Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/104

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


bambin
69


zo l’era Michele, chel balbon, / De Recin e no de Janon L terzo l era Mikele, kel balbong, / De Rečing e no de ’Sanóng BrunelG, MusciatSalin1845:4 (bra.).

balbon (fas., bra., fod.) ↦ balbon.

balbonada (bra., fod.) ↦ balboneda.

balboneda Ⓔ deriv. di balboné 6 1845 balbonada (BrunelG, MusciatSalin1845:4)
fas. balbonèda bra. balbonada fod. balbonada
s.f. Ⓜ balbonedes
atto del balbettare; le parole dette balbettando (fas., fod. Ms 2005) Ⓘ balbettamento Ⓓ Gestotter ◇ a) Perché l’à dat na balbonada, / Che m’é cognù dar na gran grignada. Perké l ha dat na balbonada, / Ke m’he kognù dar na gran grignada. BrunelG, MusciatSalin1845:4 (bra.).

balbonèda (fas.) ↦ balboneda.

balcon Ⓔ nordit. balcón ‹ langob. balkô (EWD 1, 208) 6 1878 balcung (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:9)
gad. balcun mar. balcun Badia balcun grd. balcon, bancon fas. barcon caz. barcon bra. barcon moe. balcon fod. balcon amp. barcon LD balcon
s.m. Ⓜ balcons
soglia della finestra (gad. A 1879; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1923; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ davanzale Ⓓ Fensterbrett
balcon che sporj (gad.) Ⓘ bovindo Ⓓ Erker ◇ a) Da doman, canche le lominus rovâ al ciastel inanter i vedli pecios, che l’incercenâ, êra sentada al balcun, che sporj infora dal ciastel Da dumang, cang che ‘l luminus revā al ciastell inant’r i vedli pecceōs, che l’incercenaa, ēla senta-da al balcung, che sporc’ infora dal ciastell DeclaraJM, SantaGenofefa1878:9 (Badia).

balcon (grd., moe., fod., LD) ↦ balcon.

balcun (gad., mar., Badia) ↦ balcon.

baldeza Ⓔ it. baldezza ‹ it. baldo ‹ fränk. * bald (EWD 1, 210) 6 1878 baldezza (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:43)
gad. baldëza Badia baldëza
s.f. Ⓜ baldezes
serenità, stato di distensione spirituale (gad. Ma 1950; P/P 1966) Ⓘ calma Ⓓ Gelassenheit ◇ a) Magari che i uomini cun ciorvel y orenté foss zënza superbia, sënn, y atres pescimes pasciuns […] inlaota essi le rëgn zelest tl cör, y podess vire söl monn ligri y contënc zënza pora […] cun baldëza Magari che li uomini cung cervell e orentè foss’ zenza superbia, senn, e atres pessimes passiungs […] illaota essi ‘l regno zeleste t’ l cour, e pudess vire soul mon ligri e cuntentg’ zenza pora […] cung baldezza DeclaraJM, SantaGenofefa1878:43 (Badia).

baldëza (gad., Badia) ↦ baldeza.

baldi (gad., mar., Badia) ↦ baudi.

balé Ⓔ BALLĀRE (EWD 1, 210) 6 1763 ballè ‘choreas ducere’ (Bartolomei1763-1976:70)
gad. balé mar. balé Badia balè grd. balé fas. balèr caz. balèr bra. balar moe. balar fod. balé col. balà amp. balà LD balé MdR balè
v.intr. Ⓜ bala
eseguire movimenti coordinati con il ritmo del-la musica o anche del canto (gad. B 1763; A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ ballare, danzare Ⓓ tanzen ◇ a) Tost suné, / Tost cianté, / Tost balé. Tost sunè, / Tost ciantè, / Tost balè. PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:57 (grd.); b) daimpró da ciasa, aldîl sonan y balan. dainpro da tgiasa, aldíle sonang e ballang. HallerJTh, FigliolProdigoBAD1832:140 (Badia); c) canche ël ie unì, y rua daujin da cësa, audivel sunan y ba-lan. canche el joe uní, y rúa d’ausching da tschiesa, audi-vel sunang y ballang. HallerJTh, FigliolProdigoGRD1832:143 (grd.); d) canche l’é tornà, e che l se à arvejinà a la cèsa, l’à sentù na bela mùsega e balèr. canche l’e torná, e che ‘l se a vishiná alla tgiesa, l’a sentú una bella musica e balér. HallerJTh, FigliolProdigoCAZ1832:145 (caz.); e) cánche l vigniva e ruáva damprò da cesa, l à sentì, che i ciantáva e baláva duc auna chanche ‘l vigniva e ruava dampro da tgiésa, l’ha senti, che i giantava e ballava dutg a una HallerJTh, FigliolProdigoFOD1832:152 (fod.); f) E i atri? / Chi joiâ a triunf, chi à bevü vin; na pert ega de vita, i atri sonè, ćiantè e balè. E i atri? / Chi ĵoÿâ a triumf, chi ha bevü viǹ; ‘na pärt ägua de vita, i atri sonnè, çhiantè e ballè. DeRüM, InciamòInteLet1833-1995:248 (MdR); g) Canche siede stufes de balar / Dijé che posse lasciar. Can che siödö stufes dö balar / Dischö chö possö lassar. ZacchiaGB, CianzonSonador1858-1995:164 (bra.).

balé (gad., mar., grd., fod., LD) ↦ balé.

balè (Badia, MdR) ↦ balé.

balèr (fas., caz.) ↦ balé.

balest Ⓔ *BALLISTER (GsellMM); nel lessema ann balest ‘anno bisestile’ ha sostituito un precedente * ann besest ‹ BISSEXTU (Craffonara 1993:4) 6 1853 barest (PescostaC, BracunCoz1853-1994:226)
gad. barest mar. barest Badia barest grd. balest
s.m. Ⓜ balesć
arma per il lancio di frecce e di dardi costituita da un arco fissato a un fusto di legno ricurvo (gad. P/P 1966; V/P 1998, grd. F 2002) Ⓘ balestra Ⓓ Armbrust ◇ a) Ai sfodra rabiusc sciöche le diau sëgn les sables, / se tira de barest surafora ales sciables. Ai sfodra rabiusc sciöco l’diao śëgn les śables, / se tira d’barest sura fora ales scia-bles. PescostaC, BracunCoz1853-1994:226 (Badia).

balest (grd.) ↦ balest.

Balsan (gad.) ↦ Bulsan.

bambin Ⓔ it. bambino ‹ * bamb - (EWD 1, 213) 6 1813 bambin (PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:61)
gad. bambin mar. bambin Badia bambin grd. bambin fas. bambin fod. bambin amp. bambin LD bambin
s.m.f. Ⓜ bambins, bambina, bambines
l’essere umano dalla nascita all’inizio della fan-ciullezza (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; DLS 2002, grd. A 1879; G 1923; L 1933; DLS 2002, fas. R 1914/99, fod. A 1879, amp. A 1879, LD DLS 2002) Ⓘ bambino Ⓓ kleines Kind ◇ a) Gnide ca, ciantun fortüna / Deboriada nos ladins, / Le fat cuntéile bele te cöna / Y de gusto a üsc bam-bins. Gnide ca, ciantung fortuna / De buriada nos Ladings, / ‘L fatt cunteile bell’ te cuna / E de gusto a ousc’ bambings. DeclaraJM, MëssaGrossrubatscher1865:1 (Badia); b) ara periâ decontin Idî, ch’al le condujess sann dala vera a ciasa, ch’ara spera y s’la god a ponsé, d’i podëi jí incuntra cun n bambin o na bambina al col ella priā d’conting Iddì, ch’El ‘l condjess’ san dalla verra a ciaſa, ch’ella spera e, s’la god a pungſè, d’i pudei jì ingcuntra cunung bambing o na bam-bina al cōl DeclaraJM, SantaGenofefa1878:85 (Badia)
s.m. sg.
gesù in età infantile e la sua raffigurazione in pit-tura e scultura (gad. Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, grd. L 1933; Ma 1953, fas. R 1914/99; Mz 1976; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, amp. Q/K/F 1982; C 1986) Ⓘ Gesù Bambino Ⓓ Jesukind ◇ a) Sci, Sant Ujep l à trat su / Chël pitl mut, Die Gejù. […] Al bambin al dat tratu-ra / Y ova na gran cura. Shi, Sant’ Uſhep l a trat su / Kel pitl mut, Die Geſhù. […] Al bambin al dat tratura / I ova na gran kura. PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:61 (grd.); b) L pitl bon bambin / Ne n’ova n catrin / A se cumpré doi biesces / O almancul cater sciesses. / Jan Batista,