Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/119

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


ben
84


i di "ve preo", / gnanche un cru no i cabolà DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:116 (amp.); j) L é ben vei, respon l auter, ma mi mosse parlé coscì, acioche te me ntëne. L’é beŋ vei, respogn l’auter, ma mi mosse parlé cosí, acció che te m’intënnes. PlonerM, Erzählung1FOD1856:23 (fod.); k) ai scëmpli Idî i ó bun: / y chësc sëise bëgn düc sciöch’ un! ai scëmpli Idî i ô bun: y chësc sëise bëgn düć sciöch’ un! DeclaraJM, TFrenes1857-1988:9 (Badia); l) El fesc ra voia, e alolo che s’el vede / beśen ben crede. El fesc a voja, e alolo che s’ el vede / Besen ben crede. DegasperF, AgostinoCostantini1860:1 (amp.); m) L ie bën vëira, respuend l vëidun, ma me vën da bradlé canche me recorde, che l di dl giudize à ëila inò da ressuscité! L’jè bëŋ vëira, respuend ‘l vëidum, ma më vëŋ da bràdlè càŋchè më reccòrde, che ‘l di del judize hà ëila inò da reŝuŝitè! VianUA, SepulturaFëna1864:196 (grd.); n) Oh se fossa possibile vende dute le mie bagatele e scampà de fora in Pustraria, sarave ben dut auter vive. Oh se fossa possibile vende dutte le mie bagatelle e scampà de fora in Pustraria, ʃarave ben dutt auter vive. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.); o) No mi bun möt, Idî á pa bëgn provedü. No mi bung mutt, Iddì à pa ben provvedù. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:50 (Badia)
3 con valore rafforzativo (gad., fas., amp.) Ⓘ bene Ⓓ sehr, äußerst ◇ a) Voi śì ben a ra segura, / che, se i vó se vendicà / de sta strofa, a ra pì dura / i po béteme a poussà. Voi zi ben ara segura, / che, se i vo se vendicà / de sta stròfa, ara pi dura / i po bèteme a pousà. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:110 (amp.); b) Ogni paìsc l’é n pech più in su, la [é] ben certa se l’é dut enlongia la Veisc su. Ogni paisch lö un pöc più insu, la bön tscherta sö lo dut inlongia la Veisch su. ZacchiaGB, DescrizionFascia1858*:5 (bra.); c) sciöche le lu che mangia la cern / dles püres bisces bëgn bëgn rabius, / insciö i saltel do furius / por les trá jön funz dl infer sciöco l’lu che mangia la ćer / dles püres bisces bëgn bëgn rabius, / insciö i sâltel daò forius / per les trá jo in funz del infêr PescostaC, OrcoIocl1858-1994:231 (Badia); d) Lencio te sos ben gran in sta ocajion! / Brao! Lencio te sos ben gran in sta occasion! / Bravo! DegasperF, AgostinoCostantini1860:1 (amp.); e) Ió me pensae: parbìo, chesta l’é śente / che sci che se pó esse ben contente! Iò me pensae: parbio, chesta l’é zente / che sci che se po eše ben contente! DegasperF, TenpeAdes1862-1974:473 (amp.); f) Co i à fato finalmente / Ben, ben rico el nosc paes / S’inpienisce braamente / Con el strame ben delves. Co’ iă, fatto finalmente / Ben, ben ricco el nosc paes / S’ impienisce braamente / Con el strame ben del vès. Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:24 (amp.); g) te chël bosch spaventus bëgn dalunc da süa compagnia tignôl d’avëi le spirit de Genofefa dan se. t’ chel bosc spaventūs bengn’ dalunc’ da sua compagnia tignŏle d’avei lo spirito d’Genofefa dang sè. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:33 (Badia)
4 con valore avversativo (fod.) Ⓘ sì Ⓓ wohl ◇ a) cánche l é vignù, i’ei ben a dël mazé n vedel ngrassé. canche l’e vignu, jéi beng ad al mazzé ‘ng vedel ‘ngrassé. HallerJTh, FigliolProdigoFOD1832:153 (fod.)
5 per esprimere consenso, approvazione (gad., fas., MdR) ◇ a) "Bëin, bëin", dij le fi, perchël déssen bëin impò pensè a la mort. "Bëiǹ, bëiǹ", diŝ le fi, per quël dessǹ bëiǹ impò pensè a la mort. DeRüM, OmVedl1833-1995:277 (MdR); b) Bën sce mio bun fre, / Confida en Dio dagnora plü Bönschö mio bung frö, / Confida ng Dio dagnora plü AgreiterT, SënJan1838*-2013:246 (mar.); c) A. Na, ló no jon perché l’é l vin ciar e trist. B. Ah! L’é istesc. A. Ben, ben, jon. Sta ben fémena, te n’ora sion endò chiò. A. Na lo no schon perchö lö l’ving tschar ö trist. B. A! Lö listös. A. Bön, Bön schon. Sta bön fömöno tö un oro sön undò chiò. ZacchiaGB, DescorsFascegn1858*:2 (bra.); d) bëgn duncue, insciö lasciarái ’ci iö tomé iló chësc corp mortal bengn’ dunque, ingsceou lascearai ci iou tomè illō chesc’ corp mortalè DeclaraJM, SantaGenofefa1878:63 (Badia)
6 sottolinea la corrispondenza sollecitata, enunciata, confermata nei confronti della realtà di un fatto o di un giudizio (gad., MdR) Ⓘ veramente, davvero Ⓓ schon, wirklich ◇ a) S’éla bëin levada mefo? S’ éla bëiǹ levada meffo? DeRüM, SignuraUma1833-1995:235 (MdR); b) Co minest’mo tö, / Dessi bëgn jí sö? Co mìnest’mu tö, Dessi bëgn jì sö? PiccolruazA, Scassada1848-1978:71 (Badia)
s.m. Ⓜ bens
1 ciò che è buono in sé, cioè perfetto nella compiutezza del suo essere o nel suo valore morale (gad. DLS 2002, grd. L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013; DLS 2002, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ bene Ⓓ Gute ◇ a) Ie te bince uni bën! / Es ntendù śën? / Lascete tu drët servì, / Doduman che l ie ti di! Ie te bince uni bën! / Es ntendù de ſën? / Lashete tu drët servì, / Do duman ke l ie ti di! PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:63 (grd.); b) mi bon Die, che sëis l mi bon pere, l mi bon seniëur, l majer bën de duc i bëns, che sëis dëni de vester amà sëura duta la cosses. mi bon Diè, che sèis ‘l mi bon perè, ‘l mi bon segnour ‘l mascher beng de dut i bengs, che seis dang’n de vöster ama saura dutta la cosses. RungaudieP, LaStacions1813-1878:88 (grd.); c) Iö sun ligra, sc’ ëis pö demà dit valch de bëin de me. Jeu suǹ ligra, ŝ’ ëis peu demà dit valq de bëiǹ de mè. DeRüM, DonzelaRajonèVos1833-1995:232 (MdR); d) Ne l’ëise odü incö dant a Idî / Tan nosc bëgn ch’al chirî Në laissë odü incö dant ai Di / Tang nos baing ch’Al chiri PescostaC, SonëtCoratBadia1852:2 (Badia); e) Di gragn bëgns lungia lista, / Che ëi á trat dal Paraisc. Di grangn’ beingn’ s lungia lista, / Ch’ei ha tratt dal Paraisc’. DeclaraJM, MëssaGrossrubatscher1865:1 (Badia); f) Tien in vita par un pezo / Chesta gran manegeria / Del comun e duto Anpezo / Par el ben, e coscì sia! Tien in vita, par un pezzo / Chesta gran manegeria / Del comun e duto Ampezzo / Par el ben, e cosi sia! Anonim, ManageriaComunal1873-1973:41 (amp.); g) Degun bën ne vën per azidënt, vën dala bontà de Die. dęgúŋ ba̤ŋ nę va̤ŋ pę̆r a̤tsidá̤nt, va̤ŋ da̤ la̤ bontá dę díe. RifesserJB, Tëune1879:108 (grd.)
2 l’oggetto della proprietà (gad. DLS 2002, grd. L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013; DLS 2002, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ bene, proprietà Ⓓ Gut, Besitz ◇ a) N uem ova doi fions. Y l plu jëunn d’ëi à dit al pere: "Pere! Dame mi pert de bëns, che me toca." Ung Uom avóva doi fions. Y el plu schoun de öi ha dit al pére: "Pére! Dáme mi pert de béins, che me tocca." HallerJTh, FigliolProdigoGRD1832:141 (grd.); b) Ël à avü la desgrazia de naufraghè sö les costes de la Sicilia, e de ne salvè de tüć sü bëins nia ater che la fomena. Ël ha avü la desgrazia de naufraghè seu les costes de la Sicilia, e de ne salvè de tütg sü bëiǹs nìa atr che la fomena. DeRüM, BevundeBozaVin1833-1995:244 (MdR); c) I é restai incantai a sentì il nuovo prezzo del sal, del tabach, la carta, la imposta su la masena, e po incamerà i beni da le gejie I è restai incantai a sentì il nuovo prezzo del sal, del tabac, la carta, la imposta sulla másena, e po’ incamerà i beni dalle gesie. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432 (col.); d) mo sce t’es ’ci sëgn rica no confidete söi bëgns dla tera mo s’ t’ es ci sengn’ ricca nò confidete sui bengn’s d’la terra DeclaraJM, SantaGenofefa1878:25 (Badia)
en ben (fas. R 1914/99) Ⓘ ebbene Ⓓ nun, also ◇ a) En ben, tolé. En beng, tollè. GiulianiGB, Gespräch1812-2014:59 (bra.) ◆ fé dl ben (gad., MdR) Ⓘ fare del bene Ⓓ Gutes tun ◇ a) Avun pö ejëmpi assà, che persones de la plü