Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/107

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


barambula
72


barambula (grd.) ↦ parombula.

barat Ⓔ it. baratto (GselMM) 6 1844 barato (DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:114)
gad. barat mar. barat Badia barat grd. barat fas. barat moe. baratò fod. barat amp. barato LD barat
s.m. Ⓜ barac
lo scambiare, lo scambiarsi qualcosa; il dare una cosa e riceverne un’altra in cambio (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ scambio Ⓓ Tausch ◇ a) De ra moda d’ingrassà, / de na conpra, d’un barato, / Voi scomete, ch’el i dà / su sti afare ‘l scaco mato. Dera mòda d’ingrasà, / de na conpra, d’un barato, / Voi scomete, ch’el i da / su sti afare ‘l scaco mato. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:114 (amp.).

barat (gad., mar., Badia, grd., fas., fod., LD) ↦ barat.

baratà (col., amp.) ↦ baraté.

baratar (bra.) ↦ baraté.

baraté Ⓔ ait. barattar(e) ‹  aprov. baratar ‘tauschen’ (GsellMM) 6 1763 baratè ‘permuto, commuto’; baratè dinà ‘commutare pe-cunias’ (Bartolomei1763-1976:70)
gad. baraté mar. baraté Badia baratè grd. baraté fas. baratèr bra. baratar fod. baraté col. baratà amp. baratà LD baraté
v.tr. Ⓜ barata
sostituire una moneta con moneta spicciola o di ta-glio inferiore (amp.) Ⓘ cambiare Ⓓ wechseln ◇ a) O ch’el disc, che ‘l non à un scheo, / o ch’el à da baratà; / podé ben i dì "ve preo", / gnanche un cru no i cabolà. O ch’el disc, che ʼl non a un schèo, / o ch’el a da baratà; / podé ben i di "ve preo", / gnanche un cru no i cabolà. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:116 (amp.)
baraté cialà (gad.) Ⓘ tramutare Ⓓ sich verwandeln ◇ a) Insciö descedâ sö chël möt demorvëia l’alegria de chi da past, y le lunch pité dl pere y dla uma á baraté ciará cun vera ligrëza Ingsceou descedā sou chel mutt d’mor-vouia l’allegrìa d’chi da past, e ‘l lunc pittè d’l pere e d’la uma à barattè cearà cung vera ligrezza DeclaraJM, SantaGenofefa1878:102 (Badia).

baraté (gad., mar., grd., fod., LD) ↦ baraté.

baratè (Badia) ↦ baraté.

baratèr (fas.) ↦ baraté.

barato (amp.) ↦ barat.

baratò (moe.) ↦ barat.

barba (bra., moe., col., amp.) ↦ berba1.

barba (bra., moe., col., amp.) ↦ berba2.

Barbareles 6 1873 Barbarèlles (Anonim, ManageriaComunal1873-1973:31)
amp. Barbareles
antrop.
soprannome delle sorelle barbaria, all’epoca pro-prietarie dell’hotel stella d’oro a cortina d’am-pezzo (amp.) Ⓘ Barbareles Ⓓ Barbareles ◇ a) Tano, Verzi e Barbareles / Presto, presto parecià / Chera came-res pì beles / I cuartiere da fità. Tano, Verzi e Barbarèlles / Presto, presto parecià / Chera cameres pi belles / I quartie-re da fittà. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:31 (amp.).

Barbareles (amp.) ↦ Barbareles.

Barbera (col.) ↦ Berbora.

Bàrbola (bra.) ↦ Berbora.

barbon Ⓔ deriv. di berba (EWD 1, 272) 6 1813 barbons pl. (PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:62)
gad. barbun mar. barbun Badia barbun grd. barbon fas. barbon fod. barbon
s.m. Ⓜ barbons
inividuo con la barba lunga (gad. V/P 1998, grd. G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. Mz 1976, fod. Pe 1973) Ⓘ barbone Ⓓ bärtiger Mann ◇ a) Ie é ulù mustré, / Chi che son y ce che sé, / […] / A chëi totli de barbons, / A chëi mostri de cuions. Ie e ulù mustrè, / Ki ke son i ceke se, […] / A këi totli de barbons, / A këi mostri de kujons. PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:62 (grd.).

barbon (grd., fas., fod.) ↦ barbon.

barbucia Ⓔ deriv. di berba ‘barba’ (EWD 1, 272) 6 1878 barbuzza (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:36)
gad. barbücia mar. barbücia Badia barbüza
s.f. Ⓜ barbuces
vegetale originato dalla simbiosi tra un fungo e un’alga (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966 V/P 1998) Ⓘ lichene Ⓓ Flechte ◇ a) Sot a n ciadortl de peció ára ciafé na röta dër bel inzinciorada da barbücia blancia ghela y foscia Soutt a ‘ng ceadōrt’l d’pecceŏ alla ceaffè na rŏuta der bell inzinzorada da barbuzza blancia ghēla e foscea DeclaraJM, SantaGenofefa1878:36 (Badia).

barbücia (gad., mar.) ↦ barbucia.

barbun (gad., mar., Badia) ↦ barbon.

barbüza (Badia) ↦ barbucia.

barcon (fas., caz., bra., amp.) ↦ balcon.

barech (moe.) ↦ vare.

barest (gad., mar., Badia) ↦ balest.

barlum Ⓔ it. barlume 6 1873 barlume (Anonim, Monumento1873:4)
amp. barlume
s.m. Ⓜ barlums
1 luce incerta, debole (amp.) Ⓘ barlume Ⓓ fahler Lichtschein
2 fig. ispirazione, progetto, proposta da tradurre in realtà (amp.) Ⓘ idea, lampo fig.Ⓓ Geistesblitz fig. ◇ a) E el capocomun, / Che ‘l no parea intressà, / ‘L à bù anch’ el el barlume / D’un grun de ores portà. E el Capo Comu-ne, / Ch’el no parea intressá, / L’abú anch’ el el barlume / D’un grun de ores portá. Anonim, Monumento1873:4 (amp.).

barlume (amp.) ↦ barlum.

barolà (amp.) ↦ brodolé.

baronada (gad., Badia, fod., amp.) ↦ baroneda.

baroneda Ⓔ it. baronata 6 1844 baronada (DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:112)
gad. baronada Badia baronada fod. baronada amp. baronada
s.f. Ⓜ baronedes
azione illecita, fatta con astuzia e tenuta nascosta, ma tale da essere considerata perdonabile una vol-ta scoperta (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1982; C 1986) Ⓘ marachella, birichinata Ⓓ Schurkenstreich, Spitzbüberei ◇ a) Zenzo pien de baronada / taia su e bete via, / po el i dà una sonada / col linguajo de galia. Zènz̄o pién de baronada / tàia su e bete via, / pò el i da una sonada / col linguagio de galìa. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:112 (amp.).

bartajé Ⓔ nordit. bertežar ‘berteggiare’ ‹ BERTA, REW 1052 (GsellMM) 6 1844 bartazà (DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:112)
amp. bartaśà
v.tr. Ⓜ bartajeia
burlare, canzonare, prendersi beffe (amp. Mj 1929; Q/K/F 1982; C 1986) Ⓘ berteggiare, canzonare Ⓓ spotten, hänseln ◇ a) S’el no stasse con colore, / el sarae mincionà, / ‘l à da stà, vore o no vore, / par non esse bartaśà. S’ el no stase con colore, / el sarave mincionà, / l’a da sta, vore o no vore, / par non èse bartazà. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:112 (amp.); b) Ió son anche assei contento / Se te tornes a ralià / Parcé éi un argomento / Par podé te bartaśà. Io sòn anche assei contento / Se te tornes a raglià / Parcè ei un argomento / Par podè te bartasà. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:39 (amp.).