Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/143

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


brostolé
108


brostolé (fod., LD) ↦ brostolé.

brostolè (Badia) ↦ brostolé.

brostolèr (fas.) ↦ brostolé.

brujà (amp.) ↦ brujé.

brujar (bra., moe.) ↦ brujé.

brujé Ⓔ *BRŪSIĀRE (EWD 1, 375) 6 1763 burschè ‘cremo’; bursè ‘uro, uredo’ (Bartolomei1763-1976:71)
gad. borjé mar. borjé Badia burjé grd. brujé fas. brujèr bra. brujar moe. brujar fod. brujé amp. brujà LD brujé
v.tr. Ⓜ bruja
consumare, distruggere, per azione del fuoco o di altra sorgente di calore (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ bruciare Ⓓ verbrennen ◇ a) E po ancora i par ben poco / a chel Dio de trionfà, / i vorae ciapà a scroco / anche legnes da brujà. Epò ancora i par ben poco / a chel Dio de trionfà, / i vorave ciapà a scròco / anche legnes da brugià. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:111 (amp.)
v.intr. Ⓜ bruja
1 procurare dolore per eccessivo calore o altro (gad. A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1923; L 1933; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. Q/K/F 1982; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ bruciare Ⓓ brennen ◇ a) Na te ega da bagn ne n’él nia dalunc / por vigni mal che brüj o che punj. Na te’ ega da bagn ne n’él nia dalunc / per vigne mal che brüja o che punc. PescostaC, BonesEghes1858-1994:230 (Badia)
2 avvertire una sensazione di disagio, preoccupazione e simile (gad.) Ⓘ bruciare Ⓓ brennen ◇ a) en tant, che chichessî che n â öna che i borjâ sö le cör, s’ la parâ ia cun la sbroché zënza möia o se dodé in tant, chẹ chẹcchesia ch’n’ava üna ch’i bo̮ržava sol cör, s’ la parava ìa con la sbro̮cché zånza mo̮ja o sẹ do̮dè PescostaC, DecameronIXBAD1875:652 (Badia).

brujé (grd., fod., LD) ↦ brujé.

brujèr (fas.) ↦ brujé.

brujëur (grd.) ↦ brujour.

brujor (fas., col.) ↦ brujour.

brujour Ⓔ *BRUSIOR (Gsell 1989b:285) 6 1878 burjŭ (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:71)
gad. borjú mar. borjú Badia borjú grd. brujëur fas. brujor fod. brujour col. brujor
s.m. Ⓜ brujours
aumento patologico della temperatura corporea (gad. Ma 1950; P/P 1966; Pi 1967; V/P 1998; DLS 2002) Ⓘ febbre Ⓓ Fieber ◇ a) Boiede, uma, ëis borjú, i slefs é süc! Boiede, uma, ais burjŭ, i sleff è sūttg! DeclaraJM, SantaGenofefa1878:71 (Badia); b) la füria ê da borjú sciöche la mia la fūria ē da burjù sceoucche la mia DeclaraJM, SantaGenofefa1878:73 (Badia).

brujour (fod.) ↦ brujour.

brum (grd., LD) ↦ brun.

brüm (Badia) ↦ brun.

brun Ⓔ BRŪNUS ‹ germ. * brūn (EWD 1, 361) 6 1763 brun ‘caeruleus color’ (Bartolomei1763-1976:71)
gad. bröm mar. bröm Badia brüm grd. brum, brun fas. brun fod. brun LD brum
agg. Ⓜ bruns, bruna, brunes
1 che ha un colore azzurro cupo, in varie sfumature (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; Pi 1967; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ azzurro, blu Ⓓ blau, hellblau ◇ a) i slefs ará n corú bröm, les mans sará stares i sleff arà ‘ng curù brūm, les mangs sarà starres DeclaraJM, SantaGenofefa1878:64 (Badia); b) Les spinoses trognores de jenier á ince d’invern sües bromores börnes Les spinoſes trognores d’snìure à incie d’ingvēr sūs bromores būrnes DeclaraJM, SantaGenofefa1878:59 (Badia); c) la bela mosena börna la bella moſena būrna DeclaraJM, SantaGenofefa1878:59 (Badia)
2 che ha un colore scuro, quasi nero (gad. Ma 1950, fas., fod. Ms 2005) Ⓘ bruno Ⓓ braun ◇ a) O brugn o verc ence i corpec / Lonc, e i scufioc, lasciài vardar. O brugn o vertg ‘ntgè i corpetg / Lontg, e i scufiotg, lassai vardar. BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:246 (bra.); b) Voi velgiac / Troà mo cà la ciamejela / Bruna o verda; prest, metéla Voi velgiatg / Troà mo cà la tgiameṡela / Bruna o verda; prest, mettela; BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:246 (bra.) vedi anche: mosela bruna (gad.).

brun (grd.) ↦ brum.

Brunech (amp.) ↦ Bornech.

brunsslé (grd.) ↦ brostolé.

brunteré (mar.) ↦ brontolé.

bruntlé (grd.) ↦ brontolé.

bruntoré (gad.) ↦ brontolé.

brunturè (Badia) ↦ brontolé.

bruscia Ⓔ deriv. del pl. coll. di BRUSCUM (GsellMM) 6 1878 bruscea (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:50)
gad. brüscia mar. brüscia Badia brüscia grd. bruscia amp. bruscia LD bruscia
s.f. Ⓜ brusces
insieme dei rami che si dipartono da una sola radice in una pianta priva di fusto principale (gad. A 1879; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ cespuglio Ⓓ Busch ◇ a) Ciara, coche les rames vërdes dla brüscia stá incër la coa por i fá amabla ambria da sorëdl Ciara, cocche les rames verdes d’la bruscea sta incear la cō pur i fa amabile ambria da sored’l DeclaraJM, SantaGenofefa1878:50 (Badia); b) Les brüsces y les trognores é vistides de broja Les brusces e les trognores è vistides d’broja DeclaraJM, SantaGenofefa1878:59 (Badia).

bruscia (grd., amp., LD) ↦ bruscia.

brüscia (gad., mar., Badia) ↦ bruscia.

brustolé (gad.) ↦ brostolé.

buanda (Badia, grd.) ↦ bevanda.

buchel (grd.) ↦ bochel.

bucon (grd.) ↦ bocon.

bufon Ⓔ it. buffone 6 1833 boffuǹ (DeRüM, MütMaridé1833-1995:280)
gad. bufun Badia bufun grd. bufon fas. bufon fod. bufon LD bufon MdR bofun
s.m. Ⓜ bufons
chi volge in ridicolo le cose serie e intrattiene gli altri divertendoli (gad. Ma 1950; P/P 1966, grd. L 1933; F 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ buffone Ⓓ Hanswurst, Spaßvogel ◇ a) Sö n chëst dij le bofun: O mia bona mëda M., jìssen pö demà ite e ponesse bel dlungia berba J. Seu ‘ǹ quëst diŝ le boffuǹ: Oh, mia bonna mäda M., ĝisseǹ peu demà ite e ponesse bel dlungia bärba J. DeRüM, MütMaridé1833-1995:280 (MdR).

bufon (grd., fas., fod., LD) ↦ bufon.

bufonada (bra., fod.) ↦ bufoneda.

bufonaria Ⓔ it. buffoneria 6 1805 bufonerie (PezzeiJF, TTolpei1805-2010:191)
fod. bufoneria
s.f. Ⓜ bufonaries