Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/118

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


ben
83


Ms 2005, amp. Q/K/F 1982; C 1986, LD DLS 2002) Ⓘ bellezza Ⓓ Schönheit ◇ a) Tu ses bën, chi che son, / Ne breve cun richëzes, / Ma ie t’ue eder bon / Y mostre gran belëzes. Tu ses bën, ki ke son, / Ne breve kun rikëzes, / Ma ie t’ ue eder bon / I mostre gran belëzes. PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:58 (grd.); b) y deach’ al i portâ n te gran amur ala uma, i fajô ’ci les belëzes dla natöra maiú impresciun. e dea ch’el i portā ‘n te grang amur alla uma, i fajō ci les bellezes d’la natura maiù impressiung. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:51 (Badia).

beleza (fas., caz., bra., fod., col., amp., LD) ↦ beleza.

belëza (gad., mar., Badia, grd., fod., MdR) ↦ beleza.

Belial 6 1870 Belial (AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431)
fod. Belial col. Belial
antrop.
potente figura mitologica demoniaca dell’antico testamento (fod.) Ⓘ Belial Ⓓ Belial ◇ a) Me pensave: Bela diferenza da chisc e chi dei nuosc vijign a Caprile, Alie e Zenzenie, che par tanc de sbiri e fioi de Belial. Me pensave: Bella differenza da chis e chi dei nuos vising a Caprile, Allie e Zenzenie, che par tantg de sbirri e fioi de Belial. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.).

Belial (fod., col.) ↦ Belial.

belo (mar.) ↦ bele.

belot Ⓔ deriv. di bel (EWD 1, 266) 6 1812 belotg m. pl. (GiulianiGB, Gespräch1812-2014:57)
gad. blot Badia blot † grd. blot fas. belot bra. belot fod. belot LD belot
agg. Ⓜ beloc, belota, belotes
abbastanza bello (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; Pi 1967, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ carino Ⓓ hübsch ◇ a) Chiò segnor, vardaie mo, se i é beloc. Glò Segnor, vardae mò, sè i è belotg. GiulianiGB, Gespräch1812-2014:57 (bra.); b) Y chël pitl ucel, / Che fova propi blot, / Ciantova drë tan bel I kël pitl ucel, / Ke fova propi blot, / Ciantova drë tan bel PlonerM, CuraziansBula1828-1915:64 (grd.); c) Es fians drë flinches, blotes, / Damandarales tost la dotes; / I mutons chëi uel balé / Te, te lasci pa - bradlé! Es fiangs dret finkes, blòttes, / Demand’rales tost la dottes; / [I mutons chei vuêl ballè] / Te, te lassi pa - bradlè! PlonerM, VedlMut1828-1997:351 (grd.).

belot (fas., bra., fod., LD) ↦ belot.

beltà (amp.) ↦ belté.

belté Ⓔ it. beltà 6 1862 beltà (DegasperF, TenpeAdès1862-1974:473)
amp. beltà
s.f. Ⓜ beltés
qualità di chi o di ciò che è bello (amp.) Ⓘ bellezza Ⓓ Schönheit ◇ a) Élo un rejistro? Ce ve val beltà / se ve mancia modestia e sobrietà? Elo un registro? Ce ve val beltà / se ve mancia modestia e sobrietà? DegasperF, TenpeAdes1862-1974:473 (amp.).

ben Ⓔ BENE (EWD 1, 262) 6 1763 fa baegn ‘benefacio’ (Bartolomei1763-1976:79)
gad. bëgn mar. bën Badia bëgn grd. bën fas. ben caz. ben bra. ben moe. ben fod. ben col. ben amp. ben LD ben MdR bëin
avv.
1 perbene, a modo (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ bene Ⓓ gut ◇ a) Deportete pur ben / ciala pur de n’ester ruo, o fè l poltron Deportete pur beng / chiala pur de ń ester ruo, o fe l’poltrong PezzeiJF, TTolpei1805-2010:191 (fod.); b) Cula breies de biei gran pëc / Cunciovel bën i tëc. Kula brejes de biei gran pëc / Kunciovel bën i tëc. PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:63 (grd.); c) Svaiede pu mé: viva! / Viva seniëur curat, / Nsci saral bën fat. Svajëde pu me: viva! / Viva seniëur kurat, / Nshi saral bën fat. PlonerM, CuraziansBula1828-1915:64 (grd.); d) Nos s’ un fat mervöia, che vos rajonëis inte n tant cürt tëmp insciö bëin le talian. Nos s’uǹ fat merveuja, che vos raĝionëis inte ‘ǹ tant cürt tëmp inscieu bëiǹ le Talian. DeRüM, DonzelaRajonèVos1833-1995:232 (MdR); e) I à na fancela, che sà da cujiné propi bëin. J’ha ‘na fanćella, che sa da cuŝiné pròpi bëiǹ. DeRüM, TütParecé1833-1995:254 (MdR); f) Le rime ades é fenì! / Spere de aer fat ben coscì. Le rime adès he fenì! / Spere de aer fat beng košì. BrunelG, Fenì18362013:354 (bra.); g) apena che ‘l é vegnù sto vosc fiol che ‘l à fato śì duto co ra putanes, i aé fato mazà un vedel ben ingrassà appena che le vegnù sto vos fiol che l’ha fatto zì dutto cora putanes, gli avè fatto mazà un vedel ben ingrassà ConstantiniM, FiProdigoAMP1841-1986:256 (amp.); h) Dal camejot ben fat e fin, / Dai bie pie rosc, da la bustina! Dal camelot beng fat e fing, / Dai bie pie ros, dalla bustina! BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:246 (bra.); i) Ch’i vive sane / Come i é ancuoi / Pì de zent’ane / Con ben da fioi. Ch’i vive sane / Come j’è anquoi / Pi de cent’ anne / Con ben da fioi. DegasperF, ZambelliMichelli1872-1973:13 (amp.); j) Scemia ch’al ne n’â atra spëisa, che früc de bosch, raisc, lat y ega, s’êl impó bëgn nudrí y de forza S’mia ch’el nen ā atra speiſa, che fruttg’ d’bosc, raìsc’, latt e ega, s’ ēle impò bengn’ nudrì e d’forza DeclaraJM, SantaGenofefa1878:44 (Badia); k) Da tlo inant ne uei plu me desmencë l dit, che chël ch’Idie manda ie bën minà, bënché l nes per datrai autramënter. da̤ tlo inánt n’úe-i plu mę dęžmęntxá̤ l dit, kę ka̤l k’idíe mánda̤ íe ba̤ŋ miná, ba̤ŋ k’l nęs pęr da̤trái outra̤má̤ntę̆r. RifesserJB, Plueia1879:107 (grd.)
2 per certo (gad. A 1895; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ bene Ⓓ schon, ja ◇ a) Ma chëst te dighe ben / mio pico bon Tomesc / chël che i prevesc fesc / per ades ti lascia n pesc. Mo chas te dige ben / mio picco bon Thomes / chal che i preves fes / per ades ti lassa impes PezzeiJF, TTolpei1805-2010:192 (fod.); b) La mare ve fasc ben popacei, e pizagoi o ciasoncìe bon da smauz La mare ve fasch beng papatsche, e pitzagoi o tschiasuntschie bong da smauz GiulianiGB, Gespräch1812-2014:59 (bra.); c) Sté pa bën inò pra te, / É n iede ulù purvé, / Sce t’ies bon da me giapé. Ste pa bën inò pra te, / E n jëde ulù pruvè, / She t’ies bon da me giapè. PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:62 (grd.); d) Incö stàla n pü’ mì, grazia a Idie! / Iö sun bëin ligra. Incoeu stala ‘ǹ pü’ mì, grazia a Iddie! / Jeu suǹ bëiǹ ligra DeRüM, SignuraUma1833-1995:235 (MdR); e) Iö me vëighe bëin instës. Jeu me vëighe bëiǹ instëss. DeRüM, Perdicadù1833-1995:282 (MdR); f) I á porater bën aldí / […] / Ch’al vën plü nozes do püc dis. Ia por ater beng aldí / […] / Chal vögn plü notzös do pütg diss. AgreiterT, ConLizonza1838-1967:130 (mar.); g) te veides ben, che se dovea fèr anché na marena e stèr algegres, perché se à troà chest tie fra vif e san te veis beng, che se dovea fer inché una marèna e ster agliègres, perché se ha troà chest to frà vif e sang SoraperraA, FiProdigoCAZ1841-1986:247 (caz.); h) al fô bëgn debojëgn de fá n past, y s’ la gode, porcich’ al é gnü chësc to fre sann y intun al fòo bagn de bosagn de fà un past, e s’ la gòde, porchcì cal è gnù cast to frè sang e in tung FlatscherGV, FiProdigoBAD1841-1986:249 (Badia); i) podé ben i dì "ve preo", / gnanche un cru no i cabolà podé ben