëgn de fá n past, y s’ la gode, porcich’ al é gnü chësc to fre sann y intun al fòo bagn de bosagn de fà un past, e s’ la gòde, porchcì cal è gnù cast to frè sang e in tung FlatscherGV, FiProdigoBAD1841-1986:249 (Badia); i) podé ben i dì "ve preo", / gnanche un cru no i cabolà podé ben [ 84 ] i di "ve preo", / gnanche un cru no i cabolà DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:116 (amp.); j) L é ben vei, respon l auter, ma mi mosse parlé coscì, acioche te me ntëne. L’é beŋ vei, respogn l’auter, ma mi mosse parlé cosí, acció che te m’intënnes. PlonerM, Erzählung1FOD1856:23 (fod.); k) ai scëmpli Idî i ó bun: / y chësc sëise bëgn düc sciöch’ un! ai scëmpli Idî i ô bun: y chësc sëise bëgn düć sciöch’ un! DeclaraJM, TFrenes1857-1988:9 (Badia); l) El fesc ra voia, e alolo che s’el vede / beśen ben crede. El fesc a voja, e alolo che s’ el vede / Besen ben crede. DegasperF, AgostinoCostantini1860:1 (amp.); m) L ie bën vëira, respuend l vëidun, ma me vën da bradlé canche me recorde, che l di dl giudize à ëila inò da ressuscité! L’jè bëŋ vëira, respuend ‘l vëidum, ma më vëŋ da bràdlè càŋchè më reccòrde, che ‘l di del judize hà ëila inò da reŝuŝitè! VianUA, SepulturaFëna1864:196 (grd.); n) Oh se fossa possibile vende dute le mie bagatele e scampà de fora in Pustraria, sarave ben dut auter vive. Oh se fossa possibile vende dutte le mie bagatelle e scampà de fora in Pustraria, ʃarave ben dutt auter vive. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.); o) No mi bun möt, Idî á pa bëgn provedü. No mi bung mutt, Iddì à pa ben provvedù. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:50 (Badia)
3 con valore rafforzativo (gad., fas., amp.) Ⓘ bene Ⓓ sehr, äußerst ◇ a) Voi śì ben a ra segura, / che, se i vó se vendicà / de sta strofa, a ra pì dura / i po béteme a poussà. Voi zi ben ara segura, / che, se i vo se vendicà / de sta stròfa, ara pi dura / i po bèteme a pousà. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:110 (amp.); b) Ogni paìsc l’é n pech più in su, la [é] ben certa se l’é dut enlongia la Veisc su. Ogni paisch lö un pöc più insu, la bön tscherta sö lo dut inlongia la Veisch su. ZacchiaGB, DescrizionFascia1858*:5 (bra.); c) sciöche le lu che mangia la cern / dles püres bisces bëgn bëgn rabius, / insciö i saltel do furius / por les trá jön funz dl infer sciöco l’lu che mangia la ćer / dles püres bisces bëgn bëgn rabius, / insciö i sâltel daò forius / per les trá jo in funz del infêr PescostaC, OrcoIocl1858-1994:231 (Badia); d) Lencio te sos ben gran in sta ocajion! / Brao! Lencio te sos ben gran in sta occasion! / Bravo! DegasperF, AgostinoCostantini1860:1 (amp.); e) Ió me pensae: parbìo, chesta l’é śente / che sci che se pó esse ben contente! Iò me pensae: parbio, chesta l’é zente / che sci che se po eše ben contente! DegasperF, TenpeAdes1862-1974:473 (amp.); f) Co i à fato finalmente / Ben, ben rico el nosc paes / S’inpienisce braamente / Con el strame ben delves. Co’ iă, fatto finalmente / Ben, ben ricco el nosc paes / S’ impienisce braamente / Con el strame ben del vès. Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:24 (amp.); g) te chël bosch spaventus bëgn dalunc da süa compagnia tignôl d’avëi le spirit de Genofefa dan se. t’ chel bosc spaventūs bengn’ dalunc’ da sua compagnia tignŏle d’avei lo spirito d’Genofefa dang sè. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:33 (Badia)
4 con valore avversativo (fod.) Ⓘ sì Ⓓ wohl ◇ a) cánche l é vignù, i’ei ben a dël mazé n vedel ngrassé. canche l’e vignu, jéi beng ad al mazzé ‘ng vedel ‘ngrassé. HallerJTh, FigliolProdigoFOD1832:153 (fod.)
5 per esprimere consenso, approvazione (gad., fas., MdR) ◇ a) "Bëin, bëin", dij le fi, perchël déssen bëin impò pensè a la mort. "Bëiǹ, bëiǹ", diŝ le fi, per quël dessǹ bëiǹ impò pensè a la mort. DeRüM, OmVedl1833-1995:277 (MdR); b) Bën sce mio bun fre, / Confida en Dio dagnora plü Bönschö mio bung frö, / Confida ng Dio dagnora plü AgreiterT, SënJan1838*-2013:246 (mar.); c) A. Na, ló no jon perché l’é l vin ciar e trist. B. Ah! L’é istesc. A. Ben, ben, jon. Sta ben fémena, te n’ora sion endò chiò. A. Na lo no schon perchö lö l’ving tschar ö trist. B. A! Lö listös. A. Bön, Bön schon. Sta bön fömöno tö un oro sön undò chiò. ZacchiaGB, DescorsFascegn1858*:2 (bra.); d) bëgn duncue, insciö lasciarái ’ci iö tomé iló chësc corp mortal bengn’ dunque, ingsceou lascearai ci iou tomè illō chesc’ corp mortalè DeclaraJM, SantaGenofefa1878:63 (Badia)
6 sottolinea la corrispondenza sollecitata, enunciata, confermata nei confronti della realtà di un fatto o di un giudizio (gad., MdR) Ⓘ veramente, davvero Ⓓ schon, wirklich ◇ a) S’éla bëin levada mefo? S’ éla bëiǹ levada meffo? DeRüM, SignuraUma1833-1995:235 (MdR); b) Co minest’mo tö, / Dessi bëgn jí sö? Co mìnest’mu tö, Dessi bëgn jì sö? PiccolruazA, Scassada1848-1978:71 (Badia)
s.m. Ⓜ bens
1 ciò che è buono in sé, cioè perfetto nella compiutezza del suo essere o nel suo valore morale (gad. DLS 2002, grd. L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013; DLS 2002, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ bene Ⓓ Gute ◇ a) Ie te bince uni bën! / Es ntendù śën? / Lascete tu drët servì, / Doduman che l ie ti di! Ie te bince uni bën! / Es ntendù de ſën? / Lashete tu drët servì, / Do duman ke l ie ti di! PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:63 (grd.); b) mi bon Die, che sëis l mi bon pere, l mi bon seniëur, l majer bën de duc i bëns, che sëis dëni de vester amà sëura duta la cosses. mi bon Diè, che sèis ‘l mi bon perè, ‘l mi bon segnour ‘l mascher beng de dut i bengs, che seis dang’n de vöster ama saura dutta la cosses. RungaudieP, LaStacions1813-1878:88 (grd.); c) Iö sun ligra, sc’ ëis pö demà dit valch de bëin de me. Jeu suǹ ligra, ŝ’ ëis peu demà dit valq de bëiǹ de mè. DeRüM, DonzelaRajonèVos1833-1995:232 (MdR); d) Ne l’ëise odü incö dant a Idî / Tan nosc bëgn ch’al chirî Në laissë odü incö dant ai Di / Tang nos baing ch’Al chiri PescostaC, SonëtCoratBadia1852:2 (Badia); e) Di gragn bëgns lungia lista, / Che ëi á trat dal Paraisc. Di grangn’ beingn’ s lungia lista, / Ch’ei ha tratt dal Paraisc’. DeclaraJM, MëssaGrossrubatscher1865:1 (Badia); f) Tien in vita par un pezo / Chesta gran manegeria / Del comun e duto Anpezo / Par el ben, e coscì sia! Tien in vita, par un pezzo / Chesta gran manegeria / Del comun e duto Ampezzo / Par el ben, e cosi sia! Anonim, ManageriaComunal1873-1973:41 (amp.); g) Degun bën ne vën per azidënt, vën dala bontà de Die. dęgúŋ ba̤ŋ nę va̤ŋ pę̆r a̤tsidá̤nt, va̤ŋ da̤ la̤ bontá dę díe. RifesserJB, Tëune1879:108 (grd.)
2 l’oggetto della proprietà (gad. DLS 2002, grd. L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013; DLS 2002, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ bene, proprietà Ⓓ Gut, Besitz ◇ a) N uem ova doi fions. Y l plu jëunn d’ëi à dit al pere: "Pere! Dame mi pert de bëns, che me toca." Ung Uom avóva doi fions. Y el plu schoun de öi ha dit al pére: "Pére! Dáme mi pert de béins, che me tocca." HallerJTh, FigliolProdigoGRD1832:141 (grd.); b) Ël à avü la desgrazia de naufraghè sö les costes de la Sicilia, e de ne salvè de tüć sü bëins nia ater che la fomena. Ël ha avü la desgrazia de naufraghè seu les costes de la Sicilia, e de ne salvè de tütg sü bëiǹs nìa atr che la fomena. DeRüM, BevundeBozaVin1833-1995:244 (MdR); c) I é restai incantai a sentì il nuovo prezzo del sal, del tabach, la carta, la imposta su la masena, e po incamerà i beni da le gejie I è restai incantai a sentì il nuovo prezzo del sal, del tabac, la carta, la imposta sulla másena, e po’ incamerà i beni dalle gesie. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432 (col.); d) mo sce t’es ’ci sëgn rica no confidete söi bëgns dla tera mo s’ t’ es ci sengn’ ricca nò confidete sui bengn’s d’la terra DeclaraJM, SantaGenofefa1878:25 (Badia)
en ben (fas. R 1914/99) Ⓘ ebbene Ⓓ nun, also ◇ a) En ben, tolé. En beng, tollè. GiulianiGB, Gespräch1812-2014:59 (bra.) ◆ fé dl ben (gad., MdR) Ⓘ fare del bene Ⓓ Gutes tun ◇ a) Avun pö ejëmpi assà, che persones de la plü [ 85 ] bassa condiziun é arivà col fà de le bëin, con l’aplicaziun e col savëi s’en tó, tröp inant Avuǹ peu eŝempi assà, che persones de la plü bassa condiziuǹ é arrivà col fa de le bëiǹ, coǹ l’applicaziuǹ e col savëi s’ eǹ tó, treup inant DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:269 (MdR); b) sideste spezialmënter pronto a i fá dl bëgn ai püri sīste spezialment’r pronto ai fa d’l bengn’ ai puri DeclaraJM, SantaGenofefa1878:24 (Badia).

ben (fas., caz., bra., moe., fod., col., amp., LD) ↦ ben.

bën (mar., grd.) ↦ ben.

benché Ⓔ it. benché 6 1763 benchel ‘tametsi’ (Bartolomei1763-1976:70)
gad. bënché † grd. bënche, abënche † bra. benché amp. benché
congiunz.
sebbene, quantunque (gad. B 1763, grd., bra. R 1914/99, amp.) Ⓘ benché Ⓓ obwohl ◇ a) Sce Sant Ujep trajova n scibl, / Po laurovel bele tribl. / Bënché l fova fi de Die / Y no de Sant Ujep l sie. She Sant’ Uſhep traſhova n shibl, / Po lëurovel bele tribl. / Abënke l foa fi de Die / I no de Sant’ Uſhep l sie. PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:62 (grd.); b) Cosses, bënché scialdi beles y deletëules mprima, / No crì, sce les te porta dann, o te roba la stima. Còsses, bëŋchë ŝàldi bölles y dölettoules ’mprima, / No crì, ŝë les të pòrta dann, o te ròba la stima. PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.); c) Fora anche el mostra i dentes / Ogni fre ch’el ven tocià / Benché el vade de frecuente / Par ra jejes a śirà. Fόra anche el mostra i dentes / Ogni frè ch’el ven tocciă / Benché el vade de frequente / Par a geges a zirà. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:34 (amp.); d) Da tlo inant ne uei plu me desmencë l dit, che chël ch’Idie manda ie bën minà, bënché l nes per datrai autramënter. da̤ tlo inánt n’úe-i plu mę dęžmęntxá̤ l dit, kę ka̤l k’ idíe mánda̤ íe ba̤ŋ miná, ba̤ŋ k’ l nęs pęr da̤trái outra̤má̤ntę̆r. RifesserJB, Plueia1879:107 (grd.).

benché (bra., amp.) ↦ benché.

bënche (grd.) ↦ benché.

bënché † (gad.) ↦ benché.

bëndebò (grd.) ↦ bëndebot.

bendebot ben + de + bot ‘colpo’ (GsellMM) 6 1833 bëiǹ de bòt (DeRüM, BunDéJanDomëne1833-1995:242)
gad. bindebó mar. bindebò Badia bindebò grd. bëndebot, bëndebò fod. bindebò col. bindebò, beldebot LD bendebot MdR bëin de bot
avv.
1 alquanto, piuttosto (gad. V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fod. P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ abbastanza Ⓓ ziemlich ◇ a) I à porchël bëin inće iö da fà, e da festedié assà, mo iö ne me la tole pa tant ćialda iö canch’iö pënse, ch’inultima él bëin de bot tüt un. J’ha porquël bëiǹ inçh’ jeu da fà, e da festedié assà, mó jeu ne me la tòle pa tant çhialda jeu quanch’ jeu pënse, ch’iǹ ultima él bëiǹ de bòt tüt uǹ. DeRüM, BunDéJanDomëne1833-1995:242 (MdR)
2 in grande misura (gad. DLS 2002, grd. L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fod. Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ molto Ⓓ sehr ◇ a) Ves avëise divertì dërt bëin inier a le bal? / Bëin de bot. Iö sun ćiamò stanćia dal gran balè. Ves avëise divertì dërt bëiǹ inier a le bal? / Bëiǹ de bòt. Jeu suǹ çhiamò stançhia dal gran ballè. DeRüM, SignuresSorus1833-1995:236 (MdR).

bendebot (LD) ↦ bendebot.

bëndebot (grd.) ↦ bendebot.

bendescion (grd.) ↦ benedescion.

bendiscion (grd.) ↦ benedescion.

benedescion (grd.) ↦ benediscion.

benedet1 Ⓔ it. benedetto ‹ BENEDICTUS (EWD 1, 269) 6 1833 benedëtta f. (DeRüM, NützlicheRache1833-1995:290)
gad. benedët Badia benedët grd. benedët fas. benedet fod. benedët col. benedet amp. benedeto LD benedet MdR benedët
agg. Ⓜ benedec, benedeta, benedetes
1 che ha ricevuto la benedizione secondo il rito della chiesa (gad. P/P 1966; DLS 2002, grd. L 1933; Ma 1953; DLS 2002, fas. R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ benedetto Ⓓ geweiht, gesegnet ☝ benedì
2 che gode del favore del cielo, ricco di doni, ben dotato (gad., MdR) Ⓘ benedetto Ⓓ gesegnet ◇ a) Ël n’é vendëta / Plü benedëta / Che chëla che sëmper cüra / De fà bëin / A chi [che] de fà mal procüra. Ël n’é vendëtta / Plü benedëtta / Che quëlla che sëmpr cüra / De fa beiǹ / A chi [che] de fà mal procüra. DeRüM, NützlicheRache1833-1995:290 (MdR); b) O benedëta oraziun, unica consolaziun tles tribolaziuns! O benedetta oraziung, unica consolaziung t’ les tribulaziungs! DeclaraJM, SantaGenofefa1878:37 (Badia) ☝ benedì
3 lieto, felice, fortunato (fod.) Ⓘ benedetto Ⓓ glücklich ◇ a) Ades che la gran bala é passada, i sent l mal de testa, lauda l’Austria, benedeti i todesch, almanco na gran part de la bassa popolazion la pensa così. Adess che la gran bala e passada, i sent ‘l mal de testa, lauda l’Austria, benedetti i Todeschi, al manco una gran part della bassa popolazion la pensa così. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432 (col.) ☝ benedì
4 scherz. frequente nell’uso familiare per esprimere un affettuoso rimprovero, ma anche impazienza e disappunto (grd. L 1933; Ma 1953; F 2002, amp.) Ⓘ benedetto scherz.Ⓓ lieb scherz., gesegnet scherz. ◇ a) Ma sielo benedeto sto paes / e benedete sti tenpe de ades! Ma síelo benedeto sto paeš / e benedete sti tempe de adeš! DegasperF, TenpeAdes1862-1974:474 (amp.); a) Na fre dapò chel pare benedeto, / senza dì a ra so tosa na parola, / el s’inpiza ra lun, el và inze lieto Na frè dapò chel pare benedeto, / senža di a ra so tosa na parola, / el s’ impiza ra lun, el va inže lieto DegasperF, TenpeAdes1862-1974:473 (amp.)
5 fig. che è causa di disgrazie e sventure (usato eufemisticamente) (gad. P/P 1966, grd. L 1933; Ma 1953) Ⓘ maledetto, sciagurato Ⓓ verdammt, unselig ◇ a) O benedëc che sëis! Sëise propi da tan, da acopé chësc inozënt desgrazié? O benedettg’ che seis! seiſe propi da tang, da accopè chesc’ innozent desgraziè? DeclaraJM, SantaGenofefa1878:27 (Badia).

benedet (fas., col., LD) ↦ benedet1.

Benedet2 6 1821 San Benedët (PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:56)
gad. Benedët grd. Benedët fod. Benedët col. Benedet, Benedeto
antrop.
(gad., grd., fod. Pz 1989) Ⓘ Benedetto Ⓓ Benedikt ◇ a) Vo nes ëis mandà y dunà / san Benedët y si corp sant. Vo nes ëis mandà i dunà / San Benedët i si korp sant. PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:56 (grd.).

Benedet (col.) ↦ Benedet2.

benedët (gad., Badia, grd., fod., MdR) ↦ benedet1.

Benedët (gad., grd., fod.) ↦ Benedet2.

benedeto (amp.) ↦ benedet1.

Benedeto (col.) ↦ Benedet2.

benedí (gad., mar., Badia) ↦ benedì.

benedì Ⓔ BENEDĪCERE (EWD 1, 270) 6 1763 dio te benedasse ‘vale’ (Bartolomei1763-1976:78)
gad. benedí mar. benedí Badia benedí grd. benedì fas. benedir fod. benedì col. benedì amp. benedì LD benedì MdR benedì
v.tr. Ⓜ benedesc
1 invocare la protezione divina su qualcuno o su qualcosa (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS [ 86 ] 2002, grd. A 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ benedire Ⓓ segnen ◇ a) intan ch’al tëgn sura d’ëi les mans por i benedí, dijel a Genofefa: No pité, nücia! T’ á preparé le Signur na gran fortüna intang ch’el tegn’ sura d’ei les mangs pur i benedì, dijel a Genofefa: No pitè, noviccea! T’ à preparè ‘l Signor na grang fortuna DeclaraJM, SantaGenofefa1878:5 (Badia); b) O bun Pere en Cil, benedime chësc pice möt, fajéle crësce y gní da bëgn. O bung Pere in Ceìl, benedimme chesc’ picce mutt, fajelle cresce e gnì da bengn’. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:42 (Badia)
2 di dio: proteggere, assistere (gad.) Ⓘ benedire Ⓓ segnen ◇ a) Idî benedësces chësc pice laur Iddì benedesce chesc’ picce laur DeclaraJM, SantaGenofefa1878:V (Badia)
p.p. come agg. Ⓜ benedis, benedida, benedides
1 che ha ricevuto la benedizione secondo il rito della chiesa (grd. F 2002, MdR) Ⓘ benedetto Ⓓ geweiht, gesegnet ◇ a) A la fin i tómel ite d’i mëte inte süa cassa e de mëte na crusc benedida lassura. A la fiǹ i tomel ite d’i mëtte inte süa cassa e de mëtte na cruŝ benedida lassura. DeRüM, VizBëire1833-1995:274 (MdR) ☟ benedet 1(gad., grd., fas., fod., amp., LD)
2 che gode del favore del cielo, ricco di doni, ben dotato (gad.) Ⓘ benedetto Ⓓ gesegnet ◇ a) Amesse önn y l’ater / Dagnora desco encö. / Spo sarëise os düc cater / Benedis da Dio lassö. Amösö ōn i later / Dagnora desco ‘ng n cō, / Spo saröisö os dütg cater / Bönadis da Dio lasō. AgreiterT, ConLizonza1838-1967:134 (mar.) ☟ bene-

det 1(gad., MdR).

benedì (grd., fod., col., amp., LD, MdR) ↦ benedì.

benedir (fas.) ↦ benedì.

benediscion Ⓔ it. benedizione (-š- ‹  vb. benedesc 3) (GsellMM) 6 1833 benediŝiun (DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:261)
gad. benedisciun mar. benedisciun Badia benedisciun grd. benedescion, bendiscion, bendescion fas. benediscïon bra. benedizion fod. benediscion amp. benedizion LD benediscion MdR benedisciun
s.f. Ⓜ benediscions
1 rito liturgico con cui si benedicono cose o persone invocando nello stesso tempo su di esse la protezione o l’aiuto di dio (gad. A 1879; A 1895; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; Pi 1967; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ benedizione Ⓓ Segen ◇ a) Döt franco impormët le grof, cun la sposa injenedlé, a receve la benedisciun dai geniturs. Dutt franco impormett ‘l grof, colla sposa injenedlè, a recev’r la benedisiung dai Genitori. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:4 (Badia); b) Te Deum laudamus y le Tantum ergo, / Y la benedisciun sura düc jö dal pergo Te Deum laudamus e l’Tantumergo, / E la Benedessiung sura dütg sö dal pergo PescostaC, MëssaPescosta1879:5 (Badia)
2 chi o ciò che è fonte di bene o gioia (gad. A 1879; A 1895; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; Pi 1967; V/P 1998, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, amp. Q/K/F 1982; C 1986, MdR) Ⓘ benedizione Ⓓ Glück, Segen ◇ a) Ël ó mefo dì: olà che le Signur Idie à piantè na gran fortüna e benedisciun, ilò mënel inće crusc e tribolaziuns. Ël ó meffo dì: olà che le Signur Iddie ha piantè ‘na graǹ fortüna e benediŝiun, illò mënel inçhié cruŝ e tribolaziuǹs. DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:261 (MdR); b) Ince a düc chi co é encö atló / Aodi iu benedisciun, / Spo s’odarunse düc endô / En paraisc plëns de consolaziun. Intgiö a dütg chi co e ‘ng cō atló / Aodi ju benödischiung. / Spo s’odarungsö dütg ‘ng do, / ’Ng paraisch plöngs dö consolaziung. AgreiterT, ConLizonza1838-1967:136 (mar.); c) A chësc lëur debe benedescion, che l porte dlonch si frut. A chëŝ lour dèbbe benedeŝioŋ, chë ‘l pòrte dlonch si frutt. PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.); d) Idî benedësces chësc pice laur, ch’al portes bi früc de benedisciun contentëza y bugn costüms te nosta amabla patria ladina. Iddì benedesce chesc’ picce laur, ch’el porte bi frutti de benedisiung contentezza e bongn’ costumi te nosta amabil patria ladina. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:III (Badia)
dé la benediscion (gad., grd. F 2002) Ⓘ dare la benedizione, benedire Ⓓ segnen, den Segen geben ◇ a) Spo i ál ciamó dé la benedisciun, y é jü sö al Cil, y na niora d’or i l’á sotrat ai edli. Spo i àle ciamò dè la benedisiung, ed è jou sou al Ceìl, e na neura d’or i l’à souttratt’ ai oudli. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:75 (Badia).

benediscion (fod., col., LD) ↦ benediscion.

benediscïon (fas.) ↦ benediscion.

benedisciun (gad., mar., Badia, MdR) ↦ benediscion.

benedizion (bra., amp.) ↦ benediscion.

benefich Ⓔ it. benefico 6 1878 benefico (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:59)
gad. benefich Badia benefich fas. benefich
agg. Ⓜ benefics, benefica, benefiches
di cosa, che fa bene, che reca vantaggio, utilità (gad., fas. DILF 2013) Ⓘ benefico Ⓓ wohltuend, heilsam ◇ a) En chësta manira proved Idî a sües creatöres, insciö fejel odëi so amur benefich In chesta maniera provved’ Iddì a sūs creatures, ingsceou fesc’l udei so amur benefico DeclaraJM, SantaGenofefa1878:59 (Badia).

benefich (gad., Badia, fas.) ↦ benefich.

benefiché Ⓔ it. beneficare 6 1878 benefichè p.p. m.sg. (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:81)
gad. benefiché Badia benefiché
v.tr. Ⓜ beneficheia
fare oggetto di opera benefica (gad.) Ⓘ beneficare Ⓓ mit Wohltaten bedenken
p.p. come agg. Ⓜ benefichés, beneficheda, benefichedes
che ha ricevuto un beneficio (gad.) Ⓘ beneficato Ⓓ mit Wohltaten bedacht ◇ a) al stô impó inanter döes, cal sará le colpevole, la sposa, o Golo benefiché el stē impò inant’r duus, cal sarà ‘l colpevole, la sposa, o Golo benefichè DeclaraJM, SantaGenofefa1878:81 (Badia).

benefiché (gad., Badia) ↦ benefiché.

beneficio (col.) ↦ benefize.

benefit (col.) ↦ beneficio.

benefiz (fod.) ↦ benefize.

benefize Ⓔ nordit. benefiςi(o) ‹ BENEFICIUM (EWD 1, 271) 6 1632 beneffice (Proclama1632-1991:160)
gad. benefize Badia benefizio grd. benefize fas. benefize fod. benefize, benefizio, benefiz col. beneficio, benefit amp. benefizio LD benefize
s.m. Ⓜ benefizi
azione che reca ad altri un vantaggio, un bene (gad. A 1879; Ma 1950; DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ beneficio Ⓓ Wohltat ◇ a) Tan manco arjunjes to odio chi che m’á batü ia le ce, deach’ ai é inozënc, anzi colmëii de benefizi cun dötes sües families Tang manco arjunje to odio chicche m’ha battù ia ‘l cie, dea ch’ei è innozentg’, anzi colmei de benefizi cung duttes sūs families DeclaraJM, SantaGenofefa1878:23 (Badia); b) "O mi bun Dî, tolede sö mies leghermes en rengraziamënt de chësta [ 87 ] 1 preziosa scincunda, porcí che chësc lat, ch’i sun por bëre, é zënzater n osc benefize. "O mi bung Dì, tollede sou mīs legrimes in ringraziament d’chesta preziosa sincunda, purcicche chesc’ latt, ch’i sung pur beire, è zenz’ at’r ‘ng osc’ benefizio. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:35 (Badia).

benefize (gad., grd., fas., fod., LD) ↦ benefize.

benefizià (col.) ↦ benefiziat.

benefiziat Ⓔ it. beneficiato / dt. Benefiziat (EWD 1, 271) 6 1856 benefiziat (PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:262)
gad. benefiziat grd. benefiziat fas. benefiziat bra. benefiziat fod. benefiziat col. benefizià amp. benefiziato LD benefiziat
s.m. Ⓜ benefiziac
chierico titolare di un beneficio ecclesiastico (gad. DLS 2002, grd. L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ beneficiato Ⓓ Benefiziat ◇ a) Viva de Moena l segnor curat, / Con so capelan lonch / De lenga no monch / E con so calvo benefiziat. Viva de Moena l signor Curat, / Con so capellan long / De lenga non monch / E con so calvo Benefiziat. PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:262 (bra.).

benefiziat (gad., grd., fas., bra., fod., LD) ↦ benefiziat.

benefiziato (amp.) ↦ benefiziat.

benefizio (Badia, fod., amp.) ↦ benefize.

benestant Ⓔ it. benestante (EWD 1, 262) 6 1878 benestante (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:57)
gad. benestant Badia benestant grd. benestant, beninstant, benistant fas. benestant caz. benestante fod. benestánt col. benesteint, benestante amp. benestant LD benestant
agg. Ⓜ benestanc, benestanta, benestantes
che possiede mezzi finanziari sufficienti per vivere con una certa agiatezza (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; DLS 2002, grd. A 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879, LD DLS 2002) Ⓘ benestante Ⓓ wohlhabend ◇ a) Él tres benestant, intan ch’iö me consümi tla meseria? Elle tres benestante, intang ch’iou m’consume tla m’ſeria? DeclaraJM, SantaGenofefa1878:57 (Badia)
s.m.f. Ⓜ benestanc, benestanta, benestantes
chi possiede mezzi economici tali da poter vivere agiatamente; abbiente (gad., grd. F 2002, fas. DILF 2013) Ⓘ benestante Ⓓ Wohlabender ◇ a) ne metede osta confidënza söl gros, sön roba morta, mo en Dî, ch’é vi, y pó fá di ric püri, y benestanc fora di püri nè mettede osta confidenza soul grōs, soung roba morta, mo in Dì, ch’è vì, e po fa di ricc’ puri, e benestanti fora di puri DeclaraJM, SantaGenofefa1878:119 (Badia).

benestant (gad., Badia, grd., fas., amp., LD) ↦ bene-

stant.

benestánt (fod.) ↦ benestant.

benestante (caz., col.) ↦ benestant.

beneste4int (col.) ↦ benestant.

beninstant (grd.) ↦ benestant.

benistant (grd.) ↦ benestant.

benon Ⓔ it. benone (EWD 1, 263) 6 1860 benon (DegasperF, AgostinoCostantini1860:1)
grd. benon fas. benon fod. benon amp. benon
avv.
nel modo migliore (grd. G 1923; L 1933; Ma 1953, fas. R 1914/99; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, amp.) Ⓘ ottimamente, benissimo Ⓓ ausgezeichnet ◇ a) ma brae pares, i dajé benon / a ra vosc fies na bela educazion!… ma brae pares, i dagé benon / a ra vosh fies na bela educažion!… DegasperF, TenpeAdes1862-1974:473 (amp.); b) Tu es giudicà benon, dij Gejù. Tu hès̄ judicà benoŋ, diŝ Ges̄ù. VianUA, Madalena1864:194 (grd.)
interiez.
molto bene, ben fatto (amp.) Ⓘ benone Ⓓ perfekt ◇ a) Lencio te sos ben gran in sta ocajion! / Brao! Benon!… Lencio te sos ben gran in sta occasion! / Bravo! Benon!… DegasperF, AgostinoCostantini1860:1 (amp.).

benon (grd., fas., fod., amp.) ↦ benon.

benscì Ⓔ it. bensì 6 1856 bensi (PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:262)
grd. bënscì fas. benscì bra. benscì amp. bensì
congiunz.
1 con valore avversativo, tuttavia, per altro e, più marcato, però, invece, anzi (contrapposto a una negazione precedente) (grd., amp.) Ⓘ bensì Ⓓ sondern, hingegen ◇ a) No de jaghé l’or, bënscì la virtù te dei cunsëi No de s̄aghé l’òr, bëŋsì la virtù të dè jë cuŋsëi PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.); b) Ma proprio de chestes / Ades no in vien pì; / Ma bensì de forestes / Che aré sentù a dì. Ma proprio de chestes / Adés no in vien pí; / Ma bensí de forestes / Che avaré sentú a dí. Anonim, Monumento1873:3 (amp.)
2 con valore affermativo, di solito in incisi, sì certo, certamente (grd., fas.) Ⓘ bensì Ⓓ gewiss ◇ a) Viva de Ciavaleis l decan / Benscì de ment / Trop potent / Ma de statura no giusta gran Viva de Ciavaleis l Decan / Bensi de mente / Trop potente / Ma de statura no giusta gran PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:262 (bra.).

benscì (fas., bra.) ↦ benscì.

bënscì (grd.) ↦ benscì.

bensì (amp.) ↦ benscì.

bënunì (grd.) ↦ benvegnù.

benvegnù Ⓔ comp. di ben + vegnù (EWD 2, 263) 6 1833 bëiǹ vegnüda f. (DeRüM, OnurReverì1833-1995:234)
gad. bëgngnü, bëgnignü † Badia bëgngnü grd. bënunì fas. benvegnù fod. benvegnù MdR bëinvegnü, bëiningnü
agg. Ⓜ benvegnus, benvegnuda, benvegnudes
si usa come formula di saluto che si rivolge a chi arriva (gad. P/P 1966; V/P 1998, fas. R 1914/99; DILF 2013, fod. T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, MdR) Ⓘ benvenuto Ⓓ willkommen ◇ a) Parimënter, mia cara amica! Bëinvegnüda! An à da inré le plajëi de ves odëi. Parimëntr, mia cara amica! Bëiǹ vegnüda! Aǹ ha da inré le plaŝëi de ves odëi. DeRüM, OnurReverì1833-1995:234 (MdR); b) Pervia de chëst fòvel a Roma delunch bëiningnü, e finamai pro cerć Cardinai. Per via de quëst fòvel a Roma delung bëiǹ ingnü, e finamai prò ćertg Cardinai. DeRüM, PelegrinRoma1833-1995:275 (MdR); c) Sideste bëgngnü, cara creatöra, vero retrat de to pere Siiste bengn’ ingnū, cara creatura, vero r’tratt d’to pere DeclaraJM, SantaGenofefa1878:100 (Badia).

benvegnù (fas., fod.) ↦ benvegnù.

Bepe (fod.) ↦ Bepo.

Bepo 6 1873 Beppe (Anonim, ManageriaComunal1873-1973:28)
fod. Bepo, Bepe col. Bepo amp. Bepe
antrop.
(fod. Pz 1989; Ms 2005, amp. C 1986) Ⓘ Giuseppe Ⓓ Josef ◇ a) Presto Bepe da ra scora / Bete in moto el canpanon Presto Beppe da ra scòra / Bete in mòto el campanòn Anonim, ManageriaComunal1873-1973:28 (amp.).

Bepo (fod., col.) ↦ Bepo.

bèra (fas.) ↦ bara.

berba1 Ⓔ BARBA (EWD 1, 272; http://www.atilf.fr/DERom/entree/’barba1) 6 1763 berba ‘barba’ (Bartolomei1763-1976:70)
gad. berba mar. berba Badia berba grd. berba fas. bèrba caz. bèrba bra. barba moe. barba fod. berba col. barba amp. barba LD berba
s.f. Ⓜ berbes
insieme dei peli che spuntano sulle guance, sul mento e su parte della gola dell’uomo (gad. B 1763; A [ 88 ]

1 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ barba Ⓓ Bart ◇ a) é vegnù n pìcol vege cun na gran barba grija ö vöniù un picol vegiö cun no grang barba grischô ZacchiaGB, Filamuscia1858*:6 (bra.); b) ’ci chi ê scomöc ch’al i brodorâ les leghermes jö por la berba ci chi è scomoutg’ ch’el i bordorà les legrimes jou pur la berba DeclaraJM, SantaGenofefa1878:6 (Badia); c) pingolâ i ciavëis fosc jö por le frunt, y la berba lungia, ch’arjunjô cina al piet, fajô ciamó plü da sprigoré pingolā i ciaveis fosc’ jou pur ‘l frunt, e la berba lungia, ch’arjunjō cina al piete, fajō ciamò plou da sprigorè DeclaraJM, SantaGenofefa1878:123 (Badia).

berba (gad., mar., Badia, grd., fod., LD) ↦ berba1.

berba2 Ⓔ BARBA (EWD 1, 273; http://www.atilf.fr/DERom/entree/’barba2) 6 1821 bera (PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:60)
gad. berba mar. berba Badia berba grd. berba fas. bèrba caz. bèrba bra. barba moe. barba fod. bèrba col. barba amp. barba LD berba MdR berba
s.m. Ⓜ berbesc
1 fratello del padre o della madre, rispetto ai nipoti (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. Aton 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ zio Ⓓ Onkel ◇ a) Da l’ultima tüa lëtra de le 12 de forà vëighi che t’ as avü la fortüna d’arpè tüć i libri de to signur Berba e che te pënses d’i vëne. Da l’ultima tüa lëttra de le 12 de forà vëighi che t’ has avü la fortüna d’arpè tütg i libri de tò Signur Bärba e che te pënses d’i vënne. DeRüM, Libri1833-1995:285 (MdR); b) Cun gran devoziun vëgni un ala ota / Döta süa jënt, le tot y la tota / Y berbesc y mëdes n tanc de parënc, / Ai pita y trëma mo impó dër contënc Cong grang devoziung vagni ung alla ótta / Dütta süa saint, l’tot e la tota / E berbess e mádes n tagn de paráintg, / Ai pitta e tráma ma impò der containtg PescostaC, MëssaPescosta1879:5 (Badia)
2 titolo di reverenza, appellativo, premesso o al nome o al cognome di un uomo (gad. A 1879; P/P 1966 V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879, fod. A 1879; DLS 2002, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ signore Ⓓ Herr ◇ a) Śën cialëde, bera Cristl Sën cialede, bera Kristl PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:60 (grd.); b) Berba Jan Casper da Ćiaminades ê na ota jü a Venezia. Bärba Ĵeaǹ Caspr da Çhiaminades ê ‘na óta ĝiü a Venezia. DeRüM, CasperCiaminades1833-1995:280 (MdR); c) Berba Tita Cazöla: pordërt Jan B. Tasser da Sorega Berba Tita Cazzoula: pur dert Jan B. Tasser da Sorega DeclaraJM, TCazöla1850*-2013:266 (Badia); d) Bon di, bera Jan, co vala? Boŋ di, bèra S̄àŋ, co vàla? VianUA, JanTone1864:198 (grd.).

berba (gad., mar., Badia, grd., LD, MdR) ↦ berba2.

bèrba (fas., caz.) ↦ berba1.

bèrba (fas., caz., fod.) ↦ berba2.

Berbola (fod.) ↦ Berbora.

Bèrbola (fas., caz.) ↦ Berbora.

Berbora 6 1819 Berbora (PezzeiJF, MCamploj1819-2010:197)
gad. Berbora mar. Berbora fas. Bèrbola caz. Bèrbola bra. Bàrbola fod. Berbola col. Barbera
antrop.
(gad. V/P 1998, fas. R 1914/99; Mz 1976, fod. Pz 1989; Ms 2005) Ⓘ Barbara Ⓓ Barbara ◇ a) Prëia la Berbora, ch’ara te dëides n püch, / Porcí [che] la dotrina ne pón ma tó fora de füch. Preja la Berbora, ch’arra të deide in puc, / Portgila dottrina ne pong ma tò fora dë fuc. PezzeiJF, MCamploj1819-2010:197 (Badia).

Berbora (gad., mar.) ↦ Berbora.

bercia Ⓔ PARRICU x *BARGA (GsellMM) 6 1813 bercies pl. (PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:63)
gad. bercia mar. berćia Badia berćia grd. bercia fas. bèrcia fod. bercia amp. arcia LD bercia
s.f. Ⓜ berces
costruzione di riparo o sostegno in travatura incastrata (grd. L 1933; F 2002; DLS 2002, fas. Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. P/M 1985; Ms 2005, amp. C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ argine Ⓓ Damm ◇ a) Per i paures de bona erces, / Dant al’ega de bona berces. Per i paures de bona ercies, / Dant a l’ega de bona bercies. PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:63 (grd.).

bercia (gad., grd., fod., LD) ↦ bercia.

berćia (mar., Badia) ↦ bercia.

bèrcia (fas.) ↦ bercia.

berdon Ⓔ (nord)it. bradone ‹ fränk. *brâdô (EWD 1, 321) 6 1866 berdon (BrunelG, Cianbolpin1866:14)
gad. bordun mar. bordun Badia burdun grd. berdon, burdon fas. berdon caz. berdon bra. berdon fod. berdon amp. bordon LD berdon
s.m. Ⓜ berdons
pezzo di tessuto logoro, brandello di stoffa (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879, LD DLS 2002) Ⓘ straccio Ⓓ Lumpen ◇ a) l’à vedù n burt mantel enlongia a tera e l disc: Che berdon él po chiò l a vedù un burt mantel in lenğia a tera e l diš. Ke berdon el po kiò BrunelG, Cianbolpin1866:14 (caz.).

berdon (grd., fas., caz., bra., fod., LD) ↦ berdon.

bëre (gad., mar.) ↦ beive.

berechin (fas., bra., moe.) ↦ birichin.

berichin (caz.) ↦ birichin.

berna (amp.) ↦ brena.

Berta 6 1878 Berta (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:20)
gad. Berta Badia Berta fod. Berta
antrop.
(gad., fod. Pz 1989; Ms 2005) Ⓘ Alberta Ⓓ Bertha ◇ a) Iö sön Berta, fia dl capo dles porjuns Jou sung Berta, fìa d’l capo dles p’rjungs DeclaraJM, SantaGenofefa1878:20 (Badia).

Berta (gad., Badia, fod.) ↦ Berta.

Berto (gad., mar., Badia) ↦ Biertul.

Bértol (caz., moe.) ↦ Biertul.

besegn (fas.) ↦ bujegn.

besegnar (bra.) ↦ bujegné.

besegnèr (fas.) ↦ bujegné.

besen (bra.) ↦ bujegn.

beśen (amp.) ↦ bujegné.

besogn (moe.) ↦ bujegn.

besognar (moe.) ↦ bujegné.

bespa (fas.) ↦ vespa.

bespé (fas.) ↦ vespé.

bespè (moe.) ↦ vespé.

besper (fas.) ↦ vespri.

bespia (grd.) ↦ vespa.

bespres (grd.) ↦ vespri.

bèst (fas., caz.) ↦ past.

bèsta (fas.) ↦ basta.

besteame (amp.) ↦ bestiam.

bestema Ⓔ it. bestemmia (EWD 1, 298) 6 1862 bestemes pl. (DegasperF, TenpeAdes1862-1974:474) [ 89 ]
fas. bestema caz. bestemia moe. bestiema fod. bestema col. bestema amp. bestema
s.f. Ⓜ bestemes
espressione oltraggiosa contro la divinità (fas. A 1879; DA 1973; Mz 1976, fod. Pz 1989, amp. A 1879; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002) Ⓘ bestemmia Ⓓ Fluchwort ◇ a) Inze piaza el fajea proprio spaento: / bestemes che fajea rizà i ciaei Inže piaža el fegea proprio spaento: / bestemes che fegea rižà i ciaéi DegasperF, TenpeAdes1862-1974:474 (amp.)
blastema.

bestema (fas., fod., col., amp.) ↦ bestema.

bestemà (col., amp.) ↦ bestemé.

bestemé Ⓔ it. bestemmiare ‹ *BLASTEMĀRE (EWD 1, 298) 6 1862 bestemaa 6 imperf. (DegasperF, TenpeAdes1862-1974:473)
fas. bestemèr caz. bestemièr moe. bestiemar fod. bestemié col. bestemà amp. bestemà
v.intr. Ⓜ bestemeia
oltraggiare con bestemmie, offendere la divinità o le cose sacre con parole di odio e di spregio spesso triviali (fas. A 1879; DA 1973; Mz 1976, fod. Pz 1989; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1982; C 1986) Ⓘ bestemmiare Ⓓ fluchen, lästern ◇ a) outre doi in éi ciatà pì inze un toco / che i r’ aa del Comun e i bestemaa outre doi in éi ciatà pi inže un toco / che i r’ ava del Comun e i bestemaa DegasperF, TenpeAdes1862-1974:473 (amp.)
blastemé.

bestemèr (fas.) ↦ bestemé.

bestemia (caz.) ↦ bestema.

bestemié (fod.) ↦ bestemé.

bestemièr (caz.) ↦ bestemé.

bestia Ⓔ it. bestia ‹ BĒSTIA (EWD 1, 282) 6 1763 boestia ‘belva, bestia’ (Bartolomei1763-1976:71)
gad. bestia mar. bestia Badia bestia grd. bestia fas. bestia bra. bestia fod. bestia col. bestia amp. bestia LD bestia
s.f. Ⓜ besties
animale, in senso generico (gad. B 1763; A 1879; Ma 1950; P/P 1966; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ animale, bestia Ⓓ Tier ◇ a) Ma l’era ence un auter drach cun nef ciaves che la vardaa. Chest l’era la più burta bestia che se podea veder. Mo lerô entschö un auter drak cun növ tschaves chö lô vardaô. Chöst lerô la più burtô bestiô chö sö podöa vedör. ZacchiaGB, Filamuscia1858*:10 (bra.); b) cioche śo bas, ch’i someaa porziei, / urle che a besties i sarae stà ben cioche zobaš, ch’i someaa poržiéi, / urle che a besties i sarae sta ben DegasperF, TenpeAdes1862-1974:474 (amp.); c) L paur l à tëut, y l à metù a vardé i purciei. Dala ciarestia, che fova, messova ël se cuntenté de maië cun chëla besties ‘L paur l’hà tout, y l’hà mettù a vàrdè i purĉöi. Dalla tgiàrestia, chë foa, mëssòva ël së cuntëntè de majë con chëlla bösties VianUA, FiProdigo1864:192 (grd.); d) Una tigre amaestrada / ‘L é ra prim bestia che vedon / Śà noe ane r’on ciapada / Sote un sas in padeon. Una tigre ammaestrada / Le ra prim bestia che vedόn / Za nòe ane, ròn ciapàda / Sόtte un sas in padeόn. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:32 (amp.); e) A conscidré chëra bestia, se descedâl fora te süa anima reflesciuns malinconiches. A considerè chella běstia, sè descedāle fora t’ sua anima reflessiungs malingconiches. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:56 (Badia); f) N’ofenede les besties, y Idî se premiará ’ci por chësta picera opera, mo bona. N’offendede les besties, e Iddì sè premierà ci pur chesta piccera opera, mo bona. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:127 (Badia)
da bestia (grd. DLS 2002, fas. DILF 2013, fod. DLS 2002, amp.) Ⓘ bestiale Ⓓ bestialisch ◇ a) Ma che gnanche el to dialeto / No te sepes da parlà / ‘L é da bestia a dì sćeto / ‘L é da musc, in verità. Ma che gnanche el tò dialĕtto / No te sepès da parlà / Le da bestià a di scietto / Le da mŭsc, in verità. Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:25 (amp.) ◆ dé en bestia (amp.) Ⓘ arrabbiarsi, infuriarsi Ⓓ in Wut geraten, wütend werden ◇ a) po ‘l scomenza a fei ra grinta, / a scioudasse, a delirà, / a dà in bestia, a tirà fora / zinch’ o sié di meo pardios po’ ‘l scomenz̄a a fei ra grinta, / a scoudase, a delirà, / a da in bèstia, a tirà fòra / z̄inc’ o sié di mèo pardiós DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:115 (amp.).

bestia (gad., mar., Badia, grd., fas., bra., fod., col., amp., LD) ↦ bestia.

bestiam Ⓔ it. bestiame (EWD 1, 282) 6 1710 Bestiam (Proclama1710-1991:167)
gad. bestiam mar. bestiam Badia bestiam grd. bestiam fas. bestiam caz. bestiam bra. bestiam fod. bestiam amp. besteame LD bestiam
s.m. sg.
l’insieme degli animali domestici (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ bestiame Ⓓ Vieh ◇ a) D’istà é propio bel fora mont perché l’é tropa jent e trop bestiam lafora. Dista ö propio bel fôrô mont perchö lö tropa schent ö trop böstiam lafora. ZacchiaGB, DescrizionFascia1858*:3 (bra.); b) Lascia pur ve, che senó i à po tant de bestiam da chi da Gries, che l’é noscia ruìna. Laša pur ve, ke senò i à po tant de bestiam da ki da Gries, ke l e noša ruina. BrunelG, Cianbolpin1866:18 (caz.); c) E col vetrinario / Che s’ in é śù d’istade? / […] / Ch’el no guaria i besteame / Dute cuante el saon; / Ma co ‘l dijea: "Pagame!" / ‘L ea un’ outra chistion. E col veterinario / Che si n’é zù d’istade? / […] / Ch’el no guariva i bestiame / Dute quante el saón; / Ma co’ l discea: "Pagame!" / L’ea un autra quistion. Anonim, Monumento1873:2 (amp.).

bestiam (gad., mar., Badia, grd., fas., caz., bra., fod., LD) ↦ bestiam.

bestiema (moe.) ↦ bestema.

bestiemar (moe.) ↦ bestemé.

Beta 6 1828 Bêttes pl. (PlonerM, VedlMut1828-1997:351)
grd. Beta fod. Beta
antrop.
(grd. F 2002, fod. Pz 1989) Ⓘ Elisabetta Ⓓ Elisabeth ◇ a) Crive pu te bela Bëtes, / Arëis tost sul cë curnëtes! Crìve pu, te bœlla Bêttes, / Aurêis tost, sul ciê cornœttes! PlonerM, VedlMut1828-1997:351 (grd.).

Beta (grd., fod.) ↦ Beta.

bete (amp.) ↦ mete.

bëursa (grd.) ↦ boursa.

bevanda Ⓔ it. bevanda (EWD 1, 264) 6 1813 bevanda (RungaudieP, LaStacions1813-1878:91)
gad. boanda mar. boanda Badia buanda grd. buanda fas. beanda fod. bevánda, beánda col. bevanda LD bevanda
s.f. Ⓜ bevandes
ogni liquido che si beve (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ bevanda Ⓓ Getränk ◇ a) A Gejù vën dat n’antia buanda A Gesu vän dat un anthia bevanda RungaudieP, LaStacions1813-1878:91 (grd.); b) iló ái derzades y boandes dër bones illò ai derzades e bevandes der bones DeclaraJM, SantaGenofefa1878:65 (Badia); c) Al Ofertorio, al ofrí le pan y boanda / I porta la [ 90 ] uma al primiziant la gherlanda All’ Offertorio, all’ offrì l’pang e boánda / I porta la uma al primiziant la gherlanda PescostaC, MëssaPescosta1879:5 (Badia)
bevanda dl Lont scherz. (gad.) Ⓘ vino Ⓓ Wein ◇ a) Berba Tita Cazöla mëss ester sté n natural, ch’amâ la boanda dl Lont, y ara i fajô bun Berba Tita Cazzoula mess est’r ste ǹg naturàl, ch’amà la boanda dl Lond, e ella i fajò bung DeclaraJM, TCazöla1850*-2013:267 (Badia).

bevanda (col., LD) ↦ bevanda.

bevánda (fod.) ↦ bevanda.

beve (col.) ↦ beive.

bever (grd., moe.) ↦ beive.

bevidour Ⓔ deriv. di beive (EWD 1, 264) 6 1763 bojadù ‘potator’ (Bartolomei1763-1976:70)
gad. boiadú fod. beadou MdR boadù
s.m.f. Ⓜ bevidours, bevidoura, bevidoures
chi beve molto, specialmente bevande alcoliche (gad. B 1763, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, MdR) Ⓘ bevitore Ⓓ Trinker, Trunkenbold ◇ a) Canch’ël à finì, dij le boadù: "Odé, nobl Signur Vicare, iö sun vedl e n püch de valch mëssi bëire." Quanch’ ël ha finì, diŝ le boadù: "Odé, nobl Signur Vicare, jeu suǹ vedl e ‘ǹ püc de valq mëssi bëire." DeRüM, VizBëire1833-1995:275 (MdR).

bez Ⓔ  ? 6 1856 betc pl. (BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:250)
fas. bez bra. bez
s.m.f. Ⓜ bec, beza, bezes
persona di giovane età (fas. R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013) Ⓘ giovane, ragazzo Ⓓ Knabe, Junge ◇ a) No monc da strie no, pantalogn! / Con ste bujìe se fasc spaent / Ai peres bec, e po la jent / Ne disc che sion gregn asenogn. No montg da strie no, pantalogn! / Con ste buxie se fas spavent / Ai peress betc, e po la xent / Ne dìs che siong gregn asenogn. BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:250 (bra.); b) Amàncol per fascian / Scaji duc nesc bec / I rejona, i lec Amancol per Fassang / Scase dutc nes Betc / I resona i letc PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:264 (bra.).

bez (fas., bra.) ↦ bez.

biaa (amp.) ↦ blava.

bianch (fas., caz., bra.) ↦ blanch.

bianco (amp.) ↦ blanch.

biastema (fas.) ↦ blastema.

biastemar (bra.) ↦ blastemé.

biastemèr (fas.) ↦ blastemé.

biava (bra., moe., col.) ↦ blava.

bicé Ⓔ ? 6 1873 bicià p.p. m.sg. (Anonim, Monumento1873:2)
amp. bicià
v.tr. Ⓜ bicia
gettare, lanciare vicino o lontano (amp. Mj 1929; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002) Ⓘ buttare Ⓓ werfen
bicé via fig. (amp.) Ⓘ sprecare Ⓓ vergeuden ◇ a) Par gran trascuranza / De ra canzelaria, / Na soma d’inportanza / I à abù bicià via Par gran trascuranza / Dera Canzellaria, / Na somma d’importanza / I á abú bicciá via Anonim, Monumento1873:2 (amp.).

bicià (amp.) ↦ bicé.

biench (col.) ↦ blanch.

Bierto (fod., col.) ↦ Biertul.

Biertul 6 1866 Bertol (BrunelG, Cianbolpin1866:8)
gad. Berto mar. Berto Badia Berto grd. Biertul fas. Bortol caz. Bértol moe. Bértol fod. Bierto col. Bierto amp. Bartolomio
antrop.
(gad. V/P 1998, grd. F 2002, fas. DA 1973; Mz 1976, fod. Pz 1989; Ms 2005, amp. C 1986) Ⓘ Bartolomeo Ⓓ Bartholomäus ◇ a) De Berto, Rinna; i Crazzolara / Y i Socreles, Proi da Pecëi / Cënc; trëi Tasser vëgn impara, / Dui de Sorega, un de Larjëi D’Berto, Rinna; i Crazzolara / E i Socrelles, Proi da P’ccei / Ceìnc; trei Tasser vengn’ impara, / Dui d’Sorega, ung d’l Arjei DeclaraJM, MaringSopplà1878:2 (Badia) vedi anche:Cianton de Bertol.

Biertul (grd.) ↦ Biertul.

biescia Ⓔ *BĔSTIA ‹ BĒSTIA (EWD 1, 292) 6 1763 na bischa ‘pecus’ (Bartolomei1763-1976:70)
gad. biscia mar. biescia Badia biscia grd. biescia caz. biescia bra. biescia fod. biescia LD biescia MdR biescia
s.f. Ⓜ biesces
1 ruminante della famiglia degli ovini (gad. B 1763; A 1879; A 1895; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, caz., bra. R 1914/99, fod. A 1879; G 1923; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ pecora Ⓓ Schaf ◇ a) Ël ova na gran biescia / Sciche n bagot da Tieja El ova na gran biesha / She ke n bagot da Tieſha PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:62 (grd.); b) L pitl bon bambin / Ne n’ova n catrin / A se cumpré doi biesces L pitl bon bambin / Ne n’ova n katrin / A se kumprè doi bieshes PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:62 (grd.); c) Oh, i à bëin comprè, ch’i à comprè zacotan de biesces, e na ria asora, despò n pü’ de lin. Oh, j’ha bëiǹ comprè, ch’j’ha comprè zacotaǹ de biesces, e ‘na ria azòra, despò ‘ǹ pü’ de liǹ. DeRüM, BunDéBerbaTone1833-1995:258 (MdR); d) Ne la biesces ne la ciaures, mefo voi pa più vardèr / La cajons son pa ben chestes, che me voi pa maridèr. Ne la biežes ne la čure, mefo voi po più vardé / La kažon son pa ben keste, ke me voi po maridé. ZacchiaGB, GardeneraC1858*-1995:172 (caz.) probabile gardenismo; e) sciöche le lu che mangia la cern / dles püres bisces bëgn bëgn rabius, / insciö i saltel do forius sciöco l’lu che mangia la ćer / dles püres bisces bëgn bëgn rabius, / insciö i sâltel daò forius PescostaC, OrcoIocl1858-1994:231 (Badia); f) ti mola n brau colp söl ce, por varenté dales zanes la püra biscia t’ i mola ‘ng brao colp soul ciè, pur varentè dalles zanes la pura biscea DeclaraJM, SantaGenofefa1878:56 (Badia)
2 fig. chi ha indole semplice, buona e affabile (grd. G 1879; G 1923; L 1933; F 2002) Ⓘ bonaccione Ⓓ gutmütiger Mensch ◇ a) Vardëde nosc mutons / Da biesces y castrons! Vardëde nosh mutons / Da bieshes i kastrons! PlonerM, CuraziansBula1828-1915:64 (grd.).

biescia (mar., grd., caz., bra., fod., LD, MdR) ↦ biescia.

bièva (fas.) ↦ blava.

bigna (gad.) ↦ bügna.

bignà (amp.) ↦ abiné.

biliet Ⓔ it. biglietto (EWD 1, 288) 6 1844 biglieto (DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:115)
gad. biliet Badia biliet fas. biliet fod. bilieto amp. bilieto LD biliet
s.m. Ⓜ biliec
letterina o foglietto con poche parole di avviso, di saluto, ecc. (amp.) Ⓘ biglietto Ⓓ Karte ◇ a) Chera spiuma, co Ventura / ‘l é śù in ciasa col bilieto, / ‘l à sapù fei ra fegura / da conosce, se ‘l é dreto Chera spiuma, co Ventura / l’e zu in ciaza col biglieto, / l’a sapù fei ra fegura / da conosce, se l’e dreto DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:115 (amp.).

biliet (gad., Badia, fas., LD) ↦ biliet.

bilieto (fod., amp.) ↦ biliet.

binà (col.) ↦ abiné.

binar (bra., moe.) ↦ abiné.

bincé Ⓔ dt. wünschen (Lardschneider 1933:32) 6 1813 bince 1 (PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:61)
grd. bincé
v.tr. Ⓜ bincia
manifestare a qualcuno il desiderio che egli possa godere di un bene o di una condizione conforme alle sue aspettative (grd. A 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002) Ⓘ augurare Ⓓ wünschen ◇ a) Ie te bin- [ 91 ] ce gran fertuna, / Die te sverde da desfertuna Ie te bince gran fertuna, / Die te sverde da desfertuna PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:61 (grd.); b) Śën ons bel ciantà, / Śën dëssel pa basté. / Nëus on dl dut bincià; / Śën jons a gusté. Sën onse bel ciantà, / Sën dëssel pa bastè. / Nëus on del dut bincià; / Sën ſhonse a gustè. PlonerM, CuraziansBula1828-1915:65 (grd.); c) Sce l bincé ne jova nia, / me faré dedò mo stria Se l’Wünschè ne schóva nia, / me farè de dò mo Stria PlonerM, VedlaMuta1828*-2013:142 (grd.); d) Ma de cuer ie ve bincësse / che la beles ve cherpëssa!!! Ma de cuer je vè Wünsches, / che la bölles ve crepes!!! PlonerM, VedlaMuta1828*-2013:142 (grd.) ☝ aodé.

bincé (grd.) ↦ bincé.

bindebó (gad.) ↦ bendebot.

bindebò (mar., Badia, fod., col.) ↦ bendebot.

biné (fod.) ↦ abiné.

binèr (fas.) ↦ abiné.

biot (fas., col.) ↦ blot.

bioto (amp.) ↦ blot.

bìpera (fas.) ↦ vìpera.

birar (moe.) ↦ aberé.

birbon Ⓔ it. birbone 6 1860 birboi pl. (DegasperF, CodaBadiote1860-2013:471)
fod. birbon amp. birbon
s.m.f. Ⓜ birbons, birbona, birbones
persona disonesta, e soprattutto scaltra nel fare il proprio tornaconto anche a danno d’altri (fod. Pe 1973; P/M 1985; Ms 2005, amp.) Ⓘ birbone, briccone Ⓓ Schurke, Schuft ◇ a) E ministre i é de Dio / chesta sorte de birboi? / che i m’i lasce a mi parbìo / ió sci i fejo vienì boi. E ministre i é de Dio / chésta sòrte de birboi? / che i mi lasce a mì parbìo / io sci i fejo vienì boi. DegasperF, CodaBadiote1860-2013:471 (amp.).

birbon (fod., amp.) ↦ birbon.

birichin Ⓔ it. birichino (EWD 1, 290) 6 1866 berekin (BrunelG, Cianbolpin1866:21)
gad. birichin fas. berechin caz. berichin bra. berechin moe. berechin fod. birichin LD birichin
s.m.f. Ⓜ birichins, birichina, birichines
ragazzo vivace, monello (gad. P/P 1966, fas. R 1914/99; DA 1973, fod. Pe 1973) Ⓘ birichino Ⓓ Spitzbub ◇ a) "L me l’à ampò fata, chel berechin" l disc l Vent a so femena "El me l a ampo fata, kel berekin" l diš l Vent a so femena BrunelG, Cianbolpin1866:21 (caz.).

birichin (gad., fod., LD) ↦ birichin.

bisare Ⓔ it. bizzarro 6 1878 bisares f. pl. (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:67)
gad. bisare Badia bisare
agg. Ⓜ bisari, bisara, bisares
che attrae l’attenzione per la sua stranezza e originalità (gad.) Ⓘ bizzarro Ⓓ bizarr ◇ a) Oh, uomini! os messëis veramënter ester creatöres corioses y bisares os! O, uomini! os m’sseis verament’r est’r creatures curioſes e biſarres os! DeclaraJM, SantaGenofefa1878:67 (Badia).

bisare (gad., Badia) ↦ bisare.

bisbilié Ⓔ it. bisbigliare (EWD 1, 291) 6 1878 bisbiliā 6 imperf. (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:51)
gad. bisbilié Badia bisbilié
v.intr. Ⓜ bisbilieia
di passeri e altri uccelli, emettere un canto sommesso e interrotto (gad. P/P 1966) Ⓘ cinguettare Ⓓ zwitschern ◇ a) Intan gnôl le vicel vedl, y s’á lascé jö sön ur de coa, y düc i pici bisbiliâ Intang gnēle ‘l vicell ved’l, e s’ à lascè jou soung urt d’cō, e duttg’ i piccei bisbiliā DeclaraJM, SantaGenofefa1878:51 (Badia).

bisbilié (gad., Badia) ↦ bisbilié.

bisca Ⓔ BĪSTIA ‹ BĒSTIA (EWD 1, 291) 6 1878 bisca (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:26)
gad. bisca mar. bisca Badia bisca fas. biscia fod. biscia col. bissa amp. biscia LD bisca
s.f. Ⓜ bisches
ogni rettile degli ofidi, caratterizzato da corpo allungato (gad. A 1879; A 1895; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ serpente Ⓓ Schlange
a bisca (gad.) Ⓘ a serpentina Ⓓ schlangenförmig ◇ a) n tru sot tera, che jô a bisca, y parô, che ne se finiss mai ‘ng trŭ sott terra, che jē a bisca, e parō, che nè sè finissa mai DeclaraJM, SantaGenofefa1878:26 (Badia) ◆ bisca da

tuesse (gad.) Ⓘ serpente velenoso Ⓓ Giftschlange ◇ a) intan mëtel la man sö na bisca da tosser, che sofla intang mett’l la mang souna bisca da tosser, ch’soffla DeclaraJM, SantaGenofefa1878:124 (Badia).

bisca (gad., mar., Badia, LD) ↦ bisca.

biscia (gad., Badia) ↦ biescia.

biscia (fas., fod., amp.) ↦ bisca.

biśoign (amp.) ↦ bujegn.

bissa (col.) ↦ bisca.

biteboi (fas.) ↦ bateboi.

biterbot (bra.) ↦ bateboi.

bla (gad., Badia) ↦ blava.

blâ (mar.) ↦ blava.

blanch Ⓔ *BLANCUS ‹ germ. blank (EWD 1, 296) 6 1763 blanch ‘canus’ (Bartolomei1763-1976:70)
gad. blanch mar. blanch Badia blanch grd. blanch fas. bianch caz. bianch bra. bianch fod. blánch col. biench amp. bianco LD blanch MdR blanch
agg. Ⓜ blanc, blancia, blances
1 di colore simile a quello della neve, del latte (gad. B 1763; A 1879; A 1895; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ bianco Ⓓ weiß ◇ a) Prüma ne me plej bele nia chëst corù blanch e ros. Iö l’oresse o tüt blanch o tüt ros, in soma d’un corù. Prüma ne me pläŝ bel[e] nia quest corù blanc e ross. Jeu l’oresse o tüt blanc o tüt ross, iǹ somma d’uǹ corù. DeRüM, Mercadant1833-1995:286 (MdR); b) Nosc ciapel dala cocarda / Ghela-foscia y blancia-vërda Nos çhiappel dalla cocarda / Ghella-fossa e blançhiavárda PescostaC, Schützenlied1848-1994:222 (Badia); c) Ohu! mena ca per chel gramial / Bianch; sora l ciaf! e sora l piet Ohu! mena cà per chel gramial / Bianc; sora ‘l tgiaf! e sora ‘l piet BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:244 (bra.); d) Viva ence / L segnor Dotor / De neigher color / Mo de tripete bience. Viva encie / Il signor Dottor / De neigher color / Mo de tripette bience. PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:262 (bra.); e) l’é vegnù de retorn, con n calamèr e n toch de papier bianch te na man, e na pena te l’autra. le vegnu de retorn, con un calamér e un toch de papier bianch tena man, e una pena tell’ autra. IoriG, InjignàLet1860*-2013:402 (caz.); f) te chël guant bel blanch y modest alzâ i edli bles al Cil t’ chel guant bell blanc e modesto alzā i oudli blěs al Ceil DeclaraJM, SantaGenofefa1878:2 (Badia)
2 che ha i capelli bianchi, canuto (gad.) Ⓘ bianco Ⓓ weiß ◇ a) Sön mi ce blanch ói dé joramënt, ch’ara é inozënta Soung mi ciè blanc oi dè jorament, ch’ella è innozente DeclaraJM, SantaGenofefa1878:80 (Badia).

blanch (gad., mar., Badia, grd., LD, MdR) ↦ blanch.

blánch (fod.) ↦ blanch.

blanchejin Ⓔ deriv. di blanch (EWD 1, 296) 6 1878 blancojings [ 92 ] m. pl. (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:2)
gad. blancojin mar. blancojin Badia blancojin
agg. Ⓜ blanchejins, blanchejina, blanchejines
che tende al colore bianco (gad. Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998) Ⓘ bianchiccio Ⓓ weißlich ◇ a) ê iló injenedlada dan alté te na proca curida cun plomac de scarlat, col müs jintil devot en corú de purpur sot ai ragi d’ilibata inozënza, cui ciavëis blancojins ē illò ingjenedlada dang Altè tena procca curida cung plumatc’ de scarlat, col mus jintil devot in curù de porpora soutt ai raggi d’illibata innozenza, coi ciaveis blancojings DeclaraJM, SantaGenofefa1878:2 (Badia).

blancojin (gad., mar., Badia) ↦ blanchejin.

blandé Ⓔ zu BLANDUS, 1151 (GsellMM) 6 1813 blandà p.p. m.sg. (RungaudieP, LaStacions1813-1878:91)
grd. blandé fas. blandé
v.tr. Ⓜ blanda
cospargere d’acqua o di altro liquido (grd. A 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002) Ⓘ aspergere, bagnare Ⓓ feuchten, benetzen
p.p. come agg. Ⓜ blandés, blandeda, blandedes
cosparso di liquido (grd.) Ⓘ bagnato Ⓓ nass ◇ a) V’adore pra chësta nona Stazion, Gejù adulerà, blandà cun sanch trëi iedesc tumà a tiera V’adore pra chasta nona Stazion, Giesu adulerà, blandà cun sang trej jadesch tumà a tiara RungaudieP, LaStacions1813-1878:91 (grd.)
blandé ite la veta scherz. (grd. L 1933, fas.) Ⓘ bere in compagnia per festeggiare qualcosa Ⓓ gemeinsam auf etwas trinken ◇ a) Se no le ve piasc - lasciale en pasc / Blandé ite la veta - e fé na vendeta / Cò les lascé - fossa da muië - / No le aessa tort - ve n dir de ogni sort. Se no le ve pias - lassale ‘n pas / Blandè it la vetta - e fè ‘na vendetta / Co les lascè - foss da mujè - / No le aess tort - ven dir d’ogni sort. BrunelG, OccasioneNozza1860*-2013:368 (bra.) gardenismo se blandé (grd. L 1933; F 2002) Ⓘ bagnarsi Ⓓ nass werden ◇ a) L à pluët aricëul, y l bon uem se à blandà tres ite. I a pluá̤t a̤ritšóul, i l boŋ úem s’ a bla̤ndá tręz ítę. RifesserJB, Plueia1879:107 (grd.).

blandé (grd., fas.) ↦ blandé.

blastema Ⓔ deriv. di blastemé x it. bestemmia (GsellMM) 6 1828 blestemes f. (PlonerM, VedlaMuta1828*-2013:142)
gad. blastëma mar. blastëma Badia blastëma grd. blestëma fas. biastema bra. blastema † fod. blestëma LD blastema
s.f. Ⓜ blastemes
espressione oltraggiosa contro la divinità (gad. A 1879; A 1895; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ bestemmia Ⓓ Fluchwort ◇ a) Ie ne sé da dé ai uemes, / che blestëmes, sëurainuemes! Je ne se, da de ai Uemes, / che blestemes seurainuemes! PlonerM, VedlaMuta1828*-2013:142 (grd.)
bestema.

blastema (LD) ↦ blastema.

blastëma (gad., mar., Badia) ↦ blastema.

blastema † (bra.) ↦ blastema.

blastemé Ⓔ BLASTĒMĀRE ‹  βλασφημειν (EWD 1, 298) 6 1833 blastemè (DeRüM, ConfesséPasca1833-1995:279)
gad. blastemé mar. blastemé Badia blastemè grd. blestemé fas. biastemèr bra. biastemar fod. blestemé MdR blastemè
v.intr. Ⓜ blastemeia
oltraggiare con bestemmie, offendere la divinità o le cose sacre con parole di odio e di spregio spesso triviali (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. R 1914/99; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Ms 2005, MdR) Ⓘ bestemmiare Ⓓ fluchen, lästern ◇ a) Sce ne venëis chëla biescia foscia, ne pòi jì, porćì ch’ëla me fej dagnora blastemè, e le blastemè é pićé ël. Ŝe ne vennëis quëlla biescia foscia, ne poi ĝì, porçhì ch’ëlla me feŝ dagnóra blastemè, e le blastemè é piçhié ël. DeRüM, ConfesséPasca1833-1995:279 (MdR)
bestemé.

blastemé (gad., mar.) ↦ blastemé.

blastemè (Badia, MdR) ↦ blastemé.

blava Ⓔ BLĀDUM ‹ fränk. blâd (GsellMM) 6 1763 blava ‘seges’; nasche la blava ‘nascitur granum’ (Bartolomei1763-1976:70, 88)
gad. bla mar. blâ Badia bla grd. blava fas. bièva bra. biava moe. biava fod. blava col. biava amp. biaa LD blava
s.f. Ⓜ blaves
qualunque cereale usato per l’alimentazione del bestiame (gad. B 1763; A 1879; A 1895; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; G 1923; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929, LD DLS 2002) Ⓘ biada, grano Ⓓ Korn, Getreide ◇ a) A S. Candido e Sillian le biave madure presapuoch come a Col. a S. Candido e Sillian le biave madure press’ a puoc come a Col. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.); b) Compré ades biava, forment, sorech in Agort, paghé dazio a Caprile e in Colaz, calcolé l agio. Comprè adess biava, forment, sorec in Agord, paghè dazio a Caprile e in Collaz, calcolè l’agio. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.); c) Mo impormó canch’ara, cun lizënza dl grof, anunziâ por le rest dl ann paga dopla ai soldas y ai servi […], y impormetô de partí fora scialdi bla ai püri s’ él lové sö n sciosciüre de ligrëza Mo impermò cang ch’ella, cung lizenza d’l grof, annunziā pur ‘l rest d’l an paga doppla ai soldàs e ai servi, […], e impormettō de partì fora scealdi blaa ai puri s’ elle levè sou ‘ng sussure de ligrezza DeclaraJM, SantaGenofefa1878:6 (Badia); d) N paur ie jit cun si pitl fi Tobia sun si ciamp a udëi, sce la blava ie prësc madura. m páur íe žit kuŋ si pitl fi tobía̤ suŋ si txamp a̤ udái, š’ la̤ bláva̤ íe pra̤š’ ma̤dúra̤. RifesserJB, Spies1879:108 (grd.).

blava (grd., fod., LD) ↦ blava.

ble (gad., Badia) ↦ blef.

blef Ⓔ BLĀVUS ‹ germ. * blâo (EWD 1, 299) 6 1878 blěs m. pl. (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:2)
gad. ble Badia ble fod. blef
agg. Ⓜ blefs, bleva, bleves
che ha un colore azzurro cupo, in varie sfumature (gad. P/P 1966, fod. T 1934; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005) Ⓘ blu, azzurro Ⓓ blau ◇ a) te chël guant bel blanch y modest alzâ i edli bles al Cil t’ chel guant bell blanc e modesto alzā i oudli blěs al Ceil DeclaraJM, SantaGenofefa1878:2 (Badia); b) Y sorëdl coch’ al é cialt y lominus, y le cil bel ble y sarëgn! E sored’l cocch’ el è cialt e luminùs, e ‘l ceìl bel blě e serengn’! DeclaraJM, SantaGenofefa1878:45 (Badia)
s.m. sg.
il colore del cielo sereno, del mare profondo (gad.) Ⓘ blu Ⓓ blau ◇ a) O beates chëres creatöres les plü miserables, che pó odëi le bel ble dl firmamënt O beates chelles creatures les plou miserabiles, che po udei ‘l bell blě d’l firmament DeclaraJM, SantaGenofefa1878:14 (Badia).

blef (fod.) ↦ blef.

bleita Ⓔ comp. di bela + vita (EWD 2, 266) 6 1813 bleita (RungaudieP, LaStacions1813-1878:91)
gad. belaita, blëita mar. blëita Badia belaita grd. blëita LD bleita
s.f. Ⓜ bleites
abituale e viziosa inerzia, per lo più dovuta a ne- [ 93 ] ghittosità, infingardaggine, scarso senso del dovere (gad. P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ bella vita, vita tranquilla e comoda Ⓓ Wohlleben, angenehmes, bequemes Leben ◇ a) A Gejù vën dat n’antia buanda: / Bon tëmp l Cristian, y blëita damanda. A Gesu vän dat un anthia bevanda: / Bon tämp ‘l Cristian, j bleita damanda. RungaudieP, LaStacions1813-1878:91 (grd.); b) se n ie jit n n paesc dalonc, y se à desfat si bëns cun se dé blëita. s’en joe schit in un pàis da lontsch, y s’ha desfát si béins cung se dé blaíta. HallerJTh, FigliolProdigoGRD1832:141 (grd.); c) Sce te ues blëita, finché te ies jëunn no schivé la fadia Ŝë t’uès blëita, fiŋchë t’ jës s̄oun no schivè la fadìa PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.); d) Ai sënt vignun da Paraisc na belaita / A receve la capara dl’eterna süa vita. Ai sáint vignung da Paraís na billaíta / A recever la capárra dell’ eterna süa vita. PescostaC, MëssaPescosta1879:5 (Badia)
se dé bleita (grd.) Ⓘ darsi alla bella vita Ⓓ ein ausschweifendes Leben führen ◇ g) Y no truep dis do, à abinà l fi plu jëunn dut adum, y se n ie jit n n paesc dalonc, y se à desfat si bëns cun se dé blëita. Y no truép dis dó, ha abiná el fi plu schoun dut adum, y s’ en joe schit in un pàis da lontsch, y s’ ha desfát si béins cung se dé blaíta. HallerJTh, FigliolProdigoGRD1832:141 (grd.).

bleita (LD) ↦ bleita.

blëita (gad.) ↦ belaita.

blestëma (grd., fod.) ↦ blastema.

blestemé (grd., fod.) ↦ blastemé.

blich Ⓔ dt. Blick 6 1828 bliches pl. (PlonerM, VedlMut1828-1997:347)
grd. blich †
s.m. Ⓜ blics
sguardo rapido ma spesso particolarmente intenso e significativo (grd. G 1923) Ⓘ occhiata Ⓓ Blick ◇ a) Sce dijëis de n tò de riches, / Ve daral de bur gran bliches Se disêis d’ên to de rìcches, / Vê daràl de bur gran bliches PlonerM, VedlMut1828-1997:347 (grd.) ☝ vidleda.

blich † (grd.) ↦ blich.

blot (gad., grd.) ↦ belot.

blot Ⓔ germ. * blutt oppure got. blauþs (EWD 1, 302) 6 1865 blot (PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1)
gad. blot mar. blot Badia blot grd. blot fas. biot fod. blot col. biot amp. bioto LD blot
agg. Ⓜ bloc, blota, blotes
1 di quanto, risultando esente da qualsiasi mescolanza con elementi estranei, presenta intatte le proprie caratteristiche, costituiscano esse o no motivo di pregio (gad. A 1879; A 1895; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. Mj 1929; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ puro Ⓓ rein ◇ a) Vin bev mescedà cun ega, blot uniun n beve puech Viŋ böv mus̄edà con èga, blot ugnuŋ ëŋ böve puech PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.)
2 davanti al nome può assumere il valore di un avverbio di esclusione (gad.) Ⓘ puro Ⓓ bloß ◇ a) i jenëdli y döt le corp tremorâ dala blota festa, ch’i dê ti nerfs i jonedli e dutt ‘l corp tromorā dalla blotta festa, ch’i dē ti nerf DeclaraJM, SantaGenofefa1878:106 (Badia)
avv.
1 solamente, unicamente, soltanto (gad. A 1879; P/P 1966; V/P 1998, grd. A 1879; F 2002, fas. A 1879; R 1914/99, fod. A 1879; Pe 1973) Ⓘ solo Ⓓ nur, bloß ◇ a) Ma mparëde nce de chësc sapient orden de Die l’util’aurità, che l ne foss nce per nëus no bon, sce nes assan blot dis sarëini y plëns de alegrëza. ma̤ mpa̤rá̤dę ntxę dę k’š sa̤píent ǫrdn dę díe l’útil’ ouritá, k’ l nę fos’ ntxę pę̆r nóus no boŋ, šę nęs a̤sán blot dis sa̤rá̤iny i pla̤ŋs d’a̤lęgrá̤tsa̤. RifesserJB, SurëdlPlueia1879:108 (grd.)
2 per intero, totalmente, senza esclusione di parti o senza limitazioni (gad.) Ⓘ interamente Ⓓ gänzlich ◇ a) chësc é le pröm liber blot ladin rové ala stampa. Chesc’ è ‘l prum liber blott lading r’vè alla stampa. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:III (Badia).

blot (gad., mar., Badia, grd., fod., LD) ↦ blot.

blot † (Badia) ↦ belot.

bluder Ⓔ dtir. blutt(εr) (EWD 1, 303) 6 1878 bludri m. pl. (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:50)
gad. bluder mar. bluder Badia bluder
agg. Ⓜ bludri, bludra, bludres
privo di qualsiasi elemento di copertura o protezione o ornamento (gad. A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998) Ⓘ nudo Ⓓ nackt ◇ a) "O bi picenins, vis y bludri!" scraia Schmerzenreich, "mo ne möri mine da frëit y fan?" "O bi picceinings, vīs e bludri!" scraia Schmerzenreich, "mo nè mouri mine da freit e fang?" DeclaraJM, SantaGenofefa1878:50 (Badia).

bluder (gad., mar., Badia) ↦ bluder.

bo Ⓔ BŌS (EWD 1, 303) 6 1763 bò ‘bos’ (Bartolomei1763-1976:70)
gad. bo mar. bo Badia bo grd. bo fas. bò fod. bò amp. bò LD bo MdR bò
s.m. Ⓜ bos
genere di mammiferi ruminanti appartenenti alla famiglia dei bovidi (gad. B 1763; A 1879; A 1895; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; G 1923; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ bue Ⓓ Ochse ◇ a) No pó esse, ch’el descore / ne ra so conversazios, / che se ‘l corpo ‘l é con lore, / el pensier ‘l é intor i bos. No po èse, ch’el descore / nera sò conversaz̄iós, / che se ‘l còrpo l’e con lore, / el pensiér l’e intór i bòs. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:114 (amp.); b) ‘L é doi zusc, via par inpó / Un capron straordinario / E par ultimo el so bò. Le doi zusc, via par in pò / Un capròn straordinario / E par ultimo el so bò. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:35 (amp.); c) cuindi i tocâl de gní scarzé en cater perts da cater bos quindi i toccāle d’gnì scarzè in cat’r pērts da cat’r bos DeclaraJM, SantaGenofefa1878:123 (Badia).

bo (gad., mar., Badia, grd., LD) ↦ bo.

(fas., fod., amp., MdR) ↦ bo.

Boá (gad., Badia) ↦ Boé.

boadù (MdR) ↦ bevidour.

boanda (gad., mar.) ↦ bevanda.

boaton Ⓔ deriv. di boaté (Q/K/F 1982:28) 6 1844 a boatón (DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:112)
amp. boaton
avv.
(amp.)
a boaton (amp. Mj 1929; Q/K/F 1982; C 1986) Ⓘ a bizzeffe Ⓓ in Hülle und Fülle ◇ a) Sode e roba a boaton / e vestì de pano fin / ma ‘l no i rende surizion / al pì gramo cadorin. Sòde e ròba a boatón / e vestì de pano fin / ma ‘l no i rènde suriz̄ion / al pi gramo Cadorín. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:112 (amp.).

boaton (amp.) ↦ boaton.

bocà (mar., MdR) ↦ beché1.

bocal (caz., bra., moe., col., amp.) ↦ bochel.

boché (gad., mar.) ↦ bochel.

bochè (Badia) ↦ bochel.

bochel Ⓔ nordit. bocal ‹ BAUCĀLIS ‹ βαύϰαλις (EWD 1, 306) 6 1763 [ 94 ] un bochè ‘amphora’ (Bartolomei1763-1976:70)
gad. boché mar. boché Badia bochè grd. buchel fas. bochèl caz. bocal bra. bocal moe. bocal fod. bochel col. bocal amp. bocal LD bochel
s.m. Ⓜ bochei
vaso di terracotta, metallo o vetro per contenere liquidi (gad. B 1763; A 1879; A 1895; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ brocca, boccale Ⓓ Krug ◇ a) De y nöt se lasciâra jö sön n gröm de stran, da na pert êl n boché de tera plëgn d’ega, y n pü’ de pan fosch ê süa spëisa. Dè e noutt sè lasceala jou sounung grum de strang, da na pert elle ‘ng bocchè de terra plengn’ d’ěga, e ‘ng pude pang fosc’ ē sua speiſa. Dè e noutt sè lasceala jou sounung grum de strang, da na pert elle ‘ng bocchè de terra plengn’ d’ěga, e ‘ng pude pang fosc’ ē sua speiſa. (Badia).

bochel (fod., LD) ↦ bochel.

bochèl (fas.) ↦ bochel.

bocia Ⓔ BUCCA (EWD 1, 307) 6 1763 boccia ‘os’; slargiè la boccia ‘rictus’; sot la boccia ‘palatus’ (Bartolomei1763-1976:70, 99, 100)
gad. bocia mar. bocia Badia bocia grd. bocia fas. bocia caz. bocia bra. bocia moe. bocia fod. bocia amp. bocia LD bocia MdR boćia
s.f. Ⓜ boces
cavità corrispondente all’inizio del canale alimentare (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; Pi 1967; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ bocca Ⓓ Mund ◇ a) Ël ne dëura mai la boćia, ch’a spëises d’atri. Ël ne dëúra mai la boçhia, ch’a spëises d’atri. DeRüM, DonzelaComplimënt1833-1995:241 (MdR); b) Ch’i se bete ‘l cuor in pasc, / ch’i se nete pu ra bocia Ch’i se bete ‘l cuór in pasc, / ch’i se nete pu ra bocia DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:113 (amp.); c) Mo a veder la bocia e i pie / Metesse pegn n bel da sie; / L’era Tonele de Grava l’ost / Jà l’aea beù e magnà rost Mo a vedér la boča ed i pie / Metese peng n bel da sie; / L era Tonele de Grava l ost / Ža l aéa beu e magnà rost BrunelG, MusciatSalin1845:4 (bra.); d) Al trëma la tera ch’al pësta cui fers, / y dala bocia - oh! - ci n bur vers! Al trëma la tera ch’al pësta coi fers, / y dala boćia - oh! - ći n bur vêrs! PescostaC, OrcoIocl1858-1994:234 (Badia); e) Sce ulëis tlo fumé tabach, messëis tò la pipa ora de bocia! Ŝe ulëis tlò fumè tabàch, muessëis tò la pipa òra de botgia! VianUA, FuméTabach1864:197 (grd.); f) A paroles a mesa bocia no dé pa mei amënt, / Chi che de chëstes se god, schiva for y for cun spavënt. A paròles a möźa botgia ‘no dèpa mëi a mënt, / Chi chë de chëstes së gòd, schiva fort y fort con spavënt. PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.); g) Duc chi che l’era ló te stua i é resté co la bocia daverta Duč ki ke l era lo te stua i e reste ko la boča daverta BrunelG, Cianbolpin1866:10 (caz.); h) Bocia larga, mus pelos / Dente fate par tazà. Bòcia larga, mŭs pelόs / Dente fatte, par tazzà. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:32 (amp.); i) Ci ch’al é por mia bocia süta chësta fontana, chël é por mia anima, o Signur, osta dotrina Cicch’ el è pur mia boccia sūta chesta fontana, chel è pur mia anima, o Signur, osta dottrina DeclaraJM, SantaGenofefa1878:40 (Badia)
tré de bocia (gad.) Ⓘ parlare a vanvera Ⓓ plappern ◇ a) Al n’é co baia bun / Por trá ma val’ de bocia, / Spo saltai pa en scofun / Por la cunté plü tocia! Al né co baja bung / Por tra ma val dö botgia / Spo saltai pa ‘ng Scofung / Por la cuntö plü totgia. AgreiterT, ConLizonza1838-1967:134 (mar.).

bocia (gad., mar., Badia, grd., fas., caz., bra., moe., fod., amp., LD) ↦ bocia.

boćia (MdR) ↦ bocia.

bòcia (fas.) ↦ boza.

bocon Ⓔ nordit. boccon (EWD 1, 308) 6 1833 boccuǹ (DeRüM, CurtSuramunt1833-1995:281)
gad. bocun mar. bocun Badia bocun grd. bucon fas. bocon caz. bocon fod. bocon amp. bocon LD bocon MdR bocun
s.m. Ⓜ bocons
1 quantità di cibo che si può mettere in bocca in una sola volta (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ boccone Ⓓ Bissen, Happen ◇ a) entant che l magnèa n bocon de rost, che l camerier ge aea portà intan che el magnea un bochon de rost, che el camerier ge haea porta IoriG, InjignàLet1860*-2013:402 (caz.); b) ‘L é el sbroà, e boi bocoi / ‘L é ra carne, i asc, e el sa! Le el sbróà, e boi bocói / Le ra carne, i àsc, e el sà! Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:20 (amp.); c) sü bugn bocuns ne m’imbratará, plütosc ói mangé en compagnia di lus sū bongn’ buccungs nè m’imbratterà, plouttosc’ oi mangiè in compagnia di luus DeclaraJM, SantaGenofefa1878:66 (Badia); d) Ahi! set agn lungiscims messëi sté zënza n bocun de pan, zënza n ciöm de guant, descuza söla nëi d’invern ahi! sett angn’ lunghissimi m’ssei ste zenza ‘ng buccung d’pang, zenza ’ ng ceum d’guant, descuzza soulla nei d’ingvēr DeclaraJM, SantaGenofefa1878:96 (Badia)
2 quantità limitata nello spazio o nel tempo, riconducibile a un intero reale o immaginario (gad. V/P 1998; DLS 2002, grd. DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ pezzo Ⓓ Stück, Brocken ◇ a) N bocun de strada denant ch’ëi arivass a la dlijia, dij le vedl: "Jide pö demà vos jogn, che iö vëgne pa bëin do iö, con la grazia de Die." ‘Ǹ boccuǹ de strada denant ch’ëi arrivass a la dliŝia, diŝ le vedl: "Ĝide peu demà vos ĵogn, che jeu vëgne pa bëiǹ dò jeu, coǹ la grazia de Die." DeRüM, CurtSuramunt1833-1995:281 (MdR).

bocon (fas., caz., fod., amp., LD) ↦ bocon.

bocun (gad., mar., Badia, MdR) ↦ bocon.

boder (caz.) ↦ poder.

Boé 6 1879 Boá (PescostaC, MëssaPescosta1879:4)
gad. Boá Badia Boá grd. Boè fas. Boè fod. Boè amp. Boè LD Boé
topon.
massiccio delle dolomiti (gad. DLS 002, grd. DLS 2002, fas. DLS 2002, fod. DLS 2002, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ Boè Ⓓ Boè ◇ a) Sossungher y Boá y i pic de Ciampëi, / ciarede ma dërt, ne n’él pa vëi? Sossungr e Boà e i pits de Tgiampái, / Tgiarède ma dart, ne n’elle pa váj? PescostaC, MëssaPescosta1879:4 (Badia).

Boé (LD) ↦ Boé.

Boè (grd., fas., fod., amp.) ↦ Boé.

bòea (moe.) ↦ boia.

bofonada (MdR) ↦ bufoneda.

bofun (MdR) ↦ bufon.

bogna (col.) ↦ bujegné.

boia Ⓔ it. boia ‹ BOIA (EWD 1, 312) 6 1878 boies pl. (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:21)
gad. boia mar. boia Badia boia grd. boia fas. boia moe. bòea fod. boia LD boia
s.m. Ⓜ boies
chi deve eseguire la sentenza capitale (gad. A 1879; [ 95 ] A 1895; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ boia Ⓓ Henker ◇ a) Chësc á l’ordin scrit en man, y i boies é prepará por se taié ia le ce Chesc’ à l’ordine scritt in mang, e i boies è preparà pur sè taiē ìa ‘l ciè DeclaraJM, SantaGenofefa1878:21 (Badia); b) O ci desfortüna! messëi perde nosta unica fia, tan cara, por man dl boia. O ci desfortuna! m’ssei perde nosta unica fia, tang cara, pur mang d’l bōia. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:113 (Badia).

boia (gad., mar., Badia, grd., fas., fod., LD) ↦ boia.

boiadú (gad.) ↦ bevidour.

boiso (amp.) ↦ bossl.

boissol (moe.) ↦ bossl.

Boite 6 1873 Boite (Anonim, ManageriaComunal1873-1973:33)
gad. Boite amp. Boite LD Boite
topon.
torrente che attraversa cortina d’ampezzo, affluente destro del piave (gad. DLS 2002, amp. Mj 1929; Q/K/F 1982; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ Boite Ⓓ Boite ◇ a) Eco, un cuarto cocodrilo / Un rarissimo eśenplar / De ra Boite e del Nilo / Molto pratego del mar. Ecco, un quarto coccodrillo / Un rarissimo esemplar / Dera Boite e del Nilo / Molto pratego del mar. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:33 (amp.).

Boite (gad., amp., LD) ↦ Boite.

bojëgn (gad., Badia) ↦ bujegn.

bojügn (mar.) ↦ bujegn.

bojügna (mar.) ↦ bujegné.

boldon Ⓔ BOLDONE ‘salsiccia’, 1192 (GsellMM) 6 1844 boldói pl. (DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:116)
amp. boldon
s.m. Ⓜ boldons
salsiccia di sangue e di grasso di maiale conditi con sale e spezie (amp.) Ⓘ sanguinaccio Ⓓ Blutwurst ◇ a) Non é cajo, ch’i ghe tome / chi lanpantes da ra mas, / el sodisfa i porome / con boldoi e zigar asc. Non e cagio, ch’i ghe tome / chi lanpantes dara mas, / el sodisfa i poeròme / con boldói e z̄igaràsc. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:116 (amp.).

boldon (amp.) ↦ boldon.

Bolfin 6 1866 Bolfin (BrunelG, Cianbolpin1866:6)
fas. Bolfin caz. Bolfin
antrop.
nome di un cane nel racconto "cianbolpin e dona chenina" (fas.) Ⓘ Bolfin Ⓓ Bolfin ◇ a) l’aea n picol cian, che l’era coscita bon de jir dò la feides e chist l’aea inom Bolfin l aea un picol čan, ke l era košita bon de ʒ̉ir dò la feides e kist l aea inom Bolfin BrunelG, Cianbolpin1866:6 (caz.).

Bolfin (fas., caz.) ↦ Bolfin.

bolintiera (fas., caz., bra., moe.) ↦ volentiera.

bolp (grd., fas., col.) ↦ volp.

Bolsán (fod.) ↦ Bulsan.

Bolzan (col.) ↦ Bulsan.

bombardon Ⓔ it. bombardone 6 1856 bombardogn pl. (BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:244)
fas. bombardon bra. bombardon
s.m. Ⓜ bonbardons
tuba bassa e contrabbassa di forma circolare, in ottone, a pistoni, della famiglia dei flicorni (fas.) Ⓘ bombardone Ⓓ Bombardon ◇ a) Voi orghenist sonà sù ben! / Prest clarinec, flauc e sciubioc / Tree! - tombre, bombardogn, fagoc / Sofiage ite, par dì de legn! Voi orghenist sonà su beng! / Prest clarinetg, flautg e subiotg / Tree! - tombre, bombardogn, fagotg / Sioffiae it, par dì de leng! BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:244 (bra.).

bombardon (fas., bra.) ↦ bombardon.

bon Ⓔ BONUS (EWD 1, 371) 6 1445 bon (WolkensteinO, Bogdeprimi1445*-1979:106)
gad. bun mar. bun Badia bun grd. bon fas. bon caz. bon bra. bon moe. bon fod. bon col. bon amp. bon LD bon MdR bun
agg. Ⓜ bogn, bona, bones
1 che si considera conforme ai principi morali, al dovere, all’equità (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ buono Ⓓ gut ◇ a) L cunfessëur cherdova, che l amalà ëssa bona ntenzion de sudesfé ai debitëurs L’cunfessœur kerdòva, kœ l’ammalà avæssa bona intention de sodeschfè ai debitœurs PlonerM, Erzählung5GRD1807:48 (grd.); b) O mi bon Die! Ie me n posse mel de vere cuer de duc mi picëi O mi bon Diè! je men possè mel de vöre cuer de dutg mi piciey RungaudieP, LaStacions1813-1878:88 (grd.); c) Ma mi bon fi, l disc so père; tu tu es scialdi con me, e dut chel, che l’é mie, l’é ence to Ma mi bong fì, el dis so père; tu tu es sàldi cong me, e dut chel, che l’é mie, l’é encie tò SoraperraA, FiProdigoCAZ1841-1986:247 (caz.); d) Voi mo vede, se i ra ciato, se ra tolo del bon ves Voi mo vede, se i ra ciato, se ra tòlo del bon vès DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:110 (amp.); e) Le confessur cherdô, che l’amaré ess la bona intenziun de sodesfá ai crediturs ‘L confessúr cherdô, ch’l’amaré ess la bona intenziuŋ de sodeŝfé ai creditúrs PlonerM, Erzählung5BAD1856:26 (Badia); f) chësta fossa la dërta (gauja) per speré, che l bon Dio l ejaudissa de chël che l preia quësta fossa la dërta (gausa) per speré, che l’boŋ Dio lo ŝaudissa de quël ch’el prëya PlonerM, Erzählung5FOD1856:27 (fod.); g) La jent é bona in ogni cont. La ʃent è bona in ogni cont. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.); h) Vardè mo i tirolesi; e popolo e clero i varde del bon vers Vardè mo i Tirolesi; e popolo e Clero i varde del bon vers AgostiniM, Dialogo1870*-2013:433 (col.); i) tla pora grandiscima por i dé dër na bona educaziun ala picera fia Genofefa. t’ la pŏra grandissima pur i dè der na bona educaziung alla piccera fia Genofefa. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:2 (Badia)
2 abile ed idoneo ad adempiere la propria funzione (gad., grd. F 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, fod. Pz 1989; Ms 2005, amp. C 1986, MdR) Ⓘ buono, idoneo Ⓓ geeignet, gut ◇ a) por podëi jí despó bel frësch / a deventé n bun studënt / porcí [ch’] t’as proprio n bun talënt. Por podei schì dspo bell freschc / A diventë un bung studänt / Portgì t’ has proprio un bung talënt PezzeiJF, GTerza1819-2010:196 (Badia); b) mi maester de müjica dij, ch’iö n’à nia dërt na bona vusc mi Maéstr de müŝica diŝ, ch’jeu n’ha nia dërt ‘na bona vuŝ DeRüM, ImparèMüjica1833-1995:237 (MdR); c) Vos fosses bëin n bun mede vos. Vos fosses bëiǹ ‘n buǹ méde vos. DeRüM, BevundeBozaVin1833-1995:243 (MdR); d) Ma son pien de umanità/ e in me stesso éi fato ‘l pian / de dì sol ra verità, / come dee un bon cristian Ma son pién de umanità, / e in me steso ei fato ‘l piàn / de di sol ra verità, / come deve un bon cristiàn DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:110 (amp.); e) Da Corvara infin Marou / Scizeri assá cun so bun prou. Da Corvara infin Maró / Schizri assà con sò bun proo. PescostaC, Schützenlied1848-1994:222 (Badia); f) ‘L à da fei con savie e mate, / Se ‘l vó fei da bon Pastor. L’ha da fei con savie e mate, / Se ‘l vo’ fei da bon Pastor. ZardiniB, Rudiferia1852:1 (amp.); g) Perché no i l’à domanà a piovan / avendone troà un più bon / De chel che no é Sepon Perche no i la domana a Piovan / avendone troa un [ 96 ] piu bong / De chel che no e Sepon PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:269 (bra.); h) i ge cogn enjignèr un bon bech e ge dèr tant che l posse viver i ğe kon nʒ̉ignér un bon bëk e ğe der tant ke l pose viver BrunelG, Cianbolpin1866:1 (caz.); i) Dio sà, se ió l podesse far, bolintiera te la donasse, perché coscì bon portador tu te es. Dio sa, se iò̬ ‘l po̱dössę far, vo̬lentięra tęla do̬nasse, perché co̬šì bon partador tu te es. RifesserJB, DecameronIXBRA1875:649 (bra.)
3 pregevole per valore estetico, perizia tecnica, qualità produttiva (grd. F 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, fod. Pz 1989; Ms 2005, amp. C 1986) Ⓘ buono Ⓓ gut ◇ a) portà chiò sobit dal vestir l più bel guant che aon, n bon pé de ciuzé portà clò subit dal vestir el plu bel goànt, che aòng, ung bong pé de ciuzzé SoraperraA, FiProdigoCAZ1841-1986:246 (caz.); b) Porteie debot l plu bel guánt che nos on, n bon per de ciauzei Porteie debòt el plu bel goant che nos òng, ‘n bom pèr de ciauzei DebertoM, FiProdigoFOD1841-1986:260 (fod.)
4 gradevole ai sensi (gad. P/P 1966; V/P 1998, grd. L 1933; F 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, amp. Q/K/F 1982; C 1986, MdR) Ⓘ buono Ⓓ gut ◇ a) mascima le bun vin ne dezipa mai nia ël masŝima le buǹ viǹ ne decipa mai nia ël DeRüM, BevundeBozaVin1833-1995:243 (MdR); b) dime non évelo un doer de fei un bon disnà e de stà alegre, perché s’à ciatà sto to fardel san e salvo dime non èvelo un dover de fei un bon disnà e de sta allegre, perchè s’ ha ciatà sto to fradel san e salvo ConstantiniM, FiProdigoAMP1841-1986:256 (amp.); c) Y eco che la marënda fova vënta, pra chëla che ie pa cumparì ënghe de bona fanziëutes fates ala tudëscia. Ed ecco che la mërenda fòa vënta, prà chëlla chë jè pa cumpari anche de bòna fanzioutes fattes alla tudeŝa. VianUA, DoiUemes1864:198 (grd.); d) ‘L é el sbroà, e boi bocoi / ‘L é ra carne, i asc, e el sa! Le el sbróà, e boi bocói / Le ra carne, i àsc, e el sà! Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:20 (amp.); e) Al n mangia, y se pëta cola man söl piet: "O cotan bones! poi ciamó n cöie?" El ‘ng mangia, e s’ petta colla mang soul piěte: "O cutang bones! poi ciamò ‘ng couie?" DeclaraJM, SantaGenofefa1878:47 (Badia); f) Spo ál ince comané, ch’an cundüjes iló adalerch besties da soma, d’abiné lëgna da fá n bun füch te n piz süt sot a n crëp Spo àle incie comanè, ch’ang cungduje illò adarlerc besties da soma, d’abinè legna da fa ‘ng bung fuc teng pizz sūtt soutt ang crepp DeclaraJM, SantaGenofefa1878:99 (Badia)
5 favorevole e propizio (gad., grd. F 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, fod. P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, amp. Q/K/F 1982; C 1986, MdR) Ⓘ buono Ⓓ glücklich, angenehm, gut ◇ a) cun bon bon ann cū bon wan- an WolkensteinO, Bogdeprimi1445*-1979:106 (grd.); c) Bon viac segnor. Ma vegnide pa amò Bong viatsch Segnor! Ma vegnide pa a mò GiulianiGB, Gespräch1812-2014:59 (bra.); b) Tant tert? Messëis avëi avü bona compagnia. Tant tärd? Messëis avëi avü bona compagnia. DeRüM, SignuresSorus1833-1995:236 (MdR); d) Finalmënter chëla, che toma sula bona tiera ie chëi, che la scota su cun bon cuer Finalmënter chëlla, chë toma sulla bòna tièrra jèl chëi, chë la scota su con boŋ cuer VianUA, SumënzaSëna1864:195 (grd.); e) Sce l di ie bon oder no, ve l diré ie sta sëira S̄e ‘l di jè boŋ oder no, vël dirè jö sta sëira VianUA, JanTone1864:198 (grd.); f) L lën alauta, bënché grant y gros, vën suvënz dal vënt sbatù, / Ntan ch’ala bassa chieta y cun bona pesc sta la siena L lëŋ all’ auta, bëŋchë grand y gross, vëŋ suënz dal vent sbattù, / ’Ntaŋch’ alla bassa chiötta y con bòna pes̄ stà la siëna PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.); g) Duc se dà gën bon tëmp, ma tën amënt, che chësc te fej dann Dutg së dà gëŋ boŋ tëmp, ma tëŋ a mënt, chë ches̄ të feŝ dann PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.); h) Na ota en söla doman ára fat n bun sonn, saurí y en pesc Naota in soulla dumang àla fatt ‘ng bung son, saurì e in pesc’ DeclaraJM, SantaGenofefa1878:71 (Badia)
6 che possiede umanità, sensibilità d’animo, capacità di affetti (gad., grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, fod. Pz 1989; Ms 2005, amp., MdR) Ⓘ buono Ⓓ gut ◇ a) cun bon amor cū bonavnor WolkensteinO, Bogdeprimi1445*-1979:106 (grd.); b) Và pur, dà l ejempio / che te dà chël tuo bon pere Va pur da l’esempio / che ti da chal tuo buon pere PezzeiJF, TTolpei1805-2010:192 (fod.); c) Gejù, che cunsulëis la bona dones che bredla, ie ve prëie cun gran devozion Giesu, che cunseleis la bonna donnes che bredla, je ve’ preje cun gran devocion RungaudieP, LaStacions1813-1878:90 (grd.); d) Mi caro bon amich, / Orghenist de San Durich! / Ie te dëss gratulé. Mi karo bon amik, / Orghenist de San Durik! / Ie te dës gratulè. PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:61 (grd.); e) N bon vedl, na bon’ana. N bon vedl, na bon’ ana. PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:61 (grd.); f) Mi caro y bun Sepl da Mirbun Mie care, ë bung Sepl da Miribung’ PezzeiJF, GMiribung1819-2010:199 (Badia); g) Eviva i bugn amici e les bones e valëntes amiches! Evviva i bugn amici e les bonnes e valëntes amiches! DeRüM, TütParecé1833-1995:255 (MdR); h) Tö, mia bona Loisele, / Te ciafaras na oma nea. Tō mia bona Loisölö / To tschafaras na oma nea. AgreiterT, ConLizonza1838-1967:132 (mar.); i) Le pere respogn a so fi, mi bun fi, tö t’es dagnora chiló cun me El père rispògn a so fì, mi bung fì, teù t’ es dagnàra chilò cong me FlatscherGV, FiProdigoBAD1841-1986:249 (Badia); j) Viva! viva el nosc bon vecio! Viva! viva el nosc’ bon vec’io! ZardiniB, Rudiferia1852:1 (amp.); k) A le bone pìciole la ge va ben e a le burte mal. Allö bonö pitscholö la gö va bön ö allö burtö mal. ZacchiaGB, DoiSores1858*:3 (bra.); l) Un pioan come chesto agnó in ciatao, / Coscì umil, coscì bon e tanto brao? Un Piovan come chesto agnò in ciatao, / così umil, così bon e tànto brao? DegasperF, AgostinoCostantini1860:1 (amp.); m) "Oh mia bona Dona Chenina, gé fosse ben chiò se te me volesses dèr na fortaa dassen!" "Oh mia bona Dona Kenina, ğe fose ben kiò se te me voleses der na fortaa da sen!" BrunelG, Cianbolpin1866:23 (caz.); n) "Bona möta", jëmera, "ah! de grazia, pórteme papier, pëna, tinta y löm". "Bona muta", jemla, "ah! de grazia, porteme papire, penna, tinta e lum". DeclaraJM, SantaGenofefa1878:21 (Badia)
7 grande, abbondante, forte, rilevante (gad., grd., fas., amp.) Ⓘ buono, grande Ⓓ groß, reichlich, erheblich ◇ a) Fei pu tré de biei gran sveies, / Dai pu mé de bon gran pazi / A chi pestes de ragazi. Fei pu tre de biei gran svejes, / Dai pu me de bon gran pazi / A ki pestes de ragazi. PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:62 (grd.); b) Ió volesse valch carantan / Dapò ve sone l treplan. / Per ogni ora de la not / N volesse aer n bon toch. Io volössö valc carantàn / Dapò vö sonö il treplan. / Per ôgni ora de la nôt / N volösö aör un bôn toc. ZacchiaGB, CianzonSonador1858-1995:164 (bra.); c) E par chi che no s’intende / Po, de verse e de canzos, / Basta solo che s’ i rende / Un bon ciapo de rejos. E par chi che no s’ intende / Po, de verse e de canzós, / Basta solo che si rende / Un bon ciapo de resós. Anonim, Monumento1873:1 (amp.); d) E negun ea mai stade / Come el là un bon pezo. E negun eva mai stade / Come el la un bon pezzo. Anonim, Monumento1873:3 (amp.); e) Ara rabî incërch liberamënter tla curt dl ciastel, jô gonot sö por les stighes cina ala stanza de Genofefa, y ne s’ un jô, che do n bun pez. Ella rabī incearc liberament’r t’ la curt d’l ciastell, jē gonŏt sou pur les stighes cina alla stanza d’Genofefa, e nè s’ ungjē, che dō ‘ng bung pezz. Decla[ 97 ] raJM, SantaGenofefa1878:126 (Badia)
8 che convince, che persuade a credere o a fare qualcosa, valido, accettabile (grd., fod., amp.) Ⓘ plausibile, convincente Ⓓ triftig, überzeugend ◇ a) chësta fossa na bona gauja per speré, che Idie ejaude si preghiera kæsta fossa una bona gauscha pœr speré, kœ Idìœ eschaude si preghiœra PlonerM, Erzählung5GRD1807:48 (grd.); b) e ‘l i responde che chesto sarae un bon motivo da sperà, che ‘l Signor eśoudisce ra so preghiera. e ‘l i responde che questo sarave un bon motivo da sperá, che ‘l Signor esaudisce ra só preghiera. PlonerM, Erzählung5AMP1856:26 (amp.); c) Grazie a Dio la jent nosta à n bon criterio e n puo de sentimento cristiano Grazie a Dio la jent nossa ha un bon criterio e un po’ de sentimento cristiano AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432 (col.)
9 semplice, bonario, mite (gad., grd. F 2002, fas. R 1914/99; DILF 2013, fod., MdR) Ⓘ buono Ⓓ gutmütig ◇ a) Ma chëst te dighe / ben mio pico bon Tomesc Mo chas te dige / ben mio picco bon Thomes PezzeiJF, TTolpei1805-2010:192 (fod.); b) No, no! Mie bone creature. Valgó troaré ben valch da marena. Nò, nò, mie bone creature. Valgò torare [troaré] beng valc da marena. GiulianiGB, Gespräch1812-2014:59 (bra.); c) O mia bona mëda M., jìssen pö demà ite e ponesse bel dlungia berba J. Oh, mia bonna mäda M., ĝisseǹ peu demà ite e ponesse bel dlungia bärba J. DeRüM, MütMaridé1833-1995:280 (MdR); d) O mi bun gramac, chël ch’an n’impara da jogn, ne sàn pa inće da vedli ne. O mi buǹ grammaćh, quël ch’aǹ n’impara da ĵogn, ne sa’ǹ pa inçhié da vedli ne. DeRüM, BunDéBerbaTone1833-1995:259 (MdR); e) I tëgni d’i fá n plajëi cun nia püch ütl a mi bugn patrioc I tegne d’i fa ‘ng plajei cung nia puc ut’l a mi bongn’ patriotti DeclaraJM, SantaGenofefa1878:IV (Badia)
10 florido, forte, sano (fas. Mz 1976, MdR) Ⓘ buono Ⓓ gut ◇ a) State bëin e conservete sëmper in bona sanité. State bëiǹ e conservete sëmpr in bonna sanité. DeRüM, Grosc1833-1995:287 (MdR)
11 con valore rafforzativo (fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013) Ⓘ molto Ⓓ sehr ◇ a) La Val de Fascia é in chest cont bona pureta. La val dö Fassa ö in cöst cont bonô buröto. ZacchiaGB, FamilieNobile1858*:1 (bra.)
s.m.f. Ⓜ bogn, bona, bones
persona umana e sensibile nei rapporti col prossimo (grd., amp., MdR) Ⓘ buono Ⓓ guter Mensch ◇ a) Ësse giapà, bën 100 per una; / Ma scusà - ne m’à deguna. / Mé na bona ei zercà: / Ma na tela n’ei giapà. Œês giapà, bên 100 per ùna; / Ma scusà - nê m’a deguna. / Me n’a bona ei cercà: / Ma na tella n’ei giappa. PlonerM, VedlMut1828-1997:345 (grd.); b) Avrëis bëin rajun, e ël en serà de bugn, mo inće nia püć de ri, che dezipa despò i bugn. Avrëis bëiǹ raĝiuǹ, e ël eǹ serà de bugn, mó inçhié nia püçh de ri, che decipa despò i bugn. DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:264 (MdR); c) E ‘l é zerto Chel dessora / Che ‘l aiuta senpre i boi È le zerto chel desòra / Chel’ aiuta sempre i boi Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:19 (amp.)
s.m. sg.
ciò che è buono, utile, gradevole (grd. F 2002, fas. R 1914/99; DILF 2013, MdR) Ⓘ buono Ⓓ Gute ◇ a) le bun e le rie é in vigne lüch moscedè le buǹ e le rie é iǹ vigne lüc moscedè DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:264 (MdR)
avv.
1 perbene, a modo (sia concreto che astratto) (gad. P/P 1966, fas., MdR) Ⓘ bene Ⓓ gut ◇ a) La mare ve fasc ben papacei, e pizagoi o ciajoncìe bon da smauz La mare ve fasch beng papatsche, e pitzagoi o tschiasuntschie bong da smauz GiulianiGB, Gespräch1812-2014:59 (fas.); b) Al n é co baia bun / Por trá ma val’ de bocia Al né co baja bung / Por tra ma val dö botgia AgreiterT, ConLizonza1838-1967:134 (mar.); c) Ciamó na ota, mantëgnete prossa, y döt jará bun Ciamò naota, mantegnete prossa, e dutt jarà bung DeclaraJM, SantaGenofefa1878:4 (Badia)
2 con valore rafforzativo (fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013) Ⓘ molto Ⓓ sehr ◇ a) l’à lascià jù al più pìcol mago. Chest l’é jit bon en ju ma prest l’à scomenzà a zigar la lassà schu al più picol mago. Chöst lö schit bon un schu mô pröst la scomenza a zigàr ZacchiaGB, Filamuscia1858*:8 (bra.)
interiez.
espressione di conferma (fas. DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, fod. P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005) Ⓘ bene dunque Ⓓ gut also ◇ a) El Segnor. Stajede ben. / Le creature. Bon, bon. El Segnor. Staschede beng. / Le creature. Bong, bogn. GiulianiGB, Gespräch1812-2014:59 (bra.)
a la bona (gad. P/P 1966; DLS 2002, grd. F 2002, fas. DLS 2002; DILF 2013, fod. P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, amp. C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ semplice fig., sobrio Ⓓ bescheiden, schlicht ◇ a) Sessache, l’à responet Renzo: N let ala bona voi, bèsta che i lenzei sie de lesciva nec Sesáche, la responet Renzo: Un let alla bona voi, besta che i lenzei sia de lesciva netcs IoriG, InjignàLet1860*-2013:402 (caz.); b) Spose, ancuoi coscì a ra bona / Cuatro verse sentirè Spose, anquoi cosi ara bona / Quattro verse sentirè DegasperF, ZambelliMichelli1872-1973:11 (amp.) ◆ bon

da nia (gad., grd. F 2002, fas. DA 1973; Mz 1976, fod. P/M 1985; Ms 2005, amp. Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002) Ⓘ incapace Ⓓ unfähig ◇ a) mo al i é sté dit da zacá, ch’ara fajess la fadia debann, porcí ch’al ê de na vita tan flacia, y tan bun da nia ma al i è stę dit da zaccà, ch’alla fašẹssa la fadia de ban, porćì ch’al è dẹ na vita tan flaća, e tan bun da nia PescostaC, DecameronIXBAD1875:652 (Badia) ◆ con

les bones (gad. P/P 1966, grd. F 2002, fas. DILF 2013, fod. P/M 1985; Ms 2005, amp. Q/K/F 1982; C 1986, MdR) Ⓘ con le buone Ⓓ freundlich ◇ a) A la fin dîjela tüt con les bones: Vè, mi om! Tö ne t’ en intënes tö de ćiavai. A la fin diŝla tüt con les bonnes: Vè, mi óm! Teu ne t’ eǹ intënes teu de çhiavai. DeRüM, MercadantCiavai1833-1995:273 (MdR); a) Prëia per nëus San Benedët, / Acioche vivonse bën y drët Preja per nëus San Benedët, / Acioke vivonse bën i drët PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:56 (grd.); b) chël che se lalda dant y do, y a üsc edli fej comparí döt bun y dërt, chël é osc nemich chel che sè lalda dant e dò, e a ousc’ oudli fesc’ comparì dutt bung e dert, chel è osc’ nemico DeclaraJM, SantaGenofefa1878:80 (Badia) ◆ ester bon de (gad. V/P 1998, grd. G 1923; L 1933; F 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, fod. P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, amp. C 1986) Ⓘ essere capace di Ⓓ fähig sein, imstande sein ◇ a) Oh, nlouta sci te saras bon / de dì mëssa, e perdiché O in laota si te saras bon / de di Massa, e perdiche PezzeiJF, TTolpei1805-2010:191 (fod.); b) É n iede ulù purvé, / Sce t’ies bon da me giapé. E n jëde ulù pruvè, / She t’ies bon da me giapè. PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:62 (grd.); c) Ah! mangare fosson boi / De fei senpre chel ch’El disc! Ah! mangare fosson boi / De fei sempre chel ch’El disc’! ZardiniB, Rudiferia1852:1 (amp.); d) Fajege pur festa al paster nef! / Mo pensà mo che che l’à dit! / Tegnìlo a ment, fajé polit, / fossade bogn; e jì a la pieif. Faxee pur festa al paster nef! / Mo penssà mo che che l’ha dit! / Tegnilo a ment, faxè polit, / Fossade bogn; e xi alla pief. BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:246 (bra.); e) No son plu bon de jì su, dij Jan No soŋ plu boŋ de s̄i su, diŝ S̄àŋ VianUA, JanAmalà1864:199 (grd.); f) De lurèr son bon e paura no n’é. De lurer son bon e paura no n’è. BrunelG, Cianbolpin1866:13 (caz.); g) Un pitor, cie mai cardeo…! / De fei verse no ‘l é bon, / No ‘l é bon de fei de meo Un pittor, cie mai cardeo…! / De fei verse no l’è bon, / No le [ 98 ] bon de fei de meo DegasperF, ZambelliMichelli1872-1973:11 (amp.); h) Do chisc le bun Guelfo, ch’ê apëna bun d’aspeté tan dî Dō chisc’ ‘l bung Guelfo, ch’ē appena bung d’aspettè tan dī DeclaraJM, SantaGenofefa1878:99 (Badia) ◆

fé vegnì bogn scherz. (amp.) Ⓘ utilizzare in maniera appropriata Ⓓ angemessen verwenden ◇ a) E ministre i é de Dio / chesta sorte de birboi? / che i m’i lasce a mi parbìo / ió sci i fejo vienì boi E ministre i é de Dio / chésta sòrte de birboi? / che i mi lasce a mì parbìo / io sci i fejo vienì boi. DegasperF, CodaBadiote1860-2013:471 (amp.) ◆ se

la dé bona (gad. V/P 1998, grd. F 2002, fod. P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, MdR) Ⓘ godersela Ⓓ es sich gut gehen lassen ◇ a) Dant ia se la dêven bona, e mascima con chëstes ëles podôven fà ći ch’an orova. Dantìa se la deveǹ bonna, e masŝima con questes ëlles podòveǹ fà çhi ch’an orova. DeRüM, CossesNöies1833-1995:278 (MdR); b) te veighe ben, che se mossëva fè ncuoi n gran past, e se la dé bona te veighe ben, che se mossava fe’ ncuoi en gran past, e se la dè bona DebertoM, FiProdigoFOD1841-1986:262 (fod.) ◆ sieste tant bon (MdR) Ⓘ fammi il piacere Ⓓ sei so gut ◇ a) Incandenò sce te fejes na lizitaziun, sieste tant bun a me scrì, che sc’ i à dlaorela, vëgni. Inquandenò ŝe te feŝes ‘na licitaziuǹ, sieste tant buǹ a me scri, che ŝ’ j’ha de l’orella, vëgni. DeRüM, LëtraCataloghLibri1833-1995:286 (MdR).

bon (grd., fas., caz., bra., moe., fod., col., amp., LD) ↦

bon.

bondanza (fas., col.) ↦ abondanza.

bondánza (fod.) ↦ abondanza.

bondernà (col.) ↦ bonderné.

bondernar (bra.) ↦ bonderné.

bonderné Ⓔ dtir. wåndεrn (EWD 1, 317) 6 1878 bundernà p.p. m.pl. (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:104)
gad. bonderné mar. bonderné Badia bondernè grd. bunderjé fas. bondernèr caz. sblondernèr bra. bondernar fod. bonderné col. bondernà LD bonderné
v.intr. Ⓜ bonderneia
andare a zonzo, bighellonare (gad. Lardschneider 1933; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ girovagare Ⓓ umherstreifen ◇ a) ma solamënter i parënc le podô savëi, y ê spo bonderná ca y lá ma solament’r i parentg’ ‘l pudō savei, e ē spo bundernà ca e la DeclaraJM, SantaGenofefa1878:104 (Badia).

bonderné (gad., mar., fod., LD) ↦ bonderné.

bondernè (Badia) ↦ bonderné.

bondernèr (fas.) ↦ bonderné.

bonfresch Ⓔ comp. di bun + fresch 6 1852 bung frasc (PescostaC, SonëtCoratBadia1852:2)
gad. bunfrësch Badia bunfrësch
agg. Ⓜ bonfresć, bonfrescia, bonfresces
che non ha malattie, infermità, disturbi, che gode buona salute fisica e psichica (gad.) Ⓘ sano Ⓓ gesund ◇ a) Scebëgn ch’al á tan lauré / Na te gran cöra a manajé / Fôl impó incö dër gaiert / Y bunfrësch adora y tert. Sëbaing ch’Al ha tang laurè / Na te gran cüra a manasè / Folle inpo incö dar gaiert / E bung frasc adora e tert. PescostaC, SonëtCoratBadia1852:2 (Badia) ☟ fresch.

bonora Ⓔ BONA HŌRA (GsellMM) 6 1763 bonora ‘diluculo’ (Bartolomei1763-1976:71)
gad. bonora fas. bonora caz. bonora fod. bonora amp. bonora
avv.
di mattino, di buon’ora (fas. R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. Mj 1929; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002) Ⓘ presto Ⓓ früh ◇ a) Canche l’é stat indoman bonora i se à partì e via. Kan ke l e stat indoman bonora i se a parti e via. BrunelG, Cianbolpin1866:18 (caz.)
a duta bonora (fas. R 1914/99; Mz 1976; DILF 2013) Ⓘ di buon mattino Ⓓ frühmorgens ◇ a) Na dì a duta bonora la ge à injignà ite na bela tascia de roba e la l’à compagnà fora scin foransom scèla. Na di a duta bonora la ğe à inʒ̉egna te na bela taša de roba e la l a kompagnà fora šin fora insom šela. BrunelG, Cianbolpin1866:7 (caz.) ◆ da

bonora (fas. Mz 1976, fod. Pz 1989, amp. Mj 1929; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002) Ⓘ di buon mattino Ⓓ frühmorgens ◇ a) Se vede da bonora a sera / Che ’es se canbia de ziera. Se vede da bonora a sera / Che es se cambia de ziera. Anonim, TosesCortina1873-1938:30 (amp.).

bonora (gad., fas., caz., fod., amp.) ↦ bonora.

bonorí (Badia) ↦ bonorif.

bonorif Ⓔ deriv. di bonora + if ‹ ĪVUS (EWD 1, 372 6 1878 bonorìa f. (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:48)
gad. bunorí mar. bunorí Badia bonorí grd. bunerif fas. bonorif fod. bonorif amp. bonorìo LD bonorif
agg. Ⓜ bonorifs, bonoriva, bonorives
che avviene di buon mattino (gad. Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, grd. L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, amp. Q/K/F 1982; C 1986) Ⓘ mattiniero Ⓓ frühmorgendlich ◇ a) L’atra nöt do vëgnel na bona plöia bunorida, ch’â invigoré les plantes, y Schmerzenreich salta adalerch plëgn de gaudio L’atra noutt dō vegnel na bona plouia bonorìa, ch’ā invigorè les piantes, e Schmerzenreich salta adarlerc plengn’ d’gaudio DeclaraJM, SantaGenofefa1878:48 (Badia).

bonorif (fas., fod., LD) ↦ bonorif.

bonorìo (amp.) ↦ bonorif.

bontà (grd., fas., bra., col., amp.) ↦ bonté.

bonté Ⓔ it. bontà (Lardschneider 1933:36) 6 1833 bontè (DeRüM, PrëieSföiPapire1833-1995:253)
gad. bunté mar. bunté Badia bontè grd. bontà, buntà fas. bontà bra. bontà fod. bonté col. bontà amp. bontà LD bonté MdR bontè
s.f. sg.
la presenza di doti o qualità che incontrino l’approvazione dal punto di vista morale o sul piano della funzionalità o del gusto (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ bontà Ⓓ Güte ◇ a) Vos ëis tröpa bontè con me. Vos ëis treuppa bontè coǹ mè. DeRüM, PrëieSföiPapire1833-1995:253 (MdR); b) Sior Professor no volesse nia auter che assade la bontà de vegnir da Pasca, o canche l’é fenì la scola cu me per dotrei dis Siòr Professòr no volösö niô auter chö assadö la bontà dö venir do Pasco, o chan chö lö fenì la scolô cumè per dotrei dis ZacchiaGB, SiorProfessor1858*:1 (bra.); c) Una comiscion i à creà, / Parché ra śisse a vede / E de podé giudicà / Su ra bontà de sta spese. Una Commission i a creá, / Parché a zise a vede / E de podé giudicá / Sura bontá de sta spese. Anonim, Monumento1873:1 (amp.); d) An mëssa incö pité da ligrëza / Dant ala bunté y divina granëza. Ang mássa incö pittè da ligrázza / Dant alla bontè e divina grannázza. PescostaC, MëssaPescosta1879:5 (Badia); e) Degun bën ne vën per azidënt, vën dala bontà de Die. dęgúŋ ba̤ŋ nę va̤ŋ pę̆r a̤tsidá̤nt, va̤ŋ da̤ la̤ bontá dę díe. RifesserJB, Tëune1879:108 (grd.).

bonté (fod., LD) ↦ bonté.

bontè (Badia, MdR) ↦ bonté.

bor (attributivo) (mar.) ↦ bort.

borasca (bra., moe., fod.) ↦ burasca.

bordo Ⓔ it. bordo 6 1856 bordi pl. (BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:254) [ 99 ]
fas. bordo bra. bordo
s.m. Ⓜ bordi
in capi di vestiario o di biancheria, il lembo estremo ripiegato per rinforzo, per rifinitura o per ornamento (fas.) Ⓘ orlo Ⓓ Saum ◇ a) A bai i spen l’òr e l’arjent / Per volge, pìndoi e corai / Peze da sen, bordi e gramiai: / Coscì l piovan no l’é content. A bai i spen l’or e l’arxent / Per volge, pindoi e corai / Petze da seng, bordi e gramiai: / Cossì ‘l Piovang no l’è content. BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:254 (bra.).

bordo (fas., bra.) ↦ bordo.

bordon (amp.) ↦ berdon.

bordun (gad., mar.) ↦ berdon.

boré (bra.) ↦ borei.

borei Ⓔ deriv. di * bora ‘brace’ (cfr. frl. bore) con suffisso da determinare (GsellMM) 6 1763 boraei ‘pruna’ (Bartolomei1763-1976:71)
gad. borëi mar. borëi Badia borëi grd. burëi fas. borei bra. boré LD borei
s.m. Ⓜ boreis
fuoco senza fiamma che resta da legna o carbone bruciati (gad. B 1763; A 1879; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; G 1923; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, LD DLS 2002) Ⓘ brace Ⓓ Glut ◇ a) sü edli fosc sćiavá sot lominâ sciöche borëis da füch. sū oudli fosc’ sciavà soutt luminā sceoucche bureis da fuc DeclaraJM, SantaGenofefa1878:123 (Badia).

borei (fas., LD) ↦ borei.

borëi (gad., mar., Badia) ↦ borei.

boria Ⓔ it. boria ‹ BOREAS (EWD 1, 323) 6 1858 boria (PescostaC, OrcoIocl1858-1994:235)
gad. boria Badia boria fas. boria fod. boria
s.f. sg.
ostentata presunzione di sé (gad. P/P 1966, fas. R 1914/99, fod. Pe 1973; P/M 1985; Ms 2005) Ⓘ superbia Ⓓ Hochmut, Stolz ◇ a) Y os jënt, ch’ëis odü chësta storia, / ponsede a os instësc y ne n’ede tanta boria! Y os jë[i]nt, ch’ês odü chësta storia, / pensede a os stësc y ne n’[a]éd’ tanta boria! PescostaC, OrcoIocl1858-1994:235 (Badia).

boria (gad., Badia, fas., fod.) ↦ boria.

Borjé 6 1858 Borjé (PescostaC, BonesEghes1858-1994:229)
gad. Borjé Badia Borjé
topon.
località nei pressi di colfosco nel comune di corvara (gad.) Ⓘ Borjé Ⓓ Borjé ◇ a) Y sce sëis impedrí de valch vers, a Borjé / él na fontana! Ma jide a ciarcé! Y sce sëis impedrí de valch vers, a Borjé / él na fontana! Mâ jide a ćiarćé! PescostaC, BonesEghes1858-1994:229 (Badia).

Borjé (gad., Badia) ↦ Borjé.

borjé (gad., mar.) ↦ brujé.

borjú (gad., mar., Badia) ↦ brujour.

Bornech 6 1632 (Citté di) Bornech (Proclama1632-1991:161)
gad. Bornech Badia Bornech grd. Burnech fas. Bornech fod. Bornech amp. Brunech LD Bornech
topon.
capoluogo della val pusteria (gad. DLS 2002, grd. F 2002, fas. DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ Brunico Ⓓ Bruneck ◇ a) Mo chël ne fôl ch’al fô a Bornech, stanch y pëigher sciöche n gran sgnech! Ma chël ne fovel ch’al foa a Bornech, stanch y pëigher sciöco n gran sgnech! PescostaC, OrcoIocl1858-1994:231 (Badia).

Bornech (gad., Badia, fas., fod., LD) ↦ Bornech.

borsa (fas., amp.) ↦ boursa.

bort (mar.) ↦ burt.

Bortol (fas.) ↦ Biertul.

borvé (gad.) ↦ broé.

bos Ⓔ deverb. di bossé (Lardschneider 1933:36) 6 1866 bos (BrunelG, Cianbolpin1866:8)
grd. bos fas. bos caz. bos bra. bos moe. bos
s.m. Ⓜ bosc
manifestazione d’affetto che consiste nel toccare con le labbra qualcuno o qualcosa (grd. A 1879; L 1933; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013) Ⓘ bacio Ⓓ Kuss
dé n bos (grd. L 1933; F 2002; DLS 2002, fas.) Ⓘ dare un bacio Ⓓ einen Kuss geben ◇ a) alò i se à tocià la man e i se à dat n bos e el l’é se n jit alò i se a točà la man e i se à dat un bos e el l e sen ʒ̉it BrunelG, Cianbolpin1866:8 (caz.).

bos (grd., fas., caz., bra., moe.) ↦ bos.

boscaa (fas.) ↦ boscaia.

boscada (gad., Badia) ↦ boscheda.

boscaia Ⓔ it. boscaglia (EWD 1, 324) 6 1878 boscaia (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:29)
gad. boscaia mar. boscaia Badia boscaia fas. boscaa fod. boscaia col. boscalgia LD boscaia
s.f. Ⓜ boscaies
macchia d’alberi di varie specie, intricata e selvaggia (gad. P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, fas. R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ boscaglia Ⓓ Dickicht ◇ a) por nosta segurté fajundela dé joramënt, de n’arbandoné mai chësta boscaia pur nosta sugurtè fasceund’ la dè jorament, d’n’ arbandonè mai chesta boscaia DeclaraJM, SantaGenofefa1878:29 (Badia); b) Solitara, sciöche n romita passa Genofefa sü dis t’ amez a chëres boscaies. Solitaria, sceoucche ‘ng romita passa Genofefa sū dis t’ a mezz a chelles boscaies. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:37 (Badia).

boscaia (gad., mar., Badia, fod., LD) ↦ boscaia.

boscalgia (col.) ↦ boscaia.

bosch Ⓔ germ. * bosk (EWD 1, 324) 6 1710 Bosch (Proclama1710-1991:167)
gad. bosch mar. bosch Badia bosch grd. bosch fas. bosch caz. bosch bra. bosch fod. bosch amp. bosco LD bosch
s.m. Ⓜ bosć
grande estensione di terreno coperta di alberi (gad. B 1763; A 1879; A 1895; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; G 1923; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; G 1923; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ foresta, bosco Ⓓ Wald ◇ a) Fora l bosch del Latemar stajea un om, che canche jìa a sear destacaa semper i termins Fôrô l’bosc del Lattemar staschöô un ôm, chö can chö schio a sear döstacaa semper i termins ZacchiaGB, MärchenSagen1858*:3 (bra.); b) Che volede pa fèr co me, che son n pere om soul che va fora per n bosch zenza saer olache l rua? Ke volede po fèr kon me, ke son un pere om soul, ke va fora per un bosk ʒenʒa saer olà ke l rua. BrunelG, Cianbolpin1866:12 (caz.); c) Cina ch’i ará vita, n’arbandonarái mai chësc bosch Cina ch’i arrà vita, n’arbandonarai mai chesc’ bosc DeclaraJM, SantaGenofefa1878:27 (Badia); d) Al é sté bun por me, vire te chisc bosć El è ste bung pur mè, vire te chisc’ bosc’ DeclaraJM, SantaGenofefa1878:93 (Badia); e) Si via l à menà tres n bosch spës. si vía̤ l a męná tręz m bǫšk špa̤s. RifesserJB, Plueia1879:107 (grd.).

bosch (gad., mar., Badia, grd., fas., caz., bra., fod., LD) ↦ bosch.

boscheda Ⓔ deriv. di bosch 6 1878 boscades (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:97)
gad. boscada Badia boscada
s.f. Ⓜ boschedes
vasta macchia di arbusti (gad.) Ⓘ boscaglia Ⓓ Dick[ 100 ] icht, Waldung ◇ a) te chëstes boscades orendes, plënes de lus te chestes boscades orrendes, plenes d’lūs DeclaraJM, SantaGenofefa1878:97 (Badia).

bosco (amp.) ↦ bosch.

bossa (moe.) ↦ boza.

bossar (bra., moe.) ↦ bossé.

bosse (mar.) ↦ bossl.

bossé Ⓔ mhd. bussen (Lardschneider 1933:36) 6 1821 bossi 2 imperat. (PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:56)
grd. bussé fas. bossèr caz. bossèr bra. bossar moe. bossar fod. bussé col. bussà amp. buscià LD bossé
v.tr. Ⓜ bossa
accostare le labbra a qualcuno o qualcosa per dare uno o più baci, in segno di affetto o di omaggio (grd. A 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ baciare Ⓓ küssen ◇ a) Bossi po drët bel la man, / Dì: sëis’ a bën nton y sann? Bossi po drët bel la man, / Di: sëise bën nton i san? PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:56 (grd.); b) Canche ël fova mo dalonc da ël, l à udù si pere, y se à muet a cumpascion, iel cors ncontra y tumà ntëur l col, y l à bussà. Canche el fóa mo da lontsch da el, l’ha udú si pére, y se ha muet a compaschiong, joel cors incontra, y tumá intour el coll y l’ha bussá. HallerJTh, FigliolProdigoGRD1832:141 (grd.); c) E canche l’era amò lontan, so père l’à vedù, e menà a compascion l’é coret encontra, l’à abracià entorn l col, e bossà. E canche l’era amó lontan, so pére l’a vedú, e mená a compassion l’é corrét incontra, l’a abbratsché intorn ‘l col, e bussá. HallerJTh, FigliolProdigoCAZ1832:145 (caz.); d) L eva ncora dalonc, che so pere l à bele vedù, e per compascion l ie cor adincontra, l bracia ntourn l col, e l bussa. L’eva ‘ncora da lontsch, che so pére l’ha bele vedu, e per compassion ‘l je corr adincontra, ‘l bratssha ‘ntourn ‘l coll, e ‘l bussa. HallerJTh, FigliolProdigoFOD1832:152 (fod.); e) l vegn a sauc ju per la scèla, l ge cor encontra, l ge cesc entorn l col, e l lo bossa el veng a saucc ju per la scella, el ghiè corr in contra, el ghiè ciesc intor ‘l coll, e el lo bozza SoraperraA, FiProdigoCAZ1841-1986:246 (caz.); f) Y canch’ël fova per rué a cësa, si pere l vëija unian dalonc, l i fej picià, i cor ncontra, l abracia, y l bossa I cang ch’el foa per ruè a ciäsa, si père ‘l veisa uniang da loncc, gli fa piccià, i corr’ ncontra, l’abbraccia, i el bòzza SenonerA, FiProdigoGRD1841-1986:252 (grd.); g) E canche ‘l eva ancora dalonse, lo vede so pare, e ‘l i fesc pecà, ‘l i core incontra e ‘l se lo tira al col, e lo bussa. E chanche l’eva ancora da lonze, lo vede so pare, e gli fes peccà, gli corre incontra el se lo tira al col, e lo bussa. ConstantiniM, FiProdigoAMP1841-1986:255 (amp.); h) l é caminé prëst ju per la sciala, e l i’ va ncontra, el ie fesc n braciacol, el lo bussa l’è caminè prast giu per la sala, e gli va incontra, el gliè fess en bracciacol, el lo bussa DebertoM, FiProdigoFOD1841-1986:260 (fod.); i) Anpezane sci pardiana, / Podesson buscià ra man, / S’aesson come a Coiana / Dute cuante el zarvel san. Ampezzane si par diana, / Podesón buscià ra man, / S’ avessòn come a Coiana / Dute quante el zarvell sàn. DegasperF, ZambelliMichelli1872-1973:13 (amp.)
se bossé (fas.) Ⓘ baciarsi Ⓓ sich küssen ◇ a) Cianbolfin l’é vegnù fora e l ge à tocià la man a Dona Chenina, e i à scomenzà a se bossèr che l’era bel n spetacol. Čanbolfin l e vegnù fora e l ğe à točà la man a Dona Kenina, e i à scomenʒà a se bosér ke l era bel n spetakol. BrunelG, Cianbolpin1866:24 (caz.).

bossé (LD) ↦ bossé.

bossèr (fas., caz.) ↦ bossé.

bossl Ⓔ *BUXULUS (deriv. di BUXIS ‹ πυξίς) (GsellMM) 6 1813 bosl (PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:62)
gad. bossl mar. bosse Badia bossl grd. bossl, bostl fas. bóssol moe. boissol fod. bossol amp. boiso LD bossl
s.m. Ⓜ bossli
contenitore di latta, vetro o altro materiale, di forma generalmente cilindrica (gad. A 1879; A 1895; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013; DLS 2002, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ barattolo Ⓓ Dose, Büchse
l’avei al bossl (grd. L 1933; F 2002) Ⓘ faticare nel portare a termine un lavoro Ⓓ eine Aufgabe nur mit Mühe bewältigen können ◇ a) Śën l’ovel bën al bossl / O sei still, mein liber Josl! / Sté pa bën inò pra te, / É n iede ulù purvé, / Sce te ies bon da me giapé. Sën l ovel bën al bosl / O sei still, mein liber Josl! / Ste pa bën inò pra te, / E n jëde ulù pruvè, / She t’ ies bon da me giapè. PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:62 (grd.).

bossl (gad., Badia, grd., LD) ↦ bossl.

bossol (fod.) ↦ bossl.

bóssol (fas.) ↦ bossl.

bostina (caz., moe.) ↦ bustina.

bostl (grd.) ↦ bossl.

bot Ⓔ deriv. di apadan. * botàr (variante di buttare) ‹  afr. boter ‹  fränk. * bôtan (GsellMM) 6 1813 bot (PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:63)
gad. bot mar. bot Badia bot grd. bòt fas. bòt bra. bòt fod. bòt LD bot
s.m. Ⓜ boc
movimento rapido e violento per cui un corpo viene a contatto con un altro (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ botta, colpo Ⓓ Schlag ◇ a) A dì dl mat, chël ses tu bën, / Te n bòt ne mazen n lën. A di del mat, kël ses tu bën, / T’ en bot ne mazun n lën. PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:56 (grd.); b) Cun na burta odlada plëna de rabia se retira Golo ble-ghel dal sënn, y tl jí fora i dál n bot ala porta de fer Cuna burta odlada plena de rabbia sè retira Golo blŏghēl dal senn, et’ l jì fora i dale ‘ng bott alla porta de ferr DeclaraJM, SantaGenofefa1878:20 (Badia)
te n bot (grd. F 2002) Ⓘ in un colpo Ⓓ auf einen Schlag ◇ a) La manea y l gran paian, / Y fajova mé te n bòt / Tost na mëisa o n criniot La manea i l gran pajan, / I faſhova me te n bot / Tost na mëisa o n kriniot PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:63 (grd.); b) La dirà: Dà ca dinei! / Y te n bòt sarai finei. La dirà: Dacà dinèi! / Y ten bot, sarài finèi. PlonerM, VedlMut1828-1997:351 (grd.).

bot (gad., mar., Badia, LD) ↦ bot.

bòt (grd., fas., bra., fod.) ↦ bot.

bota Ⓔ deriv. di apadan. * botàr ‹ afr. boter ‹ fränk. * bôtan (GsellMM) 6 1845 bote pl. (BrunelG, MusciatSalin1845:6)
gad. bota mar. bota Badia bota grd. bota bra. bota fod. bota amp. bota
s.f. Ⓜ botes
1 violento colpo dato a qualcuno per fargli male (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; Pi 1967; V/P 1998, grd. A 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002, bra. R 1914/99, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005) Ⓘ botta, percossa Ⓓ Hieb, Schlag ◇ a) A chi da Pera ge volon ensegnar / Colpes e bote ge volon dar. A ki da Perra je volóng ‘nsegnár / Kolpes e bote je volóng dar. BrunelG, MusciatSalin1845:6 (bra.)
2 fig. motto offensivo, frase rapida e pungente (amp.) Ⓘ botta fig.Ⓓ Schlag fig. ◇ b) E ’es torna una gran bota / Cajo insolito śà dà / Fin ra femenes sta ota / Col concore a ra svoità. E es torna una gran bόta / Caso insolito zà dà [ 101 ] / Fin ra femmenes sta vόta / Col concorre a ra svoità. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:29 (amp.).

bota (gad., mar., Badia, grd., bra., fod., amp.) ↦ bota.

botega (moe., col., amp.) ↦ boteiga.

botëga (gad., mar., Badia) ↦ boteiga.

boteiga Ⓔ it. bottega ‹ APOTHECA (EWD 1, 330) 6 1763 botaega ‘taberna’ (Bartolomei1763-1976:71)
gad. botëga mar. botëga Badia botëga grd. butëiga fas. boteiga moe. botega fod. boteiga col. botega amp. botega LD boteiga
s.f. Ⓜ boteighes
locale dove si espongono e si vendono merci (gad. B 1763; A 1879; A 1895; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ negozio, bottega Ⓓ Geschäft, Laden
boteiga dal tabach (grd. F 2002, fod.) Ⓘ tabaccheria Ⓓ Trafik ◇ a) No n è tant, che un davant la botega dal tabach se levava in ponta de pe e se rampinava su per l mur per dà un baso a l’acquila austriaca. Non è tant, che un davant la botega dal tabac se levava in ponta de pè e se rampinava su per ‘l mur per da un baso all’ acquila austriaca. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432 (col.).

boteiga (fas., fod., LD) ↦ boteiga.

botoné Ⓔ deriv. di boton (EWD 1, 388) x nordit. botonar 6 1833 bottonéme 5 imperat. (DeRüM, MePortëiseViesta1833-1995:251)
gad. botonè fod. botoné MdR botonè
v.tr. Ⓜ botoneia
chiudere un indumento con bottoni (gad. DLS 2002, fod. Pe 1973; P/M 1985; Ms 2005) Ⓘ abbottonare Ⓓ zuknöpfen
botoné su (MdR) Ⓘ abbottonare Ⓓ zuknöpfen ◇ a) Chësta é desëin la moda con les joches. / Botonéme mo sö! Ëla m’é massa strënta. Quësta é desëiǹ la moda coǹ les ĵocches. / Bottonéme mó seu! Ëlla m’é massa strënta. DeRüM, MePortëiseViesta1833-1995:251 (MdR).

botoné (fod.) ↦ botoné.

botonè (gad., MdR) ↦ botoné.

boudinoco (amp.) ↦ baudinoch.

boujia (fod.) ↦ baujia.

boujiaron (fod.) ↦ baujiaron.

boujion (amp.) ↦ baujon.

bouré (fod.) ↦ aberé.

boursa Ⓔ BURSA ‹ βύρσα (EWD 1, 377) 6 1807 bœursa (PlonerM, Erzählung6GRD1807:48)
gad. bursa mar. bursa grd. bëursa fas. borsa fod. boursa amp. borsa LD boursa
s.f. Ⓜ bourses
piccolo contenitore per riporre monete spicciole e simili (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. Mj 1929; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ portamonete Ⓓ Geldbeutel ◇ a) Chëst n di abenëura se n ie jit ora de cësa, y giapa na bëursa mplida de truep dinei Kæst un dì abenœura se gniœ schit ora de tgiæsa, y giappa una bœursa emplida de truep dinèi PlonerM, Erzählung6GRD1807:48 (grd.); a) Dì pu mé a Mariëusa: / Va y gëura su la bëursa, / Compra cie che ie bel y bon Di pu me a Mariëusa: / Va i gëura su la bëursa, / Kompra cie ke ie bel i bon PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:63 (grd.).

boursa (fod., LD) ↦ boursa.

boza Ⓔ nordit. bòza ‘vaso tondeggiante’ (it. boccia) di origine incerta (GsellMM) 6 1821 boza (PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:60)
gad. boza Badia boza grd. boza fas. bòcia moe. bossa fod. boza amp. boza LD boza MdR boza
s.f. Ⓜ bozes
recipiente specialmente cilindrico, con collo di diametro più ridotto del corpo, destinato a contenere liquidi (gad. A 1879; A 1895; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; G 1923; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ bottiglia Ⓓ Flasche ◇ a) Y n chël di che tu es la noza, / Se n buvons pa na boza! I n kel di ke tu es la noza, / Se n buonse pa na boza! PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:60 (grd.); b) Junde inte chësta osteria e bevunde na boza de vin deberiada. Ĝiunde inte quest’osteria e bevunde ‘na bozza de viǹ deberiada. DeRüM, BevundeBozaVin1833-1995:243 (MdR); c) finalmente co ‘l aea arsa ra gora, / na boza de scarsela tira fora… finalmente co l’aèa arsa ra gora, / na boža de scarsela tira fora… DegasperF, TenpeAdes1862-1974:472 (amp.); d) Sëgn sunse chiló pro marëna da noza; / Tolunde tla man le gote o la boza Ŝagn sungse chilo pro maranna da nozza; /Tollunde t’ la mang l’gott o la bozza PescostaC, MëssaPescosta1879:8 (Badia).

boza (gad., Badia, grd., fod., amp., LD, MdR) ↦ boza.

bozol Ⓔ it. bozzolo 6 1856 botzoi pl. (BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:252)
fas. bòzol bra. bozol fod. bozol
s.m. Ⓜ bozoi
mazzetto di lana o seta posto all’estremità di cordoni o applicato ai bordi di tende, drappi, bandiere e simili per ornamento (fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013) Ⓘ nappa Ⓓ Quaste ◇ a) Se sie ben fat vardar n tous, / Che tira i bòzoi contra l vent, / E no adorar l Sacrament / L lo dirà El. Se sie beng fat vardar ‘n touz, / Che tira i botzoi contra ‘l vent, / E no adorar ‘l Sacrament / ‘L lo dirà El. BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:252 (fas.).

bozol (bra., fod.) ↦ bozol.

bòzol (fas.) ↦ bozol.

braa (fas.) ↦ braia.

braamente (amp.) ↦ bravamenter.

Brabant 6 1878 Brabante (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:1)
gad. Brabant Badia Brabant
topon.
regione storica dell’europa occidentale situata alla sinistra del fiume mosa (gad.) Ⓘ Brabante Ⓓ Brabant ◇ a) Tal ê dan 1000 agn le Brabant, vijin ala Francia, patria de S. Genofefa Tal ē dang 1000 angn’ ‘l Brabante, vijing alla Francea, patria de S. Genofefa DeclaraJM, SantaGenofefa1878:1 (Badia).

Brabant (gad., Badia) ↦ Brabant.

brac Ⓔ BRACCHIUM (EWD 1, 332) 6 1763 schetè a bratsch ‘lucta’ (Bartolomei1763-1976:96)
gad. brac mar. brac Badia brac grd. brac fas. brac caz. brac fod. brac col. braz amp. brazo LD brac MdR brac
s.m. Ⓜ brac
1 arto superiore dalla spalla alla mano (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; Pi 1967; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ braccio Ⓓ Arm ◇ a) Seniëur tëut ju dla crëusc ti braces de vost’oma adulereda Segniour tout shu della crousch ti braces de vost oma adulereda RungaudieP, LaStacions1813-1878:92 (grd.); b) là no ocore, che s’ i caze, / che co vien dorà ra goutes, / oh! [ 102 ] avess’ i mas e braze! la no ocore, che s’ i caz̄e, / che co vién dorà ra gòutes, / òh! avés’ i mas e braz̄e! DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:111 (amp.); c) dapò sul medemo desch l’à pojà su l brac cianch e l comedon dret dapó sul medemo desch la posa su el bracs cianch e el comedon dret IoriG, InjignàLet1860*-2013:402 (caz.); d) Gonot slaicâra da doman o söla sëra cun n cëst tl brac Gonot slaicala da dumang o soulla sera cunung cest t’ l brac’ DeclaraJM, SantaGenofefa1878:3 (Badia); e) A chëstes parores pëiel la creatöra por i pici brac A chestes parores peiel la creatura pur i piccei bracc’ DeclaraJM, SantaGenofefa1878:26 (Badia)
2 antica unità di misura lineare, specie per stoffe (gad. G 1923; P/P 1966, grd. G 1879; G 1923; L 1933, fas. R 1914/99; G 1923; DA 1973; Mz 1976, fod. G 1923; Pe 1973; P/M 1985; Ms 2005, amp. C 1986, LD, MdR) Ⓘ braccio Ⓓ Elle ◇ a) Cotant vëgn mo a costè n brac de chëst pano? / Iö mine ch’i abe paié n taler e mez le brac. Cotant vëgn mò a costè uǹ braćh de quest pano? / Jeu mine ch’j’abbe paÿé ‘ǹ taler e mez le braćh. DeRüM, ChëstVestimënt1833-1995:235 (MdR); b) Cotagn de brac en amangorëise? / Avede la bontè de n taié jö cater brac. Cotagn de braćh eǹ ammangorëise? / Avéde la bontè de ‘ǹ tajé ĝeu quatr braćh. DeRüM, CotagnDeBrac1833-1995:246 (MdR).

brac (gad., mar., Badia, grd., fas., caz., fod., LD, MdR) ↦ brac.

bracé (fod.) ↦ abracé.

Brach 6 1853 Brach (PescostaC, BracunCoz1853-1994:225)
gad. Brach Badia Brach
topon.
casale a pieve di marebbe, sulla strada di pliscia, sede del castello appartenuto all’omonima famiglia (gad.) Ⓘ Brach Ⓓ Brach ◇ a) Le Bracun da Brach da La Pli de Marou / conesciü da düc y dant y do / - ci lotrun ch’al fô y gran malandrët! L’Bracun da Brach da La Pli de Marô conosciü da düć y dant y daò / - ći lotrun ch’al foa y gran malandrët PescostaC, BracunCoz1853-1994:225 (Badia)
antrop.
antica famiglia nobile della val badia, il cui membro più famoso, franz Wilhelm asch zu prack, era nominato "gran bracun" (gad.) Ⓘ Brach Ⓓ Prack ◇ a) Chël signur da Coz ia San Linert / cola chestiana dl Brach / á albü n bastert; y por chësc la pelicia i oressel cuncé. Ch’l signur da Coz ia San Linert / cola cherstiana dl Brach / á abü n bastert; y per chëst la pilicia i oréssel concè. PescostaC, BracunCoz1853-1994:225 (Badia).

Brach (gad., Badia) ↦ Brach.

braciacol Ⓔ comp. di abracé + col 6 1841 bracciacol (DebertoM, FiProdigoFOD1841-1986:260)
fas. braciacol fod. braciacol col. brazacol amp. brazocol, baciacol LD braciacol
s.m. Ⓜ braciacoi
gesto d’affetto consistente nello stringere qualcuno tra le braccia (fas. R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ abbraccio Ⓓ Umarmung
fé n braciacol (fas. Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pz 1989; Ms 2005) Ⓘ abbracciare Ⓓ umarmen ◇ a) l ie fesc n braciacol, l lo bussa el gliè fess en bracciacol, el lo bussa DebertoM, FiProdigoFOD1841-1986:260 (fod.).

braciacol (fas., fod., LD) ↦ braciacol.

braciar (bra.) ↦ arbraciar.

bradl Ⓔ deriv. di bradlé (EWD 1, 334) 6 1858 bralg [?] (ZacchiaGB, GardeneraB1858*-1995:171)
gad. bradl mar. bradl Badia bradl grd. bredl fas. braie caz. braie bra. braie moe. bralge fod. bregle LD bradl
s.m. Ⓜ bradli
grido acuto (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ strillo Ⓓ Schrei ◇ a) Canche te ès sie set pitles vegnarà duc i mitles / vegnarà da braies, tate mama gé voi pan. Chanche ti az sie sett pitlez vegnarà dug i mitlez / vegnarà da bralg [?], tate mama gio voi pan. ZacchiaGB, GardeneraB1858*-1995:171 (caz.).

bradl (gad., mar., Badia, LD) ↦ bradl.

bradlament Ⓔ deriv. di bradlé (EWD 1, 334) 6 1875 bradlamont (PescostaC, DecameronIXMAR1875:650)
gad. bradlamënt mar. bradlamont grd. bradlamënt fod. braglament
s.m. Ⓜ bradlamenc
pianto insistente e uggioso (gad. Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, grd. L 1933; Ma 1953; F 2002, fod. Ms 2005) Ⓘ piagnisteo Ⓓ Geweine ◇ a) é röada dant ad ël con bradlamont, y á dit: Mio signur, iu ne vëgni dant a te por aspeté vendëta è rǫàda dant ad el cǫn bradlamont, e ha dit: Mi Signor, jù ne vegne dant a te pǫr aspettè vendàtta PescostaC, DecameronIXMAR1875:650 (mar.).

bradlamënt (gad., grd.) ↦ bradlament.

bradlamont (mar.) ↦ bradlament.

bradlé Ⓔ *BRAGULĀRE (EWD 1, 333) 6 1763 bratlè ‘balo’ (Bartolomei1763-1976:71)
gad. bradlé mar. bradlé Badia bradlè grd. bradlé fas. braièr bra. braiar moe. bralgiar fod. braglé col. bragé amp. bregarà LD bradlé
v.intr. Ⓜ bradla
versare lacrime per dolore, commozione o altri sentimenti (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ piangere Ⓓ weinen ◇ a) La dones bredla tlo per amor dl bon Gejù! / Spitrons a bradlé, canche l ne jova plu? La donnes bredla clo per amor del bon Giesu! / Spitronse’ a bradle, canchel ne schova plu? RungaudieP, LaStacions1813-1878:90 (grd.); b) Y duc bradlova aduna, / Che l Pimperl ie cherpà. I duc bradlova ad una, / Ke l Pimperl ie krepà. PlonerM, CuraziansBula1828-1915:64 (grd.); c) Es assé, dinei y mitli, / Canche te es 5, 6, 7 pitli? / Canch’i vën svaian, bradlan: / Tata! Mama! - ie ue pan!? Es assè, dinei y mittli, / Cànche t’ es, 5. 6. 7. pittli? / Càn’ chi ven’ g svajan’g, bradlan’g: / Tatta! Mama! - jê voi pan’g!? PlonerM, VedlMut1828-1997:351 (grd.); d) me vën da bradlé canche me recorde, che l di dl giudize à ëila inò da ressuscité! më vëŋ da bràdlè càŋchè më reccòrde, che ‘l di del judize hà ëila inò da reŝuŝitè! VianUA, SepulturaFëna1864:196 (grd.); e) E dëla é juda braglan davánt al Re E ella è žuda braglan davant al Rẹ PescostaC, DecameronIXFOD1875:655 (fod.)
v.tr. Ⓜ bradla
lamentare, deplorare (grd. F 2002) Ⓘ piangere Ⓓ beklagen ◇ a) ie ve prëie cun gran devozion de dé a chisc mi uedli ruves d’antia gotes, per bradlé l gran numer de mi picëi je ve’ preje cun gran devocion de dè a chis mi uedli ruves d’antia gotes, per bradlö ‘l gran numer de mi piciej RungaudieP, LaStacions1813-1878:90 (grd.); b) L corp dl Salvator te fossa vën metù. Bradlon almanco śën la mort de nosc Gejù. El corp del Salvator te fossa veng mettû. Bradlòng almancu deseng la mort de nosch Giesu. RungaudieP, LaStacions1813-1878:92 (grd.)
sbraié.

bradlé (gad., mar., grd., LD) ↦ bradlé.

bradlè (Badia) ↦ bradlé.

brae (bra.) ↦ braia. [ 103 ] braé (mar.) ↦ bravé.

braga (moe.) ↦ braia.

bragé (col.) ↦ bradlé.

braglament (fod.) ↦ bradlament.

braglé (fod.) ↦ bradlé.

braia Ⓔ BRĀCA (EWD 1, 335) 6 1763 braia ‘faemoralia’ (Bartolomei1763-1976:71)
gad. braia mar. braia Badia braia grd. brea fas. braa bra. brae moe. braga fod. braia LD braia
s.f. Ⓜ braies
indumento che veste la persona dalla vita alle caviglie e copre ogni gamba separatamente (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ pantaloni Ⓓ Hose ◇ a) Lasci ju suvënz la breies / A chi pestes de sculeies. Lashi ſhu suënz la brejes / A ki pestes de skulejes. PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:62 (grd.); b) I uemes tole chitli, / La breies la fenans! I uemes tole kitli, / La brejes la fenans! PlonerM, CuraziansBula1828-1915:63 (grd.); c) Parché paura aea ogneun / Che en pe sie amò valgugn / A i far dar outa, a sciampar / E te brae a se chegar. Parkè paùra aéa ognùn / Ke n pie sie amò valgùn / A i far dar óuta, a šampár / E te brae a se kegár. BrunelG, MusciatSalin1845:7 (bra.).

braia (gad., mar., Badia, fod., LD) ↦ braia.

braiar (bra.) ↦ bradlé.

braie (fas., caz., bra.) ↦ bradl.

braièr (fas.) ↦ bradlé.

bralge (moe.) ↦ bradl.

bralgiar (moe.) ↦ bradlé.

brama Ⓔ prelat. *CRAMA + prelat. *BRŪMA (EWD 1, 337) 6 1864 bràma (VianUA, JanTone1864:198)
gad. brama mar. brama Badia brama grd. brama fas. brama fod. brama amp. brama LD brama
s.f. sg.
parte grassa del latte (gad. A 1879; A 1895; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; G 1923; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; G 1923; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ panna Ⓓ Sahne ◇ a) sce la tira do si oma dala lat, y brama ŝe la tira dò si òma dàla làtt, y bràma VianUA, JanTone1864:198 (grd.).

brama (gad., mar., Badia, grd., fas., fod., amp., LD) ↦

brama.

bramos (amp.) ↦ bramous.

bramous Ⓔ it. bramoso 6 1873 bramosc m. pl. (Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:23)
fas. bramous fod. bramous amp. bramos
agg. Ⓜ bramousc, bramousa, bramouses
che brama, che ha desiderio ardente di qualche cosa (fas. R 1914/99; DILF 2013, fod. Ms 2005, amp.) Ⓘ bramoso Ⓓ gierig ◇ a) Ma tornon al nosc seralio / Che éi ancora da fenì / Se i é bramosc de sentì Ma tornon al nosc serraglio / Che ei ancora da fenĭ / Se je, bramosc de sentĭ Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:23 (amp.).

bramous (fas., fod.) ↦ bramous.

brancà (col.) ↦ brancé.

brancar (bra., moe.) ↦ brancé.

brancé Ⓔ *BRANCARE risp. deriv. di BRANCA (EWD 1, 338) 6 1878 branciè (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:45)
gad. brancé mar. branćé Badia brancé grd. brancë fas. branchèr caz. branchèr bra. brancar moe. brancar fod. branché col. brancà LD brancé
v.tr. Ⓜ brancia
prendere e tenere stretto con forza (gad. Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ afferrare Ⓓ ergreifen
brancé ite (gad.) Ⓘ contenere Ⓓ fassen ◇ a) Y chël pice cosce se n â abiné tanc, che chëra picera süa man n podô brancé ite. E chel picce cŏſe s’ n’ā abinè tangn’, che chella piccera sua mang ‘ng pudò branciè ite. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:45 (Badia).

brancé (gad., Badia, LD) ↦ brancé.

brancë (grd.) ↦ brancé.

branćé (mar.) ↦ brancé.

branché (fod.) ↦ brancé.

branchèr (fas., caz.) ↦ brancé.

brandol Ⓔ cador./bellun. bràndol (Gsell 1993a:118) 6 1873 brandol (Anonim, TosesCortina1873-1938:30)
gad. brandol fas. bràndol fod. brándol col. brandol amp. brandol
s.m. Ⓜ brandoi
donna nubile (amp. Mj 1929; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002) Ⓘ zitella Ⓓ Junggesellin ◇ a) Ma duto no dijon / Che se una o r’outra / Restasse brandol / ’Es me fajarae bete in prejon. Ma dutto no’ digion / Che se una o r’outra / Restasse brandol / E[s] me fasarae bette en preson. Anonim, TosesCortina1873-1938:30 (amp.).

brandol (gad., col., amp.) ↦ brandol.

brándol (fod.) ↦ brandol.

bràndol (fas.) ↦ brandol.

brao (mar., fas., caz., bra., moe., fod., amp.) ↦ bravo.

brascion Ⓔ  ? (germ. burstja + -ŌNIS, Q/K/F 1982:35, è sicuramente sbagliato) 6 1860 brascioi pl. (DegasperF, ARaMeNoiza1860*-1975:109)
amp. brascion
s.m. Ⓜ brascions
ogni pianta con fusto eretto e legnoso che nella parte superiore si ramifica (amp. Mj 1929; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002) Ⓘ albero Ⓓ Baum ◇ a) No te sentes ce aria fresca, / moe ra foies dei brascioi… No te sentes cie aria fresca, / moe ra foies dei brascioi… DegasperF, ARaMeNoiza1860*-1975:109 (amp.).

brascion (amp.) ↦ brascion.

brau (gad., Badia, MdR) ↦ bravo.

braùciol (fas., bra., moe.) ↦ bravuciol.

braura (fas., bra., fod., amp.) ↦ bravura.

bravà (col.) ↦ bravé.

bravamenter Ⓔ deriv. di bravo 6 1873 braamente (Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:24)
amp. braamente
avv.
con bravura, con abilità e franchezza, oppure con spavalderia (amp.) Ⓘ bravamente Ⓓ gekonnt, geschickt ◇ a) Co i à fato finalmente / Ben, ben rico el nosc paes / S’inpienisce braamente / Con el strame ben delves. Co’ iă, fatto finalmente / Ben, ben ricco el nosc paes / S’ impienisce braamente / Con el strame ben del vès. Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:24 (amp.).

bravar (bra.) ↦ bravé.

bravé Ⓔ it. bravare (EWD 1, 341) 6 1821 breve 1 (PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:57)
gad. bravé mar. braé Badia bravè grd. bravé fas. bravèr bra. bravar fod. bravé col. bravà LD bravé
v.intr. Ⓜ brava
esaltare le proprie doti, capacità, virtù e simili (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pz 1989; [ 104 ] DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ vantarsi Ⓓ prahlen ◇ a) Tu ses bën, chi che son, / Ne breve cun richëzes, / Ma ie t’ue eder bon Tu ses bën, ki ke son, / Ne breve kun rikëzes, / Ma ie t’ ue eder bon PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:57 (grd.).

bravé (gad., grd., fod., LD) ↦ bravé.

bravè (Badia) ↦ bravé.

bravèr (fas.) ↦ bravé.

bravo Ⓔ it. bravo ‹ BARBARUS oder PRĀVUS (EWD 1, 341) 6 1833 braú (DeRüM, VigneOtaRajonèVos1833-1995:233)
gad. brau mar. brao Badia brau grd. bravo fas. brao caz. brao bra. brao moe. brao fod. bravo, brao col. bravo amp. brao LD bravo MdR bravo, brau
agg. Ⓜ bravi, brava, braves
1 che compie la propria opera con impegno e abilità (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DL 2002, MdR) Ⓘ capace, bravo Ⓓ brav, tüchtig ◇ a) Co à pa inom vost maester? / So inom é Iaco, mo so cognom ne sài iö. / Ah, iö le conësci bëin, ël se scri B. Oh chël é pa brau ël. Cò ha pa innóm vost Maéstr? / So innom é Jaco, mó sò cognóm ne sai jeu. / Ah, jeu le conësce bëiǹ, ël se scri B. O quël é pa braú ël. DeRüM, VigneOtaRajonèVos1833-1995:233 (MdR); b) Un piovan come chesto agnó in ciatao, / Coscì umil, coscì bon e tanto brao? Un Piovan come chesto agnò in ciatao, / così umil, così bon e tànto brao? DegasperF, AgostinoCostantini1860:1 (amp.); c) Mo recordesse ’ci Degilia, / Brau curat fu da Calfosch, / Le pröm, cianté ch’i un la vigilia / Di defunc en corú fosch. Mo r’cordesse ci Degilia, / Brao Curat fu da Colfosc, / ‘L prum, ciantè ch’i ung la Vigilia / Di defonti in curù fosc. DeclaraJM, MëssaGrossrubatscher1865:1 (Badia); d) Cun prescia ál duncue arbandoné l’armada, y s’á metü en strada deboriada cun so fedel Guelfo y i braui soldas verso süa cara patria. Cung pressa àle dunque arbandonè l’armada, e s’ à m’tù in strada d’buriada cung so fedel Guelfo e i braui soldàs verso sua cara patria. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:82 (Badia); e) Y sun stá tan bravi, che zënza na plaia / Unse bele plü gonot mirité la medaia. E sung stà tang bravi, che zanza na plaja / Ungse bell plö gonnot meritè la medaja. PescostaC, MëssaPescosta1879:5 (Badia)
2 onesto, dabbene, di buon cuore (anche in senso ironico) (gad. DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ buono, bravo Ⓓ brav, gut ◇ a) iö conësce bëin la ostira, ch’é na brava fomena, e süa fia, che fej la chelerin, inće brava sco la uma jeu connësce bëiǹ la ostira, ch’é ‘na brava fomena, e süa fìa, che feŝ la kellerin, inçhié brava sco la uma DeRüM, BevundeBozaVin1833-1995:243 (MdR); b) Viva l segnor capocomun / Viva amò l brao massé / Con so pìcol suté / Viva de Moena ogneun. Viva el signor Capo Comun / Viva amo l bravo Masé / col so picol Suté / Viva de Moena ognun. PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:263 (bra.); c) Enjignà n bon let a chest brao tous, l’à dit chel che l’aea menà, perché l’à intenzion de dormir chiò. Insigna un bon let a chist brau tous, la dit chelche la ea mená, perche la intenzion de dormir chió. IoriG, InjignàLet1860*-2013:402 (caz.); d) Ma sielo benedeto sto paes / e braa pur ra śoentù d’ades!… Ma síelo benedeto sto paeš / e brava pur ra zoventú d’adeš!… DegasperF, TenpeAdes1862-1974:472 (amp.); e) L’é massima empie i costumi corrotti, e dut l mal, che co la brava libertà è stat somenà in ltalia fin a sto confin. Le massima empie i costumi corrotti, e dut l’mal, che colla brava libertà e stat somena in ltalia fin a sto confin. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432 (col.); f) scebëgn ch’ara i portâ gran amur a chël brau jonn ciavalier, êra pö ’ci ëra döta en leghermes sebengn’ ch’ella i portā grang amur a chel brao jon cavalier, ēla pou ci ella dutta in legrimes DeclaraJM, SantaGenofefa1878:3 (Badia)
3 considerevole, notevole (anche in senso ironico) (gad., amp.) Ⓘ bello Ⓓ anständig ◇ a) Ma ce braa stracadente / ch’i me bete sora ciou: / par se i pensa e par ra śente / i à ‘l cuor fiedo come un rou. Ma ce braa stracadènte / ch’i me bete sora ciòu: / par sé i pensa e para zènte / i a ‘l cuór fiedo come un ròu. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:117 (amp.); b) Chi de Sëlva y Pescü - / Jide a i dé n brau petalcü Chi de Salva e Pescù - / Ĝide ai dè un brao pè tl cu! PescostaC, Schützenlied1848:222 (Badia); c) col mazun en aria vára incuntra al nemich teribl, ti mola n brau colp söl ce, por varenté dales zanes la püra biscia col mazzung in aria vala ingcuntra al nemico terribil, t’ i mola ‘ng brao colp soul ciè, pur varentè dalles zanes la pura biscea DeclaraJM, SantaGenofefa1878:56 (Badia)
4 che ha superbia e la dimostra (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998) Ⓘ superbo Ⓓ hochmütig ◇ a) Al é pro nos sëgn te Badia, / Y d’ester brau nen sál pa nia, / Al ess dormí inc’ ite en Parü, / Che ess pa chësc cherdü? Al ë pro nòs saing të Badia, / E d’ëstër brau n’ën sal pania, / Al ës dormì ing ët’ eng parü, / Chë ës pa cas chërdü? PescostaC, SonëtCoratBadia1852:3 (Badia); b) L’erpa oressi incö de Davide, / Y sciöche ël de bi salms cianté, / Spo dijessi da brau: demá gnide, / Gnide devoc chiló a scolté L’arpa oréssi incö de Davide, / E söcche al de bi salmi tgiantè, / Spo disessi da brao: de ma gnide, / Gnide devotg chilò a scoltè PescostaC, MëssaPescosta1879:3 (Badia)
interiez.
voce di plauso o di approvazione (anche in senso ironico) (gad. V/P 1998, fod. Ms 2005, amp.) Ⓘ bravo Ⓓ bravo ◇ a) Aló! animo, da brae! / Tolé dute el goto in man, / D’Agabona infin a Ciae / Craion: Viva el nosc pioan! Alo! animo, da brave! / Tolè dute el goto in man, / D’Agabona infin a C’iave / Crajòn: Viva el nosc’ Piovan! ZardiniB, Rudiferia1852:1 (amp.); b) Lencio te sos ben gran in sta ocajion! / Brao! Benon!… Lencio te sos ben gran in sta occasion! / Bravo! Benon!… DegasperF, AgostinoCostantini1860:1 (amp.); c) T’as vorù, col "Monumento" / Brao el musc, éi capì ades / Dà una idea del to talento / A ra śente del paes. Tas vorù, col monumento / Brao el mŭsc, ei capĭ adés / da una idea del to’ talento / Ara zènte del paes. Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:26 (amp.).

bravo (grd., fod., col., LD, MdR) ↦ bravo.

bravöra (gad.) ↦ bravura.

bravuciol Ⓔ deriv. di bravo 6 1856 brauzoi pl. (BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:252)
fas. braùciol bra. braùciol moe. braùciol
agg. Ⓜ bravucioi, bravuciola, bravucioles
smargiasso, spaccone (fas. DA 1973) Ⓘ millantatore, vanitoso Ⓓ angeberisch ◇ a) Voi pare e mare! da valenc, / Vardà vesc fantolins poiousc / Famé, stracé e snariliousc; / E i gregn, braùzoi e spifenc Voi pare e mare! da valentg, / Vardà vis fantolins pojous / Famè, straccè e xnarilious; / E i gregn, brautzoi e spifentg BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:252 (bra.).

bravura Ⓔ it. bravura (EWD 1, 342) 6 1845 braùra (BrunelG, MusciatSalin1845:8)
gad. bravöra Badia bravüra grd. bravura fas. braura bra. braura fod. braura amp. braura LD bravura
s.f. Ⓜ bravures
1 abilità, perizia, capacità (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; DLS 2002, grd. A 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF [ 105 ] 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ bravura Ⓓ Tüchtigkeit ◇ a) Se par vede ra braura / Del seralio comunal / Par conosce ra natura / D’ogni singolo animal. Se par vede, ra braura / Del serraglio comunal / Par conosce ra natura / D’ogni singolo animal. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:31 (amp.); b) governé da n düca de gran nobilté, da düc respeté nia manco por süa bravöra y le gran coraje tles batalies governè dang duca de gran nobiltè, da duttg’ respettè nia manco pur sua bravura e ‘l grang coraggio t’ les battalies DeclaraJM, SantaGenofefa1878:1 (Badia)
2 comportamento, atto o discorso arrogante e provocatorio (fas. DA 1973; DILF 2013, fod. P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, amp. Q/K/F 1982; C 1986) Ⓘ bravata Ⓓ Prahlerei ◇ a) Parché ogneun aea paura / De ciaparsele per la so braura. Parkè ognùn aéa paùra / De čiapársele per la so braùra. BrunelG, MusciatSalin1845:8 (bra.); b) E coscì zenza nesciuna paura / I à fat veder la so braura. / Che a mi dit no la val nia / Parché i à batù con chi che dormìa. E koši zenza nesùn paùra / I ha fat vedér la so braùra. / Ke a mi dit no la val nia / Parke i ha batù kon ki ke dormìa. BrunelG, MusciatSalin1845:10 (bra.).

bravura (grd., LD) ↦ bravura.

bravüra (Badia) ↦ bravura.

braz (col.) ↦ brac.

brazacol (col.) ↦ braciacol.

brazo (amp.) ↦ brac.

brazocol (amp.) ↦ braciacol.

brea (grd.) ↦ braia.

brea (fas., amp.) ↦ breia.

brea (fas., caz., bra.) ↦ bria.

bredl (grd.) ↦ bradl.

bregarà (amp.) ↦ bradlé.

bregle (fod.) ↦ bradl.

bregostana Ⓔ ? 6 1858 bregostanö pl. (ZacchiaGB, MärchenSagen1858*:1)
fas. bregostèna caz. bregostèna bra. bregostana moe. bregostana
s.f. Ⓜ bregostanes
donna selvatica di indole malvagia (fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013) Ⓘ bregostana Ⓓ Bregostana ◇ a) ge parea na ousc de sentir che dijea: "Scì ma l’é not." L’era un muge de bregostane che dijea coscì. gö paröô no ousch dö sentir chö dischöô: Si mô lö not. Lerô un mugö dö bregostanö chö dischöô cosi. ZacchiaGB, MärchenSagen1858*:1 (fas.).

bregostana (bra., moe.) ↦ bregostana.

bregostèna (fas., caz.) ↦ bregostana.

breia Ⓔ got. brikan, REW 1299 (GsellMM) 6 1763 brega ‘asser’ (Bartolomei1763-1976:71)
gad. brëia mar. brëia Badia brëia grd. brëia fas. brea fod. breia amp. brea LD breia
s.f. Ⓜ breies
tavola di legno, normalmente stretta lunga e di poco spessore (gad. B 1763; A 1879; A 1895; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; G 1923; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. Mj 1929; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ asse, tavola Ⓓ Brett ◇ a) Cula breies de biei gran pëc / Cunciovel bën i tëc. Kula brejes de biei gran pëc / Kunciovel bën i tëc. PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:63 (grd.).

breia (fod., LD) ↦ breia.

breia (fod.) ↦ bria.

brëia (gad., mar., Badia, grd.) ↦ breia.

brena Ⓔ got. * bridgil + *RETINA (EWD 1, 343) 6 1763 la brama ‘lorum, zona’ (Bartolomei1763-1976:71)
gad. brëna † grd. brëna fas. brena fod. brëna amp. berna LD brena
s.f. sg.
insieme dei finimenti con cui si guida il cavallo (gad. B 1763, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ briglia, redine Ⓓ Zaum, Zügel ◇ a) Michel saldo stà a temon, / el i mena par ra berna, / el i reje da volpon, / El i serve da luzerna. Michèl saldo sta a temón, / el i mena para berna, / el i rège da volpón, / El i sèrve da luz̄èrna. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:117 (amp.).

brena (fas., LD) ↦ brena.

brëna (grd., fod.) ↦ brena.

brëna † (gad.) ↦ brena.

bret Ⓔ ? (cfr. Lardschneider 1933:39) 6 1864 brè (VianUA, JanTone1864:199)
grd. bret
agg. Ⓜ inv.
in monete o biglietti di banca (grd. G 1923; L 1933; F 2002) Ⓘ in contanti Ⓓ bar
bret dinei (grd. G 1923; L 1933; F 2002) Ⓘ contanti Ⓓ Bargeld ◇ a) vo me dajëis i bre dinei, y ie ve dé i defec tl marcià vo më daŝëis i brè dinëi, y jö vë dè i dëffetg tel mertgià VianUA, JanTone1864:199 (grd.).

bret (grd.) ↦ bret.

breviare Ⓔ it. breviario (EWD 1, 345) 6 1852 breviario (PescostaC, SonëtCoratBadia1852:2)
gad. breviare † Badia breviario fod. breviare
s.m. Ⓜ breviari
l’ufficio contenuto nel breviario (gad. P/P 1966, fod. Pe 1973; P/M 1985; Ms 2005) Ⓘ breviario Ⓓ Brevier ◇ a) De dí breviare ál zedü / Porcí insciö á le Vësco orü Dë di breviario Al cedü / Purgì insö ha ël Vasco orü PescostaC, SonëtCoratBadia1852:2 (Badia).

breviare (fod.) ↦ breviare.

breviare † (gad.) ↦ breviare.

breviario (Badia) ↦ breviare.

bria Ⓔ celt. *BRĪGA (EWD 1, 345) 6 1833 bria (DeRüM, TütParecé1833-1995:255)
gad. bria mar. bria Badia bria grd. bria fas. brea caz. brea bra. brea moe. brìa fod. bria, breia amp. briga LD bria MdR bria
s.f. Ⓜ bries
molestia, fastidio, problema difficile (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ briga, fatica Ⓓ Mühe, Unannehmlichkeit ◇ a) sc’ ël vëgn in permescio, mëss codie ćiarè, ch’ël se ciafe n lüch por se podëi con ćiamò plü de gran bria ch’ël à inte so regimënt, demà dërt vadagné da vire ŝ’ ël vëgn in permesŝo, mëss cò die çhiarè, ch’ël se ćiaffe ‘ǹ lüc por se podëi coǹ çhiamò plü [de] graǹ brìa ch’ël ha inte sò Regimënt, demà dërt vadagné da vire DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:262 (MdR)
avei bria de (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, fas. R 1914/99; Mz 1976; DILF 2013, fod. Pz 1989; Ms 2005, MdR) Ⓘ avere bisogno di Ⓓ brauchen ◇ a) Ël dess ester ligher, […], che n ater, ch’é forsce plü nezesciare a la ćiasa paterna ch’ël, n’à bria de jì impede ël pervia de sü defeć. Ël dess estr ligr, […], che’ ǹ atr, ch’é forŝe plü necesŝare a la çhiasa paterna ch’ël, n’ha bria de ĝi iǹ pé d’ël per via de sü defetg. DeRüM, AldìNiaSignurCu[ 106 ] rat1833-1995:267 (MdR); b) Al n’á bria d’aspeté cun sü lotri alalungia Al n’á bria d’aspetè con sü lotri alalungia PescostaC, BracunCoz1853-1994:226 (Badia); c) e dijea che se l vel che l pieve no l’à auter brea de lasciar jir le nìgole fora del sach. ö dischöa chö söl völ chöl piövö no la uter bröa chö dö lasar schir lö nuvolö fôrô döl sach. ZacchiaGB, Filamuscia1858*:5 (bra.); d) "Se te ves stèr apede me, no t’ès brea de te cruzièr per la feides "Se te ves ster apede me, no t’es brea de te cruzier per la feides BrunelG, Cianbolpin1866:5 (caz.); e) Unis ad Ël ne n’unse bria de tremoré Unīs ad El nen ungſe bria de tromorè DeclaraJM, SantaGenofefa1878:8 (Badia) ◆ se dé la bria (MdR) Ⓘ darsi la briga Ⓓ sich die Mühe machen ◇ a) Dè de chël che ves orëis dè tant de bria, vói profité de vosta bontè. Dè de quël che ves orëis dè tant de bria, voi profité de vosta bontè. DeRüM, TütParecé1833-1995:255 (MdR).

bria (gad., mar., Badia, grd., fod., LD, MdR) ↦ bria.

brìa (moe.) ↦ bria.

bricon Ⓔ it. briccone ‹ afrz. bric(on) ‹ fränk. * brik (EWD 1, 346) 6 1875 bricogn pl. (SommavillaA, DecameronIXMOE1875:639)
gad. bricun Badia bricun grd. bricon fas. bricon moe. bricon fod. bricon amp. bricon LD bricon
s.m.f. Ⓜ bricons, bricona, bricones
persona malvagia e disonesta (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; DLS 2002, grd. A 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879, LD DLS 2002) Ⓘ briccone, mascalzone Ⓓ Schurke, Gauner ◇ a) arivada che la é stata a Cipro, la é stata da valgugn bricogn vilanamente enjuriada arrivada che la è stata a Cipro, la è stata da valgugn bricogn villanamente enzuriada SommavillaA, DecameronIXMOE1875:639 (moe.).

bricon (grd., fas., moe., fod., amp., LD) ↦ bricon.

bricun (gad., Badia) ↦ bricon.

briga (amp.) ↦ bria.

brilant Ⓔ it. brillante 6 1875 brillante (DeclaraJM, MëssaFreinademez1875:1)
gad. brilant Badia brilant grd. brilant fas. brilant
agg. Ⓜ brilanc, brilanta, brilantes
che si impone all’attenzione per doti particolari (gad.) Ⓘ brillante Ⓓ glänzend ◇ a) Desprijëis ligrëzes groies, / Por n ciafé sëgn cënt de plü, / Col brilant onur lassö. Desprijeis ligrezzes groies, / Pur ‘ng ceaffè sengn’ ceant de plou, / Col brillante onur lassoù. DeclaraJM, MëssaFreinademez1875:1 (Badia).

brilant (gad., Badia, grd., fas.) ↦ brilant.

britl (mar.) ↦ britola.

britola Ⓔ nordit. britola ‹ kroat. brȉtva (EWD 1, 348) 6 1833 brittola (DeRüM, PrëieSföiPapire1833-1995:252)
gad. britola mar. britl Badia britula grd. britula fas. brìtola fod. britola amp. britola LD britola MdR britola
s.f. Ⓜ britoles
coltello a serramanico a una o più lame lunghe meno di 8 cm (gad. A 1879; A 1895; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; Pi 1967; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1950; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; G 1923; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; G 1923; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ temperino Ⓓ Taschenmesser
britola da penes (gad. V/P 1998, grd. G 1923, MdR) Ⓘ temperino per penne Ⓓ Federmesser ◇ a) Olà él vosta britola da pënes? / Chilò éla, Signur. Savëise da taié pënes vos? Olà él vosta brittola da pënnes? / Quilò éla, Signur. Savëise [da] tajé pënnes vos? DeRüM, PrëieSföiPapire1833-1995:252 (MdR).

britola (gad., fod., amp., LD, MdR) ↦ britola.

brìtola (fas.) ↦ britola.

britula (Badia, grd.) ↦ britola.

broar (bra., moe.) ↦ broé.

brocia Ⓔ BROCCA (Motion zu BROCCUS) (EWD 1, 349) 6 1878 brōccia (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:103)
gad. brocia mar. broćia Badia brocia grd. brocia fas. brocia fod. brocia amp. brocia LD brocia
s.f. Ⓜ broces
organo di collegamento formato da una testa e da un gambo appuntito fatto di legno (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; G 1923; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ chiodo di legno Ⓓ Holznagel ◇ a) Dlunch â la jënt da paur lascé vëies, taché le frel sö na brocia, metü da pert la roda Dlunc ā la jent da paur lascè vouies, tacchè ‘l frell souna brōccia, m’tù dapert la roda DeclaraJM, SantaGenofefa1878:103 (Badia).

brocia (gad., Badia, grd., fas., fod., amp., LD) ↦ brocia.

broćia (mar.) ↦ brocia.

broda Ⓔ germ. * brod (EWD 1, 360) 6 1838 broda (AgreiterT, ConLizonza1838-1967:134)
gad. broda mar. broda grd. broda fod. broda LD broda
s.f.
minestra poco saporita (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ brodaglia Ⓓ Brühe, Gesöff
jì en broda (gad. P/P 1966; V/P 1998, grd. G 1879; G 1923, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005) Ⓘ crollare, andare in rovina Ⓓ einstürzen, zusammenbrechen, zugrunde gehen ◇ a) Odëis le monn aldedancö: / Al é na fetra moda! / Al pö che döt oi sö, / Al vá ince döt en broda! Odöis lö mon al dö dang cō / Ale na fettra moda, / Al pō chö dōt oi sō / Al vá intgiö dott ‘ng broda. AgreiterT, ConLizonza1838-1967:134 (mar.).

broda (gad., mar., grd., fod., LD) ↦ broda.

broderé (mar.) ↦ brodolé.

brodo Ⓔ it. brodo (GsellMM) 6 1844 brodo (DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:115)
amp. brodo
s.m. Ⓜ brodi
alimento liquido ottenuto facendo bollire in acqua salata carne, verdure o altro (amp. C 1986; DLS 2002) Ⓘ brodo Ⓓ Brühe
brodo de fajuei (amp.) Ⓘ minestra di fagioli Ⓓ Bohnensuppe ◇ a) Ma co i và fora di suoi, / d’aga de ita un carantan, / gnanche brodo de fajoi / El no zerca in duto ‘l an. Ma co i va fòra di suoi, / d’agadeìta un carantàn, / gnanche brodo de fagioi / El no z̄erca in duto l’an. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:115 (amp.).

brodo (amp.) ↦ brodo.

brodolà (col.) ↦ brodolé.

brodolé Ⓔ *BIS-ROTULĀRE (Gsell 1991a:124) 6 1878 bordorà 3 imperf. (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:6)
gad. brodoré mar. broderé Badia brodorè grd. burdlé fod. brodolé col. brodolà amp. barolà LD brodolé
v.intr. Ⓜ brodola
avanzare girando su di sè (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. Q/K/F 1982, LD DLS 2002) Ⓘ rotolare, ruzzolare Ⓓ rollen, purzeln, kollern ◇ a) Finamai chi vedli soldas induris, che â tan d’agn batü sot ala bandira dl conte, y iló stô de guar- [ 107 ] dia söi portuns dl ciastel, ’ci chi ê scomöc ch’al i brodorâ les leghermes jö por la berba. Finmai chi vedli soldas indurīs, che ā tan d’angn’ battù soutt alla bandīra d’l conte, e illò stē de guardia su i purtungs d’l ciastell, ci chi è scomoutg’ ch’el i bordorà les legrimes jou pur la berba. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:6 (Badia); b) Le lu inciorní á lascé tomé le bocun, y é brodoré colunc jö por la para ‘L lù inceornì à lascè tomè ‘l boccung, ed è bordorè co lunc’ jou pur la para DeclaraJM, SantaGenofefa1878:56 (Badia).

brodolé (fod., LD) ↦ brodolé.

brodoncé Ⓔ appartiene alla famiglia di brontolé ‘brontolare’ (cfr. frl. brnuzulâ) (GsellMM) 6 1862 brondociaa 3 imperf. (DegasperF, TenpeAdes1862-1974:473)
amp. brodoncià, brondocià
v.intr. Ⓜ brodonceia
lamentarsi a bassa voce, mormorare fra i denti, brontolare (amp. Mj 1929; C 1986) Ⓘ brontolare, borbottare Ⓓ brummen, schimpfen ◇ a) Fate cuaranta pasc incontro un cioco / ch’el śia infora e solo el brondociaa Fate quaranta pash incontro un cioco / ch’el zia in fora e solo el brondociaa DegasperF, TenpeAdes1862-1974:473 (amp.).

brodoncià (amp.) ↦ brodoncé.

brodoré (gad.) ↦ brodolé.

brodorè (Badia) ↦ brodolé.

broé Ⓔ protopadan.-lad. * brovar ‹  langob. * breowan (GsellMM) 6 1763 mat aborvè ‘macero’ (Bartolomei1763-1976:87)
gad. borvé mar. broé Badia sborbé, burvè grd. sburvé, burvé fas. broèr caz. broèr bra. broar moe. broar fod. broé amp. sbroà LD broé
s.m. Ⓜ broés
foraggio scottato con acqua e sale (gad. P/P 1966; V/P 1998, grd. L 1933; Ma 1953, fod. Pe 1973, amp.) Ⓘ tritume di paglia bollito Ⓓ Gesott ◇ a) I à da bete śo ra ziera, / e i à ‘l cu da scarismà / a lascià chera scaliera, / chi sbroas, chel mescedà. I a da bete zò ra z̄iéra, / e i a ʼl cu da scarismà / a lascà chera scaliéra, / chi sbroàs, chel mescedà. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:111 (amp.); b) ‘L é seà el outigoi, / ‘L é ra vena, el mescedà, / ‘L é el sbroà, e boi bocoi / ‘L é ra carne, i asc, e el sa! Le seà el autigoi, / Le ra vena, el mescedà, / Le el sbróà, e boi bocói / Le ra carne, i àsc, e el sà! Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:20 (amp.).

broé (mar., fod., LD) ↦ broé.

broèr (fas., caz.) ↦ broé.

broja Ⓔ prelat. *(CALA)BRŌS(I)A (EWD 1, 353) 6 1763 brossa ‘pruina’ (Bartolomei1763-1976:71)
gad. broja Badia broja fas. broja fod. broja amp. broja LD broja
s.f. Ⓜ brojes
deposito di cristalli di ghiaccio sul terreno nelle notti molto fredde (gad. B 1763; A 1879; A 1895; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; G 1923; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; G 1923; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ brina Ⓓ Raureif ◇ a) Les brüsces y les trognores é vistides de broja, che lomina, sciöch’ ares foss en plëgn fornimënt Les brusces e les trognores è vistides d’broja, ch’lumina, sceocch’ elles foss’ in plengn’ forniment DeclaraJM, SantaGenofefa1878:59 (Badia).

broja (gad., Badia, fas., fod., amp., LD) ↦ broja.

bröm (gad., mar.) ↦ brun.

bromera (mar.) ↦ bromora.

bromora Ⓔ variante di paromola (Gsell 1989b:284), evt. x con dtir. brombl, brum(b)l ‘Berberitzfrucht, Brombeere’ (Gsell 1990a:142) 6 1878 bromora (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:32)
gad. bromora mar. bromera Badia bromora LD bromora
s.f. Ⓜ bromores
tipo di frutto carnoso indeiscente contenente numerosi semi (gad. Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ bacca Ⓓ Beere ◇ a) nia, no n post süt, no na bromora sö na trognora nia, no ‘ng post sūtt, no na bromora sou na trognora DeclaraJM, SantaGenofefa1878:32 (Badia); b) Les spinoses trognores de jenier á ince d’invern sües bromores börnes Les spinoſes trognores d’snìure à incie d’ingvēr sūs bromores būrnes DeclaraJM, SantaGenofefa1878:59 (Badia).

bromora (gad., Badia, LD) ↦ bromora.

brondocià (amp.) ↦ brodoncià.

brontolà (col., amp.) ↦ brontolé.

brontolar (bra.) ↦ brontolé.

brontolé Ⓔ nordit. brontolár (EWD 1, 363) 6 1763 brontorè ‘murmuro’ (Bartolomei1763-1976:71)
gad. bruntoré mar. brunteré Badia brunturè grd. bruntlé fas. brontolèr bra. brontolar fod. brontolé col. brontolà amp. brontolà LD brontolé MdR brontorè
v.intr. Ⓜ brontoleia
lagnarsi a voce più o meno bassa proferendo parole di risentimento (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ brontolare Ⓓ schimpfen, murren ◇ a) Incandenò lèvel sö e s’en và fora de confescional brontoran Inquandenò lèvel seu e s’ eǹ va fòra de confesŝional brontoraǹ DeRüM, Tantarela1833-1995:277 (MdR); b) Sun chësc à ëi scumencià a bruntlé, y se n lamenté Suŋ chëst ha ëi scumënĉà a bruntlè, y sën lamëntè VianUA, LaurancVinia1864:194 (grd.); c) Tone brontla da na pert via: Ah true massa cëra! Tone brontla da na pèrt via: Ah true màssa tgèra! VianUA, JanTone1864:199 (grd.); d) La plueia, contra chëla ch’é bruntlà, m’à salvà roba y vita. la̤ plúeia̤, kóntra̤ ká̤la̤ k’ ę bruntlá m’a sa̤lvá rǫ́ba̤ i víta̤. RifesserJB, Plueia1879:107 (grd.).

brontolé (fod., LD) ↦ brontolé.

brontolèr (fas.) ↦ brontolé.

brontorè (MdR) ↦ brontolé.

brostolà (col., amp.) ↦ brostolé.

brostolar (bra., moe.) ↦ brostolé.

brostolé Ⓔ nordit. brustolàr ‹  (forse) *PERŪSTULĀRE (EWD 1, 358) 6 1858 brostolölo imper. 2 sing. (ZacchiaGB, Filamuscia1858*:5)
gad. brustolé Badia brostolè grd. brunsslé fas. brostolèr bra. brostolar moe. brostolar fod. brostolé col. brostolà amp. brostolà LD brostolé
v.tr. Ⓜ brostoleia
far prendere colore a un alimento sulla viva fiamma o nel forno (gad. P/P 1966; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. Mj 1929; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ abbrustolire Ⓓ rösten ◇ a) "Tu va a tor un manz e brostolelo te chela ciajaa. Noi indana jon a spas." Al mago va a tor al manz per i corgn, ge dasc n pugn sul nas e lo maza. Al impea l fech e lo brostola. Tu va a tor un manz ö brostolölo tö chöllo tschaschaô. Noi indana schon a spas. Al mago va a tôr al manz per i chorn gö dasch un puin sul nas ö lo mazza. Al impöa l’fök ö lo bróstolô. ZacchiaGB, Filamuscia1858*:5 (bra.)
se brostolé (amp.) Ⓘ abbrustolire Ⓓ sich rösten ◇ a) Sora fó ra menestra lascià stà / Che ra se brostole, ancuoi no conta nuia. Sora fò ra menestra lassà stà / Ch’a se brostole, anquoi no conta nuja. DegasperF, AgostinoCostantini1860:1 (amp.). [ 108 ]

brostolé (fod., LD) ↦ brostolé.

brostolè (Badia) ↦ brostolé.

brostolèr (fas.) ↦ brostolé.

brujà (amp.) ↦ brujé.

brujar (bra., moe.) ↦ brujé.

brujé Ⓔ *BRŪSIĀRE (EWD 1, 375) 6 1763 burschè ‘cremo’; bursè ‘uro, uredo’ (Bartolomei1763-1976:71)
gad. borjé mar. borjé Badia burjé grd. brujé fas. brujèr bra. brujar moe. brujar fod. brujé amp. brujà LD brujé
v.tr. Ⓜ bruja
consumare, distruggere, per azione del fuoco o di altra sorgente di calore (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ bruciare Ⓓ verbrennen ◇ a) E po ancora i par ben poco / a chel Dio de trionfà, / i vorae ciapà a scroco / anche legnes da brujà. Epò ancora i par ben poco / a chel Dio de trionfà, / i vorave ciapà a scròco / anche legnes da brugià. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:111 (amp.)
v.intr. Ⓜ bruja
1 procurare dolore per eccessivo calore o altro (gad. A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1923; L 1933; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. Q/K/F 1982; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ bruciare Ⓓ brennen ◇ a) Na te ega da bagn ne n’él nia dalunc / por vigni mal che brüj o che punj. Na te’ ega da bagn ne n’él nia dalunc / per vigne mal che brüja o che punc. PescostaC, BonesEghes1858-1994:230 (Badia)
2 avvertire una sensazione di disagio, preoccupazione e simile (gad.) Ⓘ bruciare Ⓓ brennen ◇ a) en tant, che chichessî che n â öna che i borjâ sö le cör, s’ la parâ ia cun la sbroché zënza möia o se dodé in tant, chẹ chẹcchesia ch’n’ava üna ch’i bo̮ržava sol cör, s’ la parava ìa con la sbro̮cché zånza mo̮ja o sẹ do̮dè PescostaC, DecameronIXBAD1875:652 (Badia).

brujé (grd., fod., LD) ↦ brujé.

brujèr (fas.) ↦ brujé.

brujëur (grd.) ↦ brujour.

brujor (fas., col.) ↦ brujour.

brujour Ⓔ *BRUSIOR (Gsell 1989b:285) 6 1878 burjŭ (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:71)
gad. borjú mar. borjú Badia borjú grd. brujëur fas. brujor fod. brujour col. brujor
s.m. Ⓜ brujours
aumento patologico della temperatura corporea (gad. Ma 1950; P/P 1966; Pi 1967; V/P 1998; DLS 2002) Ⓘ febbre Ⓓ Fieber ◇ a) Boiede, uma, ëis borjú, i slefs é süc! Boiede, uma, ais burjŭ, i sleff è sūttg! DeclaraJM, SantaGenofefa1878:71 (Badia); b) la füria ê da borjú sciöche la mia la fūria ē da burjù sceoucche la mia DeclaraJM, SantaGenofefa1878:73 (Badia).

brujour (fod.) ↦ brujour.

brum (grd., LD) ↦ brun.

brüm (Badia) ↦ brun.

brun Ⓔ BRŪNUS ‹ germ. * brūn (EWD 1, 361) 6 1763 brun ‘caeruleus color’ (Bartolomei1763-1976:71)
gad. bröm mar. bröm Badia brüm grd. brum, brun fas. brun fod. brun LD brum
agg. Ⓜ bruns, bruna, brunes
1 che ha un colore azzurro cupo, in varie sfumature (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; Pi 1967; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ azzurro, blu Ⓓ blau, hellblau ◇ a) i slefs ará n corú bröm, les mans sará stares i sleff arà ‘ng curù brūm, les mangs sarà starres DeclaraJM, SantaGenofefa1878:64 (Badia); b) Les spinoses trognores de jenier á ince d’invern sües bromores börnes Les spinoſes trognores d’snìure à incie d’ingvēr sūs bromores būrnes DeclaraJM, SantaGenofefa1878:59 (Badia); c) la bela mosena börna la bella moſena būrna DeclaraJM, SantaGenofefa1878:59 (Badia)
2 che ha un colore scuro, quasi nero (gad. Ma 1950, fas., fod. Ms 2005) Ⓘ bruno Ⓓ braun ◇ a) O brugn o verc ence i corpec / Lonc, e i scufioc, lasciài vardar. O brugn o vertg ‘ntgè i corpetg / Lontg, e i scufiotg, lassai vardar. BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:246 (bra.); b) Voi velgiac / Troà mo cà la ciamejela / Bruna o verda; prest, metéla Voi velgiatg / Troà mo cà la tgiameṡela / Bruna o verda; prest, mettela; BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:246 (bra.) vedi anche: mosela bruna (gad.).

brun (grd.) ↦ brum.

Brunech (amp.) ↦ Bornech.

brunsslé (grd.) ↦ brostolé.

brunteré (mar.) ↦ brontolé.

bruntlé (grd.) ↦ brontolé.

bruntoré (gad.) ↦ brontolé.

brunturè (Badia) ↦ brontolé.

bruscia Ⓔ deriv. del pl. coll. di BRUSCUM (GsellMM) 6 1878 bruscea (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:50)
gad. brüscia mar. brüscia Badia brüscia grd. bruscia amp. bruscia LD bruscia
s.f. Ⓜ brusces
insieme dei rami che si dipartono da una sola radice in una pianta priva di fusto principale (gad. A 1879; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ cespuglio Ⓓ Busch ◇ a) Ciara, coche les rames vërdes dla brüscia stá incër la coa por i fá amabla ambria da sorëdl Ciara, cocche les rames verdes d’la bruscea sta incear la cō pur i fa amabile ambria da sored’l DeclaraJM, SantaGenofefa1878:50 (Badia); b) Les brüsces y les trognores é vistides de broja Les brusces e les trognores è vistides d’broja DeclaraJM, SantaGenofefa1878:59 (Badia).

bruscia (grd., amp., LD) ↦ bruscia.

brüscia (gad., mar., Badia) ↦ bruscia.

brustolé (gad.) ↦ brostolé.

buanda (Badia, grd.) ↦ bevanda.

buchel (grd.) ↦ bochel.

bucon (grd.) ↦ bocon.

bufon Ⓔ it. buffone 6 1833 boffuǹ (DeRüM, MütMaridé1833-1995:280)
gad. bufun Badia bufun grd. bufon fas. bufon fod. bufon LD bufon MdR bofun
s.m. Ⓜ bufons
chi volge in ridicolo le cose serie e intrattiene gli altri divertendoli (gad. Ma 1950; P/P 1966, grd. L 1933; F 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ buffone Ⓓ Hanswurst, Spaßvogel ◇ a) Sö n chëst dij le bofun: O mia bona mëda M., jìssen pö demà ite e ponesse bel dlungia berba J. Seu ‘ǹ quëst diŝ le boffuǹ: Oh, mia bonna mäda M., ĝisseǹ peu demà ite e ponesse bel dlungia bärba J. DeRüM, MütMaridé1833-1995:280 (MdR).

bufon (grd., fas., fod., LD) ↦ bufon.

bufonada (bra., fod.) ↦ bufoneda.

bufonaria Ⓔ it. buffoneria 6 1805 bufonerie (PezzeiJF, TTolpei1805-2010:191)
fod. bufoneria
s.f. Ⓜ bufonaries [ 109 ]
discorso, gesto o frase da buffone (fod.) Ⓘ buffoneria Ⓓ Narrenstreich ◇ a) t’es plen de bufonerie / t’as ence da tuo pere le furberie tes pleng de bufonerie / tas enchie da tuo pere le furberie PezzeiJF, TTolpei1805-2010:191 (fod.).

bufoneda Ⓔ it. buffonata 6 1833 boffonades pl. (DeRüM, MütMaridé1833-1995:280)
fas. bufonèda bra. bufonada fod. bufonada MdR bofonada
s.f. Ⓜ bufonedes
azione o frase che indispone tant’è ridicola o priva di serietà (fas. R 1914/99; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, MdR) Ⓘ buffonata Ⓓ Albernheit, Dummheit ◇ a) N müt da maridé, conesciü per sües bofonades, và na ota con n ater a moroses. ‘Ǹ mütt da maridé, conesciü per sü[e]s boffonades, va ‘na óta coǹ ‘ǹ atr a moroses. DeRüM, MütMaridé1833-1995:280 (MdR).

bufonèda (fas.) ↦ bufoneda.

bufoneria (fod.) ↦ bufonaria.

bufun (gad., Badia) ↦ bufon.

bügna (gad.) ↦ bujegné.

bugolar (bra.) ↦ bugolé.

bugolé Ⓔ trent. (Ricci) ? Oppure prestito dal afrz. bugler ‘beugler’ ‹ 

  • BŪCULUS, REW 1370 ? (GsellMM) 6 1866 bugoler inf. (BrunelG,

Cianbolpin1866:18)
fas. bugolèr caz. bugolèr bra. bugolar
v.intr. Ⓜ bugola
1 strepitare con la voce (fas. R 1914/99; Mz 1976; DILF 2013) Ⓘ gridare Ⓓ schreien, brüllen
2 riferito al mare, al vento e simile (fas.) Ⓘ urlare, ululare Ⓓ brausen, stark pfeifen ◇ a) Candenó l sent bugolèr, vegnìa ence l Vent. Kandenò l sent bugoler, vegnia enče l Vent. BrunelG, Cianbolpin1866:18 (caz.).

bugolèr (fas., caz.) ↦ bugolé.

buië (grd.) ↦ sboré.

bujaron (fas.) ↦ baujaron.

bujegn Ⓔ nordit. bisogn(o) ‹ *BI-SŌNIUM ‹ germ. * bi-sunnja (EWD 1, 368) 6 1632 buseing (Proclama1632-1991:160)
gad. bojëgn mar. bojügn Badia bojëgn grd. bujën fas. besegn bra. besen moe. besogn fod. bujen amp. biśoign LD bujegn
s.m. Ⓜ bujegns
necessità di procurarsi qualcosa che manca (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ bisogno Ⓓ Bedarf, Bedürfnis ◇ a) l eva nte chël paisc na gran ciarestia; dël à scomencé a vignì al bujen. l’eva ‘n te cal paiss na gran tgiarestia; al á scomentsché a vignì al busegn. HallerJTh, FigliolProdigoFOD1832:151 (fod.)
s.m. sg.
1 cosa di cui non si può fare a meno (gad.) Ⓘ necessario Ⓓ Notwendige ◇ a) al scomëncia d’avëi mangora dl bojëgn. al (el) scomància d’avai màngora del bosagn. FlatscherGV, FiProdigoBAD1841-1986:248 (Badia)
2 condizione di impossibilità di fare diversamente (gad. Ma 1950; V/P 1998; DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002; Ms 2005, amp. Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ necessità Ⓓ Notwendigkeit ◇ a) E cie rimunerazios! / Fosc senza biśoign; / Deboto anche a viziosc, / A Tizio, Caio e Sempronio… E cié rimuneraziós! / Fosc senza bisogno; / Debotto anche a vizios, / A Tizio, Caio e Sempronio… Anonim, Monumento1873:3 (amp.)
avei bujegn (amp.) Ⓘ patire la miseria Ⓓ Not leiden ◇ a) e anche el ‘l à scomenzà a aé biśoign, e in chera ota el và da un scior a fei el servidor e anche el l’ha scomenzà e avè bisogn, e in chra vota el va da un sior a fèi el servidor ConstantiniM, FiProdigoAMP1841-1986:255 (amp.) ◆ avei

bujegn de (gad. P/P 1966; V/P 1998, fas. DILF 2013, fod. Ms 2005, amp. DLS 2002) Ⓘ avere bisogno di Ⓓ etwas benötigen ◇ a) Vien fora un a dì: / Che s’à biśoign di marcantes, / E che ‘l é massa coscì Vien fora un a dì: / Che s’ à biśoign di marcantes, / E che ‘l é massa coscì Anonim, Monumento1873:3 (amp.) ◆ fé bujegn (fas. DILF 2013) Ⓘ essere necessario Ⓓ notwendig sein ◇ a) Stae chiec i preves, l fasc ben! - / Se se confesse dò le unesc, / O domesdì, e dapò lunesc / Se se ordenee, se fasc besegn. Stae chietg i preves, ‘l fas beng! - / Se se confesse do le unes, / O domesdì, e dapò lunes / Se se ordenee, se fas beseng. BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:250 (bra.).

bujegn (LD) ↦ bujegn.

bujegné Ⓔ deriv. di bujegn (GsellMM) 6 1844 bezèn (DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:112)
gad. bügna, bigna mar. bojügna Badia bigna fas. besegnèr bra. besegnar moe. besognar col. bogna amp. beśen
v.intr. Ⓜ bujegna
essere necessario, occorrere (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, fas. R 1914/99; DA 1973; DILF 2013, col. Pz 1989, amp. Mj 1929; C 1986) Ⓘ bisognare Ⓓ nötig sein ◇ a) Beśen vede, canch’i rua / dal specià, dal sen, dal tai Bezèn vede, canch’i rua / dal specià, dal sen, dal tai DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:112 (amp.); b) Se ‘l pioan no fosse stà, / Ra i śirae mal da un pezo, / Beśen dì ra verità. Se ‘l Piovan no fosse stà, / Ra i zirave mal da un pezzo, / Besen dì ra verità. ZardiniB, Rudiferia1852:1 (amp.); c) Veies e joegn tegnivel a ment / Besegna compatir / Perché se cogn morir / Oh! che gran spaent. Vegies e soen tegnivel a ment / Besegna compatir / Perche se cong morir / Oh! che gran spavent. PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:269 (bra.); d) El fesc ra voia, e alolo che s’el vede / beśen ben crede. El fesc a voja, / e alolo che s’ el vede / Besen ben crede. DegasperF, AgostinoCostantini1860:1 (amp.); e) Bogna sentì i spropositi e le resìe che i parla finamai tra la jent bassa Bogna sentì i spropositi e le resìe che i parla finanamai tra la jent bassa AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432 (col.); f) Un orbo lo vedeva, che bognava dezide: Volon stà col S. Padre, e no con chela marmaia, che l perseguita. Un orbo lo vedeva, che bognava decider: Volon stà col S. Padre, e no con chella marmaja, che ‘l perseguita. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:433 (col.)
abujegné.

bujela (amp.) ↦ gujela.

bujen (fod.) ↦ bujegn.

bujën (grd.) ↦ bujegn.

bujìa (fas., caz., bra., moe.) ↦ baujia.

bujieron (moe.) ↦ baujaron.

bujion (amp.) ↦ baujon.

Bula 6 1828 Bula (PlonerM, CuraziansBula1828-1915:63)
gad. Bula grd. Bula bra. Bula amp. Bula LD Bula
topon.
frazione ladina del comune di castelrotto (gad. DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, bra. R 1914/99, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ Bulla Ⓓ Pufels ◇ a) Aliegri nëus da Bula! / Fajëve ncuei unëur! Aliegri nëus da Bula! / Faſhëve nkuei unëur! PlonerM, CuraziansBula1828-1915:63 (grd.); b) Chëi mutons lassù da Bula, / maridessa inant na mula. Chei Mutons la su da Bulla, / marides in’and n’a Mulla. PlonerM, VedlaMuta1828*-2013:142 (grd.).

Bula (gad., grd., bra., amp., LD) ↦ Bula.

Bulacia 6 1828 Bulacia (PlonerM, CuraziansBula1828-1915:65)
grd. Bulacia
topon.
parte dell’alpe di siusi (grd. F 2002) Ⓘ Bullaccia Ⓓ Puflatsch ◇ a) Les ie tel vedla pestes, / Che n’à mo mei gia- [ 110 ] pà. / […] Les prueta sun Bulacia, / Fajëi mé n pue la ciacia. Les ie tel vedla pestes, / Ke n’a mo mei giapà. / […] Les prueta sun Bulacia, / Faſhëi me m pue la ciacia. PlonerM, CuraziansBula1828-1915:65 (grd.).

Bulacia (grd.) ↦ Bulacia.

bulada (bra., moe.) ↦ buleda.

buleda Ⓔ deriv. di bulo (EWD 1, 370) 6 1856 bullade pl. (BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:248)
fas. bulèda bra. bulada moe. bulada
s.f. Ⓜ buledes
comportamento, atto o discorso arrogante e provocatorio (fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013) Ⓘ spacconata, bravata Ⓓ Prahlerei ◇ a) Fossà voi touse rencurade, / Tegnì bel net, e sparagnà; / Coscì al piovan ge piajarà; / Fajege l mus a le bulade. Fossà voi touze rencurade, / Tegnì bel net, e sparagnà; / Cossì al Piovang ge piaxarà; / Faxee ‘l muss alle bullade. BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:248 (bra.).

bulèda (fas.) ↦ buleda.

bulo Ⓔ ven. bulo ‹ mdh. bu(o)le (EWD 1, 370) 6 1844 bulo (DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:116)
gad. bulo mar. bulo Badia bulo grd. bulo fas. bulo fod. bulo amp. bulo
s.m. Ⓜ buli
persona di modi volgari che si veste in modo pacchiano e vistoso (gad. Ma 1950, grd. L 1933; Ma 1950; F 2002, fas. DA 1973; Mz 1976, fod. P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, amp. Q/K/F 1982; C 1986) Ⓘ bullo, zerbinotto Ⓓ Geck, Laffe, Stenz ◇ a) Par che ‘l ebe un palo in culo, / che ‘l lo feje stà in doer, / con chel far coscì da bulo, / con chel śì da granatier. Par che ‘l èbe un palo in culo, / che ‘l lo fège sta in dovér, / con chel far coscì da bulo, / con chel zi da granatiér. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:116 (amp.).

bulo (gad., mar., Badia, grd., fas., fod., amp.) ↦ bulo.

Bulsan 6 1856 Busang (PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:268)
gad. Balsan grd. Bulsan fas. Busan bra. Busan fod. Bolsán col. Bolzan amp. Busan LD Bulsan
topon.
città capoluogo dell’omonima provincia (gad. DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ Bolzano Ⓓ Bozen ◇ a) Se i recapitassa da Busan / I patrioc da Soraga / I li trasc te aga / E chi da Vich i ge met le man. Se i recapitas da Busang / I patriotc da Soraga / I li tras te aga / E chi da Vich i gie met le man. PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:268 (bra.).

Bulsan (grd., LD) ↦ Bulsan.

bun (gad., mar., Badia, MdR) ↦ bon.

bundanza (grd.) ↦ abundanza.

bunderjé (grd.) ↦ bonderné.

bunerif (grd.) ↦ bonorif.

bunfrësch (gad., Badia) ↦ bonfresch.

bunorí (gad., mar.) ↦ bonorif.

buntà (grd.) ↦ bontà.

bunté (gad., mar.) ↦ bonté.

bur (attributivo) (gad.) ↦ burt.

burasca Ⓔ ven. borasca, it. burrasca ‹ akat. borrasca ‹ bora ‹ BOREA (Gsell 1996b:227) 6 1879 buráška̤ (RifesserJB, Tëune1879:108)
gad. burasca Badia burasca grd. burasca fas. burasca bra. borasca moe. borasca fod. burasca, borasca amp. burasca LD burasca
s.f. Ⓜ burasches
tempesta, specialmente marina, con vento violento di forza (gad. A 1879; P/P 1966; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, amp. A 1879, LD DLS 2002) Ⓘ burrasca Ⓓ Unwetter, Sturm ◇ a) L se muessa avëi scundù tlo ntëur dala burasca. l sę múes’ a̤vái škundú tlo ntóur da̤ la̤ buráška̤. RifesserJB, Tëune1879:108 (grd.).

burasca (gad., Badia, grd., fas., fod., amp., LD) ↦ bu-

rasca.

burdlé (grd.) ↦ brodolé.

burdon (grd.) ↦ berdon.

burdun (Badia) ↦ berdon.

burëi (grd.) ↦ borei.

burjé (Badia) ↦ brujé.

Burnech (grd.) ↦ Bornech.

burò Ⓔ it. bureau, burò ‹ fr. bureau (Q/K/F 1982:40) 6 1873 burò (Anonim, TosesCortina1873-1938:30)
amp. burò
s.m. Ⓜ buros
mobile a cassetti di forma abitualmente quadrangolare (amp. Mj 1929; Q/K/F 1982; C 1986) Ⓘ canterano, cassettone Ⓓ Kommode ◇ a) De palegrès un burò pien / I é là folade come el fen De palegrès un burò pien / Ié là folade come el fen Anonim, TosesCortina1873-1938:30 (amp.).

burò (amp.) ↦ burò.

bursa (gad., mar.) ↦ boursa.

burt Ⓔ *BRŪTTUS x ven. brut (GsellMM) 6 1763 bourt ‘turpis, foedus, deformis’ (Bartolomei1763-1976:71)
gad. burt, bur (attributivo) mar. bort, bor (attributivo) S. Martin burt Badia burt grd. burt, bur (attributivo) fas. burt caz. burt bra. burt fod. burt amp. burto LD burt MdR burt, bur (attributivo)
agg. Ⓜ burc, burta, burtes
1 che per aspetto esteriore o per caratteristiche intrinseche suscita impressioni sgradevoli (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ brutto Ⓓ hässlich ◇ a) La muta l à prejentà. Chëst fova n buser curt, gros, stramp, melfat, y burt assé. La muta l’a preschentà. Kæst fova ung buser curt, gross, stramb, melfatt, y burt assè. PlonerM, Erzählung4GRD1807:47 (grd.); b) Tö t’as schivé dai poc / y dal ce da müsc, chël burt cotal Tö t has schive dai potsch / E dal tgië da müsch, käll burt cotal PezzeiJF, GMiribung1819-2010:200 (Badia); c) N’é giapà, son vedla muta! / diejana! cie cossa burta? / ne giapé a maridé? / Ie ne giape plu, l sé! Ne giapà, song vödla Muta! / die schana! chië cosa burta? / ne giapè a maridè? / je ne giape plu el sè! PlonerM, VedlaMuta1828*-2013:141 (grd.); d) Chi n uel longes, chi n uel curtes, / Chi n uel fosces, chi n uel burtes, / Ma uniun arà assé! Chi n’uel lònges, chi n’uel cùrtes, / Chi n’uel fosches, chi n’uel burtes, / Ma og’nun’g aurà assè! PlonerM, VedlMut1828-1997:351 (grd.); e) L’auter l’era de Recin Batista, / Chel che fasc chela burta vista. L’auter l era de Rečing Battista, / Kel ke faš kela burta vista. BrunelG, MusciatSalin1845:5 (bra.); f) L’Orco é n gran bur malan, / do les animes plëgn de fan L’Orco é un gran burt malan, / dô les animes plëgn de fan PescostaC, OrcoIocl1858-1994:231 (Badia); g) e po i scomenza con na burta vosc / a m’in dì d’ogni sorte inze par fora e po i scomenža con na burta vosh / a m’in di d’ogni sorte inže par fora DegasperF, TenpeAdes1862-1974:472 (amp.); h) Emben l’à vedù n burt mantel enlongia a tera e l disc: Che berdon él po chiò ’Nben l a vedù un burt mantel in lenğia a tera e l diš. Ke berdon el po kiò BrunelG, Cianbolpin1866:14 (caz.); i) ‘L é arivà sto burto inseto / Diré pura ra verità Le arrivà sto burto insetto / Dirè pura ra verità Anonim, ManageriaComunal1873-1973:34 (amp.); j) Ah! n lüch, olach’ an á fat bunté, vëgnel dagnora ertsura ad arbandoné, sides tan [ 111 ] burt ch’al ois Ah! ‘ng luc, ullacch’ ang à fatt buntè, vegnel dagnara ērsura ad arbandonè, sii tang burt chel oie DeclaraJM, SantaGenofefa1878:102 (Badia)
2 che suscita repulsione sul piano morale (grd., fas. R 1914/99, MdR) Ⓘ brutto Ⓓ schlecht ◇ a) Sö la sëra de chël dé desgrazié, in chël che Adamo e süa püra fomena â fat chël bur’ pićé con mangé chi poms ch’ël i â proibì, vëgnel Domenedie a ciafè Adamo Seu la sëra dé quël dé desgrazié, iǹ quël che Adamo e süa püra fomena hâ fat quël bur’ piçhié coǹ mangé chi poms ch’ël i [h] â proibì, vëgnl Domenedie a ćiaffè Adamo DeRüM, Perdicadù1833-1995:282 (MdR); b) No cialé mei curiëus auter ch’a chël, che sta bën sëura, / Burta cosses ruina dl cuer te porta daniëura. No tgëlè mëi curious aùter ch’a chëll, chë sta bëŋ soura, / Burta còsses ruina del cuer të pòrta d’ugn oura. PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.)
3 (sempre anteposto) con valore rafforzativo, in espressioni di recriminazione o ingiuriose (gad.) Ⓘ brutto Ⓓ scheiß ◇ a) Al é chël bur lombert d’Agort / o da Ciadura che ne n’ó dé tria All ö kal bur Lombert d’Agord / O da Tgiadura kö nö no de tria PeskollerJB, Landsturmlied1866-1998:288 (Badia)
4 dannoso, pericoloso; preoccupante (gad., fas., fod. P/M 1985; Ms 2005) Ⓘ brutto Ⓓ gefährlich ◇ a) O segnor scì. L’é de burc lesc. Cognon jir co le crapele O Segnor sì. L è de burtg lesch. Cognon schir colle carpelle GiulianiGB, Gespräch1812-2014:59 (bra.); b) O plaies o valch ater bur mal / söla pel varësc döt a Rumestluns da La Val! O plaies o valch ater bur mal / söla pel varësc düt a Romostluns da La Val! PescostaC, BonesEghes1858-1994:229 (Badia)
5 di tempo, di stagione, freddo, piovoso, inclemente (gad.) Ⓘ brutto Ⓓ schlecht ◇ a) Canch’al ê bur tëmp, o ri vënc sborâ, somenâ Schmerzenreich val’ graní da finestra fora Cang ch’el ē bur temp, o rì ventg’ sburrā som’nā Schmerzenreich val granì da finestra fora DeclaraJM, SantaGenofefa1878:59 (Badia)
avv.
in malo modo (gad.) Ⓘ malamente Ⓓ schlimm, übel ◇ a) tal dé ota da iló (éra) röada a Cipro, y é gnüda patociada dër bort da jont dal malan in tęl dẹ ǫtta da illò (ęra) rǫada a Cipro, ed è gnöda patoććàda dęr burt da šont dale malon PescostaC, DecameronIXMAR1875:650 (mar.); b) tl dé ota da iló éra rovada a Cipro y stada patociada burt da stleta jënt tel dę o̮ta da ilò ẹra ro̮àda a Cipro̮ e stada spato̮ććada burt da stlötta žånt PescostaC, DecameronIXLMV1875:651 (S. Martin).

burt (gad., S. Martin, Badia, grd., fas., caz., bra., fod., LD, MdR) ↦ burt.

burto (amp.) ↦ burt.

burvé (grd.) ↦ sburvé.

burvè (Badia) ↦ sborbé.

bus (col.) ↦ busc.

Busan (fas., bra., amp.) ↦ Bulsan.

busarà (grd.) ↦ busaré.

busaré Ⓔ p.p. come agg. di ven. buserar da acostare a it. buggerare (Gsell 1989b:285) 6 1838 busarada f. (AgreiterT, ConLizonza1838-1967:132)
gad. busaré mar. buseré Badia busarè grd. busarà
agg. Ⓜ busarés, busareda, busaredes
di qualità, negativa o positiva, sviluppata al massimo o in eccesso rispetto alla misura normale (gad. A 1879; P/P 1966; Pi 1967; V/P 1998) Ⓘ tremendo Ⓓ schlimm ◇ a) La scassada / busarada / ch’â stafé n möt / ch’â spavënt da döt La scassada / busarada / ch’â stafè un müt / ch’â spavënt da düt, PiccolruazA, Scassada1848-1978:69 (Badia)
s.m.f. Ⓜ busarés, busareda, busaredes
persona malvagia e disonesta (gad.) Ⓘ mariolo, briccone Ⓓ Gauner ◇ a) Tö sas che töa oma nea / é dagnora amarada! / Oh, ciara pa de ëra, / Scenó este na busarada! Tö sass chö tōa oma nea / E dagnora amarada, / O tgiarapa dö era, / Schono estö na busarada! AgreiterT, ConLizonza1838-1967:132 (mar.).

busaré (gad.) ↦ busaré.

busarè (Badia) ↦ busaré.

busaron Ⓔ ven. busaron, it. buggerone ‹ BULGARUS, BŪGERUS (Gsell 1989b:285) 6 1860 busarona f. (DegasperF, AgostinoCostantini1860:1)
gad. busarun mar. buserun amp. busaron
agg. Ⓜ busarons, busarona, busarones
1 detto di persona i cui comportamenti e le cui parole sono ingannevoli (amp.) Ⓘ falso, bugiardo Ⓓ lügnerisch, falsch ◇ a) Inz’ un an, a i ra dà bona / Iό scometo ce ch’i vó / R’assenblea busarona / Ra non é pì al so luό! In zun’ ăn, ai ra da bona / Io scommetto ce chi vò / Rassemblea busarona / A’ non è pi al sò luό! Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:24 (amp.); b) ‘L é una bestia busarona / Falsa e furba cuanto mai Le una bestia busarona / Falsa, e furba quanto mai Anonim, ManageriaComunal1873-1973:33 (amp.)
2 di qualità, negativa o positiva, sviluppata al massimo o in eccesso rispetto alla misura normale (gad., amp.) Ⓘ tremendo Ⓓ schlimm ◇ a) Paroutro un ‘l à una rouca busarona, / E propio el stona. Par autro un l’ha una rauca busarona, / E propio el stona. DegasperF, AgostinoCostantini1860:1 (amp.)
no valei na busarona (amp.) Ⓘ non valere nulla Ⓓ nichts wert sein, nichts taugen ◇ a) Spose, ancuoi coscì a ra bona / Cuatro verse sentirè / S’i no val na busarona / El poeta scusarè. Spose, anquoi cosi ara bona / Quattro verse sentirè / S’ i no val na busarona / El poeta scusarè. DegasperF, ZambelliMichelli1872-1973:11 (amp.).

busaron (amp.) ↦ busaron.

busarun (gad., Badia) ↦ busaron.

busc Ⓔ *BŪSIUM (forma non del tutto chiara, cfr. ven. buso) (EWD 1, 382) 6 1833 büŝ pl. (DeRüM, EhJan1833-1995:250)
gad. büsc mar. büsc Badia büsc grd. busc fas. busc caz. busc bra. busc fod. busc col. bus amp. busc LD busc MdR büsc
s.m. Ⓜ busc
1 cavità o apertura profonda e stretta, generalmente tondeggiante (gad. A 1879; A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ buco Ⓓ Loch ◇ a) Portéme mies ćialzes de sëda. / Ëles é scherzades, ëles à büsc. Porteme mies çhialzes de sëda. / Ëlles é scherzades, ëlles ha büŝ. DeRüM, EhJan1833-1995:250 (MdR); b) Ce da ride a ‘l vede cioco / par chi luoghe a tandarlà, / a svoità chel boudinoco / par chi buje, che se sà. Ce da ride al vede ciòco / par chi luoghe a tandarlà, / a svoità chel boudinòco / par chi buge, che se sa. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:115 (amp.); c) Ma l Piovan veie me à dit / L’é miec veder gramiai e pìndoi / Che bujes e sbrìndoi / Le feste de sèn Jan e Vit. Ma el Piovan vegie me ha dit / Le mietc veder gramiai e pindoi / Che buses e sbrindoi / Le feste de sen San e Vit. PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:267 (bra.); d) an alda n romú tles fëies sëces por tera, y söl büsc da jí tl anter comparëscel na cerva. ang alda ‘ng rumù t’ les fouies seccies pur terra, e soul būsc’ da ji t’ l ant’r comparesc’ ‘l na cerfa. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:34 (Badia); e) Debann porvâ la bona Genofefa de defëne le büsc dla spelunca dala nëi, ch’orô dlunch [ 112 ] ite D’ban purvā la bona Genofefa de defenne ‘l busc’ d’la spelunca dalla nei, ch’orō dlunc ite DeclaraJM, SantaGenofefa1878:61 (Badia)
2 tana di certi animali (fas., amp.) Ⓘ buco Ⓓ Loch ◇ a) Il faure ge à coret dò e l’à vedù che l’é jit ite per un busc da soricia. Il faurö gö ö corröt dô ö la vedù chö lö schit itö per un busch da soritscha. ZacchiaGB, Filamuscia1858*:7 (bra.); b) No ‘l é bon in vita soa / Mai inze busc de se ciatà / Ma dei autre inze ra coa / El và senpre a se cuzà. No le bon in vita soa / Mai inze busc de se ciatà / Ma dei autre inze ra còa / El va sempre, a se cuzà. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:33 (amp.)
3 profondo scoscendimento nel terreno fra pareti dirupate (fas., fod. Ms 2005) Ⓘ abisso, baratro, burrone Ⓓ Schlucht, Klamm ◇ a) Sciàmpetene pur daìte ve, che cò l rua senó t’es de aria jun chi bujes. Šampetene pur da ite veh, ke ko l rua, se no ti es de aria ʒ̉u n ki bujes. BrunelG, Cianbolpin1866:17 (caz.)
4 fig. debito passivo, disavanzo, ammanco (fod.) Ⓘ buco fig.Ⓓ Loch fig. ◇ a) No credaron mai, che l matrimonio zivil paghe i debiti, e strope i bus de la cassa erariale. No credaròn mai, che ‘l matrimonio civile paghe i debiti, e stroppe i buss della cassa erariale. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:433 (col.).

busc (grd., fas., caz., bra., fod., amp., LD) ↦ busc.

büsc (gad., mar., Badia, MdR) ↦ busc.

buscià (amp.) ↦ bossé.

buser Ⓔ deriv. di busié (GsellMM) 6 1807 buser (PlonerM, Erzählung4GRD1807:47)
gad. buser mar. buser Badia buser grd. buser
s.m.f. Ⓜ buseri, busera, buseres
uomo da poco per aspetto fisico o qualità morali (grd. G 1879; G 1923; L 1933; F 2002) Ⓘ omiciattolo Ⓓ kleiner Kerl ◇ a) Chëst fova n buser curt, gros, stramp, melfat, y burt assé. Kæst fova ung buser curt, gross, stramb, melfatt, y burt assè. PlonerM, Erzählung4GRD1807:47 (grd.).

buser (gad., mar., Badia, grd.) ↦ buser.

buseré (mar.) ↦ busaré.

buserun (mar.) ↦ busaron.

bussà (col.) ↦ bossé.

bussé (grd., fod.) ↦ bossé.

bussolot Ⓔ it. bussolotto ‹ BUXIDIS (gr. πυξίς) (Q/K/F 1982:40) 6 1844 busolòte pl. (DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:114)
amp. bussolot
s.m. Ⓜ bussoloc
recipiente di forma generalmente cilindrica, usato per agitare i dadi (amp. Q/K/F 1982) Ⓘ bussolotto Ⓓ Würfelbecher ◇ a) Ce ben che ‘l é stà eśoudì, / vede ci che non é zote, / che ‘l magnà ‘l lo fesc sparì / come chi dai bussolote. Ce ben che l’e sta ezoudì, / vede ci che non e z̄òte, che ‘l magnà ‘l lo fèsc sparì / come chi dai busolòte. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:114 (amp.).

bussolot (amp.) ↦ bussolot.

bustin (amp.) ↦ bustina.

bustina Ⓔ ven. trent. bustina (GsellMM) 6 1856 bustina (BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:246)
fas. bustina caz. bostina bra. bustina moe. bostina amp. bustin, bustina
s.f. Ⓜ bustines
corpino, parte superiore dell’abito femminile (fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, amp. DLS 2002) Ⓘ corpetto, bustino Ⓓ Mieder ◇ a) Touse da la zendalina, / Dai ciuzarins da marochin, / Dal camelot ben fat e fin, / Dai bie pie rosc, da la bustina! Touze dalla tzendalina, / Dai tgiutzarinss da maroching, / Dal camelot beng fat e fing, / Dai bie pie ros, dalla bustina! BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:246 (bra.); b) ’Es à anche ra bustines / Sta nobil signorines Es ha anche ra bustines / Sta nobil signorines Anonim, TosesCortina1873-1938:30 (amp.).

bustina (fas., bra., amp.) ↦ bustina.

butà (col., amp.) ↦ buté.

butar (bra., moe.) ↦ buté.

buté Ⓔ *BŪTTĀRE (EWD 1, 386) ‹ germ. * bôtan, * butan 6 1866 bute 3 pres. (BrunelG, Cianbolpin1866:16)
gad. buté mar. büté Badia buté grd. buté fas. butèr caz. butèr bra. butar moe. butar fod. buté col. butà amp. butà LD buté
v.intr. Ⓜ buta
avere esito, andare a finire, concludersi (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DLS 2002, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. Q/K/F 1982, LD DLS 2002) Ⓘ riuscire Ⓓ gelingen
v.tr. Ⓜ buta
1 tirare lontano da sé con un gesto rapido e non sempre controllato, lanciare, scagliare (fas. Rossi1914/1999, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. Q/K/F 1982) Ⓘ buttare, gettare Ⓓ werfen, stoßen ◇ a) Canche vegn l Vent, prearé ben che no l me bute ju per sta crepa. Kan ke ven el vent, prearè ben, ke no l me bute ʒ̉u per sta krepa. BrunelG, Cianbolpin1866:16 (caz.) ☝ jeté
2 disfarsi di ciò che non serve più o che non funziona più (fas. Rossi1914/1999, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. Q/K/F 1982) Ⓘ buttare Ⓓ wegwerfen ◇ a) E massima la puora jent, che ven su per limojina sarave ben contenta de podè tornà sot a l’Austria, sot a l’acuila, che davant i butava nte le spazadure. E massima la puora jent, che ven su per limosena sarave ben contenta de podè tornà sott all’ Austria, sott’ all’ acquila, che davant i buttava ‘nte le spazzadure. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432 (col.) ☝ jeté.

buté (gad., Badia, grd., fod., LD) ↦ buté.

büté (mar.) ↦ buté.

butëiga (grd.) ↦ boteiga.

butèr (fas., caz.) ↦ buté.