Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/106

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


baraca
71


gad. bandí mar. baní Badia bandí grd. bandì fas. bandir moe. bandir fod. bandì amp. bandì LD bandì
v.tr. Ⓜ bandesc
allontanare, mandare via qualcuno e costringerlo a vivere in una sede lontana e sgradita (gad. A 1879; A 1895; P/P 1966; Pi 1967; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986 DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ relegare, esiliare, bandire Ⓓ vertreiben, verbannen ◇ a) Ah! mi fi, mefodër chi él sté, che nes á bandí te chësc bosch Ah! mi fì, meffo der chi elle ste, che nes à bandì te chesc’ bosc DeclaraJM, SantaGenofefa1878:64 (Badia); b) mo cina sëgn ne te podôi splighé cotan dl bëgn, che chësc fi d’Idî nes á fat: bandí fora dl monn te chësc bosch dalunc da jënt mo cina ſengn’ nè t’ pudoi spieghè cutang d’l bengn’, che chesc’ Fì d’Iddì nes a fatt: bandì fora d’l mon t’ chesc’ bosc dalunc’ da jent DeclaraJM, SantaGenofefa1878:72 (Badia).

bandì (grd., fod., amp., LD) ↦ bandì.

bandiera Ⓔ it. bandiera ‹  prov. bandiera (da got. bandwô) (EWD 1, 220) 6 1856 bandiere pl. (PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:262)
gad. bandira mar. bandira Badia bandira grd. bandiera fas. bandiera bra. bandiera fod. bandiera amp. bandiera LD bandiera
s.f. Ⓜ bandieres
drappo di stoffa, perlopiù rettangolare, variamen-te colorato o disegnato, attaccato a un’asta (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ bandiera Ⓓ Fahne ◇ a) Viva l nef decan de Fascia / Con bandiere e confalogn Viva l nef Decan de Fassa / Con bandiere e confalogn PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:262 (bra.); b) Finamai chi vedli soldas induris, che â tan d’agn batü sot ala bandira dl conte Finmai chi vedli soldas indurīs, che ā tan d’angn’ battù soutt alla bandīra d’l conte DeclaraJM, SantaGenofefa1878:6 (Badia); c) E i mituns da scizer cola bela bandira / Ai pé de soldà col stlop na schira. E i mittungs da Schitzer colla bella bandira Ai pè de soldà col stlopp üna schira. PescostaC, MessaNovellaPescosta1879:1 (Badia).

bandiera (grd., fas., bra., fod., amp., LD) ↦ bandiera.

bandieral Ⓔ it. bandierale 6 1856 bandieral (BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:244)
fas. bandierèl caz. bandierèl bra. bandieral moe. bandieral
s.m. Ⓜ bandierai
chi ha il compito di portare la bandiera (fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013) Ⓘ portabandiera Ⓓ Fahnenträger ◇ a) Ou! mena ca per chel gramial / Bianch; sora l ciaf! e sora l piet, / Sot’ amba! A n auter dal corpet / Ros, e vestì da bandieral. Ohu! mena cà per chel gramial / Bianc; sora ‘l tgiaf! e sora ‘l piet, / Sott’ amba! A ‘n auter dal corpet / Ross, e vestì da bandieral. BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:244 (bra.).

bandieral (bra., moe.) ↦ bandieral.

bandierèl (fas., caz.) ↦ bandieral.

bandir (fas., moe.) ↦ bandì.

bandira (gad., mar., Badia) ↦ bandiera.

bandolà (col.) ↦ bandolé.

bandolar (bra., moe.) ↦ bandolé.

bandolé Ⓔ alad. * bandolar ‹ ait. banderola ‘banderuola’ ? (GsellMM) 6 1878 bandorà (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:8)
gad. bandoré mar. bandoré Badia bandurè fas. bandolèr bra. bandolar moe. bandolar fod. bandolé col. bandolà
v.intr. Ⓜ bandoleia
essere mosso, agitato dal vento (gad. A 1879, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DILF 2013) Ⓘ svolazzare Ⓓ flattern ◇ a) Al’alba stô i ciavaliers tl gran salun incër le grof döt curí de fer, söl ce l’elm cun plömes che bandorâ All’ alba stē i cavalieri t’ l grang salung incear ‘l grof dutt curì de ferr, soul cié l’elmo cung plumes che bandorà DeclaraJM, SantaGenofefa1878:8 (Badia).

bandolé (fod.) ↦ bandolé.

bandolèr (fas.) ↦ bandolé.

bandoré (gad., mar.) ↦ bandolé.

bandurè (Badia) ↦ bandolé.

bani (grd.) ↦ bagn.

baní (mar.) ↦ bandì.

bao Ⓔ onomatop. bau (EWD 1, 223) 6 1848 bàu (PiccolruazA, Scassada1848-1978:69)
gad. bau mar. bao Badia bao grd. bau fod. bau
s.m. Ⓜ bai
mostro immaginario, spauracchio per bambini (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, grd. G 1879; G 1923; L 1933; F 2002, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Ms 2005) Ⓘ babào, spauracchio Ⓓ Kinderschreck, Wauwau ◇ a) Ai oress aldí na storia / por se mëte a memoria / coch’ al vëgn le bau, / ci ch’al fej le diau. Ai uress aldì na stôria / pur se mëte a memôria / coch’ al vëgn el bàu, / ćich’ al fêj el diàu. PiccolruazA, Scassada1848-1978:69 (Badia); b) Oh püre Iocl, püre vedl, püre diau, / aste aldí sëgn y odü sëgn le bau? Oh püre Iocl, pür’ vedl, pür’ diao, / ast’aldí śëgn y odü śëgn l’bao? PescostaC, OrcoIocl1858-1994:235 (Badia).

bao (mar., Badia) ↦ bao.

baodié (mar.) ↦ baudié.

baojía (mar.) ↦ baujia.

bara Ⓔ nordit. bara ‹ langob. * bâra (EWD 1, 224) 6 1858 bara (ZacchiaGB, ZecheVita1858*:3)
gad. bara mar. bara grd. bara fas. bèra bra. bara fod. bara amp. sbara
s.f. Ⓜ bares
feretro, cassa da morto (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1982) Ⓘ bara Ⓓ Sarg, Totenbahre ◇ a) Al prum portaa na crousc e i autres na bara cuerta de nei-gher. Al prum portaa no crous, ö i autres nô bara cuerta dö neiger. ZacchiaGB, ZecheVita1858*:3 (bra.).

bara (gad., mar., grd., bra., fod.) ↦ bara.

baraca Ⓔ it. baracca (EWD 1, 226) 6 1870 baracche pl. (AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431)
gad. baraca mar. baraca grd. baraca fas. baraca fod. baraca col. baraca amp. baraca LD baraca
s.f. Ⓜ baraches
1 costruzione rustica e posticcia, di legno o altro materiale, usata come riparo provvisorio di perso-ne, animali e merci (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ baracca Ⓓ Baracke
2 casa estremamente misera e cadente (fod.) Ⓘ catapecchia, baracca Ⓓ baufälliges Haus, Baracke ◇ a) ln Italia vedè un vilazio, doi o trei palaz, laite doi o trei sior o tirannelli, e l rest cento barache e povertà e miserie. ln Ita-lia vedè un villazzio, doi o trei palaz, la ite doi o trei sior o tirannelli, e ‘l rest cento baracche e povertà e miserie. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.).

baraca (gad., mar., Badia, grd., fas., fod., col., amp., LD) ↦ baraca.