Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/140

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


bria
105


2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ bravura Ⓓ Tüchtigkeit ◇ a) Se par vede ra braura / Del seralio comunal / Par conosce ra natura / D’ogni singolo animal. Se par vede, ra braura / Del serraglio comunal / Par conosce ra natura / D’ogni singolo animal. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:31 (amp.); b) governé da n düca de gran nobilté, da düc respeté nia manco por süa bravöra y le gran coraje tles batalies governè dang duca de gran nobiltè, da duttg’ respettè nia manco pur sua bravura e ‘l grang coraggio t’ les battalies DeclaraJM, SantaGenofefa1878:1 (Badia)
2 comportamento, atto o discorso arrogante e provocatorio (fas. DA 1973; DILF 2013, fod. P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, amp. Q/K/F 1982; C 1986) Ⓘ bravata Ⓓ Prahlerei ◇ a) Parché ogneun aea paura / De ciaparsele per la so braura. Parkè ognùn aéa paùra / De čiapársele per la so braùra. BrunelG, MusciatSalin1845:8 (bra.); b) E coscì zenza nesciuna paura / I à fat veder la so braura. / Che a mi dit no la val nia / Parché i à batù con chi che dormìa. E koši zenza nesùn paùra / I ha fat vedér la so braùra. / Ke a mi dit no la val nia / Parke i ha batù kon ki ke dormìa. BrunelG, MusciatSalin1845:10 (bra.).

bravura (grd., LD) ↦ bravura.

bravüra (Badia) ↦ bravura.

braz (col.) ↦ brac.

brazacol (col.) ↦ braciacol.

brazo (amp.) ↦ brac.

brazocol (amp.) ↦ braciacol.

brea (grd.) ↦ braia.

brea (fas., amp.) ↦ breia.

brea (fas., caz., bra.) ↦ bria.

bredl (grd.) ↦ bradl.

bregarà (amp.) ↦ bradlé.

bregle (fod.) ↦ bradl.

bregostana Ⓔ ? 6 1858 bregostanö pl. (ZacchiaGB, MärchenSagen1858*:1)
fas. bregostèna caz. bregostèna bra. bregostana moe. bregostana
s.f. Ⓜ bregostanes
donna selvatica di indole malvagia (fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013) Ⓘ bregostana Ⓓ Bregostana ◇ a) ge parea na ousc de sentir che dijea: "Scì ma l’é not." L’era un muge de bregostane che dijea coscì. gö paröô no ousch dö sentir chö dischöô: Si mô lö not. Lerô un mugö dö bregostanö chö dischöô cosi. ZacchiaGB, MärchenSagen1858*:1 (fas.).

bregostana (bra., moe.) ↦ bregostana.

bregostèna (fas., caz.) ↦ bregostana.

breia Ⓔ got. brikan, REW 1299 (GsellMM) 6 1763 brega ‘asser’ (Bartolomei1763-1976:71)
gad. brëia mar. brëia Badia brëia grd. brëia fas. brea fod. breia amp. brea LD breia
s.f. Ⓜ breies
tavola di legno, normalmente stretta lunga e di poco spessore (gad. B 1763; A 1879; A 1895; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; G 1923; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. Mj 1929; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ asse, tavola Ⓓ Brett ◇ a) Cula breies de biei gran pëc / Cunciovel bën i tëc. Kula brejes de biei gran pëc / Kunciovel bën i tëc. PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:63 (grd.).

breia (fod., LD) ↦ breia.

breia (fod.) ↦ bria.

brëia (gad., mar., Badia, grd.) ↦ breia.

brena Ⓔ got. * bridgil + *RETINA (EWD 1, 343) 6 1763 la brama ‘lorum, zona’ (Bartolomei1763-1976:71)
gad. brëna † grd. brëna fas. brena fod. brëna amp. berna LD brena
s.f. sg.
insieme dei finimenti con cui si guida il cavallo (gad. B 1763, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ briglia, redine Ⓓ Zaum, Zügel ◇ a) Michel saldo stà a temon, / el i mena par ra berna, / el i reje da volpon, / El i serve da luzerna. Michèl saldo sta a temón, / el i mena para berna, / el i rège da volpón, / El i sèrve da luz̄èrna. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:117 (amp.).

brena (fas., LD) ↦ brena.

brëna (grd., fod.) ↦ brena.

brëna † (gad.) ↦ brena.

bret Ⓔ ? (cfr. Lardschneider 1933:39) 6 1864 brè (VianUA, JanTone1864:199)
grd. bret
agg. Ⓜ inv.
in monete o biglietti di banca (grd. G 1923; L 1933; F 2002) Ⓘ in contanti Ⓓ bar
bret dinei (grd. G 1923; L 1933; F 2002) Ⓘ contanti Ⓓ Bargeld ◇ a) vo me dajëis i bre dinei, y ie ve dé i defec tl marcià vo më daŝëis i brè dinëi, y jö vë dè i dëffetg tel mertgià VianUA, JanTone1864:199 (grd.).

bret (grd.) ↦ bret.

breviare Ⓔ it. breviario (EWD 1, 345) 6 1852 breviario (PescostaC, SonëtCoratBadia1852:2)
gad. breviare † Badia breviario fod. breviare
s.m. Ⓜ breviari
l’ufficio contenuto nel breviario (gad. P/P 1966, fod. Pe 1973; P/M 1985; Ms 2005) Ⓘ breviario Ⓓ Brevier ◇ a) De dí breviare ál zedü / Porcí insciö á le Vësco orü Dë di breviario Al cedü / Purgì insö ha ël Vasco orü PescostaC, SonëtCoratBadia1852:2 (Badia).

breviare (fod.) ↦ breviare.

breviare † (gad.) ↦ breviare.

breviario (Badia) ↦ breviare.

bria Ⓔ celt. *BRĪGA (EWD 1, 345) 6 1833 bria (DeRüM, TütParecé1833-1995:255)
gad. bria mar. bria Badia bria grd. bria fas. brea caz. brea bra. brea moe. brìa fod. bria, breia amp. briga LD bria MdR bria
s.f. Ⓜ bries
molestia, fastidio, problema difficile (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ briga, fatica Ⓓ Mühe, Unannehmlichkeit ◇ a) sc’ ël vëgn in permescio, mëss codie ćiarè, ch’ël se ciafe n lüch por se podëi con ćiamò plü de gran bria ch’ël à inte so regimënt, demà dërt vadagné da vire ŝ’ ël vëgn in permesŝo, mëss cò die çhiarè, ch’ël se ćiaffe ‘ǹ lüc por se podëi coǹ çhiamò plü [de] graǹ brìa ch’ël ha inte sò Regimënt, demà dërt vadagné da vire DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:262 (MdR)
avei bria de (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, fas. R 1914/99; Mz 1976; DILF 2013, fod. Pz 1989; Ms 2005, MdR) Ⓘ avere bisogno di Ⓓ brauchen ◇ a) Ël dess ester ligher, […], che n ater, ch’é forsce plü nezesciare a la ćiasa paterna ch’ël, n’à bria de jì impede ël pervia de sü defeć. Ël dess estr ligr, […], che’ ǹ atr, ch’é forŝe plü necesŝare a la çhiasa paterna ch’ël, n’ha bria de ĝi iǹ pé d’ël per via de sü defetg. DeRüM, AldìNiaSignurCu-