Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/147

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


busc
112


ite D’ban purvā la bona Genofefa de defenne ‘l busc’ d’la spelunca dalla nei, ch’orō dlunc ite DeclaraJM, SantaGenofefa1878:61 (Badia)
2 tana di certi animali (fas., amp.) Ⓘ buco Ⓓ Loch ◇ a) Il faure ge à coret dò e l’à vedù che l’é jit ite per un busc da soricia. Il faurö gö ö corröt dô ö la vedù chö lö schit itö per un busch da soritscha. ZacchiaGB, Filamuscia1858*:7 (bra.); b) No ‘l é bon in vita soa / Mai inze busc de se ciatà / Ma dei autre inze ra coa / El và senpre a se cuzà. No le bon in vita soa / Mai inze busc de se ciatà / Ma dei autre inze ra còa / El va sempre, a se cuzà. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:33 (amp.)
3 profondo scoscendimento nel terreno fra pareti dirupate (fas., fod. Ms 2005) Ⓘ abisso, baratro, burrone Ⓓ Schlucht, Klamm ◇ a) Sciàmpetene pur daìte ve, che cò l rua senó t’es de aria jun chi bujes. Šampetene pur da ite veh, ke ko l rua, se no ti es de aria ʒ̉u n ki bujes. BrunelG, Cianbolpin1866:17 (caz.)
4 fig. debito passivo, disavanzo, ammanco (fod.) Ⓘ buco fig.Ⓓ Loch fig. ◇ a) No credaron mai, che l matrimonio zivil paghe i debiti, e strope i bus de la cassa erariale. No credaròn mai, che ‘l matrimonio civile paghe i debiti, e stroppe i buss della cassa erariale. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:433 (col.).

busc (grd., fas., caz., bra., fod., amp., LD) ↦ busc.

büsc (gad., mar., Badia, MdR) ↦ busc.

buscià (amp.) ↦ bossé.

buser Ⓔ deriv. di busié (GsellMM) 6 1807 buser (PlonerM, Erzählung4GRD1807:47)
gad. buser mar. buser Badia buser grd. buser
s.m.f. Ⓜ buseri, busera, buseres
uomo da poco per aspetto fisico o qualità morali (grd. G 1879; G 1923; L 1933; F 2002) Ⓘ omiciattolo Ⓓ kleiner Kerl ◇ a) Chëst fova n buser curt, gros, stramp, melfat, y burt assé. Kæst fova ung buser curt, gross, stramb, melfatt, y burt assè. PlonerM, Erzählung4GRD1807:47 (grd.).

buser (gad., mar., Badia, grd.) ↦ buser.

buseré (mar.) ↦ busaré.

buserun (mar.) ↦ busaron.

bussà (col.) ↦ bossé.

bussé (grd., fod.) ↦ bossé.

bussolot Ⓔ it. bussolotto ‹ BUXIDIS (gr. πυξίς) (Q/K/F 1982:40) 6 1844 busolòte pl. (DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:114)
amp. bussolot
s.m. Ⓜ bussoloc
recipiente di forma generalmente cilindrica, usato per agitare i dadi (amp. Q/K/F 1982) Ⓘ bussolotto Ⓓ Würfelbecher ◇ a) Ce ben che ‘l é stà eśoudì, / vede ci che non é zote, / che ‘l magnà ‘l lo fesc sparì / come chi dai bussolote. Ce ben che l’e sta ezoudì, / vede ci che non e z̄òte, che ‘l magnà ‘l lo fèsc sparì / come chi dai busolòte. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:114 (amp.).

bussolot (amp.) ↦ bussolot.

bustin (amp.) ↦ bustina.

bustina Ⓔ ven. trent. bustina (GsellMM) 6 1856 bustina (BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:246)
fas. bustina caz. bostina bra. bustina moe. bostina amp. bustin, bustina
s.f. Ⓜ bustines
corpino, parte superiore dell’abito femminile (fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, amp. DLS 2002) Ⓘ corpetto, bustino Ⓓ Mieder ◇ a) Touse da la zendalina, / Dai ciuzarins da marochin, / Dal camelot ben fat e fin, / Dai bie pie rosc, da la bustina! Touze dalla tzendalina, / Dai tgiutzarinss da maroching, / Dal camelot beng fat e fing, / Dai bie pie ros, dalla bustina! BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:246 (bra.); b) ’Es à anche ra bustines / Sta nobil signorines Es ha anche ra bustines / Sta nobil signorines Anonim, TosesCortina1873-1938:30 (amp.).

bustina (fas., bra., amp.) ↦ bustina.

butà (col., amp.) ↦ buté.

butar (bra., moe.) ↦ buté.

buté Ⓔ *BŪTTĀRE (EWD 1, 386) ‹ germ. * bôtan, * butan 6 1866 bute 3 pres. (BrunelG, Cianbolpin1866:16)
gad. buté mar. büté Badia buté grd. buté fas. butèr caz. butèr bra. butar moe. butar fod. buté col. butà amp. butà LD buté
v.intr. Ⓜ buta
avere esito, andare a finire, concludersi (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DLS 2002, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. Q/K/F 1982, LD DLS 2002) Ⓘ riuscire Ⓓ gelingen
v.tr. Ⓜ buta
1 tirare lontano da sé con un gesto rapido e non sempre controllato, lanciare, scagliare (fas. Rossi1914/1999, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. Q/K/F 1982) Ⓘ buttare, gettare Ⓓ werfen, stoßen ◇ a) Canche vegn l Vent, prearé ben che no l me bute ju per sta crepa. Kan ke ven el vent, prearè ben, ke no l me bute ʒ̉u per sta krepa. BrunelG, Cianbolpin1866:16 (caz.) ☝ jeté
2 disfarsi di ciò che non serve più o che non funziona più (fas. Rossi1914/1999, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. Q/K/F 1982) Ⓘ buttare Ⓓ wegwerfen ◇ a) E massima la puora jent, che ven su per limojina sarave ben contenta de podè tornà sot a l’Austria, sot a l’acuila, che davant i butava nte le spazadure. E massima la puora jent, che ven su per limosena sarave ben contenta de podè tornà sott all’ Austria, sott’ all’ acquila, che davant i buttava ‘nte le spazzadure. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432 (col.) ☝ jeté.

buté (gad., Badia, grd., fod., LD) ↦ buté.

büté (mar.) ↦ buté.

butëiga (grd.) ↦ boteiga.

butèr (fas., caz.) ↦ buté.