Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/112

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


beat
77


baudi (S. Martin, grd.) ↦ baudi.

baudiar (moe.) ↦ baudié.

baudié Ⓔ deriv. di baudi (GsellMM) 6 1805 baudiava 6 imperf. (PezzeiJF, TTolpei1805-2010:189)
gad. baudié mar. baodié Badia baudié grd. baudië fas. baudièr moe. baudiar fod. baudié LD baudié
v.intr. Ⓜ baudia
manifestare con lamenti un dolore fisico o morale (gad. A 1879 A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1879 G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. DA 1973; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ piagnucolare, lamentarsi Ⓓ jammern, klagen ◇ a) Lascede de baudié, y godessela tl Signur Lascede de baudiè, e gedess’la nel Signur DeclaraJM, SantaGenofefa1878:113 (Badia)
se baudié (gad. V/P 1998; DLS 2002, grd. L 1933; F 2002; DLS 2002, fod. P/M 1985; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ piagnucolare, lamentarsi Ⓓ klagen, jammern ◇ a) Di e not al studiáva / la Maria e i autri lo tentáva / l vegle de la lum se baudiáva / la vegla de chisc mac se la ridëva Di’, e not al studiava / la Maria e i autri lo tentava / il Vegle della Lum se baudiava / la Vegla di chis matg sella ridava PezzeiJF, TTolpei1805-2010:189 (fod.); b) de chësta cossa i dorôra zënza consolaziun y ara s’á ponsé de jí dal Re a se baudié dẹ casta co̮sa i do̮ro̲v’la zåinza co̮nso̮laziun, e alla s’ ha pẹnsè dẹ ži dal Re a sẹ bao̮diö PescostaC, DecameronIXBAD1875:652 (Badia).

baudié (gad., Badia, fod., LD) ↦ baudié.

baudië (grd.) ↦ baudié.

baudièr (fas.) ↦ baudié.

baudinoch Ⓔ ? 6 1844 boudinòco (DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:115)
amp. boudinoco
s.m. Ⓜ baudinoc
terreno ondulato di difficile sfruttamento agricolo (amp. Mj 1929; Q/K/F 1982; C 1986) Ⓘ prato ondulato poco adatto allo sfalcio Ⓓ unebene, schwer zu mähende Wiese ◇ a) Ce da ride a ‘l vede cioco / par chi luoghe a tandarlà, / a svoità chel boudinoco / par chi buje, che se sà. Ce da ride al vede ciòco / par chi luoghe a tandarlà, / a svoità chel boudinòco / par chi buge, che se sa. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:115 (amp.).

baujaron Ⓔ deriv. di *baujâr ‘bugiardo’ (GsellMM) 6 1878 baojorona f. (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:121)
gad. baujorun Badia baujurun grd. baujaron fas. bujaron moe. bujieron fod. baujiaron, boujiaron col. baujieron LD baujaron
agg. Ⓜ baujarons, baujarona, baujarones
che dice bugie (gad., grd. L 1933, fas. DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, fod. P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005) Ⓘ bugiardo Ⓓ lügnerisch ◇ a) che ara l’â pömassa porvada, ci che pó na lënga baujorona a desturbé i matrimoni ince i plü contënc che ella l’ā poumassa porvada, cicche po na leinga baojorona a desturbè i matrimoni incie i plou cuntentg’ DeclaraJM, SantaGenofefa1878:121 (Badia)
baujon.

baujaron (grd., LD) ↦ baujaron.

baujia Ⓔ ait. bausìa ‹ aprov. bauzia ‹ germ. * bausí (EWD 1, 251) 6 1763 baosia ‘mendacium’ (Bartolomei1763-1976:70)
gad. baujia mar. baojía Badia baujia grd. baujia fas. bujìa caz. bujìa bra. bujìa moe. bujìa fod. baujia, boujia col. baujia amp. boujia LD baujia MdR baujia
s.f. Ⓜ baujies
affermazione volutamente contraria alla verità (gad. B 1763; A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ bugia Ⓓ Lüge ◇ a) e n’i amonësce con tüt le rigor alincuntra a schivé les baujies e n’i ammonësce coǹ tüt le rigor a l’incuntra a schivé les baúĝìes DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:266 (MdR); b) Chest no die / Che te Fascia no sie / Poies e strace de massa / Perché chest fossa bujìe. Chest no die / Che te Fassa no sie / poglies e strace de massa / Perché chest fossa busie. PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:266 (bra.); c) Schiva la baujia, chësta porta dann y nia de bon. Schiva la baus̄ìa, chësta pòrta dann y nía de bon. PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.); d) I uomini dij p. e. ch’ai s’ó bun, intan ne se pói odëi: chësta é na baujia. Li uomini disc’ p. e. ch’ei s’ ŏ bung, intang nè sè poi udei: chesta è na baujìa. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:67 (Badia)
dì baujies (grd. F 2002, fas. DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Ms 2005, amp. DLS 2002) Ⓘ mentire Ⓓ lügen ◇ a) Chest tant però die / Sepon l’é ben con l’engian / Perché no l sà el fascian / E chest zenza dir bujìe. Chest tant pero die / Sepon le ben con Lingiang / Perche nol sa el Fassang / E chest zenza dir busie. PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:264 (bra.).

baujia (gad., Badia, grd., fod., col., LD, MdR) ↦ baujia.

baujiaron (fod.) ↦ baujaron.

baujieron (col.) ↦ baujaron.

baujon Ⓔ deriv. di baujia 6 1860 baugion (DegasperF, ARaMeNoiza1860*-1975:109)
amp. baujon, boujion, bujion
s.m.f. Ⓜ baujons
persona che dice bugie per vizio o in occasioni particolari (amp. Mj 1929; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002) Ⓘ bugiardo Ⓓ Lügner ◇ a) Te me credes no ‘l é vero? / un baujon non son mai stà: / te sas ben che son sinziero / che no son bon de t’ inbroià…! Te me credes no le vero? / un baugion non son mai sta: / te sas ben che son sinziero / che no son bon de t’ inbroià…! DegasperF, ARaMeNoiza1860*-1975:109 (amp.)
baujaron.

baujon (amp.) ↦ baujon.

baujorun (gad.) ↦ baujaron.

baujurun (Badia) ↦ baujaron.

beà (caz.) ↦ beat.

beabà Ⓔ A-B-C, REW 16 (Q/K/F 1982, 21) 6 1844 beabà (DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:110)
amp. beabà
s.m. Ⓜ beabas
1 sistema di segni grafici usati per rappresentare i suoni di una lingua (amp. Mj 1929; Q/K/F 1982; C 1986) Ⓘ alfabeto Ⓓ Alphabet
2 primi elementi del leggere e dello scrivere (amp. Mj 1929; Q/K/F 1982; C 1986) Ⓘ abbicì Ⓓ Abece ◇ a) No ve ocore tanto ston / par intende chesta ca, / ch’el ra intende ‘l pì coion, / che no sepe el beabà. No ve ocore tanto ston / Par intènde chesta ca, / ch’el ra intènde ʼl pi coión, / che no sèpe el beabà. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:110 (amp.).

beabà (amp.) ↦ beabà.

beadou (fod.) ↦ bevidour.

beanda (fas.) ↦ bevanda.

beánda (fod.) ↦ bevánda.

beat Ⓔ it. beato ‹ BEĀTUS (EWD 1, 255) 6 1763 beato ‘beatus’ (Bartolomei1763-1976:70)
gad. beat mar. beato Badia beat grd. beat fas. beat caz. beat, beà fod. beato amp. beato LD beat
s.m.f. Ⓜ beac, beata, beates
chi gode della perfetta felicità nella contemplazione di dio (gad. DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas.