Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/142

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.
brostolé
107


dia söi portuns dl ciastel, ’ci chi ê scomöc ch’al i brodorâ les leghermes jö por la berba. Finmai chi vedli soldas indurīs, che ā tan d’angn’ battù soutt alla bandīra d’l conte, e illò stē de guardia su i purtungs d’l ciastell, ci chi è scomoutg’ ch’el i bordorà les legrimes jou pur la berba. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:6 (Badia); b) Le lu inciorní á lascé tomé le bocun, y é brodoré colunc jö por la para ‘L lù inceornì à lascè tomè ‘l boccung, ed è bordorè co lunc’ jou pur la para DeclaraJM, SantaGenofefa1878:56 (Badia).

brodolé (fod., LD) ↦ brodolé.

brodoncé Ⓔ appartiene alla famiglia di brontolé ‘brontolare’ (cfr. frl. brnuzulâ) (GsellMM) 6 1862 brondociaa 3 imperf. (DegasperF, TenpeAdes1862-1974:473)
amp. brodoncià, brondocià
v.intr. Ⓜ brodonceia
lamentarsi a bassa voce, mormorare fra i denti, brontolare (amp. Mj 1929; C 1986) Ⓘ brontolare, borbottare Ⓓ brummen, schimpfen ◇ a) Fate cuaranta pasc incontro un cioco / ch’el śia infora e solo el brondociaa Fate quaranta pash incontro un cioco / ch’el zia in fora e solo el brondociaa DegasperF, TenpeAdes1862-1974:473 (amp.).

brodoncià (amp.) ↦ brodoncé.

brodoré (gad.) ↦ brodolé.

brodorè (Badia) ↦ brodolé.

broé Ⓔ protopadan.-lad. * brovar ‹  langob. * breowan (GsellMM) 6 1763 mat aborvè ‘macero’ (Bartolomei1763-1976:87)
gad. borvé mar. broé Badia sborbé, burvè grd. sburvé, burvé fas. broèr caz. broèr bra. broar moe. broar fod. broé amp. sbroà LD broé
s.m. Ⓜ broés
foraggio scottato con acqua e sale (gad. P/P 1966; V/P 1998, grd. L 1933; Ma 1953, fod. Pe 1973, amp.) Ⓘ tritume di paglia bollito Ⓓ Gesott ◇ a) I à da bete śo ra ziera, / e i à ‘l cu da scarismà / a lascià chera scaliera, / chi sbroas, chel mescedà. I a da bete zò ra z̄iéra, / e i a ʼl cu da scarismà / a lascà chera scaliéra, / chi sbroàs, chel mescedà. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:111 (amp.); b) ‘L é seà el outigoi, / ‘L é ra vena, el mescedà, / ‘L é el sbroà, e boi bocoi / ‘L é ra carne, i asc, e el sa! Le seà el autigoi, / Le ra vena, el mescedà, / Le el sbróà, e boi bocói / Le ra carne, i àsc, e el sà! Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:20 (amp.).

broé (mar., fod., LD) ↦ broé.

broèr (fas., caz.) ↦ broé.

broja Ⓔ prelat. *(CALA)BRŌS(I)A (EWD 1, 353) 6 1763 brossa ‘pruina’ (Bartolomei1763-1976:71)
gad. broja Badia broja fas. broja fod. broja amp. broja LD broja
s.f. Ⓜ brojes
deposito di cristalli di ghiaccio sul terreno nelle notti molto fredde (gad. B 1763; A 1879; A 1895; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; G 1923; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; G 1923; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ brina Ⓓ Raureif ◇ a) Les brüsces y les trognores é vistides de broja, che lomina, sciöch’ ares foss en plëgn fornimënt Les brusces e les trognores è vistides d’broja, ch’lumina, sceocch’ elles foss’ in plengn’ forniment DeclaraJM, SantaGenofefa1878:59 (Badia).

broja (gad., Badia, fas., fod., amp., LD) ↦ broja.

bröm (gad., mar.) ↦ brun.

bromera (mar.) ↦ bromora.

bromora Ⓔ variante di paromola (Gsell 1989b:284), evt. x con dtir. brombl, brum(b)l ‘Berberitzfrucht, Brombeere’ (Gsell 1990a:142) 6 1878 bromora (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:32)
gad. bromora mar. bromera Badia bromora LD bromora
s.f. Ⓜ bromores
tipo di frutto carnoso indeiscente contenente numerosi semi (gad. Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ bacca Ⓓ Beere ◇ a) nia, no n post süt, no na bromora sö na trognora nia, no ‘ng post sūtt, no na bromora sou na trognora DeclaraJM, SantaGenofefa1878:32 (Badia); b) Les spinoses trognores de jenier á ince d’invern sües bromores börnes Les spinoſes trognores d’snìure à incie d’ingvēr sūs bromores būrnes DeclaraJM, SantaGenofefa1878:59 (Badia).

bromora (gad., Badia, LD) ↦ bromora.

brondocià (amp.) ↦ brodoncià.

brontolà (col., amp.) ↦ brontolé.

brontolar (bra.) ↦ brontolé.

brontolé Ⓔ nordit. brontolár (EWD 1, 363) 6 1763 brontorè ‘murmuro’ (Bartolomei1763-1976:71)
gad. bruntoré mar. brunteré Badia brunturè grd. bruntlé fas. brontolèr bra. brontolar fod. brontolé col. brontolà amp. brontolà LD brontolé MdR brontorè
v.intr. Ⓜ brontoleia
lagnarsi a voce più o meno bassa proferendo parole di risentimento (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ brontolare Ⓓ schimpfen, murren ◇ a) Incandenò lèvel sö e s’en và fora de confescional brontoran Inquandenò lèvel seu e s’ eǹ va fòra de confesŝional brontoraǹ DeRüM, Tantarela1833-1995:277 (MdR); b) Sun chësc à ëi scumencià a bruntlé, y se n lamenté Suŋ chëst ha ëi scumënĉà a bruntlè, y sën lamëntè VianUA, LaurancVinia1864:194 (grd.); c) Tone brontla da na pert via: Ah true massa cëra! Tone brontla da na pèrt via: Ah true màssa tgèra! VianUA, JanTone1864:199 (grd.); d) La plueia, contra chëla ch’é bruntlà, m’à salvà roba y vita. la̤ plúeia̤, kóntra̤ ká̤la̤ k’ ę bruntlá m’a sa̤lvá rǫ́ba̤ i víta̤. RifesserJB, Plueia1879:107 (grd.).

brontolé (fod., LD) ↦ brontolé.

brontolèr (fas.) ↦ brontolé.

brontorè (MdR) ↦ brontolé.

brostolà (col., amp.) ↦ brostolé.

brostolar (bra., moe.) ↦ brostolé.

brostolé Ⓔ nordit. brustolàr ‹  (forse) *PERŪSTULĀRE (EWD 1, 358) 6 1858 brostolölo imper. 2 sing. (ZacchiaGB, Filamuscia1858*:5)
gad. brustolé Badia brostolè grd. brunsslé fas. brostolèr bra. brostolar moe. brostolar fod. brostolé col. brostolà amp. brostolà LD brostolé
v.tr. Ⓜ brostoleia
far prendere colore a un alimento sulla viva fiamma o nel forno (gad. P/P 1966; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. Mj 1929; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ abbrustolire Ⓓ rösten ◇ a) "Tu va a tor un manz e brostolelo te chela ciajaa. Noi indana jon a spas." Al mago va a tor al manz per i corgn, ge dasc n pugn sul nas e lo maza. Al impea l fech e lo brostola. Tu va a tor un manz ö brostolölo tö chöllo tschaschaô. Noi indana schon a spas. Al mago va a tôr al manz per i chorn gö dasch un puin sul nas ö lo mazza. Al impöa l’fök ö lo bróstolô. ZacchiaGB, Filamuscia1858*:5 (bra.)
se brostolé (amp.) Ⓘ abbrustolire Ⓓ sich rösten ◇ a) Sora fó ra menestra lascià stà / Che ra se brostole, ancuoi no conta nuia. Sora fò ra menestra lassà stà / Ch’a se brostole, anquoi no conta nuja. DegasperF, AgostinoCostantini1860:1 (amp.).