Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/127

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


blanchejin
92


m. pl. (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:2)
gad. blancojin mar. blancojin Badia blancojin
agg. Ⓜ blanchejins, blanchejina, blanchejines
che tende al colore bianco (gad. Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998) Ⓘ bianchiccio Ⓓ weißlich ◇ a) ê iló injenedlada dan alté te na proca curida cun plomac de scarlat, col müs jintil devot en corú de purpur sot ai ragi d’ilibata inozënza, cui ciavëis blancojins ē illò ingjenedlada dang Altè tena procca curida cung plumatc’ de scarlat, col mus jintil devot in curù de porpora soutt ai raggi d’illibata innozenza, coi ciaveis blancojings DeclaraJM, SantaGenofefa1878:2 (Badia).

blancojin (gad., mar., Badia) ↦ blanchejin.

blandé Ⓔ zu BLANDUS, 1151 (GsellMM) 6 1813 blandà p.p. m.sg. (RungaudieP, LaStacions1813-1878:91)
grd. blandé fas. blandé
v.tr. Ⓜ blanda
cospargere d’acqua o di altro liquido (grd. A 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002) Ⓘ aspergere, bagnare Ⓓ feuchten, benetzen
p.p. come agg. Ⓜ blandés, blandeda, blandedes
cosparso di liquido (grd.) Ⓘ bagnato Ⓓ nass ◇ a) V’adore pra chësta nona Stazion, Gejù adulerà, blandà cun sanch trëi iedesc tumà a tiera V’adore pra chasta nona Stazion, Giesu adulerà, blandà cun sang trej jadesch tumà a tiara RungaudieP, LaStacions1813-1878:91 (grd.)
blandé ite la veta scherz. (grd. L 1933, fas.) Ⓘ bere in compagnia per festeggiare qualcosa Ⓓ gemeinsam auf etwas trinken ◇ a) Se no le ve piasc - lasciale en pasc / Blandé ite la veta - e fé na vendeta / Cò les lascé - fossa da muië - / No le aessa tort - ve n dir de ogni sort. Se no le ve pias - lassale ‘n pas / Blandè it la vetta - e fè ‘na vendetta / Co les lascè - foss da mujè - / No le aess tort - ven dir d’ogni sort. BrunelG, OccasioneNozza1860*-2013:368 (bra.) gardenismo se blandé (grd. L 1933; F 2002) Ⓘ bagnarsi Ⓓ nass werden ◇ a) L à pluët aricëul, y l bon uem se à blandà tres ite. I a pluá̤t a̤ritšóul, i l boŋ úem s’ a bla̤ndá tręz ítę. RifesserJB, Plueia1879:107 (grd.).

blandé (grd., fas.) ↦ blandé.

blastema Ⓔ deriv. di blastemé x it. bestemmia (GsellMM) 6 1828 blestemes f. (PlonerM, VedlaMuta1828*-2013:142)
gad. blastëma mar. blastëma Badia blastëma grd. blestëma fas. biastema bra. blastema † fod. blestëma LD blastema
s.f. Ⓜ blastemes
espressione oltraggiosa contro la divinità (gad. A 1879; A 1895; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ bestemmia Ⓓ Fluchwort ◇ a) Ie ne sé da dé ai uemes, / che blestëmes, sëurainuemes! Je ne se, da de ai Uemes, / che blestemes seurainuemes! PlonerM, VedlaMuta1828*-2013:142 (grd.)
bestema.

blastema (LD) ↦ blastema.

blastëma (gad., mar., Badia) ↦ blastema.

blastema † (bra.) ↦ blastema.

blastemé Ⓔ BLASTĒMĀRE ‹  βλασφημειν (EWD 1, 298) 6 1833 blastemè (DeRüM, ConfesséPasca1833-1995:279)
gad. blastemé mar. blastemé Badia blastemè grd. blestemé fas. biastemèr bra. biastemar fod. blestemé MdR blastemè
v.intr. Ⓜ blastemeia
oltraggiare con bestemmie, offendere la divinità o le cose sacre con parole di odio e di spregio spesso triviali (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. R 1914/99; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Ms 2005, MdR) Ⓘ bestemmiare Ⓓ fluchen, lästern ◇ a) Sce ne venëis chëla biescia foscia, ne pòi jì, porćì ch’ëla me fej dagnora blastemè, e le blastemè é pićé ël. Ŝe ne vennëis quëlla biescia foscia, ne poi ĝì, porçhì ch’ëlla me feŝ dagnóra blastemè, e le blastemè é piçhié ël. DeRüM, ConfesséPasca1833-1995:279 (MdR)
bestemé.

blastemé (gad., mar.) ↦ blastemé.

blastemè (Badia, MdR) ↦ blastemé.

blava Ⓔ BLĀDUM ‹ fränk. blâd (GsellMM) 6 1763 blava ‘seges’; nasche la blava ‘nascitur granum’ (Bartolomei1763-1976:70, 88)
gad. bla mar. blâ Badia bla grd. blava fas. bièva bra. biava moe. biava fod. blava col. biava amp. biaa LD blava
s.f. Ⓜ blaves
qualunque cereale usato per l’alimentazione del bestiame (gad. B 1763; A 1879; A 1895; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; G 1923; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929, LD DLS 2002) Ⓘ biada, grano Ⓓ Korn, Getreide ◇ a) A S. Candido e Sillian le biave madure presapuoch come a Col. a S. Candido e Sillian le biave madure press’ a puoc come a Col. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.); b) Compré ades biava, forment, sorech in Agort, paghé dazio a Caprile e in Colaz, calcolé l agio. Comprè adess biava, forment, sorec in Agord, paghè dazio a Caprile e in Collaz, calcolè l’agio. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.); c) Mo impormó canch’ara, cun lizënza dl grof, anunziâ por le rest dl ann paga dopla ai soldas y ai servi […], y impormetô de partí fora scialdi bla ai püri s’ él lové sö n sciosciüre de ligrëza Mo impermò cang ch’ella, cung lizenza d’l grof, annunziā pur ‘l rest d’l an paga doppla ai soldàs e ai servi, […], e impormettō de partì fora scealdi blaa ai puri s’ elle levè sou ‘ng sussure de ligrezza DeclaraJM, SantaGenofefa1878:6 (Badia); d) N paur ie jit cun si pitl fi Tobia sun si ciamp a udëi, sce la blava ie prësc madura. m páur íe žit kuŋ si pitl fi tobía̤ suŋ si txamp a̤ udái, š’ la̤ bláva̤ íe pra̤š’ ma̤dúra̤. RifesserJB, Spies1879:108 (grd.).

blava (grd., fod., LD) ↦ blava.

ble (gad., Badia) ↦ blef.

blef Ⓔ BLĀVUS ‹ germ. * blâo (EWD 1, 299) 6 1878 blěs m. pl. (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:2)
gad. ble Badia ble fod. blef
agg. Ⓜ blefs, bleva, bleves
che ha un colore azzurro cupo, in varie sfumature (gad. P/P 1966, fod. T 1934; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005) Ⓘ blu, azzurro Ⓓ blau ◇ a) te chël guant bel blanch y modest alzâ i edli bles al Cil t’ chel guant bell blanc e modesto alzā i oudli blěs al Ceil DeclaraJM, SantaGenofefa1878:2 (Badia); b) Y sorëdl coch’ al é cialt y lominus, y le cil bel ble y sarëgn! E sored’l cocch’ el è cialt e luminùs, e ‘l ceìl bel blě e serengn’! DeclaraJM, SantaGenofefa1878:45 (Badia)
s.m. sg.
il colore del cielo sereno, del mare profondo (gad.) Ⓘ blu Ⓓ blau ◇ a) O beates chëres creatöres les plü miserables, che pó odëi le bel ble dl firmamënt O beates chelles creatures les plou miserabiles, che po udei ‘l bell blě d’l firmament DeclaraJM, SantaGenofefa1878:14 (Badia).

blef (fod.) ↦ blef.

bleita Ⓔ comp. di bela + vita (EWD 2, 266) 6 1813 bleita (RungaudieP, LaStacions1813-1878:91)
gad. belaita, blëita mar. blëita Badia belaita grd. blëita LD bleita
s.f. Ⓜ bleites
abituale e viziosa inerzia, per lo più dovuta a ne-