Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/128

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


bochel
93


ghittosità, infingardaggine, scarso senso del dovere (gad. P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ bella vita, vita tranquilla e comoda Ⓓ Wohlleben, angenehmes, bequemes Leben ◇ a) A Gejù vën dat n’antia buanda: / Bon tëmp l Cristian, y blëita damanda. A Gesu vän dat un anthia bevanda: / Bon tämp ‘l Cristian, j bleita damanda. RungaudieP, LaStacions1813-1878:91 (grd.); b) se n ie jit n n paesc dalonc, y se à desfat si bëns cun se dé blëita. s’en joe schit in un pàis da lontsch, y s’ha desfát si béins cung se dé blaíta. HallerJTh, FigliolProdigoGRD1832:141 (grd.); c) Sce te ues blëita, finché te ies jëunn no schivé la fadia Ŝë t’uès blëita, fiŋchë t’ jës s̄oun no schivè la fadìa PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.); d) Ai sënt vignun da Paraisc na belaita / A receve la capara dl’eterna süa vita. Ai sáint vignung da Paraís na billaíta / A recever la capárra dell’ eterna süa vita. PescostaC, MëssaPescosta1879:5 (Badia)
se dé bleita (grd.) Ⓘ darsi alla bella vita Ⓓ ein ausschweifendes Leben führen ◇ g) Y no truep dis do, à abinà l fi plu jëunn dut adum, y se n ie jit n n paesc dalonc, y se à desfat si bëns cun se dé blëita. Y no truép dis dó, ha abiná el fi plu schoun dut adum, y s’ en joe schit in un pàis da lontsch, y s’ ha desfát si béins cung se dé blaíta. HallerJTh, FigliolProdigoGRD1832:141 (grd.).

bleita (LD) ↦ bleita.

blëita (gad.) ↦ belaita.

blestëma (grd., fod.) ↦ blastema.

blestemé (grd., fod.) ↦ blastemé.

blich Ⓔ dt. Blick 6 1828 bliches pl. (PlonerM, VedlMut1828-1997:347)
grd. blich †
s.m. Ⓜ blics
sguardo rapido ma spesso particolarmente intenso e significativo (grd. G 1923) Ⓘ occhiata Ⓓ Blick ◇ a) Sce dijëis de n tò de riches, / Ve daral de bur gran bliches Se disêis d’ên to de rìcches, / Vê daràl de bur gran bliches PlonerM, VedlMut1828-1997:347 (grd.) ☝ vidleda.

blich † (grd.) ↦ blich.

blot (gad., grd.) ↦ belot.

blot Ⓔ germ. * blutt oppure got. blauþs (EWD 1, 302) 6 1865 blot (PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1)
gad. blot mar. blot Badia blot grd. blot fas. biot fod. blot col. biot amp. bioto LD blot
agg. Ⓜ bloc, blota, blotes
1 di quanto, risultando esente da qualsiasi mescolanza con elementi estranei, presenta intatte le proprie caratteristiche, costituiscano esse o no motivo di pregio (gad. A 1879; A 1895; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. Mj 1929; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ puro Ⓓ rein ◇ a) Vin bev mescedà cun ega, blot uniun n beve puech Viŋ böv mus̄edà con èga, blot ugnuŋ ëŋ böve puech PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.)
2 davanti al nome può assumere il valore di un avverbio di esclusione (gad.) Ⓘ puro Ⓓ bloß ◇ a) i jenëdli y döt le corp tremorâ dala blota festa, ch’i dê ti nerfs i jonedli e dutt ‘l corp tromorā dalla blotta festa, ch’i dē ti nerf DeclaraJM, SantaGenofefa1878:106 (Badia)
avv.
1 solamente, unicamente, soltanto (gad. A 1879; P/P 1966; V/P 1998, grd. A 1879; F 2002, fas. A 1879; R 1914/99, fod. A 1879; Pe 1973) Ⓘ solo Ⓓ nur, bloß ◇ a) Ma mparëde nce de chësc sapient orden de Die l’util’aurità, che l ne foss nce per nëus no bon, sce nes assan blot dis sarëini y plëns de alegrëza. ma̤ mpa̤rá̤dę ntxę dę k’š sa̤píent ǫrdn dę díe l’útil’ ouritá, k’ l nę fos’ ntxę pę̆r nóus no boŋ, šę nęs a̤sán blot dis sa̤rá̤iny i pla̤ŋs d’a̤lęgrá̤tsa̤. RifesserJB, SurëdlPlueia1879:108 (grd.)
2 per intero, totalmente, senza esclusione di parti o senza limitazioni (gad.) Ⓘ interamente Ⓓ gänzlich ◇ a) chësc é le pröm liber blot ladin rové ala stampa. Chesc’ è ‘l prum liber blott lading r’vè alla stampa. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:III (Badia).

blot (gad., mar., Badia, grd., fod., LD) ↦ blot.

blot † (Badia) ↦ belot.

bluder Ⓔ dtir. blutt(εr) (EWD 1, 303) 6 1878 bludri m. pl. (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:50)
gad. bluder mar. bluder Badia bluder
agg. Ⓜ bludri, bludra, bludres
privo di qualsiasi elemento di copertura o protezione o ornamento (gad. A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998) Ⓘ nudo Ⓓ nackt ◇ a) "O bi picenins, vis y bludri!" scraia Schmerzenreich, "mo ne möri mine da frëit y fan?" "O bi picceinings, vīs e bludri!" scraia Schmerzenreich, "mo nè mouri mine da freit e fang?" DeclaraJM, SantaGenofefa1878:50 (Badia).

bluder (gad., mar., Badia) ↦ bluder.

bo Ⓔ BŌS (EWD 1, 303) 6 1763 bò ‘bos’ (Bartolomei1763-1976:70)
gad. bo mar. bo Badia bo grd. bo fas. bò fod. bò amp. bò LD bo MdR bò
s.m. Ⓜ bos
genere di mammiferi ruminanti appartenenti alla famiglia dei bovidi (gad. B 1763; A 1879; A 1895; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; G 1923; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ bue Ⓓ Ochse ◇ a) No pó esse, ch’el descore / ne ra so conversazios, / che se ‘l corpo ‘l é con lore, / el pensier ‘l é intor i bos. No po èse, ch’el descore / nera sò conversaz̄iós, / che se ‘l còrpo l’e con lore, / el pensiér l’e intór i bòs. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:114 (amp.); b) ‘L é doi zusc, via par inpó / Un capron straordinario / E par ultimo el so bò. Le doi zusc, via par in pò / Un capròn straordinario / E par ultimo el so bò. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:35 (amp.); c) cuindi i tocâl de gní scarzé en cater perts da cater bos quindi i toccāle d’gnì scarzè in cat’r pērts da cat’r bos DeclaraJM, SantaGenofefa1878:123 (Badia).

bo (gad., mar., Badia, grd., LD) ↦ bo.

(fas., fod., amp., MdR) ↦ bo.

Boá (gad., Badia) ↦ Boé.

boadù (MdR) ↦ bevidour.

boanda (gad., mar.) ↦ bevanda.

boaton Ⓔ deriv. di boaté (Q/K/F 1982:28) 6 1844 a boatón (DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:112)
amp. boaton
avv.
(amp.)
a boaton (amp. Mj 1929; Q/K/F 1982; C 1986) Ⓘ a bizzeffe Ⓓ in Hülle und Fülle ◇ a) Sode e roba a boaton / e vestì de pano fin / ma ‘l no i rende surizion / al pì gramo cadorin. Sòde e ròba a boatón / e vestì de pano fin / ma ‘l no i rènde suriz̄ion / al pi gramo Cadorín. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:112 (amp.).

boaton (amp.) ↦ boaton.

bocà (mar., MdR) ↦ beché1.

bocal (caz., bra., moe., col., amp.) ↦ bochel.

boché (gad., mar.) ↦ bochel.

bochè (Badia) ↦ bochel.

bochel Ⓔ nordit. bocal ‹ BAUCĀLIS ‹ βαύϰαλις (EWD 1, 306) 6 1763