Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/125

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


bevanda
90


uma al primiziant la gherlanda All’ Offertorio, all’ offrì l’pang e boánda / I porta la uma al primiziant la gherlanda PescostaC, MëssaPescosta1879:5 (Badia)
bevanda dl Lont scherz. (gad.) Ⓘ vino Ⓓ Wein ◇ a) Berba Tita Cazöla mëss ester sté n natural, ch’amâ la boanda dl Lont, y ara i fajô bun Berba Tita Cazzoula mess est’r ste ǹg naturàl, ch’amà la boanda dl Lond, e ella i fajò bung DeclaraJM, TCazöla1850*-2013:267 (Badia).

bevanda (col., LD) ↦ bevanda.

bevánda (fod.) ↦ bevanda.

beve (col.) ↦ beive.

bever (grd., moe.) ↦ beive.

bevidour Ⓔ deriv. di beive (EWD 1, 264) 6 1763 bojadù ‘potator’ (Bartolomei1763-1976:70)
gad. boiadú fod. beadou MdR boadù
s.m.f. Ⓜ bevidours, bevidoura, bevidoures
chi beve molto, specialmente bevande alcoliche (gad. B 1763, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, MdR) Ⓘ bevitore Ⓓ Trinker, Trunkenbold ◇ a) Canch’ël à finì, dij le boadù: "Odé, nobl Signur Vicare, iö sun vedl e n püch de valch mëssi bëire." Quanch’ ël ha finì, diŝ le boadù: "Odé, nobl Signur Vicare, jeu suǹ vedl e ‘ǹ püc de valq mëssi bëire." DeRüM, VizBëire1833-1995:275 (MdR).

bez Ⓔ  ? 6 1856 betc pl. (BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:250)
fas. bez bra. bez
s.m.f. Ⓜ bec, beza, bezes
persona di giovane età (fas. R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013) Ⓘ giovane, ragazzo Ⓓ Knabe, Junge ◇ a) No monc da strie no, pantalogn! / Con ste bujìe se fasc spaent / Ai peres bec, e po la jent / Ne disc che sion gregn asenogn. No montg da strie no, pantalogn! / Con ste buxie se fas spavent / Ai peress betc, e po la xent / Ne dìs che siong gregn asenogn. BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:250 (bra.); b) Amàncol per fascian / Scaji duc nesc bec / I rejona, i lec Amancol per Fassang / Scase dutc nes Betc / I resona i letc PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:264 (bra.).

bez (fas., bra.) ↦ bez.

biaa (amp.) ↦ blava.

bianch (fas., caz., bra.) ↦ blanch.

bianco (amp.) ↦ blanch.

biastema (fas.) ↦ blastema.

biastemar (bra.) ↦ blastemé.

biastemèr (fas.) ↦ blastemé.

biava (bra., moe., col.) ↦ blava.

bicé Ⓔ ? 6 1873 bicià p.p. m.sg. (Anonim, Monumento1873:2)
amp. bicià
v.tr. Ⓜ bicia
gettare, lanciare vicino o lontano (amp. Mj 1929; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002) Ⓘ buttare Ⓓ werfen
bicé via fig. (amp.) Ⓘ sprecare Ⓓ vergeuden ◇ a) Par gran trascuranza / De ra canzelaria, / Na soma d’inportanza / I à abù bicià via Par gran trascuranza / Dera Canzellaria, / Na somma d’importanza / I á abú bicciá via Anonim, Monumento1873:2 (amp.).

bicià (amp.) ↦ bicé.

biench (col.) ↦ blanch.

Bierto (fod., col.) ↦ Biertul.

Biertul 6 1866 Bertol (BrunelG, Cianbolpin1866:8)
gad. Berto mar. Berto Badia Berto grd. Biertul fas. Bortol caz. Bértol moe. Bértol fod. Bierto col. Bierto amp. Bartolomio
antrop.
(gad. V/P 1998, grd. F 2002, fas. DA 1973; Mz 1976, fod. Pz 1989; Ms 2005, amp. C 1986) Ⓘ Bartolomeo Ⓓ Bartholomäus ◇ a) De Berto, Rinna; i Crazzolara / Y i Socreles, Proi da Pecëi / Cënc; trëi Tasser vëgn impara, / Dui de Sorega, un de Larjëi D’Berto, Rinna; i Crazzolara / E i Socrelles, Proi da P’ccei / Ceìnc; trei Tasser vengn’ impara, / Dui d’Sorega, ung d’l Arjei DeclaraJM, MaringSopplà1878:2 (Badia) vedi anche:Cianton de Bertol.

Biertul (grd.) ↦ Biertul.

biescia Ⓔ *BĔSTIA ‹ BĒSTIA (EWD 1, 292) 6 1763 na bischa ‘pecus’ (Bartolomei1763-1976:70)
gad. biscia mar. biescia Badia biscia grd. biescia caz. biescia bra. biescia fod. biescia LD biescia MdR biescia
s.f. Ⓜ biesces
1 ruminante della famiglia degli ovini (gad. B 1763; A 1879; A 1895; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, caz., bra. R 1914/99, fod. A 1879; G 1923; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ pecora Ⓓ Schaf ◇ a) Ël ova na gran biescia / Sciche n bagot da Tieja El ova na gran biesha / She ke n bagot da Tieſha PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:62 (grd.); b) L pitl bon bambin / Ne n’ova n catrin / A se cumpré doi biesces L pitl bon bambin / Ne n’ova n katrin / A se kumprè doi bieshes PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:62 (grd.); c) Oh, i à bëin comprè, ch’i à comprè zacotan de biesces, e na ria asora, despò n pü’ de lin. Oh, j’ha bëiǹ comprè, ch’j’ha comprè zacotaǹ de biesces, e ‘na ria azòra, despò ‘ǹ pü’ de liǹ. DeRüM, BunDéBerbaTone1833-1995:258 (MdR); d) Ne la biesces ne la ciaures, mefo voi pa più vardèr / La cajons son pa ben chestes, che me voi pa maridèr. Ne la biežes ne la čure, mefo voi po più vardé / La kažon son pa ben keste, ke me voi po maridé. ZacchiaGB, GardeneraC1858*-1995:172 (caz.) probabile gardenismo; e) sciöche le lu che mangia la cern / dles püres bisces bëgn bëgn rabius, / insciö i saltel do forius sciöco l’lu che mangia la ćer / dles püres bisces bëgn bëgn rabius, / insciö i sâltel daò forius PescostaC, OrcoIocl1858-1994:231 (Badia); f) ti mola n brau colp söl ce, por varenté dales zanes la püra biscia t’ i mola ‘ng brao colp soul ciè, pur varentè dalles zanes la pura biscea DeclaraJM, SantaGenofefa1878:56 (Badia)
2 fig. chi ha indole semplice, buona e affabile (grd. G 1879; G 1923; L 1933; F 2002) Ⓘ bonaccione Ⓓ gutmütiger Mensch ◇ a) Vardëde nosc mutons / Da biesces y castrons! Vardëde nosh mutons / Da bieshes i kastrons! PlonerM, CuraziansBula1828-1915:64 (grd.).

biescia (mar., grd., caz., bra., fod., LD, MdR) ↦ biescia.

bièva (fas.) ↦ blava.

bigna (gad.) ↦ bügna.

bignà (amp.) ↦ abiné.

biliet Ⓔ it. biglietto (EWD 1, 288) 6 1844 biglieto (DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:115)
gad. biliet Badia biliet fas. biliet fod. bilieto amp. bilieto LD biliet
s.m. Ⓜ biliec
letterina o foglietto con poche parole di avviso, di saluto, ecc. (amp.) Ⓘ biglietto Ⓓ Karte ◇ a) Chera spiuma, co Ventura / ‘l é śù in ciasa col bilieto, / ‘l à sapù fei ra fegura / da conosce, se ‘l é dreto Chera spiuma, co Ventura / l’e zu in ciaza col biglieto, / l’a sapù fei ra fegura / da conosce, se l’e dreto DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:115 (amp.).

biliet (gad., Badia, fas., LD) ↦ biliet.

bilieto (fod., amp.) ↦ biliet.

binà (col.) ↦ abiné.

binar (bra., moe.) ↦ abiné.

bincé Ⓔ dt. wünschen (Lardschneider 1933:32) 6 1813 bince 1 (PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:61)
grd. bincé
v.tr. Ⓜ bincia
manifestare a qualcuno il desiderio che egli possa godere di un bene o di una condizione conforme alle sue aspettative (grd. A 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002) Ⓘ augurare Ⓓ wünschen ◇ a) Ie te bin-